View allAll Photos Tagged Reparar
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tà rrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perÃmetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
Una forma de combatir la pobreza es dejar de explotar el mundo. Es decir, reducir el consumo. Mejor reparar que tirar y comprar. (La foto es de Guillem Valle. La casa ya no está, fue desalojada.) mar.
Una vez tenemos bien lijada y afinada la masilla procedemos a la aplicación del aparejo. Al ser un golpe fuerte daremos tres manos y lo dejaremos secar de una dÃa para otro. Después lo lijaremos a mano con la ayuda de una garlopa para vitae la formación de visos en la medida de lo posible. finalmente le daremos una pasada con la máquina para afinarlo aún mas.
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
"Si necesitas reparar tu cabello y darle una dosis extra de hidratación pero no tienes tiempo suficiente, nuestros productos Express Theraphy se convertirán en tus imprescindibles. Cada uno de ellos reúne 10 beneficios en 1, para mejorar tu cabello, ¡ya no hay excusas!
#JLDSpain #Trendy #Hairgoals #Hair #haircolor #hairstyle #style #stylish #beauty #peluquerÃa #instabeauty #estilismo #peinado #haircut #colección #expresstherapy #hairtime #haircare #beautiful #love #loveofmylife #lovelife #aribau127 #jldaribau #jeanlouisdavidaribau #salon #like4like #lifestyle #fresh #followforfollow #follow4follow #glam #styles
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
SALTA A UNA NUEVA AVENTURA CON EL VIDEOJUEGO DE THE SMURFS
Únete a Papa Smurf, Smurfette y todos tus pitufos favoritos en una aventura para derrotar a Gargamel y reparar su villa.
Ubisoft® anunció The Smurfs™, un nuevo videojuego con las populares criaturas azules del cómic original amado por lo...
www.noteboomvideotutorials.com/salta-a-una-nueva-aventura...
Aquà teneÃs la puerta reparada de chapa. Ha sido necesario destapizar la puerta para recuperar la chapa desde dentro. Después le hemos dado unos calentones para que cogiera "cuerpo".
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
15 Likes on Instagram
1 Comments on Instagram:
reformasarias: #reformas #obras #pintores #villaobispo
A finais de xaneiro de 2008 pasaron a reparar os primeiros baches do novo vial de Sisto a Cacheiras.
FABIO diz:
uahhuahuahuau
FABIO diz:
q klipe feio da madonna.................
Pérola [Banda D-BOX] diz:
qual?
FABIO diz:
lucky star
Pérola [Banda D-BOX] diz:
pq feio?
Pérola [Banda D-BOX] diz:
vc falou q era legal
FABIO diz:
a letra é legal
FABIO diz:
o klipe é feio
Pérola [Banda D-BOX] diz:
mas antes de eu te mostraar a letra vc flo q gsotou da musica
Pérola [Banda D-BOX] diz:
achei q ja tinha visto o clip
FABIO diz:
agora q eu reparei................a madonna é um misto de vc e a giovanna
FABIO diz:
huahuahuahuahu
Pérola [Banda D-BOX] diz:
uihaIUAiuh
Pérola [Banda D-BOX] diz:
NOSSAAAAAAAAA
Pérola [Banda D-BOX] diz:
PARA TDOOOOOOOOO
Pérola [Banda D-BOX] diz:
GANHEI O ANO, A VIDA!!!
Pérola [Banda D-BOX] diz:
NOSSAAAAAAAAAA..O MELHOR ELOGIO Q ALGUEM JAH FEZ NA MINHA VIDA
FABIO diz:
aaaaaaaahhhhhhhhhhhhh gata..........
FABIO diz:
foi apenas um cometário bobo q eu fiz....................
FABIO diz:
"Emoticon: smiley : )"
Pérola [Banda D-BOX] diz:
mas pq vc acha?
FABIO diz:
mas se vc reparar...............nesse clipe..................é a mistura de vcs duas a madonna
FABIO diz:
a madonna é a sua cara com uma pitada de Giovanna
Pérola [Banda D-BOX] diz:
nossa
Pérola [Banda D-BOX] diz:
hahah
Pérola [Banda D-BOX] diz:
vou ateh postar no flickr isso
E, o nome dela eh GiovaNa!
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà , quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrà entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanÃstiques i artÃstiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artÃstica és el desig. Com a creadors ens mou l'à nsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionà ria. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de GarcÃa Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Tus besos no tenian comparacion, tu voz me traslado a otra dimension te juro tu llenabas mi corazon derrepente surgio una nueva ilusion NO, no fue traicion Hombre solo pensaba despechada esa vez que me cortaste porke a otros escuchaste, en esos dias lo conoci cuando llorando me veia pudo consolarme luego me llamaste; corriendo te fui a buscar NO lo dejaba nunca de visitar y hoy lo tengo que aceptar . . .
Sy kieres odiame y no pienses mas en mi olvidate de que yo te quiero a ti, NO me hables si es que eso te hace feliz di las cuantas veces que yo a ti te hice reir, te lo tengo que explicar y aunqe mucho te duela el si me supo valorar tus palabras me supieron lastimar y en el encontre lo que tu nunca supiste dar es tan dificil tener kee decir kee YA NO TE KIERO sin tenerte que herir yo siempre te fui sincera y fiel a ti y tu no me kisiste oir NO, NO kiero kedar como si fuera la mala, no kiero ke me veas como si te hubiera engañado tu bien sabes que yo mucho habia llorado y vino el y supo reparar el daño a sus encantos no me pude resistir en su mirada me tuve ke derretir el me habrio sus brazos y no me dejo morir . Y hoy te tengo que decir . . .
Ya no no vayas a llorar si te digo la verdad; me enamore sin pensar en ti perdoname ya? . . . Otra Mujer encontraras ke te haga olvidar el dolor que te cause PERDONAME Ya?
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà , quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrà entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanÃstiques i artÃstiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artÃstica és el desig. Com a creadors ens mou l'à nsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionà ria. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de GarcÃa Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Amb tants sotracs, l'amortidor va enganxar el tub del lÃquid de frens i, literalment, el va mastegar. Quan es va rebentar ens vam quedar sense frens inesperadament al mig del desert.
Grà cies al cargol dels Minicong, el tefló dels Granito de Arena i el lÃquid de frens dels Venim d'Onil vam poder reparar l'avaria inutilitzant el fre de la roda posterior esquerra.
Setembro vén sempre cargado de boas intencións; e na biblioteca Monte Alto queremos botarche unha man para que saques o máximo partido desa afección que tanto che atrae: aprender a reparar a túa moto ou calquera electrodoméstico caseiro, realizar chapucillas en casa, preparar conservas e licores, cultivar un horto no balcón, practicar algunha variedade de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hai mil e un hobbies que che atraparán. Ven a escoller o teu!
Septiembre viene siempre cargado de buenas intenciones; y en la biblioteca Monte Alto queremos echarte una mano para que saques el máximo partido de esa afición que tanto te atrae: aprender a reparar tu moto o cualquier electrodoméstico casero, realizar chapucillas en casa, preparar conservas y licores, cultivar un huerto en el balcón, practicar alguna variedad de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hay mil y un hobbies que te atraparán. ¡Ven a escoger el tuyo!
Setembro vén sempre cargado de boas intencións; e na biblioteca Monte Alto queremos botarche unha man para que saques o máximo partido desa afección que tanto che atrae: aprender a reparar a túa moto ou calquera electrodoméstico caseiro, realizar chapucillas en casa, preparar conservas e licores, cultivar un horto no balcón, practicar algunha variedade de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hai mil e un hobbies que che atraparán. Ven a escoller o teu!
Septiembre viene siempre cargado de buenas intenciones; y en la biblioteca Monte Alto queremos echarte una mano para que saques el máximo partido de esa afición que tanto te atrae: aprender a reparar tu moto o cualquier electrodoméstico casero, realizar chapucillas en casa, preparar conservas y licores, cultivar un huerto en el balcón, practicar alguna variedad de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hay mil y un hobbies que te atraparán. ¡Ven a escoger el tuyo!
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
Setembro vén sempre cargado de boas intencións; e na biblioteca Monte Alto queremos botarche unha man para que saques o máximo partido desa afección que tanto che atrae: aprender a reparar a túa moto ou calquera electrodoméstico caseiro, realizar chapucillas en casa, preparar conservas e licores, cultivar un horto no balcón, practicar algunha variedade de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hai mil e un hobbies que che atraparán. Ven a escoller o teu!
Septiembre viene siempre cargado de buenas intenciones; y en la biblioteca Monte Alto queremos echarte una mano para que saques el máximo partido de esa afición que tanto te atrae: aprender a reparar tu moto o cualquier electrodoméstico casero, realizar chapucillas en casa, preparar conservas y licores, cultivar un huerto en el balcón, practicar alguna variedad de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hay mil y un hobbies que te atraparán. ¡Ven a escoger el tuyo!
Sant Sadurnà de Rotgers
Sant Sadurnà de Rotgers és una església del municipi de Borredà (Berguedà ) declarada bé cultural d'interès nacional.
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
Descripció
L'església de Sant Sadurnà de Rotgers, antiga parròquia rural i més tard sufragà nia de Santa Maria de Borredà , es troba dins de la propietat del mas Torrents, al sector nord del terme municipal, en una zona boscosa i despoblada, de difÃcil accés. L'església es dreça a 976 m d'altitud, al llom d'una petita serra, on s'han trobat restes d'un antic hà bitat medieval.[1]
L'església és un petit edifici d'una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, defectuosament encaixada a la nau, i respon a dos moments constructius diferents. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, és coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perÃmetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri.[2] La nau fou refeta al segle xii i acoblada a l'absis del segle xi, que és decorat exteriorment amb arcuacions i faixes llombardes i un fris de dents de serra, i interiorment amb un fris d'opus spicatum. L'acoblament entre ambdós es resol mitjançant un plec molt peculiar, dividit en alçat en dos trams: l'un cobert amb volta de canó (el més pròxim a l'absis, que correspondria a la nau primitiva), i l'altre amb volta de quart d'esfera, per tal de guanyar la coberta, molt més alta. El nou edifici, consagrat el 1167, té un senzill portal a migdia i és coronat pel campanar. Des del punt de vista tipològic, manté lligams evidents amb l'església de Sant Andreu de Llanars (Osona).[1]
Història
El lloc de Rotgers és documentat ja l'any 888 com a "Palatio Rodegarii", que ja disposava d'església que era sufragà nia de Santa Maria de Borredà i per tant del monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església apareix documentada, també com a possessió ripollenca, els anys 938 i 982. Les restes arqueològiques trobades a ponent de l'església podrien correspondre a la residència del tal Rodegari, que li donà nom.[1]
L'església actual es va construir fins a finals del segle xi i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà , a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurnà que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del segle xvi que es documenten obres de consolidació.[2]
Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidà el campanar. A mitjan segle xvii es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la famÃlia Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera.[2]
L'església mantingué el carà cter de parròquia fins al segle xiv.[1] Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.[2]