View allAll Photos Tagged Reparar
Foto reparada desde la de 10x7cm. No me dedico a ésto, y soy autodidacta en éste tipo de procesados, por lo que estoy entusiasmado con el resultado. Se que un profesional probablemente la habrÃa dejado mejor.
Já que logo postarei as fotos do Animê Dreams 2011, aproveitei para postar as do ano passado. Como podem reparar, eu era terrivelmente n00b com a máquina fotográfica, a ponto de não saber tirar a data *capota*
Só tirei fotos da sala das dolls (que não teve esse ano, snif, snif). Tinha fotos da sala de Lolita no meu celular... Mas sei lá onde foi parar o cabo dele –q
Seat Ibiza con golpe fuerte en la puerta y pequeños bollos en la aleta delantera. Ademas tiene la moldura de la puerta doblada.
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
Edificio de mamposterÃa de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
Remolcando para reparar en astillero.
Tomada con una de enfoque lente manual Pentax K 135 f/2,5
"smc P-K 135 mm F 2.5"
Quedó con bastates daños pero creo que si podrÃa repararse, pero su reparación saldrÃa carisima...
Lunes 24 de enero de 2011
Hipstamatic Projekt XLVI
Lens: Roboto Glitter
Film: Pistil
Flash: None
Reading: Eusebio Lorenzo Baleirón - Gramática do silencio
Context: Me encanta el concepto de reparar televisiones tanto en "Blanco y negro" como a Color
favor não reparar nas cuticulas haahah é que nessa foto o esmalte já tava gasto, tirei nos ultimos dias!
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tà rrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perÃmetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Una forma de combatir la pobreza es dejar de explotar el mundo. Es decir, reducir el consumo. Mejor reparar que tirar y comprar. (La foto es de Guillem Valle. La casa ya no está, fue desalojada.) mar.
Una vez tenemos bien lijada y afinada la masilla procedemos a la aplicación del aparejo. Al ser un golpe fuerte daremos tres manos y lo dejaremos secar de una dÃa para otro. Después lo lijaremos a mano con la ayuda de una garlopa para vitae la formación de visos en la medida de lo posible. finalmente le daremos una pasada con la máquina para afinarlo aún mas.
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
"Si necesitas reparar tu cabello y darle una dosis extra de hidratación pero no tienes tiempo suficiente, nuestros productos Express Theraphy se convertirán en tus imprescindibles. Cada uno de ellos reúne 10 beneficios en 1, para mejorar tu cabello, ¡ya no hay excusas!
#JLDSpain #Trendy #Hairgoals #Hair #haircolor #hairstyle #style #stylish #beauty #peluquerÃa #instabeauty #estilismo #peinado #haircut #colección #expresstherapy #hairtime #haircare #beautiful #love #loveofmylife #lovelife #aribau127 #jldaribau #jeanlouisdavidaribau #salon #like4like #lifestyle #fresh #followforfollow #follow4follow #glam #styles
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
SALTA A UNA NUEVA AVENTURA CON EL VIDEOJUEGO DE THE SMURFS
Únete a Papa Smurf, Smurfette y todos tus pitufos favoritos en una aventura para derrotar a Gargamel y reparar su villa.
Ubisoft® anunció The Smurfs™, un nuevo videojuego con las populares criaturas azules del cómic original amado por lo...
www.noteboomvideotutorials.com/salta-a-una-nueva-aventura...
Aquà teneÃs la puerta reparada de chapa. Ha sido necesario destapizar la puerta para recuperar la chapa desde dentro. Después le hemos dado unos calentones para que cogiera "cuerpo".
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
15 Likes on Instagram
1 Comments on Instagram:
reformasarias: #reformas #obras #pintores #villaobispo
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establà un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedà l'actual església romà nica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tà ctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romà nica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la polÃtica de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un perÃode d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials cerà mics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
A finais de xaneiro de 2008 pasaron a reparar os primeiros baches do novo vial de Sisto a Cacheiras.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà , quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrà entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanÃstiques i artÃstiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artÃstica és el desig. Com a creadors ens mou l'à nsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionà ria. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de GarcÃa Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Tus besos no tenian comparacion, tu voz me traslado a otra dimension te juro tu llenabas mi corazon derrepente surgio una nueva ilusion NO, no fue traicion Hombre solo pensaba despechada esa vez que me cortaste porke a otros escuchaste, en esos dias lo conoci cuando llorando me veia pudo consolarme luego me llamaste; corriendo te fui a buscar NO lo dejaba nunca de visitar y hoy lo tengo que aceptar . . .
Sy kieres odiame y no pienses mas en mi olvidate de que yo te quiero a ti, NO me hables si es que eso te hace feliz di las cuantas veces que yo a ti te hice reir, te lo tengo que explicar y aunqe mucho te duela el si me supo valorar tus palabras me supieron lastimar y en el encontre lo que tu nunca supiste dar es tan dificil tener kee decir kee YA NO TE KIERO sin tenerte que herir yo siempre te fui sincera y fiel a ti y tu no me kisiste oir NO, NO kiero kedar como si fuera la mala, no kiero ke me veas como si te hubiera engañado tu bien sabes que yo mucho habia llorado y vino el y supo reparar el daño a sus encantos no me pude resistir en su mirada me tuve ke derretir el me habrio sus brazos y no me dejo morir . Y hoy te tengo que decir . . .
Ya no no vayas a llorar si te digo la verdad; me enamore sin pensar en ti perdoname ya? . . . Otra Mujer encontraras ke te haga olvidar el dolor que te cause PERDONAME Ya?
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà , quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrà entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanÃstiques i artÃstiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artÃstica és el desig. Com a creadors ens mou l'à nsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionà ria. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de GarcÃa Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Amb tants sotracs, l'amortidor va enganxar el tub del lÃquid de frens i, literalment, el va mastegar. Quan es va rebentar ens vam quedar sense frens inesperadament al mig del desert.
Grà cies al cargol dels Minicong, el tefló dels Granito de Arena i el lÃquid de frens dels Venim d'Onil vam poder reparar l'avaria inutilitzant el fre de la roda posterior esquerra.