View allAll Photos Tagged Reparar
Descripció
Construcció de planta rectangular de tres naus i absis poligonal. Té quatre tramades i el cor és a la primera. Les naus laterals conformen capelles i disposen d'un petit pas de l'una a l'altra. Els murs acaben en un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. Les naus laterals són cobertes per voltes d'aresta. L'interior, ben pintat, disposa d'alguns elements de ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una portalada amb arc de mig punt; al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc. Per sobre hi ha un petit ull de bou. La façana és rematada per un petit campanar d'espadanya situat al centre. El cloquer principal, però, es troba situat a la banda dreta: és de planta quadrada amb quatre amplis finestrals i coronat per una balustrada.
Notícies històriques
L'església fou edificada el 1788 per uns paletes de la Fatarella a causa de l'estat ruinós de la construcció anterior, provisional i que amb prou feines aixoplugava els habitants del lloc. Al seu costat hi havia el primitiu cementiri. Fou sufragània de la de Garcia. La nit de Reis de1901 sofrí un incendi fortuït, que obligà a fer reparacions immediatament. Pel juliol de 1936 foren cremats els altars i les imatges.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripción:
Aquest edifici presenta una planta rectangular, tres naus i absis poligonal. La nau central està formada de quatre tramades, a la primera de les quals es situa el cor. Les naus laterals, cobertes amb volta d'aresta, constitueixen les capelles laterals, unides entre si a través d'un petit pas. Els murs finalitzen a la part superior amb un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. De l'interior destaquen alguns dels elements realitzats amb ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una porta principal de mig punt adovellada damunt de la qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Roc, emmarcada per pilastres d'ordre toscà, coronades per un timpà convex coronat per tres pinacles, el central molt més desenvolupat. A la part superior de la façana hi ha un ull de bou i un petit campanar d'espadanya. A la dreta es situa el campanar principal, de planta quadrangular amb els angles retallats i una obertura de grans dimensions per cada costat. Es corona per una balustrada.
Notas históricas:
Església construïda l'any 1788 per uns paletes de la Fatarella, degut al mal estat de conservació de l'anterior construcció, de caràcter provisional i que havia quedat petita pels habitants de la vila. Durant un període va ser sufragània de la de Garcia. Al 1901, a la nit de Reis, va patí un incendi i es va haver de reparar immediatament. El juliol de 1936 els altars i les imatges van ser cremades
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag....
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
L'arxiu del monestir conserva dos pergamins que testifiquen amb detall la fundació.
El primer, del 16 de juny del 1015, és l'escriptura de venda de la citada església i les terres que li pertanyien que el bisbe Pere Roger, germà de la comtessa Ermessenda, i els seus canonges feren a aquesta i al seu marit, Ramon Borrell. En pagaren cent unces d'or pur amb les quals el bisbat projectava reparar l'antiquíssima catedral de Girona, tan malparada que els dies de pluja no s'hi podia celebrar el culte -diu el document- i, l'objectiu de la compra per part de Ramon Borrell i Ermessenda, era la fundació d'un monestir femení. A més de les cent unces d'or pur, els comtes donaren al capítol de canonges quatre mujades de terra situades en el Mercadal de Girona.
En el segon pergamí, que data del 15 de març del 1018, Ermessenda, aleshores viuda, fa donació de tots els alous que posseïa arreu del comtat de Girona per compra personal o per donació del seu difunt marit, i que el document detalla minuciosament, a la comunitat que viu a la casa i capella de Sant Daniel. Signa també la donació el seu fill Berenguer Ramon I. Si bé aquesta escriptura demostra l'existència del monestir amb una comunitat ja consolidada, es considera l'acta oficial de fundació.
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
Descripció:
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol,on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.
El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.
La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.
En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla. Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.
Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII.
Notes històriques:
El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.
Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic
Observacions:
En les excavacions s'han trobat materials ceràmics dels segles III i II aC, evidenciant una ocupació d'època ibero-romana en aquest turó.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Salvador Gálvez i Àlex Gálvez són pare i fill, el pare va ser corredor professional als anys 70. Just després d'acabar la carrera de profesional, el Salva va obrir Galvesport. Pare i fill fan un bon tàndem a Galvesport. Tenda de ciclisme amb més de 40 anys d'experiència en el sector.
