Sponsored images from 
View allAll Photos Tagged Note4
Tenerife, Islas Canarias.
Teide National Park.
Overnight trip to Mount Teide and Las Cañadas.
Teide National Park (Spanish: Parque Nacional del Teide) is a national park located in Tenerife (Canary Islands, Spain). It is centered around 3718 m Mount Teide, the highest mountain of Spain and the islands of the Atlantic (it is the third largest volcano in the world from its base on the ocean floor). It was declared a national park on 22 January 1954, making it one of the oldest national parks in Spain. It is also the largest national park in Spain and an important part of the Canary Islands. Another volcano located in the park (next to the Teide) is the Pico Viejo. It is the second largest volcano in the Canary Islands with its 3,135 m peak.
The Roque Cinchado is a unique rock formation and is emblematic of the island of Tenerife (Canary Islands, Spain). It lies within the Teide National Park (a World Heritage Site) in the municipality of La Orotava, near the volcano of the same name, in the heart of the island. The Roque Cinchado is one of the largest in the world by altitude, for the entire park totals more than 2000 metres.
The Roque Cinchado is located about 1700 meters below the summit of Teide volcano and is a volcanic formation; it belongs to a lineup of large rock formations, remnants of the former summit of the island, known as "Roques García."
The rock is a famous rock formation, in fact its image appeared on one thousand peseta bank notes, with Teide in the background.
Punt de Trobada, que es troba a poc més d'un quilòmetre de la frontera hispanoandorrana dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, és conegut com un dels centres comercials més grans d'Andorra. Es tracta d'un establiment comercial popular amb una àmplia selecció de productes d'alimentació, d'higiene, de moda i de la llar, entre altres opcions, amb uns preus molt competitius. Aquest recinte està format per tres plantes de zona comercial i quatre plantes d'aparcament totalment gratuït, amb més de 1000 places cobertes. És ideal per fer les compres abans de marxar d'Andorra o tot just en arribar-hi.
El tiranosaure (Tyrannosaurus rex en llatí) és un dinosaure, un dels més cèlebres arreu del món. Visqué al que actualment és l'oest de Nord-amèrica, amb una distribució molt més ampla que altres tiranosàurids. S'han trobat fòssils de tiranosaure en una varietat de formacions geològiques que daten dels últims tres milions d'anys del període Cretaci, entre fa aproximadament 68 i 65 milions d'anys; fou un dels últims dinosaures no aviaris en existir, abans de l'extinció del Cretaci-Paleogen.
Com els altres tiranosàurids, el tiranosaure era un carnívor bípede amb un crani massiu, equilibrat per una llarga cua pesant. En comparació amb les grans i potents potes posteriors, les potes anteriors del tiranosaure eren petites, però particularment potents per la seva mida, i presentaven dos dits amb urpes. Tot i que altres teròpodes igualaven o superaven el tiranosaure en mida, fou el tiranosàurid més gran conegut i un dels predadors terrestres més grans, mesurant fins a 13 metres de llarg, fins a 4 metres d'alt al maluc, i fins a 6-8 tones de pes. Sent de llarg el carnívor més gran del seu medi, el tiranosaure podria haver estat un depredador alfa, caçant hadrosaures i ceratops, tot i que alguns experts pensen que podria haver estat principalment un carronyaire.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El castell és una fortalesa templera del segle XII, construida sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l'Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l'important església romànica. Està gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell; convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. Fou seu provincial dels templers a la Corona d'Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en majestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.
Brussels.
Sobieski park
Created at the beginning of the last century, this is above all a park for walking and recreation; it is also a part of the Brussels “green network” that, in this capacity, plays an ecological role in the Brussels landscape. SobieskiPark was not originally a public park. It was part of the royal gardens of Leopold II and produced fruit for the court.
A wooded bed runs along the two streets that border the garden. A 3000-square-metre body of water, now colonised by numerous palmipeds, has been excavated in the lower portion.
In the centre of the garden, some tall stock fruit trees have been planted in a large mowed meadow. This leads to the upper portion, where espaliered fruit trees and a very beautiful bed of rhododendrons grow.
A colony of Egyptian geese lives around the pond, and a fox has chosen to live on the site. Four plant specimens are on the Brussels list of remarkable trees. Others are worth a detour, such as a magnificent catalpa and an impressive weeping willow.
The meadow is only mowed once or twice a year, and thus has become a natural space that contrasts with the rest of the park, maintained by the gardeners of Brussels Environment.
