View allAll Photos Tagged zeroemissions
Electric Drive
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Electric Drive
I‑PACE Concept will bring thrilling Jaguar performance to electric vehicles. Available from the second half of 2018, our first electric vehicle will deliver 700Nm instant torque, 400PS and 0-60mph in around 4 seconds. Next generation technology and future-facing design combine to deliver a zero vehicle emissions driving experience that remains unmistakably Jaguar.
IAA 2017
Internationale Automobil-Ausstellung
Frankfurt
Duitsland - Germany
September 2017
82th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2012
-Retrats ciclistes: Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''...em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!''
''-‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) ''
Juanjo Méndez ‘El Cojo Cabrón’
-Avui fem un retrat molt especial, tots els ‘retrats ciclistes’ tenen alguna cosa d’especial, cadascú té el seu toc personal i la seves característiques, cada història té vida pròpia i ens mostra una part de la seva vida i de la seva relació amb la bicicleta...
Avui però, és tracta d’un retrat a una gran persona i gran ciclista (per aquest ordre), ens fa molta il·lusió parlar, fer unes fotos i conèixer més a fons al Juanjo Méndez, també conegut més amistosament a xarxes com ‘El Cojo Cabrón’
Per aquest retrat hem dedicat 2 dies a fer fotos al velòdrom d’horta. El primer dia ens vem trobar amb ell i el seu entrenador el Bernat Moreno. Era el dia de taller, no hi havia ni maillot ni culotte a la vista, ni tampoc suor... només greix, cadenes, i bicicletes de diferents mides per ajustar. Totes de l’equip Genesis on tenen molta cantera i formació ciclista de diferents edats. Aquest primer dia és el que ens vem asseure a xerrar amb ell i ens va donar varies lliçons de vida només amb la seva forma de veure les coses, tan les que a ell li havien passat com de la vida en general.
El segon dia ja en mode ciclista de pista, el Juanjo donava voltes i voltes al circuit ovalat, unes més ràpid altres més lent, el que es coneix com ‘fer sèries’. És impactant veure’l a ell i altres ciclistes amb amputacions, lo ve que pedalen i la normalitat amb la que s’entrenen amb la resta de corredors sense amputacions.
Després d’unes quantes fotos al Juanjo i als diferents ciclistes que pedalaven aquell dia, nosaltres tornem al passat, viatjem en el temps, i ens situem al primer dia al despatx del Genesis dins del velòdrom, on ens vem sentar relaxadament amb el Juanjo i després de fer unes fotos, vem xerrar una estona...
En Juanjo té 55 anys i és ciclista paralímpic, es dedica a córrer en bicicleta i
porta el grup Genesis juntament amb el Bernat Moreno, i aquesta és la seva historia...
-Pròleg de l’entrevista-
Mentres el Sergi Periche i jo –Xavi Calvo- estem fent fotos al despatx i busquem bons enquadres, el Juanjo ens diu: -‘’... encara estic buscant al fotògraf que em tregui sencer.... si ho aconseguiu sereu uns fotògrafs de puta mare...’’- (moltes rises) i així amb aquest bon humor vem començar l’entrevista...
1.- Aquest lloc -Velòdrom d’Horta- que implica per tú?
J- Doncs és una de les parts de la meva vida... He pogut fer el que volia, apart d’entrenar, ensenyar a gent que vulgui anar amb bicicleta... Som el primer club de ciclisme integrat al velòdrom, i aquí acceptem a tothom: escola pels nens, ciclistes que venen a pedalar a la pista, juvenils que volen passar a professionals, gent amb discapacitats, ja siguin amputacions, paràlisis cerebrals, autistes, en definitiva qualsevol persona que tingui ganes d’anar en bicicleta. I no cal que sigui competició, hi ha gent que competeix i altres només volen anar en bicicleta.
2.- Quant fa que existeix aquest club?
J- El club Genesis el vem iniciar en Bernat i jo al 2002 , i al velodròm portem des del 94...
3.- Explica’ns que et va passar, com va ser l’accident que vas patir?
J- Vaig tenir l’accident de moto a l’any 1992... Venia de muntar cavall amb el meu germà, m’agrada molt muntar a cavall i encara ho continuo fent en l’actualitat... aleshores em vaig desmaiar a sobre de la moto i el meu germà es va pensar que anava de ‘racing’ per què conduïa una Kawasaki ZXR 750cc, un ‘pepinillo’, i al desmaiar-me el meu cos va anar endavant i la ma va donar gas a fons... anava en 2ª o 3ª marxa, per tant em vaig posar a 180 o 190 km/h tranquil·lament... i clar... vaig anar tot recte fins que vem arribar a una curva i el meu germà ja va notar que la curva no la donava... per ‘sort’ vaig picar contra un cotxe que venia de cara, vem xocar pel seu lateral, era un seat 124 on anaven 5 persones , el cotxe el vaig doblegar però per sort no els hi vaig fer res, només se li va trencar el peu al conductor... tampoc li va passar res al meu germà, va sortir volant i al caure tenia rascades a l’esquena i talls al genoll, però res greu... i jo em vaig arrencar el braç i em van donar per mort. Vaig perdre molta sang, la cama a trossos, sense pols i no em movia... aleshores ja tapat amb la manta tèrmica la guardia civil va veure com em movia, i corrents van treure al meu germà de la camilla i em van posar a mi (ho diu rient) i em van portar cap al Hospital Taulí de Sabadell per què a Barcelona no arribava, era lo més proper... Vaig entrar clínicament mort, i allà em van ressuscitar... van estar més de mitja hora per reanimar-me i van gastar 48 litres de sang...
El meu cos era un mapa, i el casc també estava trinxat, però justament el casc em va salvar la vida....
4.- I se saben les causes del desmai?
J- Doncs no, i a més venia de muntar a cavall i no havia ni begut ni res de res... Suposo que em tocava i ja està, tenia tots els números... i sort que em vaig xocar amb el cotxe, perquè si no anava contra una paret i allà si que em tindrien que haver tret amb rasqueta.... de fet la guardia civil buscava la frenada per que no hi havia, es pensaven que m’havia suïcidat ...
5.- I abans de l’accident havies competit?
J- Si. En els meus inicis vaig començar a anar en bici quant tenia 12 anys amb el meu pare, després als 14 vaig passar a cadet , juvenil , amateur... i vaig estar apunt d’arribar a professional, però no vaig arribar i ho vaig deixar (suspira) i em vaig posar a treballar.
6.- Eres ciclista de ruta?
J- Si era ciclista de ruta, fondista vamos... a fer km... vaig córrer amb Melcior Mauri, Celestino Prieto... de fet amb el Celestino tenia una anècdota de quant jo era juvenil i ell era més gran. Em vaig escapar amb ell en una cursa, en un moment donat es va girar , em va veure i va dir: -‘’però que haces tú aquí...’’- (moltes rises de tots) com dient: -‘‘de on has sortit tú...’’- després ja em va deixar. Però vamos jo sempre he sigut molt burru, encara ho sóc.
7.- I després de l’accident vas pensar que faries bici alguna vegada més...?
J- Res! Quant estàs al llit de l’hospital penses: ‘que faré ara...’ sense cama, sense braç, feia un any que m’havia casat i pensava que em deixaria la dona. No penses res de bo. No em podia ni moure, m’havien d’ajudar per tot. De fet els primers jocs paralímpics els vaig veure allà des del llit, era l’any 92.
8.- I quant és la primera vegada que veus/creus que podràs anar en bicicleta?
J- Primer va passar un temps i em vaig engreixar molt, vaig arribar a pesar més de 100kg i això no m’ajudava en res a la meva mobilitat, també va haver un dia que em van ensenyar una foto de mi mateix i no em vaig reconèixer, vaig dir que aquell no era jo. Això em va fer canviar, va ser el detonant. Vaig parlar amb el Bernat i vem començar a fer exercicis i aprendre a caminar, etc. Penseu que en aquella època ningú t’explicava com t’havies de posar la cama ortopèdica ni com caminar ni res, i amb el Bernat i un llibret d’instruccions vem començar a fer-ho. Després el Bernat em va dir: -‘‘el que sempre hem fet és anar en bicicleta... ho provem..’’-, i vem provar-ho al velòdrom... el primer lloc on vaig provar d’anar en bicicleta va ser aquí, on estem ara!
I em vaig donar compte que podia anar en bici –se’m posen els pèls de punta de recordar-lo- en la primera pedalada! Vaig pensar: ‘¡ostia si m’aguanto!’, allà ho vaig veure clar!
Això si, va ser un suplici i el Bernat al meu costat aguantant-me, i el que em feia més mal era el braç per suportar tot el pes. El fet de ser una bici piñó fixe ajudava en la pedalada ja que la mateixa inèrcia et propulsava, va ser més difícil amb les bici normals, fins que no vaig fer bé la pedalada rodona em va costar. I amb tota aquesta experiència, el que a mi m’agrada és ensenyar a la gent que ve a aprendre al Genesis.
9.- I la bicicleta que ha significat per a tú ?
J- La Bicicleta és la meva vida! Jo el primer que faig quant m’aixeco és entrenar unes 3 hores diàries de ruta. Aquí al velòdrom igual, entrenar o estar al taller arreglant les bicicletes o ajudant a la gent que ve aquí amb la bici.
10.- I com et trobes a la carretera comptant que la convivència amb els vehicles a motor és delicada?
J- Doncs m’han tirat moltes vegades, he tingut commocions cerebrals, m’he trencat ossos, però m’agrada tant que no ho puc deixar. Ara fa poc se’ns va creuar un cotxe i ens va tirar als 3 que veníem de cara i amb els mossos darrera nostre, i el ‘tio’ encara deia que s’havia parat per que ens havíem caigut... per sort els mossos ho van veure tot.
11.- Per què tu pots frenar de cop en situacions límit?
J- Si. Pensa que jo tinc els 2 frens en 1. Tinc més pes de frenada al darrera que al davant per no fer un invertit si clavo frens, aleshores derrapo i en aquestes situacions vaig al terra, però és el mal menor. De totes formes faig ports de muntanya llargs i tot el que fa qualsevol ciclista, lo únic que en les baixades haig de vigilar més i si són baixades llargues el braç es cansa més.
12.- I que em pots dir de l’ajuda que feu als joves del Genesis?
J- Tenim 4 ciclistes, 2 sub 23 i 2 juvenils, i són de la zona de Barcelona, tenen dietista, el Bernat els entrena i els podem ajudar. Aquests en concret ho tenen clar: volen ser professionals. Em pregunten a mi de vegades que com ho he fet, i jo els hi dic: ‘mira la única solució que hi ha és la d’entrenar, entrenar i entrenar.’
13.- I creus que si no haguessis tingut l’accident haguessis arribat a competir també...?
J- No, no crec, per què quant vaig estar apunt d’entrar a professionals em vaig cremar, vaig perdre la il·lusió, i quant perds la il·lusió ja estàs llest, i en aquell moment vaig penjar la bici i no la tocava gaire. Després de l’accident i quant ja vaig començar amb la bici, va ser com començar de 0 i tenia il·lusió, les primeres sortides per carretera, el primer campionat d’Espanya que vaig guanyar.
Al primer mundial em van donar per tot arreu, i això em va fer entrenar molt més dur, em vaig picar i després vaig aconseguir 2 campionats del món, 1 copa del món, 4 jocs para olímpics amb moltes medalles, etc...
14.- Que ens pots dir del Jocs Paralímpics, com a experiència?
J- He fet Atenas, Pekín, Londres y Rio de Janeiro, y la que em va marcar més va ser la de Pekín.
15.- I tens alguna anècdota destacable?
J- En una competició a València va començar a ploure i vem començar a caure tots, al final vaig caure jo també, em vaig aixecar sense mal i vaig demanar la bici a un guardia urbà que hi havia per allà, i el ‘tio’ em diu: -‘‘No te la puedo dar... està rota!’’- (moltes rises sense parar) i li vaig dir: -‘’mira el que va a sobre de la bici..’’- (més risas) Doncs això, que no estava trencada la bici ☺
16.- A l’inici les bicis i la tecnologia eren igual que ara?
J- Al inici no tenia suport del munyó, era com si no tinguessis un punt de suport, i això per arrancar es nota molt. El Bernat anava fent fotos als primers campionats que anàvem i ens fixàvem en la resta de competidors a veure quins sistemes tenien. Ara nosaltres som els millors, però en aquella època, érem novells, i justament quant més ho necessitàvem no teníem l’ajuda. Als inicis costava molt demanar que et fessin peces a mida per què eren molt cares, penseu que hi ha peces que podrien valdre més que la bicicleta. Aleshores ho fèiem amb adaptacions i ens buscàvem la vida. Passa com sempre, als inicis quant més ho necessites, no tens l’ajuda necessària. Ara ja ha canviat tot i al conèixer més gent, és més fàcil aconseguir peces, etc. Per sort ara nosaltres ajudem als que venen i no han d’esperar tant com nosaltres vem tenir que esperar per tenir les primeres bicis en condicions per pedalar.
17.- I com veus la convivència amb els vehicles a motor?
J- Hi ha molt poc civisme. Els mòbils, els toms toms i moltes distraccions. A mi ‘no m’han vist’ estan a un semàfor arrancant per exemple... i lo típic: -‘‘No te he visto...’’- pues si no em va veure seria per algo!
Tots en general fem imprudències, els motoristes per què passen aprop, els ciclistes també fem coses malament , però els cotxes i vehicles més grans no tenen consciència de que porten un vehicle que pesa tones i que pot fer molt mal. S’ha de tenir en compte que nosaltres som la part més dèbil.
Abans anava en bici urbana per venir aquí, i no agafava mai carrils bici, per què són com una gimcana, estàs esquivant persones, papereres, vehicles i de tot durant tot el recorregut. Els carrils, encara que hi hagin molts, no estan ben pensats. Sembla que la gent que ha dissenyat alguns carrils bici no han anat mai en bicicleta. Quant viatges fora a Holanda o Dinamarca o veus molt clar.
18.- Ja per acabar, coneixies els 30 dies en bici?
J- Si. Totes aquestes iniciatives són maques i tindria que haver més.
Moltes gràcies un plaer immens i gràcies per compartir una estona de fotos i xerrada amb nosaltres.
Electric Drive
Quattro
Mondiale de l'automobile 2018
Expo Porte de Versailles
Paris - France
Oktober 2018
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Electric Drive
6 PS
Range : 64 km
Vmax : 45 - 63 km/h
280 kg
Sonderausstellung : Unter Strom – 130 Jahre Elektromobilität auf Rädern
PS.SPEICHER
Einbeck
Germany
September 2018
e-Power
Nissan Intelligent Mobility
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Scania N280UD with Alexander Dennis Enviro400CBG City bodywork on Canal Street Nottingham city centre.
Ford is planning to nearly double production capacity of the all-electric F-150 Lightning
pickup to 150,000 vehicles per year at the Rouge Electric Vehicle Center in Dearborn,
Michigan, to meet soaring customer demand.
Electric Drive
Type : three-phase asynchronous motor
108 PS
200 Nm
Vmax : 200 km/h
Range : 1.000 km
86th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
Maart 2016
1976 - 1981
20 PS
Capacity : 140 Ah (13,4 kWh)
Vmax : 100 km/h
Range : ca. 50 km
20 ex.
