View allAll Photos Tagged Reparar
Street busker down on his luck, asking for some money so he can fix his busted up cello.
---
Músico callejero sin suerte pidiendo dinero para reparar su chelo roto.
nao liguem, foto péssima tiirada pela roomate! só pra dizer q nao to mais loira XD
(já faz tempinho...)
hehe
Somos rebeldes con causa que no siguen lo establecido. Por eso, nos dedicamos a reparar y actualizar prendas de moda y darles un nuevo valor. Porque es un acto solidario, sostenible, que impulsa la economía local.
Errebeldeak gara eta ez ditugu besteen arauak jarraitzen. Horregatik, modako jantziak konpondu eta berritu egiten ditugu, balio berria emateko. Konpontzea ekintza solidario eta jasangarri bat delako, eta tokiko ekonomia bultzatzen duelako.
Rebélate y repara. Hazte konponder.
Errebelatu eta konpondu ezazu. Izan zaitez konponder.
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Sonson Antioquia Colombia
©MauricioAgudelo 2012. All rights reserved. Use without permission is illegal
Hoy se me ha pasado parte del día reparando mi Nikon 70/300 VR, a estas alturas ya no hay duda de que soy “El Pupas”.
Este artículo (tan extenso) es por si alguno de vosotros tenéis este problema en este o en otro NIKON (el sistema de enfoque por lo que he visto ....
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Já que logo postarei as fotos do Animê Dreams 2011, aproveitei para postar as do ano passado. Como podem reparar, eu era terrivelmente n00b com a máquina fotográfica, a ponto de não saber tirar a data *capota*
Só tirei fotos da sala das dolls (que não teve esse ano, snif, snif). Tinha fotos da sala de Lolita no meu celular... Mas sei lá onde foi parar o cabo dele –q
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
EL MOLÍ DE VENT DE CAL PRENYANOSA (EL TALLADELL,TÀRREGA)
Aquesta singular estructura està prop del límit oriental de la comarca i a la dreta de l’Ondara, a gairebé un quilòmetre de la població del Talladell. S’hi arriba pel camí que des d’aquesta població porta a La Mora i a Cervera. És a prop de les granges del senyor Muntané, si bé, fins fa poc que ho adquirit el senyor Miquel Oliveres, havia estat propietat de la vídua Gassol, nom pel qual també és coneguda la construcció que recorda una monumental escala d’avió d’un aeroport inexistent al mig de la vall.
Es tracta d’ una obra formada per una escala d’accés a la terrassa on seria l’estructura metàl.lica del molí i la corresponent torre basal. Està feta de maçoneria arrebossada amb elements de totxo i de pedra que li donen un acabat força elegant. El totxo està reservat per als quatre arcs que sostenen l’ escala; a la barana de la qual s’obren òculus ovals fets de totxo també; les escales són lloses de pedra, igual que una motllura que va per sota de la barana en forma de gola. Evidentment allò que crida l’atenció és l’ample accés, elegantment
desproporcionat, que és recolza en el costat oest de la torre. Aquesta és de planta quadrada i d’una alçada de deu metres; té unes finestretes emmarcades per una mena de guardapols triangular de totxo que li donen un caire força decoratiu i un gust modernista que ens podria permetre datar l’obra en el primer quart d’aquest segle.
El pou està a uns tres metres al nord de la torre i es comunicava amb ella per una galeria subterrània; al peu d’aquella es trobava la bomba, que aprofitant la força eòlica feia pujar l’aigua fins una alçada de sis metres; allí per una pica sortia per una tuberia cap al gran dipòsit rectangular que situat a uns tres metres sobre el nivell de base de la torre permetia després regar els camps de la vora mitjançant dues conduccions: una cap a l’est i l’altra cap al sud. El pou està excavat a la roca, encara té una aigua molt clara i és cobert per una volta de mitja taronja feta de maçoneria, al bell mig de la qual hi ha el forat rectagular per accedir exteriorment a l’aigua mitjançant els aparells de ferrro per on penjar la politja que avui són caiguts sobre el brocal. Per reparar possibles problemes hi havia també a l’interior, escales de ferro clavades a la paret; la porta s’obria al sud i mitjançant tres lloses clavades obliquament en el mur s’obtenia una petita escala per baixar al fons de la torre, on hi havia la bomba i la sortida de la galeria.
A la part meridional del monumental molí hi ha la casa que tot i ser de pedra ben treballada és més senzilla i més antiga segons es pot deduir de la data de la llinda: 1883. Sembla que el projecte de reforma restà incomplet ja que una galeria d’arcs de mig punt surt de la cantonada nordoriental sense anar a cap lloc. El senyor Josep Solé Serra, de setanta cinc anys d’edat, recorda que ja funcionava a principis de segle, però que tota l’estructura metàl.lica fou venuda després de la guerra, cosa que fa que la majoria de la gent del Talladell no recordi ben bé com era.
www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/168992/251921
Descripció:
El molí fariner es convertí en molí d'oli i en l'actualitat fa les funcions de magatzem.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
I am thinking of digitizing and repair the old photos of my family to preserve, but I do not decide if I repair them in sepia or b&w. What do you think?
L’església de Santa Maria de Barri o de Lurda fou reedificada el segle XII i ampliada entre el 1570 i el 1579, per tal de reparar l’esfondrament de la volta ocorregut amb els terratrèmols dels anys d’entorn del 1425. A causa d’això –si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que modificat en el coronament-, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI.
L’interior, sobretot, és d’estil gòtic, amb columnes lobulades, nerviacions i claus de volta que la fan semblar una petita catedral. Aquesta església de Santa Maria de Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda de la parròquia del castell, aspecte que s’accentuà al llarg dels segles XVI i XVII, quan es formà la població actual de Tona; el 1723 s’obtingué que el culte i la titularitat de l’església de Sant Andreu passessin a la de Barri, fins que es construí l’església actual de la població.
A l’església del Barri els paraires i teixidors de Tona tenien, des d’abans de l’any 1616, un altar lateral dedicat a sant Jacint, amb la imatge de Sant Joan, patró del seu gremi o confraria. També s’hi feu un altar del Roser i s’hi centraren les devocions populars dels osonencs.
_______________________________
Aquesta imatge a jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Mi abuelo y yo somos konponders, rebeldes con causa que creemos que los pequeños gestos pueden transformar una sociedad entera. Por eso, preferimos reparar a tirar. Porque es un acto solidario, sostenible, que impulsa la economía local.
Aitona eta biok konponder gara. Errebeldeak gara, keinu txikiek gizartea eralda dezaketela uste dugulako. Nahiago dugu gauzak konpontzea, botatzea baino. Konpontzea ekintza solidario eta jasangarri bat delako, eta tokiko ekonomia bultzatzen duelako.
Rebélate y repara. Hazte konponder.
Errebelatu eta konpondu ezazu. Izan zaitez konponder.
PASOS A SEGUIR: → comoreconquistarunamorperdido.com/ex
Un corazón roto es quizás uno de los dolores más agonizantes que cualquier persona pueda experimentar y es casi suficiente para hacer que rechaces el amor por la eternidad, te lastima tanto que piensas que el amor no sirve más en tu vida.
Pero antes de dejarte EN EL OLVIDO y abandonar tus fuerzas, en realidad hay medidas simples para reparar tu vida amorosa destrozada. Presta atención a estos consejos y emprende el camino para seguir con tu vida:
Date un tiempo, el “yo soy importante”.
No es inusual que una persona en una relación haga que su vida gire en torno a esa persona a quien ama, y si lo hiciste con tu ser querido, es posible que te hayas perdido un montón de cosas en la vida, nos sucede a todos, cosas, amigos y familia.
Este es el momento perfecto para volver a conectar con todos aquellos a quienes evitaste porque estabas en una relación, y vamos a comenzar contigo como primer paso. ¿Qué solía hacerte feliz? ¿Te gustaba el deporte? ¿Te gusta la cocina terapéutica? ¿Pasar tiempo con familiares y amigos?
Puedes ceder a la llamada de una nueva aventura, o revisa una que has extrañado hace tiempo, y asegúrate de centrarte solo en sentirte bien contigo como persona. No solo esto te evita abatirte todo el día, sino que la sensación de logro también es edificante.
Rompe con los recuerdos que te dejaron el corazón roto.
Una forma de ayudarte a mejorar, es mantener todos los recuerdos de la persona que te dejo con el corazón roto, por el momento debes hacerlo. ¿Tienes fotos de los dos juntos? Pónlos en una caja y escóndelos en la esquina más alejada de tu ático o zotano.
Debes hacer lo mismo con cualquier recuerdo significativo que pueda desencadenar cualquier tipo de otros recuerdos, de otras sensaciones tristes y dolorosas, sin importar cuán pequeño o grande sea, lo debes alejar de ti por el momento.
Recordarte constantemente el amor que perdiste solo te va a desviar de un camino rápido hacia la recuperación. Sin embargo, no es recomendable quemar nada, porque esos recuerdos pueden ser útiles en el futuro (y si vuelven a estar juntos, sería difícil explicar que tu quemaste todo en el calor del momento).
Evita a tu ex a todos los costos.
No puedes tener la tentación de salirte del proceso de curar tu corazón roto teniendo un acceso fácil a tu antiguo amor. Haz lo que puedas para evitar a tu ex, y eso también significa eliminar números de teléfono, direcciones de correo electrónico, cuentas de redes sociales e incluso mantenerte alejado de amigos comunes por el momento.
Ver a esta persona inmediatamente después de la separación sería demasiado doloroso, y todo tipo de encuentros desastrosos pueden ocurrir si no estás emocionalmente preparado(a) para ello. Y una cosa que no debes hacer es hacer que tu ex vea cuánto te destrozó la ruptura.
Si te encuentras por casualidad, deja que una simple sonrisa y un “hola” sea suficiente. Entonces desaparece de allí rápido. Con el tiempo, sanarás tu corazón roto y si te encuentras de nuevo con tu ex, obviamente habrás avanzado, y el hecho de que estés bien sin él o ella debería ser la mejor venganza.
Puede parecer que es más fácil decirlo que hacerlo, pero en realidad, la parte más difícil es dar el primer paso hacia la libertad y sobre todo la tranquilidad. Solo sigue adelante; En poco tiempo, tu estarás mucho mejor, entonces vas a recibir el amor otra vez.
CONOCE La Estrategia - CLIC AQUI: → comoreconquistarunamorperdido.com/ex
(17 Jun 2005) Las nubes acechantes, esperando que no reparáramos en ellas, o que no les diéramos demasiada importancia y siguiéramos subiendo la montaña más alta del Pirineo.
Y así lo hicimos, seguimos subiendo a pesar de ellas, a pesar de su advertencia. Y, como no, a 3.100 m. aproximadamente, nos pilló la tormenta. Con granizo, con rayos… no se podía bajar, los piolets, crampones y demás objetos metálicos que llevábamos nos lo desaconsejaban. Nos resguardamos lo mejor que pudimos bajo unos plásticos que habíamos acarreado hasta allí, pues la intención había sido hacer cima y pasar la noche arriba, por lo que subíamos con unas mochilas inmensas, sacos, hornillos para cocinar, la comida, etc. Que estúpido sonaba ahora todo eso, con la tormenta sobre nuestras cabezas y con ese ridículo, aunque muy útil plástico haciendo de delgada barrera entre nosotros y el agua, el granizo y los rayos.
Por suerte amainó un poco la tormenta, dejaron de caer rayos y decidimos bajar lo más rápido que pudimos. Llegamos a los coches con un gran cansancio, pero contentos de estar sanos y salvos, aunque calados hasta los huesos.
Bueno, pues nos queda pendiente para otro fin de semana ir al Aneto y dormir en su cumbre ;)
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PT(BR) A segunda foi a Milena.
Caminhando pela Feira da Av. Manoel Goulart, onde vez ou outra tiro algumas fotos, não pude deixar de reparar no estilo da Milena com sua sacola super estilosa do Chico Bento.
Pedi para tirar algumas fotos e gentilmente aceitou.
Milena, que estilo!!! Obrigado por compartilhar seu tempo!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Saiba mais sobre o projeto e veja fotos tiradas por outros fotógrafos na página do grupo 100 Strangers no Flickr: www.flickr.com/groups/100strangers/
Veja a descrição do meu projeto aqui: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/
EN: The second was Milena.
Walking through the Manoel Goulart Avenue street market, where I occasionally take some photos, I couldn’t help but notice Milena’s style, especially her super stylish Chico Bento bag.
I asked to take a few photos, and she kindly agreed.
Milena, what style!!! Thank you for sharing your time!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Learn more about the project and see photos taken by other photographers on the 100 Strangers group page on Flickr:
www.flickr.com/groups/100strangers/
See my project description here: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/