Sponsored images from 
View allAll Photos Tagged Reparar
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
El procés de restauració del segon rellotge
A l'inici dels noranta del segle XX es restaurà el campanar, substituint-se el rellotge mecànic per un d'electrònic. El vell aparell quedà sense funcionar i sense manteniment.
Coneixedor de l'estat del mecanisme, Antoni Nogués, professor del Cicle Formatiu de Grau Superior de Producció per Mecanització de l'IES Alt Penedès de Vilafranca, proposà als alumnes de la promoció 2003-2005 la seva restauració.
Fou necessari l'acord de l'Església catòlica de la vila, donada la ubicació del mecanisme, del Patronat de Comerç, Consum i Turisme de l'Ajuntament, que és qui en té la propietat, de la direcció de l'institut, del professorat de mecànica industrial i dels alumnes del cicle formatiu.
Els representants de l'església autoritzaven l'accés, l'ajuntament de la vila es feia càrrec de les despeses i el centre educatiu posava els coneixements tècnics i els recursos humans.
Era inviable reparar-lo al campanar pel poc espai i per la temperatura hivernal. No es podia traslladar muntat a l'institut ja que no passava per l'escala, calia desmuntar-lo tot.
L'octubre i novembre de 2004, sis hores a la setmana, les classes es feren al campanar. Es dibuixà el conjunt i tot seguit es desmuntà, apuntant l'ordre i la posició en què es treien les parts. Ja a peces, el traslladaren a l'institut, on es procedí a restaurar-lo. El criteri de restauració fou el de conservar tot el possible, sense afegir i sense pintar res de nou, procurant mantenir-ho tot tal com va ser trobat i substituint només allò imprescindible. A finals de gener del 2005 es muntà a l'institut.
Es convidà el regidor de l'Ajuntament per a que veiés la tasca feta. Aquest, al finalitzar la visita, proposà que el rellotge tornés a funcionar al campanar de forma permanent. Però ara existia un problema de difícil solució: les modificacions fetes durant la restauració de l'edifici. Abans els pesos baixaven quasi deu metres, longitud necessària per a què funcionés ininterrompudament durant trenta hores. Ara, la reubicació de l'antic Àngel del campanar i el nou cimentat de l'estança del rellotge pràcticament ho impossibilitaven.
El temps destinat a la restauració s'havia esgotat i trobar una alternativa per a reubicar els pesos semblava impossible. Els alumnes que acabaven de fer la restauració del rellotge es volgueren encarregar de tirar endavant el que seria la segona part del projecte. En no haver-hi més temps escolar, s'oferiren ells mateixos com a voluntaris per a fer-ho un cop acabat el curs. Començaren a pensar en diverses solucions que permetessin reubicar els pesos. S'escollí la més complexa, arriscada i ambiciosa, però alhora la que hauria de permetre un accés més còmode a la sala del rellotge, Consistia a aprofitar l'espai del gruix de la paret que hi ha entre la part exterior i la interior de les finestres.
El juny de 2005 els alumnes més entusiastes i el professor començaren l'adequació del rellotge al campanar. A la primavera de 2007, la feina quedà enllestida.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Photo I took near Alajuela, Costa Rica after the earthquake of January 2009. A truck is trying to repair the destructed roads.
(Fotografía que tomé cerca de Alajuela, Costa Rica después del terremoto de enero de 2009. Un camión está tratando de reparar las vías destruidas.)
Vale do Anhangabaú, destacando a sede da Prefeitura (Edifício Matarazzo), fotografados do viaduto do Chá (reparar na grade no canto inferior esquerdo). #fotocomcelular #mobgrafia #fotourbana #paisagemurbana #anhangabau #prefeitura #prefeiturasp #viadutodocha www.ver.pro.br reeducando o olhar cotidiano. Janeiro de 2019. Foto autoral de Joao Cesar Pereira Fernandes usando suas armas: cérebro, olhos, mãos e câmera.
