View allAll Photos Tagged DIRA
Avui em ve de gust ensenyar-vos aquesta foto. A molts de vosaltres segur que no us dirà res la imatge, o potser si, a les persones que alguna vegada hagin vist aquesta botiga a dalt de tot del Passeig de Gràcia, als Jardinets...al costat mateix del que abans era la Enher.
Aquesta era una petita empresa familiar (dic era perquè a dia d'avui malauradament com tantes altres botigues antigues de Barcelona, ja no existeix). A les oficines d'aquesta empresa hi vaig treballar durant set anys, més ben dit va ser l'únic lloc on vaig treballar des de que vaig acabar els estudis fins que vaig plegar per casar-me.
Aqui vaig familiaritzar-me amb els diferents tipus de condensadors, les resistències (malgrat que mai vaig saber el seu valor que es coneixia a través dels seus colors) i els transistors...per a mi era ben normal veure una tele per dins doncs, a banda de la botiga també hi havia un taller on les arreglàven i posàven a punt...era l'època en la que els estudiants i afeccionats a l'electrònica es montàven els seus televisors.
M'enorgulleix dir que conservo molts bons records d'aquest lloc ja que podria dir que aqui em vaig fer gran, donat que hi vaig entrar de molt joveneta. De fet, encara estic en contacte amb els propietaris, bé...amb els fills, doncs els pares, fundadors de l'empresa l'any 1945 van traspassar fa anys.
Hoy me apetece enseñaros esta foto. A muchos de vosotros seguro que no os dirá nada la imágen, o quizás si, a las personas que alguna vez hayan visto esta tienda en el 130 del Paseo de Gracia, en los llamados "Jardinets" ... justo al lado de lo que antes era la Enher.
Ésta era una pequeña empresa familiar (digo era porque a día de hoy desgraciadamente como tantas otras tiendas antiguas de Barcelona, ya no existe). En las oficinas de esta empresa trabajé durante siete años, mejor dicho fue el único lugar donde trabajé desde que terminé los estudios hasta que lo dejé para casarme.
Aqui me familiarizé con los diferentes tipos de condensadores, las resistencias (a pesar de que nunca supe su valor que se conocía a través de sus colores) y los transistores ... para mí era muy normal ver un televisor por dentro pues, aparte de la tienda también había un taller donde los arreglaban y ponían a punto ... era la época en la que los estudiantes y aficionados a la electrónica se montaban sus televisores.
Me enorgullece decir que conservo muy buenos recuerdos de este lugar ya que podría decir que aquí me hice mayor, dado que entré de muy jovencita. De hecho, todavía estoy en contacto con los propietarios, bien ... con los hijos, pues los padres, fundadores de la empresa en 1945, fallecieron hace años.
@charlescreaturecabinet [DIRA DEERLING] #DiraDinsdag ~by @murjanikusumobroto
•
•
•
•
#charlescreaturecabinet #cccbjd #ccc #diradeerling #gelfling #bambi #tinybjd #anthropomorphic #balljointeddoll #fantasybjd #creaturebjd #exclusive #limitedition #charlesgrimbergstephan #woodling #designer_sculptor #artist #artistbjd #bjdartist #cabinetofwonders #collectibles #dutchbjd #dollsofinstagram #glowinthedark #wunderkammer #darkcrystal #WorldofFroud
♀️
CCC DIRA DEERLING | 14,5 cm Tiny BJD | Gelfling x Bambi anthro | Beige Tan ~For my love of my all-time favorite movie 'The Dark Crystal
♀️
Photo Murjani Kusumobroto | NL
🌱
BJD design/sculpt TM & Copyright © 2008 | Charles Grimberg-Stephan | Charles' Creature Cabinet | All Rights Reserved.
Shah-i-Zinda nekropolian hainbat mausoleo eta eraikin erritual biltzen dira. Elezaharrak dionaren arabera, hemen dago hilobiratuta Kusam Ibn Abbas (Mahomaren lehengusua). Hori dela eta, aritokraziarentzat leku desidagarria izan zen hilobiratzeko. Hogei bat eraikin oso antzekoak daude bertan. Apaigarrienak Tamerlan eta bere ondorengokoen garaikoak dira (XV.m). Mausoleoak kale aldapatsu eta estu bateko alde batean zein bestean aurkitzen dira. Horien aurrekaldeak eta atariak dotoreki daude apainduta: zeramika zizelatu esmaltatuak, beirakarazko adreiluak (maiolikak), arabierazko testu kaligrafiko dotoreak, persiar jatorriko lore eta geomeriazko diseinuak… Kolore hautaketan urdin-berdexka gailentzen da.
En la necrópolis Shah-i-Zinda se encuentran varios mausoleos y edificios rituales. Según la leyenda, aquí está enterrado el primo de Mahoma, Kusam Ibn Abbas. Por ello, para la aristocracia, fue un lugar codiciado para ser enterrado. Los más señalados corresponden al XV, (Tamerlan y sucesores). Los mausoleos se levantan a uno y otro lado de una calle estrecha y en cuesta. Las fachadas y portales de las mismas están ricamente decoradas: cerámicas talladas esmaltadas, ladrillos vidriados (mayólicas), textos en caracteres árabes, diseños florales y geométricos de ascendencia persa… El omnipresente color azul verdoso da un atractivo muy especial al conjunto.
D'elle il dira "Parfois je crache par plaisir sur le portrait de ma mère" après une brouille familiale. Il en fera une oeuvre (en commentaire)
ENGLISH :
Dali was born in Figueras City May 13, 1904, nine months after the death of his elder brother aged of 21 months, also named Salvador. When he was five years old, his parents took him to the grave of his brother and said to him - as he reported - that he was his reincarnation. This scene had created in him a desire to prove its uniqueness in the world, the feeling of being a copy of his brother, and a fear of the grave of his brother.
"I was born twice. My brother, first test of myself, extremely genius and therefore not viable, had still lived seven years before his brain circuits accelerated catching fire "(7 years to understand in the following way : the real life of his brother which lasted 2 years and the imaginary life through Salvador Dali, the artist, which lasted 5 years)
Salvador became aware very early of his place in the family. Second son, survivor of an adored brother which died in infancy, Salvador will do everything to establish himself as the only son of the family and to erase his brother's memory everywhere present in the house. Very soon he reveals the keys to his success: the permanent surprise and provocation, in order to exist as himself).
In his autobiography "The Secret Life of S. Dali » Dali obligingly confesses his evil little games with his entourage and describes himself as a true" polymorphous perverse. "Not only urinating for pleasure every morning in his bed, he tried to defecate in unexpected places (drawers, shoes, pots) and launched the research signal to his panicked parents and servants.
Dalí also had a sister, Ana Maria, four years younger than him. This portrait dates from 1925, Dali was 21 years old. He also painted his father in the same year. He did not paint his mother who died in 1921. About her, he said "Sometimes I spit with pleasure on the portrait of my mother" after a quarrel family. He made a painting of it (picture in comment)
Bruselaseko justizia jauregia dotorea baina neurrigabea da. Kongo Belgikaren kolonia zenean eraikia, dirua lortzeko bertako baliabideak ustiatu zituztelarik. Justiziaren ikur dena odolez zikindua dagoela diote askok.
Various GIFTS + 8 LUCKY LETTERS GROUP FREE E\M EVENT - START!!!
maps.secondlife.com/secondlife/Napolitainz/95/97/1494
Fair 50+ of the best stores on SL are here! you can find a lot of good prices of clothes Female and Male, shoes, tattoos, poses and hairs and...the best: Various GIFTS!!! a lot of them! available (L$0 to L$10).
(08) Lucky Letters Group Free
Special prices only here
a lot of Gifts!!!!
Come visit us!
[Happy] First resin samples of my DIRA Deerling have arrived!!
I have to admit that I am almost never 100% satisfied with the end result of my own BJD sculpts / dolls. There is always something that I could have done better or differently, perfectionist that I am. However, with my rendition of a 'Gelfling' I honestly think I come reasonably close. I've always wanted to create a tribute doll to the Dark Crystal Gelflings. And my Dira, she poses like a dream. So I am happy and satisfied. Will show her to you all SoonMost. 🎉🌱🎉 ~Happy Holidays 💞
charlescreaturecabinet.net
As ~más-línguas~ dirão que fiquei 6 dias com o laranja só pra não usar o amarelo, hahaha! Mas a verdade é que tive uma semana corrida e só consegui trocar hoje à tarde.
Existe coisa PIOR que usar esmalte amarelo? Claro que existe! (cólica renal por exemplo) - ESMALTAR com esmalte amarelo!!!
Sério, já usei uns 400 esmaltes nessa vida e esse ganhou o troféu de pior fórmula de todos os tempos. A primeira camada é de dar MEDO, achei que precisaria de 4 camadas... Foram 3 camadas ogrinhas e na verdade, em algumas unhas eu daria 4 se fosse usar puro por muito tempo (o que não vai acontecer, sorry).
E o acabamento? Sofrimento total, ralo, escorre demais, e se não for rápida na hora de passar o palito o acabamento fica uma nhaca. No mindinho por exemplo caguei bem, mas não ia começar tudo de novo.
E o mais terrível é sofrer tudo isso e no final olhar as unhas e DETESTAR com toda a força. Espero que o up possa me fazer suportar a cor, porque purinho tá me entristecendo...
Afe, que dramática!!!! (todo esse drama pra dizer que não participo mais de desafios que contenham amarelo, me deixem!!!!!!)
ARGIÑETAKO HILERRIA
Argiñetako nekropoli hau Euskadiko hileta-monumentuen arteko garrantzitsuenetarikoa da bertan beste leku batzuetan baino hilobi gehiago dagoelako eta baita sarkofagoen kronologiagatik ere -zaharrenak VII-IX mendeetan datatu dira eta berrienak Goi Erdi Aroan-.
Elorrioko Zenita auzunean dagoen nekropoli honetako multzoa 21 piezak eta San Adrian baselizak osotzen dute, eta hauen artean, sarkofago bikoitza eta bost hilarri nabarmendu behar dira. Baseliza XVI. mendean berreraiki zen eta harrez geroztik hainbat bider berritu da.
Sarkofagoak inguruko auzunetako (Mendraka, Miñota, Berrio) nekropolietarako egin baziren ere, geroago Elorrioko parrokoa zen Retolaza jaunak gaur dauden lekuan batu zituen XIX. mendean, paraje gogoragarria eta erromantikoa sortuz.
Hilobiak eta hilarriak egiteko Oiz menditik garraiatu zuten kareharria.
HILOBIAK ETA HILOBIETAKO INSKRIPZIOAK
Hilobi bakoitzak bi zati ditu: bat kutxa da, itxura antropoformoa duena eta pieza osokoa; eta bestea, estalkia, teilatu itxurakoa, sekzioa triangeluarra duena. Neurri ezberdinak dituzte eta kasu batzuetan kutxari ezarri zaion estalkia ez da berena.
Interesgarrienak ezker aldeko ilarako bigarren eta hirugarren hilobiak dira estalkietan inskripzioak dituztelako, eta hauek, Bizkaian kristauak zeudela frogatzen duten idaztizko lekuko zaharrenak dira.
Bigarrenean irakur daitekeen inskripzioa honako hau da: “Obiit F(a)m¯ (u)l(u)s d¯ (e)i Paterna XVII k(l)ds Augustas” (Paterna hil zen, Jainkoaren mirabea, Abuztuko kalendetako 17an). Hirugarrenean honako hau da inskripzioa: “In De(i) Niomine Momus in copore bibentem /in era DCCCCXXI mi fecit/ ic dormit” (Jainkoaren izenean, Momus zena/ 921 aroan (883 urtea) sortu ninduen/Hemen datza".
Bildutako hilobien luzera 2 metro ingurukoa da: 13 luzeagoak dira, eta zazpi laburragoak, baina guztiak 1,83 metro baino luzeagoak. Barruko baoek -bertan hilobiratutakoen gutxi gorabeherako altuera kalkulatzeko aukera ematen dutenak- 1,63 eta 1,97 metroko luzera dute, sakonera 0,32 metrokoa, eta zabalera 0,60 eta 0,70 m bitartekoa.
Bao antropomorfodun kutxa batek baino ez du dekoratuta kutxaren ingurua kanpo aldetik. Marrazkiak, ziztada sinplez egina, alboa luzeran zeharkatzen du. Egun zerrenda nahiko galduta dago, eta hainbaten zerra-haginez beterik egongo zen horzdun orla izango zena, hilarrietan ere marrazki bera agertzen da eta.
HILARRIAK
Hamahiru dira baseliza barruan dauden multzo honetako piezak. Baseliza aurrean bost ikus daitezke, interesgarrienak. Hauetako lauk disko itxura dute -diskoaren diametroa 70 cm-koa izanik-. Bosgarrenak triangelu itxura du.
Disko itxurako hilarrietan buru handi obalak nabarmentzen dira lepo estuen gainean jarrita, itxura antropomorfoa lirainduz. Marraztutako ikonografia, gehienbat, astrala da (zirkulu zentrokideak, luzapen erradialak, gurutze-formakoak, horzdun orlak, eta abar). Marrazkiak belaunaldiz belaunaldi jasotako tradizio luzekoak dira, nahiz eta hauen eskemak iparpiriniar jatorrizkoak izan, lurraldean VI. mendearen amaiera arte ezezagunak zirenak.
