View allAll Photos Tagged Reparar
Sant Miquel de Gallifa
Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.[2]
Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle xi, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.[2]
Història
L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada el 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.[2]
Aquesta tarda he quedat amb l'Enric per anar a pillar el fruiter a Sant Vicenç de Calders. Quan he arribat m'ha dit l'Enric que feia uns minuts que havia passat.
Bé, un altre dia serà -he dit. Al cap d´uns minuts hem vist que al final de l'andana, per on entren els trens cap a les vies amb topera, sortia fum. Llavors, uns vint minuts més tard han vingut els bombers a apagar el petit foc, provocat a causa de la caternaria que s'ha carregat una doble 447 a l'entrar cap a la via 7. Causes: demores de més de 20 minuts als trens de l'R4, les 4 vies amb topera tancades amb 2 trens atrapats (un que havia de sortir cap a Badalona, i el servei de les 20.33 cap a l'Estació de França que ha sortit amb +10 minuts de retard, ja que ha hagut de estat servit pel tren que havia de fer el servei de les 21.03, que ha estat fet pel tren atrapat quan una dresina ha acabat de reparar l'engantxada.
En els propers dies anirem veient més fotos de la moguda tarda que hem passat a St. Vicenç de Calders.
___
Esta tarde he quedado con Enric para ir a pillar el frutero en Sant Vicenç de Calders. Cuando he llegado me ha dicho Enric que hacía unos minutos que había pasado.
Bueno, otro día será -he dicho. Al cabo de unos minutos hemos visto que al final del andén, por donde entran los trenes hacia las vías con topera, salía humo. Entonces, unos veinte minutos más tarde han venido los bomberos a apagar el pequeño fuego, provocado a causa de la caternaria que se ha cargado una doble 447 al entrar hacia la via 7. Causas: demoras de más de 20 minutos en los trenes de la C4, las 4 vías con topera cerradas con 2 trenes atrapados (uno que tenía que salir hacia Badalona, y el servicio de las 20.33 hacia la Estación de Francia que ha salido con +10 minutos de retraso, ya que ha tenido que estar servido por el tren que habia que hacer el servicio de las 21.03, que ha estado hecho por el tren atrapado cuando una dresina ha acabado de reparar el enganchón.
En los siguientes días iremos viendo más fotos de la movida tarde que hemos pasado en St. Vicenç de Calders.
La Iglesia de San Francisco de Asís de El Monte es un templo católico ubicado frente a la Plaza de Armas de la comuna de El Monte, en la calle Independencia Nº21, en la provincia de Talagante, en la Región Metropolitana de Santiago.
El Monte nació como una aldea colonial cuando los monjes franciscanos decidieron instalarse en este lugar, en cuyas cercanías existían numerosos caseríos indígenas. Su convento y doctrina de indios fue fundado en 1579 por el padre Juan de Torrealba, al poniente del asentamiento de Talagante en un lugar con numerosos cerros denominado Lo Aguirre, situado en la ribera del río Mapocho, cerca del camino real a la costa. Su acción misional abarcaba las poblaciones de Talagante, Pelvín y Llumpeo.
En el año 1732, los franciscanos se trasladaron a la rivera norte del río, donde reconstruyeron su convento manteniendo el nombre de San Francisco del Monte, que adoptó posteriormente el poblado que comenzó a crecer en su entorno. En 1796 reconstruyeron su iglesia, dándole un mayor volumen.
Arquitectónicamente representa un buen ejemplo, aunque modesto, de las obras de este periodo, que con escasos medios lograron una expresión de fuerza y serenidad. Tiene un esquema típico de las iglesias rurales de la zona central: una construcción rectangular cubierta a dos aguas, de gruesos muros de adobe de más de un metro de espesor y de una sola nave angosta y profunda. Tiene 44 metros de largo, 8 de ancho y 7 de altura entre piso y cielo entablado. Es iluminada por cinco ventanas altas y sus muros están blanqueados con cal.
El dado de la única torre de la iglesia es un volumen saliente de planta cuadrada que aloja el baptisterio, y se encuentra adosado al cuerpo de la iglesia en su muro, en el mismo plano de la fachada principal. Sobre el dado se levanta un tambor octogonal de madera, forrado en hojalata estampada y rematado por un chapitel curvo de ocho mantos.
A ambos costados de la iglesia y en toda su longitud, un corredor porticado de pilares protege sus muros. La fachada principal, muy simple, tiene un recubrimiento de hojalata estampa, con un óculo abierto en la base del hastial, a eje del vano de ingreso y la moldura clásica del dintel de su portón. En los ingresos laterales, cuenta con gruesos dinteles de vano y sus canes de talla barroca. En su interior llaman la atención dos juegos de vigas transversales de madera y sus canes, dispuestos en pares con una separación de 70 cms., a semejanza de los dos largueros de una viga mudéjar.
La parroquia de El Monte fue fundada el 13 de octubre de 1824 con sede en el convento de San Francisco del Monte. En 1893, monseñor Valdivieso del Arzobispado de Santiago la trasladó a Talagante. Ya en el siglo XX, la iglesia de El Monte volvió a ser sede de una nueva parroquia, creada en 1927 bajo la advocación de San Francisco de Asís, perteneciente al decanato de Talagante del Arzobispado de Santiago.
En 1965 la iglesia fue reforzada por el ingeniero Sergio Silva Bascuñan. Fue declarada Monumento Histórico en el año 1974 y después del terremoto de 1985 su torre tuvo que ser reconstruida.
Parte de su relevancia histórica dice relación con que en las dependencias del convento se encuentra la boca del túnel utilizado como escondite por José Miguel Carrera y sus hombres durante la Guerra de la Independencia. Con cerca de un kilómetro de largo, se dice que el otro extremo del pasadizo se encontraría en el Fundo San Miguel, hogar de los hermanos Carrera durante la Colonia y actual Viña Doña Javiera.
En el año 2009, una intervención realizada con fondos de emergencia del Consejo de Monumentos Nacionales permitió reparar el sistema de las puertas de acceso y los pilares del corredor de la iglesia, luego de que ambos presentaran severas averías funcionales y estructurales. Sin embargo, luego del terremoto del año 2010 la iglesia quedó con nuevos daños que han hecho necesaria una nueva restauración, para la cual los recursos fueron aprobados por el Consejo Regional en recién en mayo de 2016.
--------------------------------------------------------------------------------
The Church of San Francisco de Asís in El Monte is a Catholic church located across from the Plaza de Armas in the commune of El Monte, at 21 Independencia Street, in the province of Talagante, in the Metropolitan Region of Santiago.
El Monte began as a colonial village when Franciscan monks decided to settle there, where numerous indigenous settlements existed nearby. Its convent and Indian doctrine were founded in 1579 by Father Juan de Torrealba, west of the settlement of Talagante in a hilly area called Lo Aguirre, located on the banks of the Mapocho River, near the royal road to the coast. Its missionary activity included the towns of Talagante, Pelvín, and Llumpeo.
In 1732, the Franciscans moved to the north bank of the river, where they rebuilt their convent, keeping the name of San Francisco del Monte, which the town that began to grow around it later adopted. In 1796, they rebuilt their church, enlarging it.
Architecturally, it represents a good, albeit modest, example of the works of this period, which with limited resources achieved an expression of strength and serenity. It has a layout typical of rural churches in the central region: a rectangular building with a gabled roof, thick adobe walls over a meter thick, and a single, narrow, deep nave. It is 44 meters long, 8 meters wide, and 7 meters high between the floor and the paneled ceiling. It is illuminated by five tall windows and its walls are whitewashed.
The gable of the church's single tower is a projecting, square volume that houses the baptistery and is attached to the main wall of the church, on the same level as the main façade. Above the gable rises an octagonal wooden drum, covered in stamped tin and topped by a curved spire with eight mantles.
On both sides of the church and along its entire length, a porticoed corridor of pillars protects its walls. The main façade, very simple, has a patterned tin covering, with an open oculus at the base of the gable, the axis of the entrance, and the classical molding of the lintel of its main door. The side entrances feature thick lintels and their Baroque-carved corbels. Inside, two sets of wooden crossbeams and their corbels are striking, arranged in pairs 70 cm apart, resembling the two beams of a Mudejar beam.
The parish of El Monte was founded on October 13, 1824, with its headquarters in the convent of San Francisco del Monte. In 1893, Monsignor Valdivieso of the Archbishopric of Santiago moved it to Talagante. Already in the 20th century, the church of El Monte once again became the seat of a new parish, created in 1927 under the patronage of Saint Francis of Assisi, belonging to the deanery of Talagante of the Archbishopric of Santiago.
In 1965, the church was reinforced by engineer Sergio Silva Bascuñan. It was declared a Historic Monument in 1974, and after the 1985 earthquake, its tower had to be rebuilt.
Part of its historical significance is related to the fact that the convent grounds contain the mouth of the tunnel used as a hiding place by José Miguel Carrera and his men during the War of Independence. Nearly a kilometer long, it is said that the other end of the passageway was located at the San Miguel Estate, the home of the Carrera brothers during the Colonial period and now the Doña Javiera Vineyard.
In 2009, an intervention carried out with emergency funds from the National Monuments Council made it possible to repair the church's access door system and the pillars of the corridor, after both suffered severe functional and structural damage. However, following the 2010 earthquake, the church suffered further damage, necessitating further restoration work. Funding for this restoration was approved by the Regional Council only in May 2016.
Eduardo, my youngest nephew "repairing" his toy motorcycle. Orange County Choppers, watch out!!!
Bucaramanga, Colombia.
El viatge al metro (Tube per als habitants locals) s'havia encarregat de gravar el missatge al meu subconscient tot repetint fins a l’exigüitat allò de 'Please mind the A's' (sí, potser (i sense ell) he de millorar el anglès [el meu s'entén] però em temo que no només em passa amb el anglès això d'escoltar el que vull...)
Una espècie de Divina Providència (Plató al rescat i altres deus ex machina) em va atrapar a mig de la passejada per un carrer massa comercial. Disfressada de desconnexió (habitual) ataca i em fa reparar en ella. Subconscient trepitja les taules i entra en escena... Blanca, majestuosa (ja sabeu Go(o)d Save the Queen i aquelles coses), predisposada a ser part del moment...
Busques boli(graf) a la bossa mentre et dius que has d'escriure amb 'bona' lletra (la que fas quan no escrius per tu, aquella que vols que algun moment un ser pugui desxifrar). Vols, t’agradaria de fet, escriure alguna cosa que sones entre transcendental i cabal, entre intel•ligent i punyent, alguna cosa que al tornar-la a llegir et faci no llençar a la paperera la suposada mostra de talent efímer... Però no portes boli(graf) a sobre... Potser el escrit hagués estat alguna cosa com "a partir d'ara les coses aniran diferent, una a així es un bon principi del nou Abecedari personal, aquell amb el que tens pensat (re)escriure paraules..." o pitjor encara "has trobat un inici en majúscula. Potser pots posar un punt i endreçar la tonteria en la que estàs instal·lat..."
La falta de boli(graf) no és prou motiu per desistir (atacs de 'caparruderia' així son bastant freqüents). Et dius, confiar en la memòria no és una opció, així que barrines com atrapar el moment i de cop, t'adones del que tens penjant del coll. És clar. Fas una foto. Serà com una mena de anotació al marge, un asterisc en una frase a un llibre per recordar la frase (alguna cosa semblant al "Tranquilos vengo del futuro para traeros algo mejor" de l'anunci de Neutrex, via Joan Miquel Oliver a El misteri de l'Amor [que bé es mereix una parada i fonda]) i penses, al entrapusar amb ella, segur que penses o les mateixes tontunes o de semblants (em declaro reincident en aquestes coses...)
I aquí estic, intentant escriure alguna cosa que mereixi ser una anotació al marge, i preguntant-me si les coses que et criden la atenció, aquelles que vols que formin part de tu, cal guardar-les d'alguna forma o s'encarreguen elles (i el teu subconscient) d'integrar-se en/amb tu?
Potser només és una A, però em nego a pensar-ho...
||||| + informació äquí i aquí...
