View allAll Photos Tagged Reparar
Tinha água, já não têm, acho que a estavam a reparar.
Que necessidade temos destes investimentos? Ornamentação, sejam práticos.
photo by ricardo / zone41.net
This photo is licensed under a Creative Commons license. If you use this photo within the terms of the license or make special arrangements to use the photo, please list the photo credit as "ricardo / zone41.net" and link the credit to zone41.net.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
via
A maioria das mulheres estão em busca constante de melhorar a qualidade do seu cabelo com o fim de fortalecê-lo e mantê-lo com uma aparência saudável. Não obstante, é essencial fazer vários esforços já que a exposição constante a fatores ambientais, assim como os maus hábitos influenciam de forma negativa em seu estado.
Tendo em conta que muitas precisam reparar o seu cabelo, a indústria de cosméticos criou centenas de produtos com componentes que melhoram de forma significativa a sua aparência. No entanto, muitos são demasiado caros, não oferecem os resultados esperados ou produzem efeitos colaterais indesejáveis. A boa notícia é que existem tratamentos alternativos que podem ajudar a nutrir o cabelo de uma forma mais saudável e económica. Trata-Se de uma série de remédios caseiros, que são elaborados a partir de ingredientes naturais muito fáceis de adquirir.
Torta Fria de Queijo e Chocolate
a Sua pele vai ficar livre de descamaciones e muito mais lisa e mais jovem com o passar das semanas
1/3 xícara de mel
23 de novembro de 2009 Deliciosas almôndegas
2 Xícaras de arroz integral preparado
½ cebola picada
O cabelo danificado sofre de ressecamento, pontas duplas e problemas no couro cabeludo. Ingredientes como a maionese, a vitamina E e o óleo de oliva pode nutrir em profundidade, enquanto ajudam a reter a umidade para acelerar o seu processo de recuperação. ¼ De xícara de maionese. 3 colheres de sopa de azeite de oliva.
Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana.
Misture todos os ingredientes em uma tigela até obter uma mistura cremosa e homogênea. Umedecer o cabelo e estende o produto certificando-se de massagear o couro cabeludo. Cubra com uma touca e deixe agir por 20 minutos. Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana. Visite também: Repolarização capilar caseira ¡
Cabelo reparado em minutos! Quando se trata de nutrir e reparar o cabelo, o abacate é um dos frutos mais completos e saudáveis. Este contém ácidos graxos ômega 3, proteína e importantes antioxidantes que ajudam a restaurar, enquanto lhe criam uma camada protetora contra os radicais livres. É claro que pode ser combinado com outros ingredientes para melhorar os seus efeitos no cuidado capilar.
Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo.
1 colher de sopa de mel. ¼ De xícara de iogurte natural. 1 gema de ovo. Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo. Misture-o com o mel, o iogurte e a gema de ovo até obter uma massa de textura cremosa. Estende o creme de abacate por todo o cabelo e couro cabeludo.
Deixe agir por 30 minutos e enxágüe com água morna. Use-a até 2 vezes por semana. Leia também: o Que é mais saudável para o cabelo: água fria ou quente? A cerveja é um excelente tratamento para melhorar o estado do cabelo e estimular o seu crescimento. Combinada com a mostarda e o azeite se pode fazer um incrível remédio para tratar as pontas duplas e problemas como a queda.
2 colheres de sopa de azeite de oliva. ½ Copo de cerveja. 2 colheres de sopa de mostarda amarela. Faça uma mistura com todos os ingredientes e certifique-se de que fiquem bem incorporados. Umedecer o cabelo e espalha o produto com uma suave massagem em todo o couro cabeludo. Deixe agir por 20 minutos e enxágue com água morna.
from necessitae.com/dietas-e-alimentacao/9-tratamentos-naturai... rhadiary.tumblr.com/post/180720079606
El señor Goyo Vargas, un viejo Zapatero remendon originario del estado Guanajuato Mexico y residente de San Luis Rio Colorado Sonora Mexico. El es el adios a la profecion en lo que a reparar zapatos se refiere, Poeta y Campeon en la region de domino. 85 años de edad.
Mr. Goyo Vargas, an old "shoe repairman" native of the state Guanajuato Mexico and a resident of San Luis Rio Colorado Sonora Mexico. He is the farewell to the Professions in what refers to fix shoes, Poet and Champion in the region of domain 85 years of age.
Mr. Goyo Vargas, un vecchio ciabattino nativo dello Stato Guanajuato Messico e un residente di San Luis Rio Colorado Sonora Messico. Egli è l'addio alle professioni in quello che si riferisce a fissare le scarpe, Poeta e Campione nella regione di dominio 85 anni di età.
Sr. Goyo Vargas, um reparador de sapato velho "Guanajuato México nativas do estado e um residente de San Luis Rio Colorado Sonora México. Ele é o adeus às profissões em que se refere à correção sapatos, Poeta e campeão na região de domínio de 85 anos de idade.
Mr. Goyo Vargas, egy régi cipő szerelô "Guanajuato Mexikó őshonos az állam és a belföldi illetőségű San Luis Rio Colorado Sonora Mexico. Ő a búcsút a szakmák, mi utal fix cipő, költő és bajnok a régió területén 85 éves korig.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Sant Sadurní de Rotgers és una església del municipi de Borredà (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
Descripció
L'església de Sant Sadurní de Rotgers, antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Maria de Borredà, es troba dins de la propietat del mas Torrents, al sector nord del terme municipal, en una zona boscosa i despoblada, de difícil accés. L'església es dreça a 976 m d'altitud, al llom d'una petita serra, on s'han trobat restes d'un antic hàbitat medieval.[1]
L'església és un petit edifici d'una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, defectuosament encaixada a la nau, i respon a dos moments constructius diferents. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, és coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri.[2] La nau fou refeta al segle xii i acoblada a l'absis del segle xi, que és decorat exteriorment amb arcuacions i faixes llombardes i un fris de dents de serra, i interiorment amb un fris d'opus spicatum. L'acoblament entre ambdós es resol mitjançant un plec molt peculiar, dividit en alçat en dos trams: l'un cobert amb volta de canó (el més pròxim a l'absis, que correspondria a la nau primitiva), i l'altre amb volta de quart d'esfera, per tal de guanyar la coberta, molt més alta. El nou edifici, consagrat el 1167, té un senzill portal a migdia i és coronat pel campanar. Des del punt de vista tipològic, manté lligams evidents amb l'església de Sant Andreu de Llanars (Osona).[1]
Història
El lloc de Rotgers és documentat ja l'any 888 com a "Palatio Rodegarii", que ja disposava d'església que era sufragània de Santa Maria de Borredà i per tant del monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església apareix documentada, també com a possessió ripollenca, els anys 938 i 982. Les restes arqueològiques trobades a ponent de l'església podrien correspondre a la residència del tal Rodegari, que li donà nom.[1]
L'església actual es va construir fins a finals del segle xi i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del segle xvi que es documenten obres de consolidació.[2]
Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidà el campanar. A mitjan segle xvii es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera.[2]
L'església mantingué el caràcter de parròquia fins al segle xiv.[1] Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.[2]
É trabalho de tibetnos carregar às costas pedras pesadas para as obras no Potala. O primeiro que passou eu achei que tinha visto mal. O segundo fez-me parar. O terceiro fez-me reparar que só tibetanos faziam aquele trabalho.
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Aqui vemos la entrada del arsenal, y por la parte de atras se ve los barcos que se estan reparando con sus gruas.
la ilucion se va de mí , como el aire al respirar
tu amor ya lo perdi :/ , como un sueño al despertaar
la luna saldra -.- de nuevo otra vez &' tu mi amor
no estaras u.u , aveces no entiendo:/
nose lo que siento quisiera saber que hice mal :/
&' nunca te podre decir que muero porque estes aqui u_u
ser fuerte es mi decición (: ♫
Tú recuerdo es una flor *o* el perfume de tu voz :)
tu silencio es un rumor -.- que me llena de dolor u.u
&' en un lugar de mi corazon :) amor SIEMPRE TÚ♥
quedaras ( L ), siempre...
Tu sonrisa esta en mí :) &' tu recuerdo se QUEDO...
&' talvez este dolor :/...
quisiera saber entender :/ como reparar el dolor u.ú
que siento en mi corazón u__u si ya no te tengo mi amor :/ (8)...
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
via
A maioria das mulheres estão em busca constante de melhorar a qualidade do seu cabelo com o fim de fortalecê-lo e mantê-lo com uma aparência saudável. Não obstante, é essencial fazer vários esforços já que a exposição constante a fatores ambientais, assim como os maus hábitos influenciam de forma negativa em seu estado.
Tendo em conta que muitas precisam reparar o seu cabelo, a indústria de cosméticos criou centenas de produtos com componentes que melhoram de forma significativa a sua aparência. No entanto, muitos são demasiado caros, não oferecem os resultados esperados ou produzem efeitos colaterais indesejáveis. A boa notícia é que existem tratamentos alternativos que podem ajudar a nutrir o cabelo de uma forma mais saudável e económica. Trata-Se de uma série de remédios caseiros, que são elaborados a partir de ingredientes naturais muito fáceis de adquirir.
Torta Fria de Queijo e Chocolate
a Sua pele vai ficar livre de descamaciones e muito mais lisa e mais jovem com o passar das semanas
1/3 xícara de mel
23 de novembro de 2009 Deliciosas almôndegas
2 Xícaras de arroz integral preparado
1/2 cebola picada
O cabelo danificado sofre de ressecamento, pontas duplas e problemas no couro cabeludo. Ingredientes como a maionese, a vitamina E e o óleo de oliva pode nutrir em profundidade, enquanto ajudam a reter a umidade para acelerar o seu processo de recuperação. ¼ De xícara de maionese. 3 colheres de sopa de azeite de oliva.
Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana.
Misture todos os ingredientes em uma tigela até obter uma mistura cremosa e homogênea. Umedecer o cabelo e estende o produto certificando-se de massagear o couro cabeludo. Cubra com uma touca e deixe agir por 20 minutos. Enxágue com água morna e use-o 2 vezes por semana. Visite também: Repolarização capilar caseira ¡
Cabelo reparado em minutos! Quando se trata de nutrir e reparar o cabelo, o abacate é um dos frutos mais completos e saudáveis. Este contém ácidos graxos ômega 3, proteína e importantes antioxidantes que ajudam a restaurar, enquanto lhe criam uma camada protetora contra os radicais livres. É claro que pode ser combinado com outros ingredientes para melhorar os seus efeitos no cuidado capilar.
Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo.
1 colher de sopa de mel. ¼ De xícara de iogurte natural. 1 gema de ovo. Retire a polpa do abacate e tritúrala usando um garfo. Misture-o com o mel, o iogurte e a gema de ovo até obter uma massa de textura cremosa. Estende o creme de abacate por todo o cabelo e couro cabeludo.
Deixe agir por 30 minutos e enxágüe com água morna. Use-a até 2 vezes por semana. Leia também: o Que é mais saudável para o cabelo: água fria ou quente? A cerveja é um excelente tratamento para melhorar o estado do cabelo e estimular o seu crescimento. Combinada com a mostarda e o azeite se pode fazer um incrível remédio para tratar as pontas duplas e problemas como a queda.
2 colheres de sopa de azeite de oliva. ½ Copo de cerveja. 2 colheres de sopa de mostarda amarela. Faça uma mistura com todos os ingredientes e certifique-se de que fiquem bem incorporados. Umedecer o cabelo e espalha o produto com uma suave massagem em todo o couro cabeludo. Deixe agir por 20 minutos e enxágue com água morna.
From necessitae.com/dietas-e-alimentacao/9-tratamentos-naturai...
necessitae.wordpress.com/2018/12/02/9-tratamentos-naturai...
Só eu sei
As esquinas por que passei
Só eu sei só eu sei
Sabe lá o que é não ter e ter que ter pra dar
Sabe lá
Sabe lá
E quem será
Nos arredores do amor
Que vai saber reparar
Que o dia nasceu
Só eu sei
Os desertos que atravessei
Só eu sei
Só eu sei
Sabe lá
O que e morrer de sede em frente ao mar
Sabe lá
Sabe lá
E quem será
As correntezas do amor que vai saber se guiar
A nave em breve ao vento vaga de leve e trás
Toda a paz que um dia o desejo levou
Só eu sei
As esquinas por que passei
Só eu sei
Só eu se
E quem será nas correntezas do amor...
Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla
Comissari: Àlex Nogué
De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015
Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.
L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.
S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".
El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.
Àlex Nogué, comissari
Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:
Sant Sadurní de Rotgers
Sant Sadurní de Rotgers és una església del municipi de Borredà (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
Descripció
L'església de Sant Sadurní de Rotgers, antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Maria de Borredà, es troba dins de la propietat del mas Torrents, al sector nord del terme municipal, en una zona boscosa i despoblada, de difícil accés. L'església es dreça a 976 m d'altitud, al llom d'una petita serra, on s'han trobat restes d'un antic hàbitat medieval.[1]
L'església és un petit edifici d'una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, defectuosament encaixada a la nau, i respon a dos moments constructius diferents. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, és coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri.[2] La nau fou refeta al segle xii i acoblada a l'absis del segle xi, que és decorat exteriorment amb arcuacions i faixes llombardes i un fris de dents de serra, i interiorment amb un fris d'opus spicatum. L'acoblament entre ambdós es resol mitjançant un plec molt peculiar, dividit en alçat en dos trams: l'un cobert amb volta de canó (el més pròxim a l'absis, que correspondria a la nau primitiva), i l'altre amb volta de quart d'esfera, per tal de guanyar la coberta, molt més alta. El nou edifici, consagrat el 1167, té un senzill portal a migdia i és coronat pel campanar. Des del punt de vista tipològic, manté lligams evidents amb l'església de Sant Andreu de Llanars (Osona).[1]
Història
El lloc de Rotgers és documentat ja l'any 888 com a "Palatio Rodegarii", que ja disposava d'església que era sufragània de Santa Maria de Borredà i per tant del monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església apareix documentada, també com a possessió ripollenca, els anys 938 i 982. Les restes arqueològiques trobades a ponent de l'església podrien correspondre a la residència del tal Rodegari, que li donà nom.[1]
L'església actual es va construir fins a finals del segle xi i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del segle xvi que es documenten obres de consolidació.[2]
Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidà el campanar. A mitjan segle xvii es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera.[2]
L'església mantingué el caràcter de parròquia fins al segle xiv.[1] Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.[2]