View allAll Photos Tagged zeroemissions
A New Vision for the Future
Making its debut at the 2017 Geneva International Motor Show, the EXP 12 Speed 6e concept represents a bold statement on the future of electric cars – and of luxury mobility.
Designed to transform the EV sector in both concept and execution, the EXP 12 Speed 6e fuses the unrivalled hand craftsmanship for which Bentley is famous, with electric performance, heart-stopping design and the range of a true grand tourer.
The EXP 12 Speed 6e is a statement of Bentley’s intention to create the world’s first true luxury electric sports car – and an overt invitation for the public to feed back on Bentley’s vision for the road ahead.
Exterior Design
The EXP 12 Speed 6e is not just an opportunity to envision an electric Bentley. It represents the future of Bentley design, both inside and out.
The exterior body shell is a sleek expression of sports car design, inspired by contemporary architecture, aircraft fuselages and the geometry of the natural world.
A natural evolution of Bentley’s design DNA, it takes the marque’s trademark muscular haunch and powerline to exhilarating new heights. The short front overhang, long bonnet and wide, planted rear aspect all contribute to an unmistakable sense of speed, while the iconic matrix grille features an exquisite smoked stainless steel finish. Contrasting copper highlights offer subtle acknowledgement of the car’s status as a fully electric vehicle, while an illuminated ‘6’ logo can be seen through the grille.
Throughout the car, form coexists with function to support a more sustainable future. The twin bonnet scoops, for example, double as heat sinks, keeping down the temperature of the car’s batteries and drivetrain, without the need for additional cooling technology.
Interior Design
Bentley’s future is one of innovative materials as well as inventive technology. The entire central tunnel, for example, is hewn from a solid piece of glass, encompassing a high-definition OLED curved display. All principle onboard controls are accessible from here, including navigation, entertainment and climate control.
Just as they do on the outside of the car, copper details provide visual interest throughout the cabin, adorning the gear selector and Bentley Dynamic Drive dial control. Even the veneer panels inside the doors feature copper accents, drawing the eye to the handcrafted, natural wood finish.
Tomorrow’s luxury customers will expect intuitive technology and traditional craftsmanship to be integrated seamlessly – a demand that has dictated much of the car’s groundbreaking design. The wing mirrors dispense with the usual reflective glass in favour of cameras, feeding visual input directly to the dash. It’s one more example of Bentley’s future design direction – and the company’s ongoing commitment to exceeding customer expectations in everything it does.
Electric Performance
Luxury is only one side of the Bentley equation. That’s why the EXP 12 Speed 6e has been conceived as more than just a showcase of design and craftsmanship. It is an entirely new format for both urban and open-road driving.
Electric power provides an opportunity to exceed the performance limits of cars built on the conventional combustion engine. From a standing start, electric motors deliver phenomenal levels of torque, which translates into heart-stopping acceleration.
In order to deliver a true grand touring experience, the EXP 12 Speed 6e would be built with the capacity to drive from London to Paris or Milan to Monaco on a single charge. This impressive range would be supported by fast recharging, thanks to inductive technology.
New Technology, New Thinking
Not all new concept cars are truly innovative. The EXP 12 Speed 6e is about much more than a car, however. It represents a first step on a journey that will change the way today’s drivers think about mobility and what it can be. From rapid charging and fast acceleration to a world of connected lifestyle services, where onboard concierge software responds to complex voice input, the world of luxury transport is set to change immeasurably.
For Bentley’s design team, this means looking beyond the horizon, to a day when drivers become passengers and car ownership gives way to transport as a service. The car of the future will be more luxurious, more sustainable and more autonomous than ever before.
87th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2017
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Electric Drive
96° Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2018
Electric Drive
IAA 2019
Internationale Automobil Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2019
-Retrats ciclistes: Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''...em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!''
''-‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) ''
Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
-Avui fem un retrat molt especial, tots els ‘retrats ciclistes’ tenen alguna cosa d’especial, cadascú té el seu toc personal i la seves característiques, cada història té vida pròpia i ens mostra una part de la seva vida i de la seva relació amb la bicicleta...
Avui però, és tracta d’un retrat a una gran persona i gran ciclista (per aquest ordre), ens fa molta il·lusió parlar, fer unes fotos i conèixer més a fons al Juanjo Méndez, també conegut més amistosament a xarxes com ‘El Cojo Cabrón’
Per aquest retrat hem dedicat 2 dies a fer fotos al velòdrom d’horta. El primer dia ens vem trobar amb ell i el seu entrenador el Bernat Moreno. Era el dia de taller, no hi havia ni maillot ni culotte a la vista, ni tampoc suor... només greix, cadenes, i bicicletes de diferents mides per ajustar. Totes de l’equip Genesis on tenen molta cantera i formació ciclista de diferents edats. Aquest primer dia és el que ens vem asseure a xerrar amb ell i ens va donar varies lliçons de vida només amb la seva forma de veure les coses, tan les que a ell li havien passat com de la vida en general.
El segon dia ja en mode ciclista de pista, el Juanjo donava voltes i voltes al circuit ovalat, unes més ràpid altres més lent, el que es coneix com ‘fer sèries’. És impactant veure’l a ell i altres ciclistes amb amputacions, lo ve que pedalen i la normalitat amb la que s’entrenen amb la resta de corredors sense amputacions.
Després d’unes quantes fotos al Juanjo i als diferents ciclistes que pedalaven aquell dia, nosaltres tornem al passat, viatjem en el temps, i ens situem al primer dia al despatx del Genesis dins del velòdrom, on ens vem sentar relaxadament amb el Juanjo i després de fer unes fotos, vem xerrar una estona...