Sí, tinc els símptomes, crec que m'he tornat un fanÄtic... |||||
» José González … Down the Line [ ≡ ]
» Fredo Viola … The Sad Song [ ≡ ]
» Doves … There Goes The Fear [ ≡ ]
» Sparklehorse … Hundreds of Sparrows [ ≡ ]
» Maga … Diecinueve [ ≡ ]
Du Laree by Andy Jones.
soundcloud.com/djazvdo/maria-gadu-pararam-pra-reparar-azv...
Toronto, Canada ~ April 20, 2017.
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.
24 NOV – 30 DEZ, 2017
Universidade de Coimbra
Las soldaduras; primero con la desoldadora quitamos las que había, a continuación pusimos el cable nuevo y listo.
Movilcrack
Calle Luis Morote, 43, 35007 Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas, Spain
+34 928 49 37 95
movilcracks@gmail.com
Reparación de celulares mismo día; arreglar móviles, cambiar pantalla, cambiar batería, reparar móvil, liberar móvil. Servicio técnico móvil Samsung, Apple, Huawei y Xiaomi. Muy cerca de mesa y lopez, triana, tomás morales, cc las ramblas y la ballena. A 15 min de Galdar, Arucas, Telde y Vecindario.
A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.
24 NOV – 30 DEZ, 2017
Universidade de Coimbra
O balandro Joaquín Vieta pon rumbo a praia do Porto de Portosín para varar na area e aproveitar que tumbe de estribor e reparar unha pequena avaría no casco detectada por debaixo da líña de flotación.
Esta imagen pertenece a www.odisea2008.com
Copyright Creative Commons : Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada CC BY-NC-ND
Referencia post:
www.odisea2008.com/2011/04/vizcaya-y-las-dos-castillas-pr...
Este angelito me lo dieron calvo y lleno de boli para reparar y hacerle ropita. Como no se hacer reroot, acabo con un gorrito del libro de patrones Obitsu11 Boy. El vestido es una blusa con patron de Stitch by Stitch with Lily para blythe
Descripció
Construcció de planta rectangular de tres naus i absis poligonal. Té quatre tramades i el cor és a la primera. Les naus laterals conformen capelles i disposen d'un petit pas de l'una a l'altra. Els murs acaben en un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. Les naus laterals són cobertes per voltes d'aresta. L'interior, ben pintat, disposa d'alguns elements de ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una portalada amb arc de mig punt; al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc. Per sobre hi ha un petit ull de bou. La façana és rematada per un petit campanar d'espadanya situat al centre. El cloquer principal, però, es troba situat a la banda dreta: és de planta quadrada amb quatre amplis finestrals i coronat per una balustrada.
Notícies històriques
L'església fou edificada el 1788 per uns paletes de la Fatarella a causa de l'estat ruinós de la construcció anterior, provisional i que amb prou feines aixoplugava els habitants del lloc. Al seu costat hi havia el primitiu cementiri. Fou sufragània de la de Garcia. La nit de Reis de1901 sofrí un incendi fortuït, que obligà a fer reparacions immediatament. Pel juliol de 1936 foren cremats els altars i les imatges.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripción:
Aquest edifici presenta una planta rectangular, tres naus i absis poligonal. La nau central està formada de quatre tramades, a la primera de les quals es situa el cor. Les naus laterals, cobertes amb volta d'aresta, constitueixen les capelles laterals, unides entre si a través d'un petit pas. Els murs finalitzen a la part superior amb un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. De l'interior destaquen alguns dels elements realitzats amb ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una porta principal de mig punt adovellada damunt de la qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Roc, emmarcada per pilastres d'ordre toscà, coronades per un timpà convex coronat per tres pinacles, el central molt més desenvolupat. A la part superior de la façana hi ha un ull de bou i un petit campanar d'espadanya. A la dreta es situa el campanar principal, de planta quadrangular amb els angles retallats i una obertura de grans dimensions per cada costat. Es corona per una balustrada.
Notas históricas:
Església construïda l'any 1788 per uns paletes de la Fatarella, degut al mal estat de conservació de l'anterior construcció, de caràcter provisional i que havia quedat petita pels habitants de la vila. Durant un període va ser sufragània de la de Garcia. Al 1901, a la nit de Reis, va patí un incendi i es va haver de reparar immediatament. El juliol de 1936 els altars i les imatges van ser cremades
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag....
#HacemosLasMejoresFiestas
#ElRompeCaderas
www.facebook.com/events/210818553146283/
Beats que rompen caderas y las vuelven a reparar.... Lo más fiestero de nuestro residente haciendo una deliciosa noche musical...
TROPICAL BASS / DANCE HALL / ZANDUNGA / DEMBOW / COLOMBIAN ROOTS /SALSA BREAKS / AFROBEATS / URBAN GROOVES / ZOUKS / CHAMPETA
_________________________________________
***CORTESÍAS Y RESERVACIONES***
goo.gl/forms/fZmbf7l689goZ21I2
Invita: JACK DANIEL´S No 7 & BUDWEISER
Cover:
$20k = Ingreso + Shot doble
NOS RESERVAMOS EL DERECHO DE ADMISIÓN Y PERMANENCIA
Barcino Us proposem enguany embarcar-vos a un vaixell romà. Mireu! ens apropem a terra. Veiem l'estel de Betlem, reflectit al mar. Els Reis d'Orient han seguit la seva llum des de terres llunyanes per trobar l'infant Jesús, i s'acosten a la platja en un petit bot. El naixement se'ns mostra a la sorra, humil, arrecerat en una barca que sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt el món Tàber, Barcino contempla l'escena. Fundada l'any 15 aC per l'emperador Cèsar August, les arrels de la nostra ciutat se'ns mostren ben palpables, i els barcelonins que avui ens enfilem al vaixell som gairebé al matell lloc..., tan sols uns quants segles després. La màgia del Nadal ens permet enguany viatjar en el temps, salpar de Barcelona, i guiats pel far de Montjuïc, arribar a Barcino en un obrir i tancar d'ulls. Organització: Institut de Cultura de Barcelona Disseny i direcció artística: Jordi Palli-Pessebremoviment Projecte tècnic: Las Gardenias Il·luminació: Lluïsa Brosa-Ova design Figures de pessebre: Ventura & Hosta Construcció: Temàtic World / Ova design Col·labora en l'enllumenat: Citelum / iGuzzini
Edificio de mampostería de ladrillo que actualmente se encuentra en buen estado, sin daño estructural
aparente, pero con modificaciones en la materialidad de frontón y soporte de techumbre. Inmueble que
destaca por la altura en el contexto local y por la calidad arquitectónica de la edificación.
Erigida en 1769 por el obispo González Melgarejo bajo la advocación de Nuestra Señora de la Merced,
desmembrándola de la parroquia de San José de Toro o Chimbarongo. La iglesia se levantó en 1789 en
terrenos donados por Francisco Aránguiz y Josefa Moraga su esposa. Se reemplazó por otra construida
en 1885 con aporte de Juana Ross de Edwards, dañada con el terremoto de 1906 y vuelta a reparar.
Reviste un valor histórico importante para la localidad ya que es unidad clave del origen del
asentamiento.
------------------------------------------------------------------------
A brick masonry building currently in good condition, with no apparent structural damage, but with modifications to the material of the pediment and roof support. This property stands out for its height in the local context and for the architectural quality of the building.
Erected in 1769 by Bishop González Melgarejo under the patronage of Our Lady of Mercy,
separating it from the parish of San José de Toro or Chimbarongo. The church was built in 1789 on land donated by Francisco Aránguiz and his wife Josefa Moraga. It was replaced by another built in 1885 with a contribution from Juana Ross de Edwards, which was damaged in the 1906 earthquake and subsequently repaired.
It holds significant historical value for the town as it is a key element of the settlement's origins.
En tamany gran, per poder-ho llegir:
www.flickr.com/photos/11299883@N08/8006293736/sizes/o/
Vostra gràcia i glòria és tanta,
que acudim a Vós postrats:
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Vostra Imatge fou trovada
en rústec amagatall
com blau lliri de la vall
vora una Font amagada;
d'allí fóreu transplantada
al bell cim d'aquests serrats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Des de l'alt "balcó del Noia"
escampeu arreu essències
de virtuts i de creències
florint com perpètua toia:
sou dels cors preuada joia
que conforta als desterrats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Fóreu molt temps venerada
reclosa en la sagristia;
més, vingué per sort un dia
que us donaren nova estada
on fóssiu més obsequiada
dels devots agraciats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Us tributen homenatge
en l'Església parroquial
(abans Castell senyorial)
molts devots en romiatge:
-des del Cambril, vostre hostatge
se'n van sempre aconsolats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Vuit centúries vostra Imatge
en aquestes encontrades
de bosc i vinyes enjoiades
al vianant fou bon guiatge
senyalant-li el blau paratge
d'eternes felicitats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Als vostres fills arrencada
per la sacrílega turba
amb la malícia més furbe
vostra Imatge fou cremada
restant sols la mà besada
dels quins féreu benhaurats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Per reparar vostre honor,
nova Imatge ens és vinguda
com pluja del Cel caiguda
per alegrar nostre cor
puix no consent vostre amor
deixar-nos abandonats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
D'aigua viva el Manantial
en vostra falda hi féu niu,
i en vostre auxili veniu
regant amb do celestial
de gràcia i vida eternal
nostres cors assedegats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Nostres camps i nostra serra
també reben vostra gràcia
obtenint amb eficàcia
frescors nostra eixuta terra
si al dimoni fent la guerra
acudim a Vós confiats,
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Doneu salut a aquest poble
que us proclama per Regina:
Celestial Mare divina!
feu que us serveixi amb cor noble,
lleveu tot el que el fa innoble,
deslliureu-lo dels pecats.
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Puix vostre amor ens encanta,
us clamem entussiasmats:
Oh Verge de la Fontsanta,
regneu sempre a Subirats!
Any 1940. Lletra de Mn. Francesc Barjau. Rector que fou de Subirats.
PT(BR) A segunda foi a Milena.
Caminhando pela Feira da Av. Manoel Goulart, onde vez ou outra tiro algumas fotos, não pude deixar de reparar no estilo da Milena com sua sacola super estilosa do Chico Bento.
Pedi para tirar algumas fotos e gentilmente aceitou.
Milena, que estilo!!! Obrigado por compartilhar seu tempo!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Saiba mais sobre o projeto e veja fotos tiradas por outros fotógrafos na página do grupo 100 Strangers no Flickr: www.flickr.com/groups/100strangers/
Veja a descrição do meu projeto aqui: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/
EN: The second was Milena.
Walking through the Manoel Goulart Avenue street market, where I occasionally take some photos, I couldn’t help but notice Milena’s style, especially her super stylish Chico Bento bag.
I asked to take a few photos, and she kindly agreed.
Milena, what style!!! Thank you for sharing your time!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Learn more about the project and see photos taken by other photographers on the 100 Strangers group page on Flickr:
www.flickr.com/groups/100strangers/
See my project description here: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/
Movilcrack
Calle Luis Morote, 43, 35007 Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas, Spain
+34 928 49 37 95
movilcracks@gmail.com
Reparación de celulares mismo día; arreglar móviles, cambiar pantalla, cambiar batería, reparar móvil, liberar móvil. Servicio técnico móvil Samsung, Apple, Huawei y Xiaomi. Muy cerca de mesa y lopez, triana, tomás morales, cc las ramblas y la ballena. A 15 min de Galdar, Arucas, Telde y Vecindario.
Este angelito me lo dieron calvo y lleno de boli para reparar y hacerle ropita. Como no se hacer reroot, acabo con un gorrito del libro de patrones Obitsu11 Boy. El vestido es una blusa con patron de Stitch by Stitch with Lily para blythe
No mes de outubro de 2022 a Biblioteca Ágora inaugura un novo centro de interese temático que abrangue unha selección de libros para aprender a crear, modificar ou reparar materiais por un mesmo.
As categorías que inclúe este centro de interese son: artesanía (madeira, coiro, cerámica, etcétera), decoración e bricolaxe, estilo (manicura, cosmética, maquillaxe, etcétera), labores (bordado, crochet, costura, patchwork, etcétera), manualidades, pintura e debuxo, escrita, fotografía e vídeo, música e voz.