View allAll Photos Tagged Reparar

Yacimiento arqueológico Castillo y Priorato de Sant Genís de Rocafort

 

Restos de la muralla del priorato, que rodea un recinto pseudocircular de cerca de 2500 m2, del que se identifica una torre circular en el ángulo sudeste del recinto, y de la iglesia de 105 m2. En 2010, con motivo de la redacción del Plan director del Conjunto monumental de San Genís de Rocafort, se realizó una limpieza del conjunto y alguna pequeña intervención en los estratos superficiales para conocer el coronamiento de algunas estructuras. Estos trabajos fueron dirigidos por la arqueóloga Ainhoa Pancorbo Picó.

 

En 1713, durante la Guerra de Sucesión, parece que se hizo volar el recinto fortificado de Sant Genís, respetando sólo la iglesia. De 1778 data la última visita pastoral a Sant Genís que entonces era sufragánea de la parroquia de Santa María de Martorell. En 1928 la cabecera fue volada para aprovechar la piedra para la construcción de una casa en Martorell. Finalmente, en 1967 la propiedad del monumento fue cedida por Pau Sendrós al Ayuntamiento de Martorell.

  

La iglesia románica de San Genís de Rocafort fue la sede de un priorato benedictino fundado en 1042 por los señores de Castellví de Rosanes, Guillermo II Bonfill y su esposa Sicarda. A pesar del vacío documental referente tanto al priorato como a los Castellví a lo largo de la segunda mitad del siglo XI, se conocen un par de donaciones al monasterio, la primera de 1084 y la segunda de 1092. Guillermo Ramón I, heredero y sobrino del fundador, en 1110 hace testamento en Sant Genís antes de marchar hacia Tierra Santa y le lega 100 mancusos y otros 100 para obras en la iglesia y, además, el alodio de Voltrera. Guillermo Ramón I murió en 1126, y el legado no se hizo efectivo hasta entonces. El 30 de abril del año 1123 Udalard de Rosanes, feudatario de los Castellví, juraba testamento en el altar de San Juan de la iglesia de Sant Genís, frente a tres monjes, dos de los cuales, probablemente, del mismo cenobio benedictino . La siguiente noticia data de 1157 y hace referencia al castillo y a la iglesia de Sant Genís con motivo de una queja que el señor de Castellví, Guillem Ramon II, elevó contra su feudatario, Berenguer de Castellví. Le acusaba de haber conquistado el monasterio, donde nada tenía porque era una dominicatura del señor; de haber infringido la Tregua de Dios, sacando un monje y llevándolo, desnudo y cautivo, a la roca, donde le tomó todo lo que tenía, y lo azotó y vilipendió. El testamento de Guillermo Ramón III de Castellvi, de 1176, redactado dos años antes de su muerte, permite confirmar el uso del templo como panteón familiar, dejándole tierras y masías. Aunque no se tiene constancia es posible que también sus hijos, Guillem Arbert (muerte en 1205) y Guilleuma, que le sucedió (1205-1226), se hicieran enterrar allí. Con Guilleuma, además de extinguirse el linaje familiar, debieron acabar también los entierros en el panteón familiar. El primer descendiente suyo y de Guillem Ramon de Moncada, fallecido en la conquista de Mallorca, fue enterrado en Santes Creus. Sus sucesores, los Foix, nunca mostraron especial interés en la posesión de Sant Genís. No sabemos cómo ni cuándo el priorato fue anexado a San Miguel de Cruïlles, pero se tiene constancia desde 1288, cuando Ferrer, prior de Cruïlles, dona a Ramón de la canónica el priorato de San Genís de Rocafort. En 1311 pasa a manos de Bernat de Bruguera, de nuevo por orden del prior de Cruïlles. En 1317 el prior quiso deshacerse de la tutela de Cruïlles, pero no lo consiguió. Diecinueve años más tarde, el siguiente prior fue asesinado. Según varios autores, se iniciaba el período de decadencia del priorato. El monasterio resultó muy afectado por el terremoto de 1448, que causó la caída de la bóveda de la iglesia, y también de la de Santa Margarita, y de la casa de los monjes que se encontraba junto al mediodía. De esos daños no se rehizo. El priorato fue secularizado en 1534, cuando el mercader barcelonés Joan Bolet y el prior Comajuncosa se repartieron su responsabilidad económica y los servicios religiosos, convenio que fue autorizado por el papa Clemente VII. Joan Bolet hizo restaurar ambas iglesias, reparar la casa rectoral y arreglar el camino que subía hacia Sant Genís. En una visita del año 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, dice que la iglesia de Sant Genís no tiene puertas, que las paredes son de piedra y la bóveda está derrumbada en toda la nave.

