View allAll Photos Tagged Note4
L'antic hospital de Granollers està documentat des de l'any 1328. Va ser fundat per Bertran de Seva per acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts. Es tracta d'una sala rectangular, coberta amb tres arcs ciafragmes que sostenen un embigat de doble vessant, amb un absis a ponent de volta apuntada.
L'any 1844, l'hospital es va traslladar a l'antic convent de Caputxins, que a principis del segle XX ja es va mostrar insuficient i afectat pel canvi del traçat de la via del ferrocarril. Aleshores s'inicià una campanya –encapçalada per Francesc Ribas- per construir un nou hospital, que es va finançar grà cies a les aportacions de nombrosos ciutadans i entitats.
L'any 1926, l'arquitecte Manuel J. Raspall va reformar la sala gòtica per instal·lar-hi la biblioteca municipal Francesc Tarafa. L'interior es va decorar amb elements modernistes. A la façana s'hi van reaprofitar dos finestrals gòtics i s'hi va fer el rosetó de pedra picada.
Des de que la biblioteca es traslladà a can Pedrals, a mitjans de la darrera dècada del segle XX, s'utilitza com a sala d'actes polivalent.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
L'època geològica més important per als Cingles de Bertà i del Perer és la tercià ria, quan van originar-se i la podem dividir en dues estapes. A l'inici d'aquest perÃode (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpÃ, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granÃtic per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de BertÃ. AixÃ, doncs, es tracten de capes calcà ries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès.
Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà grà cies a les capes calcà ries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol.luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcà ries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior.
En la imatge veiem dos elements amb personalitat pròpia dins els Cingles. En primer terme el Roc d'en Meler, més conegut com l'Elefant, i ja en la part de l'eocè mitja hi trobem el Cagarro del Diable.
I used my phone more than my camera on this trip, because of the threat of rain. This is a view from my balcony at the Breaks Interstate Park on the border of Virginia and Kentucky.
Lauzerte (en occità , Lausèrta) és una bastida occitana del departament de Tarn-et-Garonne, considerat un dels pobles més bonics de França. El seu nom prové d'un dels noms occitans de les trepadelles, lauserta. Una llegenda local diu que el nom prové del llangardaix, que apareix a l'escut d'armes de la ciutat, però és una falsa interpretació: simbolitza l'ociositat dels senescals al segle XVII.
La població s'alça sobre el seu promontori, des d'on domina tot l'entorn.
A la part alta de la ciutat trobem l'església de Sant Bartomeu, que té un campanar quadrat molt simple. L'església data de mitjan segle XIII. Te dues portades, la de mitjorn data del segle XIV, mentre que l'altra és del XIX. Convertida en església parroquial, es reconstrueixen parcialment entre 1591 i 1654 la nau (gran nau única amb tres obertures flanquejades per sis capelles) i el campanar (de torre rectangular) i totalment la part de l'absis, que té cinc cares. Al voltant de 1815 es construeix l'elevació occidental.
Compta amb un retaule de fusta daurada dedicat a la Verge, una veritable obra mestra de l'art barroc.
Les corals l'Amarant de Bigues i Santa Eulà lia de Santa Eulà lia de Ronçana vam cantar plegades aquÃ, en un concert que va ser presidit per l'alcalde de la població, Jean-Claude Giordana, i per la vicepresidenta del Consell Departamental de Tarn-et-Garonne, Collette Jalaise.
Des de 1976 està classificada com a Monument Històric francès.
Aquesta foto ha jugat a Quel est ce lieu?.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb olibd'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter. És una salsa tÃpica del mediterrani occidental, on es troba a Occità nia (especialment Provença, la costa del Llenguadoc i les Vallades Occitanes d'Ità lia) -Alhòli, Aiòli o Aïoli-, als Països de parla catalana (tant al PaÃs Valencià com a Catalunya i les Illes Balears), a Andalusia -Ajoaceite-, a Aragó -Ajolio- i a Ità lia (especialment SicÃlia) -Aioli-. Avui en dia, però, és una salsa internacionalment coneguda i per tant es pot trobar en molts llocs on al passat no era habitual.
L'origen mediterrani és força probable, atès que aquesta salsa és habitual i tradicional a gran part del Mediterrani occidental i que a l'oriental també hi ha hagut des de sempre salses amb oli d'oliva i all. Se n'acostuma de menjar amb carns a la brasa o patates al caliu o bullides. A Catalunya és tÃpic prendre'n amb mongetes amb botifarra, conill a la brasa, peixos, patates al caliu, pa torrat (en especial a les costellades), etc.
The Note 4 is a supremely good tool for shooting interiors. The wide angle and deep depth of field really make for excellent images. Perspective was corrected a bit here in Photoshop, as was the wall color, which was desaturated a bit.
Info: it.m.wikipedia.org/wiki/Armeria_Reale
L'Armeria Reale di Torino è una delle più ricche collezioni di armi e armature antiche del mondo. Ha sede nella manica di collegamento tra Palazzo Reale e le Segreterie di Stato (oggi sede della Prefettura), all'interno di un complesso appartenente al sito UNESCO delle Residenze Sabaude, iscritto alla lista del Patrimonio dell'umanità dal 1997. L'Armeria fa parte del percorso di visita del Polo Reale, che dal 2012 ha riunito ad essa il Palazzo Reale, la Galleria Sabauda, il Museo Archeologico e la Biblioteca Reale.
Fanno parte della struttura lo scalone di Benedetto Alfieri (1738-1740), la sala della Rotonda (1842), la galleria Beaumont, progettata da Filippo Juvarra (1732-1734), completata da Alfieri dopo il 1762 e decorata ad olio su muro da Claudio Francesco Beaumont, che rappresentò sulla volta le Storie di Enea (1738-1743), e infine il Medagliere disegnato da Pelagio Palagi (1835-1838).
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Còrdas d'Albigés o Cordes-sur-Ciel és un municipi occità del departament del Tarn. És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que més aviat semblen un laberint. El primer recinte de principis del segle XIII encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el perÃode de conquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada contra els cà tars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir, de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.
La ciutat s'envoltà de dues lÃnies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al tÃtol de propietat el 1229 (tractat de Meaux).
Hi ha escrits que ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors cà tars a Còrdas cap al 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els cà tars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.
L'església de Saint-Michel és inscrita des de 1922 com a Monument Històric francès.
Aquesta foto ha jugat a Quel est ce lieu?.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città , nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità .
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro