View allAll Photos Tagged Note4
L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb olibd'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter. És una salsa típica del mediterrani occidental, on es troba a Occitània (especialment Provença, la costa del Llenguadoc i les Vallades Occitanes d'Itàlia) -Alhòli, Aiòli o Aïoli-, als Països de parla catalana (tant al País Valencià com a Catalunya i les Illes Balears), a Andalusia -Ajoaceite-, a Aragó -Ajolio- i a Itàlia (especialment Sicília) -Aioli-. Avui en dia, però, és una salsa internacionalment coneguda i per tant es pot trobar en molts llocs on al passat no era habitual.
L'origen mediterrani és força probable, atès que aquesta salsa és habitual i tradicional a gran part del Mediterrani occidental i que a l'oriental també hi ha hagut des de sempre salses amb oli d'oliva i all. Se n'acostuma de menjar amb carns a la brasa o patates al caliu o bullides. A Catalunya és típic prendre'n amb mongetes amb botifarra, conill a la brasa, peixos, patates al caliu, pa torrat (en especial a les costellades), etc.
Lauzerte (en occità, Lausèrta) és una bastida occitana del departament de Tarn-et-Garonne, considerat un dels pobles més bonics de França. El seu nom prové d'un dels noms occitans de les trepadelles, lauserta. Una llegenda local diu que el nom prové del llangardaix, que apareix a l'escut d'armes de la ciutat, però és una falsa interpretació: simbolitza l'ociositat dels senescals al segle XVII.
La població s'alça sobre el seu promontori, des d'on domina tot l'entorn.
A la part alta de la ciutat trobem l'església de Sant Bartomeu, que té un campanar quadrat molt simple. L'església data de mitjan segle XIII. Te dues portades, la de mitjorn data del segle XIV, mentre que l'altra és del XIX. Convertida en església parroquial, es reconstrueixen parcialment entre 1591 i 1654 la nau (gran nau única amb tres obertures flanquejades per sis capelles) i el campanar (de torre rectangular) i totalment la part de l'absis, que té cinc cares. Al voltant de 1815 es construeix l'elevació occidental.
Compta amb un retaule de fusta daurada dedicat a la Verge, una veritable obra mestra de l'art barroc.
Les corals l'Amarant de Bigues i Santa Eulàlia de Santa Eulàlia de Ronçana vam cantar plegades aquí, en un concert que va ser presidit per l'alcalde de la població, Jean-Claude Giordana, i per la vicepresidenta del Consell Departamental de Tarn-et-Garonne, Collette Jalaise.
Des de 1976 està classificada com a Monument Històric francès.
Aquesta foto ha jugat a Quel est ce lieu?.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Brussels, Anderlecht.
Pedepark.
Walking from Vijverpark to Pedepark.
These parks are part of the "Groene wandeling" (dutch or "Promenade verte" (french) meaning green hike.
Brussels has quite a lot of green open spaces, ponds and forests.
Epilobium hirsutum is a flowering plant belonging to the willowherb genus Epilobium in the family Onagraceae. It is commonly known as the great willowherb, great hairy willowherb or hairy willowherb.Lo cal names include codlins-and-cream, apple-pie and cherry-pie.
L'antic hospital de Granollers està documentat des de l'any 1328. Va ser fundat per Bertran de Seva per acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts. Es tracta d'una sala rectangular, coberta amb tres arcs ciafragmes que sostenen un embigat de doble vessant, amb un absis a ponent de volta apuntada.
L'any 1844, l'hospital es va traslladar a l'antic convent de Caputxins, que a principis del segle XX ja es va mostrar insuficient i afectat pel canvi del traçat de la via del ferrocarril. Aleshores s'inicià una campanya –encapçalada per Francesc Ribas- per construir un nou hospital, que es va finançar gràcies a les aportacions de nombrosos ciutadans i entitats.
L'any 1926, l'arquitecte Manuel J. Raspall va reformar la sala gòtica per instal·lar-hi la biblioteca municipal Francesc Tarafa. L'interior es va decorar amb elements modernistes. A la façana s'hi van reaprofitar dos finestrals gòtics i s'hi va fer el rosetó de pedra picada.
Des de que la biblioteca es traslladà a can Pedrals, a mitjans de la darrera dècada del segle XX, s'utilitza com a sala d'actes polivalent.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
The Note 4 is a supremely good tool for shooting interiors. The wide angle and deep depth of field really make for excellent images. Perspective was corrected a bit here in Photoshop, as was the wall color, which was desaturated a bit.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro