View allAll Photos Tagged Trufas
Ostras, piedras de destilado de miel de acacia, compota de manzana verde, aceite de trufa, destilado de tierra, champiñón crudo, aire de champiñón y crema tibia de hinojo y jugos yodados (ostras al Chablis o con componentes que recuerdan a un Chablis). Maravilloso, un plato espectacular con profundo sabor a tierra y yodo. Lo acompañaron dos vinos, Chablis precisamente: La Moutone Grand Cru Chablis 2001 Long lepaquit A.O.C.Chablis Grand Cru y Montée de Tonerre 1er Cru 2005 Domaine Servin A.O.C.Chablis.
En la fotografía, el plato antes de servir la crema fría de hinojo y jugos yodados.
Patata confitada amb rovell d’ou i tòfona. Una altra imatge era necessària per veure com va avançant.
Este queso se elabora en la Quesería Finca Pascualete, que se encuentra en Trujillo, provincia de Cáceres. Finca Pascualete es una empresa de carácter familiar cuyos orígenes se remontan a los primeros años del siglo XIII.
El Pastura es un queso de pasta blanda que se hace con leche pasteurizada de ovejas. Su elaboración está inspirada en una receta tradicional de la Toscana italiana, que llegó a tierras extremeñas de la mano de los pastores trashumantes. Es un queso tierno de corteza enmohecida de color blanco con unos 15-20 días de maduración. Su blanca y tierna corteza enmohecida guarda una delicada pasta, cremosa pero compacta, con trocitos de trufa italiana en su interior. Este queso se caracteriza por su sabor a trufa, apareciendo en segundo plano un sabor a leche madurada nada ácido. El retrogusto se caracteriza por la potencialidad de la trufa, con un toque final a humedad propio del moho blanco de la corteza, que es comestible.
I aquí l’albergínia blanca (textura melosa i fundent) amb fetge de rap fregit (perfecte) després de ratllar-li pel damunt la tòfona d’estiu. Magnífic!.
foto: Rafael Rocha
*All rights reserved, please don't use this pictures.
*Imagem protegida pela LEI DO DIREITO AUTORAL Nº 9.610 DE 19 DE FEVEREIRO DE 1998. Proibido qualquer tipo de uso independente do fim sem a expressa autorização.
Ou cuit a 63º amb parmentier de patata i tòfona. Una canònica i infal·lible combinació, molt ben executada i amb una tòfona molt aromàtica, que va desmerèixer a causa d’arribar força mancada de temperatura. Llàstima, perquè amb la temperatura al seu punt l’haguéssim gaudit a fons.
Sopa de ceba amb tòfona. Estranya textura gelatinitzada d’una sopa que va presentar bon sabor. Correcta la tòfona. Bé.
Caneló de pollastre de corral glacejat, tòfona negra i patata fumada. Un suculent i molt ben conjuntat plat de cullera (¡!) que ens va resultar excel·lent.
Coca de brie calent amb anxova del Cantàbric i oli de tòfona (hi havien dues, una per a cadascú). Encertats contrastos en un mos molt bo.
Carpaccio de vedella amb foie i tòfona (1/2 ració). Buffff!!, això sí que ja no es pot superar. Platàs!!!!!
Bikini trufat. Un bikini també servit en abundància i força ben resolt però l’aroma a tòfona el vam trobar massa intens, gairebé ofensiu, probablement degut al que ens va semblar un excés en el reforç amb oli de tòfona.
Caixinha com 6 Trufas .. Tradicional , Banana e Laranja ... Deliciosas Trufas ....
Parte da Cesta De Guloseimas e Frutas ... Especial para comemorar Aniversário de Namoro !!
“Paté de la reina del bosc”. Una mena de terrina de becada preparada amb foie, armanyac, costella i els seus interiors i rematada amb tòfona. La primera “bomba” del menú”: una explosió de sabor i concentració visceral que va resultar extraordinària.
Ou ferrat d’oca amb tòfona negra. Un ou enorme, perfectament fregit i rematat amb abundant tòfona ratllada, tot descansant sobre un llit de parmentier. Una preparació senzilla, recurrent i tremendament efectiva que no falla mai si està ben resolta, com va ser el cas.
Comencem molt fort amb els espinacs cuits amb mantega de tòfona. Sublims espinacs envoltats d’un mantegositat extrema i molt encisadora. La tòfona no la vam saber trobar per el resultat va estar deliciós.
Cochinillo con boletus y salsa de trufa u otro ejemplo de ejecución virtuosa, en este caso del cochinillo: ¡inmenso!. Rotunda y muy concentrada la salsa de trufa, buenos los boletus e interesante (por lo refrescante) la arena de naranja. Gran plato.
I magnífica la llebre a la Royal. Densitat, concentració i bona intensitat en un conjunt perfectament resolt (entre les millors interpretacions que hem pres darrerament d’aquest clàssic), tot ben rematat amb tòfona fresca ratllada pel damunt. Excel·lent.
Carolina Jimenez ama la cocina artesanal, sobre todo la elaboración de postres, fue una bonita y deliciosa experiencia hacer fotografías para ella. www.ambrosiacocina.com/p/acerca-de-ambrosia.html
Comencem amb unes torrades amb un tel de cansalada i tòfona negra (molt aromàtica ja al final de la temporada). Boníssim!
Aprofitant que encara som en temporada de tòfona, vam acudir pensant en demanar aquest carpaccio de vedella amb foie i tòfona. Una combinació guanyadora (vedella i foie) magnificada per una tòfona esplèndida, que vaig gaudir com mai.