View allAll Photos Tagged Note4
Something different from my normal pictures.
Ford decided to ditch the engine cover on the 1.6 MK II Focus. Thusly making it possible for water to drip down the poorly designed windscreen washer onto the engine. Which some very bright person decided to design like a bathtub without a drain. This enables heavy rain to drown the sparkplugs in about one litre of water.
Since it is practically a Volvo engine some parts still fit and I got the Volvo engine cover (30650468) and screwed it in place. I whish I had known about that before the damage was done... well could have been worse, some people needed a new engine, my focus just new sparkplugs, cables and a drying.
Computer generated reproduction of an triumphal Roman arch from Syrian city Palmyra. The original has been destroyed by Daesh
In case anyone is interested in this contraption, Aquaus 360° Premium Cloth Diaper Sprayer, www.amazon.com/gp/product/B00QL3W5OO/ref=br_it_dp_o_nS_tt...
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter de la família Thaumatopoeidae. Habita la conca mediterrània i és una important plaga per a algunes espècies d'arbres,nsobretot pins.
Aquest insecte és propi de la zona mediterrània europea i africana, tot i que també es troba en algunes parts d'Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgària. Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l'hivern no és rigorós (temperatures mínimes superiors a uns -15 °C). A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant, i la distribució d'aquesta espècie s'està expandint vers el nord i cap a altituds superiors. És present a tota la península Ibèrica, incloses les illes Balears. A Menorca hi és present des de fa 50 anys, quan van fer-se repoblacions forestals amb pins espanyols.
Les trampes amb llum ultraviolada atrauen ambdós sexes, mentre les trampes amb feromona sexual atrauen només els mascles. Per la gran perillositat de les bosses de l'insecte cal tallar-les amb protecció ocular i dèrmica. Amb una escopeta es pot disparar a les bosses (a l'hivern) per destruir-les i deixar que el fred mati les larves, però això és una pràctica laboriosa, que només dóna bons resultats en àrees petites.
Més informació a Viquipèdia.
Imatge publicada a la pàgina 40 del llibre "El riu Tenes i el seu paisatge" (ISBN: 978-84-09-50068-0, Dipòsit legal: B-8121-2023).
L'any 1949 el castell medieval de Bigues i Riells, es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional. La història del castell de Montbui està documentada des de l'any 987. Era la residència de la baronia de Montbui. L'any 995, els comtes de Barcelona el van assignar en feu a Gombau de Besora. Aquest va morir el 1050 i va traspassar el castell a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquest es va oposar al traspàs. L'any 1059, però, van fer les paus i el comte va donar a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. D'aquestes terres en formaven part les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i part de l'actual parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui.
Fins al segle XVIII la propietat del castell va anar passant per diferents mans: els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el va comprar a Ramon de Cabanes. I el 1240 va passar sota domini del bisbe de Barcelona, que el va fer reconstruir el 1308. Des del 1381 i fins a finals del segle XV va passar per diversos propietaris. L'any 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia va passar al Consell de Cent, que va considerar l'indret carrer de Barcelona. Els consellers de la capital van mantenir-ne la baronia fins al 1714, quan, després de la desfeta de la Guerra de Successió, els borbònics en van ordenar l'enderroc. Va ser el mateix destí que van córrer la majoria de fortaleses catalanes. Al 2014, se celebrarà el segon centenari d'aquesta altra derrota amb l'exèrcit del rei Felip V.
Les obres de millora del Castell de Montbui, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, s'han realitzat a cavall dels anys 2017 i 2018. Aquesta iniciativa busca garantir la consolidació i conservació d'aquesta construcció històrica. L'actuacióha permès la consolidació del llenç nord del castell, que estava en mal estat, i així assegurar-ne l'estabilitat.
En aquesta acció també s'han realitzat excavacions arqueològiques a l'interior del recinte del castell: s'ha arribat a excavar la totalitat del perímetre interior fins a arribar als paviments. Aquesta actuació ha permès identificar els diferents espais que configuraven l'estructura de la fortificació a partir del segle XIV: una gran sala coberta amb una estructura de fusta suportada per un arc de diafragma, altres estances vinculades amb la presó episcopal i les dependències associades. També s'ha excavat la cisterna i s'ha pogut recuperar el pas perimetral per l'exterior del recinte. Ara bé, la gran troballa ha estat descobrir les restes d'una antiga torre rodona desmuntada en el moment de construcció del castell al segle XIV, ja que se'n desconeixia la seva existència fins ara.
Amb l'actuació s'ha creat un itinerari perimetral que permet visitar el conjunt amb elements d'indicació d'itineraris, escales per salvar desnivells i baranes de seguretat.
Info da:
it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Reale_di_Torino
Il Palazzo Reale di Torino è la prima e più importante tra le residenze sabaude in Piemonte, teatro della politica del regno sabaudo per almeno tre secoli.
È collocato nel cuore della città, nella Piazzetta Reale adiacente alla centralissima Piazza Castello, da cui si dipartono le principali arterie del centro storico: via Po, via Roma, via Garibaldi e via Pietro Micca.
Rappresenta il cuore della corte sabauda, simbolo del potere della dinastia e, congiuntamente alle altre dimore reali della cintura torinese, come la reggia di Venaria Reale, la Palazzina di caccia di Stupinigi o il castello del Valentino, è parte integrante dei beni dichiarati dall'Unesco quali Patrimonio dell'Umanità.
Nel 2013 il circuito museale di palazzo Reale, Galleria Sabauda, Armeria Reale e Museo di antichità è stato il ventiseiesimo sito statale italiano più visitato, con 229.534 visitatori e un introito lordo totale di 1.006.536,20 Euro
Can Gallifà és un antic mas de petites dimensions, que ara ha quedat enmig del bosc, a tocar del cementiri de Bigues. De les runes que queden dempeus, es pot endevinar una estructura de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal.
Conserva algunes petites obertures en la façana lateral i una finestra sencera a la façana principal, amb llinda i brancals de carreus sencers de pedra. La finestra situada al damunt li han extret la llinda, els brancals i l'ampit. L'obra era de paredat, amb filades regulars de pedra. Per l'estil de l'aparell i de les obertures, es podria tractar d'un edifici anterior al segle XVIII.
We had already chained the boat to a tree next to shore for the evening, but the water was just too calm and inviting not to try to catch some more fish. Josh, a friend of ours was showing me how much he enjoys fly fishing.and I decided to see what I could capture wtih my phone camera! He did catch a fish and I caught this great image. If you view full size, you can see the gentle curves in his line and even his indicator grasshopper lure to his right. Post processed with Topaz to bring out the calming effect of the evening and used a vignetteto mask photo clutter and simplify the subject.. Thanks in advance for viewing, faves, and feedback is always appreciated!