View allAll Photos Tagged zeroemissions
Electric Drive
98° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2020
1.000 hp
Battery : 120 kWh
Wheels Mariënwaerdt 2025
Landgoed Mariënwaerdt
Beesd
Nederland - Netherlands
September 2025
-Retrats ciclistes: Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''...em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!''
''-‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) ''
Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
-Avui fem un retrat molt especial, tots els ‘retrats ciclistes’ tenen alguna cosa d’especial, cadascú té el seu toc personal i la seves característiques, cada història té vida pròpia i ens mostra una part de la seva vida i de la seva relació amb la bicicleta...
Avui però, és tracta d’un retrat a una gran persona i gran ciclista (per aquest ordre), ens fa molta il·lusió parlar, fer unes fotos i conèixer més a fons al Juanjo Méndez, també conegut més amistosament a xarxes com ‘El Cojo Cabrón’
Per aquest retrat hem dedicat 2 dies a fer fotos al velòdrom d’horta. El primer dia ens vem trobar amb ell i el seu entrenador el Bernat Moreno. Era el dia de taller, no hi havia ni maillot ni culotte a la vista, ni tampoc suor... només greix, cadenes, i bicicletes de diferents mides per ajustar. Totes de l’equip Genesis on tenen molta cantera i formació ciclista de diferents edats. Aquest primer dia és el que ens vem asseure a xerrar amb ell i ens va donar varies lliçons de vida només amb la seva forma de veure les coses, tan les que a ell li havien passat com de la vida en general.
El segon dia ja en mode ciclista de pista, el Juanjo donava voltes i voltes al circuit ovalat, unes més ràpid altres més lent, el que es coneix com ‘fer sèries’. És impactant veure’l a ell i altres ciclistes amb amputacions, lo ve que pedalen i la normalitat amb la que s’entrenen amb la resta de corredors sense amputacions.
Després d’unes quantes fotos al Juanjo i als diferents ciclistes que pedalaven aquell dia, nosaltres tornem al passat, viatjem en el temps, i ens situem al primer dia al despatx del Genesis dins del velòdrom, on ens vem sentar relaxadament amb el Juanjo i després de fer unes fotos, vem xerrar una estona...
En Juanjo té 55 anys i és ciclista paralímpic, es dedica a córrer en bicicleta i
porta el grup Genesis juntament amb el Bernat Moreno, i aquesta és la seva historia...
-Pròleg de l’entrevista-
Mentres el Sergi Periche i jo –Xavi Calvo- estem fent fotos al despatx i busquem bons enquadres, el Juanjo ens diu: -‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) i així amb aquest bon humor vem començar l’entrevista...
1.- Aquest lloc -Velòdrom d’Horta- que implica per tú?
J- Doncs és una de les parts de la meva vida... He pogut fer el que volia, apart d’entrenar, ensenyar a gent que vulgui anar amb bicicleta... Som el primer club de ciclisme integrat al velòdrom, i aquí acceptem a tothom: escola pels nens, ciclistes que venen a pedalar a la pista, juvenils que volen passar a professionals, gent amb discapacitats, ja siguin amputacions, paràlisis cerebrals, autistes, en definitiva qualsevol persona que tingui ganes d’anar en bicicleta. I no cal que sigui competició, hi ha gent que competeix i altres només volen anar en bicicleta.
2.- Quant fa que existeix aquest club?
J- El club Genesis el vem iniciar en Bernat i jo al 2002 , i al velodròm portem des del 94...
3.- Explica’ns que et va passar, com va ser l’accident que vas patir?
J- Vaig tenir l’accident de moto a l’any 1992... Venia de muntar cavall amb el meu germà, m’agrada molt muntar a cavall i encara ho continuo fent en l’actualitat... aleshores em vaig desmaiar a sobre de la moto i el meu germà es va pensar que anava de ‘racing’ per què conduïa una Kawasaki ZXR 750cc, un ‘pepinillo’, i al desmaiar-me el meu cos va anar endavant i la ma va donar gas a fons... anava en 2ª o 3ª marxa, per tant em vaig posar a 180 o 190 km/h tranquil·lament... i clar... vaig anar tot recte fins que vem arribar a una curva i el meu germà ja va notar que la curva no la donava... per ‘sort’ vaig picar contra un cotxe que venia de cara, vem xocar pel seu lateral, era un seat 124 on anaven 5 persones , el cotxe el vaig doblegar però per sort no els hi vaig fer res, només se li va trencar el peu al conductor... tampoc li va passar res al meu germà, va sortir volant i al caure tenia rascades a l’esquena i talls al genoll, però res greu... i jo em vaig arrencar el braç i em van donar per mort. Vaig perdre molta sang, la cama a trossos, sense pols i no em movia... aleshores ja tapat amb la manta tèrmica la guardia civil va veure com em movia, i corrents van treure al meu germà de la camilla i em van posar a mi (ho diu rient) i em van portar cap al Hospital Taulí de Sabadell per què a Barcelona no arribava, era lo més proper... Vaig entrar clínicament mort, i allà em van ressuscitar... van estar més de mitja hora per reanimar-me i van gastar 48 litres de sang...
El meu cos era un mapa, i el casc també estava trinxat, però justament el casc em va salvar la vida....
4.- I se saben les causes del desmai?
J- Doncs no, i a més venia de muntar a cavall i no havia ni begut ni res de res... Suposo que em tocava i ja està, tenia tots els números... i sort que em vaig xocar amb el cotxe, perquè si no anava contra una paret i allà si que em tindrien que haver tret amb rasqueta.... de fet la guardia civil buscava la frenada per que no hi havia, es pensaven que m’havia suïcidat ...
5.- I abans de l’accident havies competit?
J- Si. En els meus inicis vaig començar a anar en bici quant tenia 12 anys amb el meu pare, després als 14 vaig passar a cadet , juvenil , amateur... i vaig estar apunt d’arribar a professional, però no vaig arribar i ho vaig deixar (suspira) i em vaig posar a treballar.
6.- Eres ciclista de ruta?
J- Si era ciclista de ruta, fondista vamos... a fer km... vaig córrer amb Melcior Mauri, Celestino Prieto... de fet amb el Celestino tenia una anècdota de quant jo era juvenil i ell era més gran. Em vaig escapar amb ell en una cursa, en un moment donat es va girar , em va veure i va dir: -‘’però que haces tú aquí...’’- (moltes rises de tots) com dient: -‘‘de on has sortit tú...’’- després ja em va deixar. Però vamos jo sempre he sigut molt burru, encara ho sóc.
7.- I després de l’accident vas pensar que faries bici alguna vegada més...?
J- Res! Quant estàs al llit de l’hospital penses: ‘que faré ara...’ sense cama, sense braç, feia un any que m’havia casat i pensava que em deixaria la dona. No penses res de bo. No em podia ni moure, m’havien d’ajudar per tot. De fet els primers jocs paralímpics els vaig veure allà des del llit, era l’any 92.
8.- I quant és la primera vegada que veus/creus que podràs anar en bicicleta?
J- Primer va passar un temps i em vaig engreixar molt, vaig arribar a pesar més de 100kg i això no m’ajudava en res a la meva mobilitat, també va haver un dia que em van ensenyar una foto de mi mateix i no em vaig reconèixer, vaig dir que aquell no era jo. Això em va fer canviar, va ser el detonant. Vaig parlar amb el Bernat i vem començar a fer exercicis i aprendre a caminar, etc. Penseu que en aquella època ningú t’explicava com t’havies de posar la cama ortopèdica ni com caminar ni res, i amb el Bernat i un llibret d’instruccions vem començar a fer-ho. Després el Bernat em va dir: -‘‘el que sempre hem fet és anar en bicicleta... ho provem..’’-, i vem provar-ho al velòdrom... el primer lloc on vaig provar d’anar en bicicleta va ser aquí, on estem ara!
I em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!
Això si, va ser un suplici i el Bernat al meu costat aguantant-me, i el que em feia més mal era el braç per suportar tot el pes. El fet de ser una bici piñó fixe ajudava en la pedalada ja que la mateixa inèrcia et propulsava, va ser més difícil amb les bici normals, fins que no vaig fer bé la pedalada rodona em va costar. I amb tota aquesta experiència, el que a mi m’agrada és ensenyar a la gent que ve a aprendre al Genesis.
9.- I la bicicleta que ha significat per a tú ?
J- La Bicicleta és la meva vida! Jo el primer que faig quant m’aixeco és entrenar unes 3 hores diàries de ruta. Aquí al velòdrom igual, entrenar o estar al taller arreglant les bicicletes o ajudant a la gent que ve aquí amb la bici.
10.- I com et trobes a la carretera comptant que la convivència amb els vehicles a motor és delicada?
J- Doncs m’han tirat moltes vegades, he tingut commocions cerebrals, m’he trencat ossos, però m’agrada tant que no ho puc deixar. Ara fa poc se’ns va creuar un cotxe i ens va tirar als 3 que veníem de cara i amb els mossos darrera nostre, i el ‘tio’ encara deia que s’havia parat per que ens havíem caigut... per sort els mossos ho van veure tot.
11.- Per què tu pots frenar de cop en situacions límit?
J- Si. Pensa que jo tinc els 2 frens en 1. Tinc més pes de frenada al darrera que al davant per no fer un invertit si clavo frens, aleshores derrapo i en aquestes situacions vaig al terra, però és el mal menor. De totes formes faig ports de muntanya llargs i tot el que fa qualsevol ciclista, lo únic que en les baixades haig de vigilar més i si són baixades llargues el braç es cansa més.
12.- I que em pots dir de l’ajuda que feu als joves del Genesis?
J- Tenim 4 ciclistes, 2 sub 23 i 2 juvenils, i són de la zona de Barcelona, tenen dietista, el Bernat els entrena i els podem ajudar. Aquests en concret ho tenen clar: volen ser professionals. Em pregunten a mi de vegades que com ho he fet, i jo els hi dic: ‘mira la única solució que hi ha és la d’entrenar, entrenar i entrenar.’
13.- I creus que si no haguessis tingut l’accident haguessis arribat a competir també...?
J- No, no crec, per què quant vaig estar apunt d’entrar a professionals em vaig cremar, vaig perdre la il·lusió, i quant perds la il·lusió ja estàs llest, i en aquell moment vaig penjar la bici i no la tocava gaire. Després de l’accident i quant ja vaig començar amb la bici, va ser com començar de 0 i tenia il·lusió, les primeres sortides per carretera, el primer campionat d’Espanya que vaig guanyar.
Al primer mundial em van donar per tot arreu, i això em va fer entrenar molt més dur, em vaig picar i després vaig aconseguir 2 campionats del món, 1 copa del món, 4 jocs para olímpics amb moltes medalles, etc...
14.- Que ens pots dir del Jocs Paralímpics, com a experiència?
J- He fet Atenas, Pekín, Londres y Rio de Janeiro, y la que em va marcar més va ser la de Pekín.
15.- I tens alguna anècdota destacable?
J- En una competició a València va començar a ploure i vem començar a caure tots, al final vaig caure jo també, em vaig aixecar sense mal i vaig demanar la bici a un guardia urbà que hi havia per allà, i el ‘tio’ em diu: -‘‘No te la puedo dar... està rota!’’- (moltes rises sense parar) i li vaig dir: -‘’mira el que va a sobre de la bici..’’- (més risas) Doncs això, que no estava trencada la bici ☺
16.- A l’inici les bicis i la tecnologia eren igual que ara?
J- Al inici no tenia suport del munyó, era com si no tinguessis un punt de suport, i això per arrancar es nota molt. El Bernat anava fent fotos als primers campionats que anàvem i ens fixàvem en la resta de competidors a veure quins sistemes tenien. Ara nosaltres som els millors, però en aquella època, érem novells, i justament quant més ho necessitàvem no teníem l’ajuda. Als inicis costava molt demanar que et fessin peces a mida per què eren molt cares, penseu que hi ha peces que podrien valdre més que la bicicleta. Aleshores ho fèiem amb adaptacions i ens buscàvem la vida. Passa com sempre, als inicis quant més ho necessites, no tens l’ajuda necessària. Ara ja ha canviat tot i al conèixer més gent, és més fàcil aconseguir peces, etc. Per sort ara nosaltres ajudem als que venen i no han d’esperar tant com nosaltres vem tenir que esperar per tenir les primeres bicis en condicions per pedalar.
17.- I com veus la convivència amb els vehicles a motor?
J- Hi ha molt poc civisme. Els mòbils, els toms toms i moltes distraccions. A mi ‘no m’han vist’ estan a un semàfor arrancant per exemple... i lo típic: -‘‘No te he visto...’’- pues si no em va veure seria per algo!
Tots en general fem imprudències, els motoristes per què passen aprop, els ciclistes també fem coses malament , però els cotxes i vehicles més grans no tenen consciència de que porten un vehicle que pesa tones i que pot fer molt mal. S’ha de tenir en compte que nosaltres som la part més dèbil.
Abans anava en bici urbana per venir aquí, i no agafava mai carrils bici, per què són com una gimcana, estàs esquivant persones, papereres, vehicles i de tot durant tot el recorregut. Els carrils, encara que hi hagin molts, no estan ben pensats. Sembla que la gent que ha dissenyat alguns carrils bici no han anat mai en bicicleta. Quant viatges fora a Holanda o Dinamarca o veus molt clar.
18.- Ja per acabar, coneixies els 30 dies en bici?
J- Si. Totes aquestes iniciatives són maques i tindria que haver més.
Moltes gràcies un plaer immens i gràcies per compartir una estona de fotos i xerrada amb nosaltres.
free-shaped home
futuristic architecture of israel
new trend eco-friendly house
zen architecture
bio-house
organic architecture
ferrocement concrete shells
voile de beton
zero-emission solar powered hydrogen fuel-cell
pv-cells
biomorphic curved bay windows
biomorphism blobbism bubble-house
maison-bulles palais-bulles luxurious-yacht feng-shui space-ship
nurbs-surfaces T-spline rhino revit green-house
bio-hotel - jerusalem area - israel
bed-and-breakfast - jerusalem area - israel
vacation-rentals in israel - jerusalem area - israel
dream residence - jerusalem area - israel
maison d'hotes - jerusalem area - israel
feng-shui energies
rapid prototyping
3D-CAD 3D-printing
Pavie-Architecture and Design for the Future
פנג שואי
אדריכלות אורגנית בית פאבי נווה דניאל גוש עציון הבית העגול עיצוב עתידני אדריכלות ירוקה צימרים איזור ירושלים אדריכלות ישראלית עכשיווית
אפרים פאווי - אפרים הנרי פאבי
pavie.co.il : פאבי אדריכלים
87th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2017
2012 - ...
Expo : 100th Edition Experience
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Battista "Pinin" Farina, the famous Italian cachbuilder always dreamt of creating a car bearing his name. In March 2019, Automobili Pininfarina unveiled the Battista. The Battista will be an all-electric hyper GT car to clients from 2020. 90 years after Battista founded Carrozzria Pininfarina, the Battista will be launched as Italy's most powerful and fastest car. Paolo Pininfarina, Michael Perschke, CEO of Automobili Pininfarina and Mahindra & Mahindra Chairman, Anand Mahindra, confirm that the limited-edition hypercard Battista will be the fastest and most powerful car ever designed and produced in Italy. Power and torque equate to 1.900 hp and 2.300 Nm respectively, meaning the Battista has the potential to accelerate to 100 km/h in less than 2 seconds, faster than a Formula 1 car, and break the 250 mph top speed barrier - all with a potential zero emissions range of over 300 miles. No more than 150 Battistas will be available from late-2020.
Electric Drive
Battery Capacity : 120 kWh
1.900 hp
2.300 Nm
0-100 km/h : < 2,0 sec
0-300 km/h : < 12,0 sec
Vmax : + 350 km/h
Range : ca. 450 km/h
Max. 150 ex.
Zoute Grand Prix 2019
Knokke - Zoute
België - Belgium
October 2019
Dongrun EV WSH5030XXYBEV
Hubei Donrain Group
Electric Vehicle
IAA Nutzfahrzeuge 2018
Deutsche Messe
Hannover
Germany
September 2018
free-shaped home
futuristic architecture of israel
new trend eco-friendly house
zen architecture
bio-house
organic architecture
ferrocement concrete shells
voile de beton
zero-emission solar powered hydrogen fuel-cell
pv-cells
biomorphic curved bay windows
biomorphism blobbism bubble-house
maison-bulles palais-bulles luxurious-yacht feng-shui space-ship
nurbs-surfaces T-spline rhino revit green-house
bio-hotel - jerusalem area - israel
bed-and-breakfast - jerusalem area - israel
vacation-rentals in israel - jerusalem area - israel
dream residence - jerusalem area - israel
maison d'hotes - jerusalem area - israel
feng-shui energies
rapid prototyping
3D-CAD 3D-printing
Pavie-Architecture and Design for the Future
פנג שואי
אדריכלות אורגנית בית פאבי נווה דניאל גוש עציון הבית העגול עיצוב עתידני אדריכלות ירוקה צימרים איזור ירושלים אדריכלות ישראלית עכשיווית
אפרים פאווי - אפרים הנרי פאבי
pavie.co.il : פאבי אדריכלים
Electric Drive
98° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2020
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Electric Drive
IAA 2017
Internationale Automobil-Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2017
Electric Drive
338 HP
Battery : 54 kWh
Vmax : 230 km/h
0-100 km/h : 2,8 sec
Chantilly Arts & Elegance Richard Mille
Château de Chantilly
Chantilly
France - Frankrijk
June 2019
Estimated : € 3.000 - 5.000
Sold for € 8.428
The Renault Icons
Auction - Artcurial
Renault Manufacture
Flins-sur-Seine
Aubergenville - France
December 2025
- Unregistered Prototype
- Unique model with a retro-futuristic look
- Combines originality and zero-emission operation
- Built to a high standard, excellent condition
To celebrate the 30th anniversary of the Twingo in 2023, Renault planned several operations, including the creation of a number of show cars based on Twingos converted to run on electric power, using the EV kit developed by R-Fit. These kept the original gearbox, but in place of the four-cylinder petrol engine, they were fitted with an electric motor, batteries and all the controls necessary for a set-up of this type. They are, however, prototypes which were granted individual vehicle approval and cannot in any way be registered for road use by a new owner.
This Twingo is one of these specially built vehicles. Inspired by the ‘boy band’ culture of the 1990s and 2000s, it applies the codes of the Y2K aesthetic, a name derived from the acronym for ‘Year 2K’ or ‘Year 2000’, attributed to the programmer David Eddy in reference to the year 2000 bug. In response to this retro-futuristic movement, this Twingo has a predominantly turquoise colour scheme, translucent elements such as the gear lever gaiter, computer typography for the Twingo logos, and seats and door cards covered in a shiny grey trim suggestive of a spacesuit ... Fitted with a transparent sunroof, this extremely original Twingo prototype stands out superbly from all the mass-produced examples.
El Afterwork del ciclobcn21 en la semana de la movilidad en Barcelona fue organizado por la revista Ciclosfera en la sala 'El niu' y reunió a todo el colectivo ciclista Barcelonés. Asociaciones, entidades, personalidades, periodistas y profesionales del movimiento ciclista de Barcelona, Catalunya, Madrid, Gijón, etc. Una jornada para conocerse y compartir inquietudes para trazar un futuro mejor para la movilidad sostenible y ciclista en las urbes. Todo amenizado por el DJ sobre ruedas 'Beats on wheels' y los fotógrafos del movimiento ciclista de Barcelona 'calvox&periche'
----
L'Afterwork del ciclobcn21 en la setmana de la mobilitat a Barcelona va ser organitzat per la revista Ciclosfera a la sala 'El niu' i va reunir a tot el col·lectiu ciclista Barcelonès. Associacions, entitats, personalitats, periodistes i professionals del moviment ciclista de Barcelona, Catalunya, Madrid, Gijón, etc. Una jornada per conèixer-se i compartir inquietuds per traçar un futur millor per a la mobilitat sostenible i ciclista a les ciutats. Tot amenitzat pel DJ sobre rodes 'Beats on wheels' i els fotògrafs del moviment ciclista a Barcelona 'calvox&periche'
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
-Retrats ciclistes-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui hem quedat amb el Jaume Carné Cabré, és arquitecte, encara que ja jubilat, però en canvi està molt actiu en el món de la bicicleta. En el món ciclista de Barcelona se’l coneix per portar ‘Bicicultura’. Fan rutes ciclistes d’àmbit cultural i arquitectònic. Fa poc va patir un càncer però ja es troba molt bé i continua anant en bici per la ciutat. Ell ha triat un lloc que per la seva professió valora pel fet de que s’hagi fet en una ciutat com Barcelona on no es habitual que es facin aquests anomenats ‘carrils ciclables’ que uneixen ciutats al costat de rondes i autopistes. Ens trobem a la cafeteria de l’Escola d’Arquitectura, i després de fer uns cafès, pedalem fins al carril ciclable que uneix Barcelona amb Esplugues, fem fotos i xerrem
1.- Per què has triat aquest lloc?
J – Estem a l’anomenat carril ciclable que va de Barcelona a Esplugues, abans de que existís, només podies anar en cotxe, hi ha molt soroll de la autopista i a més es nota per què estem en hora punta. En cotxe no hi cap problema, però els ciclistes i els vianants què? Doncs mireu, els ciclistes i els vianants hem d’anar cap a dalt de tot de Sant Joan de Déu, passar pels Tres Molinos i llavors baixar a Esplugues, ó anar a buscar la carretera de Collblanc. En els 2 casos has de fer una gran volta per superar aquest núvol d’ “espaguetis” que en diuen autopistes. Per sort l’àrea metropolitana se li va acudir que era possible fer el carril bici i peatonal, ho va dir la alcaldessa d’Esplugues el dia de la inauguració, un camí de 700 metres que ens uneix el Parc de Cervantes amb el nucli urbà de Esplugues. I clar, la gent ho pot fer caminant o en bicicleta, i això es un canvi radical i genial.
2.- Tu com arquitecte, com ho veus?
J – Si estiguéssim a Holanda o a Dinamarca no haguéssim vingut aquí perquè això ho tenen a tot arreu, però aquí, a Barcelona i a Espanya també, des de el meu punt de vista, es el primer que es fa amb cara i ulls. Una infraestructura per vianants i bicicletes que es fica per mig de les autopistes i permet el camí natural, anar des de Barcelona a Esplugues. El camí natural que havien robat els cotxes als vianants i als ciclistes, es un gran avenç.
3.- Introduir infraestructures com aquestes, es molt compicat?
J – No es tracta només de dir: tirem pel dret i ens fiquem pel mig dels cotxes perquè no podem interferir el tràfic dels vehicles privats. S’ha hagut de fer un pont per travessar un carril de cotxes, aquest carril concret es el que va des de la Diagonal a la Ronda de Dal. Aquest carril no el podem eliminar per lo tant s’ha hagut de fer un pont per sobre, si volem una ciutat més amable hem de començar a fer aquestes coses sinó...
4.- L’hi agradaria canviar el xip d’haver construït la ciutat a partir del cotxe.
J – A veure, es que aquí ha passat una cosa, que ha passat a tots els països desenvolupats, es una mica absurd, però les carreteres es van inventar pels carros i les bicicletes i després va arribar el cotxe, als començaments del segle XX. Però amb la gran empenta de la industria del automòbil, els cotxes es van apoderar de tot, no sols de les carreteres i autopistes sinó també dels centres de les ciutats. Llavors, si ens fixem en l’actualitat, a Barcelona estem en un episodi d’alta contaminació i es culpa sobretot de la combustió dels vehicles privats; per això, pel soroll, i per una vida més saludable hem de canviar les coses. No necessitem haver d’anar esclavitzats amb cotxe, ara hi ha una xarxa de transport públic que ens permet anar d’un lloc a un altre sense masses complicacions. Jo practico la “intermodalitat”, que vol dir que puc anar en bici i després posar la bici dins del transport públic. I aquí a Barcelona -Catalunya- els percentatges d’us de bicicleta respecte als turismes privats i els autobusos, son baixíssimes si les comparem amb els països en els que ens emmirallem que son evidentment Holanda i Dinamarca. Hem de pujar aquest percentatge de mobilitat sostenilble.
5.- I.. per què vas en bici?
J – (Riures) La historia es molt personal. A mi m’agrada molt l’esport, jugo a futbol, faig natació, etc. i de sempre he anat en bici però sense massa intenció, una mica de “dominguero”. Als diumenges al de matí m’avorria perquè a la meva família l’únic que els hi calia era aixecar-los per l’hora de dinar, i jo anava a voltar en bicicleta pels matins. Això es va convertir en afició i vaig acabar muntant “Bicicultura”. Bé, i ens vem vendre els dos cotxes, ens vem des-motoritzar al voltant del 2001.
6.- Ho vau vendré tot, eh?
J – Sí. Nosaltres vivíem a dalt, a Collserola, a una casa i vem decidir amb la meva dona fer un canvi de casa, a una zona més urbana, i no acabar fent de xofers dels nostres fills en un futur. Va ser un gran canvi inicial, però els nanos de seguida van començar a anar en metro a l’escola. Jo ja m’havia acostumat a anar molt en bicicleta, i actualment estic fent uns 3.000 km anuals en bicicleta, els meus desplaçaments urbans son en bicicleta o ‘intermodals’.
7.- Els trenta dies els coneixies?
J – L’any passat vaig veure que a Koos -tenda de bicis de Gràcia- feien la presentació dels trenta dies en bici, hi venia el Carlos Rodríguez, el guru dels trenta dies en bici a nivell nacional, i als que hi érem allà ens va obrir els ulls, de seguida com a Bicicultura em va venir la idea de fer la gimcana, i vaig fer la gimcana ciclista, aquest any la repeteixo. El que s’ha de fer amb els trenta dies en bici es anar-ho incrementant, vol dir que com més coses es faixin més ressò ciutadà hi haurà, i que la gent s’acostumi a anar en bici.
8.- Penses participar en els trenta dies, a part de amb les activitats, faràs els trenta dies?
J – Jo es que els faig cada dia. No sols faré els trenta dies sinó que faré activitats, faré la gimcana. Hi ha una sortida de les meves itineraris d’arquitectura guiats que es a Castelldefels, una sobre el front marítim que la faig amb el col·legit de metges i després hem fet, el 4 d’abril, una xerrada a Eroica Caffé per parlar sobre “Bicicultura”
9.- Has patit una malaltia...
J – Sí, el dia 3 d’Agost del 2018 em van diagnosticar un càncer amb metàstasis al pulmó que no es broma, bé, encara no fa nou mesos... home, em vaig donar un “susto” de mort, bé encara tinc les seqüeles, ara vaig amb el cap pelat que duia, si veieu la meva foto d’abans duia una melena espectacular. El càncer amb metàstasis no es pot operar, llavors els oncòlegs van decidir un tractem amb hormones i amb quimioteràpia. La quimioteràpia la vaig acabar al gener i ara ja estic amb els controls rutinaris. La quimioteràpia et xafa i a veure, jo la quimioteràpia no li regalo a ningú perquè realment es sacsejar tot el cos, diuen que necessitaré any i mig per recuperar la meva condició física anterior...les meves ungles fan pena, etc. Però cada vegada em sento més bé físicament, he anat a esquiar aquest hivern, jugo a futbol, vaig en bicicleta... A l’oncòleg li vaig dir “escolti que jo soc ciclista”, per què clar, una de les meves obsessions era si els ciclistes teníem un percentatge més alt de tenir càncer de pròstata o no. I el metge em va dir “vostè vida absolutament normal” perquè no es cert que els ciclistes tinguin estadísticament més càncer de pròstata que un NO ciclista, el que sí que tenen més tendència a la prostatitis que es una inflamació de la pròstata. El meu cas en concret, sí es una putada, he estat uns mesos en ‘standby’, però ara ja torno a estar en plena forma...bé, no del tot, però ho estaré.
10.- La convivència amb els cotxes o els vehicles a motor...
Y – Es una miqueta de convivència amb els cotxes...
J – Hi ha zones i zones, això vol dir que si tu vas per Ciutat Vella, el ciclista i el cotxe conviuen perfectament, però si te’n vas a llocs a on no hi ha ciclistes, per exemple a Pedralbes o a Nou Barris, pues els cotxes van al seu aire i et donen cada ensurt. Bé, has d’anar amb una mica de compte perquè hi ha cada boig que... ells nos saben que qualsevol sotragada et pot tirar al terra. Jo no he tingut cap accident. No m’ha tirat ningú mai. Tinc experiència en bici, no provoco i a més a més quan veig que hi ha un boig el deixo passar, també em poso al centre de la calçada per que em respectin.
11.- Què es ‘Bicicultura’?
J – Fem rutes ciclistes d’àmbit cultural i arquitectònic. El nostre objectiu, apart de la part cultural i arquitectònica, és que la gent s’acostumi a anar en bici per la ciutat, però t’he de confessar que es complicat. Vull dir que la gent que s’apunta a les nostres sortides, ho fa com de sortida de cap de setmana, però no per fer un canvi de mobilitat més diari. Crec que a Barcelona es molt fàcil anar a peu i en transport públic, i el que es faria en bici ja ho fa la gent caminant. En el mon ciclista ens preguntem per què, però jo crec -i ara em tiro pedres a la teulada- que tampoc es tan necessari, o que tampoc la bici soluciona tant les coses a la gent que es vol moure per la ciutat. Però esperem que això canviï, en altres països es comença des d’abaix. Es importantíssim que els nanos aprenguin a anar en bicicleta a l’escola, i això aquí no ho fem.
Encara hi ha una mica de por per anar en bici, però en el darrer mandat municipal hi ha hagut un salt estratosfèric amb la creació de carrils bici a Barcelona. Els carrils bici ajuden a combatre la por a circular en bici de molta gent.
Ara existeix el que s’anomena ‘evaporització’, això vol dir que si tu li fots putades al cotxes s’evaporen...i això es bastant divertit. Per exemple, ara visc al Raval i tota aquella zona ha disminuït el transit de vehicles privats, no puc donar dades però segur que hi son. Que vol dir, que li han entestat tantes putades als cotxes; aparcament en superfície només per residents, aparcament en soterrani molt car, etc. que els cotxes s’han evaporat de Ciutat Vella. Abans dormia amb el soroll dels cotxes igual que dorm la gent a l’eixample i en canvi ara a Ciutat Vella a la nit es dorm bastant bé. Ara et desperten els borratxos, però això és un altre tema...
12.-
Quantes bicis tens?
J – Tinc 5! Apart de la Brompton, tinc una clàssica de carretera -Colnago-, una Trek de cicloturisme, la meva dona té una d’aquelles de la època de passeig, es una bici de dona, i tinc una bici molt ‘vintage’ que deu tenir 30 o 40 anys que no la trec més que per el dia de la pedalada modernista.
Moltes gràcies Jaume!
FIA Formula E
270 hp
Vmax : 225 km/h
0-100 km/h : ca. 3,5 sec
Battery : 34 kWh
IAA 2017
Internationale Automobil-Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2017
-Retrats ciclistes: Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''...em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!''
''-‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises)''
Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
-Avui fem un retrat molt especial, tots els ‘retrats ciclistes’ tenen alguna cosa d’especial, cadascú té el seu toc personal i la seves característiques, cada història té vida pròpia i ens mostra una part de la seva vida i de la seva relació amb la bicicleta...
Avui però, és tracta d’un retrat a una gran persona i gran ciclista (per aquest ordre), ens fa molta il·lusió parlar, fer unes fotos i conèixer més a fons al Juanjo Méndez, també conegut més amistosament a xarxes com ‘El Cojo Cabrón’
Per aquest retrat hem dedicat 2 dies a fer fotos al velòdrom d’horta. El primer dia ens vem trobar amb ell i el seu entrenador el Bernat Moreno. Era el dia de taller, no hi havia ni maillot ni culotte a la vista, ni tampoc suor... només greix, cadenes, i bicicletes de diferents mides per ajustar. Totes de l’equip Genesis on tenen molta cantera i formació ciclista de diferents edats. Aquest primer dia és el que ens vem asseure a xerrar amb ell i ens va donar varies lliçons de vida només amb la seva forma de veure les coses, tan les que a ell li havien passat com de la vida en general.
El segon dia ja en mode ciclista de pista, el Juanjo donava voltes i voltes al circuit ovalat, unes més ràpid altres més lent, el que es coneix com ‘fer sèries’. És impactant veure’l a ell i altres ciclistes amb amputacions, lo ve que pedalen i la normalitat amb la que s’entrenen amb la resta de corredors sense amputacions.
Després d’unes quantes fotos al Juanjo i als diferents ciclistes que pedalaven aquell dia, nosaltres tornem al passat, viatjem en el temps, i ens situem al primer dia al despatx del Genesis dins del velòdrom, on ens vem sentar relaxadament amb el Juanjo i després de fer unes fotos, vem xerrar una estona...
En Juanjo té 55 anys i és ciclista paralímpic, es dedica a córrer en bicicleta i
porta el grup Genesis juntament amb el Bernat Moreno, i aquesta és la seva historia...
-Pròleg de l’entrevista-
Mentres el Sergi Periche i jo –Xavi Calvo- estem fent fotos al despatx i busquem bons enquadres, el Juanjo ens diu: -‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) i així amb aquest bon humor vem començar l’entrevista...
1.- Aquest lloc -Velòdrom d’Horta- que implica per tú?
J- Doncs és una de les parts de la meva vida... He pogut fer el que volia, apart d’entrenar, ensenyar a gent que vulgui anar amb bicicleta... Som el primer club de ciclisme integrat al velòdrom, i aquí acceptem a tothom: escola pels nens, ciclistes que venen a pedalar a la pista, juvenils que volen passar a professionals, gent amb discapacitats, ja siguin amputacions, paràlisis cerebrals, autistes, en definitiva qualsevol persona que tingui ganes d’anar en bicicleta. I no cal que sigui competició, hi ha gent que competeix i altres només volen anar en bicicleta.
2.- Quant fa que existeix aquest club?
J- El club Genesis el vem iniciar en Bernat i jo al 2002 , i al velodròm portem des del 94...
3.- Explica’ns que et va passar, com va ser l’accident que vas patir?
J- Vaig tenir l’accident de moto a l’any 1992... Venia de muntar cavall amb el meu germà, m’agrada molt muntar a cavall i encara ho continuo fent en l’actualitat... aleshores em vaig desmaiar a sobre de la moto i el meu germà es va pensar que anava de ‘racing’ per què conduïa una Kawasaki ZXR 750cc, un ‘pepinillo’, i al desmaiar-me el meu cos va anar endavant i la ma va donar gas a fons... anava en 2ª o 3ª marxa, per tant em vaig posar a 180 o 190 km/h tranquil·lament... i clar... vaig anar tot recte fins que vem arribar a una curva i el meu germà ja va notar que la curva no la donava... per ‘sort’ vaig picar contra un cotxe que venia de cara, vem xocar pel seu lateral, era un seat 124 on anaven 5 persones , el cotxe el vaig doblegar però per sort no els hi vaig fer res, només se li va trencar el peu al conductor... tampoc li va passar res al meu germà, va sortir volant i al caure tenia rascades a l’esquena i talls al genoll, però res greu... i jo em vaig arrencar el braç i em van donar per mort. Vaig perdre molta sang, la cama a trossos, sense pols i no em movia... aleshores ja tapat amb la manta tèrmica la guardia civil va veure com em movia, i corrents van treure al meu germà de la camilla i em van posar a mi (ho diu rient) i em van portar cap al Hospital Taulí de Sabadell per què a Barcelona no arribava, era lo més proper... Vaig entrar clínicament mort, i allà em van ressuscitar... van estar més de mitja hora per reanimar-me i van gastar 48 litres de sang...
El meu cos era un mapa, i el casc també estava trinxat, però justament el casc em va salvar la vida....
4.- I se saben les causes del desmai?
J- Doncs no, i a més venia de muntar a cavall i no havia ni begut ni res de res... Suposo que em tocava i ja està, tenia tots els números... i sort que em vaig xocar amb el cotxe, perquè si no anava contra una paret i allà si que em tindrien que haver tret amb rasqueta.... de fet la guardia civil buscava la frenada per que no hi havia, es pensaven que m’havia suïcidat ...
5.- I abans de l’accident havies competit?
J- Si. En els meus inicis vaig començar a anar en bici quant tenia 12 anys amb el meu pare, després als 14 vaig passar a cadet , juvenil , amateur... i vaig estar apunt d’arribar a professional, però no vaig arribar i ho vaig deixar (suspira) i em vaig posar a treballar.
6.- Eres ciclista de ruta?
J- Si era ciclista de ruta, fondista vamos... a fer km... vaig córrer amb Melcior Mauri, Celestino Prieto... de fet amb el Celestino tenia una anècdota de quant jo era juvenil i ell era més gran. Em vaig escapar amb ell en una cursa, en un moment donat es va girar , em va veure i va dir: -‘’però que haces tú aquí...’’- (moltes rises de tots) com dient: -‘‘de on has sortit tú...’’- després ja em va deixar. Però vamos jo sempre he sigut molt burru, encara ho sóc.
7.- I després de l’accident vas pensar que faries bici alguna vegada més...?
J- Res! Quant estàs al llit de l’hospital penses: ‘que faré ara...’ sense cama, sense braç, feia un any que m’havia casat i pensava que em deixaria la dona. No penses res de bo. No em podia ni moure, m’havien d’ajudar per tot. De fet els primers jocs paralímpics els vaig veure allà des del llit, era l’any 92.
8.- I quant és la primera vegada que veus/creus que podràs anar en bicicleta?
J- Primer va passar un temps i em vaig engreixar molt, vaig arribar a pesar més de 100kg i això no m’ajudava en res a la meva mobilitat, també va haver un dia que em van ensenyar una foto de mi mateix i no em vaig reconèixer, vaig dir que aquell no era jo. Això em va fer canviar, va ser el detonant. Vaig parlar amb el Bernat i vem començar a fer exercicis i aprendre a caminar, etc. Penseu que en aquella època ningú t’explicava com t’havies de posar la cama ortopèdica ni com caminar ni res, i amb el Bernat i un llibret d’instruccions vem començar a fer-ho. Després el Bernat em va dir: -‘‘el que sempre hem fet és anar en bicicleta... ho provem..’’-, i vem provar-ho al velòdrom... el primer lloc on vaig provar d’anar en bicicleta va ser aquí, on estem ara!
I em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!
Això si, va ser un suplici i el Bernat al meu costat aguantant-me, i el que em feia més mal era el braç per suportar tot el pes. El fet de ser una bici piñó fixe ajudava en la pedalada ja que la mateixa inèrcia et propulsava, va ser més difícil amb les bici normals, fins que no vaig fer bé la pedalada rodona em va costar. I amb tota aquesta experiència, el que a mi m’agrada és ensenyar a la gent que ve a aprendre al Genesis.
9.- I la bicicleta que ha significat per a tú ?
J- La Bicicleta és la meva vida! Jo el primer que faig quant m’aixeco és entrenar unes 3 hores diàries de ruta. Aquí al velòdrom igual, entrenar o estar al taller arreglant les bicicletes o ajudant a la gent que ve aquí amb la bici.
10.- I com et trobes a la carretera comptant que la convivència amb els vehicles a motor és delicada?
J- Doncs m’han tirat moltes vegades, he tingut commocions cerebrals, m’he trencat ossos, però m’agrada tant que no ho puc deixar. Ara fa poc se’ns va creuar un cotxe i ens va tirar als 3 que veníem de cara i amb els mossos darrera nostre, i el ‘tio’ encara deia que s’havia parat per que ens havíem caigut... per sort els mossos ho van veure tot.
11.- Per què tu pots frenar de cop en situacions límit?
J- Si. Pensa que jo tinc els 2 frens en 1. Tinc més pes de frenada al darrera que al davant per no fer un invertit si clavo frens, aleshores derrapo i en aquestes situacions vaig al terra, però és el mal menor. De totes formes faig ports de muntanya llargs i tot el que fa qualsevol ciclista, lo únic que en les baixades haig de vigilar més i si són baixades llargues el braç es cansa més.
12.- I que em pots dir de l’ajuda que feu als joves del Genesis?
J- Tenim 4 ciclistes, 2 sub 23 i 2 juvenils, i són de la zona de Barcelona, tenen dietista, el Bernat els entrena i els podem ajudar. Aquests en concret ho tenen clar: volen ser professionals. Em pregunten a mi de vegades que com ho he fet, i jo els hi dic: ‘mira la única solució que hi ha és la d’entrenar, entrenar i entrenar.’
13.- I creus que si no haguessis tingut l’accident haguessis arribat a competir també...?
J- No, no crec, per què quant vaig estar apunt d’entrar a professionals em vaig cremar, vaig perdre la il·lusió, i quant perds la il·lusió ja estàs llest, i en aquell moment vaig penjar la bici i no la tocava gaire. Després de l’accident i quant ja vaig començar amb la bici, va ser com començar de 0 i tenia il·lusió, les primeres sortides per carretera, el primer campionat d’Espanya que vaig guanyar.
Al primer mundial em van donar per tot arreu, i això em va fer entrenar molt més dur, em vaig picar i després vaig aconseguir 2 campionats del món, 1 copa del món, 4 jocs para olímpics amb moltes medalles, etc...
14.- Que ens pots dir del Jocs Paralímpics, com a experiència?
J- He fet Atenas, Pekín, Londres y Rio de Janeiro, y la que em va marcar més va ser la de Pekín.
15.- I tens alguna anècdota destacable?
J- En una competició a València va començar a ploure i vem començar a caure tots, al final vaig caure jo també, em vaig aixecar sense mal i vaig demanar la bici a un guardia urbà que hi havia per allà, i el ‘tio’ em diu: -‘‘No te la puedo dar... està rota!’’- (moltes rises sense parar) i li vaig dir: -‘’mira el que va a sobre de la bici..’’- (més risas) Doncs això, que no estava trencada la bici ☺
16.- A l’inici les bicis i la tecnologia eren igual que ara?
J- Al inici no tenia suport del munyó, era com si no tinguessis un punt de suport, i això per arrancar es nota molt. El Bernat anava fent fotos als primers campionats que anàvem i ens fixàvem en la resta de competidors a veure quins sistemes tenien. Ara nosaltres som els millors, però en aquella època, érem novells, i justament quant més ho necessitàvem no teníem l’ajuda. Als inicis costava molt demanar que et fessin peces a mida per què eren molt cares, penseu que hi ha peces que podrien valdre més que la bicicleta. Aleshores ho fèiem amb adaptacions i ens buscàvem la vida. Passa com sempre, als inicis quant més ho necessites, no tens l’ajuda necessària. Ara ja ha canviat tot i al conèixer més gent, és més fàcil aconseguir peces, etc. Per sort ara nosaltres ajudem als que venen i no han d’esperar tant com nosaltres vem tenir que esperar per tenir les primeres bicis en condicions per pedalar.
17.- I com veus la convivència amb els vehicles a motor?
J- Hi ha molt poc civisme. Els mòbils, els toms toms i moltes distraccions. A mi ‘no m’han vist’ estan a un semàfor arrancant per exemple... i lo típic: -‘‘No te he visto...’’- pues si no em va veure seria per algo!
Tots en general fem imprudències, els motoristes per què passen aprop, els ciclistes també fem coses malament , però els cotxes i vehicles més grans no tenen consciència de que porten un vehicle que pesa tones i que pot fer molt mal. S’ha de tenir en compte que nosaltres som la part més dèbil.
Abans anava en bici urbana per venir aquí, i no agafava mai carrils bici, per què són com una gimcana, estàs esquivant persones, papereres, vehicles i de tot durant tot el recorregut. Els carrils, encara que hi hagin molts, no estan ben pensats. Sembla que la gent que ha dissenyat alguns carrils bici no han anat mai en bicicleta. Quant viatges fora a Holanda o Dinamarca o veus molt clar.
18.- Ja per acabar, coneixies els 30 dies en bici?
J- Si. Totes aquestes iniciatives són maques i tindria que haver més.
Moltes gràcies un plaer immens i gràcies per compartir una estona de fotos i xerrada amb nosaltres.
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Maquette
Révolutionnaire selon la publicité de Jacques Séguela, l’AX aurait pu l’être encore plus avec une motorisation électrique. Citroën y travaillait déjà ardemment, on l’a vu avec le concept Citela. Citroën s’essaya donc naturellement sur l’AX au travers de cette ma-quette d’un beau rouge et d’une finition intérieure spécifique. Ce modèle reflète une étape importante dans l’histoire de Citroën, voire même par conséquent de l’automobile. C’est en effet la première représentation d’une Citroën électrique de série pour adultes, puisqu’André Citroën lui-même avait choisi ce type de motorisation pour ces jouets d’enfant. Rappelez-vous son objectif était que chaque enfant venant au monde puisse avoir comme premiers mots « Maman, Papa, Citroën ». Cette auto est une belle maquette de présentation, sans batterie.
Estimated : € 1.500 - 3.500
Sold for € 3.136
Vente des Réserves de l'Aventure Peugeot Citroën DS
Leclere Motorcars - Maison des Ventes
Citroen Heritage
Batiment 6
93600 Aulnay sous Bois
France
December 2017
Electric Drive
1,9 - 6 PS
Range : 64 km
Vmax : 48 - 80 km/h
591 kg
Sonderausstellung : Unter Strom – 130 Jahre Elektromobilität auf Rädern
PS.SPEICHER
Einbeck
Germany
September 2018
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
12 de març del 2021. 3ª Volta Revolta
Acció de la 'Revolta escolar' on més de 50 Escoles de Catalunya van participar, una acció reivindicativa, que busca la tranquilitat i la seguretat a la sortida de les escoles. Menys cotxes per tenir més seguretat i menys contaminació.
'Volta Revolta' és una acció ciclista que uneix algunes d'aquestes escoles per donar suport a l'acció de la 'Revolta escolar' que es fa cada 15 dies a diferents ciutats de Catalunya. Van ser uns 50 ciclistes que van donar suport, sempre amb les mesures de seguretat de la covid.
En aquesta ocasió vem anar a donar suport a les escoles de La Dreta de l'Eixample i el Fort Pienc.
----
12 de marzo de 2021. 3ª Volta Revolta
Acción de la 'Revolta Escolar' donde más de 50 Escuelas de Cataluña participaron, una acción reivindicativa, que busca la tranquilidad y la seguridad en la salida del cole. Menos coches para tener más seguridad y menos contaminación.
'Volta Revolta' es una acción ciclista que une algunas de estas escuelas para apoyar la acción de la 'Revolta Escolar' que se hace cada 15 días en diferentes ciudades de Cataluña. Fueron unos 50 ciclistas que dieron apoyo, siempre con las medidas de seguridad de el Covid.
En esta ocasión se dió soporte a las escuelas de La Deta de l'Eixample y el Fort Pienc.
-Retrats ciclistes: Adrià Arenas-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''per mi la bicicleta; per mi és llibertat, autonomia, la bicicleta és un dels millors invents que s’ha generat, és un vehicle eficient...No hi ha cap altre vehicle amb el que puguis moure’t amb la teva pròpia energia motriu, que puguis viatjar, que puguis fer exercici, més enllà de tots els adjectius que se li puguin posar.'' Adrià Arenas
Avui hem trobo amb l’Adrià Arenas, ell és membre del BACC –Bicicleta Club de Catalunya- és llibreter i apassionat de les bicicletes i tot el que tingui a veure amb elles, actualment es dedica a tirar endavant l’Associació ciclista amb altres companys. Va treballar a la Casa del Llibre durant molts anys, i es declara comprador de llibres pel tacte, el olor, les portades... i per descomptat, pel contingut
Ens trobem al carrer Concòrdia al Poble Sec, ell l’ha triat per què fa 1 mes aproximadament que l’han pacificat. Potser hi ha coses a millorar però ara és un carrer més per a les persones i/o bicicletes. M’explica que encara hi ha cotxes que aparquen també però que ja és un primer pas per la pacificació del barri i del centre de la ciutat. Fem algunes fotos i anem a fer un cafè a la plaça de les Navas, que també està pensada per a la gent i no hi passen cotxes. Busquem terrassa, prenem cafè i xerrem.
1.- Bé primer de tot digues per què has triat aquest lloc?
A – He triat aquest lloc primer per què visc aquí, per què m’agrada molt Poble Sec -i turistes-, perquè es un barri que està a prop del centre, i està a la vora Montjuic, que es el pulmó verd de la ciutat, es un parc, li diuen el parc de Montjuic tot i que no es un veritable parc perquè hi passen cotxes, realment hi ha molta feina a fer aquí.
2.- Un oasi urbà...
A – Sí, però realment aquí només pugen les persones del Poble Sec, Montjuic es ideal per desconnectar, jo baixo de casa, creuo 2 carrers i ja estic amunt i desconnectes. Vinc d’un poble molt petit, vinc de la muntanya, i és el més semblant al que he viscut durant molt anys i a tocar de casa!
3.- Quin poble?
A – Vinc d’Olesa de Bonesvalls, al costat del Garraf, de fet l’ Sterrato del Garraf que organitza @venividi.cc passa per allà...
4.- Ho conec, m’agrada la zona...
A – Quant vaig a casa dels meus pares pujo amb la bici. Vaig venir a viure a Barcelona i vaig aterrar aquí al Poble Sec, fa ja onze anys, i he viscut a molts llocs de Barcelona, i de tots ells em quedo amb el Poble Sec. Es un barri molt humil, es molt proper, una mica poble, un barri d’acollida des de principis del segle, i hi vaig tornar fa cinc anys i la veritat es que no em mouré...de moment. S’estan prenen mesures per que deixi de ser un barri només pels cotxes, els carrers estan tornant una mica al que havien estat, per poder gaudir-los, per poder senzillament jugar al carrer com aquí ara mateix a la plaça estan jugant els nens – Plaça de les Navas-. També el carrer Concòrdia que he triat, abans hi havia dos fileres de cotxes, casi no tenies espai per passar per la vorera, els cotxes són com muralles que impedeixen el veritable contacte amb la gent.
5.- I l’acaben de pacificar ¿no?
A – Fa un mes que l’han obert... Es va començar amb el carrer Olivera, han condicionat aquí la entrada a la plaça de Navas, es va fer el carrer Rades, properament es farà la Plaça del Setge amb la idea de que el carrer estigui pensat pel pas de les persones, per una ciutat una mica més humana... Podria haver triat un carril bici per fer el retrat, però jo em considero, a banda de ciclista, ciutadà de Barcelona.
6.- Molt bé! I que significa per a tu la bicicleta?
A – Bé, per mi la bicicleta...sempre la he tingut integrada a la meva vida. Els meus pares als anys 70 vivien a una masia i per anar a Gavà, en una època en que tothom tenia el cotxe, els meus pares van optar per la bici, i es movien en bici; anaven per la carretera que va a Castelldefels a Gavà, el meu pare m’explicava anècdotes de conflictes amb els cotxes, ja que no era habitual que dos hippies anessin en bici per la carretera, suposo que això em ve de família...i encara guarden les 2 bicicletes vintage, 2 Colnagos de passeig. I jo m’he mogut sempre per Olesa amb bicicleta de muntanya, anava a la escola en bici, amb ma mare al principi anàvem caminant, l’escola està a uns 2 kilòmetres de distància, però quan vaig créixer al final em van dir “escolta ves en bici”. Era dels pocs del poble que anava en bici a l’escola, i després ha sigut una diversió per mi, anava amb ella per tot el Garraf. Aleshores quant vaig venir a viure a Barcelona i estudiava a la Zona Universitària, primer anava en metro, però un dia em va caure una bici entre mans, i vaig començar a moure'm amb ella per temes econòmics, records d’infantesa, esport, salut, etc. Vaig començar a moure’m amb aquella bicicleta, i vaig tenir diferents bicis amb les quals vaig anar agafant experiència ciclista i urbana. Amb una Zeus vermella –bicicleta de carretera- vaig fer els meus primers “pinitos” en el cicloturisme. I em deies que simbolitza per mi la bicicleta; per mi és llibertat, autonomia, la bicicleta és un dels millors invents que s’ha generat, és un vehicle eficient...No hi ha cap altre vehicle amb el que puguis moure’t amb la teva pròpia energia motriu, que puguis viatjar, que puguis fer exercici, més enllà de tots els adjectius que se li puguin posar.
7.- Senzilla i a la vegada molt completa...
A – Sí, i es curiós, altres vehicles han anant evolucionant, i la bicicleta manté la seva essència des de l’origen, des dels primers velocípedes: dues rodes, un plat, un pinyó, varis pinyons, marxes, i la bicicleta la fas moure tú, tú ets el motor! Bé per mi es un dels vehicles per excel·lència, senzill i a la vegada sofisticat. I també per mi no hi un altre element de transport que em permeti arribar a la gent amb tanta “cercania” ¿no? Perquè no has de baixar la finestra per poder parlar amb el del costat. La bicicleta em permet posar el peu a terra parlar amb qualsevol desconegut, preguntar-li alguna cosa, ni que sigui una indicació, i finalment pots acabar fent amics, tenint converses super interessants amb desconeguts, i jo crec que això cap altre vehicle t’ho permet.
8.- També vas estar lligat a la Massa Crítica?
A – Sí, es clar, jo estic a la Bicicleta Club de Catalunya per una qüestió correlativa. Un dia, em vaig registrar en un foro i vaig conèixer el Carles, el Carles Benito que es l’actual president del BACC, i jo necessitava consells ciclistes, i ell es va posar en contacte i em va començar a ajudar. I una cosa em va portar a l’altre, al ‘foro mtb’ vaig trobar un cartell que posava Massa Crítica de Halloween, parlo de l’any 2008...
I cercant informació vaig trobar que aquí a Barcelona s’havia deixat de fer la massa critica. Era un esdeveniment mensual, que es quedava un cop al mes on es reivindicava un altre tipus de ciutat, molt més humana, que la bicicleta tornés a recuperar el lloc que havia tingut dècades abans o un segle abans. I llavors, amb el Carles, que jo no coneixia gaire llavors, vam parlar, i vam buscar una data per tornar a engegar la massa de Barcelona. Vam començar a fer difusió amb cartells, flyers, i ho vam repartir per tota la ciutat. Un agost del 2009 vam començar... totes les Masses Crítiques són a final de mes i nosaltres, no sé per què la vam posar els primers divendres del mes... I llavors vam obrir una web, amb informació base sobre la massa. Va ser una època molt maca veure com primer venien 100 persones, i després el mes següent 200, 300 i 400 i uau! I bé, puc dir que gran part dels meus col·legues son de la Massa Crítica.
I una cosa porta a l’altre, i coneixes gent relacionada amb el ‘mundillo’ de la bici, i va arribar el BACC, una associació ciclista defensa els drets i deures dels ciclistes i promociona la bicicleta urbana, i que a mi em representa. Ara mateix puc dir que la meva passió per la bicicleta s’ha convertit en un projecte de feina, un projecte molt interessant i molt maco.
9.- I dels trenta dies, coneixies quelcom?
A – No, des de l’any passat que ens van trucar i ens van dir, “escolteu voleu participar?”, però ens van avisar amb tan poc temps que finalment al BACC no vam poder participar. Aquest any si que hem organitzat una xerrada sobre els drets dels ciclistes i una presentació d'un estudi que ha analitzat l'eficiència de les mascaretes anticontaminacíó que fan servir els ciclistes a al ciutat. Tot ha estat gràcies a la col·laboració del CSIC i la bona feina del Xavier Querol i el Fulvio Amato, els encarregats del projecte. Aquestes dues activitats les vam presentar a l’Eroica Caffè Barcelona. També vam fer altre activitat bastant divertida, el pit-stop-ciclista, on paràvem a ciclistes i els hi fèiem reparacions i ajustos ràpids a les seves bicicletes. Crec que els trenta dies en bici es una bona idea per donar a conèixer la mobilitat en bicicleta a altre gent que saps que podrien anar en bici però que potser els hi fa por, potser no està tan convençuda, etc, i amb aquest hàbit dels 21 dies mínim podrien aconseguir canviar d’hàbits ¿no?
10.- Quins problemes de convivència entre vehicles hi ha actualment?
A – Tenim una cultura del cotxe malauradament arrelada per tots, i això ha de canviar, senzillament ha de canviar...ja no per tots els prejudicis que genera el cotxe, sinó per tots el beneficis que genera la bicicleta, que son innegables. Ja no només per una persona si no pel seu voltant. Tot l’urbanisme de les ciutats dels últims anys ha estat pensat pel cotxe. Cotxe: vehicle de 4 rodes, que ocupa molt espai, uns 2 metres, i què agafant d’exemple els carrers com el Concòrdia que he escollit, podem veure una vorera que no feia més de 50cm, i que gairebé no hi podies passar. Ara s'hi pot caminar tranquil·lament.
També tenim veritables autopistes urbanes, on prima la velocitat, on prima la rapidesa, on el vehicle motoritzat té un paper important i la resta queda relegat al segon pla. Lo altre són els vianants, transport públic i bicicleta, i això és el que aquests últims anys s’està intentant canviar amb més o menys encert.
11.- I com a BACC, demaneu alguna cosa en concret ara mateix per millorar la mobilitat a Barcelona?
A – El BACC el que defensa és una ciutat més humana més tranquil·la, on els modes de desplaçaments siguin més sostenibles i més ràpids, tant els dels vianants com els del transport públic o els de la bicicleta. Els vehicles a motor privats deurien de tenir-ho més difícil per circular per la ciutat. El BACC considera que la bicicleta ha vingut per quedar-se, no es nova, es més, es va inventar abans que el cotxe i la moto, i ha tornat per quedar-se, i és un eix vertebrador de la mobilitat del present i del futur.
A dia d’avui Barcelona no es una ciutat per les persones, per moltes bones intencions que tinguin els governs. El que nosaltres critiquem és que es pren la bicicleta com una arma política. Per exemple, el mandat actual no ha estat capaç de donar un cop sobre la taula i posar-li fre de veritat al vehicle motoritzat. Nosaltres demanem un conjunt de mesures que integrin la bicicleta com un vehicle de ple dret a les ciutats.
Moltes gràcies Adrià!
Many buildings with many cars, and a test drive today in a new vehicle that is a bit of a Tesla in Sheep’s clothing.
The zeppelin tourists overhead made it all the more surreal.
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Expo : Dream Cars 2019
Auto / Moto / Van : 97° European Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2019
Electric Drive
90° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2012
A New Vision for the Future
Making its debut at the 2017 Geneva International Motor Show, the EXP 12 Speed 6e concept represents a bold statement on the future of electric cars – and of luxury mobility.
Designed to transform the EV sector in both concept and execution, the EXP 12 Speed 6e fuses the unrivalled hand craftsmanship for which Bentley is famous, with electric performance, heart-stopping design and the range of a true grand tourer.
The EXP 12 Speed 6e is a statement of Bentley’s intention to create the world’s first true luxury electric sports car – and an overt invitation for the public to feed back on Bentley’s vision for the road ahead.
Exterior Design
The EXP 12 Speed 6e is not just an opportunity to envision an electric Bentley. It represents the future of Bentley design, both inside and out.
The exterior body shell is a sleek expression of sports car design, inspired by contemporary architecture, aircraft fuselages and the geometry of the natural world.
A natural evolution of Bentley’s design DNA, it takes the marque’s trademark muscular haunch and powerline to exhilarating new heights. The short front overhang, long bonnet and wide, planted rear aspect all contribute to an unmistakable sense of speed, while the iconic matrix grille features an exquisite smoked stainless steel finish. Contrasting copper highlights offer subtle acknowledgement of the car’s status as a fully electric vehicle, while an illuminated ‘6’ logo can be seen through the grille.
Throughout the car, form coexists with function to support a more sustainable future. The twin bonnet scoops, for example, double as heat sinks, keeping down the temperature of the car’s batteries and drivetrain, without the need for additional cooling technology.
Interior Design
Bentley’s future is one of innovative materials as well as inventive technology. The entire central tunnel, for example, is hewn from a solid piece of glass, encompassing a high-definition OLED curved display. All principle onboard controls are accessible from here, including navigation, entertainment and climate control.
Just as they do on the outside of the car, copper details provide visual interest throughout the cabin, adorning the gear selector and Bentley Dynamic Drive dial control. Even the veneer panels inside the doors feature copper accents, drawing the eye to the handcrafted, natural wood finish.
Tomorrow’s luxury customers will expect intuitive technology and traditional craftsmanship to be integrated seamlessly – a demand that has dictated much of the car’s groundbreaking design. The wing mirrors dispense with the usual reflective glass in favour of cameras, feeding visual input directly to the dash. It’s one more example of Bentley’s future design direction – and the company’s ongoing commitment to exceeding customer expectations in everything it does.
Electric Performance
Luxury is only one side of the Bentley equation. That’s why the EXP 12 Speed 6e has been conceived as more than just a showcase of design and craftsmanship. It is an entirely new format for both urban and open-road driving.
Electric power provides an opportunity to exceed the performance limits of cars built on the conventional combustion engine. From a standing start, electric motors deliver phenomenal levels of torque, which translates into heart-stopping acceleration.
In order to deliver a true grand touring experience, the EXP 12 Speed 6e would be built with the capacity to drive from London to Paris or Milan to Monaco on a single charge. This impressive range would be supported by fast recharging, thanks to inductive technology.
New Technology, New Thinking
Not all new concept cars are truly innovative. The EXP 12 Speed 6e is about much more than a car, however. It represents a first step on a journey that will change the way today’s drivers think about mobility and what it can be. From rapid charging and fast acceleration to a world of connected lifestyle services, where onboard concierge software responds to complex voice input, the world of luxury transport is set to change immeasurably.
For Bentley’s design team, this means looking beyond the horizon, to a day when drivers become passengers and car ownership gives way to transport as a service. The car of the future will be more luxurious, more sustainable and more autonomous than ever before.
87th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2017
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Electric Drive
96° Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2018
Electric Drive
IAA 2019
Internationale Automobil Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2019
-Retrats ciclistes: Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''...em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!''
''-‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) ''
Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
-Avui fem un retrat molt especial, tots els ‘retrats ciclistes’ tenen alguna cosa d’especial, cadascú té el seu toc personal i la seves característiques, cada història té vida pròpia i ens mostra una part de la seva vida i de la seva relació amb la bicicleta...
Avui però, és tracta d’un retrat a una gran persona i gran ciclista (per aquest ordre), ens fa molta il·lusió parlar, fer unes fotos i conèixer més a fons al Juanjo Méndez, també conegut més amistosament a xarxes com ‘El Cojo Cabrón’
Per aquest retrat hem dedicat 2 dies a fer fotos al velòdrom d’horta. El primer dia ens vem trobar amb ell i el seu entrenador el Bernat Moreno. Era el dia de taller, no hi havia ni maillot ni culotte a la vista, ni tampoc suor... només greix, cadenes, i bicicletes de diferents mides per ajustar. Totes de l’equip Genesis on tenen molta cantera i formació ciclista de diferents edats. Aquest primer dia és el que ens vem asseure a xerrar amb ell i ens va donar varies lliçons de vida només amb la seva forma de veure les coses, tan les que a ell li havien passat com de la vida en general.
El segon dia ja en mode ciclista de pista, el Juanjo donava voltes i voltes al circuit ovalat, unes més ràpid altres més lent, el que es coneix com ‘fer sèries’. És impactant veure’l a ell i altres ciclistes amb amputacions, lo ve que pedalen i la normalitat amb la que s’entrenen amb la resta de corredors sense amputacions.
Després d’unes quantes fotos al Juanjo i als diferents ciclistes que pedalaven aquell dia, nosaltres tornem al passat, viatjem en el temps, i ens situem al primer dia al despatx del Genesis dins del velòdrom, on ens vem sentar relaxadament amb el Juanjo i després de fer unes fotos, vem xerrar una estona...
En Juanjo té 55 anys i és ciclista paralímpic, es dedica a córrer en bicicleta i
porta el grup Genesis juntament amb el Bernat Moreno, i aquesta és la seva historia...
-Pròleg de l’entrevista-
Mentres el Sergi Periche i jo –Xavi Calvo- estem fent fotos al despatx i busquem bons enquadres, el Juanjo ens diu: -‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) i així amb aquest bon humor vem començar l’entrevista...
1.- Aquest lloc -Velòdrom d’Horta- que implica per tú?
J- Doncs és una de les parts de la meva vida... He pogut fer el que volia, apart d’entrenar, ensenyar a gent que vulgui anar amb bicicleta... Som el primer club de ciclisme integrat al velòdrom, i aquí acceptem a tothom: escola pels nens, ciclistes que venen a pedalar a la pista, juvenils que volen passar a professionals, gent amb discapacitats, ja siguin amputacions, paràlisis cerebrals, autistes, en definitiva qualsevol persona que tingui ganes d’anar en bicicleta. I no cal que sigui competició, hi ha gent que competeix i altres només volen anar en bicicleta.
2.- Quant fa que existeix aquest club?
J- El club Genesis el vem iniciar en Bernat i jo al 2002 , i al velodròm portem des del 94...
3.- Explica’ns que et va passar, com va ser l’accident que vas patir?
J- Vaig tenir l’accident de moto a l’any 1992... Venia de muntar cavall amb el meu germà, m’agrada molt muntar a cavall i encara ho continuo fent en l’actualitat... aleshores em vaig desmaiar a sobre de la moto i el meu germà es va pensar que anava de ‘racing’ per què conduïa una Kawasaki ZXR 750cc, un ‘pepinillo’, i al desmaiar-me el meu cos va anar endavant i la ma va donar gas a fons... anava en 2ª o 3ª marxa, per tant em vaig posar a 180 o 190 km/h tranquil·lament... i clar... vaig anar tot recte fins que vem arribar a una curva i el meu germà ja va notar que la curva no la donava... per ‘sort’ vaig picar contra un cotxe que venia de cara, vem xocar pel seu lateral, era un seat 124 on anaven 5 persones , el cotxe el vaig doblegar però per sort no els hi vaig fer res, només se li va trencar el peu al conductor... tampoc li va passar res al meu germà, va sortir volant i al caure tenia rascades a l’esquena i talls al genoll, però res greu... i jo em vaig arrencar el braç i em van donar per mort. Vaig perdre molta sang, la cama a trossos, sense pols i no em movia... aleshores ja tapat amb la manta tèrmica la guardia civil va veure com em movia, i corrents van treure al meu germà de la camilla i em van posar a mi (ho diu rient) i em van portar cap al Hospital Taulí de Sabadell per què a Barcelona no arribava, era lo més proper... Vaig entrar clínicament mort, i allà em van ressuscitar... van estar més de mitja hora per reanimar-me i van gastar 48 litres de sang...
El meu cos era un mapa, i el casc també estava trinxat, però justament el casc em va salvar la vida....
4.- I se saben les causes del desmai?
J- Doncs no, i a més venia de muntar a cavall i no havia ni begut ni res de res... Suposo que em tocava i ja està, tenia tots els números... i sort que em vaig xocar amb el cotxe, perquè si no anava contra una paret i allà si que em tindrien que haver tret amb rasqueta.... de fet la guardia civil buscava la frenada per que no hi havia, es pensaven que m’havia suïcidat ...
5.- I abans de l’accident havies competit?
J- Si. En els meus inicis vaig començar a anar en bici quant tenia 12 anys amb el meu pare, després als 14 vaig passar a cadet , juvenil , amateur... i vaig estar apunt d’arribar a professional, però no vaig arribar i ho vaig deixar (suspira) i em vaig posar a treballar.
6.- Eres ciclista de ruta?
J- Si era ciclista de ruta, fondista vamos... a fer km... vaig córrer amb Melcior Mauri, Celestino Prieto... de fet amb el Celestino tenia una anècdota de quant jo era juvenil i ell era més gran. Em vaig escapar amb ell en una cursa, en un moment donat es va girar , em va veure i va dir: -‘’però que haces tú aquí...’’- (moltes rises de tots) com dient: -‘‘de on has sortit tú...’’- després ja em va deixar. Però vamos jo sempre he sigut molt burru, encara ho sóc.
7.- I després de l’accident vas pensar que faries bici alguna vegada més...?
J- Res! Quant estàs al llit de l’hospital penses: ‘que faré ara...’ sense cama, sense braç, feia un any que m’havia casat i pensava que em deixaria la dona. No penses res de bo. No em podia ni moure, m’havien d’ajudar per tot. De fet els primers jocs paralímpics els vaig veure allà des del llit, era l’any 92.
8.- I quant és la primera vegada que veus/creus que podràs anar en bicicleta?
J- Primer va passar un temps i em vaig engreixar molt, vaig arribar a pesar més de 100kg i això no m’ajudava en res a la meva mobilitat, també va haver un dia que em van ensenyar una foto de mi mateix i no em vaig reconèixer, vaig dir que aquell no era jo. Això em va fer canviar, va ser el detonant. Vaig parlar amb el Bernat i vem començar a fer exercicis i aprendre a caminar, etc. Penseu que en aquella època ningú t’explicava com t’havies de posar la cama ortopèdica ni com caminar ni res, i amb el Bernat i un llibret d’instruccions vem començar a fer-ho. Després el Bernat em va dir: -‘‘el que sempre hem fet és anar en bicicleta... ho provem..’’-, i vem provar-ho al velòdrom... el primer lloc on vaig provar d’anar en bicicleta va ser aquí, on estem ara!
I em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!
Això si, va ser un suplici i el Bernat al meu costat aguantant-me, i el que em feia més mal era el braç per suportar tot el pes. El fet de ser una bici piñó fixe ajudava en la pedalada ja que la mateixa inèrcia et propulsava, va ser més difícil amb les bici normals, fins que no vaig fer bé la pedalada rodona em va costar. I amb tota aquesta experiència, el que a mi m’agrada és ensenyar a la gent que ve a aprendre al Genesis.
9.- I la bicicleta que ha significat per a tú ?
J- La Bicicleta és la meva vida! Jo el primer que faig quant m’aixeco és entrenar unes 3 hores diàries de ruta. Aquí al velòdrom igual, entrenar o estar al taller arreglant les bicicletes o ajudant a la gent que ve aquí amb la bici.
10.- I com et trobes a la carretera comptant que la convivència amb els vehicles a motor és delicada?
J- Doncs m’han tirat moltes vegades, he tingut commocions cerebrals, m’he trencat ossos, però m’agrada tant que no ho puc deixar. Ara fa poc se’ns va creuar un cotxe i ens va tirar als 3 que veníem de cara i amb els mossos darrera nostre, i el ‘tio’ encara deia que s’havia parat per que ens havíem caigut... per sort els mossos ho van veure tot.
11.- Per què tu pots frenar de cop en situacions límit?
J- Si. Pensa que jo tinc els 2 frens en 1. Tinc més pes de frenada al darrera que al davant per no fer un invertit si clavo frens, aleshores derrapo i en aquestes situacions vaig al terra, però és el mal menor. De totes formes faig ports de muntanya llargs i tot el que fa qualsevol ciclista, lo únic que en les baixades haig de vigilar més i si són baixades llargues el braç es cansa més.
12.- I que em pots dir de l’ajuda que feu als joves del Genesis?
J- Tenim 4 ciclistes, 2 sub 23 i 2 juvenils, i són de la zona de Barcelona, tenen dietista, el Bernat els entrena i els podem ajudar. Aquests en concret ho tenen clar: volen ser professionals. Em pregunten a mi de vegades que com ho he fet, i jo els hi dic: ‘mira la única solució que hi ha és la d’entrenar, entrenar i entrenar.’
13.- I creus que si no haguessis tingut l’accident haguessis arribat a competir també...?
J- No, no crec, per què quant vaig estar apunt d’entrar a professionals em vaig cremar, vaig perdre la il·lusió, i quant perds la il·lusió ja estàs llest, i en aquell moment vaig penjar la bici i no la tocava gaire. Després de l’accident i quant ja vaig començar amb la bici, va ser com començar de 0 i tenia il·lusió, les primeres sortides per carretera, el primer campionat d’Espanya que vaig guanyar.
Al primer mundial em van donar per tot arreu, i això em va fer entrenar molt més dur, em vaig picar i després vaig aconseguir 2 campionats del món, 1 copa del món, 4 jocs para olímpics amb moltes medalles, etc...
14.- Que ens pots dir del Jocs Paralímpics, com a experiència?
J- He fet Atenas, Pekín, Londres y Rio de Janeiro, y la que em va marcar més va ser la de Pekín.
15.- I tens alguna anècdota destacable?
J- En una competició a València va començar a ploure i vem començar a caure tots, al final vaig caure jo també, em vaig aixecar sense mal i vaig demanar la bici a un guardia urbà que hi havia per allà, i el ‘tio’ em diu: -‘‘No te la puedo dar... està rota!’’- (moltes rises sense parar) i li vaig dir: -‘’mira el que va a sobre de la bici..’’- (més risas) Doncs això, que no estava trencada la bici ☺
16.- A l’inici les bicis i la tecnologia eren igual que ara?
J- Al inici no tenia suport del munyó, era com si no tinguessis un punt de suport, i això per arrancar es nota molt. El Bernat anava fent fotos als primers campionats que anàvem i ens fixàvem en la resta de competidors a veure quins sistemes tenien. Ara nosaltres som els millors, però en aquella època, érem novells, i justament quant més ho necessitàvem no teníem l’ajuda. Als inicis costava molt demanar que et fessin peces a mida per què eren molt cares, penseu que hi ha peces que podrien valdre més que la bicicleta. Aleshores ho fèiem amb adaptacions i ens buscàvem la vida. Passa com sempre, als inicis quant més ho necessites, no tens l’ajuda necessària. Ara ja ha canviat tot i al conèixer més gent, és més fàcil aconseguir peces, etc. Per sort ara nosaltres ajudem als que venen i no han d’esperar tant com nosaltres vem tenir que esperar per tenir les primeres bicis en condicions per pedalar.
17.- I com veus la convivència amb els vehicles a motor?
J- Hi ha molt poc civisme. Els mòbils, els toms toms i moltes distraccions. A mi ‘no m’han vist’ estan a un semàfor arrancant per exemple... i lo típic: -‘‘No te he visto...’’- pues si no em va veure seria per algo!
Tots en general fem imprudències, els motoristes per què passen aprop, els ciclistes també fem coses malament , però els cotxes i vehicles més grans no tenen consciència de que porten un vehicle que pesa tones i que pot fer molt mal. S’ha de tenir en compte que nosaltres som la part més dèbil.
Abans anava en bici urbana per venir aquí, i no agafava mai carrils bici, per què són com una gimcana, estàs esquivant persones, papereres, vehicles i de tot durant tot el recorregut. Els carrils, encara que hi hagin molts, no estan ben pensats. Sembla que la gent que ha dissenyat alguns carrils bici no han anat mai en bicicleta. Quant viatges fora a Holanda o Dinamarca o veus molt clar.
18.- Ja per acabar, coneixies els 30 dies en bici?
J- Si. Totes aquestes iniciatives són maques i tindria que haver més.
Moltes gràcies un plaer immens i gràcies per compartir una estona de fotos i xerrada amb nosaltres.