Després de patir una crisi sanitària inmensa, ara amb la ressaca del confinament, ens trovem de ple en una crisi social i econòmica i de recuperació de negocis. Negocis com el de Galvesport, que porta més de 40 anys donant suport a ciclistes de la ciutat de Barcelona, tan en venta com en taller de bicicletes de tot tipus. Després d'acollir-se a les ajudes ICO, i tenir al mecànic en ERTE, ara en la desescalada i actual 'nova normalitat', el taller ha tornat a obrir i així iniciar la recuperació.
Gràcies al confinament, on molta gent ha vist els beneficis de l'aturada del vehicle privat, i ha vist també una ciutat menys contaminada i sense sorroll, la conciencia en aquest aspecte ha millorat, i el sector de la bici s'ha disparat. No només a Galvesport, sinó que a tots els tallers i tendes de bicicletes d'arreu del país ha pujat tan la venda com el taller de reparació de les bicicletes. Segons l'Àlex, mecànic de Galvesport, abans la gent s'ho pensava més a l'hora de comprar una bicicleta, ara, en la era postcovid, l'Àlex diu: ''...la gent s'ho pensa 10 minuts donant voltes a la tenda, i acaba comprant sense dubtar...''
Sens dubte són bones notícies pel negoci de la bici i la recuperació econòmica en aquest sector.
En el reportatge també podem veure la primera sortida oficial que com a Club Galvesport vem fer el dissabte 6 de Juny, després de 3 mesos sense sortides d'equip oficial, va ser molt emocionant tornar a pedalar junts.
---
Salvador Gálvez y Alex Gálvez son padre e hijo, el padre fue corredor profesional en los años 70. Justo después de acabar la carrera profesional, Salva abrió Galvesport. Padre e hijo hacen un buen tándem en Galvesport. Tienda de ciclismo con más de 40 años de experiencia en el sector.
Después de sufrir una crisis sanitaria inmensa, ahora con la resaca del confinamiento, nos encontramos de lleno en una crisis social y económica, y de recuperación de negocios. Negocios como el de Galvesport, que lleva más de 40 años apoyando ciclistas de la ciudad de Barcelona, tanto en venta como en taller de bicicletas de todo tipo. Tras acogerse a las ayudas ICO, y tener al mecánico en ERTE, ahora en la desescalada y actual 'nueva normalidad', el taller ha vuelto a abrir y así iniciar la recuperación.
Gracias al confinamiento, donde mucha gente ha visto los beneficios de la parada del vehículo privado, y ha visto también una ciudad menos contaminada y sin ruido, la conciencia en este aspecto ha mejorado, y el sector de la bici se ha disparado. No sólo a Galvesport, sino que en todos los talleres y tiendas de bicicletas de todo el país ha subido tanto la venta como el taller de reparación de bicicletas. Según Alex, mecánico de Galvesport, antes la gente se lo pensaba más a la hora de comprar una bicicleta, ahora, en la era postcovid, Alex dice: '' ... la gente se lo piensa 10 minutos dando vueltas a la tienda, y termina comprando sin dudar ... ''
Sin duda son buenas noticias para el negocio de la bici y la recuperación económica en este sector.
En el reportaje también podemos ver la primera salida oficial que como Club Galvesport hicimos el sábado 6 de Junio, después de 3 meses sin salidas de equipo oficial, fue muy emocionante volver a pedalear juntos.
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
La imatge del mestre Jordi Soler capta com cal traslladar la màquina del tren de Girona a reparar per culpa d'unes bretolades.
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
Yolanda
Esto no puede ser no más que una canción;
quisiera fuera una declaración de amor,
romántica, sin reparar en formas tales
que pongan freno a lo que siento ahora a raudales.
Te amo,
te amo,
eternamente, te amo.
Si me faltaras, no voy a morirme;
si he de morir, quiero que sea contigo.
Mi soledad se siente acompañada,
por eso a veces sé que necesito
tu mano,
tu mano,
eternamente, tu mano.
Cuando te vi sabía que era cierto
este temor de hallarme descubierto.
Tú me desnudas con siete razones,
me abres el pecho siempre que me colmas
de amores,
de amores,
eternamente, de amores.
Si alguna vez me siento derrotado,
renuncio a ver el sol cada mañana;
rezando el credo que me has enseñado,
miro tu cara y digo en la ventana:
Yolanda,
Yolanda,
eternamente, Yolanda.
(Pablo Milanés, dedicada por mi papá)
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini