View allAll Photos Tagged devot
La chapelle de Notre-Dame de Montaut est un sanctuaire Marial Catholique (faisant l'objet d'une dévotion à Marie).
L'abside primitive qui forme son chevet fait songer au Xè siècle, mais le sanctuaire a pris place dans la vie religieuse de l'évêché de Rieux Volvestre dans la première moitié du XVIIe siècle. À cette époque, la chapelle honore le 15 août la fête de l'Assomption ; foule et pèlerins s'y rendent en longues processions. La fontaine limpide et abondante y rafraîchissait les pèlerins. Les vicissitudes du temps, sont telles que, de l'édifice d'autrefois ne restera que la partie antique du chevet aux murs épais en raison de son délabrement. Après la Grande Guerre, l'abbé Anjalbert, curé de la paroisse de Montbrun Bocage depuis 1923, aura le dessein de rebâtir une chapelle en complément de celle existant, reconstruite en 1819. Il se chargera de recueillir des fonds auprès de ses paroissiens ainsi que des pèlerins et la chapelle sera relevée après 1940.
Les iris bleus sont généralement présentés lors de cérémonies religieuses. Ils représentent la foi, la dévotion, la confiance, la croyance et l'espoir. L'iris bleu est un symbole de paix et de sérénité. C'est une couleur romantique qui signifie également grâce, élégance et innocence. Comme cette fleur porte un message d'espoir et de nouveaux départs, c'est un cadeau parfait pour quelqu'un qui essaie d'atteindre ses objectifs.
Devocional cristiano | El cumplimiento de las profecías nos advierte que el Señor ha regresado en vez de venir pronto
Últimamente, la frecuente ocurrencia de desastres como guerras, hambrunas, epidemia y terremotos, etc. es el cumplimiento del regreso del Señor. Muchos creyentes devotos se dan cuenta de que el Señor ha vuelto, además, muchas personas están dando testimonio de la noticia de la venida del Señor. Todo esto prueba que el Señor ya ha vuelto en vez de que va a venir pronto.
Dios dice: “Dios se ha encarnado en China continental, o, en palabras de los compatriotas de Hong Kong y Taiwán, en el ‘interior’. Cuando Dios descendió del cielo a la tierra, nadie ni en el cielo ni en la tierra fue consciente de esto, pues este es el verdadero significado de que Dios regrese de un modo oculto. Él ha estado obrando y viviendo en la carne durante mucho tiempo; sin embargo, nadie ha sido consciente de ello. Incluso hasta el día de hoy, nadie lo reconoce. Tal vez esto seguirá siendo un enigma eterno. Esta vez, la venida de Dios en la carne es algo de lo que ningún ser humano puede ser consciente.
Independientemente de qué tan grande y poderoso sea el impacto de la obra del Espíritu, Dios siempre permanece impasible, sin revelarse jamás. Se puede decir que es como si esta etapa de Su obra estuviera ocurriendo en el ámbito celestial. Aunque sea algo evidente para todos los que tengan ojos para ver, nadie lo reconoce. Cuando Dios concluya esta etapa de Su obra, la humanidad entera romperá con su actitud habitual y despertará de su largo sueño. […] Al amanecer, sin que las multitudes lo supieran, Dios vino a la tierra e inició Su vida en la carne. Las personas no fueron conscientes de la llegada de este momento. Quizás todas estaban dormidas; tal vez muchos de los que estaban despiertos y vigilantes esperaban, y es posible que muchos estuvieran orando en silencio a Dios en el cielo. Sin embargo, entre todas estas personas, ni una sola supo que Dios ya había llegado a la tierra”.
Tal vez hayas escuchado a mucha gente dar testimonio de que el Señor ha descendido encarnándose en secreto, ha expresado la verdad para hacer la obra de purificación y salvación del hombre con el fin de liberarle de las ataduras del pecado plenamente y llevarle a Su reino. Ahora que la catástrofe ha comenzado a caer y la obra de Dios en los últimos días está a punto de terminar, en este momento, la prioridad urgente es buscar e investigar la obra y palabras del Señor retornado para acogerlo cuanto antes, solo así se podrá obtener el cuidado de Dios en desastres. Contáctanos vía WhatsApp, te compartiremos las maneras referentes.
👉 chat.whatsapp.com/FFfcQTBdp2r3SynxrnU0Lg
Para conocer más: Versículos de la venida de Cristo
- /// - MONUMENT erected in tribute to the women who devote their lives to education of Quebec youth since 1639. This woman's hand obviously suggests a gesture of donation. - \\\ -
- /// - MONUMENT érigé en Hommage aux Femmes qui consacrent leur vie à l'instruction et à l'éducation de la jeunesse québécoise depuis 1639. Cette main de femme suggère évidemment un geste de don. - \\\ -
- /// - MONUMENTO erigido en homenaje a las mujeres que dedican su vida a la educación de la juventud de Quebec desde 1639. La mano de esta mujer obviamente sugiere un gesto de donación. - \\ -
"Plau-me vagar per la selva tot sol
lluny de poblat i fora camí,
a salt de mata obrint un corriol..."
---
"Oh poesia nova
dels horitzons tancats!
Si el teu devot no hi troba
espais il·limitats,
hi descobreix esclats
d’ingènua bellesa…
Són les intimitats
de la naturalesa."
Guerau de Liost
Película cristiana completa en español | Mi sueño del reino celestial
Song Ruiming es un pastor de una iglesia en Corea del Sur. Como devoto seguidor del Señor durante muchos años, él ha estado buscando su fe y trabajando con entusiasmo para el Señor, mientras esperaba ser arrebatado al reino celestial cuando el Señor regresara. En los últimos años, se ha sentido muy confundido e impotente al ver que la iglesia carece de la obra del Espíritu Santo y está volviéndose cada vez más desolada. Fue entonces cuando oyó hablar de una denominación que surgió en China con el nombre de Relámpago Oriental, la cual da testimonio del regreso del Señor Jesús, Dios Todopoderoso, quien realiza la obra de juicio en los últimos días mediante la expresión de la verdad. Así, Song Ruiming y el predicador Cui Cheng'en viajaron a China a estudiar el Relámpago Oriental, donde finalmente leyeron las palabras de Dios Todopoderoso y descubrieron que todas Sus palabras son la verdad, ¡son la voz de Dios! ¡Muy probablemente, Dios Todopoderoso es el Señor Jesús retornado! Sin embargo, mientras estudiaban la obra de Dios Todopoderoso en los últimos días, fueron traicionados por los ancianos religiosos, que avisaron a la policía sobre ellos. La policía comunista china los detuvo y deportó a los dos. De regreso en Corea del Sur, Song Ruiming se sentía especialmente dolido y perdido. Seguía pensando en maneras de contactar con la Iglesia de Dios Todopoderoso. De repente, un día descubrió en internet el sitio web coreano de la Iglesia de Dios Todopoderoso y supo que ¡el Relámpago Oriental se había extendido a Corea del Sur y que había instaurado la Iglesia de Dios Todopoderoso! Jubiloso y emocionado, Song Ruiming guió a los hermanos y hermanas de su iglesia para que estudiaran el camino verdadero en la Iglesia de Dios Todopoderoso. Creyeron firmemente que Dios Todopoderoso es el Señor Jesús retornado. Aceptaron gustosamente la obra de Dios Todopoderoso en los últimos días y descubrieron el camino al reino de los cielos. Por fin él tiene la oportunidad de cumplir su sueño del reino celestial.
👉 www.biblia-es.org/Busca-primero-el-reino-de-Dios-Mi-sueno...
Recomendación: Quiénes entrarán al reino de Dios
---------------------------------------------------------------------------------------
Visit my groups:
Centro Storico Catanese
Visit my website:
---------------------------------------------------------------------------------------
Le mie foto sono coperte da copyright - chiedere esplicitamente il mio permesso scritto prima di usarle su siti web, blog o supporti
© Tutti i diritti riservati.
--------------------------------------------------------------------------------------
My photos are copyrighted - ask my explicit written permission before using them on websites, blogs or other media
© All rights reserved.
Imagen de Jesús del Gran Poder: El señor de Sevilla”; así se refieren los devotos a Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Algo mucho más valioso que una imagen religiosa, una forma de entender la religión católica y el verdadero sentimiento de qué significa creer. El escultor Juan de Mesa ( dicipulo de Martínez Montañés) , esculpió en 1620 este magnífico Nazareno, el Cristo del Gran Poder, el cual procesiona la madrugada del Viernes Santo y que tantos devotos tiene.
La imagen del Señor del Gran Poder impone con su presencia y atrae a fieles y visitantes de todas partes.
A la Basilica de la Macarena no fuímos porque la estaban restaurando la imagen...
Ce bas-relief remarquable montre Shiva, accompagné de son épouse Parvati, qui dépose une guirlande de fleurs sur la tête de Chandesha, l’un des 63 Nayanars, c’est à dire dévots de Shiva en Inde du sud.
Plus d'information sur poetryinstone.in/tag/gangai-konda-cholapuram/page/3
___________________________
The devotee's reward
This remarkable bas-relief shows Shiva with his wife Parvati, who sets a garland of flowers on the head of Chandesha, one of the 63 Nayanars, ie Shiva devotees in South India.
More information on poetryinstone.in/tag/gangai-konda-cholapuram/page/3
___________________________
GangaiKondacholapuram - Tamil Nadu
Retable de Notre-Dame des Douleurs
Il est dédié à trois dévotions mariales : Notre-Dame des Douleurs, le Saint-Sépulcre et saint François de Paule. Comme l’atteste un document conservé aux Archives diocésaines de Barcelone, l’Université de Sitges signa, le 3 mai 1699, un contrat avec le sculpteur Joan Roig i Gurri pour la réalisation d’un retable destiné à la chapelle Notre-Dame des Douleurs, lequel « devait nécessairement inclure l’image du Saint-Sépulcre ». Le paiement de 500 livres provenait des revenus du sel et d’une contribution de Joan Llopis, prêtre et curé d’ El Vendrell , qui stipula qu’une partie du retable serait également dédiée à saint François. Les travaux de polychromie et de dorure furent réalisés par Joan Muxí.
Le retable est dominé par une image de la Vierge Marie au centre, surplombant le Saint-Sépulcre placé sur l'autel. De part et d'autre de la Vierge se trouvent quatre sculptures en haut-relief très expressives représentant des moments douloureux de sa vie : l'Annonciation à Siméon, Jésus perdu et retrouvé parmi les docteurs de la Loi, la Fuite en Égypte et Jésus sur le chemin du Calvaire. Encadrant l'image centrale de saint François de Paule se trouvent deux reliefs représentant des épisodes de sa vie. Le 21 juillet 1936, l'image de Notre-Dame des Douleurs fut détruite et remplacée en 1948 par la Pietà actuelle, œuvre du sculpteur sitgéen Pere Jou . En 1946, un nouveau Saint-Sépulcre fut commandé pour remplacer celui jeté à la mer pendant la guerre civile espagnole, en utilisant la tête originale du Christ, repêchée dans les eaux.
RETABLE DE LA VIERGE DES DOULEURS
Sculpteur :
- Gourou
- Pere Jou (Figure de la Miséricorde)
- Atelier de sculpture "La Artistica" (Saint-Sépulcre)
- Fin XVIIe siècle
- Style: Baroque
- Technique: Sculpture sur bois, dorure et polychromie
- Description: Retable dédié à trois vocations :
- Notre-Dame des Douleurs,
- le Saint-Sépulcre,
- Saint François de la Paix.
1. Scène de la vie de saint François
2. Saint François de Paule
3. Scène de la vie de saint François
4. Jésus perdu et retrouvé au milieu des Docteurs
5. Notre-Dame des Douleurs
6. Route du Calvaire
7. L'annonce de Siméon
8. La fuite d'Égypte
9. Sant Joan Evangelista
10. Le Saint-Sépulcre
11. Sant Pere d'Alcântara.
~~La fontaine de dévotion Saint-Aldric, transformée en lavoir au XIXe siècle, recensée à l'inventaire général du patrimoine culturel.
~~Enserré entre des murs, en contrebas de la rue principale, le lavoir d’Asnières est niché derrière la fontaine Saint-Aldric.
C’est au IXe siècle qu’Aldric, évêque du Mans, demande que soit ouverte une fontaine d’où jaillira… « Une eau pure, limpide qui ne tarit jamais ». La première mention du lavoir apparaît dans les délibérations municipales, en 1816, lorsque cette eau se trouve contaminée par le reflux des eaux du lavoir.
~~Ce lavoir est alimenté par l’eau de la fontaine qui s’écoulait par la gueule du lion mais qui s’infiltre désormais sous la maçonnerie, et par les eaux de pluie recueillies par sa toiture en impluvium. La mémoire du village en attribue la couverture, vers 1840,
En 1992, l’Association « Patrimoine d’Asnières » a restauré la fontaine-lavoir au travers d’un chantier de jeunes bénévoles, soutenue par l’Union REMPART.
Testimonio cristiano 2020 | ¿Podemos entrar en el reino de los cielos por haber sufrido?
Sheila es una católica devota que se ha mantenido firme en la fe durante muchos años y espera ser arrebatada al reino de los cielos cuando el Señor regrese. Sin embargo, a medida que pasa el tiempo, descubre que, a pesar de sus frecuentes confesiones y buenas obras, no es capaz de cumplir los mandamientos de Dios y está siempre atrapada en un círculo de pecado y confesión, lo que le angustia y hace sentir fatal. Un día lee un pasaje de las palabras de Dios Todopoderoso, publicado en Facebook, que explica el significado de la fe en Dios y expone lo que la gente pretende recibir de su fe. No puede evitar pensar que, aunque participa activamente en buenas obras y se niega a sí misma, todo lo hace para recibir a cambio las bendiciones del reino de los cielos. No lo hace por verdadero amor a Dios; por tanto, ¿cómo va a elogiar Dios esa fe? Con la esperanza de resolver su confusión, decide buscar e investigar las palabras y la obra de Dios Todopoderoso. Al leer Sus palabras, por fin le queda todo claro y encuentra la senda al reino de los cielos.
Ver más haga clic aquí: www.kingdomsalvation.org/es/videos/can-hard-work-bring-en...
Temps de Noël. Autre chemin vers l'Epiphanie.
Prolongement de la fête.
Comme c'est étonnant, un tout petit enfant qui manifeste à tous les hommes !
Pourquoi ? ou Pour quoi ?
Mystère en partie. Oui.
Mais message aussi : REGARDONS ce nouveau-né, silencieux et sage, vulnérable, lumineux déjà.
Un Dieu immense se fait minuscule pour nous.
Qui se méfierait d'un fragile enfant à peine né.
Et notre coeur s'émerveille, veille, croit, décide de se faire petit lui aussi, puis se laisser attendrir pour éprouver des sentiments neufs....
Laissons la nuit passer sur cette irrésistible invitation.
Oui, DEJA, notre coeur s'est ouvert prêt à LE RECEVOIR.
Sainte Thérèse de Lisieux ayant été béatifiée en 1923 et canonisée en 1925, il fut décidé de construire une grande basilique vouée au pèlerinage dans la ville où elle avait vécu et où elle était morte. En effet, la dévotion à la nouvelle sainte attirait rapidement des foules de plus en plus importantes.
Ce projet, lancé par l'évêque de Bayeux et Lisieux, Mgr Lemonnier, reçut le soutien total du pape Pie XI qui avait placé son pontificat sous le signe de sainte Thérèse.
Précédé d'un vaste parvis, le monument se trouve sur une colline, en limite de la cité qu'il domine de sa masse imposante. Il a été entièrement financé par des dons et souscriptions spécifiques venus du monde entier.
Les travaux ont été commencés le 30 septembre 1929, la première pierre étant posée ce jour par le cardinal Charost, légat du pape. Ils furent supervisés par trois architectes de père en fils, les Cordonnier — Louis-Marie, mort en 1940, puis son fils Louis-Stanislas (décédé le 25 août 1960) et son petit-fils Louis. Les travaux continuèrent au ralenti entre 1939 et 1944 à cause de la Seconde Guerre mondiale. Rendu au culte à la fête de l'Ascension en 1951, le monument ne fut terminé qu'après la guerre. Son style composite (dit romano-byzantin) est fortement inspiré de celui de la basilique du Sacré-Cœur à Paris.
La basilique a été bénie le 11 juillet 1937, par le cardinal Pacelli, légat du pape et futur Pie XII puis consacrée le 11 juillet 1954 par l'archevêque de Rouen, Mgr Martin en présence du légat du pape, archevêque de Paris, Mgr Feltin.
Par ses dimensions, l'édifice, construit en béton armé et granit, se compare aux plus grandes cathédrales :
longueur : 104 m ;largeur du transept : 50 m ;Largeur de la nef : 30 m ;hauteur du dôme : 95 m ;hauteur de la coupole : 50 m ;
la croix surmontant l'ensemble mesure 1,70 m ;hauteur des voûtes : 37 m ;superficie : 4 500 m2.
C'est une des plus grandes églises construites au XXe siècle ; elle peut accueillir 4 000 personnes. La structure de base, qui a été terminée avant la guerre, a subi peu de dégâts lors des bombardements qui détruisirent Lisieux aux deux tiers ; elle a probablement été épargnée grâce à sa position en limite d'agglomération. Sa décoration a été entreprise dans les années 1950.
L'édifice est en forme de croix latine, avec nef, chœur et transept. La croisée est surmontée d'une imposante coupole. Le transept sud reçoit le reliquaire offert par le Pape Pie XI à la basilique. Le volume intérieur est d'un seul tenant, sans nefs collatérales ni déambulatoire : du fait de l'absence de colonnes, tous les fidèles qui assistent aux offices en ont une vue sans obstruction. La plus grande partie de l'intérieur de la basilique est couverte de mosaïques.
Sadu
Pashupatinath è dimora prediletta dei Sadu, Santoni Hindu, gli asceti devoti della divinità di Shiva. La cenere cosparsa sul corpo è segno della rinuncia ai beni materiali e al mondo terreno.