Interesgarria historia ikuspegitik
Egungo Argiñetak ez du zerikusirik Goi Erdi Aroan zuen itxurarekin, besteak beste, orduan Durangaldeko beste hainbeste nekropoli batzuen itxurakoa zelako. Argiñetako nekropolia eliza txiki baten inguruan zegoen eta kalitate ezberdineko hilobiak zituen, sasoiko ohituren arabera hobiratzeak gizartean eta hierarkian hobiratuak zuen mailaren barruan egiten zirelako. Hau da, hierarkiako maila beherengoan zeudenak lurrean egindako zuloetan lurperatzen ziren aztertzeko eta interpretatzeko dauden frogen arabera.
Edozein modutan, Argiñeta aztertzen ari direnentzat eta lehendik aztertu dutenentzat, nekropoli honetan garrantzitsuena edo erakargarriena baseliza barruan eta kanpo aldean batutako hilarri- eta hilobi-multzoa da. Eta erakargarri egiten du antzinatasunak -K.o. VII eta VIII. mendekoak dira-, nahiz eta pieza batzuk, inskripzioak dituztenak, IX. mendekoak izan daitezkeen. Hilarri hauen balio historikoa iparpirinear beste testuinguru batzuetan aurkitutakoekin konparatu daiteke, Argiñetako nekropoliak zalantzarik gabeko antzekotasuna duelako. Gogoratu besterik ez dago disko itxurako morfologia eta astroen munduarekin lotutako marrazkiak denbora luzean zaindu diren ohituren ondokoak direla.
Beste alde batetik, Argiñetan aurkitutako inskripzio batzuk Bizkaian eta Euskal Herrian, hainbaten, aurkitu diren kristau aroko zaharrenak direla esan daiteke. Azaldutako guztiaren ondoren, nekropoli hau kristautasuna sartu eta hedatu zenean sortu zen interesetik kanpo ez zen geratu.
Baina, oraintsu egindako zundaketen emaitzek Argiñetan ezarri behar den tratamendu tematiko barri baterantz eroaten gaituzte, eta ez kristau garaiarekin lotuta, Goi Erdi Aroko biziguneen dinamikekin baino. Berez, aurkitutako hiru laginek, carbono-14 bidezko datazioa egin zaiena, K.o. X eta XII. mendeetakoak direla esaten dute, IX. mendera arte joan daitezkeenak. Hau da, 2010 urtean zulatu ziren zutoinen zuloak, gutxienik, esandako mendeetan eraikitako eraikinei dagozkiela esan genezake, Erdi Aro Goiztarrean eta Berant Erdi Aroan Argiñetan gure arbasoak bizi zirela egiaztatzen baitute.
Argiñetako aztarnategia Bizkaiko arkeologia arloaren barruan lehenengo mailako ondare elementua da, Erdi Aroan zeuden biziguneak ezagutzeko beharrezkoa.
EL ENCLAVE FUNERARIO DE ARGIÑETA
Tanto por el número como por la cronología de los sarcófagos - construidos desde los siglos VII – IX hasta la alta Edad Media, es uno de los monumentos funerarios más importantes de Euskadi. Se trata de un conjunto compuesto por la necrópolis –veintiún piezas entre las que destacan un sarcófago doble y cinco estelas- y la ermita de San Adrián - reconstruida en el S. XVI y reformada varias veces más- y situado en el barrio de Zenita en la localidad de Elorrio. Los sarcófagos fueron construidos para ser utilizados en las necrópolis de los distintos barrios del entorno (Mendraka, Miota, Berrio), pero fueron reagrupados por el entonces párroco de la localidad Sr. Retolaza en la ubicación actual en el siglo XIX creando un paraje evocador y romántico. Tanto los sepulcros como las estelas funerarias fueron erigidos con piedra arenisca procedente de las canteras del monte Oiz.
Los sepulcros y sus inscripciones
Constan de dos partes: la caja, de una sola pieza, con forma antropomorfa, y la cubierta, de sección triangular a modo de tejadillo. Son de dimensiones diversas y, en algunos casos, no se corresponden los dos elementos.
Los que mayor interés tienen son el segundo y el tercero de la hilera de la izquierda puesto que en sus tapas se pueden leer sendas inscripciones funerarias que constituyen los testimonios escritos más antiguos de la presencia de núcleos cristianos en Bizkaia.
En la inscripción del segundo se lee: “Obiit F(a)m¯ (u)l(u)s d¯ (e)i Paterna XVII k(l)ds Augustas” (Murió paterna, siervo de Dios, el 17 de las Kalendas de Agosto). La inscripción del tercero, por su parte, dice “In De(i) Niomine Momus in copore bibentem /in era DCCCCXXI mi fecit/ ic dormit” (En el nombre de Dios, Momus en vida corpora/ en la era 921 (año 883) me hizo/ Aquí duerme”.
La longitud media de los sepulcros recopilados ronda los 2 metros: trece cajas superan esta medida y siete no llegan a alcanzarla, aunque en cualquier caso rebasan 1,83 metros. Los huecos interiores -que permiten establecer una aproximación relativa a la altura de los individuos inhumados- oscilan entre 1,63 y 1,97 metros de longitud, la profundidad ronda los 0,32 metros y las anchuras oscilan entre 0,60 y 0,70 metros.
Sólo una de las cajas de hueco antropomorfo y exterior de bañera Ileva decoración conseguida mediante incisión simple que recorre el perímetro del costado exterior de la pieza. Muy perdida en la actualidad, debió ir rellena de dientes de sierra formando una orla perimetral dentada, también presente en las estelas.
LAS ESTELAS
El conjunto está formado por un total de trece piezas que se conservan en el interior de la ermita. En el entorno exterior pueden contemplarse cinco copias de las más interesantes. Cuatro son discoideas –con un diámetro entorno a los 70 centímetros- y una triangular.
De las primeras destacan las grandes cabezas ovales que apoyan en estrechos cuellos realzando el aspecto antropomorfo de las mismas. La iconografía representada es fundamentalmente de carácter astral (círculos concéntricos, prolongaciones radiales, cruciformes, orlas dentadas, etc.), repitiendo motivos heredados de una larga tradición aunque interpretados según esquemas mentales de filiación norpirinaica, desconocidos hasta finales del siglo VI en el territorio.
Interés histórico
La imagen actual de Argiñeta difiere sensiblemente de la que poseía en la Alta Edad Media, ya que entonces era una necrópolis, como tantas otras del Duranguesado, ubicada en los alrededores de una pequeña iglesia y con enterramientos de diversa calidad, respondiendo al prestigio social y jerarquía de los distintos miembros de la comunidad. De hecho los de menor rango eran enterrados en fosas excavadas en la tierra, de las que todavía quedan testimonios, pendientes de ser analizados e interpretados.
En cualquier caso, para todos quienes estudian y han estudiado Argiñeta, el principal atractivo de esta necrópolis radica en el conjunto de estelas y sepulcros agrupados en el interior y en exterior de la ermita, que permite ser datado entre los siglos VII y VIII d.C. aunque algunas piezas, especialmente las que presentan inscripción, pudieran pertenecer al siglo IX. El valor histórico de estas estelas sólo permite ser equiparable al de las encontradas en otros contextos norpirenaicos, con los que la necrópolis de Argiñeta presenta indudables analogías. Basta recordar la morfología discoidal y los motivos decorativos de significación astral, herederos de una larga tradición.
Pero además, algunas de las inscripciones registradas en Argiñeta se consideran las inscripciones cristianas más antiguas de Bizkaia, y quizá del País Vasco. Por todo ello, esta necrópolis no fue ajena hace varias décadas al interés que despertaba la introducción y expansión del cristianismo.
Sin embargo, resultados de sondeos actuales apuntan a un nuevo tratamiento temático a aplicar al área de Argiñeta y relacionarlo no tanto con el cristianismo cuanto con las dinámicas de poblamiento altomedieval. De hecho, Las tres muestras enviadas al análisis mediante el Carbono 14 ofrecen una cronología situada entre los siglos X y XII D.c., pudiéndose adelantar incluso al siglo IX. Es decir, que los agujeros de poste que se excavaron en 2010 pertenecen a edificios construidos, como mínimo, en estos siglos, confirmando la existencia de una ocupación alto y plenomedieval en Argiñeta.
El yacimiento de Argiñeta constituye un elemento patrimonial de primer orden dentro del panorama de la arqueología de Bizkaia, imprescindible para el conocimiento del poblamiento durante la Edad Media.
NECROPOLIS OF ARGIÑETA.