 

Observaciones:

La ficha se ha cumplimentado con los datos de la ficha B01 BCIN-01.BARP del Catálogo de Bienes Arquitectónicos, Históricos y Ambientales de Martorell, redactado por el Servicio del Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputación de Barcelona.

 

Traducido de

patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...

 

Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort

 

Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.

 

L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.)

  

L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.

 

Observacions:

La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

 

patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...

AMATISTACRISTAL", "Amatista cristal", "amatista", "cristal", "#amatistacristal", "amethyst", "amatista mineral", "amatista gema", "correspondencias", "cuarzo", "cuarzo rosa", "cristales", "piedra", "piedras", "gemas",

"piedras preciosas", "piedra amatista", "amatista propiedades", "amatista piedra", "color amatista", "cuarzo amatista", "amatista propiedades curativas", "amatista propiedades curativas", "piedras amatista",

"piedras curativas", "propiedades de la amatista", "propiedades curativas de la piedra preciosa amatista", "amatista steven universe", "steven universe", "coleccion de minerales", "energia de las piedras", "piedra natal", "energia de las piedras", "coach", "coaching", "ontologico", "lecturas de registros akashicos", "registros akashicos", "akasha", "registros akasicos", "terapias de registros akashicos", "terapias alternativas", "yoga", "reiki", "espiritualidad", "salud", "misterio", "crecimiento personal", "nueva consciencia", "terapias", "nuevo paradigma", "ufologia", "enigmas y misterios",

"wicca", "magia", "brujeria", "pagano", "celta", "espiritu", "terapias energeticas", "desarollo personal", "bienestar", "matrix", "masoneria", "entrevistas espirituales", "calidad de vida", "sintomas", "ansiedad", "depresion", "insomnio", "estres",

"fobias", "traumas", "karmas", "vivir sin ansiedad, como combatir la ansiedad", "combatir ansiedad sin medicamentos", "angustia", "tristeza", "desolacion", "agobio", "insatisfaccion por la vida",

"katarsis", "depression", "anxiety", "neurodivergencias", "enfermedad", "enfermedades", "mente", "enfermedades mentales", "autolesión", "suicidio", "tristeza", "vacío", "apoyo",

"depresión severa", "depresión clínica", "depresion mayor", "que es depresion", "depresion cronica", "como saber si tengo depresion", "cuales son los sintomas de la depresion",

"bulímia", "anorexia", "soledad", "fobia social", "cortes", "sangre", "fandub", "parodia", "parodias", "locutor", "actor doblaje", "psicología ansiedad", "vlog ansiedad", "blog ansiedad",

"vive sin Ansiedad", "curar ansiedad", "trastorno de ansiedad", "ansiedad generalizada", "tag", "pánico", "Miedo"

  

"Propósito" "Registros Akáshicos" "Bienestar Emocional" "Felicidad" "Registros Akásicos" "Cambio" "Canalización" "Taller"

"Aprendizaje" "Feliz" "Éxito" "Transformación" "Problema" "Ser Feliz" "Crecimiento Espiritual" "Miedo" "Conciencia"

"Espiritual" "Sabiduría" "Cambiar" "Maestría" "Traba" "Archivos Akashicos" "Emocional" "Inteligencia" "Guias Espirituales" "Proposito De Vida"

"Pareja" "Salud" "Éxito" "Laboral" "Abundancia" "Riqueza" "Dinero" "Espiritualidad" "Aporte"

"Bloqueo" "Potencial" "Cuerpo" "Emoción" "2012" "Ascensión" "Iluminación" "Audio" "Desapego" "Metodo Sedona" "Paz Mental" "Meditación"

"Presencia" "Como Ser Feliz" "Inteligencia Emocional" "Canalizar" "Ser Superior" "Activacion" "Dios" "ADN" "Solucion" "Formación" "Curso De Milagros" "Amor" "Quien Soy" "Co-Creación" "Audiolibro Gratis" "Relaciones" "Seminario Bienestar

“Amatista” "Cristal, Amethyst, “Spa Interior”, “Madre 4 Hijos” “Life Coach”, “Espiritual”, “Nutrición”, “Salud”, “Alimentos”, “Sanan”, “Cuerpo”, “Mente”, “Alma”, “Mejorar”, ·Calidad de vida”, “Bienestar”, “Autoayuda”, “Espiritualidad”, “Quietud Mental”, “Paz”, “Sanar Heridas”, “Reparar Síntomas”, “Afecciones Emocionales”, “Ansiedad”, “Insomnio”, “Depresión”, “Fobias”, “Miedos”, “Pánico social”, Catarsis, “Falta de animo”, “Insatisfacciones”, “Pereza”, “Agobio”, “Estrés”, “Obesidad”, “Autismo”, “Eliminar”, “Patrones conducta”, “Linajes”, “Tóxicos”, “Ayuno”, “Detox”, “Alcalino”, “Alimentos Vivos”, “Energía”, “Raw”, “Food”, “Vegetarianismo”, “Veganismo”

 

Expertos en reparación y restauración de relojes antiguos. Podemos reparar y restaurar relojes de pared, reloj de cuco, reloj con escultura y también ponemos a punto su gramófono, cajas de música y cualquier tipo de maquinaria mecánica.

Relojería Nicolau, Calle Provenza, 190. 08036 Barcelona. Tel.: 93 3235955

reparacion-relojes-antiguos.blogspot.com/

En un trabajo realizado mayoritariamente por hombres como es la pesca en alta mar, en el puerto, son mujeres las que se dedican a reparar las redes, la herramienta más valiosa de esta profesión. Sin embargo, a pesar de llevar realizando esta tarea durante siglos, no es hasta el año 2012 cuando se reconoce la profesionalidad de las rederas de Euskadi.

   

En “Sareak” nos interesa la situación reivindicativa en la que se han encontrado desde su existencia y su actual peligro de extinción. Coreográficamente, nos centraremos en la fisicidad del trabajo de las rederas -una tarea precisa y reiterativa en una posición estática durante largas jornadas- y en la simbología de las redes y lo que éstas nos evocan, trayendo al imaginario la vida de estas mujeres bajo esa gran manta agujereada.

   

En “Sareak” las cinco mujeres protagonistas nos llevarán a los puertos pesqueros entre momentos íntimos y grotescos desde una mirada poética e irónica.

   

------------------------------------------------------------------------------------------

   

In a work mostly carried out by men such as fishing on the high seas, in the port, women are dedicated to repairing nets, the most valuable tool of this profession. In spite of having carried out this task for centuries, it is not until 2012 when those women of the Basque Country are recognized.

   

In 'Sareak' we are interested in the reclaim in which they have found themselves since their existence and their current danger of extinction. Choreographically, we will focus on the physicality of the work of those women -a precise and reiterative task in a static position during full working day- and in symbolism of the nets and what they evoke, bringing to the imaginary the life of these women under that big blanket with holes.

   

In 'Sareak' the five women protagonists will take us to the fishing ports between intimate and grotesque moments from a poetic and ironic look.

Edifici de planta en creu llatina, amb campanar, i un sol accés pels peus de l'eix central. La façana conserva vestigis d'un portal romànic amb arcuacions, sobre el qual s'hi instal·là posteriorment un timpà triangular que encara es conserva i que conté una petita capelleta amb mitja cúpula amb forma de petxina. La resta de la façana ha estat àmpliament remodelada entorn del 1970 amb esgrafiats de decoracions geomètriques, coloms i la figura de Sant Quintí. L'interior presenta una sola nau amb capelles laterals i coberta en creueria, amb un cor alçat als peus de l'església. Al costat esquerra, a tocar de l'entrada, hi ha l'estança que antigament permetia pujar al campanar i al cor (accés avui tapiat), seguida de tres capelles. El costat dret consta de quatre capelles. A cada extrem del transepte hi ha un altar. La capçalera presenta absis central carrat, a l'esquerra una estança i a la dreta una capella. Destaquen algunes de les mènsules del sostre en forma de rostre humà.

L'església de Sant Quintí és documentada el 962 i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica que depenia de Ripoll. La història de l'església està associada, doncs, a la presència d'una comunitat de monjos benedictins, que des del segle XII ja es troba ben instal·lada. A partir del segle XV el prior de Sant Quintí era també rector de la parròquia de Mediona. De la primitiva església romànica no en queda pràcticament res, ja que l'any 1541 una turba de francesos van calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrades sota les flames. El 6 de març de 1567 el prior Sebastià Ric va posar la primera pedra de la reconstrucció de l'església. Les obres de reconstrucció van durar un any i mig. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Des d'aquesta data fins el 1857 a Sant Quintí hi hagueren rectors agregats al Capítol de la Catedral. Pocs anys després l'església va viure una de les etapes més esplendoroses de la seva història: el 1595 es contractà Agustí Pujol, considerat l'artista més important del barroc català, per fer diverses imatges, el 1604 es construí un retaule, el 1605 es contractà el milanès Joan Baptista Toscano per pintar i daurar el retaule major. Així, entre finals del segle XVI i fins el XVIII Sant Quintí es convertí en una vila sensible al món de l'art. A mitjan segle XIX el temple s'havia d'engrandir per encabir-hi la gent que assistia als oficis religiosos i el 1857 passà a ser una parròquia autònoma, deslligada de la de Mediona. Durant la Guerra Civil es va destruir el patrimoni moble de l'església. Entorn dels anys 1940 s'hi va fer una àmplia remodelació, amb la incorporació d'un nou altar major, molt més auster, que és l'actual. Cap als anys 50 es va pintar tot l'interior. Pels volts de 1970 es portà a terme una altra remodelació que introduí els esgrafiats exteriors que actualment es poden contemplar. El 1997 l'església va patir un petit incendi i poc després se'n va fer una rehabilitació de l'interior, acabada el 1999.L'interior ha estat remodelat i pintat recentment.

patrimonicultural.diba.cat/

El Capítol

Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir. És de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica on les dues finestrelles de la planta baixa tenen reixa mentre que les del primer pis tenen a la part superior trencaaigües amb arc conopial i mènsules de pinya. A la planta baixa hi trobem l'accés principal amb una porta adovellada. Aquesta entrada serveix, alhora, de vestíbul distribuïdor de les estances i d'accés al primer pis. Actualment s'utilitza com a passatge entre la plaça i el carrer del darrera de l'edifici i està cobert amb enteixinat de fusta. Al primer pis s'hi troben les dependències de la rectoria, algunes d'elles avui lleugerament modificades. Destaca l'antiga sala capitular, que conserva el sostre amb motllures de guix en forma de casetons que es degraden en profunditat. La façana posterior també presenta finestres coronades amb trencaaigües. En aquesta part, al costat dret, és on l'edifici conserva millor l'aire monàstic, amb una galeria amb arcs de mig punt sobre columnes molt primes al nivell de planta baixa i primer pis. Sembla que aquest espai devia configurar una mena de porxo amb jardí i/o hort.

Observacions: A la dovella central de l'entrada hi ha gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona.

L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels "Bienes Nacionales". Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis).

patrimonicultural.diba.cat/

Expertos en reparación y restauración de relojes antiguos. En Barcelona, junto al Hospital Clínic encontrará un completo taller para arreglar y poner a punto su reloj. Podemos reparar y restaurar relojes de pared, reloj de cuco, reloj con escultura y también ponemos a punto su gramófono, cajas de música y cualquier tipo de maquinaria mecánica.

Relojería Nicolau, Calle Provenza, 190. 08036 Barcelona. Tel.: 93 3235955

reparacion-relojes-antiguos.blogspot.com/

Expertos en reparación y restauración de relojes antiguos. Reparamos y restauramos relojes de pared, reloj de cuco, reloj con escultura y también ponemos a punto su gramófono, cajas de música y cualquier tipo de maquinaria mecánica.

Relojería Nicolau, Calle Provenza, 190. 08036 Barcelona. Tel.: 93 3235955

reparacion-relojes-antiguos.blogspot.com/

Expertos en reparación y restauración de relojes antiguos. En Barcelona, junto al Hospital Clínic encontrará un completo taller para arreglar y poner a punto su reloj. Podemos reparar y restaurar relojes de pared, reloj de cuco, reloj con escultura y también ponemos a punto su gramófono, cajas de música y cualquier tipo de maquinaria mecánica.

Relojería Nicolau, Calle Provenza, 190. 08036 Barcelona. Tel.: 93 3235955

reparacion-relojes-antiguos.blogspot.com/

Esses cães me encantam demais, se não fossem do meu tamanho teria um com certeza.

São Paulo

Avenida 23 de Maio

23 de Maio Avenue

Brasil

Brazil

 

Abril 2008

April, 2008

 

Pra quem não sabe, na Moto GP é igual a Formula 1....

É proibido ter propagandas de Cigarros e Bebidas Alcoolícas....

O GO!!!!!!! é um jeito que a GAULOISES arrumou de manter seu patrocínio na equipe.....

 

YAMAHA M-1 2004

 

Valentino Rossi - The Doctor

 

O cara manda e comanda na Moto GP.....

 

Acho que já deu pra reparar bem que eu gosto de moto né......

 

KKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKK......

 

Meu pai que fala: O dia que vc arrumar uma moto vc escolhe, ou vc entra em casa ou a moto...

 

e já dou a resposta na ponta da lingua.... Pra isso que existe cadeado, alarme e seguro...