Anhangabau, regiao central de Sao Paulo. Foto autoral Joao Cesar Pereira Fernandes. www.ver.pro.br
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
se me a juzgado reiteradas veces por ser rencorosa y orgullosa, incapas de perdonar.... por blasfemar, por rebelde,etc...
y que? los asumo como errores y los reparare si es necesario ... mas prefiero asumir mis errores como un simple ser humano que como otros intentan actuar como dios aprendiendo una biblia y citas de memoria para enseñarselas al resto como supuestos disipulos ...las aprenden de memoria y las repiten una y otra vez creyendo que eso basta para ser libres....
si la insumision es pecado entonces me kemo en el infierno..
si cuestionar es un pecado, tambien
LO QUE SI JAMAS PERMITIRE ES QUE SE ME TRATE DE RENCOROSA PORQUE YO SI SE PERDONAR A LA GENTE QUE ME AH ACOMPAÑADO Y ME SIGUE ACOMPAÑANDO ASI COMO ME HAN PERDONADO A MI...
y eso no es porque la genetika, el destino y la naturaleza lo hicieron, simplemente porque cuando el amor/cariño es real no es necesario forzar la instancia para disfrutar de esas compañias
Le dieron alcance... Y ya no compitió ese día...Ojalá se haya logrado reparar este Studebacker. Animo Baltasar! Carrera Panamericana 2010, tercera etapa, carretera México Pachuca
O que mudou dentro de mim.
Eu nao sei.
Mas todos dizem que eu mudei,
e que agora eu so sei magoar.
Todos que amei.
Pensei que estava fazendo o certo e
me enganei.
Eu nao sei quanta dor,
eu causei.
So sei que preciso reparar,
e encarar o que fiz,
e que deixou todos infeliz.
Eu nunca quiz,
magoar ninguem.
Pensei que iria cair,
naquele momento,
eu tive medo.
E agora percebo o erro que fiz,
estou tentando me redimir.
------------------------------------------------------
What has changed within me.
I do not know.
But everyone says I've changed,
and now I just know that hurt.
All that I loved.
I thought I was doing right and
I was wrong.
I do not know how much pain,
I have caused.
So I know I need to repair,
and look what I did
and left everyone unhappy.
I never meant,
hurt anybody.
I thought it would fall,
at that moment,
I was afraid.
And I realize now the mistake I made,
I'm trying to redeem myself.
For Illustration Friday: this week's topic's "repair".
Para Illustration Friday: el tema de la semana es "reparar"
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
El titular de los Servicios de Agua Potable y Alcantarillado de Oaxaca (SAPAO), Sergio Pablo Ríos Aquino, supervisó la noche de este martes las labores de rehabilitación emergentes implementadas por la fuga de agua potable en la colonia Casa Blanca, en la agencia San Martín Mexicapam.
Oaxaca de Juárez, Oax., 25 de febrero de 2015
Setembro vén sempre cargado de boas intencións; e na biblioteca Monte Alto queremos botarche unha man para que saques o máximo partido desa afección que tanto che atrae: aprender a reparar a túa moto ou calquera electrodoméstico caseiro, realizar chapucillas en casa, preparar conservas e licores, cultivar un horto no balcón, practicar algunha variedade de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hai mil e un hobbies que che atraparán. Ven a escoller o teu!
Septiembre viene siempre cargado de buenas intenciones; y en la biblioteca Monte Alto queremos echarte una mano para que saques el máximo partido de esa afición que tanto te atrae: aprender a reparar tu moto o cualquier electrodoméstico casero, realizar chapucillas en casa, preparar conservas y licores, cultivar un huerto en el balcón, practicar alguna variedad de costura: ganchillo, bordado, patchwork, etc. Hay mil y un hobbies que te atraparán. ¡Ven a escoger el tuyo!
Aquí vemos el escalón tal cual esta ahora y que debemos dejar a escuadra cuando realicemos el planche de la habitación.
Isto que aqui vêem foi uma prenda muito especial de uma Amiga aqui do Flickr. A minha Querida By Xanda soube que eu procurava um determinado tipo de bases e decidiu ajudar-me e como tal DEU-ME as bases que eu procurava e como se não bastasse ainda me deu mais umas quantas e ainda me pediu desculpa pelo envelope mal amanhado, porque no meio disto tudo o que eu mais ia reparar era o Envelope...!
MUITO OBRIGADA minha Querida! Não me canso de te agradecer...és LINDA Querida!
This that you see here was a very special gift from a Flickr friend. My dearest By Xanda knew that I was looking for some earrings bases and decided to help me and having that in mind she GAVE ME the earrings bases that I was looking for, and if that wasn’t enough she also gave other earrings bases and she even said she was sorry for the envelope…do you believe it?
Thank You Very Much my Dear…!
Te exit gate out of the water for repairing, painting......
La salida fuera del agua para reparar, pintar........
Colección de Naves Espaciales, Astronautas, Robots, y Extraterrestres de LEGO. Propiedad del periodista Rafael Ángel Fernández Gutiérrez (1).
Sets:
LEGO Icons 10497 Galaxy Explorer de 2022.
LEGO City 60439 Laboratorio Científico Espacial.
LEGO 30663 City Space Hoverbike.
LEGO 60429 Nave Espacial.
LEGO 70841 LEGO Movie 2 Bennys Space Squad
LEGO City 60224 Misión reparar el satélite.
lEGO 30230 Galaxy Squad 2013.
LEGO Classic Space Astronautas.
LEGO 71046 Minifiguras Series 26 Espacio.
En YouTube:
En TikTok:
www.tiktok.com/@periodistamovil/video/7519099006719364374
En Instagram:
www.instagram.com/p/DLPcTRyI1gs/
En Flickr:
www.flickr.com/photos/pressnetmaster/albums/7217772032705...
En Facebook:
www.facebook.com/media/set/?set=a.10237063765470417
En Pinterest:
© Rafael Ángel Fernández Gutiérrez
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
El setge de 1285 causà considerables destrosses a l'edifici. El 1294, Jaume II el cedí a Ramon de Tolrà, a canvi que el restaurés. L'establiment funcionà com a banys fins que es va clausurar al segle XV. A partir d'aleshores, passà a mans privades que el destinaren a altres usos. El 1617 s'hi establí un convent de caputxines que el feien servir de rebost, cuina i bugaderia. És durant el segle XIX que es popularitzà el terme Banys àrabs per referir-se a l'edifici. El 1929, els banys van passar a titularitat pública i es van rehabilitar.
Los baños árabes de Gerona están en un edificio de estilo románico y fueron construidos en 1194 con una estructura que imitaba la de los baños musulmanes. En 1294 se tuvierion que reparar los desperfectos ocasionados por el sitio de Gerona de 1283. Se clausuró definitivamente en el siglo XV.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès, a la comarca catalana del Ripollès.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Descripció
És a l'extrem llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. És un temple d'una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l'atri, i barroca al presbiteri. Té adossades entre els contraforts d'aquesta última època, capelles laterals. El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l'església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l'època però de poc interès. Les pilastres sobre les quals recolzen els arcs torals de la part romànica, són més estretes a la base que a l'arrencament dels mateixos arcs. La porta d'accés del segle xii té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principi del segle xix i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s'accedeix al campanar.[3] Segons un testimoni de la primeria del segle xxi «Tot l'edifici està en estat ruïnós, tot i que la part romànica és la més ben conservada.»[1]
El 2008 es va començar un estudi tècnic de la restauració per l'enginyer Miquel Llorens i Sulivera.[4] El 2010 s'hi van execturar obres d'urgència per a reparar la coberta i evitar danys majors.[5] D'ença s'han continuat obres i l'ajuntament espera fer-ne un dia un espai de cultura.[6][7]
Història
El lloc de Vallfogona es documenta per primera vegada l'any 900 en mants contractes de compravenda i donacions a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És precisament la seva abadessa Ranlo, que va manar construir el temple de sant Julià, consagrat el 23 d'abril de l'any 960 en presència del bisbe Ató de Vic. Posteriorment es reedifica al segle xii i ha subsistit fins als nostres dies. El segle xv la volta de la nau caigué per un terratrèmol, i es reconstruí de nou en una forma una mica apuntada. El 1756 comencén les obres de la nova església, i s'enderroca la part romànica a mesura que avançava l'obra. No es va acabar del tot, i l'edifici va romandre tal com és avui. L'interior va ésser totalment decorat en l'estil de l'època, es va construir el cor i sobre la primitiva finestra romànica de la façana es va construir un ull de bou, tapant exteriorment aquesta finestra.[3]
Darrerament s’ha produït una intervenció municipal per tal de reparar el sostre de l’andana, intervenció poc afortunada per cert, i impedir les goteres que tant afectaren. Cal dir però que la reparació no ha estat total ja en que bona part de l’ala esquerra i dreta, així com de les dependències del pati-hort no s’ha executat la reparació.
L’edifici per tant pot presentar-se com model de la forma de viure d’una determinada classe social dels segles XVIII i XIX, la burgesia liberal i progressista, i com a immoble representatiu d’unes construccions ambicioses derivades dels beneficis econòmics de propietaris rurals amb aspiracions socials.
Mayo 2010.
®vjgandia.
Just a quick entry before diving into RL... i saw this amazing dress at the El Vestidor de Julieta blog and just couldnt resist. I'm gonna be late for an appointment, but look at this!!! who cares about being in time with a dress like that?
Só um post rapidinho antes de mergulhar na RL... eu vi esse vestido lindo no blog El Vestidor de Julieta e não resisti. Eu vou me atrasar pra uma reunião, olha pra isso!!! Quem liga pra pontualidade com um vestido desses?
Complete outfit/roupa completa: ALB AUDREY skirt set + feather hair by Analee Balut, $0L @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
And while there check the flamenco dress next to it, for 50L its a gift too ;)
Enquanto estiver lá não deixe de reparar no vestido flamenco que está do lado, por 50L também é um presente ;)
Complete outfit/roupa completa: ALB FLAMENCO quick flexi skirt by AnaLee Balut, $50 @ *ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut
A'ksha Dunes (197, 83, 351) type in those coordinates in the map or do a search for ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, the slurl doesnt seem to work
A'ksha Dunes (197, 83, 351) ponha essas coordenadas no mapa ou use o search para encontrar ALB DREAM FASHION by AnaLee Balut, a slurl não está funcionando
La Nydeggkirche reformada (de l'expressió alemanya bernesa per "cantó inferior") es troba a l'extrem oriental de la Ciutat Vella de Berna, a la secció de Nydegg.
El nucli antic es troba en una península en un bucle de l'Aare i es va desenvolupar en diverses etapes d'expansió. La primera es va produir el 1191, ja que es va ampliar un assentament existent a la zona de Nydeggkirche fins a la torre del rellotge (Zytglogge). El 1190 el duc Berchtold V von Zähringen havia construït el castell Nydegg. Després de l'extinció de la casa de Zähringen, va quedar sota el control de la ciutat i va ser arrasada pels habitants de Berna el 1266-73 per desenvolupar la secció de Nydegg. Posseïa quatre torres cantoneres i estava situat al voltant de l'actual cor de l'església.
L'església petita original es va construir del 1341 al 1346 per substituir l'antiga fortalesa. Va ser santificat per primera vegada el març de 1344, seguit d'un segon el 23 de maig de 1346. Aquesta primitiva església tenia un campanar. El 12 de gener de 1469 la ciutat va demanar a l'orde teutònic que donés la capella de Nydegg a la confraria Maria Magdalena i que els permetés utilitzar els diners pagats a la capella per reconstruir l'edifici. Tot i això, la ciutat va haver d'esperar fins al final de les guerres de Borgonya (1472-1476) per començar el projecte. Del 1480 al 1483 la ciutat va afegir una torre i del 1493 al 1504 es va afegir una nova nau. Després de la reforma protestant el 1529, la Nydeggkirche es va transformar en un magatzem de barrils, fusta i cereals, però el 1566 va tornar a servir d'espai de culte. A partir del 1566 es va netejar i es van fer petites reformes a les parets i les finestres. No obstant això, el 1568 el terrat del campanar es va incendiar i va ser destruït. El nou sostre es va acabar i es va reparar el rellotge malmès a finals de maig de 1571. La gran creu de ferro forjat que domina l'agulla principal va ser construïda per Caspar Brükessel durant el mateix temps. L'aspecte actual de la torre es remunta principalment a la reconstrucció de 1571. Els canvis posteriors a la torre van ser força menors. Per exemple, el 1625 es van trencar quatre petites obertures o escletxes de foc per ajudar a defensar la porta de la ciutat i el 1631 es van afegir vuit canals de coure al terrat.
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.