Die Gläserne Manufaktur / The Transparent Factory
Strassburger Platz
Dresden
Germany
Oktober 2016
Electric Drive
"The Renault range has now been completely renewed and upgraded with a spectrum of complementary models, each one of which has its own assertive identity. With the TREZOR, we have pursued this renewal by introducing a new lifecycle sequence. This concept car is the fruit of a freedom of expression and prepares the way for the trends we are likely to see in our upcoming vehicles. These trends fall into two categories: French Design and Easy Life."
Laurens van den Acker - SVP Corporate Design
Salon Rétromobile 2017
Paris Expo - Porte de Versailles
Paris - France
February 2017
Yutong TCe12 is seen here at SVBM Lathalmond participating in the Scottish Vintage Bus Museum Open Day.
Operated by: Omaha Metro Transit
Built in: 10-2021
Manufacturer: New Flyer Industries
Model: XE40
Notes:
___________________
2022 Bus History Association convention tour
Interior view from front to rear. Metro is trialing solid panel seats on these new units to see how they work for customers and upkeep vs. the standard padded insert seats.
- - - - - - - - - - - - - - - - -
Please do not use this image without first asking for permission. Thank you.
Electric Drive
Battery Capacity : 120 kWh
1.900 hp
2.300 Nm
0-100 km/h : < 2,0 sec
0-300 km/h : < 12,0 sec
Vmax : + 350 km/h
Range : ca. 450 km/h
Max. 150 ex.
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
98° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2020
Operated by: SEPTA (Frankford)
Built in: 2008
Manufacturer: New Flyer Industries
Model: E40LFR
Motors: Škoda Electric a.s. 19 ML 3550 K/4
Notes:
___________________
Riding trolleybus 821 on an eastbound route 75 trip to Arrott Transit Center. This short clip is along part of the central portion of the route. Wyoming Ave eastbound from about A St to Castor Ave/Shopping Plaza stop.
- - - - - - - - - - - - - - - -
Please do not use this image without first asking for permission. Thank you.
e-Power
Nissan Intelligent Mobility
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
89th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2019
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
A 4-seat electric vehicle inspired by latest architectural trends shaping the Shanghai landscape and adapted to the reality of an electrically-powered package.
88th Geneva International Motor Show
Internationaler Auto-Salon Genf
Suisse - Schweiz - Switzerland
March 2018
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
The Province is providing $385,000 to offer incentives for zero-emission specialty-use vehicles, helping businesses and vehicle fleets lower fuel costs and reduce greenhouse gas (GHG) emissions, and supporting the zero-emission vehicle sector in British Columbia.
Learn more: news.gov.bc.ca/releases/2017MEM0003-000174
Electric Drive
98° Motor Show Brussels
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2020
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
-Retrats ciclistes: Adrià Arenas-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
''per mi la bicicleta; per mi és llibertat, autonomia, la bicicleta és un dels millors invents que s’ha generat, és un vehicle eficient...No hi ha cap altre vehicle amb el que puguis moure’t amb la teva pròpia energia motriu, que puguis viatjar, que puguis fer exercici, més enllà de tots els adjectius que se li puguin posar.'' Adrià Arenas
Avui hem trobo amb l’Adrià Arenas, ell és membre del BACC –Bicicleta Club de Catalunya- és llibreter i apassionat de les bicicletes i tot el que tingui a veure amb elles, actualment es dedica a tirar endavant l’Associació ciclista amb altres companys. Va treballar a la Casa del Llibre durant molts anys, i es declara comprador de llibres pel tacte, el olor, les portades... i per descomptat, pel contingut
Ens trobem al carrer Concòrdia al Poble Sec, ell l’ha triat per què fa 1 mes aproximadament que l’han pacificat. Potser hi ha coses a millorar però ara és un carrer més per a les persones i/o bicicletes. M’explica que encara hi ha cotxes que aparquen també però que ja és un primer pas per la pacificació del barri i del centre de la ciutat. Fem algunes fotos i anem a fer un cafè a la plaça de les Navas, que també està pensada per a la gent i no hi passen cotxes. Busquem terrassa, prenem cafè i xerrem.
1.- Bé primer de tot digues per què has triat aquest lloc?
A – He triat aquest lloc primer per què visc aquí, per què m’agrada molt Poble Sec -i turistes-, perquè es un barri que està a prop del centre, i està a la vora Montjuic, que es el pulmó verd de la ciutat, es un parc, li diuen el parc de Montjuic tot i que no es un veritable parc perquè hi passen cotxes, realment hi ha molta feina a fer aquí.
2.- Un oasi urbà...
A – Sí, però realment aquí només pugen les persones del Poble Sec, Montjuic es ideal per desconnectar, jo baixo de casa, creuo 2 carrers i ja estic amunt i desconnectes. Vinc d’un poble molt petit, vinc de la muntanya, i és el més semblant al que he viscut durant molt anys i a tocar de casa!
3.- Quin poble?
A – Vinc d’Olesa de Bonesvalls, al costat del Garraf, de fet l’ Sterrato del Garraf que organitza @venividi.cc passa per allà...
4.- Ho conec, m’agrada la zona...
A – Quant vaig a casa dels meus pares pujo amb la bici. Vaig venir a viure a Barcelona i vaig aterrar aquí al Poble Sec, fa ja onze anys, i he viscut a molts llocs de Barcelona, i de tots ells em quedo amb el Poble Sec. Es un barri molt humil, es molt proper, una mica poble, un barri d’acollida des de principis del segle, i hi vaig tornar fa cinc anys i la veritat es que no em mouré...de moment. S’estan prenen mesures per que deixi de ser un barri només pels cotxes, els carrers estan tornant una mica al que havien estat, per poder gaudir-los, per poder senzillament jugar al carrer com aquí ara mateix a la plaça estan jugant els nens – Plaça de les Navas-. També el carrer Concòrdia que he triat, abans hi havia dos fileres de cotxes, casi no tenies espai per passar per la vorera, els cotxes són com muralles que impedeixen el veritable contacte amb la gent.
5.- I l’acaben de pacificar ¿no?
A – Fa un mes que l’han obert... Es va començar amb el carrer Olivera, han condicionat aquí la entrada a la plaça de Navas, es va fer el carrer Rades, properament es farà la Plaça del Setge amb la idea de que el carrer estigui pensat pel pas de les persones, per una ciutat una mica més humana... Podria haver triat un carril bici per fer el retrat, però jo em considero, a banda de ciclista, ciutadà de Barcelona.
6.- Molt bé! I que significa per a tu la bicicleta?
A – Bé, per mi la bicicleta...sempre la he tingut integrada a la meva vida. Els meus pares als anys 70 vivien a una masia i per anar a Gavà, en una època en que tothom tenia el cotxe, els meus pares van optar per la bici, i es movien en bici; anaven per la carretera que va a Castelldefels a Gavà, el meu pare m’explicava anècdotes de conflictes amb els cotxes, ja que no era habitual que dos hippies anessin en bici per la carretera, suposo que això em ve de família...i encara guarden les 2 bicicletes vintage, 2 Colnagos de passeig. I jo m’he mogut sempre per Olesa amb bicicleta de muntanya, anava a la escola en bici, amb ma mare al principi anàvem caminant, l’escola està a uns 2 kilòmetres de distància, però quan vaig créixer al final em van dir “escolta ves en bici”. Era dels pocs del poble que anava en bici a l’escola, i després ha sigut una diversió per mi, anava amb ella per tot el Garraf. Aleshores quant vaig venir a viure a Barcelona i estudiava a la Zona Universitària, primer anava en metro, però un dia em va caure una bici entre mans, i vaig començar a moure'm amb ella per temes econòmics, records d’infantesa, esport, salut, etc. Vaig començar a moure’m amb aquella bicicleta, i vaig tenir diferents bicis amb les quals vaig anar agafant experiència ciclista i urbana. Amb una Zeus vermella –bicicleta de carretera- vaig fer els meus primers “pinitos” en el cicloturisme. I em deies que simbolitza per mi la bicicleta; per mi és llibertat, autonomia, la bicicleta és un dels millors invents que s’ha generat, és un vehicle eficient...No hi ha cap altre vehicle amb el que puguis moure’t amb la teva pròpia energia motriu, que puguis viatjar, que puguis fer exercici, més enllà de tots els adjectius que se li puguin posar.