Monte Zatta, Liguria
Vedi descrizione nella prima foto
All 'interno ancora letti a castello, sedie, altro materiale... Tutto deturpato dai vandali
La idea de construir un temple expiatori (és a dir, a partir de donatius) dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet —canonitzat el 2004—, fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família i de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i de fomentar l'educació cristiana de nens i joves.[6] El 1866, Bocabella va fundar l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. Per a la difusió de la seva tasca, va editar a partir del 1867 una revista, titulada inicialment El Propagador de la devoción a San José, inspirada en la revista francesa Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph, publicada a Dijon pel pare Joseph Huguet.[7][b]
El 31 de desembre de 1881, Josep Bocabella va comprar per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals.[8][9][c][10] Delimitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, corresponien a una de les illes del Pla Cerdà, la qual, però, era més gran que les altres perquè, en principi, estava previst construir-hi un hipòdrom.[8]
El projecte fou encomanat a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano, que va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[11] El dia de Sant Josep de 1882, el bisbe Urquinaona posava la primera pedra,[12][13][14] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de sant Josep com a patró de l'Església Universal. Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i van provocar la dimissió del primer. Aleshores, es va oferir el càrrec a Martorell, però aquest el va rebutjar i va recomanar Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant, i el 1883, assumí la direcció de les obres.[15]
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual intervingueren els escultors Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani.[16] Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.[17] El 1891 van començar les obres de la façana del Naixement,[cal citació] i des del 1895, la gestió del projecte va a càrrec de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació canònica per a promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades.[cal citació]
A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família que, de fet, ocuparia tota la seva carrera, ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció i moriria fent-ho; així i tot, el temple només quedava embastat.[18] Va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de sant Bernabé estava acabada totalment i una part del mur exterior de l'absis.[cal citació]
El 12 de juny de 1926, Antoni Gaudí va ser sepultat a la capella de la Mare de Déu del Carme de la cripta.[cal citació] A la seva època, hi van col·laborar molts dels seus deixebles i ajudants, com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió, i a la seva mort, es va fer càrrec de les obres un altre dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, que va finalitzar la construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven pendents.[cal citació]
El 20 de juliol de 1936, tot just iniciada la Guerra Civil espanyola, grups d'exaltats anarquistes van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat i on hi havia els seus esbossos, maquetes i models. Tot i que es va perdre molt material van quedar restes de les maquetes, que es van restaurar, i la documentació que s'havia publicat en El Propagador, en l'Àlbum i que havia estat recollida pels seus deixebles, com Isidre Puig i Boada.[cal citació]
L'any 1944 es van reprendre les obres per un equip dirigit per Francesc de Paula Quintana i Vidal, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort del primer l'any 1966, continuaren fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch.[19] El 1985 va ser nomenat director Jordi Bonet i Armengol,[20][21] amb un equip on figuraven Carles Buxadé, Joan Margarit i Jordi Faulí i Oller.[20] El 2012, Jordi Bonet va ser substituït per Jordi Faulí i Oller.[22]
El 18 de març de 2007 se'n va commemorar el 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra amb una festa, concerts i ballant una sardana (La Santa Espina) encerclant tot el temple.[23]
Segons les darreres previsions, la torre de Jesús s'acabaria a finals del 2025, i el 2026 es faria la inauguració oficial, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí.[24]
The Basílica i Temple Expiatori de la Sagrada Família,[a] otherwise known as Sagrada Família, is a church under construction in the Eixample district of Barcelona, Catalonia, Spain. It is the largest unfinished Catholic church in the world. Designed by the Catalan architect Antoni Gaudí (1852–1926), in 2005 his work on Sagrada Família was added to an existing (1984) UNESCO World Heritage Site, "Works of Antoni Gaudí".[5] On 7 November 2010, Pope Benedict XVI consecrated the church and proclaimed it a minor basilica.[6][7][8]
On 19 March 1882, construction of Sagrada Família began under architect Francisco de Paula del Villar. In 1883, when Villar resigned,[5] Gaudí took over as chief architect, transforming the project with his architectural and engineering style, combining Gothic and curvilinear Art Nouveau forms. Gaudí devoted the remainder of his life to the project, and he is buried in the church's crypt. At the time of his death in 1926, less than a quarter of the project was complete.[9]
Relying solely on private donations, Sagrada Família's construction progressed slowly and was interrupted by the Spanish Civil War. In July 1936, anarchists from the FAI set fire to the crypt and broke their way into the workshop, partially destroying Gaudí's original plans.[10] In 1939, Francesc de Paula Quintana took over site management, which was able to go on with the material that was saved from Gaudí's workshop and that was reconstructed from published plans and photographs.[11] Construction resumed to intermittent progress in the 1950s. Advancements in technologies such as computer-aided design and computerised numerical control (CNC) have since enabled faster progress and construction passed the midpoint in 2010. In 2014, it was anticipated that the building would be completed by 2026, the centenary of Gaudí's death,[12] but this schedule was threatened by work slowdowns caused by the 2020–2021 depths of the COVID-19 pandemic.[13] In March 2024, an updated forecast reconfirmed a likely completion of the building in 2026, though the announcement stated that work on sculptures, decorative details and a controversial proposed stairway leading to what will eventually be the main entrance is expected to continue until 2034.[14]
Describing Sagrada Família, art critic Rainer Zerbst said "it is probably impossible to find a church building anything like it in the entire history of art",[15] and Paul Goldberger describes it as "the most extraordinary personal interpretation of Gothic architecture since the Middle Ages".[16]
Though sometimes[when?] described[by whom?] as a cathedral, the basilica is not the cathedral church of the Archdiocese of Barcelona; that title belongs to the Cathedral of the Holy Cross and Saint Eulalia (Barcelona Cathedral).
