View allAll Photos Tagged ansys
I totally forgot that it was Pancake Day on Tuesday 20th. So, I made up for it today.
Another shot of the pancakes
So I decided to hang out with Gucci in her bedroom [which only takes up a mere 2% space in my bedroom. She's just hanging out online. I'm just hanging out online. And all you can hear are both our laptop machines purring and the pitter-patter clicking caused by our typing. She's shopping online. And I'm merely flickring or facebooking.
One day, when I get the space and room in one's bedroom, I think, no, we think [both Gucci and I] will probably revamp her bedroom, and get an extension done somewhere, perhaps a funky little lounge with a decent plasma tv or something... so she and I can watch chickflicks or something.
On the serious note, this didn't work out the way I expected, by the time I put it all together it was a bit too late, and I was already getting hot and flustered in my winter coat [well it IS early autumn, and a bit warm to be wearing that, all the time, indoors]. And not to mention about 10 takes just to get the right lighting, angle of body, angle of laptop and well... good enough "look" so that it'd all look natural sort of thing...
Heres an old one of Gucci and Penny hanging out. Actually where is Penny these days?!
Keep tha racket down wud cha?!?! Some people ahh tryin ta watch Corrie en Eeest Enduhs!!!!
I'm starting to really enjoy friday's thanks to Fancy Dress Friday! It's such a great group and there are some epic epic characters all dressed up for one-day-only! Hehe. And it's always great fun to dress up myself on a Friday :)
I've had this idea to dress up as the neighbour-from-hell / landlady-from-hell for a while now after coming across some ancient NHS plastic frames my sister used to wear, and the hair-curlers.. Good stuff :) Love fancy dress. But it's a shame I don't get invited to fancy dress parties that often anymore. I think it's because my friends don't bother because they know I go all out and dress up full on. Anyway. Hence why I love Fancy-Dress-Friday :)
All these gorgeous photographs belong to the talented people who are linked to below. Do visit their photostreams for more!
1. The love of christmas, 2. HBW!, 3. The Bribe, HBW 12.17.08, 4. Candy Cane Lane, 5. Have Yourself a Merry Little Christmas..., 6. Baking candy canes, 7. Candy canes, 8. Candy cane bokeh, 9. candy cane hot chocolate, 10. Peppermint cane, 11. 24 Days of Christmas - 12/24, 12. The Real Beauty Of The Candy Cane...., 13. Candy cane cookies
Santa María de Porqueres
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[1] L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.[1]
Entorn
Entorn de Santa Maria de Porqueres
Portalada de Santa Maria
Talment una barca varada a la platja, l'església de Porqueres es mostra prop de l'aigua de l'estany de Banyoles amb una silueta inseparable de la riba lacustre. El color de la pedra, que prové de les Estunes, el color verd fosc dels xiprers del cementiri i els reflexos de l'aigua es complementen en un cromatisme de plàcida vibració.
L'església s'alça sobre un lleuger promontori. Té a la dreta la rectoria; a l'esquerra, el cementiri. Davant d'aquest es troba una construcció quadrada; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu. És el comunidor, o indret des d'on el dia de la Santa Creu de maig es beneïa el terme, tot demanant la protecció divina per a les collites, sobretot davant el perill de pedregada.
L'absis és rodó, de mig punt. Està orientat, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur.
Les parets laterals són d'un tipus de parament una mica divers de l'absidal. Alguna d'elles podria haver format part del temple del s. IX i haver estat aprofitada en la reedificació del 1182.
A banda i banda de la façana s'aprecia per l'enllaç de l'edifici amb ella, que la construcció es feu en un moment més tardà respecte de la nau de l'església.
« De l'altra banda del mirall us miro
tremolar al vent de març, ho pedres reflectides,
duent encara pols des de segles pretèrits
i ànsies de plom entre un estany de dunes.
Admiro molt més la vella geometria
retallada en horitzó de blaus creuat de vols
de gavines que persegueixen fades, llunes mítiques
i fan atemporal la vostra imatge.
Entorn dels murs històrics passejo lentament
i s'abranda aquest foc com una torxa encesa
amb ombres medievals que acompanyen el somni,
de bellíssims perfils d'un estany que no us deixa. »
— Neus Corominas, Poesia inèdita, del llibre «Viure presències»
Descripció
Nau
Interior de la nau
L'edifici actual, del segle xii, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: tres absidioles, a més de dues capelles laterals de planta rectangular en el tram de l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren amb arcs peraltats sobre que descansen sobre capitells decorats. Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera.[1]
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu, a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle xviii, adossat l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta.[1]
A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura. Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa altura, pot veure's l'armari de seguretat que s'hi disposà el s. XVIII per ordre episcopal a fi de guardar les peces d'argent utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris, i, més baix, el que contenia l'arxiu parroquial.
Imatges
D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, després d'haver estat robada i recuperada; Santa Maria de Porqueres; la Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; la Mare de Déu del Roser; Sant Ferriol i Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona.[1]
Prop de la pica baptismal s'ofereixen a la veneració dels fidels unes imatges barroques del Sant Crist i de la Verge dels Dolors. Les imatges de la banda esquerra de la nau, d'època barroca, són: Sant Ferriol, soldat romà, Santa Victòria, amb la palma del martiri, i la Verge del Roser. Al costat dret hi ha el franciscà Sant Antoni de Pàdua, i Sant Galderic, patró dels pagesos.
Capitells
Capitell
A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica, que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caràcter monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell. Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que alhora li surten de la boca.[1]
Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada.
La correspondència entre capitells interiors i forans es continua en la resta dels seus elements; els interiors llueixen a la seva part central volutes, rosetes de dotze protuberàncies i dentells, mentre que als exteriors es mostren pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal d'ous i perles en alternança.
Portalada
La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.[1]
A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur. El cos de la portalada és limitat per la part superior per un senzill replà que aguanten tretze mènsules, regularment distribuïdes, excepte les parelles dels extrems, que es troben més pròximes entre si. La magnificència del portal és per als fidels com un missatge que destaca la importància de l'àmbit sagrat al qual accedeixen en passar-hi. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.
Arcs
Els quatre arcs en degradació que emmarquen la porta no són del tot paral·lels. L'interior és semicircular; els altres prenen gradualment la forma de ferradura, i el seu centre és cada cop més baix. Ressalta l'arc exterior un guardapols, resseguit per una cinta en ziga-zaga; els altres són d'aresta viva, i el més interior és decorat amb una motllura en forma d'escòcia o canya que ressegueix els muntants de la porta fins al paviment.
Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, parabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
Medallons
L'arc intern de la portalada conté 22 medallons rebuidats a les dovelles, tot i que dos d'ells només tenen esculpida la part superior. Iniciant la lectura des de l'esquerra es troba: 1. Flor de canat. 2. Llaç triangular. 3: Conill passant. 4. Roseta encerclada amb cordó. 5. Rosa estilitzada. 6. Felí passant. 7. Bust humà. (. Com el 6, però invertit. ). Fulla encerclada amb un cordó. 10. Sant en actitud de beneir. 11. Felí amb ales. 12. Simètric del 10. 13. Simètric del 9. 14. Semblant al 7. 15. Semblant a l'11. 16. Figura estrellada de nou raigs. 17 Fulla ampla circular. 18. Creu floronada. 19. Botó envoltat de greques. 20. Àguila o colom. 21. Com el 2. 22 com l'1.
Podria creure's que l'escultor que treballà els medallons va preveure una simetria absoluta, on destacaria la figura que calia situar al centre. Trobant-se absent en el moment del muntatge, els treballadors que el van executar haurien modificat la composició. Per uns escalons s'accedeix a la nau del temple.
Arc triomfal
El presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple.
Dues robustes columnes sostenen sengles capitells de grans proporcions. Sobre ells carreguen senzilles dovelles de l'arc, decorades només amb una motllura semicircular que acaba, a banda i banda, damunt els capitells, dins la boca d'un lleó.
Els dos capitells són semblants. Comparant-los amb els de la portalada hom pot adonar-se que la part inferior i la mitjana, tot i tenir ací respectivament formes cilíndrica i troncocònica, s'han fusionat en una unitat; unes grans figures humanes les ocupen. Són personatges masculins, que tenen les extremitats inferiors molt petites, i que creixen en dimensions a partir de la cintura. El seu cap té l'alçada corresponent a un terç de tot el cos. Aquests personatges agafen amb les mans uns feixos de fulles que els surten de la boca. No tenen intenció simbòlica sinó decorativa.
Desproporcionats entre els peus i el cap, donen la impressió d'ésser vistos en perspectiva. L'artista que els treballà tingué en compte l'efecte que farien vistos des de la nau. Per això mateix hom veurà fàcilment que la inclinació de la part troncocònica dels capitells vers la nau és més accentuada que no pas vers l'arc triomfal. L'efecte òptic és perfecte i d'indubtable teatralitat. La part superior del capitell, o àbac, s'ha convertit ací en una llarga imposta, de lectura difícil a causa de la petitesa de les figures que s'hi troben. Ací es concentra el missatge doctrinal de l'escultura romànica de Porqueres. No en coneixem l'inspirador, que podria haver estat algun monjo del monestir benedictí de Banyoles. Pel que es refereix a l'escultor, que podria haver estat el mateix que treballà a la portalada, pertany a l'escola de Ripoll, fins al punt de trobar-se coincidències de detall entre la decoració realitzada ací i la que pot veure's a la porta de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses.
Imposta del capitell dret
De cara a la nau s'ha representat l'escena del pecat original. A partir del mur de la nau hom pot veure l'àngel d'ales esteses i amples vestidures que tancà el Paradís als homes, el Pantocràtor o Déu tot poderós dins un cercle allargassat en forma d'ametlla, Adam, que menja el fruit prohibit, Eva que l'invita a prendre'l, l'arbre del bé i del mal, amb una serp entortolligada a la figura deforme del diable.
Relacionar la manifestació de Crist o teofania amb el Gènesi és un fet medieval, insòlit a l'antigor cristiana. El tapís de la Creació de la catedral de Girona posa el Pantocràtor com a centre de la creació. Situar-lo enmig de l'escena del pecat original és molt rar en l'art romànic. Dos querubins, amb les ales plegades al davant del cos, es troben als angles de la imposta.
La part d'imposta que resta sota l'arc triomfal conté de nou la representació del Pantocràtor dins l'ametlla, símbol d'eternitat. Dos àngels la sostenen i la mostren; d'altres hi fan costat. Sumant tots els éssers angèlics de la imposta resulten ser nou. És la referència així als nous ordes dels àngels que coneixia la teologia medieval: trons, querubins, serafins, virtuts, dominacions, potestats, principats, àngels i arcàngels. La manifestació de Déu enmig dels àngels al·ludeix a la fi del món, així com el pecat original es refereix al seu principi.
A la part inferior del capitell, un dels grans personatges fantàstics queda reduït al cap. La resta del capitell, on correspondria al seu cos, és plena de flora derivada de palmeres, lliris i acants. A l'angle, vora la paret de la nau, un petit colom damunt un arbre, amb un ram d'olivera al bec, evoca la narració bíblica del diluvi universal.
Imposta del capitell esquerre
A la part d'imposta que mira a la nau hom distingeix fàcilment al centre de la Mare de Déu amb l'infant Jesús a les mans. Mare i fill tenen la testa voltada per un cercle, que té per nom nimbe, i és signe de santedat. El nimbe del Fill porta una creu, i l'infant fa el gest de beneir. Santa maria és la titular del temple des de la consagració d'aquest, i és comprensible que si li reservés un lloc d'honor.
Els sants personatges són acompanyats de figures humanes: tres a l'esquerra i dos a la dreta, amb nimbe al cap i llibres a les mans, excepte la que ocupa l'extrem més pròxim al mur, que no té cap d'aquests signes.
Els angles de la imposta els ocupen sengles coloms d'ales plegades, que probablement representen éssers angèlics.
En el fragment d'imposta que resta sota l'arc triomfal s'hi troba Jesucrist, amb nimbe creuat, alçant una mà per beneir, i sostenint amb l'altra el llibre de la Llei divina. Els personatges que l'envolten, tres per banda, porten els mateixos atributs que els que acompanyen la Mare de Déu. En total, les persones que es troben a la imposta, a més del Crist i la Mare de Déu, són tretze. Atès que un no porta nimbe, és fàcil de suposar que s'hi ha volgut representar els onze apòstols i Judes, l'únic d'ells que no assolí la santedat. El cristià llegeix en les figures dels apòstols, primers seguidors de Jesucrist, un símbol del poble creient d'avui, del qual ell és membre.
Notem encara que a la part inferior d'aquest capitell, entre els peus dels éssers fantàstics que caragolen bigotis vegetals, s'hi troba un personatge petit despullat, al cos del qual s'entortolliga una serp que li mossega el coll. Més enllà, gairebé amagat a l'angle que formen el capitell i el mur del presbiteri, es veu un animal estrany, potser un lleó.
Presbiteri
Clou l'espai del presbiteri un absis semicircular. Tres absidioles i dues capelles laterals n'eixamplen l'àmbit; tenen la particularitat de trobar-se construïdes dins el gruix del mur.
La volta, notable per la disposició geomètrica de les pedres, es reconstruí durant la restauració de 1957. En ella es troba inserida una biga medieval policromada, amb els símbols del sol i la lluna, que possiblement serví per sostenir un cortinatge que en certs moments impediria als fidels la visió de l'altar, com és d'ús en les litúrgies orientals.
Recorre tot l'absis, al nivell dels capitells de l'arc triomfal, un fris. És una llarga sèrie de palmetes tancades en cercles, semblant en dimensions i estil al de la portalada, tot i ésser-ne diferent en els temes vegetals que converteixen en decoració cal·ligràfica.
Les absidioles s'obren cap a la nau a través d'arcs peraltats, és a dir, que excedeixen el semicercle, i per aquesta característica es relacionen amb els de la portalada. Les pilastres i capitells que separen una absidiola de l'altra foren reconstruïts a la darrera restauració; els àbacs porten decoració de pinyes o bé de línies geomètriques, mentre que a les bases de les pilastres poden veure's rosetes.
A la capella del Santíssim, la primera de l'esquerra, es veneren les imatges de Sant Llúcia, amb els ulls damunt d'un plat, i de Santa Eugènia, caracteritzada pel llibre que porta. Són talles barroques. També ho és, si bé més antiga, la Mare de Déu que resta darrere l'altar, de policromia simple i gest recollit.
L'altar, cap al qual convergeix l'atenció dels fidels durant la celebració dels oficis divinals, és una llosa de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana, trobada, segons que sembla, a Porqueres mateix.
Història
Orígens
Vista de l'absis
L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.[1]
Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. S'esqueia en dimarts de la segona setmana de Pasqua. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc, a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al terme de la parròquia de Serinyà. Els límits d'aquest terme recullen el Puig de Cota, la pedra de la Creu, el mas Bruguera, Cutzac, el rierol de Merdançà, el bosc de Ravanera, el Vilar d'Iserga, la font del Guix, el clot de Campmajor, la roca d'Abella, la casa Rodeja i la roca Canera.
El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments, i que els sacerdots assistissin cada any al sínode, on es prenien mesures per a la bona marxa de tota la diòcesi. Per aquesta època restava dins la rodalia de la parròquia de Porqueres l'església de Sant Maurici de Calç, després agregada a Pujarnol. Posteriorment, en canvi, va annexar-se ací la parròquia veïna de Merlant.
El segle xiii (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle xvi apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el segle xvi, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar. L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.[1]
La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.[1]
Està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i té uns Goigs dedicats que canten: Palma excelsa. Triomfadora./De Porqueres, fe i encís./Pel vostre camí, Senyora,/guieu-nos al paradís[2].
Evolució
Aspecte de l'església de Santa Maria l'any 1920
Estilísticament sembla probable que fos el mateix escultor qui va realitzar la portada i esculpir els capitells de l'arc triomfal, a l'interior. S'ha dit que aquest escultor podia provenir de l'escola de Ripoll, doncs es troben punts de relació entre aquests capitells i la decoració de la porta de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses. Pel que respecta a la iconografia, la representació del personatge monstruós presenta una significació principalment decorativa, com és habitual en el romànic. Contràriament, en els temes que trobem a l'àbac, s'ha desenvolupat un petit programa iconogràfic. Així doncs, en el capitell dret, s'ha posat en relació el tema del pecat original amb una manifestació teofànica envoltada per les nou jerarquies angèliques (tema que al·ludeix a la fi del món). Es parla doncs de principi i fi de l'univers. Al capitell esquerra, la presència de la Verge queda clarament justificada per l'advocació del temple. S'han identificat els altres personatges amb els 12 apòstols i Sant Maties. Es podria proposar també una interpretació de contraposició entre Antic Testament i Nou Testament.[1]
La portalada de l'església de Santa Maria de Porqueres possiblement és de construcció posterior, ja que està adossada a la façana i es pot apreciar que no existeixen elements d'unió entre les dues parts.[1]
Al segle xviii es va aixecar el nou campanar. L'any 1957 es va restaurar l'edifici. És llavors quan, entre altres tasques, es renova totalment la volta de canó.[1]
Al segle xvi la pica fou substituïda per una de gòtica amb relleus i escultures. En fer-se la restauració de l'església romànica el 1957 la pica fou retornada al seu lloc original.[1]
Arxiu
Interior de l'absis
El seu arxiu guarda com a peces més antigues els llibres de testaments que autoritzava el rector; comencen el s. XVI, com també són del segle XX els primers llibres d'Obra, on s'anotaven les despeses que, sota l'administració d'uns representants de la feligresia, es feien al temple i per al culte parroquial. Els altres llibres de l'arxiu, concretament els de bateigs, matrimonis i òbits, comencen el segle xvii. En ells consten, per exemple les abundants víctimes que la guerra amb l'exèrcit francès produí entre la població el 1808 i 1809.
Els terratrèmols del s. XV havien perjudicat greument el temple, però les obres de consolidació dutes a terme per impedir-ne la ruïna no en modificaren sensiblement la forma. Canvis d'importància, en canvi, es realitzen a la segona meitat del segle xviii. A l'exterior, s'enrunà el campanar de cadireta que coronava la façana per construir-hi una torre; es guanyà alçada, però es perdé la unitat estilística del monument. Això succeïa el 1786. Poc després, el 1792, es posava volta de llunetes al presbiteri i s'hi alçava un retaule de línies barroques.
Lamentablement aquest retaule era cremat el 1936, durant la interrupció violenta de la vida parroquial que aleshores s'esdevingué. Els treballs de neteja de l'església durant el decenni de 1940 feren descobrir que el mur del fons del presbiteri, que fins aleshores havia sostingut el retaule, era un envà postís. Així nasqueren uns plans de restitució de l'edifici a la seva primitiva bellesa.
Els dugué a terme el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1957 i 1960. Tot l'edifici fou consolidat amb injeccions subterrànies de formigó i lligades de ferro.
Wanted to incorporate something that has been on my mind as of late. Something that has been really obvious today too. I have just come back home from a meeting, it may seem like a not very important meeting, but with respects to the church, it can fundamentally help build (or tear down?) the church in the future. That's right. Tonight we had an official committee members' meeting for our English side (our church being made up of a Cantonese side, Mandarin and English...) And well, as a church we've been praying for a new English Pastor (having been Pastor-less for, what, 4-5 years now...) And tonight each individual from the committee had to make a YES or NO decision as to if we want a certain candidate to be our pastor. Scary stuff.
But not only this, a few other things have happened, which is such an encouragement. Having prayers answered is the best feeling ever. It's really a miracle to be honest. I can't explain it. Although sometimes prayer may seem like a silly thing to some people, I beg to differ. It's praying through faith, hope and love, that God can do such and such thing. And well, it happens :)
Today I had several prayers answered. But then again, a few things that are forcing me to take into prayer (with regards to this coming Easter....)
But still, a good reminder is to PUSH.
That's Pray until something happens.
Sorry for the mini essay.
This issue is from the Top's/Roscoe Dillon's point of view.
"Auerbach, what are you doing here? I thought you left Central City." Landing beside Leonard Snart, I see Lisa phasing through the vault door.
"When you kicked me to the curb all those years ago, plans change. Blacksmith here gave me a real purpose." I can't quite see his expression with his visor down over his face.
"What did you expect? You broke the rules! Women and children are off-limits.. You knew joining the Rogues required you to follow a code. But you couldn't stop yourself."
"Going to hold that over my head forever aye Roscoe? You're going to regret it."
The one that holds fire in his hand seems ansy, as he taps his foot on the ground, quickly looking at each of us.
Heat Monger: "Enough chit chat, let's get to nuking these frauds already!" My vision changes, as it all turns to purple. The hot head throws fireballs at us, we get pushed into a nearby mirror by Scudder, narrowly avoiding the fireballs. We come back out through a mirror behind them. With my vision still being all purple, I feel this fear rising in me. Spin's powers are affecting me. Not as bad as when I got whammied by that Vertigo guy one time, but still enough that I don't know what's going on. Luckily, whatever emotion he inflicts on me, he also stirs up in himself. I stumble along, as I see bursts of different energies collide. I can only assume it's the battle going on between this team of Network meta's and the other Rogues. The wannabe Heatwave goes after Lisa. Piper starts to play his flute, with sound waves emanating from it. Once it collides with Spin, he loses concentration, and my vision fixes itself. I notice a battle of cold ahead, as Snart faces off against Chillblaine. The one dressed in black teleports around with their leader, punching us, and disappearing before we can even hit her. I start to spin myself towards Plunder and Auerbach, with my arms stretched out in front of me. The two of them go crashing into the wall behind them as my arms make contact with their ribcage. They collapse along the wall, until they reach the ground. Two down, and four to go. Not too shabby.
"Time to get out of here." I hear one of them say, as the one in black appears, with the diamond in hand.
"Peek-A-Boo, we aren't leaving here until these frauds are dead. Blacksmith even said so herself."
"If we're frauds, what does that make you? After all, we are clearly outmatching you enough to make you all run away." I reply to Heat Monger, in a slightly mocking tone.
"Shut up and die already!!" He starts throwing fireballs at me. I narrowly dodge them, and they scorch the wall behind me. The cold war between Chillblaine and Snart concludes, with Len knocking him out. He is known as the 'Master of Absolute Zero' for a reason. There was no chance that a chump like Chillblaine could even stand a chance against him.
"Oh don't worry Heat Monger, they will die soon enough. But we got what we came here for, so let's go." With that I see most of them disappear, leaving Chillblaine out in the cold.
Just like that, the big score was gone. First it was the Flash getting involved, now these Network goons. Well at least they gave us a decent fight, even if the odds were in our favour.
"What now boss?" I barely hear Scudder ask this as I'm lost in thought. I tune back in to listening as I look over at Len.
"We're going to steal that diamond back."
Lisa: "Not to sound negative and all, but how? We don't know where their main base is. Also, they have legions of metas on their side, so how are the five of us going to win against that?"
"Well we did put up a good fight against 6 of them. Nonetheless, I never said it was just going to be the five of us. I think it's time to call in some old friends of ours. After all, they do owe me a few favours.
Santo Domingo de la Calzada és una població situada al costat del riu Oja, que dóna nom a la regió, en el trajecte del camí de Santiago.
El seu nom i fundació provenen de Domingo García, després canonitzat com a Santo Domingo de la Calzada, qui creà un pont, un hospital i un alberg de peregrins, per a facilitar el seu pas cap a Santiago de Compostela, al voltant de l'any 1045.
És famosa la dita de "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada", gràcies a un miracle atribuït al sant. En record d'aquesta llegenda es guarda permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construït amb forja.
La Catedral va ser començada, segons els "Anales Compostelanos", l'any 1158, amb la finalitat d'acollir les restes d'un dels sants més coneguts i venerats en el Camí de Santiago, Santo Domingo de la Calzada, mort en l'any 1109.
El mestre Garçión, possiblement d'origen francès, va projectar un gran temple tardorromànic d'acord amb la importància del lloc, i del que encara es conserven importants vestigis, en concret la capçalera i el disseny de la resta del temple. Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva estructura, amb una capçalera amb deambulatori que circumda el presbiteri, i tres capelles absidals de les que només la central és de les originals. Pel que fa a l'escultura d'aquesta part de la catedral, cal destacar per la seva importància tota la sèrie de capitells historiats del deambulatori i sobretot les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri. En elles s'ha vist representat un arbre de Jessè destacant per la seva qualitat les imatges de la Santíssima Trinitat i d'un Rei David músic.
El cor de la catedral és una gran peça plateresca realitzada en la dècada de 1520 per Andrés de Nájera i Guillén d'Holanda, entre d'altres. La qualitat de les seves talles s'aprecia en els treballs de delicats calats o en la marqueteria dels seus setials. Els relleus de les cadires representen figures de sants i santes. Presidint, a la cadira abacial, es troba Santo Domingo. També és digne de ressenyar l'interessant programa simbòlic de tot el conjunt, reafirmat per una sèrie de sentències inscrites en molts dels respatllers.
El sepulcre de Santo Domingo de la Calzada és una obra en la qual conflueixen diversos estils per ser possiblement fruit de la unió de peces de tres sepulcres diferents. Romànica és la lauda sepulcral en la qual es representa al Sant jacent, gòtica és la taula en la qual es narren els seus miracles, i tardogòtic és el templet. Aquest va ser dissenyat per Felipe Vigarny i realitzat per Juan de Rasines en 1513.
El galliner, on s'aixopluguen el gall i la gallina com a record del famós miracle, és d'estil gòtic del segle XV.
Altres obres importants de la catedral són les capelles funeràries de Santa Teresa i de la Magdalena. La primera conté diversos sepulcres gòtics, el del centre de Pedro Suárez de Figueroa, i un bell retaule de pintura sobre taula de finals del segle XV. La segona és força menor en grandària però igualment interessant ja que és d'un estil proper al del gran escultor Felipe Vigarny. És d'estil gòtic tardà i en ella està enterrat Pedro de Carranza, maestrescola de la Catedral de Burgos. Destaca el sepulcre, la reixa i el petit retaule del pintor de l'època León Picardo.
El Claustre és una obra gòtic-mudèjar en el qual destaca la sala capitular pel seu cadirat del segle XVII i per la seva enteixinat mudèjar com a sostre. S'hi exposen valuoses obres d'art com tríptics flamencs, orfebreria i altres importants peces escultòriques.
La llegenda del gall i la gallina
Al segle XIV pelegrina a Compostela Hugonell, un jove alemany de 18 anys que va acompanyat pels seus pares. En la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i li requereix d'amors, al que el noi es nega. Despitada i amb ànsies de venjança, guarda al sarró del jove una copa de plata i després l'acusa de robatori.
El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per seguir el pelegrinatge, quan arriba la justícia i comproven l'acusació registrant el sarró del noi. El declaren culpable i és condemnat a la forca. Els pares no poden fer res per ell més que resar a Santiago. De retorn a Alemanya, a l'acostar-se al cos penjat del seu fill per acomiadar-se senten com aquest els parla des de la forca i els diu que està viu per la gràcia del Sant.
Feliços i contents van a comunicar la notícia al corregidor que, just en aquest moment, està sopant opíparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que sent i llança la frase coneguda: «El vostre fill està tan viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que em importunarais». I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i cloquejar alegrement.
D'aquesta llegenda va néixer la dita popular: «En Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada». Es tracta d'una llegenda molt similar a la Llegenda del Gall de Barcelos i probablement les dues tinguin un origen comú.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
There's a few kids I know at my Youth Group that cut themselves. As a leader, it pains me so much to see them suffer and well, keep quiet about it. They only want a better life. Someone to love them. Someone to show them some form of attention.
If only they knew how much Christ loves them.
Nobody was hurt in the making of this image.
I'm sorry if it hits home, or causes any upset or offense to those around
I decided that my one but last photo HAD to be one of the favourite things I've kinda established as a typical "ansy" type of thing... the ones where I write on myself... kinda shots... as seen on my skin set.
Well there's one more day to go until this project finishes. I *kinda* know what I'll be doing. But it may not go all according to plan. I dunno...
Anyway. I figured, because there's just one more day, why not do just one more day with the writing on skin thing. So yep..
.. of waterfalls that is.
Since the recent rains in Arkansas and reports that dogwoods blooms are still everywhere, Danny and I decided it just might be the perfect time to go try dogwood falls.
That evening Danny had an email from our good friend which started ' Finding dogwood falls ~ Good Luck !.
It turned out that since he couldn't meet us Sunday morning, he went to try find it on Saturday
The guide says it's 1.2 miles round trip, medium bushwack. ( foot note a. for revised difficulty rating system)
Directions in guide book : head left, down a steep hill, when you hit a creek, turn right and .6 miles later, there you are.
Ok, so down the hill and into the woods we go it's off to dogwood falls we go !.
If not mentioned yet, it's actually down a rather STEEP hill. Found a creek like thing, and turned right, which turned out to be a ravine washout we're walking up, ( I mean UP).
Eventually we decided to take a right off the ravine, backup a very steep hill, exactly back to the car !! Yippie !!
1.2 Miles, 2 hours, and 0 clicks !!
It's now about 9am, and the overcast is still holding. I wanted to head back down and try again, as maybe we did someting wrong.
Danny decided to hold down the car, and we decided after 2 hrs he should start getting ansy :)
Down the hill and into the woods it's off to dogwood falls I go ~ Round 2.
This time I headed a little more left, until I found a creek, wala !
Incidently, I found some footprints, and I"m thinking "Am I in **TR.iPod's trail?"
Oh, and on the lower levels there was a lot of briar thorns everywhere, yippe !
Carefully treading, the banks of the creek got steeper and I headed up hill. All the while keeping the creek in sight and sound,
Following the creek, was the way to go, where I started to find bigger boulders, and then, to my eyes amazement, I saw the top of a running water drop off
Rather large too !!!
I surveyed the area, to right, steep, rocky bluff like features, tried to get in postion to see more then just the tip top of the fall, no avail :(
I did see a dogwood overhanging, had 2 blooms on it :(
I don't exactly know how the falls are labeled as 37ft, because I'm classifiying that if I went up and around to try to get a better view, I might slip and fall 70 feet :)
Being alone, I decided to start back and stop hunting (one could spend 2 more hrs looking for safe routes and photo spots). *sigh*
Well I found it, at least I found it right, the search was not a 'snipe' hunt.
After that, I scurred past the briar, then ran up the steep steep hill, and overshot the car. Man was I wiped.
So, to the photograph on hand, this part of the creek I followed and had made a mental note, so this is proof of my 'trail of the grail of waterfalls'
For those whom made it through the story,
Here's Large On Black
Santo Domingo de la Calzada és una població situada al costat del riu Oja, que dóna nom a la regió, en el trajecte del camí de Santiago.
El seu nom i fundació provenen de Domingo García, després canonitzat com a Santo Domingo de la Calzada, qui creà un pont, un hospital i un alberg de peregrins, per a facilitar el seu pas cap a Santiago de Compostela, al voltant de l'any 1045.
És famosa la dita de "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada", gràcies a un miracle atribuït al sant. En record d'aquesta llegenda es guarda permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construït amb forja.
La Catedral va ser començada, segons els "Anales Compostelanos", l'any 1158, amb la finalitat d'acollir les restes d'un dels sants més coneguts i venerats en el Camí de Santiago, Santo Domingo de la Calzada, mort en l'any 1109.
El mestre Garçión, possiblement d'origen francès, va projectar un gran temple tardorromànic d'acord amb la importància del lloc, i del que encara es conserven importants vestigis, en concret la capçalera i el disseny de la resta del temple. Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva estructura, amb una capçalera amb deambulatori que circumda el presbiteri, i tres capelles absidals de les que només la central és de les originals. Pel que fa a l'escultura d'aquesta part de la catedral, cal destacar per la seva importància tota la sèrie de capitells historiats del deambulatori i sobretot les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri. En elles s'ha vist representat un arbre de Jessè destacant per la seva qualitat les imatges de la Santíssima Trinitat i d'un Rei David músic.
El cor de la catedral és una gran peça plateresca realitzada en la dècada de 1520 per Andrés de Nájera i Guillén d'Holanda, entre d'altres. La qualitat de les seves talles s'aprecia en els treballs de delicats calats o en la marqueteria dels seus setials. Els relleus de les cadires representen figures de sants i santes. Presidint, a la cadira abacial, es troba Santo Domingo. També és digne de ressenyar l'interessant programa simbòlic de tot el conjunt, reafirmat per una sèrie de sentències inscrites en molts dels respatllers.
El sepulcre de Santo Domingo de la Calzada és una obra en la qual conflueixen diversos estils per ser possiblement fruit de la unió de peces de tres sepulcres diferents. Romànica és la lauda sepulcral en la qual es representa al Sant jacent, gòtica és la taula en la qual es narren els seus miracles, i tardogòtic és el templet. Aquest va ser dissenyat per Felipe Vigarny i realitzat per Juan de Rasines en 1513.
El galliner, on s'aixopluguen el gall i la gallina com a record del famós miracle, és d'estil gòtic del segle XV.
Altres obres importants de la catedral són les capelles funeràries de Santa Teresa i de la Magdalena. La primera conté diversos sepulcres gòtics, el del centre de Pedro Suárez de Figueroa, i un bell retaule de pintura sobre taula de finals del segle XV. La segona és força menor en grandària però igualment interessant ja que és d'un estil proper al del gran escultor Felipe Vigarny. És d'estil gòtic tardà i en ella està enterrat Pedro de Carranza, maestrescola de la Catedral de Burgos. Destaca el sepulcre, la reixa i el petit retaule del pintor de l'època León Picardo.
El claustre és una obra gòtic-mudèjar en el qual destaca la sala capitular pel seu cadirat del segle XVII i per la seva enteixinat mudèjar com a sostre. S'hi exposen valuoses obres d'art com tríptics flamencs, orfebreria i altres importants peces escultòriques.
La llegenda del gall i la gallina
Al segle XIV pelegrina a Compostela Hugonell, un jove alemany de 18 anys que va acompanyat pels seus pares. En la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i li requereix d'amors, al que el noi es nega. Despitada i amb ànsies de venjança, guarda al sarró del jove una copa de plata i després l'acusa de robatori.
El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per seguir el pelegrinatge, quan arriba la justícia i comproven l'acusació registrant el sarró del noi. El declaren culpable i és condemnat a la forca. Els pares no poden fer res per ell més que resar a Santiago. De retorn a Alemanya, a l'acostar-se al cos penjat del seu fill per acomiadar-se senten com aquest els parla des de la forca i els diu que està viu per la gràcia del Sant.
Feliços i contents van a comunicar la notícia al corregidor que, just en aquest moment, està sopant opíparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que sent i llança la frase coneguda: «El vostre fill està tan viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que em importunarais». I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i cloquejar alegrement.
D'aquesta llegenda va néixer la dita popular: «En Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada». Es tracta d'una llegenda molt similar a la Llegenda del Gall de Barcelos i probablement les dues tinguin un origen comú.
Special thanks to my good friend Scud aka Privatenobby, his wonderful mother Oddy, and his beautiful actress girlfriend karen aka k.l.u.m!
This was shot today. And it all started here a few days ago. And then inspiration struck. And then we were planning it for days online. And conveniently scud and his girlfriend were due to pop down this weekend, so it all kinda worked out well!
WARNING: please do not think that there are things going on. Scud is a good good friend I have kept in touch with since high school. He has links with me to get hello kitty freebies. I have links with him to get technical support. There is nothing to it. Platonic friendship only! (just saying because my family will assume otherwise!)
//About the photo: Scud is actually wearing a thong but he insisted I clone it out. The dark patch was especially hard. haha. And his leg was so heavy. And the heavy breathing in my ear! Had to take a few test shots (thanks oddy for being my human tripod) and then finally shot it with my remote control! Well anyway. Fun photoshoot. All this for the sake of photography eh? haha...
The original magazine cover can be found here.
And you can read up on the original photographer Annie Leibovitz here too.
You may also want to check out the imagine video we filmed, and theand the Bloopers and Behind the scenes video too!!
thank you all for your visits, comments and kind remarks. i really appreciate your kindness and love. this photo is just to say thanks, and a little something that i hope everyone gets touched by...
love ansy
1. rainbow and cupcake cupcakes, 2. Creme de Cassis Cupcakes, 3. spidey-webs., 4. suckers, 5. Eid Mubarak 2007, 6. Ladybirds & Bees, 7. Many Eyed Monster Cupcakes, 8. Vanilla Vanilla Cupcake with vanilla buttercream frosting, 9. mini cuppies, 10. Day 290: Cupcakes! yum!, 11. Pretty in pink., 12. Untitled, 13. cupcake bokeh, 14. something s w e e t, 15. flickr 034, 16. For the Roulette group "Chocohol!cs", 17. Baby Cakes, 18. Royal Iced butterfly, 19. Wedding Cupcakes, 20. Untitled, 21. Untitled, 22. Cup Kay-k, 23. they call me lola, 24. Untitled, 25. vegan Peanut Butter & Banana Cupcakes, 26. Carnation cupcake, 27. Mini cupcake bouquet, 28. Shoe cupcake, 29. Cupcakes, 30. Corporate: BBC Worldwide, 31. Have one's cake and eat it, 32. cupcake with cupcake bokeh, 33. devil food cup cake, 34. july0207 066, 35. IMG_0265_crop_opt, 36. cupcake
Created with fd's Flickr Toys.
I'm 5ft tall. Very short for a human being. And so you could call me vertically challenged. Or call me Hobbit height. Or just call out and say Hey Shorty it's your Birthday. Whatever.
Sometimes these insults get to me. Other times no. Generally they don't. But when I'm not feeling too confident that day, for whatever reason, I blame my height for a number of things.
Like...
If I were tall my body fat would be stretched and I wouldn't look so fat.
If I were tall I'd have a boyfriend by now.
If I were tall people wouldn't think I was still 12 years old.
If I were tall people would take me seriously.
If I were tall I could be an airhostess. Or any other profession, like a cop, or something something.
If I were tall I could've done so much more with my life.
And so on.
But sadly I'm short. Sometimes it gets to me. Other times it doesn't.
Right now it's gotten to me. Hence the picture above.
Sadly I've never had to use any props to help with my height in an intimate kissing position, because, well there's no male to kiss.
And I'm starting to think that all males love a woman [yes a woman, not a short girl] with legs that don't quit / legs up to here *points to Ansy's ears*
Sadly my legs are short.
And not only is this a problem. Shopping for petite sized clothes suck. I don't look good in anything. Bleugh.
If I could wish for something, I wish I were taller. Life would be so much easier. Alas I must embrace spinsterhood with open arms.
ps, no man was used in the making of this photo. I just borrowed man-size shoes so that it didn't seem like I was just kissing air or another hobbit or something. Anyway, who needs men anyway?
Não são lindas?
1. Cath Kidston Mugs, 2. Polka dot score, 3. dots, dots and polka dots, 4. Polka Dots, 5. pastel mugs, 6. Polka dots, 7. Polka dots, 8. Polka dots, 9. Those are a few of my favourite things..., 10. 31/365, 11. Polka Dot, 12. ♥, 13. Untitled, 14. 21 Oct 2009, 15. a few of my favorite things, 16. polka dot mug for Lisa, 17. polka dot mug!, 18. Green polka dots, 19. bonjour Paris!, 20. cup and radio
Created with fd's Flickr Toys
I keep bleeding, I keep keep bleeding in love.
[Keep Bleeding By Leona Lewis. A good song that the boys at the 3-day retreat couldn't stop singing, which ultimately ended up causing me to start humming it in my head too]
Kinda also inspired by Hellopoe's Day 36 shot... Kinda.
Also not very happy with the noise.. Humph
nobody was hurt in the making of this photo
¡ para qué, …... no me olvides !
y recuerdes mi aroma
quiero que me añores
y ansíes mi vuelta .
Para que ,…….no me olvides !
ni siquiera un momento
quiero que sepas,
que deseo volver a verte .
Quiero saber, que me recuerdas
Quiero saber ¿ cómo te ha ido ?
¡ que sueño con tus caricias !
y aquel beso que me diste !
¡ nunca olvidaré !
aquella promesa de amor
que un día inolvidable oyera :
¡¡ eres tan bello como color !!
¡ que toda flor desea tener !
Following on from the succession of my Day 157: Suduko to go game, whereby the majority of the flickr community attacked my image with NOTES filling in the Suduko grid together... Now that that's finished.... Here is something else to leave NOTES on folks!
When's your birthday? Please leave me a note! and I'll make a note of it!
I attempted to do a 12 month massive grid on my two thighs but gave up when the lines weren't straight, some months I miscalculated, some had a 6 day week, some months had four weeks when they should've had five etc etc etc. It was just too messy and too disgusting to shoot let alone upload...! Maybe I started to lose concentration 3 months in...!
So I washed, rubbed and scrubbed it off my thighs and made do with just ONE grid, drawn on the back of my hand, and with multiple shots avec a little photoshop help.
And I will walk by faith even when I cannot see. because this broken road prepares Your will for me.
Look. A tattoo. I like it on my foot. It's nice. It reminds me that I should walk by faith. And every time I look down, I get reminded. It's important to be reminded. I like it a lot. A tattoo. That's why it's been a long time since I last had a foot shot. Because of this.
I'm kidding! I'm kidding! I don't really have a tattoo! I fooled ya! Although I think it'd be really cool to have one, the exact same one as the one I inked on my foot. But Mother would killeth me. Oh yeh sure. I don't even have my ears pierced. And she was so disappointed when two of my sisters had their ears done (though she didn't show it).
And. What do those numbers mean? 123? I've spent the past 3 months trying to figure out why I keep seeing those numbers everywhere I look.
As inspired by this article's title.
And figured I just had to get a shot in with my new green coat I got for my birthday, and the borrowed over-sized shades from the Sim Family [thanks again, to the Sims! common schnella!]
Going to the supermarket to do the shopping for the youthgroup Halfterm Retreat in a few days time. So I think I'm gunna bring my own bags :)
[You may also want to check out Day 1's Orange coat self portrait]
Well this only displays one and a half of the ten little fingers.
But all ten of my fingers [ok so we have 8 fingers and 2 thumbs, yes sorry Politically Correct representative person] always get the same attention when it comes to grooming, pedicuring, manicuring and everything else.
All par my right hand thumb. Which looks kinda ET-ish. The nail is pretty much the odd one out compared to the rest of my fingers...
Anyway. To cut a long story short, I refuse to bite my nails. I grow them instead. I remember as a young kid trying the whole nail-biting thing to try and understand why people said they couldn't kick this habit. I didn't see much to it. Although thinking about I do have a habit. When one nail gets chipped I grab the nearest nail file and smooth it out to stop the length from disappearing altogether. Oh and I'm sure I'm not the only one with long nails with the habit of cleaning out the dirt that can get under my nails.
I even gave up learning the guitar for the sake of long nails.
All in the name of fashion.
I also think there isn't a colour I haven't tried on my nails.
Why not check out the nail polish set too.
This is a tribute to my all time favourite show, Six Feet Under by HBO. I absolutely adore that show and I could easily watch all 5 series/seasons any day. And this shot is inspired by one of the scenes from the show's starting credits.... :)
A lot of people get freaked out by death, thinking it's pretty morbid and scary and melancholic... Some friends think I'm so weird when I'm not scared by it, nothing to be scared about if I'm a Christian cos I have faith of where I'm going :)
The show is totally awesome on so many levels, and one of the things which made it totally funny (black comedy) is that they always have a death at the beginning of the show, and the rest of the show revolves around that death, planning for that (dead) character's funeral etc. Brilliant stuff.
My obsession with Six Feet Under even went as far as making a day trip to Rose Hill in LA, a funeral home (OK so I have contacts...) but I walked into a room full of caskets and loved every minute of it(!)
Hahahaha.... Sorry to freak you goes out. I'm not really a freak... (so she says...)
1. Bowl Full~, 2. Coração de Marshmallow, 3. Marshmallow Twists, 4. marshmallow kebab, 5. Marshmallows, 6. marshmallows, 7. Chewy Sweetness (1), 8. marshmallows, 9. aRcOBaLeNoZuCCheRoSo, 10. Pastel Colored Marshmallows, 11. Meringues, 12. Marshmallow Twisted Rope, 13. aRcOBaLeNoZuCCheRoSo, 14. ice cream mallows!!, 15. Tastes Like Spring~59/366, 16. MMM Marshmallow, 17. Pink and White Marshmallows, 18. Raspberry Marshmallows, 19. marshall smallow and family, 20. marshmallows, 21. mOre marShmaLLoW =D, 22. Untitled, 23. marshmallows, 24. Marshmallow DSC_4061, 25. Hope is the Only Love of life
The light was soft because of the overcast light, and the background added some neat colors due to the turning leaves. Both of these factors welcomed "duck season" for me. This male Northern Shoveler, in eclipse plumage, stands out nicely against the autumn colors. I almost forgot how ansy ducks are. My patience will certainly need to grow this winter compared to shooting the shorebirds of summer
Santa María de Porqueres
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[1] L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.[1]
Entorn
Entorn de Santa Maria de Porqueres
Portalada de Santa Maria
Talment una barca varada a la platja, l'església de Porqueres es mostra prop de l'aigua de l'estany de Banyoles amb una silueta inseparable de la riba lacustre. El color de la pedra, que prové de les Estunes, el color verd fosc dels xiprers del cementiri i els reflexos de l'aigua es complementen en un cromatisme de plàcida vibració.
L'església s'alça sobre un lleuger promontori. Té a la dreta la rectoria; a l'esquerra, el cementiri. Davant d'aquest es troba una construcció quadrada; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu. És el comunidor, o indret des d'on el dia de la Santa Creu de maig es beneïa el terme, tot demanant la protecció divina per a les collites, sobretot davant el perill de pedregada.
L'absis és rodó, de mig punt. Està orientat, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur.
Les parets laterals són d'un tipus de parament una mica divers de l'absidal. Alguna d'elles podria haver format part del temple del s. IX i haver estat aprofitada en la reedificació del 1182.
A banda i banda de la façana s'aprecia per l'enllaç de l'edifici amb ella, que la construcció es feu en un moment més tardà respecte de la nau de l'església.
« De l'altra banda del mirall us miro
tremolar al vent de març, ho pedres reflectides,
duent encara pols des de segles pretèrits
i ànsies de plom entre un estany de dunes.
Admiro molt més la vella geometria
retallada en horitzó de blaus creuat de vols
de gavines que persegueixen fades, llunes mítiques
i fan atemporal la vostra imatge.
Entorn dels murs històrics passejo lentament
i s'abranda aquest foc com una torxa encesa
amb ombres medievals que acompanyen el somni,
de bellíssims perfils d'un estany que no us deixa. »
— Neus Corominas, Poesia inèdita, del llibre «Viure presències»
Descripció
Nau
Interior de la nau
L'edifici actual, del segle xii, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: tres absidioles, a més de dues capelles laterals de planta rectangular en el tram de l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren amb arcs peraltats sobre que descansen sobre capitells decorats. Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera.[1]
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu, a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle xviii, adossat l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta.[1]
A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura. Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa altura, pot veure's l'armari de seguretat que s'hi disposà el s. XVIII per ordre episcopal a fi de guardar les peces d'argent utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris, i, més baix, el que contenia l'arxiu parroquial.
Imatges
D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, després d'haver estat robada i recuperada; Santa Maria de Porqueres; la Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; la Mare de Déu del Roser; Sant Ferriol i Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona.[1]
Prop de la pica baptismal s'ofereixen a la veneració dels fidels unes imatges barroques del Sant Crist i de la Verge dels Dolors. Les imatges de la banda esquerra de la nau, d'època barroca, són: Sant Ferriol, soldat romà, Santa Victòria, amb la palma del martiri, i la Verge del Roser. Al costat dret hi ha el franciscà Sant Antoni de Pàdua, i Sant Galderic, patró dels pagesos.
Capitells
Capitell
A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica, que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caràcter monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell. Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que alhora li surten de la boca.[1]
Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada.
La correspondència entre capitells interiors i forans es continua en la resta dels seus elements; els interiors llueixen a la seva part central volutes, rosetes de dotze protuberàncies i dentells, mentre que als exteriors es mostren pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal d'ous i perles en alternança.
Portalada
La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.[1]
A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur. El cos de la portalada és limitat per la part superior per un senzill replà que aguanten tretze mènsules, regularment distribuïdes, excepte les parelles dels extrems, que es troben més pròximes entre si. La magnificència del portal és per als fidels com un missatge que destaca la importància de l'àmbit sagrat al qual accedeixen en passar-hi. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.
Arcs
Els quatre arcs en degradació que emmarquen la porta no són del tot paral·lels. L'interior és semicircular; els altres prenen gradualment la forma de ferradura, i el seu centre és cada cop més baix. Ressalta l'arc exterior un guardapols, resseguit per una cinta en ziga-zaga; els altres són d'aresta viva, i el més interior és decorat amb una motllura en forma d'escòcia o canya que ressegueix els muntants de la porta fins al paviment.
Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, parabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
Medallons
L'arc intern de la portalada conté 22 medallons rebuidats a les dovelles, tot i que dos d'ells només tenen esculpida la part superior. Iniciant la lectura des de l'esquerra es troba: 1. Flor de canat. 2. Llaç triangular. 3: Conill passant. 4. Roseta encerclada amb cordó. 5. Rosa estilitzada. 6. Felí passant. 7. Bust humà. (. Com el 6, però invertit. ). Fulla encerclada amb un cordó. 10. Sant en actitud de beneir. 11. Felí amb ales. 12. Simètric del 10. 13. Simètric del 9. 14. Semblant al 7. 15. Semblant a l'11. 16. Figura estrellada de nou raigs. 17 Fulla ampla circular. 18. Creu floronada. 19. Botó envoltat de greques. 20. Àguila o colom. 21. Com el 2. 22 com l'1.
Podria creure's que l'escultor que treballà els medallons va preveure una simetria absoluta, on destacaria la figura que calia situar al centre. Trobant-se absent en el moment del muntatge, els treballadors que el van executar haurien modificat la composició. Per uns escalons s'accedeix a la nau del temple.
Arc triomfal
El presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple.
Dues robustes columnes sostenen sengles capitells de grans proporcions. Sobre ells carreguen senzilles dovelles de l'arc, decorades només amb una motllura semicircular que acaba, a banda i banda, damunt els capitells, dins la boca d'un lleó.
Els dos capitells són semblants. Comparant-los amb els de la portalada hom pot adonar-se que la part inferior i la mitjana, tot i tenir ací respectivament formes cilíndrica i troncocònica, s'han fusionat en una unitat; unes grans figures humanes les ocupen. Són personatges masculins, que tenen les extremitats inferiors molt petites, i que creixen en dimensions a partir de la cintura. El seu cap té l'alçada corresponent a un terç de tot el cos. Aquests personatges agafen amb les mans uns feixos de fulles que els surten de la boca. No tenen intenció simbòlica sinó decorativa.
Desproporcionats entre els peus i el cap, donen la impressió d'ésser vistos en perspectiva. L'artista que els treballà tingué en compte l'efecte que farien vistos des de la nau. Per això mateix hom veurà fàcilment que la inclinació de la part troncocònica dels capitells vers la nau és més accentuada que no pas vers l'arc triomfal. L'efecte òptic és perfecte i d'indubtable teatralitat. La part superior del capitell, o àbac, s'ha convertit ací en una llarga imposta, de lectura difícil a causa de la petitesa de les figures que s'hi troben. Ací es concentra el missatge doctrinal de l'escultura romànica de Porqueres. No en coneixem l'inspirador, que podria haver estat algun monjo del monestir benedictí de Banyoles. Pel que es refereix a l'escultor, que podria haver estat el mateix que treballà a la portalada, pertany a l'escola de Ripoll, fins al punt de trobar-se coincidències de detall entre la decoració realitzada ací i la que pot veure's a la porta de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses.
Imposta del capitell dret
De cara a la nau s'ha representat l'escena del pecat original. A partir del mur de la nau hom pot veure l'àngel d'ales esteses i amples vestidures que tancà el Paradís als homes, el Pantocràtor o Déu tot poderós dins un cercle allargassat en forma d'ametlla, Adam, que menja el fruit prohibit, Eva que l'invita a prendre'l, l'arbre del bé i del mal, amb una serp entortolligada a la figura deforme del diable.
Relacionar la manifestació de Crist o teofania amb el Gènesi és un fet medieval, insòlit a l'antigor cristiana. El tapís de la Creació de la catedral de Girona posa el Pantocràtor com a centre de la creació. Situar-lo enmig de l'escena del pecat original és molt rar en l'art romànic. Dos querubins, amb les ales plegades al davant del cos, es troben als angles de la imposta.
La part d'imposta que resta sota l'arc triomfal conté de nou la representació del Pantocràtor dins l'ametlla, símbol d'eternitat. Dos àngels la sostenen i la mostren; d'altres hi fan costat. Sumant tots els éssers angèlics de la imposta resulten ser nou. És la referència així als nous ordes dels àngels que coneixia la teologia medieval: trons, querubins, serafins, virtuts, dominacions, potestats, principats, àngels i arcàngels. La manifestació de Déu enmig dels àngels al·ludeix a la fi del món, així com el pecat original es refereix al seu principi.
A la part inferior del capitell, un dels grans personatges fantàstics queda reduït al cap. La resta del capitell, on correspondria al seu cos, és plena de flora derivada de palmeres, lliris i acants. A l'angle, vora la paret de la nau, un petit colom damunt un arbre, amb un ram d'olivera al bec, evoca la narració bíblica del diluvi universal.
Imposta del capitell esquerre
A la part d'imposta que mira a la nau hom distingeix fàcilment al centre de la Mare de Déu amb l'infant Jesús a les mans. Mare i fill tenen la testa voltada per un cercle, que té per nom nimbe, i és signe de santedat. El nimbe del Fill porta una creu, i l'infant fa el gest de beneir. Santa maria és la titular del temple des de la consagració d'aquest, i és comprensible que si li reservés un lloc d'honor.
Els sants personatges són acompanyats de figures humanes: tres a l'esquerra i dos a la dreta, amb nimbe al cap i llibres a les mans, excepte la que ocupa l'extrem més pròxim al mur, que no té cap d'aquests signes.
Els angles de la imposta els ocupen sengles coloms d'ales plegades, que probablement representen éssers angèlics.
En el fragment d'imposta que resta sota l'arc triomfal s'hi troba Jesucrist, amb nimbe creuat, alçant una mà per beneir, i sostenint amb l'altra el llibre de la Llei divina. Els personatges que l'envolten, tres per banda, porten els mateixos atributs que els que acompanyen la Mare de Déu. En total, les persones que es troben a la imposta, a més del Crist i la Mare de Déu, són tretze. Atès que un no porta nimbe, és fàcil de suposar que s'hi ha volgut representar els onze apòstols i Judes, l'únic d'ells que no assolí la santedat. El cristià llegeix en les figures dels apòstols, primers seguidors de Jesucrist, un símbol del poble creient d'avui, del qual ell és membre.
Notem encara que a la part inferior d'aquest capitell, entre els peus dels éssers fantàstics que caragolen bigotis vegetals, s'hi troba un personatge petit despullat, al cos del qual s'entortolliga una serp que li mossega el coll. Més enllà, gairebé amagat a l'angle que formen el capitell i el mur del presbiteri, es veu un animal estrany, potser un lleó.
Presbiteri
Clou l'espai del presbiteri un absis semicircular. Tres absidioles i dues capelles laterals n'eixamplen l'àmbit; tenen la particularitat de trobar-se construïdes dins el gruix del mur.
La volta, notable per la disposició geomètrica de les pedres, es reconstruí durant la restauració de 1957. En ella es troba inserida una biga medieval policromada, amb els símbols del sol i la lluna, que possiblement serví per sostenir un cortinatge que en certs moments impediria als fidels la visió de l'altar, com és d'ús en les litúrgies orientals.
Recorre tot l'absis, al nivell dels capitells de l'arc triomfal, un fris. És una llarga sèrie de palmetes tancades en cercles, semblant en dimensions i estil al de la portalada, tot i ésser-ne diferent en els temes vegetals que converteixen en decoració cal·ligràfica.
Les absidioles s'obren cap a la nau a través d'arcs peraltats, és a dir, que excedeixen el semicercle, i per aquesta característica es relacionen amb els de la portalada. Les pilastres i capitells que separen una absidiola de l'altra foren reconstruïts a la darrera restauració; els àbacs porten decoració de pinyes o bé de línies geomètriques, mentre que a les bases de les pilastres poden veure's rosetes.
A la capella del Santíssim, la primera de l'esquerra, es veneren les imatges de Sant Llúcia, amb els ulls damunt d'un plat, i de Santa Eugènia, caracteritzada pel llibre que porta. Són talles barroques. També ho és, si bé més antiga, la Mare de Déu que resta darrere l'altar, de policromia simple i gest recollit.
L'altar, cap al qual convergeix l'atenció dels fidels durant la celebració dels oficis divinals, és una llosa de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana, trobada, segons que sembla, a Porqueres mateix.
Història
Orígens
Vista de l'absis
L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.[1]
Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. S'esqueia en dimarts de la segona setmana de Pasqua. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc, a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al terme de la parròquia de Serinyà. Els límits d'aquest terme recullen el Puig de Cota, la pedra de la Creu, el mas Bruguera, Cutzac, el rierol de Merdançà, el bosc de Ravanera, el Vilar d'Iserga, la font del Guix, el clot de Campmajor, la roca d'Abella, la casa Rodeja i la roca Canera.
El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments, i que els sacerdots assistissin cada any al sínode, on es prenien mesures per a la bona marxa de tota la diòcesi. Per aquesta època restava dins la rodalia de la parròquia de Porqueres l'església de Sant Maurici de Calç, després agregada a Pujarnol. Posteriorment, en canvi, va annexar-se ací la parròquia veïna de Merlant.
El segle xiii (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle xvi apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el segle xvi, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar. L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.[1]
La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.[1]
Està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i té uns Goigs dedicats que canten: Palma excelsa. Triomfadora./De Porqueres, fe i encís./Pel vostre camí, Senyora,/guieu-nos al paradís[2].
Evolució
Aspecte de l'església de Santa Maria l'any 1920
Estilísticament sembla probable que fos el mateix escultor qui va realitzar la portada i esculpir els capitells de l'arc triomfal, a l'interior. S'ha dit que aquest escultor podia provenir de l'escola de Ripoll, doncs es troben punts de relació entre aquests capitells i la decoració de la porta de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses. Pel que respecta a la iconografia, la representació del personatge monstruós presenta una significació principalment decorativa, com és habitual en el romànic. Contràriament, en els temes que trobem a l'àbac, s'ha desenvolupat un petit programa iconogràfic. Així doncs, en el capitell dret, s'ha posat en relació el tema del pecat original amb una manifestació teofànica envoltada per les nou jerarquies angèliques (tema que al·ludeix a la fi del món). Es parla doncs de principi i fi de l'univers. Al capitell esquerra, la presència de la Verge queda clarament justificada per l'advocació del temple. S'han identificat els altres personatges amb els 12 apòstols i Sant Maties. Es podria proposar també una interpretació de contraposició entre Antic Testament i Nou Testament.[1]
La portalada de l'església de Santa Maria de Porqueres possiblement és de construcció posterior, ja que està adossada a la façana i es pot apreciar que no existeixen elements d'unió entre les dues parts.[1]
Al segle xviii es va aixecar el nou campanar. L'any 1957 es va restaurar l'edifici. És llavors quan, entre altres tasques, es renova totalment la volta de canó.[1]
Al segle xvi la pica fou substituïda per una de gòtica amb relleus i escultures. En fer-se la restauració de l'església romànica el 1957 la pica fou retornada al seu lloc original.[1]
Arxiu
Interior de l'absis
El seu arxiu guarda com a peces més antigues els llibres de testaments que autoritzava el rector; comencen el s. XVI, com també són del segle XX els primers llibres d'Obra, on s'anotaven les despeses que, sota l'administració d'uns representants de la feligresia, es feien al temple i per al culte parroquial. Els altres llibres de l'arxiu, concretament els de bateigs, matrimonis i òbits, comencen el segle xvii. En ells consten, per exemple les abundants víctimes que la guerra amb l'exèrcit francès produí entre la població el 1808 i 1809.
Els terratrèmols del s. XV havien perjudicat greument el temple, però les obres de consolidació dutes a terme per impedir-ne la ruïna no en modificaren sensiblement la forma. Canvis d'importància, en canvi, es realitzen a la segona meitat del segle xviii. A l'exterior, s'enrunà el campanar de cadireta que coronava la façana per construir-hi una torre; es guanyà alçada, però es perdé la unitat estilística del monument. Això succeïa el 1786. Poc després, el 1792, es posava volta de llunetes al presbiteri i s'hi alçava un retaule de línies barroques.
Lamentablement aquest retaule era cremat el 1936, durant la interrupció violenta de la vida parroquial que aleshores s'esdevingué. Els treballs de neteja de l'església durant el decenni de 1940 feren descobrir que el mur del fons del presbiteri, que fins aleshores havia sostingut el retaule, era un envà postís. Així nasqueren uns plans de restitució de l'edifici a la seva primitiva bellesa.
Els dugué a terme el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1957 i 1960. Tot l'edifici fou consolidat amb injeccions subterrànies de formigó i lligades de ferro.
It's only natural, that on day 4, we should tie that in with being a 4-eyed person, no?
I've been a spectacle wearer for 14 years or so now. I so remember the first time I had a dummy eye-test with the school nurse, and then she gave me a letter to take home to my mummy, which then meant I had to be taken to the official Optometrist. I remember every single detail about that first eye test, in that dark dark room.
To this day I remember [just about] every single eye-test. How close the Optometrist leans into my personal space, how quiet it gets now and then. The whole "Which looks clearer, 1 or 2?" question asking, by which the indecisive me would then say "Can you repeat it please?" A few Optometrists forget about repeating with me, but I've found a good few who remember and are really patient. I have come to discover that a lot of Optometrists are patient beings. [I'm not saying that cos my bestfriend is an Optom.. heh, the amount of times I've been a guinea pig to her and her student colleagues is astounding! but it's true!]
But I also remember how hard Optoms try to making small talk. But I do recall this one test when the male Optometrist just didn't bother making small talk with me, instead showed me things so interesting, all eye-related. He had taken a picture of my retina, and showed me the screen. And I was like wow!
But I got to admit, being short-sighted isn't all fun and everything. I've had my fallings out with spectacles. Hating the fact that I had such crap vision. Not coming from a rich enough family [considering how all my family members wear specs] to afford thinned lenses. Having NHS frames. Trying on lots of frames in the shop and not really being able to see what I look like with them on cos of my crap vision.
Frames are such expensive things, even to this day. I must say I used to hate glasses. But as I grow up I'm starting to not mind them as much anymore. [Well, also down to the fact that contact lenses can make my eyes sore and painful, so specs are such a lifesaver!]
Sure, my vision limits me to a lot of things, and is a burden to me financially. But I think there are reasons why I am cursed with my vision, as God has blessed with other things. Like it's said, through every curse comes a blessing. I'll leave you to ponder about that.
[If you found that interesting, why not wander over to the other image and read the semi-essay I wrote in the comment section here]
AnSY Pine Warbler was trapped. banded, photographed, and released at Sand Bluff Bird Observatory in Winnebago County, IL. during spring migration 2023.
All banding, marking, and sampling is being conducted under a federally authorized Bird Banding Permit issued by the U.S. Geological Survey’s BBL.
Els consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya, que han estat empresonats per l'Audiència Nacional han reaccionat a través de Twitter a la decisió de la jutge Carmen Lamela.
"Feu cada dia tot allò que estigui al vostre abast pq el bé derroti al mal a les urnes el 21D. Dempeus, amb determinació i fins a la victòria" (Oriol Junqueras.)
"Si veieu aquest tuit és que m'han empresonat per ser fidel a les urnes #seguim #segueixo" (Josep Rull.)
"Vam triar el camí de la democràcia i no l’abandonarem mai. Retrobem-nos el 21 de desembre. Desbordem les urnes." (Raül Romeva.)
"Si ho llegiu és que estic a la presó. Seguiu, amb dignitat, persistència i serenor. No ens tancaran les ànsies de llibertat per fer un país més just." (Dolors Bassa.)
"He estat empresonat per haver estat lleial al mandat dels que em van escollir com a representant del poble de Catalunya, al President, al Govern i al Parlament." (Jordi Turull.)
"No descansarem fins tornar-vos la llibertat. La vostra valentia serà, des d'avui, el motor més poderós de la nostra lluita, que és la lluita per la democràcia, la justícia i la dignitat #companys #amics #governlegitim." (Toni Comín.)
www.naciodigital.cat/noticia/141929/reaccio/dels/conselle...
Recife (Pernambuco) Brasil. Piscifactories de cria de "Camarón".
--------------------------------------------
Imprisoned.
The directors of the Government of the Generalitat de Catalunya, who have been jailed by the National Court have reacted through Twitter to the decision of Judge Carmen Lamela.
"Make every day what is at your fingertips for good to defeat evil in the polls on 21D. Stand up, with determination and until victory" (Oriol Junqueras.)
"If you see this tweet, you have been jailed to be faithful to the polls # we follow # follow" (Josep Rull).
"We chose the path of democracy and we will not abandon it ever. Let's face it again on December 21. We overwhelm the ballot box." (Raül Romeva.)
"If you read it, I am in jail. Follow us, with dignity, perseverance and serenity. We will not close our anxieties for freedom to make a fairer country." (Dolores Bassa.)
"I have been jailed for having been loyal to the mandate of those who elected me as a representative of the people of Catalonia, the President, the Government and the Parliament." (Jordi Turull.)
"We will not rest until you become free. Your bravery will be, from today, the most powerful engine of our struggle, which is the fight for democracy, justice and dignity #companys #amics #governlegitim." (Toni Comín.)
www.naciodigital.cat/noticia/141929/reaccio/dels/conselle ...
Recife (Pernambuco) Brazil. Breeding farms of "Camarón".
After yesterday's exposed-exposure, I think I'll wrap up today. Even my face, to hide the embarrassment.
Time to pretend nothing happened... Move on...Move on... Nothing to see here!
This was gunna be my Day 29 selfie for my 365 project but I decided on having the other one instead.
"Homesickness is just a state of mind for me.
I'm always missing someone or someplace or something,
I'm always trying to get back to some imaginary somewhere.
My life has been one long longing."
Elizabeth Wurtzel 1995: Prozac Nation. Riverhead Trade.
For the past four days, I have had a stalker. Through text messages. I had no idea who it was. But person claimed to know me, even a facebook contact!
And this was true when I changed my profile picture to Kylie on Friday. Person texts me and mentions "I cant seem to get your profile pic out of my head".... :O
And the story can go on and on and on. A clue a day was the deal, because person thought it was fun. You know, sharing the same 555-ending mobile number.
I cracked the mystery, after 4 whole days of being so annoyed and irritable and depressed about it all. Even searching through church friend's mobile phones to see if the number came up. Making silent withheld phonecalls to person to find out gender or hear accent [they remained silent, the crafty stalker...].
And after a whole being really cautious when leaving my house, just-in-case there was a freaky stalker outside, or round the corner ready to lurch at me....
I cracked the code and found it to be Ling, a girl I had an online facebook fling with [only it all ended when she proposed, and I got scared and dumped her!] from Glasgow... Silly girl was playing with my mind all this time... Grrr. Only because I mentioned on my facebook status that I was in search of a MUSE....
So no stalkers. No admirers. A little glad it was Ling, because in the back of my mind, I feared it was the heavy-breathing guy who used to stalk my bestfriend...!
Alas, the coast is clear, nothing to fear, nobody here.... Phew.
My 30th and final secret of this challenge is this: the truth is, my name isn't actually Ansy, as the world tends to address me as.
The name "Ansy" is actually just a nickname that got passed down through the many years from my highschool days, when my friends were too lazy to call me by my full name. Then because my highschool friends called me this name day-in-day-out, my friend Dip picked up on it, and because Dip goes to the same church as I did, and hung out with the same group of church friends, naturally all my church friends picked up on it.
And today, the whole of the church calls me by the name Ansy. The internet world knows me by the name Ansy. University friends know me by the name. Even my whole family calls me by the name of Ansy.
I used to hate my actual name. But actually, I quite like it, now that I'm a little older.
My actual name, which will be revealed in the video found here, isn't all that common either. It's unique :) I'm unique (like everybody else!) And upon googling it up, I once found out that there are two small towns in USA named after me! There are some companies, namely that sell clocks, named after me too. I hope to visit them one day later on in life.
But in the mean times. The name Ansy aint that bad.
For the month of May, I decided to take this opportunity to do the
30 SECRETS IN 30 DAYS challenge! I have told you my secrets. Day-by-day :) Ok, some might have seemed like facts, but they were still things not many people knew about, thus qualifying them to BE secrets. Heh.
Now it's your turn to do this challenge too!
ansy.us/ges-chistaya-energiya/
Многие нижегородцы ездят на "Гореморе", являющееся водохранилищем ГЭС, а по ее плотине круглый год ездят легковые машины и грузовики. Однако, не каждый из них знает, как работает станция, что находится внутри, какова ее роль для региона. Вместо с МегаФоном отправляемся на экскурсию, чтобы узнать действительно все!
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Dy6jrK9k5Po/V5oXr3EUWZI/AAAAAAAAYK8/7QhcldTkm3MhoasTQY1MD8kLX3cf4RB1wCHM/s144-o/DSCF5752.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312383869997046162" caption="DSCF5752.JPG" type="image" alt="DSCF5752.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" peg_featured_tag="false" peg_gal_align="none" ]
Дальше этих ворот просто так не пустят. Пока их открывают, осмотримся: [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-0c8b5GVemzY/V5SQ1F6kzwI/AAAAAAAAYKg/hJQcABK3oGoFDsHsUC6PKdM-XlEQEIhgACHM/s144-o/DSCF5751.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219648233218" caption="DSCF5751.JPG" type="image" alt="DSCF5751.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" peg_featured_tag="false" peg_gal_align="none" ]
Стоянка для сотрудников дополняется двухколесным транспортом, многие работники живут в Городце и не хотят стоять в пробках. Еще велопарковка есть у самой проходной. [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-MpLN2PjJNu8/V5oXr7dXoLI/AAAAAAAAYK8/-pwPmhFsVKsX4C0YJf2D0V_qq0jJqaJHgCHM/s144-o/DSCF5749.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312383871175860402" caption="DSCF5749.JPG" type="image" alt="DSCF5749.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" peg_featured_tag="false" peg_gal_align="none" ]
Рядом с флагами бюст Ильича, на фоне опор ЛЭП он смотрится особо уместно, здесь он не просто дань истории, а воплотитель плана ГОЭЛРО[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-F3ADnmHl-yQ/V5oXr_XxbyI/AAAAAAAAYK8/DtVV4Th-lsUyXv5smNT83f-5mwSJArkmQCHM/s144-o/DSCF5750.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312383872226127650" caption="DSCF5750.JPG" type="image" alt="DSCF5750.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" peg_featured_tag="false" peg_gal_align="none" ]
Промышленного туризма у нас нет, не получится заплатить $7 и прогуляться как по дамбе Гувера, говорит представитель компании Оксана. Проводятся профориентационные мероприятия для школьников и студентов.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-yB5hdxHLNDE/V5SQ1OYZuII/AAAAAAAAYLg/aRI1uIJCI5UHJ9HYFDrY_sWd0bHM3UqlgCHM/s144-o/DSCF5755.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221920819330" caption="DSCF5755.JPG" type="image" alt="DSCF5755.JPG" image_size="2787x2090" peg_single_image_size="s640" peg_single_video_size="s640" ]
Такая возможность посетить проект РусГидро стала реальной благодаря сотрудничеству с ПАО МегаФон, предоставляющим услуги связи для сотрудников станции.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-mwSTyvXb664/V5AvUjUKeXI/AAAAAAAAYKg/pOBKj2YzsIwf1Aaebl-Dm894zto5OwUXQCHM/s144-o/IMG_20160720_112401.jpg" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310958441836932417?authkey=pWB0oqeJGKA#6309595108069767538" caption="IMG_20160720_112401.jpg" type="image" alt="IMG_20160720_112401.jpg" image_size="2696x3595" ]
Энергия ГЭС экологически чистая, возобновляемая. Здесь любят природу и заботятся о ней, даже батарейки собирают.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-g8WbNB5odrk/V5SQ1DJxuyI/AAAAAAAAYJ8/tG7MrrsOfqsMO3WA-kCioKwuHHwcJoNqgCHM/s144-o/DSCF5760.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218906688290" caption="DSCF5760.JPG" type="image" alt="DSCF5760.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" peg_single_video_size="s640" ]
В станционном парке выставлена лопасть, именно такие приводят в движение турбины. [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-srvS-QTSL3o/V5SQ1G0WKgI/AAAAAAAAX10/ECEUa0QxQk0b6K6PkL3iN6-v4KEgmP7uQCHM/s144-o/DSCF5977.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219890543106" caption="DSCF5977.JPG" type="image" alt="DSCF5977.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]Несмотря на солидный размер и вес они тоже изнашиваются, от воды.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-_QHn9XM0rMg/V5SQ1FhGDpI/AAAAAAAAYIM/-VgCTWPQ6Y8mMBl5h3s-Bp08iir17QzwgCHM/s144-o/DSCF5802.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219541360274" caption="DSCF5802.JPG" type="image" alt="DSCF5802.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Несмотря на обилие агрегатов здесь полный порядок и все логично.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-w-oYpfHGf_c/V5SQ1FTB24I/AAAAAAAAYJI/Cc2Q6bq5tpAgIIqZgGhwSr2JqrjXi9eiQCHM/s144-o/DSCF5772.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219482364802" caption="DSCF5772.JPG" type="image" alt="DSCF5772.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Станция начала функционировать в 1956 году, о чем гласит надпись над воротами в ремонтный цех. И нет на табличке нет ошибки, раньше так и правда писали.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-NSh558yNyvM/V5SQ1MmwkTI/AAAAAAAAYJ8/rOLYJuSVtb4n7RFq5Ev4aF326Eiyqcs2wCHM/s144-o/DSCF5762.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221444165938" caption="DSCF5762.JPG" type="image" alt="DSCF5762.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Большие двери, железнодорожное полотно, это не гигантомания, не сталинский стиль строительства, это производственная необходимость.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-J6YLNDCfy_c/V5SQ1OQjZaI/AAAAAAAAX9Y/rd3_1IETpBIsrdnwLfpBc3VZvzvFwDxEACHM/s144-o/DSCF5926.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221887899042" caption="DSCF5926.JPG" type="image" alt="DSCF5926.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Наверняка многие разбирали небольшие электромоторы или генераторы, внутри расположены катушки с проволокой. Тут все серьезнее: катушки и толщину проводника можно оценить по сравнению с людьми [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-yiX8x0_wKFo/V5SQ1MOtCOI/AAAAAAAAX9w/bLluTTOveosHl-JfvZihPluco_4HA1MIACHM/s144-o/DSCF5918.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221343271138" caption="DSCF5918.JPG" type="image" alt="DSCF5918.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Эта огромная махина - ротор, он вращается под действием воды со скоростью 62 оборота в минуту, позволяя генератору вырабатывать 64МВт
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Y8zgY0eRNhM/V5oPXxvb1RI/AAAAAAAAYGw/0fLoZ4_TTEUf-WrH8IBeKtmMU2-tdyjZQCHM/s144-o/DSCF5830.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312374728876872978" caption="DSCF5830.JPG" type="image" alt="DSCF5830.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Находясь в машинном зале и не подумаешь, что именно приводит в движение генераторы, вращаясь на глубине. Здест большая часть скрыта внизу, как у айсберга.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Pynt-1hKGHg/V5oN7x9xbdI/AAAAAAAAYF4/pD0e76IjFncqEFF5eIuvGr-6eb1RrZ8UQCHM/s144-o/DSCF5840.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373148389043666" caption="DSCF5840.JPG" type="image" alt="DSCF5840.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
На станции 8 агрегатов, они были запущены одновременно, однако их профилактика и обслуживание осуществляется по очереди.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-5z-xEiRAsJk/V5oN75HAAJI/AAAAAAAAYF4/If8t5JGsLUQNtPqw09gY0ahvwe_SBybsQCHM/s144-o/DSCF5841.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373150306795666" caption="DSCF5841.JPG" type="image" alt="DSCF5841.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
На вершине каждого агрегата есть индикатор.Остановленные не светятся, готовящиеся к запуску голубые [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-_gmxUUM3lG0/V5oPX0IlshI/AAAAAAAAYGw/eB8hKMFBjcsQMTSizua8dw_uoMF97wSKwCHM/s144-o/DSCF5838.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312374729519247890" caption="DSCF5838.JPG" type="image" alt="DSCF5838.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Схема устройства и функционирования:[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-uVjwUDbWaXs/V5oPX596ncI/AAAAAAAAYGw/inMDEx4jBpcnY5RQ4epqHX40NgSnc9sYgCHM/s144-o/DSCF5833.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312374731085094338" caption="DSCF5833.JPG" type="image" alt="DSCF5833.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Если спуститься вниз, то можно увидеть чуть больше устройства генераторов, а так же инструменты и другое сервисное оборудование.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-avIFSpqwPOo/V5SQ1PHuMaI/AAAAAAAAX-8/RZO15qaWnhgHsyn8Yg53i60p-zLoT5wKgCHM/s144-o/DSCF5914.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828222119293346" caption="DSCF5914.JPG" type="image" alt="DSCF5914.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Здесь в процессе работы, все остановлено, вниз спускается персонал
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-CTgyTCjkihU/V5SQ1ErIQBI/AAAAAAAAX-8/fCbrkTezm_ABLo5xDN60DdwjeW3ggcxmgCHM/s144-o/DSCF5913.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219315011602" caption="DSCF5913.JPG" type="image" alt="DSCF5913.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
А здесь все вертится
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-hDHsfWS-CNM/V5SQ1Ft9w-I/AAAAAAAAX_w/9mftPefRS6AX0nLHNHDIEjp8TWywL2FqgCHM/s144-o/DSCF5889.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219595342818" caption="DSCF5889.JPG" type="image" alt="DSCF5889.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ][peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-y9LARJBu64c/V5SQ1EaA0JI/AAAAAAAAXtU/3brxBVQ2eIIDriwjNHotu9wD0JKhFI5AgCHM/s144-o/DSCF5890.MOV" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219243221138" caption="DSCF5890.MOV" type="video" alt="DSCF5890.MOV" image_size="854x480" peg_single_image_size="s640" peg_single_video_size="s640" ]
По сравнению с ротором здесь детали не кажутся гигантскими, но все мощное и тяжелое. [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-3RHO_DupqEI/V5SQ1KUnm-I/AAAAAAAAX-8/SrUiftG5SvgsJYYTrZuMF5QSNTMS4CgVgCHM/s144-o/DSCF5912.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220831210466" caption="DSCF5912.JPG" type="image" alt="DSCF5912.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Кстати, "коленочки", расположенные по кругу, должны удерживать вращающуюся машину и поглощать вибрации. Вообще вибрации это очень опасно, тем более с такой мощностью.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-pCmJn2iXGY0/V5SQ1ALriUI/AAAAAAAAX-8/vxJekY39GtsHXC4nME8g0X0pBl_Ha_PfACHM/s144-o/DSCF5910.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218109364546" caption="DSCF5910.JPG" type="image" alt="DSCF5910.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Если начнется резонанс может произойти разрушение, вода хлынет смывая остальное оборудования и разрушая строение.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-CKrJ13X1SUQ/V5n5VXLl6OI/AAAAAAAAYA4/5UiQNHU9aUghDaS5kcWvXjgSOEqQzN8JgCHM/s144-o/DSCF5886.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350498131667170" caption="DSCF5886.JPG" type="image" alt="DSCF5886.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Небольшие протечки при работе нормальны, для работы с ними есть насосы и специальные водопроводы
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-aeSlwHUSwLE/V5SQ1BdIKRI/AAAAAAAAX-8/9_nuczmhsp8LNF_tSouR0KhDcxxZvM6VACHM/s144-o/DSCF5915.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218450979090" caption="DSCF5915.JPG" type="image" alt="DSCF5915.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Полученная насосами вода отправляется обратно в агрегат.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-6ySU4f6sseE/V5SQ1Ic4PSI/AAAAAAAAX-8/KQATyQH3AqcfZIASsNzsAGYUmBq_IFQZQCHM/s144-o/DSCF5909.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220328983842" caption="DSCF5909.JPG" type="image" alt="DSCF5909.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Таким машины не получится обслуживать отверткой и газовым ключом, потребуется что-то посолиднее
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-SxXleKFrTEw/V5n5VXX5pII/AAAAAAAAYA4/tVgcK_LHc80bpIV_i2DMeBQs9eoONuEXACHM/s144-o/DSCF5902.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350498183292034" caption="DSCF5902.JPG" type="image" alt="DSCF5902.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Некоторые ключи поднимают только в паре или даже втроем
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-ZcWnBr8Bk78/V5n5VTRETkI/AAAAAAAAYA4/t9-qr9j_4VI9LzxbL4aIFPz70ZddW2CIgCHM/s144-o/DSCF5901.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350497080888898" caption="DSCF5901.JPG" type="image" alt="DSCF5901.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Внутри чисто и аккуратно, масляных пятен и грязи не допускают.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-mRK1gw8Fzmw/V5SQ1AXC0BI/AAAAAAAAXtg/aY-zGkueqokGaHHwI8GPNFh_VmX6BqhjwCHM/s144-o/DSCF5906.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218157027346" caption="DSCF5906.JPG" type="image" alt="DSCF5906.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ]
Хотя местами идет ремонт
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-BnFndP1jJQY/V5SQ1Ij5qLI/AAAAAAAAXtg/MeoCIeaXZBs2msbAdRqd1vIXg_-A_1HSgCHM/s144-o/DSCF5905.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220358437042" caption="DSCF5905.JPG" type="image" alt="DSCF5905.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Коммуникации проложены аккуратно и подписаны
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-a4LB_ldB2Ko/V5SQ1EUUwLI/AAAAAAAAXtg/uAjhGXOfVzkjfiQPELDcjtjqwz-alNA-QCHM/s144-o/DSCF5904.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219219361970" caption="DSCF5904.JPG" type="image" alt="DSCF5904.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-PVFaM_ZOtvo/V5SQ1BMqAOI/AAAAAAAAX_w/Xr6yQGxRyigQW4eEM9MJw2YjX9ApYa-tQCHM/s144-o/DSCF5894.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218381893858" caption="DSCF5894.JPG" type="image" alt="DSCF5894.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Оборудование современное, регулярно обновляемое и модернизируемое
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-yG4syrBHtWU/V5n5VcIPWiI/AAAAAAAAYA4/2dIhEPmnDDE8NG90T4kLkGPBEZhF5F_dgCHM/s144-o/DSCF5885.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350499459783202" caption="DSCF5885.JPG" type="image" alt="DSCF5885.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-HqkG-hLmzUc/V5SQ1JY1NnI/AAAAAAAAYA4/B6qv68w-Z60lN7c1AirFWYO8Xw-XorW9wCHM/s144-o/DSCF5884.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220580443762" caption="DSCF5884.JPG" type="image" alt="DSCF5884.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Хотя кое-что успешно функционирует с момента запуска станции
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-tTAJK-JZQTQ/V5SQ1P_lYaI/AAAAAAAAX_w/-S7pKpC6SDQbCZfCkb_Avc-hZj-MQXbrACHM/s144-o/DSCF5888.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828222353596834" caption="DSCF5888.JPG" type="image" alt="DSCF5888.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ][peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-aP-4EtV2EAs/V5oN79p64FI/AAAAAAAAYF4/UJMvOVr1jjMFw7WTDenpcaDlNVf_WXPsQCHM/s144-o/DSCF5843.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373151527002194" caption="DSCF5843.JPG" type="image" alt="DSCF5843.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Вообще удивительно, успешно как сочетаются технологии прошлого и настоящего
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-jMwsX1ycGIM/V5oN7y2_VhI/AAAAAAAAYF4/ddDmNUIXY2A5jZw9bcs1zPQwVuj8dstBwCHM/s144-o/DSCF5857.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373148629030418" caption="DSCF5857.JPG" type="image" alt="DSCF5857.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Центр управления вполне современен, операторы работают с компьютерами
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-QkkRLYLwpiI/V5oN7938EvI/AAAAAAAAYF4/eaag4vJ89KgYuwFWZAox_e5JXWR3WZaVgCHM/s144-o/DSCF5856.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373151585800946" caption="DSCF5856.JPG" type="image" alt="DSCF5856.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Дежурные контролируют вырабатываемую мощность. Это очень важно, ведь только ГЭС может быстро изменять мощность. Это ее свойство особенно ценно для балансировки пиковых нагрузок, например в утренние часы. Станциям другого типа может потребоваться несколько часов или даже дней чтобы увеличить или уменьшить выработку.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-TpwWh34nuxw/V5oN7_tGT3I/AAAAAAAAYF4/Yez_rzhjj9sgqCOzEcujpcya-BaDz9UhQCHM/s144-o/DSCF5855.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373152077205362" caption="DSCF5855.JPG" type="image" alt="DSCF5855.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Управлять такой станцией одно удовольствие. Вот, все просто и понятно - на экране состояние агрегатов
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Tb1r9wYWvlE/V5oN7_nFtvI/AAAAAAAAYF4/BoB91rk7z3otyylfgk0gdn8UWYDS641igCHM/s144-o/DSCF5854.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373152052000498" caption="DSCF5854.JPG" type="image" alt="DSCF5854.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Здесь информация о распределении мощности (станция входит в единую энергосистему, как и Сормовская ТЭЦ)
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-4cyPRHl2D5A/V5oN76znpZI/AAAAAAAAYF4/-VB6-YNAghoJ_96y-5BAsXyZOqhykuB8QCHM/s144-o/DSCF5851.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373150762378642" caption="DSCF5851.JPG" type="image" alt="DSCF5851.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ]
С помощью таких щитов осуществляется управление линиями передач
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-bbbW8nap8t8/V5oN74Igd6I/AAAAAAAAYF4/O0J9mrm5nh0Hp2CpvIIn7NBMvjC8F9brgCHM/s144-o/DSCF5853.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373150044682146" caption="DSCF5853.JPG" type="image" alt="DSCF5853.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
А эти отвечают за агрегаты
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-9owXbzXURho/V5oN7-iH30I/AAAAAAAAYF4/vhqzZcXAOvIdTknrjJLcPezBwkCO6rxLwCHM/s144-o/DSCF5850.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373151762734914" caption="DSCF5850.JPG" type="image" alt="DSCF5850.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-dQ1QvAm39BQ/V5oN70O9FyI/AAAAAAAAYF4/iQR3nw-Aca8yuiLhoQhLc2wMzYA8QkUZwCHM/s144-o/DSCF5847.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373148997981986" caption="DSCF5847.JPG" type="image" alt="DSCF5847.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
На этом графике наглядно отображается тот пик активности, который нужно компенсировать, он попадает в период 8-12 часов.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-ewSkxslS2rY/V5oN79JvQVI/AAAAAAAAYF4/AwaHcPjxy-0INWgraJTt0XDratbVGlKqgCHM/s144-o/DSCF5852.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373151392022866" caption="DSCF5852.JPG" type="image" alt="DSCF5852.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Информативные часы сообщают также показатели работы ГЭС.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-qomO5tDwgsg/V5oN77ad9CI/AAAAAAAAYF4/CwriOhwKWCEpDKCozGYzzRiWwISpiZxRQCHM/s144-o/DSCF5846.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373150925321250" caption="DSCF5846.JPG" type="image" alt="DSCF5846.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Вернувшись в машинный зал обратим внимание на светильники. Они ровесники станции и они из Москвы.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-n3sXI2Bz1kI/V5oN792GlgI/AAAAAAAAYF4/Kh4I2UVR5Ngjm0rHh-C5u8K5004ratxaQCHM/s144-o/DSCF5839.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373151578101250" caption="DSCF5839.JPG" type="image" alt="DSCF5839.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Если конкретнее, из метро. Такие в столичном метрополитене можно встретить и сейчас.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-NgKhQpyytps/V5oPX3k6toI/AAAAAAAAYGw/Wy-iRTIaU0sC54wfY_cJND0IiGZtPjxFgCHM/s144-o/DSCF5834.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312374730443372162" caption="DSCF5834.JPG" type="image" alt="DSCF5834.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Их решено было сохранить, хотя лампочки в них установили светодиодные.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-6YXNfRwqJkQ/V5oPX06plrI/AAAAAAAAYGw/IHFJ95f5xoMrn1XXDTTCVa3QLNDYV5hMQCHM/s144-o/DSCF5835.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312374729729218226" caption="DSCF5835.JPG" type="image" alt="DSCF5835.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Кстати потолок разборный, если потребуется, кран сможет извлечь тяжелый механизм и перенести в ремонтный цех.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-9BUf4VwsifI/V5oN7y8r6HI/AAAAAAAAYF4/W_6tjJlVX_MgjE-QGOHonPT34OMbEjKgQCHM/s144-o/DSCF5842.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312373148652922994" caption="DSCF5842.JPG" type="image" alt="DSCF5842.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Промышленные телефоны. Н - надежность. Немного странно, что набор номера при пожаре несколько длиннее стандартного, наверное это связано с тем, что звонок идет в специальное подразделение, а не обычную пожарную часть.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-OEgYxZsxyCs/V5SQ1GCZSUI/AAAAAAAAYHE/LtwyGEfut8IK7iXLOdEbH3i4hzqRyjSXgCHM/s144-o/DSCF5829.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219681032514" caption="DSCF5829.JPG" type="image" alt="DSCF5829.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
С техникой пожарной безопасностью тут строго, хотя и кажется, что нечему гореть: бетон и вода. Однако электричество водой тушить не лучшая идея, а в агрегатах очень много масла.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-CqkXYar1W6o/V5p0ex0I6SI/AAAAAAAAYL4/7a3Ca07f2qg4xrdCjDbtbZQcxSciRk9kwCHM/s144-o/DSCF5824-HDR.jpg" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312485899830094114" caption="DSCF5824-HDR.jpg" type="image" alt="DSCF5824-HDR.jpg" image_size="2819x2114" peg_single_image_size="s640" ]
Что будет, если масло тушить водой, думаю, вы все видели.
[spoiler][youtube]7p_gr_D5AwE[/youtube][/spoiler]
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-1sHd_hlaqzg/V5SQ1LMN3bI/AAAAAAAAX10/iUtLRSdg7EU0SQrrhSmXYD3IW2_MEHUVQCHM/s144-o/DSCF5974.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221064404402" caption="DSCF5974.JPG" type="image" alt="DSCF5974.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Пора подниматься на крышу станции
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-3vxU9nLyCNc/V5nxtFIZv9I/AAAAAAAAX9Y/qGx1NxmdJYklEymQatJKX8kcYbuLb4W8QCHM/s144-o/DSCF5927.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312342109510287314" caption="DSCF5927.JPG" type="image" alt="DSCF5927.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Отсюда очень красивые виды можно заснять
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-zYXq-in8qMs/V5nwDbcsUpI/AAAAAAAAX9Y/ArTWnxYpQ4sb7F5cVHrwArLicARsxL0bACHM/s144-o/DSCF5934.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312340294434837138" caption="DSCF5934.JPG" type="image" alt="DSCF5934.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-sIGPdmx1318/V5nwDfxVQVI/AAAAAAAAX9Y/i2rfZ0I-ZusOj8ya71k1v4On5zI-z3jdgCHM/s144-o/DSCF5933.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312340295595147602" caption="DSCF5933.JPG" type="image" alt="DSCF5933.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-ptWGjrrxxzI/V5nwDX4z55I/AAAAAAAAX9Y/HKTgg04HUnIixIkrUPhm3mas2oizmSGHwCHM/s144-o/DSCF5931.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312340293479032722" caption="DSCF5931.JPG" type="image" alt="DSCF5931.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-rRkMfgDNTuk/V5nwDeglhbI/AAAAAAAAX9Y/8hCeP7apJes6EZ7cw-bsfkVrMXVYGPJaACHM/s144-o/DSCF5930.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312340295256475058" caption="DSCF5930.JPG" type="image" alt="DSCF5930.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-38tfAs2jX0Y/V5SQ1CbHLLI/AAAAAAAAX9Y/wR8hHoVKVusbywjkQDGRrDFqo2fYoDeGgCHM/s144-o/DSCF5929.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218710961330" caption="DSCF5929.JPG" type="image" alt="DSCF5929.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-ReEeQfYcV8g/V5SQ1AmmxMI/AAAAAAAAX9Y/6PkbrEDgiRYl4MG9y_QbAw_n-Xt5twdigCHM/s144-o/DSCF5928.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218222298306" caption="DSCF5928.JPG" type="image" alt="DSCF5928.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-h0zYQXQc7HM/V5SQ1Bd4PXI/AAAAAAAAYDI/Ae54Rn7q1mA5duu4Rw4EV-fA-b-6st60wCHM/s144-o/DSCF5865.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218454130034" caption="DSCF5865.JPG" type="image" alt="DSCF5865.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-0Z2P4Okvvsg/V5oKIWE9GGI/AAAAAAAAYDg/eLF048z82WwJfL8ZInt3MK7iJ2ArLu1FQCHM/s144-o/DSCF5863.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312368966194763874" caption="DSCF5863.JPG" type="image" alt="DSCF5863.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Обилие трансформаторов объясняется тем, что для передачи используют напряжения в 110 и 220 киловольт, а генераторы дают только 13,8
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-hJC5D-991ag/V5p0e2GDw7I/AAAAAAAAYL0/3_Iz2fjFoVEhdbzbI_RLuoLKfY9xBtZCwCHM/s144-o/DSCF5815-HDR.jpg" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312485900978996146" caption="DSCF5815-HDR.jpg" type="image" alt="DSCF5815-HDR.jpg" image_size="2970x2228" peg_single_image_size="s640" ]
Краны вдалеке открывают водосливные затворы.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Q-RwPt3rwho/V5SQ1FN5PCI/AAAAAAAAYHY/_kYr5wHz-rEhzdP51MYO63-uqp4Aqj9CwCHM/s144-o/DSCF5811.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219460828194" caption="DSCF5811.JPG" type="image" alt="DSCF5811.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Всего их 12
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-4ptJzXWzrgo/V5oLC322QRI/AAAAAAAAYEY/zYLCvUXWFlAyY3gw-QYk-jmhW_el0Jv2gCHM/s144-o/DSCF5858.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312369971694813458" caption="DSCF5858.JPG" type="image" alt="DSCF5858.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
С точки зрения сохранности плотины и дна открывают несколько, но не в полную силу, это позволяет сделать нагрузку равномерной
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-B5lA8yDviaY/V5n5VZyTXUI/AAAAAAAAYA4/Y_YFYPbKlq0Szy2POr_tIG-C1CsJ1wdSwCHM/s144-o/DSCF5882.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350498830900546" caption="DSCF5882.JPG" type="image" alt="DSCF5882.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Порой вода течет так медленно, что успевает появиться водная растительность
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-LcTd51_DEOQ/V5oLC-hImsI/AAAAAAAAYEY/xKAAgYm-ZZYNlikFNuRr0doHKlU4R6okQCHM/s144-o/DSCF5862.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312369973482789570" caption="DSCF5862.JPG" type="image" alt="DSCF5862.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-36kAv4tEwS0/V5oLC_kharI/AAAAAAAAYEY/bkN_8XVFCagXuegWJ4AzeBmQSAseZSNuACHM/s144-o/DSCF5860.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312369973765434034" caption="DSCF5860.JPG" type="image" alt="DSCF5860.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Вода у основания почти спокойна
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Q4rFnZB8F7I/V5SQ1G8p-II/AAAAAAAAYBE/82aedHGx_lY6Kcw65fLsxFMSfL3eEStAQCHM/s144-o/DSCF5874.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219925395586" caption="DSCF5874.JPG" type="image" alt="DSCF5874.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
По крайней мере, если сравнивать с водой из турбин, а через них проходит до 4600 кубометров в секунду.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Qcu3SwrbW0I/V5SQ1GgisJI/AAAAAAAAYCw/BVC7n9U78g463wLUNjqjEGPkzXYirCrdACHM/s144-o/DSCF5873.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219807477906" caption="DSCF5873.JPG" type="image" alt="DSCF5873.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
А ведь эта вода уже отдала часть энергии на вращение тяжелого маховика
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-uS8JyOA5SQ8/V5SQ1AX-YsI/AAAAAAAAYB8/Z9zi_63nGrYtHpIxrVuWwmUdXtMXkoGxgCHM/s144-o/DSCF5872.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218160931522" caption="DSCF5872.JPG" type="image" alt="DSCF5872.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Кстати, слив воды строго регламентирован министерством водных ресурсов. Сливать нужно ровно столько, сколько указано. Кроме балансировки нагрузки в электрической сети, каскад ГЭС поддерживает необходимый уровень воды в реке.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Jh0_Tr5jqsg/V5n5VaidPaI/AAAAAAAAYA4/hr7FkEUu1lIdtjSNpbXcBfFvLjwYayEzgCHM/s144-o/DSCF5880.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312350499032874402" caption="DSCF5880.JPG" type="image" alt="DSCF5880.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Несмотря на вмешательство человека, рыбы здесь много
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-qk300dVoodo/V5n7U24-60I/AAAAAAAAYBw/ZJX4wEVdOrULpYTzM8BfLGEaGF5XpD1lgCHM/s144-o/DSCF5879.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312352688486935362" caption="DSCF5879.JPG" type="image" alt="DSCF5879.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Часто можно увидеть лодки, хотя ловля и запрещена
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-T1RFYdkVj9Y/V5n7UyW1qsI/AAAAAAAAYBw/cs86lAvRvYQiDIwyXGr2P69BMoCwm5rVQCHM/s144-o/DSCF5878.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312352687269980866" caption="DSCF5878.JPG" type="image" alt="DSCF5878.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Еще здесь множество чаек
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-WsVodIJ2v7A/V5n7UzPSz1I/AAAAAAAAYBw/92SIfJkksRMhRFHF8LE-7zov8WGpJQu5QCHM/s144-o/DSCF5877.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312352687506771794" caption="DSCF5877.JPG" type="image" alt="DSCF5877.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Их очень много, похоже здесь наблюдается повышенная концентрация рыбы и проводов
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Ts43mufsNxc/V5n7UzKTjkI/AAAAAAAAYBw/nknIJFkGADAv0Pz8nqkhSLnFjj9gh2-UgCHM/s144-o/DSCF5876.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312352687485849154" caption="DSCF5876.JPG" type="image" alt="DSCF5876.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
К сожалению, чайки несколько пачкают инфраструктуру
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-RtFFz5aOxJo/V5oKIdMvUaI/AAAAAAAAYDg/EZc8Esrg5mQx51jrnERXy4S91HF32xQTgCHM/s144-o/DSCF5870.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312368968106463650" caption="DSCF5870.JPG" type="image" alt="DSCF5870.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Быть в стране воды и не напиться?
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-pSuMYfnGjmU/V5SQ1Ldn7VI/AAAAAAAAX9Y/wnVYH9V67kwuHTLbSe2i_xfk0zVdWuIMgCHM/s144-o/DSCF5922.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221137415506" caption="DSCF5922.JPG" type="image" alt="DSCF5922.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ]
Рабочие воскресили советские автоматы с газировкой. Эти денег не берут, даже копеек, но и сиропа там нет.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-cIDA8MprFdM/V5SQ1AUuOGI/AAAAAAAAX9Y/TetbCavQQVMPAhoMkJNI_y2_mSDuBiGCQCHM/s144-o/DSCF5919.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218147289186" caption="DSCF5919.JPG" type="image" alt="DSCF5919.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ]
Можно варенье с собой приносить из дома в бутылочке, наливать газировку и пить, делится опытом рабочий.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-2eZFDCMBJLw/V5SQ1AfWKGI/AAAAAAAAX2M/l1F-J1vAoH0NrGdSFX_UNe7KwDrDUsUcACHM/s144-o/DSCF5973.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218191849570" caption="DSCF5973.JPG" type="image" alt="DSCF5973.JPG" image_size="3092x2319" peg_single_image_size="s640" ]
Самая высокая точка ГЭС это козловой кран
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-IrBt78_NV7A/V5SQ1GZmAsI/AAAAAAAAX2M/Om4kMOVclSIDA3tNlgHjQ-3AIxWh7mzVACHM/s144-o/DSCF5972.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219778335426" caption="DSCF5972.JPG" type="image" alt="DSCF5972.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Издалека он может показаться бытовкой, но вблизи он значительно больше и выше
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-4BGCTNopzXg/V5SQ1OAIouI/AAAAAAAAX2Y/3RMbNllRMzYe-R4Oo7li-Oce-Ep-lIgOwCHM/s144-o/DSCF5971.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221819036386" caption="DSCF5971.JPG" type="image" alt="DSCF5971.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Ездит по 4 рельсам, поднимает 500 тонн и помогает увидеть еще более интересные панорамы
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-TAzmsG3OLmo/V5SQ1KUvmZI/AAAAAAAAX2Y/lTSoJuBiEfsJOXAGsBvZ9h5foNShdAHhwCHM/s144-o/DSCF5970.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220831734162" caption="DSCF5970.JPG" type="image" alt="DSCF5970.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-mmS6mA96qtA/V5SQ1B_po2I/AAAAAAAAX20/oNHtqWTgPVoxCQFk2A9DU8YGWWjeguOvgCHM/s144-o/DSCF5967.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218595779426" caption="DSCF5967.JPG" type="image" alt="DSCF5967.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-3zxOEGcSRJY/V5SQ1IhAz0I/AAAAAAAAX20/6sGn6by5WeQOdk4K-_suU56g9LhpTMJgACHM/s144-o/DSCF5966.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220346322754" caption="DSCF5966.JPG" type="image" alt="DSCF5966.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-m6u7Uebbdu0/V5nn2Ruo0YI/AAAAAAAAX3k/mAZ4zMSgwyUDvRnL77E5464ON8erxtZHQCHM/s144-o/DSCF5965.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312331272394428802" caption="DSCF5965.JPG" type="image" alt="DSCF5965.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ]
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-qUL4x9hL3MI/V5nniePy0hI/AAAAAAAAX3U/bj_OBsYEtlo1C1KvjvdUqdJKHMeAcEXqgCHM/s144-o/DSCF5963.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312330932157338130" caption="DSCF5963.JPG" type="image" alt="DSCF5963.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-1m0_dcSMoGs/V5noyaMKXBI/AAAAAAAAX4Y/Os0dMx3RIuEy7lk1FZDxbykf-IT-6Y7kACHM/s144-o/DSCF5958.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312332305457896466" caption="DSCF5958.JPG" type="image" alt="DSCF5958.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-nmKbtWUeg1Y/V5SQ1HBcxPI/AAAAAAAAX4w/jsMHYcn7SmcbGVvqHR4y1LDXnKOyFf7TACHM/s144-o/DSCF5955.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219945501938" caption="DSCF5955.JPG" type="image" alt="DSCF5955.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-37BEMtdIAic/V5nphBgKRDI/AAAAAAAAX5E/IRvwaHPzNck0w_4q02NMTkyWzUK5X2o6ACHM/s144-o/DSCF5952.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312333106284741682" caption="DSCF5952.JPG" type="image" alt="DSCF5952.JPG" image_size="2448x3264" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-sXiz_8KS3JM/V5nqmvAzYXI/AAAAAAAAX5k/ga7tt--e6yY5yCEttZF-cDOVIZphUDflgCHM/s144-o/DSCF5951.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312334303912223090" caption="DSCF5951.JPG" type="image" alt="DSCF5951.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-MQ-DRcKjLdg/V5SQ1PGPDzI/AAAAAAAAX5E/jxoM1zTnUtEsQm3t7_vh6F_aJ2SPUhm1ACHM/s144-o/DSCF5950.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828222113058610" caption="DSCF5950.JPG" type="image" alt="DSCF5950.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-Bt3OyJGwvsw/V5SQ1I9zsgI/AAAAAAAAX5k/hh8YNTWx40oI9OYvoyoH05_64o9jWnxFwCHM/s144-o/DSCF5949.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220467098114" caption="DSCF5949.JPG" type="image" alt="DSCF5949.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-pa0IIkrXfCk/V5SQ1AIlPKI/AAAAAAAAXtg/u2by9S-NGfMGinsrxS4g-EN3y0C1GTj1wCHM/s144-o/DSCF5948.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218096368802" caption="DSCF5948.JPG" type="image" alt="DSCF5948.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-OigWiHmx4ac/V5SQ1PZ7ZPI/AAAAAAAAXtg/wUKl45neLm8pPmyPcVZZ9qmD3KBHXtAhgCHM/s144-o/DSCF5947.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828222195655922" caption="DSCF5947.JPG" type="image" alt="DSCF5947.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-9IiPEoYv0Cg/V5SQ1BjXwFI/AAAAAAAAXtg/ZLORlhfVuT8nGVVFDjYvhTiglHp3a7fIgCHM/s144-o/DSCF5946.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218477166674" caption="DSCF5946.JPG" type="image" alt="DSCF5946.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-qqm43MO83hI/V5SQ1MhdrrI/AAAAAAAAXtg/yNNWSWHj9Fg0aIWpoK9XG-YNq-mGzstUQCHM/s144-o/DSCF5944.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221421956786" caption="DSCF5944.JPG" type="image" alt="DSCF5944.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-1wEfg8Hp0Kk/V5ns781kuSI/AAAAAAAAX7U/QhXY1nvrdsIw5hxlHqWVeqECl6VaMKiLgCHM/s144-o/DSCF5943.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312336867423729954" caption="DSCF5943.JPG" type="image" alt="DSCF5943.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-1b7_JlHDeTE/V5ns7zXjaiI/AAAAAAAAX7U/4a7scN6n6cYz74ybf1kc_Mx4SU9LybQiQCHM/s144-o/DSCF5942.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312336864881895970" caption="DSCF5942.JPG" type="image" alt="DSCF5942.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-8epgpHrtVJQ/V5ns7zAe3FI/AAAAAAAAX7U/K-hWcKlM5w4ybPV1g7VYaNNbh7KV_aCJgCHM/s144-o/DSCF5940.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312336864785128530" caption="DSCF5940.JPG" type="image" alt="DSCF5940.JPG" image_size="1935x2580" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-qja6PYk8xdg/V5SQ1C0TccI/AAAAAAAAX6E/MEleqUOiQwYUqDg1fkhcRUz4-7O0y65nQCHM/s144-o/DSCF5940.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218816623042" caption="DSCF5940.JPG" type="image" alt="DSCF5940.JPG" image_size="1935x2580" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-pavKNXVbB0s/V5ns7-2KZAI/AAAAAAAAX7U/3A5YwqgxokM2aujaKrs_YWW1H7ZSDpyIACHM/s144-o/DSCF5939.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6312336867963069442" caption="DSCF5939.JPG" type="image" alt="DSCF5939.JPG" image_size="2164x2900" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-XUq_F4vPB_E/V5SQ1KlLEVI/AAAAAAAAXtg/sXj__ix-LSEwwWcggVBg0NctCqmUKXi_wCHM/s144-o/DSCF5936.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828220900643154" caption="DSCF5936.JPG" type="image" alt="DSCF5936.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-CjFcBxBWEkA/V5SQ1NOsUmI/AAAAAAAAX7U/Xx4L_hsceMwUZUJL7HnQv43HcWnqk34VACHM/s144-o/DSCF5935.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221611659874" caption="DSCF5935.JPG" type="image" alt="DSCF5935.JPG" image_size="1770x2361" peg_single_image_size="s640" ] [peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-yOT5zgZpYPg/V5SQ1C07NBI/AAAAAAAAX9Y/71aH-6utKp4kBm0GE6gODuhVFTg74gU7gCHM/s144-o/DSCF5932.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828218819228690" caption="DSCF5932.JPG" type="image" alt="DSCF5932.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Какая связь между ревуном и анемометром (прибор, измеряющий скорость ветра)? Ветер гонит по озеру водохранилищу волну. В особо серьезном случае волна может перелетать через плотину.
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-C5XU9kOpy3Y/V5SQ1NbVNuI/AAAAAAAAYA4/wQ9rpxTr5GMDDvesqrK4_KZ5ZHCmxXQcgCHM/s144-o/DSCF5883.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828221664671458" caption="DSCF5883.JPG" type="image" alt="DSCF5883.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
[peg-image src="https://lh3.googleusercontent.com/-q7eGt3xpKkc/V5SQ1HAADWI/AAAAAAAAYF4/11wZcbiKXAoOfiqUXav9jXqaSmIe-qsagCHM/s144-o/DSCF5836.JPG" href="https://picasaweb.google.com/110228727129881704069/6310828220563196289#6310828219939425634" caption="DSCF5836.JPG" type="image" alt="DSCF5836.JPG" image_size="3264x2448" peg_single_image_size="s640" ]
Горьковский узел входит в Волжско-Камский каскад ГЭС, сотрудники которых не просто взаимодействуют по рабочим вопросам, а, по сути, являются одной командой, работающей на разных точках. Вся их деятельность согласована и синхронизирована. Проводить онлайн конференции им помогает МегаФон и услуга Видеоконференций
Apparently it's the Chinese Valentine's day. Something about 12 days after Chinese New Year, or something, according to the Chinese calender, or something.
Santa María de Porqueres
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[1] L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.[1]
Entorn
Entorn de Santa Maria de Porqueres
Portalada de Santa Maria
Talment una barca varada a la platja, l'església de Porqueres es mostra prop de l'aigua de l'estany de Banyoles amb una silueta inseparable de la riba lacustre. El color de la pedra, que prové de les Estunes, el color verd fosc dels xiprers del cementiri i els reflexos de l'aigua es complementen en un cromatisme de plàcida vibració.
L'església s'alça sobre un lleuger promontori. Té a la dreta la rectoria; a l'esquerra, el cementiri. Davant d'aquest es troba una construcció quadrada; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu. És el comunidor, o indret des d'on el dia de la Santa Creu de maig es beneïa el terme, tot demanant la protecció divina per a les collites, sobretot davant el perill de pedregada.
L'absis és rodó, de mig punt. Està orientat, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur.
Les parets laterals són d'un tipus de parament una mica divers de l'absidal. Alguna d'elles podria haver format part del temple del s. IX i haver estat aprofitada en la reedificació del 1182.
A banda i banda de la façana s'aprecia per l'enllaç de l'edifici amb ella, que la construcció es feu en un moment més tardà respecte de la nau de l'església.
« De l'altra banda del mirall us miro
tremolar al vent de març, ho pedres reflectides,
duent encara pols des de segles pretèrits
i ànsies de plom entre un estany de dunes.
Admiro molt més la vella geometria
retallada en horitzó de blaus creuat de vols
de gavines que persegueixen fades, llunes mítiques
i fan atemporal la vostra imatge.
Entorn dels murs històrics passejo lentament
i s'abranda aquest foc com una torxa encesa
amb ombres medievals que acompanyen el somni,
de bellíssims perfils d'un estany que no us deixa. »
— Neus Corominas, Poesia inèdita, del llibre «Viure presències»
Descripció
Nau
Interior de la nau
L'edifici actual, del segle xii, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: tres absidioles, a més de dues capelles laterals de planta rectangular en el tram de l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren amb arcs peraltats sobre que descansen sobre capitells decorats. Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera.[1]
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu, a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle xviii, adossat l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta.[1]
A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura. Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa altura, pot veure's l'armari de seguretat que s'hi disposà el s. XVIII per ordre episcopal a fi de guardar les peces d'argent utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris, i, més baix, el que contenia l'arxiu parroquial.
Imatges
D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, després d'haver estat robada i recuperada; Santa Maria de Porqueres; la Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; la Mare de Déu del Roser; Sant Ferriol i Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona.[1]
Prop de la pica baptismal s'ofereixen a la veneració dels fidels unes imatges barroques del Sant Crist i de la Verge dels Dolors. Les imatges de la banda esquerra de la nau, d'època barroca, són: Sant Ferriol, soldat romà, Santa Victòria, amb la palma del martiri, i la Verge del Roser. Al costat dret hi ha el franciscà Sant Antoni de Pàdua, i Sant Galderic, patró dels pagesos.
Capitells
Capitell
A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica, que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caràcter monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell. Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que alhora li surten de la boca.[1]
Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada.
La correspondència entre capitells interiors i forans es continua en la resta dels seus elements; els interiors llueixen a la seva part central volutes, rosetes de dotze protuberàncies i dentells, mentre que als exteriors es mostren pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal d'ous i perles en alternança.
Portalada
La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.[1]
A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur. El cos de la portalada és limitat per la part superior per un senzill replà que aguanten tretze mènsules, regularment distribuïdes, excepte les parelles dels extrems, que es troben més pròximes entre si. La magnificència del portal és per als fidels com un missatge que destaca la importància de l'àmbit sagrat al qual accedeixen en passar-hi. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.
Arcs
Els quatre arcs en degradació que emmarquen la porta no són del tot paral·lels. L'interior és semicircular; els altres prenen gradualment la forma de ferradura, i el seu centre és cada cop més baix. Ressalta l'arc exterior un guardapols, resseguit per una cinta en ziga-zaga; els altres són d'aresta viva, i el més interior és decorat amb una motllura en forma d'escòcia o canya que ressegueix els muntants de la porta fins al paviment.
Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, parabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
Medallons
L'arc intern de la portalada conté 22 medallons rebuidats a les dovelles, tot i que dos d'ells només tenen esculpida la part superior. Iniciant la lectura des de l'esquerra es troba: 1. Flor de canat. 2. Llaç triangular. 3: Conill passant. 4. Roseta encerclada amb cordó. 5. Rosa estilitzada. 6. Felí passant. 7. Bust humà. (. Com el 6, però invertit. ). Fulla encerclada amb un cordó. 10. Sant en actitud de beneir. 11. Felí amb ales. 12. Simètric del 10. 13. Simètric del 9. 14. Semblant al 7. 15. Semblant a l'11. 16. Figura estrellada de nou raigs. 17 Fulla ampla circular. 18. Creu floronada. 19. Botó envoltat de greques. 20. Àguila o colom. 21. Com el 2. 22 com l'1.
Podria creure's que l'escultor que treballà els medallons va preveure una simetria absoluta, on destacaria la figura que calia situar al centre. Trobant-se absent en el moment del muntatge, els treballadors que el van executar haurien modificat la composició. Per uns escalons s'accedeix a la nau del temple.
Arc triomfal
El presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple.
Dues robustes columnes sostenen sengles capitells de grans proporcions. Sobre ells carreguen senzilles dovelles de l'arc, decorades només amb una motllura semicircular que acaba, a banda i banda, damunt els capitells, dins la boca d'un lleó.
Els dos capitells són semblants. Comparant-los amb els de la portalada hom pot adonar-se que la part inferior i la mitjana, tot i tenir ací respectivament formes cilíndrica i troncocònica, s'han fusionat en una unitat; unes grans figures humanes les ocupen. Són personatges masculins, que tenen les extremitats inferiors molt petites, i que creixen en dimensions a partir de la cintura. El seu cap té l'alçada corresponent a un terç de tot el cos. Aquests personatges agafen amb les mans uns feixos de fulles que els surten de la boca. No tenen intenció simbòlica sinó decorativa.
Desproporcionats entre els peus i el cap, donen la impressió d'ésser vistos en perspectiva. L'artista que els treballà tingué en compte l'efecte que farien vistos des de la nau. Per això mateix hom veurà fàcilment que la inclinació de la part troncocònica dels capitells vers la nau és més accentuada que no pas vers l'arc triomfal. L'efecte òptic és perfecte i d'indubtable teatralitat. La part superior del capitell, o àbac, s'ha convertit ací en una llarga imposta, de lectura difícil a causa de la petitesa de les figures que s'hi troben. Ací es concentra el missatge doctrinal de l'escultura romànica de Porqueres. No en coneixem l'inspirador, que podria haver estat algun monjo del monestir benedictí de Banyoles. Pel que es refereix a l'escultor, que podria haver estat el mateix que treballà a la portalada, pertany a l'escola de Ripoll, fins al punt de trobar-se coincidències de detall entre la decoració realitzada ací i la que pot veure's a la porta de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses.
