View allAll Photos Tagged Note4
To me, it's not at all about how much snow there is, but how cold my fingers get after trying to operate camera buttons
La Biblioteca de Catalunya, des del 1939, està ubicada a l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l'hospital més gran de Catalunya durant molts segles i fou el resultat de la fusió de diversos hospitals que existien a la Barcelona medieval. La primera pedra de l'Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà. El 1414 van finalitzar la major part d'aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d'una tècnica constructiva més depurada.
Es va planificar com un edifici molt gran, amb quatre ales de construcció rectangular de dues plantes al voltant d'un pati, seguint el model dels claustres eclesiàstics, però la quarta ala que havia de tancar el pati no es va arribar a construir. Al segle XVIII, l'edifici s'amplià i al llarg dels segles XIX i començament del XX s 'hi feren algunes adaptacions menors.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.
Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior. Va estar en funcionament fins a l'edat mitjana.
El pont té una llargada de 217 metres i una alçada màxima de 27 metres, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6'30 metres, una alçada de 5'70 metres (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1'86 metres. La distància entre els arcs és de 8 metres. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56'8 metres i la costat sud de 56'4 metres.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
The hubby and I took a last minute detour in hopes of reaching #HorseshoeBend, Grand Canyon before the sun set. We parked as the sun was setting. Needless to say, by the time I walked/ran,what seemed like a half a mile, to the brim, I missed the sunset.
Taken with my #SamsungNote4
Torremocha del Campo és un municipi espanyol de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa, que té una superfície de 141,25 km². El municipi es troba format per tot un seguit de pedanies ( Torremocha, La Torresaviñán, La Fuensaviñán, Laranueva, Renals, Torrecuadrada de les Valls i Navalpotro) amb una població total al 2015 de tot just 200 habitants i una densitat de 1,55 hab/km².
Can Carbonell és una casa al municipi de Llívia antigament anomenada Can Anglada, però arran del casament d'una noia Anglada amb Guillem Carbonell, ha passat a ser coneguda amb el nom de Can Carbonell. Composició de façana vertical, simètrica. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha tres obertures amb la porta principal al mig, que porta la inscripció "Florenza de Cahors" a la llinda. A la primera planta hi ha tres balcons separats per una pilastra adossada a la paret. A la segona planta hi ha un balcó més petit centrat, flanquejat per dues finestres, separades per unes pilastres més petites adossades i quadrants esgrafiats. Els nivells estan separats per motllures. Culminant l'edifici hi ha una cornisa que en el seu punt central inclou una petxina amb elements renaixentistes, amb les inicials de la família Carbonell inscrites en el seu interior.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Take a close look at this column of windows. You'll notice some genius design elements by Frank Lloyd Wright. On the corner of the windows where the two walls meet, this section is not load-bearing. Thus, the individual squares that you see from bottom to top are all windows that open up to give an unobstructed view of the outside. If you check out my photo titled "Unobstructed", you'll get a better idea of what I mean. The windows open up and let you see out the corner of those glass windows without framework in the middle obstructing your view. Such a cool design element.
Additionally, take a close look where the glass panes meet the stone walls. You'll notice there is not framework along the stone walls. They wanted the glass to just disappear into the stone, again, for a fluid view from inside to outside. The Fallingwater House in Mill Run, PA is WELL WORTH the stop! These plus many other genius innovations await you there.
UNA COPPIA FANTASTICA.
Massimo è il nostro figlioccio di battesimo ed è un ragazzo squisito con un'educazione e sensibilità davvero rara.
Federica è dolcissima ed assieme formano una coppia molto affiatata.
Li devo ringraziare per avermi concesso la foto del lago di Braies,scattata in mezzo ad una tormenta di neve.
I snapped this shot with my Note 4 cellphone while walking back to Harper's Ferry on the C&O Canal. You're looking at the Potomac River which meets up with the Shenandoah River at Harper's Ferry, WV. The bridge in the foreground is a very active railroad line.....the bridge in the background, I believe is still an active railroad line, but with minimal traffic. There is also a footpath on the background bridge for foot traffic across the Potomac.
Some friends of mine and myself decided to hike the entire Maryland Heights trail which amounts to nearly 6 miles of moderate to difficult hiking. A friend had a device counting his steps and it counted approx 20,000 steps for the hike! I can believe it because at many points going up, and almost the entire way down, you have to take small and cautious steps to keep from rolling your ankle or worse. At the top of Maryland Heights, there is the remains of a Union Army fort that existed to protect Harper's Ferry during the Civil War. Then there is a separate yet attached trail to a scenic overlook which allows you to see for a long distance over Harper's Ferry. It was grueling, challenging, painful.....yet I feel super-accomplished after doing it! I'm already ready to hike somewhere else! Well......maybe after my muscles stop aching from this hike! :-)
I think this looks like a mountain range...if you were on hallucinogens ;p
also, this is actually the same original image as the photo before! ;)
Samsung Galaxy Note 4
This was a bright sunshine through the blue-tinted shade of my windshield before I cooked it up in On1 Effects to become a little more "Addams Family" :-)
PERSONALE DELL'AMICO GIGI TURCO "ALLEGORIE CORPOREE"
Oggi l'amico Gigi Turco ha inaugurato ad Udine,in piazza della Libertà, la mostra fotografica dal titolo "Allegorie Corporee"davanti ad un nutritissimo ed affezionato seguito di amici ed ammiratori.
Approfittando della presenza di alcune sue modelle ho voluto immortalare Danijela,una bella bionda, che spicca vicino al rosso Turco al suo fianco.
Immagine realizzata con lo smartphone SAMSUNG NOTE 4
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El castell és una fortalesa templera del segle XII, construida sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l'Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l'important església romànica. Està gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell; convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. Fou seu provincial dels templers a la Corona d'Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en majestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El castell és una fortalesa templera del segle XII, construida sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l'Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l'important església romànica. Està gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell; convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. Fou seu provincial dels templers a la Corona d'Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en majestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.