View allAll Photos Tagged Reparar
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
NOVEDAD
Jean Louis David inventa un nuevo ritual enriquecido con el ingrediente más increíble: el extracto de caviar. Descubre ya la nueva gama GO REPAIR, elaborada para reparar en profundidad los cabellos más sensibilizados.
#Detox #Hair #lovelife #follow4follow #followme #beautiful #fashion #like4like #likeforlike #likeforfollow #swag #instagood #aribau127 #jldaribau127 #jeanlouisdavidaribau127 #chic #glamour #glam #elegant #exclusive
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Estoy buscando un lugar para reparar mi cámara, que sea confiable y barato por favor
Si tienen algún dato me avisaaan :D:D:D
SALUDOS !
No han pogut reparar l'avaria subterrània i han connectat l'illa de cases amb la del costat.
Sense electricitat des de les 11h fins a les 19h.
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Cómo reparar las fugas de una cisterna.
La reparación una cisterna, principalmente lo que se refiere a pequeñas fugas de agua, es un tema que tarde o temprano tendremos que afrontar en bricolaje del hogar.
Por ello, te recomendamos veas este artículo bricoblog.eu/reparacion-de-una-cisterna/
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
www.youtube.com/watch?v=E2TJ8ufdqdw&feature=related
Amizade é para sempre
Pode ser que um dia deixemos de nos falar,mas, enquanto houver amizade,
faremos as pazes de novo.Pode ser que um dia o tempo passe.
Mas,se a amizade permanecer,um do outro há de se lembrar.
Pode ser que um dia nos afastemos.Mas,se formos amigos de verdade,
a amizade nos reaproximará.
Pode ser que um dia não mais existamos.Mas se ainda sobrar amizade,
nasceremos de novo, um para o outro.
Pode ser que um dia tudo acabe.Mas,com a amizade construiremos tudo novamente,cada vez de forma diferente,sendo único e inesquecível cada momento que juntos viveremos e nos lembraremos para sempre.
(Albert Einstein)
Com muito carinho, beijos em seu coração.
Celisa
***
Friendship is Forever
It may be that one day let us speak, but while there is friendship,
we will make amends for novo.Pode be that one day the time passes.
But if the friendship remains, the other is one to remember.
It may be that one day we afastemos.Mas if we are true friends,
bring us back into friendship.
It may be that one day no longer existamos.Mas is also about friendship,
be born again, to each other.
It may be that one day all acabe.Mas, to build friendship all over again, each time differently, each being unique and unforgettable moment that will live together and we will remember forever.
(Albert Einstein)
With much love and kisses in your heart.
Celisa
***
Toujours amis
C'est peut-être qu'un jour nous parler, mais alors qu'il ya l'amitié,
nous allons faire amende honorable pour novo.Pode être qu'un jour, le temps passe.
Mais si l'amitié reste, l'autre est un moment inoubliable.
C'est peut-être qu'un jour nous afastemos.Mas si nous sommes de vrais amis,
nous ramener à l'amitié.
C'est peut-être qu'un jour, pas plus existamos.Mas est aussi sur l'amitié,
être né de nouveau, à l'autre.
C'est peut-être qu'un jour, tous acabe.Mas, pour construire l'amitié de tout recommencer, chaque fois différemment, chacune étant unique et un moment inoubliable qui vivent ensemble et nous nous souviendrons toujours.
(Albert Einstein)
Avec beaucoup d'amour et de baisers dans votre cœur.
Celisa
***
Amistad es para siempre
Puede ser que un día vamos a hablar, pero mientras hay amistad,
vamos a reparar novo.Pode ser que un día el paso del tiempo.
Pero si la amistad se mantiene, el otro es algo para recordar.
Puede ser que un día nos afastemos.Mas si somos amigos de verdad,
nos traen de vuelta a la amistad.
Puede ser que un día no existamos.Mas ya está también sobre la amistad,
nacer de nuevo, el uno al otro.
Puede ser que un día todos acabe.Mas, para construir la amistad de nuevo, cada vez de manera diferente, cada uno es único y momentos inolvidables que vivimos juntos y nos va a recordar por siempre.
(Albert Einstein)
Con mucho amor y besos en tu corazón.
Celisa
***
Amicizia è per sempre
Può essere che un giorno parliamo, ma mentre non vi è amicizia,
faremo ammenda per novo.Pode essere che un giorno il tempo passa.
Ma se l'amicizia resta, l'altro è uno da ricordare.
Può darsi che un giorno ci afastemos.Mas se siamo veri amici,
riportarci in amicizia.
Può essere che un giorno non existamos.Mas più è anche di amicizia,
nascere di nuovo, gli uni agli altri.
Può darsi che un giorno tutti acabe.Mas, per costruire l'amicizia tutto da capo, ogni volta diverso, ogni essere unico ed indimenticabile momento che vivranno insieme e ci ricorderemo per sempre.
(Albert Einstein)
Con tanto amore e baci nel tuo cuore.
Celisa
Las reparación de las porcelanas más valiosas, especialmente en figuras de porcelana Lladró y otras figuras de porcelana de alta calidad, como Meissen, deben encomendarse a los expertos, y dentro de ellos; los mejores.
www.cocowif.com/es/2015/08/31/como-reparar-figuras-de-por...
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1
Sant Miquel de Gallifa
Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.[2]
Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle xi, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.[2]
Història
L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada el 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.[2]
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
photos.app.goo.gl/vZoEX91pHuJ18ZfC6
L'ermita de Santa Magdalena és documentada al segle xiv amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya. Posteriorment, en una circular del bisbe Andreu Bertran de l'any 1425, consta que estava enrunada i s'havia de reparar. Així doncs l'actual edifici data de finals del segle xv i fou construït sobre les restes de l'antiga ermita.
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
La Unidad de Acción Rápida del @INVI_RD fue activada con carpinteros, albañiles y materiales de construcción para reparar viviendas.
Foto: Presidencia República Dominicana
Enlace noticia:
www.flickr.com/photos/presidenciard/36901623722/in/datepo...
Enlace video:
-Catalunya Trail amb mascareta-
Catalunya Trail és una cursa que fa una volta a Catalunya en bicicleta de Gravel/BTT, on surts de Barcelona i acabes a Barcelona (en la modalitat Titan), passant per Girona, Ripoll, Olot, Castellar d'Nhug Bagà, Berga, Manresa, etc. i la Vall d'en Bas, Pedraforca, Santuari de Montgrony, entre d'altres zones.
Ruta que aquest any ha estat extranya i diferent amb les mesures per evitar el covid.
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
Essa semana eu to inspirada... =D
Resolvi fazer uma das artes que estava na minha "to do list".
São unhas inspiradas no "Dots 'n' Roses" da holandesa Amy Grace do blog The Polished Perfectionist.
the-polished-perfectionist.blogspot.nl/2012/09/dots-n-ros...
É claro que o meu não ficou tão perfeito quanto o dela mas eu gostei mesmo assim!!!
Achei um charme!! =D
No dedão, não sei se vcs vão repararar, eu fiz inglesinha roxa; no indicador são as bolinhas fofinhas; médio uma mistura de glitter com holográfico; anelar era pra ser estapa de florzinha (se eh q fico bom...) e no mindinho um cremosinho!!
Espero que vcs tenham gostado!!
Bjos e boa semana!
=)
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
Foto: José Luis Cáceres
Sé que es un sueño.He parido un hijo seco como una corteza de árbol, un hijo que no admite el alimento que le ofrecen mis dedos desconsolados tratando de reparar un terrible olvido (pero ya no recuerdo cuál fue el objeto o el cuidado que olvidé ), sé que es un sueño, digo, y esa certeza no me basta.
Algo habia escuchado que lo ivan ha reparar pero de eso nada aún .. sigue siendo un lugar muy atractivo para fotear.. mas cuando hay buen dia..
dejate un post, comentario, critica o por ultimo un saludo !!
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini