View allAll Photos Tagged DIRA
Landako Elkartegian elkartu dira maiatzeko udal hauteskundeetan EAJ-PNVren izenean aurkeztu direnak aurkezteko. Igor Agirre (Mallabia), Andoni Agirrebeitia (Amorebieta-Etxano), Erramun Osa (Garai), Iñaki Totorikaguena (Iurreta), Jol Gisasola (Ermua), Alberto Arancibia (Zaldibar), Eneko Etxebarria (Abadiño), Gorka Garate (Atxondo), Beñat Gorospe (Otxandio), Roland Isoird (Berriz), Joseba Mujika (Elorrio), Oskar Zarrabeitia (Izurtza), Julen Uribelarrea (Mañaria) eta Aitziber Irigoras (Durango) izan dira aukeratuak, bakoitza bere herriko alkatetzarako. Itxaso Atutxa eta Unai Rementeria han izan dira.
Landako Elkartegian elkartu dira maiatzeko udal hauteskundeetan EAJ-PNVren izenean aurkeztu direnak aurkezteko. Igor Agirre (Mallabia), Andoni Agirrebeitia (Amorebieta-Etxano), Erramun Osa (Garai), Iñaki Totorikaguena (Iurreta), Jol Gisasola (Ermua), Alberto Arancibia (Zaldibar), Eneko Etxebarria (Abadiño), Gorka Garate (Atxondo), Beñat Gorospe (Otxandio), Roland Isoird (Berriz), Joseba Mujika (Elorrio), Oskar Zarrabeitia (Izurtza), Julen Uribelarrea (Mañaria) eta Aitziber Irigoras (Durango) izan dira aukeratuak, bakoitza bere herriko alkatetzarako. Itxaso Atutxa, Ana Otadui eta Unai Rementeria han izan dira.
FESTIVAL DO RIO 2015 - 07 DE OUTUBRO DE 2015 - CINÉPOLIS LAGOON - PREMIERE BRASIL: COMPETIÇÃO LONGA FICÇÃO - FILME: ÓRFÃOS DO ELDORADO - FOTO: CIADAFOTO
Ramiro González diputatu nagusia eta Pilar Garcia de Salazar diputatu nagusiordea Michelinek Araian duen logistika gune handituaren inaugurazioan izan dira / El Diputado General, Ramiro González, Y la Teniente Diputado General, Pilar García de Salazar, han asistido a la inauguración de la ampliación de centro logístico de Michelin en Araia.
2016.03.04
"Ilunabarrean, nekatuta gaude.
Gehiegi sinistu dugu
edo gutxiegi, agian.
Haurrak haunditzen doaz...
Baina trenak pasatzen dira
eta amesten dugu bidaia ederra.
Amesten dugu oraindik goizaldean
egunsentiko argiarekin
trena pasatzen entzutean."
X.Lete-J.Muguruza
Hasi dira dagoeneko kirola, kultura eta dibertsioa euskaraz uztartzen dituzten udalekuak eta campusak.
Sinónimo: Quercus phellos var. arenaria Chapm. Arboles o arbustos perennifolios de hasta 12 m de alto. Corteza grisácea y lisa en la parte alta, más oscura y profundamente agrietada hacia la base. Hojas de elípticas a obovadas, a veces espatuladas, margen entero, algo revoluto, base cuneada o redondeada, ápice obtuso o redondeado, haz glabro, envés glabro excepto por mechones de pelos tomentosos en las axilas de los nervios, peciolo de 1-5 mm. Bellotas de maduración bienal, ovoides a globosas, de 9,5-14 mm de largo, con cúpula de hasta 14,5 mm de diámetro. Especie nativa de Estados Unidos, en Florida y zonas adyacentes de los estados vecinos. En Iturraran se encuentra en la zona 1.
Sinonimoa: Quercus phellos var. arenaria Chapm. Zuhaitz edo zuhaixka hostoiraunkorra; 12 m-koa, gehienez. Azala grisaxka eta leuna gainaldean, ilunagoa eta pitzadura sakonekin oinarri aldean. Hosto eliptikoak edo obobatuak, batzuetan espatulatuak, ertza koskagabea, pixka bat errebolutua, oinarria kuneatua edo biribildua, apexa kamutsa edo biribildua, gainaldea glabroa, azpialdea glabroa zainetako axiletan ile-xerlo batzuk salbu, 1-5 mm-ko pezioloa. Ezkurrak bi urtero heltzen dira, oboideak edo esferikoak dira, 9,5-14 mm-ko luzerakoak, kupularen diametroa, gehienez, 14,5 mm-koa da. Espeziea Estatu Batuetakoa da berez; hau da, Floridakoa eta ondoko estatuetako zonalde auzokideetakoa. Iturraranen, 1. zonan dago.
Synonime: Quercus phellos var. arenaria Chapm. Arbres ou arbustes pérennes de 12 m de hauteur maximum. Écorce grisâtre et lisse en la partie haute, plus foncée et profondément fissurée vers la base. Feuilles d'elliptiques à obovales, parfois spatulées, bord entier, un peu révolu, base en coin ou arrondie, sommet obtus ou arrondi, adaxial glabre, abaxial glabre sauf quelques mèches de poils avec du tomentum sur les aisselles des nervures, pétiole de 1-5 mm. Glands à maturation biennale, ovoïdes à globuleux, de 9,5-14 mm de long, avec cupule de 14,5 mm de diamètre maximum. Espèce originaire des États-Unis, de Floride et zonas adjacentes des états voisins. À Iturraran ils se trouvent dans la zone 1.
Synonym: Quercus phellos var. arenaria Chapm. Evergreen trees or bushes up to 12 m tall. Greyish, smooth bark at the top, darker with deep cracks towards the base. Leaves range from elliptical to obovate, sometimes spatulate; margin is entire, somewhat revolute, base is cuneate or rounded, obtuse or rounded apex, glabrous upper side, underside is glabrous except for tufts of tomentous hairs on the axils of the veins; 1-5 mm petiole. Acorns ripen every two years, are ovoid to globular, 9.5-14 mm long, with a cupule up to 14.5 mm in diameter. Species native to the USA, in Florida and areas next to neighbouring states. In Iturraran it can be found in zone 1.
@charlescreaturecabinet [Dira Arduinna & Huffy Grinchie] 💚 #brettsfaebruaryartchallenge2022 #changeling
•
•
•
•
#faerie #charlescreaturecabinet #cccbjd #ccc #diradeerling #gelfling #dira_arduinna #tinymicrobjd #huffy_grinchie #anthropomorphic #balljointeddoll #fantasybjd #creaturebjd #limitedition #charlesgrimbergstephan #woodling #moriko #designer_sculptor #artistbjd #bjdartist #cabinetofwonders #collectibles #dutchbjd #dollsofinstagram #glowinthedark #folklore #DiraDinsdag #whisperingwoodlingwoods
💚
CCC DIRA Arduinna | 14,5 cm Tiny BJD | Gelfling x Bambi anthro | Ball-Jointed Doll | Deerling ~OOAK choco tan
💚
CCC HUFFY Grinchie | 40mm Micro BJD | HAPPYNOSE Hedgeling Faerie | Ball-Jointed Doll | lil' pOtbellie ~OOAK green GID
💚
Handmade mohair wig WeeDollyWears | US
Handmade outfit Linda's Lin Murasaki Design | NL
Handmade tree trunk/tiny hanging pod Murjani Kusumobroto | NL
💚
Photo @charlescreaturecabinet | Rotterdam NL
💚
BJD design/sculpt TM & Copyright © 2008 | Charles Grimberg-Stephan | Charles' Creature Cabinet | All Rights Reserved.
Landako Elkartegian elkartu dira maiatzeko udal hauteskundeetan EAJ-PNVren izenean aurkeztu direnak aurkezteko. Igor Agirre (Mallabia), Andoni Agirrebeitia (Amorebieta-Etxano), Erramun Osa (Garai), Iñaki Totorikaguena (Iurreta), Jol Gisasola (Ermua), Alberto Arancibia (Zaldibar), Eneko Etxebarria (Abadiño), Gorka Garate (Atxondo), Beñat Gorospe (Otxandio), Roland Isoird (Berriz), Joseba Mujika (Elorrio), Oskar Zarrabeitia (Izurtza), Julen Uribelarrea (Mañaria) eta Aitziber Irigoras (Durango) izan dira aukeratuak, bakoitza bere herriko alkatetzarako. Itxaso Atutxa eta Unai Rementeria han izan dira.
Landako Elkartegian elkartu dira maiatzeko udal hauteskundeetan EAJ-PNVren izenean aurkeztu direnak aurkezteko. Igor Agirre (Mallabia), Andoni Agirrebeitia (Amorebieta-Etxano), Erramun Osa (Garai), Iñaki Totorikaguena (Iurreta), Jol Gisasola (Ermua), Alberto Arancibia (Zaldibar), Eneko Etxebarria (Abadiño), Gorka Garate (Atxondo), Beñat Gorospe (Otxandio), Roland Isoird (Berriz), Joseba Mujika (Elorrio), Oskar Zarrabeitia (Izurtza), Julen Uribelarrea (Mañaria) eta Aitziber Irigoras (Durango) izan dira aukeratuak, bakoitza bere herriko alkatetzarako. Itxaso Atutxa eta Unai Rementeria han izan dira.
Una panoramica de Zarautz de noche
Zarautz-en panormika bat, gauez.
más grande / haundiago
img187.imageshack.us/my.php?image=panoof0.jpg
PD: Esta foto se la dedico a Arsu. La idea de subir a SantaBarbara para sacar fotos fue suya, y allí estuvimos los dos.
AGORAren lehen lopaketa / Primer encuentro de AGORA
Lurraldeko 300 agente Agora proiektura gehitu dira Arabako ekimenak bultzatzeko / Cerca de 300 agentes del territorio se suman a ÁGORA para crear iniciativas que relancen Álava
2016.01.22
AGORAren lehen lopaketa / Primer encuentro de AGORA
Lurraldeko 300 agente Agora proiektura gehitu dira Arabako ekimenak bultzatzeko / Cerca de 300 agentes del territorio se suman a ÁGORA para crear iniciativas que relancen Álava
2016.01.22
AGORAren lehen lopaketa / Primer encuentro de AGORA
Lurraldeko 300 agente Agora proiektura gehitu dira Arabako ekimenak bultzatzeko / Cerca de 300 agentes del territorio se suman a ÁGORA para crear iniciativas que relancen Álava
2016.01.22
Debatik Itziarrerako bide hasieran dagoen behatokia. Zezenaren brontzezko figura. Deba, Gipuzkoa. Uztaila 2007.
Hemen duzu kartelaren testua euskaratuta
Higiene eta segurtasunagatik etxeko animaliak ezin dira sartu.
Euskera:
Adin eta mota guztietako herritarrek osotzen dute antzezle taldea. Ekitaldi honetan, 1937.urteko apirilaren 26ko arratsalde osoan zehar eman ziren bonbardaketa boladak irudikatzen dira. Baita bonben ondorioz herriak jasan zuen sute ikaragarria ere. Antzezpena Gernikako kaleetako leku esanguratsuetan zehar ikusi ahal izango da, herritarrek gorpuztutako irudi ezberdinen bitartez ikusi ere. Modu honetan, bertan hil zirenak eta sutea bizi izan zutenak omendu eta gogora ekarri nahi dira. “Gernika Sutan” antzezlanaren egitura musikala da, kantuz osatuta baitago, oinarrizko doinutzat Santa Agedakoa eta Marijesietakoak dituelarik. Guda zibileko urte larri haietan Gernikan gertatutakoari buruz pertsona ezberdinek egindako salaketa adoretsuei esker, Gernika eta inguruetan gertatutakoak, nazioartean jakin ahal izan ziren. Askotariko kazetari, artista eta intelektualek aldarrikatu zuten gertakariari buruzko egia, eta Picassok XX.mendeko ikur bilakatuko zen “Guernica” koadroan irudikatu zuen tragedia hura. Guzti hori dela eta,Gernikako herriak eskerrak eman nahi dizkie, sarritan beraien biziak arriskuan jarrita ere, gertatutakoa salatu zutenei.
Castellano:
La representación tendrá como protagonistas a vecinos de toda edad y condición que evocarán los bombardeos que se sucedieron durante la tarde del 26 de abril de 1937 y el terrible incendio que provocaron las bombas. ‘Gernika sutan’ es un espectáculo de estructura musical que está integrado por canciones.
Argazki guztiak: / Toda las fotos: plus.google.com/photos/102895121138388588721/albums/58726...
Landako Elkartegian elkartu dira maiatzeko udal hauteskundeetan EAJ-PNVren izenean aurkeztu direnak aurkezteko. Igor Agirre (Mallabia), Andoni Agirrebeitia (Amorebieta-Etxano), Erramun Osa (Garai), Iñaki Totorikaguena (Iurreta), Jol Gisasola (Ermua), Alberto Arancibia (Zaldibar), Eneko Etxebarria (Abadiño), Gorka Garate (Atxondo), Beñat Gorospe (Otxandio), Roland Isoird (Berriz), Joseba Mujika (Elorrio), Oskar Zarrabeitia (Izurtza), Julen Uribelarrea (Mañaria) eta Aitziber Irigoras (Durango) izan dira aukeratuak, bakoitza bere herriko alkatetzarako. Itxaso Atutxa eta Unai Rementeria han izan dira.
Sinónimo: Quercus aguanana Trel. Arboles caducifolios de hasta 15 m de altura y 40 cm de diámetro. Ramillas de hasta 6 mm de diámetro, acanaladas, color café, con lenticelas de color amarillo pálido, primero tomentosas y después glabras. Hojas gruesas y coriáceas, de 8-25 cm de largo y 3-12 cm de ancho, obovadas, oblanceoladas o elípticas, con el ápice redondeado, agudo u obtuso, base estrecha y cordada, a veces redondeada o cuneada, margen ondulado dentado, aserrado o revoluto, haz ligeramente brillante y con pelos a lo largo del nervio central, envés más o menos tomentoso, verde o glauco amarillento. Bellotas de maduración anual, solitarias o en parejas, de 15-17 mm de largo mm de largo por 10-13 mm de diámetro, cúpula hemisférica de 15-16 mm de diámetro. Nativo del centro y sur de Méjico y de Guatemala. En Iturraran se encuentra en la zona 3.
Sinonimoa: Quercus aguanana Trel. Zuhaitz hostoerorkorra; gehienez, 15 m-ko altuera eta 40 cm-ko diametroa. Adaxken diametroa gehienez 6 mm-koa, ildaskatuak, kafe kolorekoak, lentizela hori argiarekin, lehenik ilupadunak eta ondoren glabroak. Hosto lodiak eta koriazeoak, 8-25 cm-ko luzera eta 3-12 cm-ko zabalerakoak, obobatuak, oblantzeolatuak edo eliptikoak, apex biribildua, zorrotza edo kamutsa, oinarria hertsia eta kordatua, batzuetan biribildua edo kuneatua, ertza ondulatua eta horzduna, azerraduna edo errebolutua, gainaldea pixka bat distiratsua eta erdiko zainean ileekin, azpialdea ilupaduna, berdea edo glauko horixka. Ezkurrak urtero heltzen dira, banaka edo binaka, 15-17 mm-ko luzera eta 10-13 mm-ko diametrokoak, kupula hemisferikoa, 15-16 mm-ko diametrokoa. Espeziea Mexikoko eta Guatemalako zentrokoa eta hegoaldekoa da, berez. Iturraranen, 3. zonan dago.
Synonyme: Quercus aguanana Trel. Arbres caducifoliés de maximum 15 m de haut et 40 cm de diamètre. Branchettes de maximum 6 mm de diamètre, cannelées, couleur café, avec des lenticelles de couleur jaune pâle, d’abord avec du tomentum et ensuite glabres. Feuilles épaisses et coriacées, de 8-25 cm de long et 3-12 cm de large, obovales, oblancéolées ou elliptiques, avec le sommet arrondi, aigu ou obtus, base étroite et cordée, parfois arrondie ou en coin, bord ondulé denté, dentelé ou révolu, adaxial légèrement brillant et avec des poils le long de la nervure centrale, abaxial plus ou moins avec du tomentum, vert ou glauque jaunâtre. Glands à maturation annuelle, solitaires ou en couples, de 15-17 mm de long mm sur 10-13 mm de diamètre, cupule hémisphérique de 15-16 mm de diamètre. Originaire du centre et du sud du Mexique et du Guatemala. À Iturraran ils se trouvent dans la zone 3.
Synonym: Quercus aguanana Trel. Deciduous trees up to 15 m tall and 40 cm in diameter. Twigs are up to 6 mm in diameter, grooved, coffee-coloured, with pale yellow lenticels, firstly tomentous and then glabrous. Thick coriaceous, 8-25 cm long and 3-12 cm wide, obovate, oblanceolate or elliptical leaves, with the rounded, acute or obtuse apex, narrow and cordate base, sometimes rounded or cuneate, undulating, serrate, aserrate or revolute margin, slightly shiny upper side with hairs along the midrib, underside is more or less tomentous, green or yellowish greyish-green. Acorns ripen annually, individually or in pairs, are 15-17 mm long and 10-13 mm in diameter; hemispherical cupule 15-16 mm in diameter. Native to the Central and South Mexico and Guatemala. In Iturraran it can be found in zone 3.
AGORAren lehen lopaketa / Primer encuentro de AGORA
Lurraldeko 300 agente Agora proiektura gehitu dira Arabako ekimenak bultzatzeko / Cerca de 300 agentes del territorio se suman a ÁGORA para crear iniciativas que relancen Álava
2016.01.22
Orexako festak apirileko azken asteburuan izango dira. Hona hemen programa. Denak gonbidatuta zaudete!!!
APIRILAK 28 OSTIRALA
20.00 Oilarraren jeitsiera
Ondoren poteo herrikoia
Toloxa eta Bull dultzaineroekin
21.30 Afari merienda
23.00 Orexako I futbol torneoa
APIRILAK 29 LARUNBATA
16.30 Antzerkia haurrentzat
Ondoren merienda
21.00 Herri afaria
Ondoren erromeria: Astiazaran anaiak eta Juan Mari Beltran
Ondoren disko festa DJ Bullekin
Batzuri zopa
Kalejira, Izaro eta bere lagunekin
APIRILAK 30 IGANDEA
18.00 Pilota jaialdia
20.00 Sagardo probaketa
21.00 Bertsolariak: Sebastián Lizaso eta Jesús Mari Iraza
22.00 Disko festa: DJ Bull
MAIATZAK 3 SANTA KUTZ EGUNA
14.00 Pintxo lehiaketa eta dastaketa
18.00 Pilota partidua: Odei Iturrioz Erico selekzioaren contra, apustua herritarren artean
19.00 Oilarraren igoera
Mugimendu feministen eta bizirik atera diren biktima izandako emakumeen borrokari esker, gizarteak gaur egun antzeman daitezkeen (kolpeak beti izan dira ikusteko modukoak) eta gaitzets daitezkeen indarkeriaren agerbide batzuk ezagutzea izan du.
Nolanahi ere den, indarkeriazko agerbide nabarmenenak indarkeriatzat hartzen diren arren, badira beste harreman-bide eta jokabide batzuk, guztiz arrunt bilakatu direnak, eta indarkeriazko egintzatzat sailkatzen dituzgunean, harridura, haserrea edo kritika eragiten dute. Indarkeria ikusezinaz edo mikromatxismoez ari gara, eta ez deritze horrela txikiak direlako, egunerokoak eta ikusezinak direlako baizik.
Sabino Arana Fundazioak antolatutako hitzaldi horretan, Norma Vázquez psikologoak mikromatxismoak zergatik ezartzen diren eta horiek aitortzeak zer ondorio dakartzan azalduko digu eta, bide batez, eta horiek desagerraraztearen garrantziaz jardungo du.
Azken 24 urteotan Bilbon bizi izan den Norma Vázquez mexikarra da jatorriz, eta duela 40 urte hasi zen feminismoan eta emakumek piratzen duten indarkeriaren aurka borrokatzen. Hainbat taldetan ibili da, hala nola CIDHAL (Latinoamerikako lehen zentro feminista), Mujeres en Acción Sindical eta Mexikoko Barruti Federaleko Koordinadora Feministan.
1992 eta 1998 urteen artean, ‘Las Dignas’ elkarte feministako kide izan zen El Salvador herrialdean. Bilbon, Sortzen aholkularitza-etxea sortu zuen, hau da, indarkeria matxistaren aztertzen eta horren aurka jarduten aditua den eta emakumeen ahalduntzea bultzatzen duen zerbitzu espezializatua.
Vázquezen aztergai nagusia emakumeek pairatzen duten indarkeria da, eta horren inguruan ikertu du, prestakuntza eskaini eta aholkularitza eman die erakunde batzuei.
Los movimientos feministas y las mujeres víctimas-supervivientes han permitido con su lucha que la sociedad pueda ver algunas de las manifestaciones de la violencia que hoy pueden ser no solo reconocibles (un golpe siempre ha sido visible) sino condenables.
Sin embargo, mientras las formas más visibles son ya reconocidas y nombradas como violencia, hay otros mecanismos de relación y comportamiento que se han normalizado y que cuando se nombran como violencia suscitan sorpresa, indignación o crítica. Hablamos de violencia invisibilizada o micromachismos, que no lo son porque sean pequeños, sino porque son cotidianos e invisibles.