En Juanjo té 55 anys i és ciclista paralímpic, es dedica a córrer en bicicleta i
porta el grup Genesis juntament amb el Bernat Moreno, i aquesta és la seva historia...
-Pròleg de l’entrevista-
Mentres el Sergi Periche i jo –Xavi Calvo- estem fent fotos al despatx i busquem bons enquadres, el Juanjo ens diu: -‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) i així amb aquest bon humor vem començar l’entrevista...
1.- Aquest lloc -Velòdrom d’Horta- que implica per tú?
J- Doncs és una de les parts de la meva vida... He pogut fer el que volia, apart d’entrenar, ensenyar a gent que vulgui anar amb bicicleta... Som el primer club de ciclisme integrat al velòdrom, i aquí acceptem a tothom: escola pels nens, ciclistes que venen a pedalar a la pista, juvenils que volen passar a professionals, gent amb discapacitats, ja siguin amputacions, paràlisis cerebrals, autistes, en definitiva qualsevol persona que tingui ganes d’anar en bicicleta. I no cal que sigui competició, hi ha gent que competeix i altres només volen anar en bicicleta.
2.- Quant fa que existeix aquest club?
J- El club Genesis el vem iniciar en Bernat i jo al 2002 , i al velodròm portem des del 94...
3.- Explica’ns que et va passar, com va ser l’accident que vas patir?
J- Vaig tenir l’accident de moto a l’any 1992... Venia de muntar cavall amb el meu germà, m’agrada molt muntar a cavall i encara ho continuo fent en l’actualitat... aleshores em vaig desmaiar a sobre de la moto i el meu germà es va pensar que anava de ‘racing’ per què conduïa una Kawasaki ZXR 750cc, un ‘pepinillo’, i al desmaiar-me el meu cos va anar endavant i la ma va donar gas a fons... anava en 2ª o 3ª marxa, per tant em vaig posar a 180 o 190 km/h tranquil·lament... i clar... vaig anar tot recte fins que vem arribar a una curva i el meu germà ja va notar que la curva no la donava... per ‘sort’ vaig picar contra un cotxe que venia de cara, vem xocar pel seu lateral, era un seat 124 on anaven 5 persones , el cotxe el vaig doblegar però per sort no els hi vaig fer res, només se li va trencar el peu al conductor... tampoc li va passar res al meu germà, va sortir volant i al caure tenia rascades a l’esquena i talls al genoll, però res greu... i jo em vaig arrencar el braç i em van donar per mort. Vaig perdre molta sang, la cama a trossos, sense pols i no em movia... aleshores ja tapat amb la manta tèrmica la guardia civil va veure com em movia, i corrents van treure al meu germà de la camilla i em van posar a mi (ho diu rient) i em van portar cap al Hospital Taulí de Sabadell per què a Barcelona no arribava, era lo més proper... Vaig entrar clínicament mort, i allà em van ressuscitar... van estar més de mitja hora per reanimar-me i van gastar 48 litres de sang...
El meu cos era un mapa, i el casc també estava trinxat, però justament el casc em va salvar la vida....
4.- I se saben les causes del desmai?
J- Doncs no, i a més venia de muntar a cavall i no havia ni begut ni res de res... Suposo que em tocava i ja està, tenia tots els números... i sort que em vaig xocar amb el cotxe, perquè si no anava contra una paret i allà si que em tindrien que haver tret amb rasqueta.... de fet la guardia civil buscava la frenada per que no hi havia, es pensaven que m’havia suïcidat ...
5.- I abans de l’accident havies competit?
J- Si. En els meus inicis vaig començar a anar en bici quant tenia 12 anys amb el meu pare, després als 14 vaig passar a cadet , juvenil , amateur... i vaig estar apunt d’arribar a professional, però no vaig arribar i ho vaig deixar (suspira) i em vaig posar a treballar.
6.- Eres ciclista de ruta?
J- Si era ciclista de ruta, fondista vamos... a fer km... vaig córrer amb Melcior Mauri, Celestino Prieto... de fet amb el Celestino tenia una anècdota de quant jo era juvenil i ell era més gran. Em vaig escapar amb ell en una cursa, en un moment donat es va girar , em va veure i va dir: -‘’però que haces tú aquí...’’- (moltes rises de tots) com dient: -‘‘de on has sortit tú...’’- després ja em va deixar. Però vamos jo sempre he sigut molt burru, encara ho sóc.
7.- I després de l’accident vas pensar que faries bici alguna vegada més...?
J- Res! Quant estàs al llit de l’hospital penses: ‘que faré ara...’ sense cama, sense braç, feia un any que m’havia casat i pensava que em deixaria la dona. No penses res de bo. No em podia ni moure, m’havien d’ajudar per tot. De fet els primers jocs paralímpics els vaig veure allà des del llit, era l’any 92.
8.- I quant és la primera vegada que veus/creus que podràs anar en bicicleta?
J- Primer va passar un temps i em vaig engreixar molt, vaig arribar a pesar més de 100kg i això no m’ajudava en res a la meva mobilitat, també va haver un dia que em van ensenyar una foto de mi mateix i no em vaig reconèixer, vaig dir que aquell no era jo. Això em va fer canviar, va ser el detonant. Vaig parlar amb el Bernat i vem començar a fer exercicis i aprendre a caminar, etc. Penseu que en aquella època ningú t’explicava com t’havies de posar la cama ortopèdica ni com caminar ni res, i amb el Bernat i un llibret d’instruccions vem començar a fer-ho. Després el Bernat em va dir: -‘‘el que sempre hem fet és anar en bicicleta... ho provem..’’-, i vem provar-ho al velòdrom... el primer lloc on vaig provar d’anar en bicicleta va ser aquí, on estem ara!
I em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!
Això si, va ser un suplici i el Bernat al meu costat aguantant-me, i el que em feia més mal era el braç per suportar tot el pes. El fet de ser una bici piñó fixe ajudava en la pedalada ja que la mateixa inèrcia et propulsava, va ser més difícil amb les bici normals, fins que no vaig fer bé la pedalada rodona em va costar. I amb tota aquesta experiència, el que a mi m’agrada és ensenyar a la gent que ve a aprendre al Genesis.
9.- I la bicicleta que ha significat per a tú ?
J- La Bicicleta és la meva vida! Jo el primer que faig quant m’aixeco és entrenar unes 3 hores diàries de ruta. Aquí al velòdrom igual, entrenar o estar al taller arreglant les bicicletes o ajudant a la gent que ve aquí amb la bici.
10.- I com et trobes a la carretera comptant que la convivència amb els vehicles a motor és delicada?
J- Doncs m’han tirat moltes vegades, he tingut commocions cerebrals, m’he trencat ossos, però m’agrada tant que no ho puc deixar. Ara fa poc se’ns va creuar un cotxe i ens va tirar als 3 que veníem de cara i amb els mossos darrera nostre, i el ‘tio’ encara deia que s’havia parat per que ens havíem caigut... per sort els mossos ho van veure tot.
11.- Per què tu pots frenar de cop en situacions límit?
J- Si. Pensa que jo tinc els 2 frens en 1. Tinc més pes de frenada al darrera que al davant per no fer un invertit si clavo frens, aleshores derrapo i en aquestes situacions vaig al terra, però és el mal menor. De totes formes faig ports de muntanya llargs i tot el que fa qualsevol ciclista, lo únic que en les baixades haig de vigilar més i si són baixades llargues el braç es cansa més.
12.- I que em pots dir de l’ajuda que feu als joves del Genesis?
J- Tenim 4 ciclistes, 2 sub 23 i 2 juvenils, i són de la zona de Barcelona, tenen dietista, el Bernat els entrena i els podem ajudar. Aquests en concret ho tenen clar: volen ser professionals. Em pregunten a mi de vegades que com ho he fet, i jo els hi dic: ‘mira la única solució que hi ha és la d’entrenar, entrenar i entrenar.’
13.- I creus que si no haguessis tingut l’accident haguessis arribat a competir també...?
J- No, no crec, per què quant vaig estar apunt d’entrar a professionals em vaig cremar, vaig perdre la il·lusió, i quant perds la il·lusió ja estàs llest, i en aquell moment vaig penjar la bici i no la tocava gaire. Després de l’accident i quant ja vaig començar amb la bici, va ser com començar de 0 i tenia il·lusió, les primeres sortides per carretera, el primer campionat d’Espanya que vaig guanyar.
Al primer mundial em van donar per tot arreu, i això em va fer entrenar molt més dur, em vaig picar i després vaig aconseguir 2 campionats del món, 1 copa del món, 4 jocs para olímpics amb moltes medalles, etc...
14.- Que ens pots dir del Jocs Paralímpics, com a experiència?
J- He fet Atenas, Pekín, Londres y Rio de Janeiro, y la que em va marcar més va ser la de Pekín.
15.- I tens alguna anècdota destacable?
J- En una competició a València va començar a ploure i vem començar a caure tots, al final vaig caure jo també, em vaig aixecar sense mal i vaig demanar la bici a un guardia urbà que hi havia per allà, i el ‘tio’ em diu: -‘‘No te la puedo dar... està rota!’’- (moltes rises sense parar) i li vaig dir: -‘’mira el que va a sobre de la bici..’’- (més risas) Doncs això, que no estava trencada la bici ☺
16.- A l’inici les bicis i la tecnologia eren igual que ara?
J- Al inici no tenia suport del munyó, era com si no tinguessis un punt de suport, i això per arrancar es nota molt. El Bernat anava fent fotos als primers campionats que anàvem i ens fixàvem en la resta de competidors a veure quins sistemes tenien. Ara nosaltres som els millors, però en aquella època, érem novells, i justament quant més ho necessitàvem no teníem l’ajuda. Als inicis costava molt demanar que et fessin peces a mida per què eren molt cares, penseu que hi ha peces que podrien valdre més que la bicicleta. Aleshores ho fèiem amb adaptacions i ens buscàvem la vida. Passa com sempre, als inicis quant més ho necessites, no tens l’ajuda necessària. Ara ja ha canviat tot i al conèixer més gent, és més fàcil aconseguir peces, etc. Per sort ara nosaltres ajudem als que venen i no han d’esperar tant com nosaltres vem tenir que esperar per tenir les primeres bicis en condicions per pedalar.
17.- I com veus la convivència amb els vehicles a motor?
J- Hi ha molt poc civisme. Els mòbils, els toms toms i moltes distraccions. A mi ‘no m’han vist’ estan a un semàfor arrancant per exemple... i lo típic: -‘‘No te he visto...’’- pues si no em va veure seria per algo!
Tots en general fem imprudències, els motoristes per què passen aprop, els ciclistes també fem coses malament , però els cotxes i vehicles més grans no tenen consciència de que porten un vehicle que pesa tones i que pot fer molt mal. S’ha de tenir en compte que nosaltres som la part més dèbil.
Abans anava en bici urbana per venir aquí, i no agafava mai carrils bici, per què són com una gimcana, estàs esquivant persones, papereres, vehicles i de tot durant tot el recorregut. Els carrils, encara que hi hagin molts, no estan ben pensats. Sembla que la gent que ha dissenyat alguns carrils bici no han anat mai en bicicleta. Quant viatges fora a Holanda o Dinamarca o veus molt clar.
18.- Ja per acabar, coneixies els 30 dies en bici?
J- Si. Totes aquestes iniciatives són maques i tindria que haver més.
Moltes gràcies un plaer immens i gràcies per compartir una estona de fotos i xerrada amb nosaltres.
Electric Drive
98° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2020
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
All-Electric 2022 Ford F-150 Lightning Showcase in San Antonio
Ford is currently focusing on electric surges that will ultimately shape the identity of the American automaker as it establishes a larger footprint toward carbon neutrality. The planet needs it, the human race needs it, and the sentient beings we share land and waters with definitely require it. But who said you had to sacrifice capability needs when purchasing an emissions-free pickup truck? Well, that's why Ford infused the 2022 F-150 Lightning with electric current.
Full review = www.automotiverhythms.com/all-electric-2022-ford-f-150-li...
Electric Drive
IAA 2019
Internationale Automobil Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2019
free-shaped home
futuristic architecture of israel
new trend eco-friendly house
zen architecture
bio-house
organic architecture
ferrocement concrete shells
voile de beton
zero-emission solar powered hydrogen fuel-cell
pv-cells
biomorphic curved bay windows
biomorphism blobbism bubble-house
maison-bulles palais-bulles luxurious-yacht feng-shui space-ship
nurbs-surfaces T-spline rhino revit green-house
bio-hotel - jerusalem area - israel
bed-and-breakfast - jerusalem area - israel
vacation-rentals in israel - jerusalem area - israel
dream residence - jerusalem area - israel
maison d'hotes - jerusalem area - israel
feng-shui energies
rapid prototyping
3D-CAD 3D-printing
Pavie-Architecture and Design for the Future
פנג שואי
אדריכלות אורגנית בית פאבי נווה דניאל גוש עציון הבית העגול עיצוב עתידני אדריכלות ירוקה צימרים איזור ירושלים אדריכלות ישראלית עכשיווית
אפרים פאווי - אפרים הנרי פאבי
pavie.co.il : פאבי אדריכלים
Electric Drive
Auto / Moto / Van : 97° European Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2019
Operated by: Dallas Area Rapid Transit
Built in: 2017
Manufacturer: Proterra
Model: Catalyst BE35 FC
Notes:
____________________________________________
Interior view looking to the rear on 45003, a nice roomy interior.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Please do not use this photo or any part of this photo without first asking for permission, thank you.
The advanced Audi Concept C is a product of the German automaker's technological heritage, integrated into a simple yet modern design philosophy for the future. Inspired by the Type D Silver Arrow race car and the Audi TT--with influences from the R8--the RWD Concept C features an upright grille, clean surfaces, strong shoulder lines, and a centrally located battery.
Developed from the ground up as a fully-electric truck on GM’s advanced Ultium EV Platform, the Silverado EV offers a combination of capability, performance and versatility, along with advanced technologies that can evolve the vehicle over time. In spring 2023, the Silverado EV will debut a WT model offering a large range battery with an expected GM-estimated range of over 400 miles on a full charge. In the fall of 2023, a fully loaded RST First Edition model, also including a 400-mile range, will debut with an MSRP of $105,000 + DFC. After production ramps up, Chevrolet will unleash the full Silverado EV portfolio including WT with a starting at MSRP of $39,900 + DFC, RST, Trail Boss and more with the ability to content the truck across various price ranges, with MSRPs around $50,000, $60,000, $70,000, $80,000 and more. This will allow customers to choose the truck that meets their capability and pricing needs.
A wave of chargepoints to support the fast-growing popularity of plug-in vehicles will be installed across the UK after the government set out £32 million of infrastructure support up to 2020.
Homes, hospitals, train stations and A-roads will be some of the locations for further chargepoints to maintain Britain’s position as a global leader in this cutting-edge technology.
The support compliments the fast-growing popularity of ultra low emission vehicles (ULEVs) with grant claims rising 4 fold in 2014 compared to the previous year as take-up of plug-in car grants continues to rise.
In addition, another £11 million of funding has been announced to boost the UK’s position as a world leader in low emission vehicle technology innovation. The funding will be provided to 50 organisations, ranging from small businesses to major universities, working together on 15 research and development projects, which include:
- the creation of a novel recycled carbon fibre material that will bring lightweight, low cost vehicle chassis structures to the mass market (led by Gordon Murray Design Ltd)
- development of a zero emission electric bus with hydrogen fuel cell range extender at a fraction of the cost of the current generation of hydrogen buses (led by Magtec)
- a prototype zero-emission power and cooling system adapted from a cutting-edge liquid nitrogen powered engine that will dramatically reduce the CO₂ emissions from refrigerated trucks and air-conditioned buses (led by Dearman Engine Company Ltd)
Transport Minister Baroness Kramer announced the funding during a visit to Nissan’s European technical development centre in Cranfield, Bedfordshire on Thursday 26 February 2015.
See news story for further information.
Also see Office for Low Emission Vehicles (OLEV) webpages and Go Ultra Low vehicles selector and video.
Electric Drive
IAA 2019
Internationale Automobil Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2019
Turning fuel cell vehicles from eco-cars into energy-cars, this concept vehicle adds an all-new sense of purpose to the future of the automobile.
Mondiale de l'automobile 2016
Expo Porte de Versailles
Paris - France
Oktober 2016
Fotos del que va ser la Retrotrobada 2021 per Calvox&Periche.
La Retrotrobada és un punt de connexió per a tots aquells que els hi agrada rememorar l’esperit ciclista del passat. Es tracta d'una Marxa bicis clàssiques a Berga (Barcelona), que fa un recorregut de uns 50km per la zona de Berga, Gironella, Caserres, Avià. Amb parades gastronòmiques i pauses durant el recorregut.
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
Electric Drive
90° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2012
First Bus‘ ADL Enviro 400 EV demonstrator 38600 (FB74 ZEB) was on loan from First South Yorkshire to First Greater Glasgow recently to help out with the bus shortages in Glasgow due to structural failure that was found on around 30 electric buses that are owned by First Bus. 38600 was seen here at Castlemilk, Carmunock Road, which just finished a trip on Route 75 from Milton. 18/1/25
Fotos del que va ser la Retrotrobada 2021 per Calvox&Periche.
La Retrotrobada és un punt de connexió per a tots aquells que els hi agrada rememorar l’esperit ciclista del passat. Es tracta d'una Marxa bicis clàssiques a Berga (Barcelona), que fa un recorregut de uns 50km per la zona de Berga, Gironella, Caserres, Avià. Amb parades gastronòmiques i pauses durant el recorregut.
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
Electric Drive
Type : Low-voltage electric motors
760 PS
Vmax : 300 km/h
Battery : nanoFlowell
Capacity : 300 kWh
Tank volume : 2 x 250 l
Range: 1.000 km
87th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2017
free-shaped home
futuristic architecture of israel
new trend eco-friendly house
zen architecture
bio-house
organic architecture
ferrocement concrete shells
voile de beton
zero-emission solar powered hydrogen fuel-cell
pv-cells
biomorphic curved bay windows
biomorphism blobbism bubble-house
maison-bulles palais-bulles luxurious-yacht feng-shui space-ship
nurbs-surfaces T-spline rhino revit green-house
bio-hotel - jerusalem area - israel
bed-and-breakfast - jerusalem area - israel
vacation-rentals in israel - jerusalem area - israel
dream residence - jerusalem area - israel
maison d'hotes - jerusalem area - israel
feng-shui energies
rapid prototyping
3D-CAD 3D-printing
Pavie-Architecture and Design for the Future
פנג שואי
אדריכלות אורגנית בית פאבי נווה דניאל גוש עציון הבית העגול עיצוב עתידני אדריכלות ירוקה צימרים איזור ירושלים אדריכלות ישראלית עכשיווית
אפרים פאווי - אפרים הנרי פאבי
pavie.co.il : פאבי אדריכלים
Electric Drive
IAA 2019
Internationale Automobil Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2019
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Electric Drive
To accompany the large ‘Swan Car’ The Maharaja of Nabha had this smaller version made for use on his estate in the 1920s.
The body was hand-beaten from steel sheet and fitted with an electric motor. It was called the ‘Baby Swan’ or ‘Cygnet’. Note the cygnets at the front. This is probably the oldest Indian-made automobile.
Both cars are now reunited in the museum, like ‘mother and daughter’.
Louwman Museum
Den Haag - The Hague
Nederland - Netherlands
March 2013
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
All-Electric 2022 Ford F-150 Lightning Showcase in San Antonio
Ford is currently focusing on electric surges that will ultimately shape the identity of the American automaker as it establishes a larger footprint toward carbon neutrality. The planet needs it, the human race needs it, and the sentient beings we share land and waters with definitely require it. But who said you had to sacrifice capability needs when purchasing an emissions-free pickup truck? Well, that's why Ford infused the 2022 F-150 Lightning with electric current.
Full review = www.automotiverhythms.com/all-electric-2022-ford-f-150-li...
Electric Drive
IAA 2017
Internationale Automobil-Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2017
Talked David into taking the 2nd Gen, DIY Electric Riding Mower out for a spin. It sounds noiser on video than it really is. Pretty much all the noise is of the blades turning, grass cutting, and the belts wizzing, with a little transmission noise thrown in there for good measure. By the way, he was running the mower in the 3rd speed position, it really moves in 6th.
When looking for a DONOR lawn tractor for a conversion, Look for one with as large of a front compartment you can find, in order to have room for batteries. I like having the battery pack under the hood in this particular conversion.
Good test run, nothing blew up!
Fotos del que va ser la Retrotrobada 2021 per Calvox&Periche.
La Retrotrobada és un punt de connexió per a tots aquells que els hi agrada rememorar l’esperit ciclista del passat. Es tracta d'una Marxa bicis clàssiques a Berga (Barcelona), que fa un recorregut de uns 50km per la zona de Berga, Gironella, Caserres, Avià. Amb parades gastronòmiques i pauses durant el recorregut.
Fotos del que va ser la Retrotrobada 2021 per Calvox&Periche.
La Retrotrobada és un punt de connexió per a tots aquells que els hi agrada rememorar l’esperit ciclista del passat. Es tracta d'una Marxa bicis clàssiques a Berga (Barcelona), que fa un recorregut de uns 50km per la zona de Berga, Gironella, Caserres, Avià. Amb parades gastronòmiques i pauses durant el recorregut.
-Retrats ciclistes: Albert Garcia-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, circula per tot arreu i ja està!''
Avui parlo amb una altre company de pedals, amb ell hem pedalat, reivindicat, lluitat, rigut, xerrat, hem realitzat campanyes i rodatges, i tot relacionat amb el món de la bici. No se com anomenar-lo, us explico: des de que el conec he sentit que l'anomenen amb diversos noms;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Álbert (a Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco.... ara que ho penso, si que té similitud amb el personatge del Senyor del Anells, també tenia varis noms (Gandalf, Mithrandir, Olórin, el Jinete Blanco...) Fet aquest apunt, avui entrevisto a Albert García, membre i actiu important d' Amics de la Bici entre d'altres carrecs i funcions en el món de la bici i el que engloba. Quedem a la seu d'amics de la bici, ell l'ha triat sense dubtar.
1.- Per què has triat aquest lloc:
- Amics de la Bici fa 38 anys que lluita per tenir una ciutat més humana a través de la bicicleta, i és un lloc on porto molts anys batallant i hi han hagut moltes vivències , i si hem de triar un lloc de BCN per referenciar la bici, no hi ha millor lloc que aquest.
2.- Has dit 38 anys d'Amics de la Bici, ho vas fundar?
No, hi ha 3 persones que ho van fundar: Vicenç Bagán, Manolo Díaz i el 'Txetxu'. El Vicenç va morir fa uns anys i després es van anar incorporant gent com a associats i com membres, ja que aquí no hi ha carrecs, i jo vaig estar des de l'inici però no com a fundador. Des de l'inici dels 90, encara que als 80 tenia algún contacte, però en aquella època competia i no estava al 100% implicat, estava en altres situacions vitals -amics de la bici es va finar al 1981-
3.- Com vas arribar a Amics de la Bici
- Vaig participar a la primera manifestació aquí a Espanya al 1976 a favor de l'ecologia, erem gent implicada en moviments polítics en contra de la dictadura, no hi habia tantes notícies com actualment, però hi havia el 'full de la bici' que era un full informatiu que s'editava des d'amics de la bici i es deixava a comerços i botigues com la botiga 'Integral' (on treballaven alguns membres de la associació), i jo ja tenia aquestes inquietuds. Aleshores quant em vaig centrar una mica i vaig tenir més interés per altres aspectes de la bici, ja vaig començar a estar més actiu a Amics de a Bici.
4.- Que destacaries del que ha aconseguit Amics de la Bici?
- Hi ha moltes coses que es fan actualment que ja haviem fet o proposat de fer en el passat, com: trobades ciclistes els divendres -actualment Massa Crítica Barcelona- , sortides culturals per ensenyar la ciutat - actualment #BiciBarris Biciclot SCCL- , les '24 hores en bicicleta' durant 14 anys, la 'operación ring-ring 'per què la gent anés a treballar o estudiar en bicicleta, el 'Fes-te veure' per promocionar l'ús de la il·luminació, i moltes més accions, i nosaltres quant veiem que la societat les incorpora, per nosaltres és un éxit. Si nosaltres deixem de fer una activitat i la fan actualment altres colectius o associacions NO és un fracás, nosaltres som voluntaris i no revem subvencions i ens autofinanciem, i volem que la ge i la ciutat es faci seves les nostres iniciatives.
5.- Els temps han canviat molt de quant va començar Amics de la Bici, és més difícil reivindicar actualment o fa 30 anys?
- Ara és més difícil reivindicar per què actualment en general -i inclús membres d'Amics de la Bici o altres associacions- o bé estan per altres coses, o bé ja els hi està bé per què poden circular per carrils bici. També hem de pensar que encara que nosaltres individualment anem en bici bé a pesar de la infraestructura, potser hi ha gent que té por de anar en bici, i per això hem de lluitar també, per aquesta gent. És veritat que hi ha molta millora respecte fa uns anys en quant a infraestructura, però calen millores i s'ha de seguir lluitant i reivindicant. També veig que en general les persones s'han acomodat molt i és difícil fer-les sortir de casa per protestar a no ser que sigui alguna cosa molt greu. Si convoques a la gent a una activitat amb cerveses vindrà molta gent, però si demanes que vagin a plaça Espanya a tallar-la per reclamar un carril bici, no anirà ni deu.
Abans, cada dimarts al local d'Amics hi havia reunió, tema, mogudes i activitats. Ara per temes reivindicatius, la gent té por, i més com està el context actual, per què abans et jugaves nits al 'calabozo' però actualment amb el que es veu a les notícies, la gent no se la vol jugar a que per una acció reivindicativa com tallar un carrer per demanar carrils bici millors, etc. et puguin buscar la ruina, o penes desorbitades.
6.- Això es podria comparar a la poca concentració de ciclistes quant es convoquen a una manifestació per demanar respecte a la carretera per algun o alguns atropellaments/assassinats (com diria l'Albert) a ciclistes.
- Si, mai a sigut fàcil mobilitzar al ciclista esportiu, de vegades amb una publicació a xarxes socials sembla que ja és suficient, i que la seva sortida de cap de setmana no es vol perdre. Apart de que actualment hi ha un estat de por en general, i algunes persones tenen por de reivindicar i lluitar pel que pugui passar. Estem en un estat policial i ens volen fer creure que estem en una democracia.
7.- Arribarà algún dia que la ciutat aposti definitivament per la bici, i que no sigui a mitjes com actualment?
- El problema de la bici és que és una eina política, la bicicleta tindría que ser com l'aigua, que circula per tot arreu i ja està!
S'enten que els vehicles a motor han de tenir el seu espai, però la bici és més difícil d'entendre. Els partits polítics des de fa molts anys, quant estan a la oposició diuen que faran coses amb la bici, i quant estan al poder canvian, i mentres la bici sigui una eina política, mai avançarem.
8.- Com veieu i que feu des d'amics de la bici pels 30diesambbicibcn?
- Portem 4 anys promocionant aquesta activitat, que seria com una mena de convocatoria de gent per reivindicar l'ús de la bicicleta, però sense que sigui fisica i puntual, es fa per xarxes. Després de 3 anys parlant amb l' Ajuntament de Barcelona per que se la fes seva l'activitat, aquest any sembla que per fi han apostat una mica per els 30 Días en Bici conjuntament amb botigues i comerços. Com he dit abans nosaltres no som propietaris del que promocionem, i volem que la ciutat se les faci seves les activitats que iniciem, nosaltres no som microsoft, nosaltres som Linux. (somriu)
9.- I participes en els 30 Days of Biking?
- Jo participo 360 dies, ja que sempre vaig en bici, potser aquest any pel fet d'haver més activitats i participar i organitzar algunes d'elles, estic tenint menys activitat de fotos i xarxes en els 30DEB, però el fet d'estar present en les activitats seria una altre forma de participar.
10.- Per acabar, que li diries a algú, usuari de la bici o no, per explicar-li quina funció fa i en que pot ajudar 'Amics de la Bici'?
- Reivindiquem el ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Ens agrada que la gent ens conegui, sapiguen que fem, que sapiguen que som una associació que reivindica, que no ens casem amb ningú, que no tenim cap mena de conflicte económic amb l'administració pública, aleshores som com una 'mosca cojonera' i no ens calla ningú. La gent que està associada pagant 25e, que des de fa 10 anys no es toca aquest preu, tenen una assegurança a tercers, poden venir a les assambleas, però no cal estar al 100% implicat. El soci si vol implicar-se s'implica, i si no vol, doncs no. Aquí ningú és més que un altre, i ens interessant més les persones que creguin en el projecte, encara que no estiguin associades però que potser si que colaboren, que no pas tenir 1000 associats però que només paguin simbolicament sense creure en l'associació o estiguin simplement inscrites per l'assegurança.
Gràcies company
----
'' El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todo todas partes y ya está! ''
Hoy hablo con 1 Otro compañero de pedales, con él Hemos pedaleado, reivindicado, luchado, reído, charla, Hemos realizado Campañas y rodajes, y todo relacionado con el mundo de la bici. No se como decirle, os cuento: desde que lo conecta he SENTIDO que la llaman con varios nombres;
El Condor, el Melenas, Alegre Ciclista Bcn, Albert (en Madrid), Sensei, Gandalf el Blanco .... ahora que lo pienso, si que tiene similitud con el Personaje del Señor de los Anillos, también tenía VARIOS nombres (Gandalf, Mithrandir , Olórin, el Jinete Blanco ...) Hecho ESTE apuntar, hoy entrevistas a Albert García, Miembro y activo importante de Amigos de la bici entre Otros cargos y Funciones en el mundo de la bici y lo que engloba. Quedamos a su amigos de la bici, él la ha elegido sin dudar.
1.- ¿Por qué has elegido este sitio:
- Amigos de la Bici hace 38 años que lucha por tener una ciudad más humana a través de la bicicleta, y es un lugar donde llevo muchos años batallando y han habido muchas vivencias, y si tenemos que elegir un lugar de BCN para referenciar la bici, no hay mejor lugar que este.
2.- Has dicho 38 años de Amigos de la Bici, lo fundaste?
No, hay 3 personas que lo fundaron: Vicente Bagán, Manolo Díaz y el 'Txetxu'. El Vicente murió hace unos años y luego se fueron incorporando gente como asociados y como miembros, ya que aquí no hay cargos, y yo estuve desde el inicio pero no como fundador. Desde el inicio de los 90, aunque a los 80 tenía algún contacto, pero en aquella época competía y no estaba al 100% implicado, estaba en otras situaciones vitales -amigos de la bici se finar al 1981-
3.- ¿Cómo llegaste a Amigos de la Bici
- Participé en la primera manifestación aquí en España en 1976 a favor de la ecología, éramos gente implicada en movimientos políticos en contra de la dictadura, no habia tantas noticias como actualmente, pero había la 'hoja de la bici' que era una hoja informativa que se editaba desde amigos de la bici y se dejaba a comercios y tiendas como la tienda 'Integral' (donde trabajaban algunos miembros de la asociación), y yo ya tenía estas inquietudes. Entonces cuanto me centré un poco y tuve más interés por otros aspectos de la bici, ya empecé a estar más activo en Amigos de a Bici.
4.- Que destacarías de lo que ha conseguido Amigos de la Bici?
- Hay muchas cosas que se hacen actualmente que ya habíamos hecho o propuesto hacer en el pasado, como: encuentros ciclistas los viernes -actualmente Masa Crítica Barcelona-, salidas culturales para enseñar la ciudad - actualmente #BiciBarris Biciclot SCCL-, las ' 24 horas en bicicleta 'durante 14 años, la Operación ring-ring' por qué la gente fuera a trabajar o estudiar en bicicleta, el 'Hazte ver' para promocionar el uso de la iluminación, y muchas más acciones , y nosotros en cuanto vemos que la sociedad las incorpora, para nosotros es un éxito. Si nosotros dejamos de hacer una actividad y la hacen actualmente otros colectivos o asociaciones NO es un fracaso, nosotros somos voluntarios y no revem subvenciones y nos autofinanciado, y queremos que la ge y la ciudad se haga sus nuestras iniciativas.
