View allAll Photos Tagged Reparar
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
De l’any 1621, s’ha conservat una dovella procedent de la porta d’accés a la rectoria exempta, la qual informa que en aquella data es va produir una reforma en aquest àmbit, de la magnitud de la qual no es té constància, ja que l’excavació no el va afectar.
Cal dir que el primer esment documental d’aquest cos és del 1554, quan es manà reparar la porta d’entrada.
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
Hoy han comenzado las reservas del iPhone X, y millones de usuarios en todo el mundo han podido ya hacerse con estos smartphones, aunque tan solo una parte podrán estrenarlos el próximo 3 de noviembre: la escasez de unidades ha hecho que aun reservándolos hoy la mayor parte de los compradores tengan que esperar varias semanas para recibirlos.
Todos estos usuarios ya han pagado por tanto los más de 1.000 euros que cuestan estos terminales, pero a ese coste podría sumársele otro importante: reparar la pantalla de un iPhone X cuesta 321,10 euros, una cantidad que deja claro lo especial que es este componente de los nuevos terminales de Apple.
Cuidado con esa pantalla
La información sobre los costes de reparación de una pantalla dañada que Apple ha actualizado en su sitio web oficial indica cómo mientras que la reparación de los modelos Plus del iPhone (6, 7 y 8) cuesta 201,10 euros, la de los modelos “no Plus” sale por 181,10 euros.
En el caso del iPhone SE y del iPhone 6 la repara..
360elsalvador.com/reparar-la-pantalla-del-iphone-x-te-cos...
Alguien Sabe La Receta....
Alguien Puede Decirme
Como Sanar Una Herida....
Como Sanar Mil Heridas?
Creo Que No Es Posible...
Solo EL Tiempo Curara Los Temores
& Dolores Del Corazon...
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
El procés de restauració del segon rellotge
A l'inici dels noranta del segle XX es restaurà el campanar, substituint-se el rellotge mecànic per un d'electrònic. El vell aparell quedà sense funcionar i sense manteniment.
Coneixedor de l'estat del mecanisme, Antoni Nogués, professor del Cicle Formatiu de Grau Superior de Producció per Mecanització de l'IES Alt Penedès de Vilafranca, proposà als alumnes de la promoció 2003-2005 la seva restauració.
Fou necessari l'acord de l'Església catòlica de la vila, donada la ubicació del mecanisme, del Patronat de Comerç, Consum i Turisme de l'Ajuntament, que és qui en té la propietat, de la direcció de l'institut, del professorat de mecànica industrial i dels alumnes del cicle formatiu.
Els representants de l'església autoritzaven l'accés, l'ajuntament de la vila es feia càrrec de les despeses i el centre educatiu posava els coneixements tècnics i els recursos humans.
Era inviable reparar-lo al campanar pel poc espai i per la temperatura hivernal. No es podia traslladar muntat a l'institut ja que no passava per l'escala, calia desmuntar-lo tot.
L'octubre i novembre de 2004, sis hores a la setmana, les classes es feren al campanar. Es dibuixà el conjunt i tot seguit es desmuntà, apuntant l'ordre i la posició en què es treien les parts. Ja a peces, el traslladaren a l'institut, on es procedí a restaurar-lo. El criteri de restauració fou el de conservar tot el possible, sense afegir i sense pintar res de nou, procurant mantenir-ho tot tal com va ser trobat i substituint només allò imprescindible. A finals de gener del 2005 es muntà a l'institut.
Es convidà el regidor de l'Ajuntament per a que veiés la tasca feta. Aquest, al finalitzar la visita, proposà que el rellotge tornés a funcionar al campanar de forma permanent. Però ara existia un problema de difícil solució: les modificacions fetes durant la restauració de l'edifici. Abans els pesos baixaven quasi deu metres, longitud necessària per a què funcionés ininterrompudament durant trenta hores. Ara, la reubicació de l'antic Àngel del campanar i el nou cimentat de l'estança del rellotge pràcticament ho impossibilitaven.
El temps destinat a la restauració s'havia esgotat i trobar una alternativa per a reubicar els pesos semblava impossible. Els alumnes que acabaven de fer la restauració del rellotge es volgueren encarregar de tirar endavant el que seria la segona part del projecte. En no haver-hi més temps escolar, s'oferiren ells mateixos com a voluntaris per a fer-ho un cop acabat el curs. Començaren a pensar en diverses solucions que permetessin reubicar els pesos. S'escollí la més complexa, arriscada i ambiciosa, però alhora la que hauria de permetre un accés més còmode a la sala del rellotge, Consistia a aprofitar l'espai del gruix de la paret que hi ha entre la part exterior i la interior de les finestres.
El juny de 2005 els alumnes més entusiastes i el professor començaren l'adequació del rellotge al campanar. A la primavera de 2007, la feina quedà enllestida.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Photo I took near Alajuela, Costa Rica after the earthquake of January 2009. A truck is trying to repair the destructed roads.
(Fotografía que tomé cerca de Alajuela, Costa Rica después del terremoto de enero de 2009. Un camión está tratando de reparar las vías destruidas.)
Vale do Anhangabaú, destacando a sede da Prefeitura (Edifício Matarazzo), fotografados do viaduto do Chá (reparar na grade no canto inferior esquerdo). #fotocomcelular #mobgrafia #fotourbana #paisagemurbana #anhangabau #prefeitura #prefeiturasp #viadutodocha www.ver.pro.br reeducando o olhar cotidiano. Janeiro de 2019. Foto autoral de Joao Cesar Pereira Fernandes usando suas armas: cérebro, olhos, mãos e câmera.
Anhangabau, regiao central de Sao Paulo. Foto autoral Joao Cesar Pereira Fernandes. www.ver.pro.br
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
Le dieron alcance... Y ya no compitió ese día...Ojalá se haya logrado reparar este Studebacker. Animo Baltasar! Carrera Panamericana 2010, tercera etapa, carretera México Pachuca
O que mudou dentro de mim.
Eu nao sei.
Mas todos dizem que eu mudei,
e que agora eu so sei magoar.
Todos que amei.
Pensei que estava fazendo o certo e
me enganei.
Eu nao sei quanta dor,
eu causei.
So sei que preciso reparar,
e encarar o que fiz,
e que deixou todos infeliz.
Eu nunca quiz,
magoar ninguem.
Pensei que iria cair,
naquele momento,
eu tive medo.
E agora percebo o erro que fiz,
estou tentando me redimir.
------------------------------------------------------
What has changed within me.
I do not know.
But everyone says I've changed,
and now I just know that hurt.
All that I loved.
I thought I was doing right and
I was wrong.
I do not know how much pain,
I have caused.
So I know I need to repair,
and look what I did
and left everyone unhappy.
I never meant,
hurt anybody.
I thought it would fall,
at that moment,
I was afraid.
And I realize now the mistake I made,
I'm trying to redeem myself.
For Illustration Friday: this week's topic's "repair".
Para Illustration Friday: el tema de la semana es "reparar"
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
El titular de los Servicios de Agua Potable y Alcantarillado de Oaxaca (SAPAO), Sergio Pablo Ríos Aquino, supervisó la noche de este martes las labores de rehabilitación emergentes implementadas por la fuga de agua potable en la colonia Casa Blanca, en la agencia San Martín Mexicapam.
Oaxaca de Juárez, Oax., 25 de febrero de 2015
Setembro vén sempre cargado de boas intencións; e na biblioteca Monte Alto queremos botarche unha man para que saques o máximo partido desa afección que tanto che atrae: aprender a reparar a túa moto ou calquera electrodoméstico caseiro, realizar chapucillas en casa, preparar conservas e licores, cultivar un horto no balcón, practicar algunha variedade de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hai mil e un hobbies que che atraparán. Ven a escoller o teu!
Septiembre viene siempre cargado de buenas intenciones; y en la biblioteca Monte Alto queremos echarte una mano para que saques el máximo partido de esa afición que tanto te atrae: aprender a reparar tu moto o cualquier electrodoméstico casero, realizar chapucillas en casa, preparar conservas y licores, cultivar un huerto en el balcón, practicar alguna variedad de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hay mil y un hobbies que te atraparán. ¡Ven a escoger el tuyo!
Aquí vemos el escalón tal cual esta ahora y que debemos dejar a escuadra cuando realicemos el planche de la habitación.
Isto que aqui vêem foi uma prenda muito especial de uma Amiga aqui do Flickr. A minha Querida By Xanda soube que eu procurava um determinado tipo de bases e decidiu ajudar-me e como tal DEU-ME as bases que eu procurava e como se não bastasse ainda me deu mais umas quantas e ainda me pediu desculpa pelo envelope mal amanhado, porque no meio disto tudo o que eu mais ia reparar era o Envelope...!
MUITO OBRIGADA minha Querida! Não me canso de te agradecer...és LINDA Querida!
This that you see here was a very special gift from a Flickr friend. My dearest By Xanda knew that I was looking for some earrings bases and decided to help me and having that in mind she GAVE ME the earrings bases that I was looking for, and if that wasn’t enough she also gave other earrings bases and she even said she was sorry for the envelope…do you believe it?
Thank You Very Much my Dear…!