View allAll Photos Tagged Note4
Per el Cogul, també documentat com el Cògol, trobem una peça de terra que fa referència al lloc on es troba aquest mas de La Garriga que duu aquest nom, actualment enrunat i força cobert per les bardisses. Segurament rebien aquest nom les dues feixes que volten la casa per la seva banda de xaloc. Aquest nom ja surt esmentat a finals del segle XII. Encara queden unes estructures dempeus que poden fer imaginar fàcilment com era la casa. Dues finestres de l'exterior de la casa encara conserven el volt de color blau, que tradicionalment servia per espantar les bruixes i els mals esperits. Sembla que el terreny de la propietat era d'unes quatre quarteres.
Excursió de l'Ametlla del Vallès per Osona Camina 2018 (El Torrent del Planell i la Serreta).
L'antiga fàbrica de can Blanch, a Torelló, és un conjunt d'edificis realitzat amb totxos, còdols, pedra i ciment amb grans finestrals amb vidreres reticulars. Hi ha un cos que fa de pont entre els dos edificis, deixant pas a la part inferior per als vianants. A l'edifici annex hi ha tres arcs a la part inferior amb embelliment de totxana, actualment tapats amb terra i ciment. En desconeixem la funció. Al mur que tanca el riu hi ha un sortidor d'aigua de la fàbrica. A l'interior hi ha una turbina Francis.
A l'indret on actualment hi ha can Blanc hi havia un molí fariner, que el 1858 va ser víctima d'un incendi. Amb anterioritat a aquest fet, és bastida a can Basses una fàbrica de filats, anomenada Mercadal, pel nom del seu arrendatari. El 1890 hi ha un segon incendi del Molí, el qual és definitivament abandonat. El 1892, al seu lloc es basteix un nou local de filatura, conegut per Can Blanc, que va actuar durant molts anys amb el nom de Salvans i Companyia. El 1940, i després de l'aiguat, es reconstrueix. El 1966 es va ampliar la fàbrica, la part nova. L'any 1998 la fàbrica va entrar en suspensió de pagaments i va tancar.
Tenerife.
Day trip on Mount Teide.
Sendero 18, sendero de Chavao. Chavao trail
The best place I know to spot blooming tajinaste rojo.
Situated on the island of Tenerife, Teide National Park features the Teide-Pico Viejo stratovolcano that, at 3,718 m, is the highest peak on Spanish soil. Rising 7,500 m above the ocean floor, it is regarded as the world’s third-tallest volcanic structure and stands in a spectacular environment. The visual impact of the site is all the greater due to atmospheric conditions that create constantly changing textures and tones in the landscape and a ‘sea of clouds’ that forms a visually impressive backdrop to the mountain. Teide is of global importance in providing evidence of the geological processes that underpin the evolution of oceanic islands.
Echium wildpretii is a species of flowering plant in the family Boraginaceae. It is an herbaceous biennial plant that grows up to 3 m (10 ft) in height. The nominal subspecies is endemic to the island of Tenerife, and is found mainly in Las Cañadas del Teide. The subspecies E. wildpretii subsp. trichosiphon occurs at high altitudes on La Palma. The common names are tower of jewels, red bugloss, Tenerife bugloss or Mount Teide bugloss.The Spanish name for this plant is tajinaste rojo.
Belgium.
Heysel Plateau and the royal parks
www.environment.brussels/fiche/heysel-plateau-and-royal-p...
Sobieski Park and the Colonial Gardens
The land for Sobieski Park was originally purchased by King Léopold II in 1903 to further increase the size of the royal estate. The king, who wanted a fruit garden, arranged for the park to be planted with numerous different varieties of fruit tree. At one time, the garden contained 50 different types of pear trees and 60 types of apple trees! Greenhouses were used for vines as well as orange, peach and apricot trees. In 1975, the Royal Trust handed over the park to turn it into a public garden. The former orchard and hay meadow occupy the central part of the garden, contrasting with the trellised orchard, situated higher up, and path bordered by sculpted hornbeam hedgerows. The site is planted with Chinese willow, Turkish hazel, ash fen woods and plane trees, with the weeping willows surrounding the pond reflected in its surface.