5.- Los tiempos han cambiado mucho en cuanto comenzó Amigos de la Bici, es más difícil reivindicar actualmente o hace 30 años?
- Ahora es más difícil reivindicar por qué actualmente en general -y incluso miembros de Amigos de la Bici u otras asociaciones- o bien están por otras cosas, o bien ya les está bien por qué pueden circular por carriles bici. También debemos pensar que aunque nosotros individualmente vamos en bici bien a pesar de la infraestructura, tal vez hay gente que tiene miedo de ir en bici, y por eso tenemos que luchar también, por esta gente. Es verdad que hay mucha mejora respecto hace unos años en cuanto a infraestructura, pero se necesitan mejoras y seguir luchando y reivindicando. También veo que en general las personas se han acomodado mucho y es difícil hacerlas salir de casa para protestar a no ser que sea algo muy grave. Si convocas a la gente a una actividad con cervezas vendrá mucha gente, pero si pides que vayan a plaza España a cortarla para reclamar un carril bici, no irá ni diez.
Antes, cada martes en el local de Amigos había reunión, tema, movidas y actividades. Ahora por temas reivindicativos, la gente tiene miedo, y más como está el contexto actual, por qué antes te jugabas noches en el calabozo 'pero actualmente con lo que se ve en las noticias, la gente no se la quiere jugar a que por una acción reivindicativa como cortar una calle para pedir carriles bici mejores, etc. te puedan buscar la ruina, o penas desorbitadas.
6.- Esto se podría comparar a la poca concentración de ciclistas en cuanto se convocan a una manifestación para pedir respeto a la carretera por algún o algunos atropellos / asesinados (como diría Albert) a ciclistas.
- Si, nunca a sido fácil movilizar al ciclista deportivo, a veces con una publicación en redes sociales parece que ya es suficiente, y que su salida de fin de semana no se quiere perder. Aparte de que actualmente hay un estado de miedo en general, y algunas personas tienen miedo de reivindicar y luchar por lo que pueda pasar. Estamos en un estado policial y nos quieren hacer creer que estamos en una democracia.
7.- Llegará algún día que la ciudad apueste definitivamente por la bici, y que no sea a medias como actualmente?
- El problema de la bici es que es una herramienta política, la bicicleta tendría que ser como el agua, que circula por todas partes y ya está!
Se entiende que los vehículos a motor deben tener su espacio, pero la bici es más difícil de entender. Los partidos políticos desde hace muchos años, en cuanto están en la oposición dicen que harán cosas con la bici, y en cuanto están en el poder cambian, y mientras la bici sea una herramienta política, nunca avanzaremos.
8.- Como veis y que haga desde amigos de la bici por los 30diesambbicibcn?
- Llevamos 4 años promocionando esta actividad, que sería como una especie de convocatoria de gente para reivindicar el uso de la bicicleta, pero sin que sea física y puntual, se hace por redes. Después de 3 años hablando con el Ayuntamiento de Barcelona para que se la hiciera suya la actividad, este año parece que por fin han apostado un poco para los 30 Días en Bici conjuntamente con tiendas y comercios. Como he dicho antes nosotros no somos propietarios de lo que promocionamos, y queremos que la ciudad se las haga suyas las actividades que iniciamos, nosotros no somos microsoft, nosotros somos Linux. (Sonríe)
9.- Y participas en los 30 Days of Biking?
- Yo participo 360 días, ya que siempre voy en bici, quizás este año por haber más actividades y participar y organizar algunas de ellas, estoy teniendo menos actividad de fotos y redes en los 30DEB, pero el hecho de estar presente en las actividades sería otra forma de participar.
10.- Por último, que le dirías a alguien, usuario de la bici o no, para explicarle qué función hace y en que puede ayudar 'Amigos de la Bici'?
- Reivindicamos el uso de la bicicleta como medio de transporte.
Nos gusta que la gente nos conozca, sepan que hacemos, que sepan que somos una asociación que reivindica, que no nos casamos con nadie, que no tenemos ningún tipo de conflicto económico con la administración pública, entonces somos como una 'mosca cojonera' y no nos calla nadie. La gente que está asociada pagando 25e, que desde hace 10 años no se toca este precio, tienen un seguro a terceros, pueden venir a las assambleas, pero no hay que estar al 100% implicado. El socio si quiere implicarse implica, y si no quiere, pues no. Aquí nadie es más que otro, y nos interesante más las personas que crean en el proyecto, aunque no estén asociadas pero que quizás si que colaboran, que no tener 1.000 asociados pero que sólo paguen simbólicamente sin creer en la asociación o estén simplemente inscritas por el seguro.
Gracias compañero
Electric Crossover
Max Output : 70 kW
Capacity : 45 kWh
Cruising Range : 400 km
86th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
Maart 2016
American Touch.
Renault exported many Dauphines to the USA where they met with great, but all too brief, success. Their modern light monocoque construction interested the Eureka Williams Co. manufacturer of electric engines, which launched a design study called Henney Kilowatt. It never reached full production as components were too expensive.
A Century of Electric Motor Cars
Presented by Renault Classic
Chantilly Arts & Elegance Richard Mille
Château de Chantilly
Chantilly
France - Frankrijk
September 2017