View allAll Photos Tagged Reparar
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
Primeras pruebas después de reparar el sistema de enfoque de un Zuiko 70-300.
First photos after repair the focus system of a Zuiko 70-300mm
El ministro de Agricultura, Ganadería y Pesca de la Nación, Carlos Casamiquela, firmó hoy convenios por un total de $5.195.700, con comunas de la provincia de Santa Fe, con el fin de reparar caminos rurales que se encuentran anegados o deteriorados como consecuencia de lluvias extraordinarias en la zona de la cuenca lechera. En las próximas semanas, se suscribirán un total de 42 acuerdos con otros municipios de esa provincia por casi 9 millones de pesos.
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1
O dia de ontem foi nefasto para as ambições desportivas que Hélder Rodrigues ainda acalentava para este Dakar 2015. Depois de ter vencido a 6ª etapa, o piloto oficial da Honda tinha conseguido uma excelente primeira parte da etapa maratona realizada no Bolívia onde viu a sua diferença para...
nunodinisphotos.net/helder-rodrigues-perdeu-tres-horas-a-...
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
www.creditmergency.com/reparacion-de-credito-en-miami/
Si vives en los Estados Unidos o has estado en ese país, sabrás que el crédito es una de las cosas más importantes ya que te ayuda a conseguir la mayoría de tus bienes. Sin embargo, si tuviste un bajón con los puntos, no te preocupes, aquí te decimos cómo hacer una reparación de crédito …
O BNG reafirma o seu compromiso coas vítimas e coa memoria histórica
No acto organizado polo BNG en Ribeira para conmemorar o Día da Galiza Mártir, o Bloque reafirmou o seu compromiso con todas as vítimas do franquismo e manter viva a súa memoria e restitución, por xustiza e dignidade e porque dende o BNG, “negámonos a esquecer a barbarie que significou o franquismo”.
O acto principiou coa palabra de María Barral, membro do Consello Local, que fixo unha lembranza a todas as mulleres represaliadas, asasinadas e torturadas pois son “as grandes esquecidas que deben ser homenaxeadas e lembradas”, na rúa Alexandre Bóveda.
Xa na rúa Manuel Lustres Rivas, tomou a palabra o integrante da comisión da memoria histórica, Xan Hermida que explicou o logro acadado pola CRMHB para construír o monumento ás vítimas no Confurco (Lousame) e da importancia de abrir ese tempo no que parece que se poden facer cousas en materia de memoria ao non estar o PP no goberno. Por outra banda, tamén lembrou o traballo que fixo o BNG no Parlamento Galego nesta materia xa que presentou unha lei galega de memoria histórica “que debería aprobarse” para reparar as vítimas.
O voceiro do BNG, Xosé Vázquez Cobas reiterou que “esquecer” é converterse en cómplices do terror, do atraso e da dor e, “non podemos, nin queremos esquecer a Alexandre Bóveda, que foi e será sempre un mestre para todas e todos nós e vive en todas as persoas que seguimos erguendo a bandeira de Galiza como nación e sabemos que o nacionalismo é a chave para construír un país no que podamos traballar e vivir con dignidade”.
Tampouco esqueceu o voceiro do BNG os membros do Comité Municipal de Ribeira en defensa da República; Manuel Fernández Sendón (médico), Eugenio Rodríguez Bilbao (barbeiro), Julio Silva Vilas (condutor), José Sieira González (mariñeiro), así como os asasinados o xornalista Manuel Lustres Rivas e o xastre Manuel García Hermo.
“Co acto de hoxe, o BNG renova o seu compromiso coas vítimas e con todas as persoas que loitaron pola democracia e a liberdade. Estarán sempre na nosa memoria e reivindicamos a importancia da memoria porque sen ela, non sería posíbel subsanar o silencio e o esquecemento imposto polo fascismo. Verdade, xustiza e reparación” apuntou Cobas.
O acto finalizou co himno galego tocado polo gaiteiro Domingos e a gaiteira Vanesa Casais.
Sant Genís de Taradell
Sant Genís de Taradell és una església amb elements romànics i barrocs de Taradell (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
Fornícula amb sant Genís
L'església de Sant Genís Taradell es troba al centre de la població. És un temple d'estil barroc que conserva el campanar romànic. L'església és d'una sola nau, amb vuit capelles laterals repartides en cada costat, les quals s'obren a la nau amb arcs de mig punt que descansen sobre impostes. Les de la capçalera són cobertes amb cúpula esfèrica amb finestres poligonals de mitja taronja. La nau és coberta amb volta de canó que descansa damunt impostes decorades amb volutes i finestres a l'arrencada de l'arc que donen llum a la nau. El presbiteri és ovalat i presenta portals rectangulars: un s'obre a la sagristia, mentre que l'altre mena a la capella fonda amb cúpula. Als peus hi ha el cor il·luminat per una gran rosassa amb calats de pedra i vitralls. La façana té el capcer triangular coronat per unes boles de pedra i les vessants de les capelles laterals són seguides per una forma sinuosa. El portal és d'arc carpanell inscrit dines un gran parament de pedra coronat per una fornícula amb imatge. Al damunt hi ha la gran rosassa i ambdós costats s'hi obren finestres amb el mateix arc que el portal. La façana conserva restes d'uns esgrafiats rogencs damunt blancs que emmarquen els elements de ressalt. Malgrat el deteriorament de la façana, l'estat de conservació és força bo.[1]
Campanar
Campanar de torre de planta quadrada situat al nord-est de l'església parroquial, adossat a la capçalera. Consta de planta baixa i quatre pisos i és cobert a quatre vessants. Als murs de la planta baixa s'hi marquen lesenes llombardes, elements que segueixen als angles de tota la torre. Els pisos són marcats per arquets cecs i dents de serra. Al primer pis s'obre una finestra d'arc de mig punt a cada façana, al segon s'hi obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme i al tercer i quart iguals però de tres arcades. Sota el ràfec de cada una de les façanes hi ha un gran rellotge esfèric. És construït amb gresos grisos amb algunes dents de serra i arquets de pedra semblants a l'església de Santa Eugènia. L'estat de conservació, malgrat la restauració, és bo.[1]
Història
Les primeres notícies de l'església parroquial de la vila de Taradelll daten del 950 i al segle xi fou renovada i consagrada de nou. D'aquella època tan sols en queda el record d'una part de campanar. Als segle xv i XVI fou transformada la primitiva església romànica i s'hi afegí una capella dedicada a la Verge del Roser. Al segle xvii s'hi afegiren dos altars més i el 1654 els francesos saquejaren l'església. L'any 1755 es posà la primera pedra del nou edifici que fou beneït i adaptat al culte per la Festa Major del 1763, i fou bastida amb l'ajuda econòmica dels vigatans/es i pagesos/es en temps del rector Ramon Vila i Grau. L'obra fou dirigida pels arquitectes Josep i Jacint Morató. L'altar major fou guarnit amb un retaule del taller dels Ral que malauradament es va perdre amb un incendi del 1904. No obstant, el taradellencs es van afanyar a reparar els danys produïts, però, amb tot, durant la Guerra Civil fou de nou malmesa
Com veiem els canvis són substancials. He emprat dues eines: el tampó clonador i l'eina de parxejat. Amb ambdues, he pogut eliminar l'antena, reparar la pintura de les parets, elimminar la carpa, eliminar una part d'edifici que es veia a la part inferior esquerra, tots els cables de la imatge, els fanals, etc.
El titular de los Servicios de Agua Potable y Alcantarillado de Oaxaca (SAPAO), Sergio Pablo Ríos Aquino, supervisó la noche de este martes las labores de rehabilitación emergentes implementadas por la fuga de agua potable en la colonia Casa Blanca, en la agencia San Martín Mexicapam.
Oaxaca de Juárez, Oax., 25 de febrero de 2015
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Tinha água, já não têm, acho que a estavam a reparar.
Que necessidade temos destes investimentos? Ornamentação, sejam práticos.
photo by ricardo / zone41.net
This photo is licensed under a Creative Commons license. If you use this photo within the terms of the license or make special arrangements to use the photo, please list the photo credit as "ricardo / zone41.net" and link the credit to zone41.net.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
via
A maioria das mulheres estão em busca constante de melhorar a qualidade do seu cabelo com o fim de fortalecê-lo e mantê-lo com uma aparência saudável. Não obstante, é essencial fazer vários esforços já que a exposição constante a fatores ambientais, assim como os maus hábitos influenciam de forma negativa em seu estado.
Tendo em conta que muitas precisam reparar o seu cabelo, a indústria de cosméticos criou centenas de produtos com componentes que melhoram de forma significativa a sua aparência. No entanto, muitos são demasiado caros, não oferecem os resultados esperados ou produzem efeitos colaterais indesejáveis. A boa notícia é que existem tratamentos alternativos que podem ajudar a nutrir o cabelo de uma forma mais saudável e económica. Trata-Se de uma série de remédios caseiros, que são elaborados a partir de ingredientes naturais muito fáceis de adquirir.
Torta Fria de Queijo e Chocolate
a Sua pele vai ficar livre de descamaciones e muito mais lisa e mais jovem com o passar das semanas
1/3 xícara de mel
23 de novembro de 2009 Deliciosas almôndegas
2 Xícaras de arroz integral preparado
½ cebola picada
O cabelo danificado sofre de ressecamento, pontas duplas e problemas no couro cabeludo. Ingredientes como a maionese, a vitamina E e o óleo de oliva pode nutrir em profundidade, enquanto ajudam a reter a umidade para acelerar o seu processo de recuperação. ¼ De xícara de maionese. 3 colheres de sopa de azeite de oliva.
Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana.
Misture todos os ingredientes em uma tigela até obter uma mistura cremosa e homogênea. Umedecer o cabelo e estende o produto certificando-se de massagear o couro cabeludo. Cubra com uma touca e deixe agir por 20 minutos. Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana. Visite também: Repolarização capilar caseira ¡
Cabelo reparado em minutos! Quando se trata de nutrir e reparar o cabelo, o abacate é um dos frutos mais completos e saudáveis. Este contém ácidos graxos ômega 3, proteína e importantes antioxidantes que ajudam a restaurar, enquanto lhe criam uma camada protetora contra os radicais livres. É claro que pode ser combinado com outros ingredientes para melhorar os seus efeitos no cuidado capilar.
Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo.
1 colher de sopa de mel. ¼ De xícara de iogurte natural. 1 gema de ovo. Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo. Misture-o com o mel, o iogurte e a gema de ovo até obter uma massa de textura cremosa. Estende o creme de abacate por todo o cabelo e couro cabeludo.
Deixe agir por 30 minutos e enxágüe com água morna. Use-a até 2 vezes por semana. Leia também: o Que é mais saudável para o cabelo: água fria ou quente? A cerveja é um excelente tratamento para melhorar o estado do cabelo e estimular o seu crescimento. Combinada com a mostarda e o azeite se pode fazer um incrível remédio para tratar as pontas duplas e problemas como a queda.
2 colheres de sopa de azeite de oliva. ½ Copo de cerveja. 2 colheres de sopa de mostarda amarela. Faça uma mistura com todos os ingredientes e certifique-se de que fiquem bem incorporados. Umedecer o cabelo e espalha o produto com uma suave massagem em todo o couro cabeludo. Deixe agir por 20 minutos e enxágue com água morna.
from necessitae.com/dietas-e-alimentacao/9-tratamentos-naturai... rhadiary.tumblr.com/post/180720079606