View allAll Photos Tagged Reparar
No mes de outubro de 2022 a Biblioteca Ágora inaugura un novo centro de interese temático que abrangue unha selección de libros para aprender a crear, modificar ou reparar materiais por un mesmo.
As categorías que inclúe este centro de interese son: artesanía (madeira, coiro, cerámica, etcétera), decoración e bricolaxe, estilo (manicura, cosmética, maquillaxe, etcétera), labores (bordado, crochet, costura, patchwork, etcétera), manualidades, pintura e debuxo, escrita, fotografía e vídeo, música e voz.
A praza dá Estrela forma coa Ferrería e a praza de Ourense un dos lugares máis emblemáticos de Pontevedra. Empedrada e cunha fonte central está ocupada por un dos cafés mais históricos da cidade: o Carabela. Nela poderemos admirar o antigo Pazo dos Barbeito, tamén coñecido como Casa das Caras polas figuras que adornan o edificio. Tamén cabe reparar nas belas casas dá contorna de arquitectura modernista de fermosas fachadas con soportais.
Setcases, Girona (Spain).
Better seen in Fluidr.
Se ve mejor en Fluidr.
Vertorama of 4 shots.
ENGLISH
Setcases historical origins begin in 965, when the Count Sunifred of Besalú, mentions the village in some donations made to the monastery of Sant Pere of Camprodon. (A folk tale, based on the picturesque name of the village, talks about a shepherd and his seven sons from the low lands going up the mountain to feed their sheep, surprised by the first snow, they built seven houses in the most secluded part of the valley). In 1017 the name of the village is mentioned again in connection with a special permission from the pope Benet VIII to the monastery of Camprodon, with the definite name of Septem Casis, confirming the monastery's right to fish in the river Ter from Setcases to Calquers However, the most important historical event was the donation by Count Ramon Berenguer III of Barcelona to the Monastery of Ripoll, in 1118, of the vast allodium that he had in the parish of Setcases "Sant Miquel" and which covered most of the whole area. From then on, the monastery was allodial master and the rents of Setcases were assigned to the monk-waiter; in spite of Ripoll's feudal domain, the boundary jurisdiction was carried out from the XVII century by the magistrate of Camprodon. In a survey made around the year 1380, Setcases had 31 families, number that decreased in the following centuries until reaching 17 families in 1553. Population recuperates during the XVII and XVIII centuries, reaching 552 inhabitants in 1787; it was a time of splendour for forging, mining and coal. It kept stable until 1860, having still 545 inhabitants, and then started an important decrease (146 inhabitants in 1975).
Setcases is situated in the south of its boundaries, right of the river Ter, in the concourse of the Vall-llobre stream. The restoration of old houses as part time residences and the construction of new houses, together with a number of establishments (hotels, hostels, and restaurants) with view to tourism attracted by winter sports and summer trekking holidays, has given the village a new character, maintaining its rural and traditional feeling.
Setcases, is presided by the parish church of Sant Miquel, original of the XII century but reconstructed in the XV century, an later reconstructed again in 1729, due to a fire, repairing the roof and arches. It has a baroque altar from 1754, the only one saved from the destructions of 1936 in this part of the Pyrenees. In the Diocesan Museum of Girona, there is a chasuble of Setcases from the end of the XVII century.
Source: www.setcases.info/ing/index.html
--------------------------------
CASTELLANO
Los orígenes históricos de Setcases se remontan al 965, cuando el conde Sunifred de Besalú menciona el lugar en unas donaciones hechas al monasterio de Sant Pere de Camprodon (una leyenda popular, basándose en el nombre pintoresco del pueblo, habla de un padre y siete hijos que subieron de la tierra baja a apacentar los rebaños y, sorprendidos por las primeras nevadas, construyeron siete casas en el lugar más resguardado del valle). En 1017 una bula papal de Benito VIII al monasterio de Camprodon vuelve a citar el lugar, con el nombre definitivo de Septem Casis, confirmando al cenobio el derecho de pesca en el Ter desde Setcases a los Calquers. Pero el hecho histórico más importante fue la donación, por parte del conde Ramon Berenguer III de Barcelona, al monasterio de Ripoll, en 1118, del extenso alodio que poseía en la parroquia de Sant Miquel de Setcases y que debía comprender la mayor parte del término. Desde entonces el monasterio fue señor alodial, y las rentas de Setcases fueron asignadas al monje camarero, a pesar del dominio señorial de Ripoll, la jurisdicción del término fue ejercida desde el siglo XVII por el veguer de Camprodon. En un fogaje realizado hacia el 1380, Setcases tenía 31 fuegos o familias, cifra que bajó en los siglos siguientes, hasta llegar a 17 familias en 1553. La población se recuperó durante los siglos XVII y XVIII, hasta llegar a 552 h en 1787, momento de máximo esplendor de las forjas, las minas y el carboneo. Se mantuvo estable hasta 1860, todavía con 545 h, y comenzó entonces un inexorable bajón (146 h en 1975).
El pueblo de Setcases se encuentra en el sector sur del término, a la derecha del Ter, en la confluencia con el torrente de Vall-llobre. La restauración de casas antiguas para residencia temporal y la construcción de nuevas casas, con un buen número de establecimientos (hoteles, hostales, restaurantes), de cara al turismo atraído por los deportes de invierno y el senderismo durante la temporada de verano, ha dado un nuevo carácter a la población, conservando el aire rural y tradicional Setcases está presidida por la iglesia parroquial de Sant Miquel que, a pesar de tener su origen en el siglo XII, no conserva ahora ningún elemento anterior al siglo XV, cuando fue reconstruida; posteriormente volvió a ser reformada, en 1729, después de un incendio que obligó a reparar las arcadas y el tejado. Guarda un altar barroco de 1754, el único que se salvó de las destrucciones de 1936 en este sector de los Pirineos. Se conserva, en el Museu Diocesà de Girona, una casulla de finales del siglo XVII, procedente de Setcases.
Fuente: www.setcases.info/esp/index.html
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto F. Lais;
Raccolta Foto de Alvariis
📢INLIFE 81 en 1 Juego Destornilladores, Kit de Destornillador Completo con Múltiples Funciones, Herramientas de Precisión para Reparar Teléfono, Tableta Reloj etc. Nueva Opción de Regalo de Reyes Magos 🔥Ver Chollo 👉http://amzn.to/2EcWETQ 🔸
【AMPLO ÁMBITO DE APLICACIÓN】 se puede utilizar para el mantenimiento del tableta, computadora, cuaderno, digital, teléfonos móviles, vidrios, relojes, consolas del juego etc. Es un artículo de primera necesidad para las amantes de mano 【EL KIT INCLUYE】 1 x Pulsera antiestática, 1 x Lechón para deshace la pantalla del teléono, 1 x Desmontar palo, 2 x Desmontar palo pequeño, 2 x División triangular, 1 x Regla de acero inoxidable, 3 x Pinzas antiestáticas, 1 x Cuchillo, 54 x kit de tornillo, ect. que satisfacerán sus diversas necesidades 【DISEÑO PERFECTO】 Manija magnética con la succión fuerte, puede ser una buena cabeza fija de la Cabeza de lote y la longitud se puede ajustar. Maneje con el diseño antideslizante para evitar el resbalón. Según la teoría de humano de la mecánica, darte una mejor experiencia. Barra de extensión universal puede usar de la reparación de esquina fácilmente. Con una base de plástico ABS, fácil de tomar, ahorrar del espacio 【ALTA CALIDAD】 La cabeza de lote hecho de acero de cromo vanadio con buena calidad , la dureza es fuerte. Con el recubrimiento de óxido, durable. Cabeza de lote sin magnético cuando se utiliza con el mango tiene magnético 【PAQUETE CONVENIENTE】 5 Diseño de embalaje portátil dedicado, almacenamiento conveniente y durable. Se puede colgar en la pared, también se puede guardar en la caja de herramientas. Facíl su trabajo y su vida › Ver más detalles
The post INLIFE 81 en 1 Juego Destornilladores, Kit de Destornillador Completo con Múltiples Funciones, Herramientas de Precisión para Reparar Teléfono, Tableta Reloj etc. Nueva Opción de Regalo de Reyes Magos appeared first on Rey del CHOLLO.
Sony Apha 350 Para Reparación.
Como ven en la foto, la pantalla está quebrada y tengo otra cámara, por eso no la he mandado a reparar.
Incluye los elementos que ven en fotografías:
-Filtro UV
-Cargador
-Dos Baterías
-Memory Stick
-Bolso Sony Alpha
Yo de igual forma la ocupo porque se puede manejar a través de la pantalla interior de la cámara.
Me costó originalmente $220.000
La vendo súper barata pregunten por interno !
Características principales
La A350, que no deja de ser una réflex para aficionados (aunque con características que satisfacerán a los más exigentes) que viene equipada con un sensor CCD de 14,2 megapíxeles, una enorme resolución que la sitúa en la mayor de entre las cámaras de su categoría. Un procesador BIONZ que optimiza esa cantidad de megapíxeles y ofrece un nivel de ruido aceptable a valores ISO altos. Además, la pantalla LCD tiene 230.000 píxeles de resolución, y es abatible arriba y abajo, que permite usarla en posiciones más comodas, que nos evitan ponernos de puntillas o arrodillarnos en el suelo, lo que es algo realmente funcional.
Esta réflex también lleva incorporado en el cuerpo un sistema de estabilización (Super SteadyShot), que nos permite disparar a velocidades de obturación más lentas con todos los objetivos Sony o Minolta. Asimismo, incorpora la autolimpieza del sensor por vibración con un doble sistema antipolvo (una ligera sacudida cada vez que la apagamos, además del revestimiento antiestático). La versión que hemos probado es la que viene acompañada en el kit del objetivo DT 18-70 mm. f/3.5-5.6.
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
a falta de inspiracion y de camara (la mande a reparar y no me hayo (?) con la que me presto mi hermano) pongo dos fotos que tome hace unos anios con una camara Nikon F80 con pelicula de transparencia pero revelandola con quimicos para negativo (proceso cruzado o crossprocess)
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
Engraçado que era só mais um dia de trabalho, mais como não reparar nessas cores e nesse contraste que o céu estava apresentando nesse dia. A viagem começou no terminal de embarque da marinha que fica no comércio e a construção da foto é do Terminal Náutico da Bahia, no Comércio.
Lei do Direito Autoral nº 9.610, de 19 de Fevereiro de 1998: proíbe a reprodução ou divulgação com fins comerciais ou não, em qualquer meio de comunicação, inclusive na Internet, sem prévia consulta e aprovação do autor.
Funny that it was just another day at work, more like not to notice that these colors and contrast that the sky was presenting that day. The journey began in the departure terminal is in the Navy trades and construction of the photo is the Terminal Nautico Bahia, in Commerce. The Copyright
Law No. 9610 of February 19, 1998: prohibits the reproduction or publication for commercial purposes or otherwise, in any media, including on the Internet, without prior consultation and approval of the author.
Ps¹: ainda treinando a escrita em inglês e recorrendo ao Google Tradutor para ajudar no que eu não conhecia. Rs!
Ps²: se tiver algo escrito errado ou que não ficou muito claro, me avisa que estarei fazendo as correções.
Ps¹: as training and written in English using Google Translator to help I did not know. Rs!
Ps²: If you have something written wrong or not clear, let me know that I will be making the necessary corrections.
És la primera dotació que va rebre el monestir de Sant Joan de les Abadesses en el moment de la seva consagració en el 1150. L'any 1428 degut a uns terratrèmols es va enderrocar part del campanar, que en caure va destrossar la volta de la nau. Aquests desperfectes es van reparar, però l'edificació va tornar a patir danys durant la Guerra del francès.