Close by, a wooded area, also purchased by King Léopold II in 1905, and which would later become the Colonial Garden, covers an area of 3 hectares. The monarch wanted to use the space to construct greenhouses for the collections of tropical plants brought back from the Congo by botanist Émile Laurent. With no heating available during the war, most of the plants died, and those that did survive had to wait until 1951 to be transferred to the Botanical Garden of Meise. However, a number of horse chestnut, balsam poplar, copper beech, black locust and elderberry trees still stand today. In the early 1960s, the greenhouses were demolished and the park was definitively transformed into a public space. One can’t miss the handsome, Norman-style half-timbered villa designed by architect Haneau. (Listed 11/06/1998)
visit.brussels/en/sites/heritage/place/Sobieski-Park-and-...
Hi ha coneixement del conjunt de Santa Eugènia del Congost des del 1038; en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. El 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.
En les següents dades històriques es documenta que al 1306 els Santa Eugènia es van vendre els drets aparellats a la castlania de Montmany i que al 1333, la capella ja tenia cementiri propi. Un altre document del 1376 la cita com a capella de Sanctuginia on els pagesos hi feien deixes i també s'hi feien misses. Al llarg del segle XVII trobem un altre esment de la capella de Santa Eugènia del Congost, on es demostra la seva adscripció al mas de l'Església o mas Santa Eugènia, fins que al 1713 per cessió del mateix propietari passà de nou a la parròquia. En aquest context del segle XVIII i segle XIX es produirà una important remodelació arquitectònica del conjunt, esmentada en un document del 1843, on es diu que davant l'amenaça de ruïna s'amplia i es refà bona part de la teulada- aquesta obra anirà a compte dels veïns i es treballarà, fins i tot, els diumenges. A més, el creixement de masies al seu voltant i l'altura del Tagamanent (1055 m) van ser dos factors importants que van permetre la potenciació del seu culte i una certa difusió local. Aquesta situació va motivar que al 1878 es convertís en parròquia encara que va continuar mantenint certs vincles d'unió amb Santa Maria de Tagamanent.
Actualment és l'únic centre urbà del terme amb església parroquial i cap de municipi com a conseqüència de l'abandó del Tagamanent durant la guerra civil del 1936-1939. La guerra també afectà Santa Eugènia, en va desaparèixer el retaule major d'època barroca i es va enfonsar tota la coberta, que va ser posteriorment restaurada. Segons E. Junyent "aquest treball, a més de millorar l'interior del temple, ha motivat també la seva decoració interior especialment a l'absis, on es venera la imatge primitiva que va poder ser salvada"; també esmenta que hi ha un projecte de construcció d'un campanar de torre "que vingui a substituir el poc graciós d'espadanya que s'aixeca sobra la façana principal" i que de moment s'ha mantingut. La data contemporània més significativa serà la de 1940 quan definitivament es traslladarà la parroquialitat de Tagamanent a Santa Eugènia. Respecte les estructures annexes, trobem que al 1955 es construí el nou cementiri; i que la última gran reforma tingué lloc a finals dels anys 60, amb la construcció de la nova sagristia, sobre el terreny del que havia estat l'antic cementiri.
L'església situada a la part esquerra de la Vall del Congost, de reduïdes dimensions, es troba dedicada a Santa Eugènia. L'edifici és d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de tamany més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya.
El seu interior ha estat força remodelat i té una presentació ben curiosa, ja que la distribució dels bancs i de l'altar és radicalment diferent del que normalment es troba en qualsevol altra església. Crida també l'atenció, la falta d'imatges, que estan dins la sagristia. El presbiteri està separat de la nau per uns paravents, amb uns quadres penjats i a sobre del tot hi penja un marc de vidre amb la paraula "abba" ("pare" en arameu). Al davant de l'altar destaca un petit televisor i unes gerres i altres estris més. Tot plegat és una sorprenent presentació. A la sagristia hi ha les imatges que, possiblement, abans devien estar repartides per la nau. A més hi ha una curiosa pica baptismal, de color blanc, al nivell de terra, una pila baptismal per immersió.
'Crying Queens' by Paul Don Smith, a tribute to the 49 people murdered at the Pulse nightclub in Orlando in 2016.
This car was on exhibit and was described as a basic salesman's car in that it didn't even have a back seat in order for more product could be carried. The access from the trunk passed through to where the back seat would normally be. The space was big enough that effectively allowed the salesman to carry all he needed and/or even sleep. This image is a processed image of the image I captured using my cell phone camera. The original unprocessed image is that of a canary yellow, beautifully restored auto. For fun, I processed the image to provide impact and highlight the smooth lines reflective of the times. Certainly over-processed by most tastes, but sometimes being creative can result in interesting image. If there's enough interest, I'll try and post an image of the original within the comments. Thanks for looking at my photos and your feedback!