Imposta del capitell dret
De cara a la nau s'ha representat l'escena del pecat original. A partir del mur de la nau hom pot veure l'àngel d'ales esteses i amples vestidures que tancà el Paradís als homes, el Pantocràtor o Déu tot poderós dins un cercle allargassat en forma d'ametlla, Adam, que menja el fruit prohibit, Eva que l'invita a prendre'l, l'arbre del bé i del mal, amb una serp entortolligada a la figura deforme del diable.
Relacionar la manifestació de Crist o teofania amb el Gènesi és un fet medieval, insòlit a l'antigor cristiana. El tapís de la Creació de la catedral de Girona posa el Pantocràtor com a centre de la creació. Situar-lo enmig de l'escena del pecat original és molt rar en l'art romànic. Dos querubins, amb les ales plegades al davant del cos, es troben als angles de la imposta.
La part d'imposta que resta sota l'arc triomfal conté de nou la representació del Pantocràtor dins l'ametlla, símbol d'eternitat. Dos àngels la sostenen i la mostren; d'altres hi fan costat. Sumant tots els éssers angèlics de la imposta resulten ser nou. És la referència així als nous ordes dels àngels que coneixia la teologia medieval: trons, querubins, serafins, virtuts, dominacions, potestats, principats, àngels i arcàngels. La manifestació de Déu enmig dels àngels al·ludeix a la fi del món, així com el pecat original es refereix al seu principi.
A la part inferior del capitell, un dels grans personatges fantàstics queda reduït al cap. La resta del capitell, on correspondria al seu cos, és plena de flora derivada de palmeres, lliris i acants. A l'angle, vora la paret de la nau, un petit colom damunt un arbre, amb un ram d'olivera al bec, evoca la narració bíblica del diluvi universal.
Imposta del capitell esquerre
A la part d'imposta que mira a la nau hom distingeix fàcilment al centre de la Mare de Déu amb l'infant Jesús a les mans. Mare i fill tenen la testa voltada per un cercle, que té per nom nimbe, i és signe de santedat. El nimbe del Fill porta una creu, i l'infant fa el gest de beneir. Santa maria és la titular del temple des de la consagració d'aquest, i és comprensible que si li reservés un lloc d'honor.
Els sants personatges són acompanyats de figures humanes: tres a l'esquerra i dos a la dreta, amb nimbe al cap i llibres a les mans, excepte la que ocupa l'extrem més pròxim al mur, que no té cap d'aquests signes.
Els angles de la imposta els ocupen sengles coloms d'ales plegades, que probablement representen éssers angèlics.
En el fragment d'imposta que resta sota l'arc triomfal s'hi troba Jesucrist, amb nimbe creuat, alçant una mà per beneir, i sostenint amb l'altra el llibre de la Llei divina. Els personatges que l'envolten, tres per banda, porten els mateixos atributs que els que acompanyen la Mare de Déu. En total, les persones que es troben a la imposta, a més del Crist i la Mare de Déu, són tretze. Atès que un no porta nimbe, és fàcil de suposar que s'hi ha volgut representar els onze apòstols i Judes, l'únic d'ells que no assolí la santedat. El cristià llegeix en les figures dels apòstols, primers seguidors de Jesucrist, un símbol del poble creient d'avui, del qual ell és membre.
Notem encara que a la part inferior d'aquest capitell, entre els peus dels éssers fantàstics que caragolen bigotis vegetals, s'hi troba un personatge petit despullat, al cos del qual s'entortolliga una serp que li mossega el coll. Més enllà, gairebé amagat a l'angle que formen el capitell i el mur del presbiteri, es veu un animal estrany, potser un lleó.
Presbiteri
Clou l'espai del presbiteri un absis semicircular. Tres absidioles i dues capelles laterals n'eixamplen l'àmbit; tenen la particularitat de trobar-se construïdes dins el gruix del mur.
La volta, notable per la disposició geomètrica de les pedres, es reconstruí durant la restauració de 1957. En ella es troba inserida una biga medieval policromada, amb els símbols del sol i la lluna, que possiblement serví per sostenir un cortinatge que en certs moments impediria als fidels la visió de l'altar, com és d'ús en les litúrgies orientals.
Recorre tot l'absis, al nivell dels capitells de l'arc triomfal, un fris. És una llarga sèrie de palmetes tancades en cercles, semblant en dimensions i estil al de la portalada, tot i ésser-ne diferent en els temes vegetals que converteixen en decoració cal·ligràfica.
Les absidioles s'obren cap a la nau a través d'arcs peraltats, és a dir, que excedeixen el semicercle, i per aquesta característica es relacionen amb els de la portalada. Les pilastres i capitells que separen una absidiola de l'altra foren reconstruïts a la darrera restauració; els àbacs porten decoració de pinyes o bé de línies geomètriques, mentre que a les bases de les pilastres poden veure's rosetes.
A la capella del Santíssim, la primera de l'esquerra, es veneren les imatges de Sant Llúcia, amb els ulls damunt d'un plat, i de Santa Eugènia, caracteritzada pel llibre que porta. Són talles barroques. També ho és, si bé més antiga, la Mare de Déu que resta darrere l'altar, de policromia simple i gest recollit.
L'altar, cap al qual convergeix l'atenció dels fidels durant la celebració dels oficis divinals, és una llosa de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana, trobada, segons que sembla, a Porqueres mateix.
Història
Orígens
Vista de l'absis
L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.[1]
Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. S'esqueia en dimarts de la segona setmana de Pasqua. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc, a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al terme de la parròquia de Serinyà. Els límits d'aquest terme recullen el Puig de Cota, la pedra de la Creu, el mas Bruguera, Cutzac, el rierol de Merdançà, el bosc de Ravanera, el Vilar d'Iserga, la font del Guix, el clot de Campmajor, la roca d'Abella, la casa Rodeja i la roca Canera.
El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments, i que els sacerdots assistissin cada any al sínode, on es prenien mesures per a la bona marxa de tota la diòcesi. Per aquesta època restava dins la rodalia de la parròquia de Porqueres l'església de Sant Maurici de Calç, després agregada a Pujarnol. Posteriorment, en canvi, va annexar-se ací la parròquia veïna de Merlant.
El segle xiii (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle xvi apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el segle xvi, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar. L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.[1]
La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.[1]
Està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i té uns Goigs dedicats que canten: Palma excelsa. Triomfadora./De Porqueres, fe i encís./Pel vostre camí, Senyora,/guieu-nos al paradís[2].
Evolució
Aspecte de l'església de Santa Maria l'any 1920
Estilísticament sembla probable que fos el mateix escultor qui va realitzar la portada i esculpir els capitells de l'arc triomfal, a l'interior. S'ha dit que aquest escultor podia provenir de l'escola de Ripoll, doncs es troben punts de relació entre aquests capitells i la decoració de la porta de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses. Pel que respecta a la iconografia, la representació del personatge monstruós presenta una significació principalment decorativa, com és habitual en el romànic. Contràriament, en els temes que trobem a l'àbac, s'ha desenvolupat un petit programa iconogràfic. Així doncs, en el capitell dret, s'ha posat en relació el tema del pecat original amb una manifestació teofànica envoltada per les nou jerarquies angèliques (tema que al·ludeix a la fi del món). Es parla doncs de principi i fi de l'univers. Al capitell esquerra, la presència de la Verge queda clarament justificada per l'advocació del temple. S'han identificat els altres personatges amb els 12 apòstols i Sant Maties. Es podria proposar també una interpretació de contraposició entre Antic Testament i Nou Testament.[1]
La portalada de l'església de Santa Maria de Porqueres possiblement és de construcció posterior, ja que està adossada a la façana i es pot apreciar que no existeixen elements d'unió entre les dues parts.[1]
Al segle xviii es va aixecar el nou campanar. L'any 1957 es va restaurar l'edifici. És llavors quan, entre altres tasques, es renova totalment la volta de canó.[1]
Al segle xvi la pica fou substituïda per una de gòtica amb relleus i escultures. En fer-se la restauració de l'església romànica el 1957 la pica fou retornada al seu lloc original.[1]
Arxiu
Interior de l'absis
El seu arxiu guarda com a peces més antigues els llibres de testaments que autoritzava el rector; comencen el s. XVI, com també són del segle XX els primers llibres d'Obra, on s'anotaven les despeses que, sota l'administració d'uns representants de la feligresia, es feien al temple i per al culte parroquial. Els altres llibres de l'arxiu, concretament els de bateigs, matrimonis i òbits, comencen el segle xvii. En ells consten, per exemple les abundants víctimes que la guerra amb l'exèrcit francès produí entre la població el 1808 i 1809.
Els terratrèmols del s. XV havien perjudicat greument el temple, però les obres de consolidació dutes a terme per impedir-ne la ruïna no en modificaren sensiblement la forma. Canvis d'importància, en canvi, es realitzen a la segona meitat del segle xviii. A l'exterior, s'enrunà el campanar de cadireta que coronava la façana per construir-hi una torre; es guanyà alçada, però es perdé la unitat estilística del monument. Això succeïa el 1786. Poc després, el 1792, es posava volta de llunetes al presbiteri i s'hi alçava un retaule de línies barroques.
Lamentablement aquest retaule era cremat el 1936, durant la interrupció violenta de la vida parroquial que aleshores s'esdevingué. Els treballs de neteja de l'església durant el decenni de 1940 feren descobrir que el mur del fons del presbiteri, que fins aleshores havia sostingut el retaule, era un envà postís. Així nasqueren uns plans de restitució de l'edifici a la seva primitiva bellesa.
Els dugué a terme el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1957 i 1960. Tot l'edifici fou consolidat amb injeccions subterrànies de formigó i lligades de ferro.
And typically, within our household mother always fills every empty corner in our house with New Year type of flowers. Preferably red. These look like cherry blossom, but they aren't. Mother didn't want cherry blossom because of the connotations of falling in love.
So she went for red berries instead. Which are really funky.
For the wages of sin is death
Romans 6:23
The Hall of Bones.
As there was so little ground space, you only had a limited time in the graves. After 7 years or so, you were dug back up and then your relatives would decorate your skull and it would be placed into this room. After about the 60s, this stopped because cremation was okayed by the Catholic Church. The room itself was really quite small.
Decided to dress up as the scary girl from The Ring because I did this a while ago, and it wasn't that great....
The first time I came across the "Ring" was when my sister A was watching the Japanese version. It was really gross and scary, but she only showed me the scary parts (because she's odd like that). I have a copy of the original Ring (number 1) on DVD but still haven't had the guts to watch yet.
The one adapted by Hollywood was alright, jumpy, but alright. I don't think it was that scary. Still a very good movie, don't get me wrong.
I'm all in to all the black&white pagan type of freaky stuff like that. Victorian old age goodness, which it shows in the Ring Video.
This was a fun photo to shoot and make on photoshop too. (I nabbed the telly and livingroom from a google image search...) so there we are!
Dressing up as the dead Ring girl. Smaria whatshername.
And for your information, my hair is NOT greasy and dripping with oil. It was soaking wet having been living in a well for a few centuries
And so it goes like this:
"Give me your purse"
"No. I have no money."
"Give me your purse NOW."
"No....! I have nothing in it!"
*he grabs purse*
"You're a worthless piece of trash...."
And then a big thump.
Tuesday 1st April, 2008. 12:30am
After all, it's the unimaginative, consumerist-oriented and entirely arbitrary, manipulative and shallow interpretation of romance day today.
And I'm still single. Funny that.
Also see the rejected day 136, and the still life shot I had to do.
And check out day 135 while you're at it!
I've had loads of fun with the real heart... The titles, the punniness... etc etc. Yep, I'm surviving... But I think the smell of the heart is rather strong, so I think that's it from the heart... I promise, from the bottom of my heart!
Santo Domingo de la Calzada és una població situada al costat del riu Oja, que dóna nom a la regió, en el trajecte del camí de Santiago.
El seu nom i fundació provenen de Domingo García, després canonitzat com a Santo Domingo de la Calzada, qui creà un pont, un hospital i un alberg de peregrins, per a facilitar el seu pas cap a Santiago de Compostela, al voltant de l'any 1045.
És famosa la dita de "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada", gràcies a un miracle atribuït al sant. En record d'aquesta llegenda es guarda permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construït amb forja.
La Catedral va ser començada, segons els "Anales Compostelanos", l'any 1158, amb la finalitat d'acollir les restes d'un dels sants més coneguts i venerats en el Camí de Santiago, Santo Domingo de la Calzada, mort en l'any 1109.
El mestre Garçión, possiblement d'origen francès, va projectar un gran temple tardorromànic d'acord amb la importància del lloc, i del que encara es conserven importants vestigis, en concret la capçalera i el disseny de la resta del temple. Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva estructura, amb una capçalera amb deambulatori que circumda el presbiteri, i tres capelles absidals de les que només la central és de les originals. Pel que fa a l'escultura d'aquesta part de la catedral, cal destacar per la seva importància tota la sèrie de capitells historiats del deambulatori i sobretot les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri. En elles s'ha vist representat un arbre de Jessè destacant per la seva qualitat les imatges de la Santíssima Trinitat i d'un Rei David músic.
El cor de la catedral és una gran peça plateresca realitzada en la dècada de 1520 per Andrés de Nájera i Guillén d'Holanda, entre d'altres. La qualitat de les seves talles s'aprecia en els treballs de delicats calats o en la marqueteria dels seus setials. Els relleus de les cadires representen figures de sants i santes. Presidint, a la cadira abacial, es troba Santo Domingo. També és digne de ressenyar l'interessant programa simbòlic de tot el conjunt, reafirmat per una sèrie de sentències inscrites en molts dels respatllers.
El sepulcre de Santo Domingo de la Calzada és una obra en la qual conflueixen diversos estils per ser possiblement fruit de la unió de peces de tres sepulcres diferents. Romànica és la lauda sepulcral en la qual es representa al Sant jacent, gòtica és la taula en la qual es narren els seus miracles, i tardogòtic és el templet. Aquest va ser dissenyat per Felipe Vigarny i realitzat per Juan de Rasines en 1513.
El galliner, on s'aixopluguen el gall i la gallina com a record del famós miracle, és d'estil gòtic del segle XV.
Altres obres importants de la catedral són les capelles funeràries de Santa Teresa i de la Magdalena. La primera conté diversos sepulcres gòtics, el del centre de Pedro Suárez de Figueroa, i un bell retaule de pintura sobre taula de finals del segle XV. La segona és força menor en grandària però igualment interessant ja que és d'un estil proper al del gran escultor Felipe Vigarny. És d'estil gòtic tardà i en ella està enterrat Pedro de Carranza, maestrescola de la Catedral de Burgos. Destaca el sepulcre, la reixa i el petit retaule del pintor de l'època León Picardo.
El Claustre és una obra gòtic-mudèjar en el qual destaca la sala capitular pel seu cadirat del segle XVII i per la seva enteixinat mudèjar com a sostre. S'hi exposen valuoses obres d'art com tríptics flamencs, orfebreria i altres importants peces escultòriques.
La llegenda del gall i la gallina
Al segle XIV pelegrina a Compostela Hugonell, un jove alemany de 18 anys que va acompanyat pels seus pares. En la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i li requereix d'amors, al que el noi es nega. Despitada i amb ànsies de venjança, guarda al sarró del jove una copa de plata i després l'acusa de robatori.
El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per seguir el pelegrinatge, quan arriba la justícia i comproven l'acusació registrant el sarró del noi. El declaren culpable i és condemnat a la forca. Els pares no poden fer res per ell més que resar a Santiago. De retorn a Alemanya, a l'acostar-se al cos penjat del seu fill per acomiadar-se senten com aquest els parla des de la forca i els diu que està viu per la gràcia del Sant.
Feliços i contents van a comunicar la notícia al corregidor que, just en aquest moment, està sopant opíparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que sent i llança la frase coneguda: «El vostre fill està tan viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que em importunarais». I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i cloquejar alegrement.
D'aquesta llegenda va néixer la dita popular: «En Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada». Es tracta d'una llegenda molt similar a la Llegenda del Gall de Barcelos i probablement les dues tinguin un origen comú.
It's been proven by us British folks, that yes, a cup of tea does solve everything. It's literally a hug in a mug [but then so are cuppa soups too, as discovered of late]. Sigh, both bring much comfort to me IMHO.
There was even a documentary last Winter about cups of tea, that Ivy and I both sat down [with a lovely cuppa] to watch. All about tea through the centuries, years and decades.
As a Brit, yep, nothing beats a good cup of tea. And it's not as strong as a coffee [which has approx. 80mg of caffeine, but a normal average tea only has approx. 40mg... so yup].
Oh and FYI I despise my legs, so this shot is a big bonus cos I rarely wear a knee-length skirt.