En la conferencia, organizada por Sabino Arana Fundazioa, Norma Vázquez analizará por qué se naturalizan los micromachismos, qué consecuencias tiene reconocerlos y por qué la importancia de erradicarlos.
Afincada en Bilbao desde hace 24 años, Norma Vázquez es originaria de México, donde hace ya 40 años se inició en el feminismo y contra la violencia hacia las mujeres. Ha militado en distintos grupos como CIDHAL (primer centro feminista en América Latina), Mujeres en Acción Sindical y la Coordinadora Feminista del Distrito Federal de México.
Entre 1992 y 1998 formó parte de la asociación feminista ‘Las Dignas’ en El Salvador. En Bilbao creó Sortzen Consultoria, especializada en el análisis y actuación contra la violencia machista y el impulso del empoderamiento de las mujeres.
Su principal tema de estudio es la violencia contra las mujeres, en torno al cual ha investigado, formado y asesorado a distintas entidades.
TIRADENTES/MG - 24.01.2015 - 18ª MOSTRA DE CINEMA DE TIRADENTES. Descrição: Seminário Debate - Tema: O Percurso de Dira Paes. Convidados: Cláudio Assis, Dira Paes, Guilherme Coelho, Rosemberg Cariry. Mediador: Pedro Maciel Guimarães. Local: Cine-Teatro SESI © Biel Machado/Universo Producao
San Prudentzio danborradak eta herri agerraldiak dira, zortzikoak eta erretretak, txistua eta danbolina, oroitzapena, batez ere Armentiako santu arabarrarena.
San Prudencio es tamborradas y manifestaciones populares, zortzikos y retretas, txistu y tamboril, recuerdo, sobre todo al santo alavés de Armentia.
Perretxikos y caracoles. San Prudentzioko Jaiak Arabako Lurraldeen Zaindaria. 28-abril 1980 (programa) / (Programa de) Fiestas de San Prudencio patrón de las tierras de Álava. 28 abril 1980. Vitoria-Gasteiz: Arabako Foru Aldundia / Diputación Foral de Álava, 1980.
Dantzak Armentian. 1964ko apirilaren 28a.
Danzas en Armentia. 28 de abril de 1964.
Santiago Arina y Albizu. LFM-417_6(5)
Zelulosa triazetatoa. Zilarrezko bromuroa gelatinatan. Triacetato de celulosa. Bromuro de plata en gelatina. 2,4x3,6 cm
Ramiro González diputatu nagusia eta Pilar Garcia de Salazar diputatu nagusiordea Michelinek Araian duen logistika gune handituaren inaugurazioan izan dira / El Diputado General, Ramiro González, Y la Teniente Diputado General, Pilar García de Salazar, han asistido a la inauguración de la ampliación de centro logístico de Michelin en Araia.
2016.03.04
FESTIVAL DO RIO 2012 - 27 DE SETEMBRO DE 2012 - CINE ODEON - ABERTURA DO FESTIVAL DO RIO - FILME: GONZAGA, DE PAI PARA FILHO - FOTO: FELIPE COASTH, RENATA ABREU E FELIPE FELIZARDO
Sinónimo: Fraxinus pensylvanica Marsahll ssp velutina. Arboles caducifolios de 10-25 m de alto. Corteza grisácea, profundamente fisurada con la edad. Hojas imparipinnadas, de 10-21 cm de largo, con el raquis a veces estrechamente alado, con 3-9 pares de foliolos de oval elípticos a lanceolados, con la base atenuada, el ápice agudo y el margen finamente dentado o casi entero, los mayores miden de 4-10 cm de largo. Flores inconspicuas, verdosas, agrupadas en umbelas péndulas. Sámaras de 26-42 mm de largo x 4-8 mm de ancho. Especie natida del suroeste de Estados Unidos y norte de Méjico. En Iturraran se encuentra en la zona 6.
Sinonimoa: Fraxinus pensylvanica Marsahll ssp velutina. Zuhaitz hostoerorkorrak, 10-25 m-ko garaiera dutenak. Azala grisaxka, pitzadura sakonekin zahartu ahala. Hosto inparipinatuak, luzeran 10-21 cm-koak, errakia batzuetan hegal estukoa, obal eliptikoak edo lantzeolatuak diren 3-9 foliolo parerekin, oinarria estutua, muturra zorrotza eta ertza hortz finekoa edo ia osoa, handiek 4-10 cm-ko luzera dute. Loreak ez dira nabariak, berdexkak, ginbail zintzilikarietan taldekatuak. Samarak luzeran 26-42 mm-koak eta zabaleran 4-8 mm-koak dira. Espeziea, jatorriz, Estatu Batuetako hego-mendebaldekoa eta Mexiko iparraldekoa da. Iturraranen 6. gunean dago.
Synonyme : Fraxinus pensylvanica Marsahll ssp velutina. Arbres à feuillage caduc de 10-25 m de haut. Écorce grisâtre, profondément fissurée avec l'âge. Feuilles imparipennées, de 10-21 cm de long, avec le rachis parfois étroitement ailé, avec 3-9 paires de folioles d'ovales elliptiques à lancéolées, avec la base atténuée, le sommet aigu et le bord finement dentelé ou presque entier, les plus grandes mesurent de 4-10 cm de long. Fleurs petites, verdâtres, regroupées en ombelles pendules. Samares de 26-42 mm de long x 4-8 mm de large. Espèce originaire du sud-ouest des États-Unis et du nord du Mexique. À Iturraran elle se trouve dans la zone 6.
Synonym: Fraxinus pensylvanica Marsahll ssp velutina. Deciduous trees 10-25 m in height. Bark is greyish, deeply fissured with age. Leaves are odd pinnate, 10-21 cm long, with the rachis sometimes narrowly winged, with 3-9 pairs of oval elliptical to lanceolate folioles, with attenuate base, acute apex and finely serrate or almost entire margin, the larger ones are 4-10 cm long. Flowers are inconspicuous, greenish, grouped in pendulous umbels. Samaras are 26-42 mm long x 4-8 mm wide. Species is native to the Southwest USA and Northern Mexico. In Iturraran it can be found in zone 6
San Crispiniano
San Krispin eta San Krispiniano
Frantziako Soisson hiriko martiriak dira, anaiak eta erromatar handiki familiako semeak. Galiara (Frantziara) joan ziren Ebanjelioa hots egitera. 304an Diokleziano enperadoreak eragindako pertsekuziokoan Soisson hirira ihes egin zuten. Egunez predikatu eta gauez oinetakoak egiten omen zituzten, behartsuei emateko. Agintarien aurrean salatu zituzten eta Riccio Varo gobernariak oinaze handiak sufriarazi zizkien. Biei burua moztu zieten. IX. mendean Osnabrück hirira eraman zituzten haien erlikiak. Haien oroipenliturgikoa urriaren 25ean egin ohi da.
Oinetakogileen gremioaren zaindari dira. 1616an fundatu zuten oinetakogileek Tolosan San Krispin eta San Krispinianoren Kofradia.
Jesus Mª Arrieta Sagasti
2015eko abuztuan
Iturriak:
Enciclopedia de la Religión Católica. I. eta VI aleak. Bartzelona, 1954.
Monografía Histórica de la Villa de Tolosa. Federico de Zavala y Juan Garmendia Larrañaga. Donostia, 1969.
Santa Maria de Tolosa. Iñaki Linazasoro. Donostia, 1989.
San Crispín eta San Crispiniano
Hermanos, hijos de una familia romana de buena posición, sufrieron el martirio en la ciudad de Soisson (Francia). Habían llegado a las Galias (Francia) a proclamar el Evangelio, y durante la persecución de Diocleciano en el 304 habían huido a Soisson. Durante el día predicaban y durante la noche fabricaban zapatos que repartían entre los pobres. Fueron delatados ante las autoridades romanas y el gobernador Riccio Varo les infligió terribles torturas. Ambos murieron decapitados. El siglo IX sus reliquias fueron trasladadas a la ciudad de Osnabrück. Su memoria litúrgica se celebra el 25 de octubre.
Son considerados patronos de los zapateros. En Tolosa la Cofradía de San Crispín y San Crispiniano se fundó en 1616.
Jesús Mª Arrieta Sagasti
Tolosa, agosto de 2015
Fuentes:
Enciclopedia de la Religión Católica. Tomos I y VI. Barcelona, 1954.
Monografía Histórica de la Villa de Tolosa. Federico de Zavala y Juan Garmendia Larrañaga. San Sebastián, 1969.
Santa María de Tolosa. Iñaki Linazasoro. San Sebastián, 1989.