 

KKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKK....

Fuktskader under benken etter tidligere lekkasje. Ser ut som en tidligere eier har forsøkt å reparare med fugeskum... ikke helt vellykket kan man vel si.

San Mateo, California, Fall 2004

 

Lo siento, ésta broma no traduce al español; "crack" y "rehab" son referencias a drogas, además de reparar la calle. Nunca hube visto yo la palabra "rehab" usado por reparación de calles; solamente para ayudar a humanos!

 

Okay, so I once submitted this to a humor website, and they didn't use it.

It looks like it isn't going over here, either!

I guess there's nothing funny about crack, unless they're buttcracks!

Hoy,entrando a reparar a Navantia Ferrol.

Crude oil tanker.

Con los remolcadores.Ibaizabal cuatro a proa

Hocho a popa.De fondo puerto de Ferrol

Sant Miquel de Gallifa

 

Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

 

Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.[2]

 

Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle xi, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.[2]

Història

 

L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada el 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.[2]

La vía de ingreso a la urbanización Los Girasoles junto a las instalaciones de la Policía Nacional, los grandes baches impiden la circulación vehicular.

Sabe quando você deixa pra tirar a foto do projeto à noite e ela sai uma nhaca? Aí você enche ela de efeitos e torce pra ninguém reparar!

 

Obrigada por tudo!

Beijos

    

blogtwitterfan pageinstagram

 

En Navantia Fene....para reparar...

BARBIE LOTE OCHENTERO PARA OOAK O REPARAR

 

INCLUYE:- barbie wester, P.J sun gold malibu pelo cortado, sunsational malibu barbie pies mordidos, cabezas de:- dreamtime barbie, mama corazon (con re-root), twirly curls, pink & pretty (lnecesita re-root), pretty changes, beauty secrets (pelo cortado), malibu

 

$6000

placa base sin los condensadores dañados y los repuestos

Pues dejó de funcionar.Ahora estoy mirando para pillar una nikon D90, aunque esta la reparare mas adelante.

Fotografía de Xóan Porto

 

Las reparación de las porcelanas más valiosas, especialmente en figuras de porcelana Lladró y otras figuras de porcelana de alta calidad, como Meissen, deben encomendarse a los expertos, y dentro de ellos; los mejores.

 

www.cocowif.com/es/2015/08/31/como-reparar-figuras-de-por...

Anselmo Sáenz Valiente (1796 - 1870), fue un comerciante español que jugó un papel importante en la defensa de Buenos Aires en las Invasiones Inglesas. Organizó una vasta red de conspiración para expulsar a los invasores, formando un grupo de voluntaries con disciplina militar. Reunió armas de todos los orígenes posibles, incluyendo contrabando y robo, además de reparar viejas armas abandonadas.

Una sirvienta, ex esclava Catalina Dogan, fue enterrada con sus amos, pero fuera de la bóveda, manteniendo la distancia, Cementerio de la Recoleta, Buenos Aires, Argentina.

Anselmo Sáenz Valiente was a Spanish merchant who played an important role in the defense of Buenos Aires during the British Invasions. He organized a vast network of conspiracy to expel the invaders, forming a group of volunteers with military discipline. He gathered weapons of all possible sources, including smuggling and theft, as well as repairing old weapons abandoned.

A maid, former slave Catherine Dogan, was buried with her masters, but outside the vault, keeping the distance, La Recoleta Cemetery, Buenos Aires, Argentina.

 

En un trabajo realizado mayoritariamente por hombres como es la pesca en alta mar, en el puerto, son mujeres las que se dedican a reparar las redes, la herramienta más valiosa de esta profesión. Sin embargo, a pesar de llevar realizando esta tarea durante siglos, no es hasta el año 2012 cuando se reconoce la profesionalidad de las rederas de Euskadi.

 

En “Sareak” nos interesa la situación reivindicativa en la que se han encontrado desde su existencia y su actual peligro de extinción. Coreográficamente, nos centraremos en la fisicidad del trabajo de las rederas -una tarea precisa y reiterativa en una posición estática durante largas jornadas- y en la simbología de las redes y lo que éstas nos evocan, trayendo al imaginario la vida de estas mujeres bajo esa gran manta agujereada.

 

En “Sareak” las cinco mujeres protagonistas nos llevarán a los puertos pesqueros entre momentos íntimos y grotescos desde una mirada poética e irónica.

 

------------------------------------------------------------------------------------------

 

In a work mostly carried out by men such as fishing on the high seas, in the port, women are dedicated to repairing nets, the most valuable tool of this profession. In spite of having carried out this task for centuries, it is not until 2012 when those women of the Basque Country are recognized.

