View allAll Photos Tagged bagger
The bag made from vintage embroidered napkins. I added a button and some running stitch embroidery on top and bottom for a complete look.
happy national scrapbooking day (the 3rd)!
this is the bag i made ashton (pictured) for her birthday about a month ago.
tutorial to be up on my blog at some point in the near future. (i'm getting caught up, i promise!!!)
he was bag-piping on the street of Royal Mile, and the sound was amazing. but the whole time i watched him playing, he didn't look relaxed for a second. i know bag-pipe is not the easiest music instrument to play, but aren't you supposed to enjoy playing it too?
I was just about to toss this bag into the recycle bin, when I noticed the sweet illustration on it.
This unique journey bag evokes images of elves and forest splendor at dusk. Perhaps Princess Eloria will grant you a favor if you return it? Or maybe she will gift it to you filled with elven waybread to speed you on your journey?,b
Eloria features one of a kind hand-painted fabric from Mollie over at Monkey Shine Design. www.etsy.com/shop.php?user_id=5545587
Mollie's fabric had the look of branches.. which I enhanced with rayon quilting over the body of the bag. The flap and handles are commercial batiks. The center flap is handdyed. The large glass beads are from local Las Vegas glass blower Trev at Geosoul Arts. The smaller findings are commercial.
Due to the hand painted and hand dyed nature of this bag, not only is it one of a kind, but requires special care. Wash by HAND only in COLD. Hang to dry.
The bag measures 9" x 9 3/4". Velcro closure hidden under the flap. Inside is lined in a commercial teal print with a pocket.
My new bag pattern available from my etsy store www.etsy.com/listing/124317113/bag-pattern-pleated-romanc...
Features pleats, zipper closure
My goodie bag swap package. I made the Lily Beth pattern from artsy-crafty babe and an inset zip pouch from Keyka Lou.
duffel bag made from vintage wool and with a pattern from the 1970s
...blogged about here: monami.squarespace.com/mon-ami-journal/2009/10/31/grand-o....
Another project/storage bag, knitted in handspun and home-dyed BFL/Shetland, and felted in the washing machine.
Sant Julià de Coaner
Sant Julià de Coaner és una església del poble de Coaner, al municipi de Sant Mateu de Bages (Bages). És una església romà nica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Situat al nord de la serra de Castelltallat. S'hi accedeix des de la vila de Súria. Venint de Manresa, cal travessar la població i, abans de tornar a entrar a la C-55, hi ha un trencall a mà esquerra per una pista de terra d'uns 4,5 km. Al final del camà hi trobarem Sant Julià de Coaner i just darrere la torre del castell de Coaner.
Descripció
L'edifici de l'església romà nica-llombarda de planta basilical quadrada, degut a motius d'espai, que presenta tres naus, separades per tres arcs que descansen sobre pilars cruciformes, projectades en tres absis ornats exteriorment per arcuacions llombardes. Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i l'absis. El material utilitzat és el carreu i es pot apreciar que tota la configuració de l'edifici obeeix al sistema de construcció en maó, originari del romà nic. L'absis i absidioles laterals es manifesten com el resultat de la prolongació de les tres naus, i compten amb una finestra central. L'absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nÃnxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El treball de decoració, però, és rústec. L'església de Sant Julià de Coaner és particularment interessant des del punt de vista arqueològic, i és objecta d'atenció per part d'aquest col·lectiu.[2]
NotÃcies històriques
L'església se sap fou consagrada l'any 1024 pel bisbe Ermengol d'Urgell. L'edifici ha estat restaurat dues vegades: una el segle xvi, amb la data de 1573 en el portal de l'església, i l'altra restauració en el segle xx per la diputació de Barcelona. Malgrat les restauracions, l'edifici sempre ha conservat la seva estructura primitiva. Alguns autors (com J.M. de Mas i Casas) manifesten que l'església, al peu de la torre, era una mesquita. De planta basilical, gairebé quadrada, les naus estan separades per tres arcs que descansen sobre pilars cruciformes. Tant l'absis, amb finestres cegues, com les dues absidioles i els murs exteriors amb bandes llombardes. El campanar de torre quadrada, de dos pisos i amb finestres geminades, descansa sobre l'encinglerada façana oest. Al sud hi ha una porta d'època més moderna. Al costat hi ha una torre, resta d'un antic castell.[2]