History
Origins
Sagrada Família was inspired by a bookseller, José María Bocabella [es], founder of Asociación Espiritual de Devotos de San José (Spiritual Association of Devotees of St. Joseph). After a visit to the Vatican in 1872, Bocabella returned from Italy with the intention of building a church inspired by the basilica at Loreto. The apse crypt of the church, funded by donations, was begun 19 March 1882, on the festival of St. Joseph, to the design of the architect Francisco de Paula del Villar, whose plan was for a Gothic revival church of a standard form. The apse crypt was completed before Villar's resignation on 18 March 1883, when Antoni Gaudí assumed responsibility for its design, which he changed radically.[17] Gaudi began work on the church in 1883 but was not appointed Architect Director until 1884.[citation needed]On the subject of the extremely long construction period, Gaudí is said to have remarked: "My client is not in a hurry."[18] When Gaudí died in 1926, the basilica was between 15 and 25 percent complete.[9][19] After Gaudí's death, work continued under the direction of his main disciple Domènec Sugrañes i Gras until interrupted by the Spanish Civil War in 1936. Parts of the unfinished basilica and Gaudí's models and workshop were destroyed during the war. The present design is based on reconstructed versions of the plans that were burned in a fire as well as on modern adaptations.[14] Since 1940, the architects Francesc Quintana, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí and Francesc Cardoner have carried on the work. The illumination was designed by Carles Buïgas. The director until 2012 was the son of Lluís Bonet, Jordi Bonet i Armengol. Armengol began introducing computers into the design and construction process in the 1980s.[citatiThe central nave vaulting was completed in 2000 and the main tasks since then have been the construction of the transept vaults and apse. In 2002, the Sagrada Família Schools building was relocated from the eastern corner of the site to the southern corner, and began housing an exhibition. The school was originally designed by Gaudí in 1909 for the children of the construction workers.[20]
As of 2006, work concentrated on the crossing and supporting structure for the main steeple of Jesus Christ as well as the southern enclosure of the central nave, which will become the Glory façade. Computer-aided design technology has allowed stone to be shaped off-site by a CNC milling machine, whereas in the 20th century the stone was carved by hand.[21] In 2008, some renowned Catalan architects advocated halting construction[22] to respect Gaudí's original designs, which, although they were not exhaustive and were partially destroyed, have been partially reconstructed in recent years.[23]
Since 2013, AVE high-speed trains have passed near Sagrada Família through a tunnel that runs beneath the centre of Barcelona. The tunnel's construction, which began on 26 March 2010, was controversial. The Ministry of Public Works of Spain (Ministerio de Fomento) claimed the project posed no risk to the church.[24][25] Sagrada Família engineers and architects disagreed, saying there was no guarantee that the tunnel would not affect the stability of the building. The Board of the Sagrada Família (Patronat de la Sagrada Família) and the neighborhood association AVE pel Litoral (AVE by the Coast) led a campaign against this route for the AVE, without success.[citation needed] In October 2010, the tunnel boring machine reached the church underground under the location of the building's principal façade.[24] Service through the tunnel was inaugurated on 8 January 2013.[26] Track in the tunnel makes use of a system by Edilon Sedra in which the rails are embedded in an elastic material to dampen vibrations.[27]
The main nave was covered and an organ installed in mid-2010, allowing the still-unfinished building to be used for liturgies.[28] The church was consecrated by Pope Benedict XVI on 7 November 2010 in front of a congregation of 6,500 people.[29] A further 50,000 people followed the consecration Mass from outside the basilica, where more than 100 bishops and 300 priests were on hand to distribute Holy Communion.[30]In 2012, Barcelona-born Jordi Faulí i Oller took over as architect of the project.[31][32] Mark Burry of New Zealand serves as Executive Architect and Researcher.[33] Sculptures by J. Busquets, Etsuro Sotoo and Josep Maria Subirachs decorate the fantastical façades.
Chief architect Jordi Faulí announced in October 2015 that construction was 70 percent complete and had entered its final phase of raising six immense steeples. The steeples and most of the church's structure were planned to be completed by 2026, the centennial of Gaudí's death;[14] as of a 2017 estimate, decorative elements should be complete by 2030 or 2032.[34][failed verification] Visitor entrance fees of €15 to €20 finance the annual construction budget of €25 million.[35] Completion of the structure will use post-tensioned stone.[36]
Starting on 9 July 2017, an international mass is celebrated at the basilica every Sunday and holy day of obligation, at 9 a.m., and is open to the public (until the church is full). Occasionally, Mass is celebrated at other times, where attendance requires an invitation. When masses are scheduled, instructions to obtain an invitation are posted on the basilica's website. In addition, visitors may pray in the chapel of the Blessed Sacrament and Penitence.[37]
The stone initially used in its construction came from the Montserrat mountain, but it became clear that as quarrying there went deeper, the stone was increasingly fragile and an alternative source had to be found. Since 2018 stone of the type needed to complete the construction has been sourced from the Withnell Quarry in Brinscall, near Chorley, England.[3
Viernes. 12 de Junio de 2009. Granada. Feria del Corpus.
Los devotos de su arte sólo damos las gracias por su verdad, para los detractores quedarán las crónicas, mucho he escrito ya de algo que aconsejo mejor VER
La foto fue tomada en la corrida del Domingo de Resurrección en Málaga, uno no puede seguirlo allí por donde va… aunque quiera
I returned to Monaco knowing that I wanted to find any vantage points that were accessible around the train station. Between online information and Google satellite though, I couldn’t be sure that anywhere was accessible. Turns out… it all was!
So, on this night, Michael and I walked backwards and forwards, up and down, all around this little valley. By the end of the evening my legs were absolutely killing me (and yes, I’m aware that I complain about stairs on every trip I go on…). Many of the spots didn’t really give much of a view as they were too low down, mainly showing the trees or roads. This was taken at the platform level of the station. I love the mix of rock, trees, concrete and the harbour in the distance.
~~A l'angle de la rue Bouquet et de celle de Vaux se trouve un montjoie ou niche de dévotion.
~~Sculptée vers 1480 pour abriter à l'origine une vierge, éclairée le soir de quelques chandelles.
~~Aujourd'hui, c'est la figuration en terre cuite de Marie-Madeleine, œuvre attribuée à Noël Mérillon (1622-1691) protégée par une grille.
~~Sol de maison à maison, ainsi que les bornes charretières de pierre contre les maisons - Sont inscrits M.H.
------------------------------------------------------------------------------------------
Visit my groups:
Centro Storico Catanese
Visit my website:
------------------------------------------------------------------------------------------
Le mie foto sono coperte da copyright - chiedere esplicitamente il mio permesso scritto prima di usarle su siti web, blog o supporti
© Tutti i diritti riservati.
------------------------------------------------------------------------------------------
My photos are copyrighted - ask my explicit written permission before using them on websites, blogs or other media
© All rights reserved.
Sainte Thérèse de Lisieux ayant été béatifiée en 1923 et canonisée en 1925, il fut décidé de construire une grande basilique vouée au pèlerinage dans la ville où elle avait vécu et où elle était morte. En effet, la dévotion à la nouvelle sainte attirait rapidement des foules de plus en plus importantes.
Ce projet, lancé par l'évêque de Bayeux et Lisieux, Mgr Lemonnier, reçut le soutien total du pape Pie XI qui avait placé son pontificat sous le signe de sainte Thérèse.
Précédé d'un vaste parvis, le monument se trouve sur une colline, en limite de la cité qu'il domine de sa masse imposante. Il a été entièrement financé par des dons et souscriptions spécifiques venus du monde entier.
Les travaux ont été commencés le 30 septembre 1929, la première pierre étant posée ce jour par le cardinal Charost, légat du pape. Ils furent supervisés par trois architectes de père en fils, les Cordonnier — Louis-Marie, mort en 1940, puis son fils Louis-Stanislas (décédé le 25 août 1960) et son petit-fils Louis. Les travaux continuèrent au ralenti entre 1939 et 1944 à cause de la Seconde Guerre mondiale. Rendu au culte à la fête de l'Ascension en 1951, le monument ne fut terminé qu'après la guerre. Son style composite (dit romano-byzantin) est fortement inspiré de celui de la basilique du Sacré-Cœur à Paris.
La basilique a été bénie le 11 juillet 1937, par le cardinal Pacelli, légat du pape et futur Pie XII puis consacrée le 11 juillet 1954 par l'archevêque de Rouen, Mgr Martin en présence du légat du pape, archevêque de Paris, Mgr Feltin.
Par ses dimensions, l'édifice, construit en béton armé et granit, se compare aux plus grandes cathédrales :
longueur : 104 m ;largeur du transept : 50 m ;Largeur de la nef : 30 m ;hauteur du dôme : 95 m ;hauteur de la coupole : 50 m ;
la croix surmontant l'ensemble mesure 1,70 m ;hauteur des voûtes : 37 m ;superficie : 4 500 m2.
C'est une des plus grandes églises construites au XXe siècle ; elle peut accueillir 4 000 personnes. La structure de base, qui a été terminée avant la guerre, a subi peu de dégâts lors des bombardements qui détruisirent Lisieux aux deux tiers ; elle a probablement été épargnée grâce à sa position en limite d'agglomération. Sa décoration a été entreprise dans les années 1950.
L'édifice est en forme de croix latine, avec nef, chœur et transept. La croisée est surmontée d'une imposante coupole. Le transept sud reçoit le reliquaire offert par le Pape Pie XI à la basilique. Le volume intérieur est d'un seul tenant, sans nefs collatérales ni déambulatoire : du fait de l'absence de colonnes, tous les fidèles qui assistent aux offices en ont une vue sans obstruction. La plus grande partie de l'intérieur de la basilique est couverte de mosaïques.
Bergamo - 16/06/2017
-----
Canon 7D Mark II + EF100mm f/2.8 Macro USM
-----
Collocazione: SALA 16
Autore: Marco Marziale
Titolo: ''Madonna col Bambino e Devoto''
Datazione: 1504
Tecnica: Olio su Tavola
La idea de construir un temple expiatori (és a dir, a partir de donatius) dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet —canonitzat el 2004—, fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família i de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i de fomentar l'educació cristiana de nens i joves.[6] El 1866, Bocabella va fundar l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. Per a la difusió de la seva tasca, va editar a partir del 1867 una revista, titulada inicialment El Propagador de la devoción a San José, inspirada en la revista francesa Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph, publicada a Dijon pel pare Joseph Huguet.[7][b]
El 31 de desembre de 1881, Josep Bocabella va comprar per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals.[8][9][c][10] Delimitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, corresponien a una de les illes del Pla Cerdà, la qual, però, era més gran que les altres perquè, en principi, estava previst construir-hi un hipòdrom.[8]
El projecte fou encomanat a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano, que va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[11] El dia de Sant Josep de 1882, el bisbe Urquinaona posava la primera pedra,[12][13][14] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de sant Josep com a patró de l'Església Universal. Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i van provocar la dimissió del primer. Aleshores, es va oferir el càrrec a Martorell, però aquest el va rebutjar i va recomanar Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant, i el 1883, assumí la direcció de les obres.[15]
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual intervingueren els escultors Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani.[16] Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.[17] El 1891 van començar les obres de la façana del Naixement,[cal citació] i des del 1895, la gestió del projecte va a càrrec de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació canònica per a promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades.[cal citació]
A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família que, de fet, ocuparia tota la seva carrera, ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció i moriria fent-ho; així i tot, el temple només quedava embastat.[18] Va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de sant Bernabé estava acabada totalment i una part del mur exterior de l'absis.[cal citació]
El 12 de juny de 1926, Antoni Gaudí va ser sepultat a la capella de la Mare de Déu del Carme de la cripta.[cal citació] A la seva època, hi van col·laborar molts dels seus deixebles i ajudants, com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió, i a la seva mort, es va fer càrrec de les obres un altre dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, que va finalitzar la construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven pendents.[cal citació]
El 20 de juliol de 1936, tot just iniciada la Guerra Civil espanyola, grups d'exaltats anarquistes van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat i on hi havia els seus esbossos, maquetes i models. Tot i que es va perdre molt material van quedar restes de les maquetes, que es van restaurar, i la documentació que s'havia publicat en El Propagador, en l'Àlbum i que havia estat recollida pels seus deixebles, com Isidre Puig i Boada.[cal citació]
L'any 1944 es van reprendre les obres per un equip dirigit per Francesc de Paula Quintana i Vidal, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort del primer l'any 1966, continuaren fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch.[19] El 1985 va ser nomenat director Jordi Bonet i Armengol,[20][21] amb un equip on figuraven Carles Buxadé, Joan Margarit i Jordi Faulí i Oller.[20] El 2012, Jordi Bonet va ser substituït per Jordi Faulí i Oller.[22]
El 18 de març de 2007 se'n va commemorar el 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra amb una festa, concerts i ballant una sardana (La Santa Espina) encerclant tot el temple.[23]
Segons les darreres previsions, la torre de Jesús s'acabaria a finals del 2025, i el 2026 es faria la inauguració oficial, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí.[24]