Al segle XVIII va patir les modificacions més importants. A l'original nau romànica se li van afegir dues laterals, es va alçar la volta de la nau, es van enguixar les seves parets i es va omplir de retaules barrocs.
Durant la guerra civil es va incendiar el temple.
Es la primera dotación que recibió el monasterio de San Juan de las Abadesas en el momento de su consagración en el 1150. En 1428 debido a unos terremotos se derribó parte del campanario, que al caer destrozó la bóveda de la nave. Estos desperfectos se repararon, pero la edificación volvió a sufrir daños durante la Guerra del francés.
En el siglo XVIII sufrió las modificaciones más importantes. En el original nave románica se le añadieron dos laterales, se levantó la bóveda de la nave, se enyesaron sus paredes y se llenó de retablos barrocos.
Durante la guerra civil se incendió el templo.
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
CAPPELLA DI S. AGNESE NELL' ALMO COLLEGIO CAPRANICA
Il card. Domenico Capranica (1400‑1457) nelle sue costituzioni del collegio, che dalla sua famiglia s' intitola, così si esprime sul culto che vuole sia prestato dai suoi alunni alla vergine e martire s. Agnese: Volumus et mandamus ut cappella, quam sub invocatione s. Agnetis v. et m. quondam, ut asseritur, primo in Urbe constructam . . . . in eisdem (domibus nostris, in quibus habitamus) domibus reparari et ordinari fecimus . . . manens cappella si trova dicti collegii ecc. V' era dunque fino dal tempo del card. Capranica tradizione che la cappella esistente nella torre del suo palazzo, nel pianterreno del fabbricato tra la piazza Capranica e il vicolo omonimo, dedicata già a s. Agnese, fosse il primo oratorio innalzato alla santa martire in Roma. Qual sia la ragione dell' essere stato eretto in tal luogo quell' oratorio puossi arguire dalla tradizione non dispregevole che in quell' area sorgesse la casa patrizia della santa, la quale sarebbe stata nel Campo Marzio, non molto lontana dal luogo d' infamia ove fu condotta la verginella.
Da Le chiese di Mariano Armellini, 1891;
Raccolta Internet de Le chiese di Bill Thayer;
Foto Alvaro ed Elisabetta de Alvariis in via del Collegio Capranica
O balandro Joaquín Vieta varado na praia do porto de Portosín para reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
Enrique metido na auga calafateando
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
La vila de Verdú era closa per un recinte emmurallat que es va anar configurant a ponent del castell. Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponímia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en el subsòl del perímetre original del recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
En aquest sentit, cal dir que l'any 2003, les obres d'enderroc de dues edificacions situades al carrer Santa Magdalena número 19 i 21 van posar al descobert una torre medieval de la muralla situada en una zona de pati a la part posterior de les cases. Com a conseqüència de l'enderroc, va quedar un buit entre mitgeres i la torre va quedar a la vista, per la seva part interior. L'espai buit resultant de l'enderroc dels edificis va passar a anomenar-se plaça Lluís Companys. La torre localitzada és de planta rectangular amb una superfície interior d'uns 14 m2, la seva superfície total és de 28,38 m2 i els murs tenen un gruix d'1metre. Per fonts orals se sap que quan es va construir part del mur de la bassa de Verdú que hi havia a la zona de l'actual local social de Verdú, es va desmuntar part de la torre i es van utilitzar les pedres. Actualment la torre està relativament ben conservada, sobretot el parament exterior que dona a ponent, la part més afectada és la part oriental. Gran part del parament interior del mur orientat a migdia de la torre està enderrocat.
L'examen de les edificacions actuals permet reconstruir dos cercles excèntrics de muralles, que se superposen durant un extens perímetre que va de nord-est a nord-oest; el cercle primitiu, començat al segle XII, ve constituït pel clos o les clausures del castell i el segon cercle començat al segle XIII, menys definit a causa de l'evolució constant de la població, és el que delimita la vila closa. Finalment hi ha un tercer cercle de muralles, que circueix el raval, bastit durant els segles XVI-XVIII. La torre de la plaça Lluís Companys pertany al circuit defensiu del segle XIII. La construcció de la muralla amb les torres i els portals va ser una obra de gran envergadura. Es construeixen de pedra escairada fins a una alçada de 4 a 7 metres i de tàpia la part superior fins assolir uns 12 metres. Les torres també eren de pedra i tàpia i superaven la muralla. Els portals eren distribuïts al nord (Portal de la Font o de Tàrrega), al sud (Portal de Na Beneta), a ponent (Portal de Sant Miquel o de Lleida) i a l'est (Portal Nou o dels Tiradors).
Amb motiu del projecte d'arranjament de la plaça Lluís Companys, el novembre de 2008 la torre medieval va ser objecte d'una intervenció arqueològica preventiva consistent en la seva excavació i documentació i en el control arqueològic de l'obra en general.
Així mateix, també van aparèixer restes de muralla durant unes obres d'enderroc realitzades en el solar situat entre el carrer Sant Pere Claver, 29, 31 i 33 i la Plaça Major 34A i 34B de Verdú. Aquesta troballa va motivar la realització d'una intervenció arqueològica l'octubre de 2007 per tal de documentar i excavar aquestes restes. En el costat dret del solar es conservava un tram del que podria ser la muralla de Verdú disposada de forma paral·lela al carrer fent de façana posterior de la casa que té la façana principal al carrer Sant Pere Claver. Aquest tram de muralla té uns 4 metres d'alçada, uns 3 metres de llarg i 1,20 metres de gruix. La part interna està feta amb tàpia de mala qualitat i les parts frontals interna i externa folrades per pedres irregulars i algun carreu col·locades en sec. Aquest fragment de possible muralla o mur de tancament de la vila closa formaria part del tram de muralla que aniria des del Portal del carrer de les Tendes, construït al segle XII, segons Ramon Boleda, fins al Portal de Lleida.
En un trabajo realizado mayoritariamente por hombres como es la pesca en alta mar, en el puerto, son mujeres las que se dedican a reparar las redes, la herramienta más valiosa de esta profesión. Sin embargo, a pesar de llevar realizando esta tarea durante siglos, no es hasta el año 2012 cuando se reconoce la profesionalidad de las rederas de Euskadi.
En “Sareak” nos interesa la situación reivindicativa en la que se han encontrado desde su existencia y su actual peligro de extinción. Coreográficamente, nos centraremos en la fisicidad del trabajo de las rederas -una tarea precisa y reiterativa en una posición estática durante largas jornadas- y en la simbología de las redes y lo que éstas nos evocan, trayendo al imaginario la vida de estas mujeres bajo esa gran manta agujereada.
En “Sareak” las cinco mujeres protagonistas nos llevarán a los puertos pesqueros entre momentos íntimos y grotescos desde una mirada poética e irónica.
------------------------------------------------------------------------------------------
In a work mostly carried out by men such as fishing on the high seas, in the port, women are dedicated to repairing nets, the most valuable tool of this profession. In spite of having carried out this task for centuries, it is not until 2012 when those women of the Basque Country are recognized.
In 'Sareak' we are interested in the reclaim in which they have found themselves since their existence and their current danger of extinction. Choreographically, we will focus on the physicality of the work of those women -a precise and reiterative task in a static position during full working day- and in symbolism of the nets and what they evoke, bringing to the imaginary the life of these women under that big blanket with holes.
In 'Sareak' the five women protagonists will take us to the fishing ports between intimate and grotesque moments from a poetic and ironic look.
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Descripció
Construcció de planta rectangular de tres naus i absis poligonal. Té quatre tramades i el cor és a la primera. Les naus laterals conformen capelles i disposen d'un petit pas de l'una a l'altra. Els murs acaben en un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. Les naus laterals són cobertes per voltes d'aresta. L'interior, ben pintat, disposa d'alguns elements de ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una portalada amb arc de mig punt; al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc. Per sobre hi ha un petit ull de bou. La façana és rematada per un petit campanar d'espadanya situat al centre. El cloquer principal, però, es troba situat a la banda dreta: és de planta quadrada amb quatre amplis finestrals i coronat per una balustrada.
Notícies històriques
L'església fou edificada el 1788 per uns paletes de la Fatarella a causa de l'estat ruinós de la construcció anterior, provisional i que amb prou feines aixoplugava els habitants del lloc. Al seu costat hi havia el primitiu cementiri. Fou sufragània de la de Garcia. La nit de Reis de1901 sofrí un incendi fortuït, que obligà a fer reparacions immediatament. Pel juliol de 1936 foren cremats els altars i les imatges.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripción:
Aquest edifici presenta una planta rectangular, tres naus i absis poligonal. La nau central està formada de quatre tramades, a la primera de les quals es situa el cor. Les naus laterals, cobertes amb volta d'aresta, constitueixen les capelles laterals, unides entre si a través d'un petit pas. Els murs finalitzen a la part superior amb un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. De l'interior destaquen alguns dels elements realitzats amb ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una porta principal de mig punt adovellada damunt de la qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Roc, emmarcada per pilastres d'ordre toscà, coronades per un timpà convex coronat per tres pinacles, el central molt més desenvolupat. A la part superior de la façana hi ha un ull de bou i un petit campanar d'espadanya. A la dreta es situa el campanar principal, de planta quadrangular amb els angles retallats i una obertura de grans dimensions per cada costat. Es corona per una balustrada.
Notas históricas:
Església construïda l'any 1788 per uns paletes de la Fatarella, degut al mal estat de conservació de l'anterior construcció, de caràcter provisional i que havia quedat petita pels habitants de la vila. Durant un període va ser sufragània de la de Garcia. Al 1901, a la nit de Reis, va patí un incendi i es va haver de reparar immediatament. El juliol de 1936 els altars i les imatges van ser cremades
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag....
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
Soy Konponder, una rebelde con causa que no sigue las modas efímeras, aunque no sea la opción más fácil. Por eso, prefiero reparar a tirar. Porque es un acto solidario, sostenible, que impulsa la economía local.
Konponder bat naiz. Errebelde bat. Ez diot moda hutsalari jarraitzen, ezta hori errazena denean ere. Nahiago dut gauzak konpontzea, botatzea baino. Konpontzea ekintza solidario eta jasangarri bat delako, eta tokiko ekonomia bultzatzen duelako.
Rebélate y repara. Hazte konponder.
Errebelatu eta konpondu ezazu. Izan zaitez konponder.
PESSEBRE A LA PLAÇA SANT JAUME
Barcino
Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra.
Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena.
Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després.
La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls.
Organització: Institut de Cultura de Barcelona
Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment
Projecte tècnic: Las Gardenias
Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design
Figures de pessebre: Ventura & Hosta
Construcció: Temàtic World / Ova design
Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
GRGRGRGR... accidente laboral de mi Nikon SB600 con rotura de la lámpara de destello del flash... en estos momentos se encuentra desmontado en observación esperando la llegada de una nueva lámpara a través de eBay para su posterior intervención quirúrgica en el taller eléctrico de ENCE Navia por el Doctor Fabio y compañía... pronto más noticias sobre su estado... de momento los primeros auxilios y diagnóstico del Doctor Damián han sido acertados y creemos que su vida no corre peligro, crucemos los dedos... GRGRGR (todo me sale al revés, que tuerto me miraría mal???) GRGRGR...
Mi WEB: www.photodmn.com
Mi FACEBOOK: FACEBOOK
------------------------------------------------
© Todos los derechos reservados.