View allAll Photos Tagged Note4
Brussels.
Sobieski park
Created at the beginning of the last century, this is above all a park for walking and recreation; it is also a part of the Brussels “green network” that, in this capacity, plays an ecological role in the Brussels landscape. SobieskiPark was not originally a public park. It was part of the royal gardens of Leopold II and produced fruit for the court.
A wooded bed runs along the two streets that border the garden. A 3000-square-metre body of water, now colonised by numerous palmipeds, has been excavated in the lower portion.
In the centre of the garden, some tall stock fruit trees have been planted in a large mowed meadow. This leads to the upper portion, where espaliered fruit trees and a very beautiful bed of rhododendrons grow.
A colony of Egyptian geese lives around the pond, and a fox has chosen to live on the site. Four plant specimens are on the Brussels list of remarkable trees. Others are worth a detour, such as a magnificent catalpa and an impressive weeping willow.
The meadow is only mowed once or twice a year, and thus has become a natural space that contrasts with the rest of the park, maintained by the gardeners of Brussels Environment.
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El castell és una fortalesa templera del segle XII, construida sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l'Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l'important església romànica. Està gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell; convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. Fou seu provincial dels templers a la Corona d'Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en majestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.
Computer generated reproduction of an triumphal Roman arch from Syrian city Palmyra. The original has been destroyed by Daesh
Per el Cogul, també documentat com el Cògol, trobem una peça de terra que fa referència al lloc on es troba aquest mas de La Garriga que duu aquest nom, actualment enrunat i força cobert per les bardisses. Segurament rebien aquest nom les dues feixes que volten la casa per la seva banda de xaloc. Aquest nom ja surt esmentat a finals del segle XII. Encara queden unes estructures dempeus que poden fer imaginar fàcilment com era la casa. Dues finestres de l'exterior de la casa encara conserven el volt de color blau, que tradicionalment servia per espantar les bruixes i els mals esperits. Sembla que el terreny de la propietat era d'unes quatre quarteres.
Excursió de l'Ametlla del Vallès per Osona Camina 2018 (El Torrent del Planell i la Serreta).
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro