View allAll Photos Tagged Reparar

Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc

Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk

 

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

 

ESCALES DE FORESTIER

 

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

 

-----

 

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

 

ESCALERAS DE FORESTIER

 

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

A pinta branca no dorso fez-me reparar nela, por entre muitas que se escondem nas brechas das pedras no alto da cascata da Bimbe.

 

La gama de kits reparapinchazos, sellantes y líquido antipinchazos preventivo que evita y repara pinchazos.

Playa pública en Cancún. Aún quedan destrozos del huracán Wilma del 2005, sin reparar.

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

 

Personalización (Modding) iPhone 4 Blanco con chasis Blanco:

 

- Chasis metálico (parte central), conector dock y conector auriculares en Blanco.

- Pantalla, Home y Trasera en Blanco.

 

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

iPhone4Color.com

superwiPhone.com

Salu2,

sw!

 

Vam escollir de la carta una ampolla de Louis Jadot Château des Jacques Morgon 2021 (AOC Morgon), però de seguida van venir amb una de Jean-Paul & Charly Thévenet Morgon 2021, disculpant-se per no tenir disponible la que havíem demanat i oferint-nos aquesta, de preu superior, al preu d’aquella. Ens va semblar una bona manera de reparar un error i, per suposat, vam acceptar la proposta. Un negre (Gamay) que ens va oferir un pas d’intensitat mitjana, tirant a auster però fresc i molt harmoniós, desplegant tocs terrossos, fruitosos i florals. Molt bo (9).

Restauración de un libro que consistió en reparar, hacer injertos de papel y reencuadernar con tapas nuevas.

Medidas 17 x 24 cm.

235 páginas.

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

Artistes: Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla

Comissari: Àlex Nogué

De l'1 d'abril al 31 de maig de 2015

Inauguració: dimecres 1 d'abril a les 19 h `

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 

De les avantguardes ençà, quants intents integradors s'han succeït, i se segueixen produint, sense aconseguir reparar l'esquerda que un dia s'obrí entre l'art i la societat! Mentrestant observem com a cada nova reforma de les lleis d'ensenyament es minimitzen més i més les disciplines humanístiques i artístiques, fins a atorgar-los la posició de marginals o directament d'inútils.

 

L'origen de la creació artística és el desig. Com a creadors ens mou l'ànsia de satisfer una profunda necessitat, que en si mateixa és alliberadora i, per això, revolucionària. Com a receptors, l'art ens atrau en tant que és un reflex capaç d'estimular emotivament i intel·lectualment el nostre propi desig.

 

S'imposa l'aprenentatge del que Louise Bourgeoise anomenava "l'art de saltar", el reconeixement de l'emoció que impulsa una activitat que en si mateixa també pot ser un fi, una "iniciació", per usar una expressió de García Lorca, a un coneixement per al qual tots estem capacitats, i que Beuys reblà amb el "tot home és un artista".

 

El salt, però, seria suïcida si no anés acompanyat d'una clara visió que desvelés el poder i qui i com l'exerceix ; la mitificació i per a què serveix; l'espectacularització i què amaga. Una clara visió que copsi que la creació és un bé comú que pot produir obres generades pel desig personal que només són importants si són conseqüència i causa de la interacció col·lectiva.

 

Àlex Nogué, comissari

 

Bòlit Mentor 3. L'art de Saltar:

www.youtube.com/watch?v=Dtx4Yecd9eo

 

www.bolit.cat

   

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

BOCA DEL RÍO, VER. 29 de Enero de 2010.- Al inaugurar la XVI Expo Industria Vivienda y Construcción, el gobernador Fidel Herrera Beltrán anunció que el Fondo de Desastres Naturales (Fonden) destinará 762 millones de pesos para reparar afectaciones ocasionadas por los constantes frentes fríos y hacer obras de mitigación y adaptación en Acayucan, Agua Dulce, Coatzacoalcos, Cosoleacaque, Ixhuatlán del Sureste, Las Choapas, Minatitlán, Moloacán, Nanchital, Texistepec, Uxpanapa y Zaragoza.

Sant Miquel de Gallifa

Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

 

Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.[2]

 

Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle xi, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.[2]

Història

 

L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada el 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.[2]

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

 

Personalización (Modding) iPhone 4 Blanco con chasis Blanco:

 

- Chasis metálico (parte central), conector dock y conector auriculares en Blanco.

- Pantalla, Home y Trasera en Blanco.

 

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

iPhone4Color.com

superwiPhone.com

Salu2,

sw!

 

Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc

Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk

 

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

 

ESCALES DE FORESTIER

 

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

 

-----

 

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

 

ESCALERAS DE FORESTIER

 

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.

Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc

Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk

 

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

 

ESCALES DE FORESTIER

 

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

 

-----

 

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

 

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

 

ESCALERAS DE FORESTIER

 

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.

Tuve que mandar a reparar mi digital.

 

Esto me hará desempolvar mi A1

A 2ª edição do ANO ZERO — Bienal de Arte Contemporânea de Coimbra, sob o tema 'Curar e Reparar', lançou um desafio à ESAD e aos estudantes de Design de Moda: desenvolverem uma proposta de design de moda para staff e merchandising.

 

24 NOV – 30 DEZ, 2017

Universidade de Coimbra

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

 

Personalización (Modding) iPhone 4 Blanco con chasis Blanco:

 

- Chasis metálico (parte central), conector dock y conector auriculares en Blanco.

- Pantalla, Home y Trasera en Blanco.

 

Exclusivo iPhone 4 Blanco Chasis Blanco (superw@me.com 668836577)

iPhone4Color.com

superwiPhone.com

Salu2,

sw!

 

1 2 ••• 30 31 33 35 36 ••• 68 69