View allAll Photos Tagged ipa
De Girona. IPA. Aigua, malt d'ordi, civada, blat, llúpol (Idaho-7, Nelson i Mosaic) i llevat. 7,5%. Què dir de Soma? Baixa sola. Lleugera, afruitada, sedosa, poc cos. A veure quan fa les llaunes de mida pinta americana, que es fa curta. #soma #dryhopping #IPA #IndiaPaleAle #IndianPaleAle #ale #localbeer #craftbeer #cervesaartesana #cervesaartesanal #beer #pivo #birra #cervesa #cerveza #olut #øl #пиво #bière #beerporn #beergeek #beernerd #craftbeerlive #localbeer#hophead #craftbeernotcrapbeer #craftbeerporn #starkol #piwo #beerpic #bierre
via KrakyLand.net IMPOSSIBLE ROAD Free Download IPA Full Version www.krakyland.net/2016/01/impossible-road-free-download-i...
In the evenings the teams reported back to the OSOCC about their operations. An overview of the daily activities was then sent to the Monitoring and Information Centre (MIC) of the European Commission which further compiled the information into ECHO Crisis Reports and transferred it to the civil protection headquarters in each of the countries participating in the exercise.
‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾
Le soir, les équipes informaient l’OSOCC de leurs activités. Une synthèse quotidienne était ensuite envoyée au Centre de suivi et d’information (MIC) de la Commission européenne qui compilait les informations dans les rapports de crise d’ECHO, avant de les transmettre à la protection civile de chacun des pays participant à l’exercice.
Story: Marieta Koleva
© European Union/ECHO
So called because of its truly "ruinous" effect on your palate, this massive hop monster will change forever your preconceptions of what defines good beer. This is Stone IPA's big brother. Stone Brewing began with their already-awesome Stone IPA, threw in an extra-large helping of malt, and added a lot more hops. And then some more. And then even more, resulting in a vibrant blast of citrusy bitterness that hits you on the first sip. Just one taste and you'll know why they call this indelicate jewel "A liquid poem to the glory of the hop!"
All teams were accommodated in the Base of Operations in a tented camp, built by the Emergency Temporary Shelter module (ETS) supported by Camp Support Units (CSU) – both are established jointly by Germany and Sweden, and co-financed by the European Union.
‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾
Toutes les équipes étaient hébergées dans un camp de tentes sur la base des opérations, qui a été construit par le module d’abri temporaire d’urgence et soutenu par des unités de soutien au camp, ayant tous deux été mis en place conjointement par l’Allemagne et la Suède, avec un cofinancement de l’Union européenne.
Story: Marieta Koleva
© European Union/ECHO
© Lindbloom Photography
Getting caught up on some beers that I have had and photographed over the last several weeks. As I remember this was a good IPA from AleSmith Brewing in San Diego, CA.
IMG_4857-Edit
A can of Snapperhead IPA from Butternuts Beer and Ale from Garrattsville, New York, at Novare Res Bier Cafe in Portland, Maine.
The Snapperhead is a 6.3% abv India Pale Ale. It poured a hazy orange color with a frothy white head. Nice hoppy aroma, with citrus and pine. Stingy carbonation. The flavor tasted oily, like in petrol - not olives! That ruined the beer for me.
Originating as a cask-only version of the Mill Street Tankhouse Ale, Tankenstein is a dry-hopped IPA with full body and matching bitterness. It is a perfectly balanced ale with caramel and biscuit malts complementing the dryness of US grown bittering hops but with a massive over-lay of American Cascade hops being added to the tank during ageing to “dry-hop” the beer and give it a wonderful perfumey character. Grapefruit and piney resinous tones are the main contribution of the Cascades and make this a truly classic American-style IPA
Left-over rice and beans, with added meat from a chopped-up stick of gator meat, accompanied by a JDubs' Up Top IPA from Sarasota.
When reading the name “Stone Cali-Belgique IPA”, “Cali” hints that it is a California style IPA, and this brew has an undeniable Belgian influence, indicated by the word “Belgique” (which is how Belgium’s French-speaking population says the word “Belgian”; the Dutch speaking Belgians say “Belgie”). We carefully selected a Belgian yeast strain that illuminates a fascinating new aspect of the beer that is otherwise quite simply Stone IPA.
The result is both completely new and different, while still being recognizable as a Stone Brew – and Stone IPA in particular. Think of it as an otherwise identical twin to Stone IPA that was raised in a Belgian culture. Literally.
A glass of Mikkeller 10 IPA from draft at BrewDog Aberdeen.
Mikkeller 10 is a 6,9% abv India Pale Ale brewed at De Proefbrouwerij in Lochristi, Belgium, with ten different hops: warrior, simcoe, centennial, cascade, chinook, amarillo, nelson sauvin, nugget, tomahawk, east kent golding (the same ones used for his original Single Hop IPA series).
The beer poured a hazy golden orange color with a fine, beige head. It sported a wonderful, rich hop aroma with both fruity notes, grapefruit and peaches, as well as a nice pine forest tone. The mouthfeel was medium heavy with a creamy texture. The flavor started with a mild malt character, hints of caramel, before turning fruity with a fresh citrus character. The bitter hops were milder than expected, creating a mild bitter finish with some lingering fruit.
This is a fairly rich, but mild IPA, much more harmonic than his Single Hop IPAs. I like it.
The Anderson Valley IPA is enjoying the company of hostas. #BEER #beeroftheday #hosta #andersonvalley #ipa #beerstagram
L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud.
Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: "AQUÍ FOU ENTERRAT / AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 / LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE / DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL / IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET / BISBAT DE BARCELONA". D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.
Observacions: Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: "el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )" (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls.
Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó.
Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): "L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 "Ugeto d'Avinione" traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat "Geraldo Alemany de Cervelló" cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)" (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=13000014
Altres fotos de l'església de Sant Pere d'Avinyó: www.flickr.com/photos/11299883@N08/tags/ipa2533/show/
"On Thursday, Aug. 6, 2015, join beer enthusiasts, breweries and bars across the globe in a collective toast to one of craft beer’s most iconic styles: the India pale ale.
Founded in 2011, IPA Day is a universal movement created to unite the voices of craft beer enthusiasts, bloggers and brewers worldwide, using social media as the common arena for connecting the conversation.
IPA Day is not the brainchild of a corporate marketing machine, nor is it meant to serve any particular beer brand. IPA Day is opportunity for all breweries, bloggers, businesses and consumers to connect and share their love of craft beer. It is an opportunity for the entire craft beer culture to combine forces and advocate craft beer through increased education and global awareness.
Why Celebrate the IPA?
This illustrious style represents the pinnacle of brewing innovation with its broad spectrum of diverse brands, subcategories and regional flavor variations—making it the perfect style to galvanize craft beer’s social voice.
At the 2014 Great American Beer Festival, the most entered style category was the American-Style India Pale Ale with 279 entries. The second most entered category was its little cousin, the American-Style Pale Ale (145 entries). Its popularity and accessibility makes the IPA the most inclusive style for brewers, retailers and consumers to collectively celebrate."
— Ashley Routson (aka The Beer Wench) at Craft Beer.com.
6 August 2015
STVA IPA twin cartic wagons in the consist of 6L48 - 14:08 Garston Car Terminal Gbrf to Dagenham Dock Recp Gbrf seen at Atherstone.
The name says it all - from the left: Stone Delicious IPA, ABV 7.7%; Stone IPA, ABV 6.9%; Stone Tangerine Express Hazy IPA, ABV 6.7%; and Stone Hazy IPA, ABV 6.7%. After this tasting, I decided a hoppy beer is not really my thing.
A local San Diego brewery with a lot of choices. The beers are great, the food is very good as well, and the ambiance is quite cool with both indoor and outdoor seating. We ordered two beer tasting flights, thinking they would be the typical 1 oz. Were we surprised when the 5-oz pours appeared! We clearly ordered more than we could consume, but we did our best.
The Dalí Theatre and Museum (Catalan: Teatre-Museu Dalí, IPA: [teˈatɾə muˈzɛw ðəˈɫi], Spanish: Teatro Museo Dalí), is a museum of the artist Salvador Dalí in his home town of Figueres, in Catalonia, Spain.
Building
The heart of the museum is the building that housed the town's theater when Dalí was a child, where one of the first public exhibitions of young Dalí's art was shown. The old theater was burned during the Spanish Civil War and remained in a state of ruin for decades. In 1960, Dalí and the mayor of Figueres decided to rebuild it as a museum dedicated to the town's most famous son.
In 1968, the city council approved the plan, and construction began the following year. The architects were Joaquim de Ros i Ramis and Alexandre Bonaterra. The museum opened on September 28, 1974,with continuing expansion through the mid-1980s. The museum now includes buildings and courtyards adjacent to the old theater building.
The museum displays the single largest and most diverse collection of works by Salvador Dalí, the core of which was from the artist's personal collection. In addition to Dalí paintings from all decades of his career, there are Dalí sculptures, 3-dimensional collages, mechanical devices, and other curiosities from Dalí's imagination. A highlight is a 3-dimensional anamorphic living-room installation with custom furniture that looks like the face of Mae West when viewed from a certain spot.
The museum also houses a small selection of works by other artists collected by Dalí, ranging from El Greco and Bougereau to Marcel Duchamp and John de Andrea, In accordance with Dalí's specific request, a second-floor gallery is devoted to the work of his friend and fellow Catalan artist Antoni Pitxot, who also became director of the museum after Dalí's death.
A glass geodesic dome cupola crowns the stage of the old theater, and Dalí himself is buried in a crypt below the stage floor. The space formerly occupied by the audience has been transformed into a courtyard open to the sky, with Dionysian nude figurines standing in the old balcony windows.
A Dalí installation inside a full-sized automobile, inspired by Rainy Taxi (1938), is parked near the center of the space.
Art collection
The Dalí Theatre and Museum holds the largest collection of major works by Dalí in a single location. Some of the most important exhibited works are Port Alguer (1924), The Spectre of Sex-appeal (1932), Soft self-portrait with grilled bacon (1941), Poetry of America—the Cosmic Athletes (1943), Galarina (1944–45), Basket of Bread (1945), Leda Atomica (1949), Galatea of the Spheres (1952) and Crist de la Tramuntana (1968).
There is also a set of works created by the artist expressly for the Theater-Museum, including the Mae West room, the Palace of the Windroom, the Monument to Francesc Pujols, and the Cadillac plujós.
A collection of holographic art by Dalí, and a collection of jewelry he designed are on display. Another room contains a bathtub and a side table with an open drawer and a lamp, all of which Dalí had installed upside-down on the ceiling.
An extension to the museum building contains a room dedicated to optical illusions, stereographs, and anamorphic art created by Dalí. The artist's final works, including his last oil painting, The Swallow's Tail (1983), are on display here.
The helicopter also supported the ground operations by transporting big bags of sand which were used to build up barriers against the flood.
‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾
L’hélicoptère a également appuyé les opérations au sol en transportant de gros sacs de sable qui ont permis de construire des barrages pour contrer les inondations.
© European Union/ECHO
Una IPA potente, de color ambarino y espuma cremosa. Una explosión de fruta y resina debido al Lúpulo Mosaic.
American IPA cítrica en aroma y sabor, con una buena base de amargor y dry hopping de Mandarina Bavaria.
On tap @ Milly's Tavern
Thoughts: Thick copper beer with offwhite matching head. Hoppy front with a slightly malted aftertaste. There was an element in the aftertaste that was.... undesireable :/
Verdict: A decent craft IPA. This particular pour was a bit foul however...
Bryggeriet pub has Nøgne Ø on tap, on this particular day it was the Nøgne Ø IPA - a refreshingly, hoppy draft beer with a sweet malty touch! Yummy!
DuClauw Brewing's IPA quenches the palate while I wrack my brains over the Tampa Bay Times' Sunday crossword. Not being au fait with baseball and soap stars from long ago, I had to peek at the answers while many gaps remained. I did get 95-down though: Buccaneers' home? Why, Tampa of course.
Santa Monica, California. No doubt this tall glass of IPA is all about the old Piagetian conservation idea that a given amount of liquid will remain constant no matter the shape of the container. The taller the glass, the more arrested development types like me will think we're getting more than a typical glass of beer.
Piaget’s task included showing a child two beakers, one tall and thin, the other short and fat. The tall and thin would be empty; the short full. He would pour water from the short to the tall, asking the child if the quantity of water was the same. In accordance with Piaget’s ideas, the children replied ‘there is more’, because the appearance of the tall made it look as if it were bigger. This concluded that Piaget was correct, and the children did not have the ability to conserve. In his words, ‘children who are unable to conserve believe a perceptual change means a quantitative change.’
He furthered the conclusion to suggest that this confusion was born from a pre-operational child’s inability to understand the notion of reversibility; the ability to see the reversal of a physical transformation as well as the transformation itself. These ideas were used to create the ‘Principle of Invariance’.
On the other hand, even though I may be stuck in a stage that prevents me from seeing "reversibility," I have proven many a time in my younger years that if I drink enough beer I can most easily (and unpleasantly) reverse that beer drinking, moving the beer from a tall thin container (me) to a wide flat container (the floor) all the while knowing that the same amount of beer existed in both places.