Hi ha coneixement del conjunt de Santa Eugènia del Congost des del 1038; en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. El 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.
En les següents dades històriques es documenta que al 1306 els Santa Eugènia es van vendre els drets aparellats a la castlania de Montmany i que al 1333, la capella ja tenia cementiri propi. Un altre document del 1376 la cita com a capella de Sanctuginia on els pagesos hi feien deixes i també s'hi feien misses. Al llarg del segle XVII trobem un altre esment de la capella de Santa Eugènia del Congost, on es demostra la seva adscripció al mas de l'Església o mas Santa Eugènia, fins que al 1713 per cessió del mateix propietari passà de nou a la parròquia. En aquest context del segle XVIII i segle XIX es produirà una important remodelació arquitectònica del conjunt, esmentada en un document del 1843, on es diu que davant l'amenaça de ruïna s'amplia i es refà bona part de la teulada- aquesta obra anirà a compte dels veïns i es treballarà, fins i tot, els diumenges. A més, el creixement de masies al seu voltant i l'altura del Tagamanent (1055 m) van ser dos factors importants que van permetre la potenciació del seu culte i una certa difusió local. Aquesta situació va motivar que al 1878 es convertís en parròquia encara que va continuar mantenint certs vincles d'unió amb Santa Maria de Tagamanent.
Actualment és l'únic centre urbà del terme amb església parroquial i cap de municipi com a conseqüència de l'abandó del Tagamanent durant la guerra civil del 1936-1939. La guerra també afectà Santa Eugènia, en va desaparèixer el retaule major d'època barroca i es va enfonsar tota la coberta, que va ser posteriorment restaurada. Segons E. Junyent "aquest treball, a més de millorar l'interior del temple, ha motivat també la seva decoració interior especialment a l'absis, on es venera la imatge primitiva que va poder ser salvada"; també esmenta que hi ha un projecte de construcció d'un campanar de torre "que vingui a substituir el poc graciós d'espadanya que s'aixeca sobra la façana principal" i que de moment s'ha mantingut. La data contemporània més significativa serà la de 1940 quan definitivament es traslladarà la parroquialitat de Tagamanent a Santa Eugènia. Respecte les estructures annexes, trobem que al 1955 es construí el nou cementiri; i que la última gran reforma tingué lloc a finals dels anys 60, amb la construcció de la nova sagristia, sobre el terreny del que havia estat l'antic cementiri.
L'església situada a la part esquerra de la Vall del Congost, de reduïdes dimensions, es troba dedicada a Santa Eugènia. L'edifici és d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de tamany més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya.
El seu interior ha estat força remodelat i té una presentació ben curiosa, ja que la distribució dels bancs i de l'altar és radicalment diferent del que normalment es troba en qualsevol altra església. Crida també l'atenció, la falta d'imatges, que estan dins la sagristia. El presbiteri està separat de la nau per uns paravents, amb uns quadres penjats i a sobre del tot hi penja un marc de vidre amb la paraula "abba" ("pare" en arameu). Al davant de l'altar destaca un petit televisor i unes gerres i altres estris més. Tot plegat és una sorprenent presentació. A la sagristia hi ha les imatges que, possiblement, abans devien estar repartides per la nau. A més hi ha una curiosa pica baptismal, de color blanc, al nivell de terra, una pila baptismal per immersió.
This car was on exhibit and was described as a basic salesman's car in that it didn't even have a back seat in order for more product could be carried. The access from the trunk passed through to where the back seat would normally be. The space was big enough that effectively allowed the salesman to carry all he needed and/or even sleep. This image is a processed image of the image I captured using my cell phone camera. The original unprocessed image is that of a canary yellow, beautifully restored auto. For fun, I processed the image to provide impact and highlight the smooth lines reflective of the times. Certainly over-processed by most tastes, but sometimes being creative can result in interesting image. If there's enough interest, I'll try and post an image of the original within the comments. Thanks for looking at my photos and your feedback!
We had already chained the boat to a tree next to shore for the evening, but the water was just too calm and inviting not to try to catch some more fish. Josh, a friend of ours was showing me how much he enjoys fly fishing.and I decided to see what I could capture wtih my phone camera! He did catch a fish and I caught this great image. If you view full size, you can see the gentle curves in his line and even his indicator grasshopper lure to his right. Post processed with Topaz to bring out the calming effect of the evening and used a vignetteto mask photo clutter and simplify the subject.. Thanks in advance for viewing, faves, and feedback is always appreciated!