View allAll Photos Tagged Reparar
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Arvores em terreno urbano ao lado de onde leciono. Reparar na lua ao lado da torre da firma, em um limpo céu azul. Cena de zona urbana, no bairro do Jaguaré (SP).
Precisamos reeducar nosso olhar para apreciar o que há de belo no cotidiano.
Foto de arquivo pessoal, para meu projeto pessoal: www.olhares.pro.br
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Come on in
I’ve gotta tell you what a state I’m in
I’ve gotta tell you in my loudest tones
I started looking for a warning sign
@Warning Sign ~ Coldplay
Hoje que fui reparar que a foto ficou cortada e o modelo do meio aparecia pela metade, hihihihihihihi
Arrumei e aqui pode-se ver o colar por inteiro.
Desculpe a falha.
Karen
Just a quick entry before diving into RL... i saw this amazing dress at the El Vestidor de Julieta blog and just couldnt resist. I'm gonna be late for an appointment, but look at this!!! who cares about being in time with a dress like that?
Só um post rapidinho antes de mergulhar na RL... eu vi esse vestido lindo no blog El Vestidor de Julieta e não resisti. Eu vou me atrasar pra uma reunião, olha pra isso!!! Quem liga pra pontualidade com um vestido desses?
Complete outfit/roupa completa: ALB AUDREY skirt set + feather hair by Analee Balut, $0L @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
And while there check the flamenco dress next to it, for 50L its a gift too ;)
Enquanto estiver lá não deixe de reparar no vestido flamenco que está do lado, por 50L também é um presente ;)
Complete outfit/roupa completa: ALB FLAMENCO quick flexi skirt by AnaLee Balut, $50 @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
El material plástico se puede utilizar para reparar paredes y techos parcialmente destruidos o levantar refugios temporales / The plastic sheeting can be used to repair partially destroyed walls and roofs and to construct temporary shelters.
Ainda estou no Uruguai, na aduana em Paisandu. Na outra margem da ponte está o território argentino. Deu pra reparar onde estou na foto? This is the river where Uruguay territory ends. Argentina territory is on the other side of the river. Did you noticed where I am in the picture?
Just a quick entry before diving into RL... i saw this amazing dress at the El Vestidor de Julieta blog and just couldnt resist. I'm gonna be late for an appointment, but look at this!!! who cares about being in time with a dress like that?
Só um post rapidinho antes de mergulhar na RL... eu vi esse vestido lindo no blog El Vestidor de Julieta e não resisti. Eu vou me atrasar pra uma reunião, olha pra isso!!! Quem liga pra pontualidade com um vestido desses?
Complete outfit/roupa completa: ALB AUDREY skirt set + feather hair by Analee Balut, $0L @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
And while there check the flamenco dress next to it, for 50L its a gift too ;)
Enquanto estiver lá não deixe de reparar no vestido flamenco que está do lado, por 50L também é um presente ;)
Complete outfit/roupa completa: ALB FLAMENCO quick flexi skirt by AnaLee Balut, $50 @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
Imaxe de Marcos Creo para La Voz de Galicia
Ella se quería sentir como una muñeca, quería tener ojos de muñeca, boca de muñeca, nariz de muñeca, pestañas de muñeca, pelito de muñeca, quería ser una hermosa muñeca... A aquella muñeca le hicieron daño, la rompieron, la pisotiaron, la volvieron a reparar... pero solo para repetir el dolor de su rostro quebrado... ¿Se comprende?... ella quería ser una muñeca perfecta, hermosa y tratada como tal...
Pero,al fin y al cabo, terminó siendo una...
Muñeca Rota.
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Plataforma encargada de realizar los cajones hormigón de los nuevos muelles del puerto exterior Ferrol.
vá a reparar después de haber sufrido alguna incidencia durante el último temporal de viento.....
fixing drum brakes...