The Basílica i Temple Expiatori de la Sagrada Família,[a] otherwise known as Sagrada Família, is a church under construction in the Eixample district of Barcelona, Catalonia, Spain. It is the largest unfinished Catholic church in the world. Designed by the Catalan architect Antoni Gaudí (1852–1926), in 2005 his work on Sagrada Família was added to an existing (1984) UNESCO World Heritage Site, "Works of Antoni Gaudí".[5] On 7 November 2010, Pope Benedict XVI consecrated the church and proclaimed it a minor basilica.[6][7][8]
On 19 March 1882, construction of Sagrada Família began under architect Francisco de Paula del Villar. In 1883, when Villar resigned,[5] Gaudí took over as chief architect, transforming the project with his architectural and engineering style, combining Gothic and curvilinear Art Nouveau forms. Gaudí devoted the remainder of his life to the project, and he is buried in the church's crypt. At the time of his death in 1926, less than a quarter of the project was complete.[9]
Relying solely on private donations, Sagrada Família's construction progressed slowly and was interrupted by the Spanish Civil War. In July 1936, anarchists from the FAI set fire to the crypt and broke their way into the workshop, partially destroying Gaudí's original plans.[10] In 1939, Francesc de Paula Quintana took over site management, which was able to go on with the material that was saved from Gaudí's workshop and that was reconstructed from published plans and photographs.[11] Construction resumed to intermittent progress in the 1950s. Advancements in technologies such as computer-aided design and computerised numerical control (CNC) have since enabled faster progress and construction passed the midpoint in 2010. In 2014, it was anticipated that the building would be completed by 2026, the centenary of Gaudí's death,[12] but this schedule was threatened by work slowdowns caused by the 2020–2021 depths of the COVID-19 pandemic.[13] In March 2024, an updated forecast reconfirmed a likely completion of the building in 2026, though the announcement stated that work on sculptures, decorative details and a controversial proposed stairway leading to what will eventually be the main entrance is expected to continue until 2034.[14]
Describing Sagrada Família, art critic Rainer Zerbst said "it is probably impossible to find a church building anything like it in the entire history of art",[15] and Paul Goldberger describes it as "the most extraordinary personal interpretation of Gothic architecture since the Middle Ages".[16]
Though sometimes[when?] described[by whom?] as a cathedral, the basilica is not the cathedral church of the Archdiocese of Barcelona; that title belongs to the Cathedral of the Holy Cross and Saint Eulalia (Barcelona Cathedral).
History
Origins
Sagrada Família was inspired by a bookseller, José María Bocabella [es], founder of Asociación Espiritual de Devotos de San José (Spiritual Association of Devotees of St. Joseph). After a visit to the Vatican in 1872, Bocabella returned from Italy with the intention of building a church inspired by the basilica at Loreto. The apse crypt of the church, funded by donations, was begun 19 March 1882, on the festival of St. Joseph, to the design of the architect Francisco de Paula del Villar, whose plan was for a Gothic revival church of a standard form. The apse crypt was completed before Villar's resignation on 18 March 1883, when Antoni Gaudí assumed responsibility for its design, which he changed radically.[17] Gaudi began work on the church in 1883 but was not appointed Architect Director until 1884.[citation needed]On the subject of the extremely long construction period, Gaudí is said to have remarked: "My client is not in a hurry."[18] When Gaudí died in 1926, the basilica was between 15 and 25 percent complete.[9][19] After Gaudí's death, work continued under the direction of his main disciple Domènec Sugrañes i Gras until interrupted by the Spanish Civil War in 1936. Parts of the unfinished basilica and Gaudí's models and workshop were destroyed during the war. The present design is based on reconstructed versions of the plans that were burned in a fire as well as on modern adaptations.[14] Since 1940, the architects Francesc Quintana, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí and Francesc Cardoner have carried on the work. The illumination was designed by Carles Buïgas. The director until 2012 was the son of Lluís Bonet, Jordi Bonet i Armengol. Armengol began introducing computers into the design and construction process in the 1980s.[citatiThe central nave vaulting was completed in 2000 and the main tasks since then have been the construction of the transept vaults and apse. In 2002, the Sagrada Família Schools building was relocated from the eastern corner of the site to the southern corner, and began housing an exhibition. The school was originally designed by Gaudí in 1909 for the children of the construction workers.[20]
As of 2006, work concentrated on the crossing and supporting structure for the main steeple of Jesus Christ as well as the southern enclosure of the central nave, which will become the Glory façade. Computer-aided design technology has allowed stone to be shaped off-site by a CNC milling machine, whereas in the 20th century the stone was carved by hand.[21] In 2008, some renowned Catalan architects advocated halting construction[22] to respect Gaudí's original designs, which, although they were not exhaustive and were partially destroyed, have been partially reconstructed in recent years.[23]
Since 2013, AVE high-speed trains have passed near Sagrada Família through a tunnel that runs beneath the centre of Barcelona. The tunnel's construction, which began on 26 March 2010, was controversial. The Ministry of Public Works of Spain (Ministerio de Fomento) claimed the project posed no risk to the church.[24][25] Sagrada Família engineers and architects disagreed, saying there was no guarantee that the tunnel would not affect the stability of the building. The Board of the Sagrada Família (Patronat de la Sagrada Família) and the neighborhood association AVE pel Litoral (AVE by the Coast) led a campaign against this route for the AVE, without success.[citation needed] In October 2010, the tunnel boring machine reached the church underground under the location of the building's principal façade.[24] Service through the tunnel was inaugurated on 8 January 2013.[26] Track in the tunnel makes use of a system by Edilon Sedra in which the rails are embedded in an elastic material to dampen vibrations.[27]
The main nave was covered and an organ installed in mid-2010, allowing the still-unfinished building to be used for liturgies.[28] The church was consecrated by Pope Benedict XVI on 7 November 2010 in front of a congregation of 6,500 people.[29] A further 50,000 people followed the consecration Mass from outside the basilica, where more than 100 bishops and 300 priests were on hand to distribute Holy Communion.[30]In 2012, Barcelona-born Jordi Faulí i Oller took over as architect of the project.[31][32] Mark Burry of New Zealand serves as Executive Architect and Researcher.[33] Sculptures by J. Busquets, Etsuro Sotoo and Josep Maria Subirachs decorate the fantastical façades.