 

In 'Sareak' we are interested in the reclaim in which they have found themselves since their existence and their current danger of extinction. Choreographically, we will focus on the physicality of the work of those women -a precise and reiterative task in a static position during full working day- and in symbolism of the nets and what they evoke, bringing to the imaginary the life of these women under that big blanket with holes.

 

In 'Sareak' the five women protagonists will take us to the fishing ports between intimate and grotesque moments from a poetic and ironic look.

En ocasiones me siento en la cima del mundo y creo que todo puede ser posible.

 

Otras medito sobre cuanto puede cambiar tu vida en un segundo, como ya me ha sucedido antes.

 

En cualquiera de esas oportunidades solo trato de reparar en los detalles y no perder de vista lo mas importante.

 

Sometimes I feel on top of the world and I think everything is possible.

 

Other meditate about how life can change in a blink of an eye, as has happened to me before.

 

In any of these opportunities just try to notice the details and keep track of the most important.

Pliers / Alicate de bico

 

in Larousse du XX siècle, 1928

is not hard change your screen and you can save a lot money, because all the people around apple are literally a bunch of thiefs when you need to repair or buy a product, and today is not the same quality, believe me is not the same...

Colección de Naves Espaciales, Astronautas, Robots, y Extraterrestres de LEGO. Propiedad del periodista Rafael Ángel Fernández Gutiérrez (1).

 

En YouTube:

youtu.be/i0fXN_QRvjg

 

En TikTok:

www.tiktok.com/@periodistamovil/video/7519099006719364374

 

En Instagram:

www.instagram.com/p/DLPcTRyI1gs/

 

En Flickr:

www.flickr.com/photos/pressnetmaster/albums/7217772032705...

 

En Facebook:

www.facebook.com/media/set/?set=a.10237063765470417

 

En Pinterest:

pin.it/49G71JpnV

 

Sets:

LEGO Icons 10497 Galaxy Explorer de 2022.

LEGO City 60439 Laboratorio Científico Espacial.

LEGO 30663 City Space Hoverbike.

LEGO 60429 Nave Espacial.

LEGO 70841 LEGO Movie 2 Bennys Space Squad

LEGO City 60224 Misión reparar el satélite.

lEGO 30230 Galaxy Squad 2013.

LEGO Classic Space Astronautas.

LEGO 71046 Minifiguras Series 26 Espacio.

  

© Rafael Ángel Fernández Gutiérrez

www.rafaelangel.es

www.periodista.be

www.agenciacomunicacion.com

www.periodista-digital.com

www.ciberperiodista.com

EL MOLÍ DE VENT DE CAL PRENYANOSA (EL TALLADELL,TÀRREGA)

Aquesta singular estructura està prop del límit oriental de la comarca i a la dreta de l’Ondara, a gairebé un quilòmetre de la població del Talladell. S’hi arriba pel camí que des d’aquesta població porta a La Mora i a Cervera. És a prop de les granges del senyor Muntané, si bé, fins fa poc que ho adquirit el senyor Miquel Oliveres, havia estat propietat de la vídua Gassol, nom pel qual també és coneguda la construcció que recorda una monumental escala d’avió d’un aeroport inexistent al mig de la vall.

Es tracta d’ una obra formada per una escala d’accés a la terrassa on seria l’estructura metàl.lica del molí i la corresponent torre basal. Està feta de maçoneria arrebossada amb elements de totxo i de pedra que li donen un acabat força elegant. El totxo està reservat per als quatre arcs que sostenen l’ escala; a la barana de la qual s’obren òculus ovals fets de totxo també; les escales són lloses de pedra, igual que una motllura que va per sota de la barana en forma de gola. Evidentment allò que crida l’atenció és l’ample accés, elegantment

desproporcionat, que és recolza en el costat oest de la torre. Aquesta és de planta quadrada i d’una alçada de deu metres; té unes finestretes emmarcades per una mena de guardapols triangular de totxo que li donen un caire força decoratiu i un gust modernista que ens podria permetre datar l’obra en el primer quart d’aquest segle.

El pou està a uns tres metres al nord de la torre i es comunicava amb ella per una galeria subterrània; al peu d’aquella es trobava la bomba, que aprofitant la força eòlica feia pujar l’aigua fins una alçada de sis metres; allí per una pica sortia per una tuberia cap al gran dipòsit rectangular que situat a uns tres metres sobre el nivell de base de la torre permetia després regar els camps de la vora mitjançant dues conduccions: una cap a l’est i l’altra cap al sud. El pou està excavat a la roca, encara té una aigua molt clara i és cobert per una volta de mitja taronja feta de maçoneria, al bell mig de la qual hi ha el forat rectagular per accedir exteriorment a l’aigua mitjançant els aparells de ferrro per on penjar la politja que avui són caiguts sobre el brocal. Per reparar possibles problemes hi havia també a l’interior, escales de ferro clavades a la paret; la porta s’obria al sud i mitjançant tres lloses clavades obliquament en el mur s’obtenia una petita escala per baixar al fons de la torre, on hi havia la bomba i la sortida de la galeria.

A la part meridional del monumental molí hi ha la casa que tot i ser de pedra ben treballada és més senzilla i més antiga segons es pot deduir de la data de la llinda: 1883. Sembla que el projecte de reforma restà incomplet ja que una galeria d’arcs de mig punt surt de la cantonada nordoriental sense anar a cap lloc. El senyor Josep Solé Serra, de setanta cinc anys d’edat, recorda que ja funcionava a principis de segle, però que tota l’estructura metàl.lica fou venuda després de la guerra, cosa que fa que la majoria de la gent del Talladell no recordi ben bé com era.

www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/168992/251921

 

Descripció:

El molí fariner es convertí en molí d'oli i en l'actualitat fa les funcions de magatzem.

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...

Estancia corta, suficiente para reparar un rayo (¡es todo Capitán!) y tomarnos una cheve 😁

Tsuki: Ne ... Miku-chan you know Miki and Keiko small right?

Miku: it is so, why? ^ - ^

Tsuki: how it was before ...

Miku: How so?

Tsuki: he was always as sullen as well? I never even saw him giving a little smile ... he always had his face so sad, not to mention the guy he has to sleep .....

Miku: he became so after .....

Tsuki: o.o after ......

Miku: is that something happened that marked much his life when he was 13 and not yet surpassed ....

after that it ..... began acting in a very strange ... was naughty and a weird guy ....

before that he was mega happy, loved to be laughing with her brother, played with his sisters, played with me and Miki, but then .... he did not want anything else, I remember he was locked in the room during a long time, if not for Hideki he would have never left there ..... and also his health worsened enough, now he gets sick very easy for any little thing .....

Tsuki: our .... That's too bad .... O.o-I did not know that .....

Miku: I do not like to be alone with him Miki why the way it is I'm afraid to take advantage of her lack of it .... she lives saying: "Oh, I want my first kiss be with Keiko: 3"

¬ ¬ 'annoys me, I'm completely the opposite of my sister ....

If repair and Keiko is nothing but a sly cat, which almost nobody knows is that he loves to lie on someone's lap, loves staying caressing his hair and his weak spot is behind the ear .....

Ne Tsu-chan .... you do not really like Keiko is not it?

Tsuki: I really like him .... but well .... a while ago, just before you get here .... on his birthday .... agent through which fought so ....

Miku: Why?!

Tsuki: that is, an hour I knocked on the door of his room and nobody said anything, then I entered ... and picked him up and kissing the Miki ... then I ended up bothering me for the shock of the scene ..... and refused to talk to him ....

but .... After hearing what you told me .... I'm kind of sorry that they had given him the ice time ....

Miku: .... I now intend to why it was so sick so = P

Tsuki: o.o nani?

Miku: when he fights someone who is very important to him, he is so evil about to be sick ....

Well .. go to sleep, it's getting late xD

Tsuki: OK, good night ^ - ^

Miku: good Night! : 3

   

Tsuki: Né... Miku-chan.... você e a Miki conhecem o Keiko des de pequeno néh ?

Miku: é sim, por que ? ^-^

Tsuki: c-como ele era antes...

Miku: Como assim ?

Tsuki: ele sempre foi tão emburrado assim ? eu nunca vi ele dando nem um sorrisinho... ele sempre teve o rosto tão triste, sem contar a carinha de sono que ele tem.....

Miku: ele ficou assim depois.....

Tsuki: Õ.Ò depois......

Miku: é que aconteceu uma coisa que marcou muito a vida dele quando ele tinha 13 anos e ainda não superou....

depois disso ele..... começou a agir de uma forma muito estranha, ... ficou safado e com uma cara estranha....

antes disso ele era mega felizberto, adorava ficar rindo com o irmão, brincava com as irmãs dele, brincava comigo e com a Miki, mas depois....ele não queria saber de mais nada, eu lembro que ele ficou trancado no quarto durante um tempão, se não fosse o Hideki ele nunca teria saido de lá..... e a saúde dele também piorou bastante, agora ele fica doente muito fácil por qualquer coisinha.....

Tsuki: nossa.... que horror.... Ó.Ò- eu não sabia disso.....

Miku: Eu não gosto que a Miki fique sozinha com ele por que do jeito que ela é eu tenho medo dela se aproveitar da carência dele.... ela vive falando: "Ai, eu quero que o meu primeiro beijo seja com o Keiko :3"

¬o¬' isso me irrita, eu sou completamente o oposto da minha irmã....

Se for reparar bem Keiko não passa de um gatinho manhoso, o que quase ninguém sabe é que ele adora ficar deitado no colo de alguém, adora que fiquem fazendo carinho no cabelo dele e o ponto fraco dele é atrás da orelha.....

Né Tsu-chan.... você não gosta muito do Keiko néh ?

Tsuki: Eu gosto muito dele.... mas assim.... um tempinho atrás, um pouco antes de você chegar aqui.... no dia do aniversário dele.... agente meio que brigou assim....

Miku: Por que ?!

Tsuki: é que, uma hora eu bati na porta do quarto dele e ninguém falou nada, ai eu entrei... e peguei ele e a Miki se beijando... ai eu acabei me chateando pelo choque da cena..... e não quis mais falar com ele....

mas.... depois de ouvir isso que você me falou.... eu to meio arrependida de ter dado gelo n ele esse tempo todo....

Miku: .... agora eu intendi o por que dele estar tão doente assim =P

Tsuki: O.Ò nani ?

Miku: quando ele briga com alguém que é muito importante ele, ele fica tão mal a ponto de ficar doente....

Bem... vamos dormir, ta ficando tarde xD

Tsuki: OK Boa noite ^-^

Miku: Boa Noitee !! :3

Priorat de Sant Genís de Rocafort

 

El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.

 

Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'acta de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.

 

patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-...

  

Castell de Rocafort

 

Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.

 

patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort

Juan B. Justo, CABA

 

Descripció

Construcció de planta rectangular de tres naus i absis poligonal. Té quatre tramades i el cor és a la primera. Les naus laterals conformen capelles i disposen d'un petit pas de l'una a l'altra. Els murs acaben en un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. Les naus laterals són cobertes per voltes d'aresta. L'interior, ben pintat, disposa d'alguns elements de ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una portalada amb arc de mig punt; al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc. Per sobre hi ha un petit ull de bou. La façana és rematada per un petit campanar d'espadanya situat al centre. El cloquer principal, però, es troba situat a la banda dreta: és de planta quadrada amb quatre amplis finestrals i coronat per una balustrada.

Notícies històriques

L'església fou edificada el 1788 per uns paletes de la Fatarella a causa de l'estat ruinós de la construcció anterior, provisional i que amb prou feines aixoplugava els habitants del lloc. Al seu costat hi havia el primitiu cementiri. Fou sufragània de la de Garcia. La nit de Reis de1901 sofrí un incendi fortuït, que obligà a fer reparacions immediatament. Pel juliol de 1936 foren cremats els altars i les imatges.

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...

 

Descripción:

Aquest edifici presenta una planta rectangular, tres naus i absis poligonal. La nau central està formada de quatre tramades, a la primera de les quals es situa el cor. Les naus laterals, cobertes amb volta d'aresta, constitueixen les capelles laterals, unides entre si a través d'un petit pas. Els murs finalitzen a la part superior amb un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. De l'interior destaquen alguns dels elements realitzats amb ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una porta principal de mig punt adovellada damunt de la qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Roc, emmarcada per pilastres d'ordre toscà, coronades per un timpà convex coronat per tres pinacles, el central molt més desenvolupat. A la part superior de la façana hi ha un ull de bou i un petit campanar d'espadanya. A la dreta es situa el campanar principal, de planta quadrangular amb els angles retallats i una obertura de grans dimensions per cada costat. Es corona per una balustrada.

 

Notas históricas:

Església construïda l'any 1788 per uns paletes de la Fatarella, degut al mal estat de conservació de l'anterior construcció, de caràcter provisional i que havia quedat petita pels habitants de la vila. Durant un període va ser sufragània de la de Garcia. Al 1901, a la nit de Reis, va patí un incendi i es va haver de reparar immediatament. El juliol de 1936 els altars i les imatges van ser cremades

www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag....

 

OSCAR ABRAHAM ORTIZ PEREZ

 

Lampara colgando teniendo unos packin como soporte mandamos al taller a reparar

1 2 ••• 11 12 14 16 17 ••• 72 73