7.- Senzilla i a la vegada molt completa...
A – Sí, i es curiós, altres vehicles han anant evolucionant, i la bicicleta manté la seva essència des de l’origen, des dels primers velocípedes: dues rodes, un plat, un pinyó, varis pinyons, marxes, i la bicicleta la fas moure tú, tú ets el motor! Bé per mi es un dels vehicles per excel·lència, senzill i a la vegada sofisticat. I també per mi no hi un altre element de transport que em permeti arribar a la gent amb tanta “cercania” ¿no? Perquè no has de baixar la finestra per poder parlar amb el del costat. La bicicleta em permet posar el peu a terra parlar amb qualsevol desconegut, preguntar-li alguna cosa, ni que sigui una indicació, i finalment pots acabar fent amics, tenint converses super interessants amb desconeguts, i jo crec que això cap altre vehicle t’ho permet.
8.- També vas estar lligat a la Massa Crítica?
A – Sí, es clar, jo estic a la Bicicleta Club de Catalunya per una qüestió correlativa. Un dia, em vaig registrar en un foro i vaig conèixer el Carles, el Carles Benito que es l’actual president del BACC, i jo necessitava consells ciclistes, i ell es va posar en contacte i em va començar a ajudar. I una cosa em va portar a l’altre, al ‘foro mtb’ vaig trobar un cartell que posava Massa Crítica de Halloween, parlo de l’any 2008...
I cercant informació vaig trobar que aquí a Barcelona s’havia deixat de fer la massa critica. Era un esdeveniment mensual, que es quedava un cop al mes on es reivindicava un altre tipus de ciutat, molt més humana, que la bicicleta tornés a recuperar el lloc que havia tingut dècades abans o un segle abans. I llavors, amb el Carles, que jo no coneixia gaire llavors, vam parlar, i vam buscar una data per tornar a engegar la massa de Barcelona. Vam començar a fer difusió amb cartells, flyers, i ho vam repartir per tota la ciutat. Un agost del 2009 vam començar... totes les Masses Crítiques són a final de mes i nosaltres, no sé per què la vam posar els primers divendres del mes... I llavors vam obrir una web, amb informació base sobre la massa. Va ser una època molt maca veure com primer venien 100 persones, i després el mes següent 200, 300 i 400 i uau! I bé, puc dir que gran part dels meus col·legues son de la Massa Crítica.
I una cosa porta a l’altre, i coneixes gent relacionada amb el ‘mundillo’ de la bici, i va arribar el BACC, una associació ciclista defensa els drets i deures dels ciclistes i promociona la bicicleta urbana, i que a mi em representa. Ara mateix puc dir que la meva passió per la bicicleta s’ha convertit en un projecte de feina, un projecte molt interessant i molt maco.
9.- I dels trenta dies, coneixies quelcom?
A – No, des de l’any passat que ens van trucar i ens van dir, “escolteu voleu participar?”, però ens van avisar amb tan poc temps que finalment al BACC no vam poder participar. Aquest any si que hem organitzat una xerrada sobre els drets dels ciclistes i una presentació d'un estudi que ha analitzat l'eficiència de les mascaretes anticontaminacíó que fan servir els ciclistes a al ciutat. Tot ha estat gràcies a la col·laboració del CSIC i la bona feina del Xavier Querol i el Fulvio Amato, els encarregats del projecte. Aquestes dues activitats les vam presentar a l’Eroica Caffè Barcelona. També vam fer altre activitat bastant divertida, el pit-stop-ciclista, on paràvem a ciclistes i els hi fèiem reparacions i ajustos ràpids a les seves bicicletes. Crec que els trenta dies en bici es una bona idea per donar a conèixer la mobilitat en bicicleta a altre gent que saps que podrien anar en bici però que potser els hi fa por, potser no està tan convençuda, etc, i amb aquest hàbit dels 21 dies mínim podrien aconseguir canviar d’hàbits ¿no?
10.- Quins problemes de convivència entre vehicles hi ha actualment?
A – Tenim una cultura del cotxe malauradament arrelada per tots, i això ha de canviar, senzillament ha de canviar...ja no per tots els prejudicis que genera el cotxe, sinó per tots el beneficis que genera la bicicleta, que son innegables. Ja no només per una persona si no pel seu voltant. Tot l’urbanisme de les ciutats dels últims anys ha estat pensat pel cotxe. Cotxe: vehicle de 4 rodes, que ocupa molt espai, uns 2 metres, i què agafant d’exemple els carrers com el Concòrdia que he escollit, podem veure una vorera que no feia més de 50cm, i que gairebé no hi podies passar. Ara s'hi pot caminar tranquil·lament.
També tenim veritables autopistes urbanes, on prima la velocitat, on prima la rapidesa, on el vehicle motoritzat té un paper important i la resta queda relegat al segon pla. Lo altre són els vianants, transport públic i bicicleta, i això és el que aquests últims anys s’està intentant canviar amb més o menys encert.
11.- I com a BACC, demaneu alguna cosa en concret ara mateix per millorar la mobilitat a Barcelona?
A – El BACC el que defensa és una ciutat més humana més tranquil·la, on els modes de desplaçaments siguin més sostenibles i més ràpids, tant els dels vianants com els del transport públic o els de la bicicleta. Els vehicles a motor privats deurien de tenir-ho més difícil per circular per la ciutat. El BACC considera que la bicicleta ha vingut per quedar-se, no es nova, es més, es va inventar abans que el cotxe i la moto, i ha tornat per quedar-se, i és un eix vertebrador de la mobilitat del present i del futur.
A dia d’avui Barcelona no es una ciutat per les persones, per moltes bones intencions que tinguin els governs. El que nosaltres critiquem és que es pren la bicicleta com una arma política. Per exemple, el mandat actual no ha estat capaç de donar un cop sobre la taula i posar-li fre de veritat al vehicle motoritzat. Nosaltres demanem un conjunt de mesures que integrin la bicicleta com un vehicle de ple dret a les ciutats.
Moltes gràcies Adrià!
Chassis n° 1
Electric Drive
2 kW
Range : 15 km
Vmax : 30 km/h
This electric car was the world’s first car-sharing vehicle. Its creator and designer, Luud Schimmelpennink, a so-called “provo,” wanted to address traffic problems with this innovation.
The city of Amsterdam was becoming congested—why did everyone need their own car? Introduced in 1972, the Witkar was way ahead of its time. Initially, you had to pay with coins, but soon you could use your own coded magnetic key. One downside was that the Witkar needed frequent charging. In 1974, the first electric charging station for the Witkar was opened, quickly followed by three other stations. The goal was to eventually have 25 stations and 150 Witkars, but that turned out to be unfeasible. For 25 guilders per year and 10 cents per kilometer traveled, you could use these vehicles ‘for life.’ Several thousand Amsterdammers became members of the association, but it wasn’t a resounding success. However, it wasn’t until 1988 that the city of Amsterdam decided to discontinue the project.
Louwman Museum
Den Haag - The Hague
Nederland - Netherlands
August 2024
Electric Drive
100th Anniversary Edition
Brussels Motor Show
Autosalon Brussel
Salon de l'Auto Bruxelles
Brussels - Belgium
January 2023
Electric Drive
22 PS
Vmax : 100 km/h
0-70 km/h : 28 sec
Range : 80 km (50 km/h)
Techno Classica 2018
Essen
Deutschland - Germany
March 2018