© All Rights Reserved - No Usage Allowed in Any Form Without the Written Consent of Manfred Westreicher
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
Sant Genís de Taradell
Sant Genís de Taradell és una església amb elements romànics i barrocs de Taradell (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
Fornícula amb sant Genís
L'església de Sant Genís Taradell es troba al centre de la població. És un temple d'estil barroc que conserva el campanar romànic. L'església és d'una sola nau, amb vuit capelles laterals repartides en cada costat, les quals s'obren a la nau amb arcs de mig punt que descansen sobre impostes. Les de la capçalera són cobertes amb cúpula esfèrica amb finestres poligonals de mitja taronja. La nau és coberta amb volta de canó que descansa damunt impostes decorades amb volutes i finestres a l'arrencada de l'arc que donen llum a la nau. El presbiteri és ovalat i presenta portals rectangulars: un s'obre a la sagristia, mentre que l'altre mena a la capella fonda amb cúpula. Als peus hi ha el cor il·luminat per una gran rosassa amb calats de pedra i vitralls. La façana té el capcer triangular coronat per unes boles de pedra i les vessants de les capelles laterals són seguides per una forma sinuosa. El portal és d'arc carpanell inscrit dines un gran parament de pedra coronat per una fornícula amb imatge. Al damunt hi ha la gran rosassa i ambdós costats s'hi obren finestres amb el mateix arc que el portal. La façana conserva restes d'uns esgrafiats rogencs damunt blancs que emmarquen els elements de ressalt. Malgrat el deteriorament de la façana, l'estat de conservació és força bo.[1]
Campanar
Campanar de torre de planta quadrada situat al nord-est de l'església parroquial, adossat a la capçalera. Consta de planta baixa i quatre pisos i és cobert a quatre vessants. Als murs de la planta baixa s'hi marquen lesenes llombardes, elements que segueixen als angles de tota la torre. Els pisos són marcats per arquets cecs i dents de serra. Al primer pis s'obre una finestra d'arc de mig punt a cada façana, al segon s'hi obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme i al tercer i quart iguals però de tres arcades. Sota el ràfec de cada una de les façanes hi ha un gran rellotge esfèric. És construït amb gresos grisos amb algunes dents de serra i arquets de pedra semblants a l'església de Santa Eugènia. L'estat de conservació, malgrat la restauració, és bo.[1]
Història
Les primeres notícies de l'església parroquial de la vila de Taradelll daten del 950 i al segle xi fou renovada i consagrada de nou. D'aquella època tan sols en queda el record d'una part de campanar. Als segle xv i XVI fou transformada la primitiva església romànica i s'hi afegí una capella dedicada a la Verge del Roser. Al segle xvii s'hi afegiren dos altars més i el 1654 els francesos saquejaren l'església. L'any 1755 es posà la primera pedra del nou edifici que fou beneït i adaptat al culte per la Festa Major del 1763, i fou bastida amb l'ajuda econòmica dels vigatans/es i pagesos/es en temps del rector Ramon Vila i Grau. L'obra fou dirigida pels arquitectes Josep i Jacint Morató. L'altar major fou guarnit amb un retaule del taller dels Ral que malauradament es va perdre amb un incendi del 1904. No obstant, el taradellencs es van afanyar a reparar els danys produïts, però, amb tot, durant la Guerra Civil fou de nou malmesa
¿Crees que tus labios rojos pueden reparar mi agónica fe?
Si son testigos sometidos del crimen que haz de cometer...
¿Crees que tus besos tibios pueden revivir mi agónica fe?
Hoy son como cuchillos fríos asesinos…
Neste final de semana participei da maratona fotográfica aqui de Florianópolis. Apesar da dificuldade de conseguir imagens para alguns temas, em algumas fotos consegui reparar erros de outras vezes em que já havia clicado a mesma cena ou objeto! :)
PS: enquanto não volto a ser usuário Pro, vou reorganizar e deletar algumas fotos aqui!
This weekend I participated of the photographic marathon here in Florianópolis. Although the difficulty to obtain images for some subjects, in some photos I got to repair errors of other times where already shot the same scene or object! :)
PS: while I don´t become a Pro user again, I´ll reorganize and delete some pics here!