Chief architect Jordi Faulí announced in October 2015 that construction was 70 percent complete and had entered its final phase of raising six immense steeples. The steeples and most of the church's structure were planned to be completed by 2026, the centennial of Gaudí's death;[14] as of a 2017 estimate, decorative elements should be complete by 2030 or 2032.[34][failed verification] Visitor entrance fees of €15 to €20 finance the annual construction budget of €25 million.[35] Completion of the structure will use post-tensioned stone.[36]
Starting on 9 July 2017, an international mass is celebrated at the basilica every Sunday and holy day of obligation, at 9 a.m., and is open to the public (until the church is full). Occasionally, Mass is celebrated at other times, where attendance requires an invitation. When masses are scheduled, instructions to obtain an invitation are posted on the basilica's website. In addition, visitors may pray in the chapel of the Blessed Sacrament and Penitence.[37]
The stone initially used in its construction came from the Montserrat mountain, but it became clear that as quarrying there went deeper, the stone was increasingly fragile and an alternative source had to be found. Since 2018 stone of the type needed to complete the construction has been sourced from the Withnell Quarry in Brinscall, near Chorley, England.[3
Village de Yangthang (Ladakh, Inde).
Première étape d'un petit trek au départ de Likir, à l'ouest de la capitale Leh, le petit village de Yangthang, à 3600 m d'altitude, est une rare enclave de quelques terres cultivables dans un environnement de montagnes. Il nous retiendra deux nuits et nous permettra de participer à l'active et rude vie rurale des habitants durant une journée.
Ce beau vieillard vêtu de son manteau traditionnel s'est rendu au petit gompa (monastère) situé dans le village où il sacrifie aux rites du bouddhisme tibétain en tournant le lourd tambour à prières.
Depuis le Moyen Age, le rocher Saint-Michel a vu se succéder plusieurs édifices, lieux de festivité et de dévotion. La Chapelle Saint-Michel de Rochecoul a été reconstruite en 1880-1881 à partir des plans de l’architecte briochin, Jules Morvan. Sur l’îlot Saint-Michel, sa construction a pris place sur les fondations d’une autre chapelle datant du XIIIème siècle qui appartenait à l’abbaye cistercienne de Saint-Aubin-des-Bois.
Merci à tous pour vos visites, favoris et commentaires.
Bonne journée.
Thanks you all for your visits, faves and comments.
Have a good day.
Râ n'a pas fini d'enflammer les coeurs et les âmes de ceux dont les regards lui sont destinés !
Deux crépuscules pour encadrer cette petite série de 4 photos, déposées en guise de réponse partielle et maladroite, mais sincère, à un ami qui se reconnaîtra au delà des frontières.....!
et une chanson de Jean-Jacques Goldman parce qu'un jour, je lui avais lancé un appel, en d'autres lieux, sur une chanson du même auteur-interprète !
Piazza del Devoto del borgo situato nelle terre delle Montes Sancti nell'appenino di Fantastilandia là tra la Valle Ombrosa e le Divini Fontes in provincia di Imaginatiua.
Vídeos cristianos de reflexión | He visto el rollo abierto
El protagonista es un cristiano devoto que conoce bien la Biblia y a menudo oye decir a su pastor que todas las palabras de Dios están en la Biblia y que no hay palabras de Dios fuera de ella. Cuando se entera de que el Señor ha regresado y declarado nuevas palabras, se aferra a sus nociones y no quiere buscarlo ni estudiarlo. Sin embargo, pronto comprueba que, por medio del estudio de la obra de Dios Todopoderoso de los últimos días y de la lectura de Sus palabras, sus familiares y amigos han logrado entender muchas verdades. Por envidia, decide estudiarlo. Tras leer muchas de las palabras de Dios Todopoderoso, tiene la certeza de que en realidad son el rollo profetizado en el Apocalipsis, lo que el Espíritu Santo dice a las iglesias. También comprende que la Biblia solo contiene una pequeña parte de las palabras de Dios y que la gente no debería limitar la obra y las palabras de Dios a lo que contiene la Biblia. Entonces no tiene dudas de que Dios Todopoderoso es el regreso del Señor Jesús y acepta Su obra de los últimos días.
Ver más: es.easternlightning.org/videos/i-have-seen-the-opened-scr...
Femme en pélerinage dans le monastère vishnouïte de Samaguri Satra sur l'île de Majoli, Assam, Inde.
L'île de Majoli est tenue pour un lieu saint par les hindouistes, dont ceux d’une tradition vishnouiste particulière qui se rendent en pèlerinage sur l’île dans des monastères appelés Sattras, où les moines honorent le dieu Vishnou et sa principale incarnation, Krishna, par le chant, la danse, le théâtre et l'art des masques. L'Assam compte plus de six cents de ces monastères, mais c'est sur Majuli que leurs traditions sont conservées le plus fidèlement. Deux cents moines vivent sur l'île, confiés aux sattras dès la petite enfance par des parents pauvres ou souhaitant s'attirer les faveurs du dieu. Ces enfants sont éduqués à la spiritualité à travers le Sattriya, art sacré dédié à Krishna et comprenant entre autres le chant, la danse et le théâtre dans des drames qui mettent en scène le Mahabharata et le Ramayana, les deux grandes épopées de l'hindouisme.
Le monastère de Samaguri est spécialisé dans l'art des masques
Ouverture de la saison fleurie.
Les camélias comptent parmi les fleurs les plus romantiques qui soient. Ils incarnent profondément l’ amour romantique, la dévotion, l’adoration et l’attention .
The flowering season begins.
Camellias are among the most romantic flowers. They deeply embody romantic love, devotion, adoration, and care.