The necropolis of Argiñeta is one of the main funeral monuments in Euskadi, because of the number and quality of its features and the remote chronology of some of them (7th-9th centuries).
This necropolis, formed by about 20 sepulchres and five steles, is located opposite to the hermitage of San Adrián, on the outskirts of Elorrio. The monuments were built in the Upper Middle Ages in order to be used in the different neighbourhoods' necropolises (Mendraka, Miota, Berrio), but were grouped in their present location in the 19th century. Both sepulchres and steles were built in sandstone coming from Oiz Mountain's quarries.
Two part sepulchres
Sepulchres have two parts: the box, only one piece with anthropomorphic form, and the cover, triangular and placed as a roof. Both pieces are different sizes and sometimes they do not match. In two of them the visitor will find inscriptions that constitute the first testimony of Christian settlements in Bizkaia.
With regard to funeral steles, four of them are circular and the last one triangular. In the formers we will mention the big oval heads supported in narrow necks, which stress their anthropomorphic appearance. They feature an iconography of astral nature.
Shah-i-Zinda nekropolian hainbat mausoleo eta eraikin erritual biltzen dira. Elezaharrak dionaren arabera, hemen dago hilobiratuta Kusam Ibn Abbas (Mahomaren lehengusua). Hori dela eta, aritokraziarentzat leku desidagarria izan zen hilobiratzeko. Hogei bat eraikin oso antzekoak daude bertan. Apaigarrienak Tamerlan eta bere ondorengokoen garaikoak dira (XV.m). Mausoleoak kale aldapatsu eta estu bateko alde batean zein bestean aurkitzen dira. Horien aurrekaldeak eta atariak dotoreki daude apainduta: zeramika zizelatu esmaltatuak, beirakarazko adreiluak (maiolikak), arabierazko testu kaligrafiko dotoreak, persiar jatorriko lore eta geomeriazko diseinuak… Kolore hautaketan urdin-berdexka gailentzen da.
En la necrópolis Shah-i-Zinda se encuentran varios mausoleos y edificios rituales. Según la leyenda, aquí está enterrado el primo de Mahoma, Kusam Ibn Abbas. Por ello, para la aristocracia, fue un lugar codiciado para ser enterrado. Los más señalados corresponden al XV, (Tamerlan y sucesores). Los mausoleos se levantan a uno y otro lado de una calle estrecha y en cuesta. Las fachadas y portales de las mismas están ricamente decoradas: cerámicas talladas esmaltadas, ladrillos vidriados (mayólicas), textos en caracteres árabes, diseños florales y geométricos de ascendencia persa… El omnipresente color azul verdoso da un atractivo muy especial al conjunto.
Courtyard of the Imam Turki Bin Abdullah Grand Mosque in the neighbourhood Al-Dira
Innenhof der Großen Imam Turki Bin Abdullah Moschee im Viertel Al-Dira
DSC08851
Junkers Ju 86 K-6 1938
Échelle/Scale 1/72
Tout modéliste sérieux vous le dira: il y a des kits qui refusent carrément de se laisser assembler proprement. Des kits où tout semble se liguer contre le modéliste: des pièces manquantes dont l’absence nous avait échappé, des détails délicats qui se brisent inexplicablement sous les doigts, des petites pièces échappées par terre qui ne réapparaissent jamais, d’autres mini-pièces qui qui quittent soudainement les pincettes en un “clic” pour se retrouver dans une réalité alternative, des doigts stupidement mis dans la peinture fraîche, des bavures de colle apparaissant mystérieusement sur les vitrages, des trains s’écrasant lamentablement sous le poids du modèle, des pièces dont l’alignement déficient n’apparaitra que trop tard, des extrémités d’hélice mâchouillés par le chat, des joints apparemment parfaits s’ouvrant inexplicablement lors de la peinture finale, et, bien sûr, la maquette glissant soudainement des doigts à la sonnerie inattendue du téléphone…
Ce fut malheureusement le cas de cette maquette de Ju 86. Tout a commencé avec l’absence d’un de ses capots-moteur. Là, je ne me souviens même pas si c’est moi qui l’ai perdu ou si le truc en question était déjà absent de la boîte quand je l’ai reçue. De toutes façons, il n’était plus là, et c’est pourquoi j’ai l’ai mis de côté pendant longtemps, espérant sans doute que la pièce manquante réapparaîtra un jour comme par magie. Vu que ça n’arrivait pas, j’ai décidé de me débrouiller sans. Par chance, le Ju 86 est un bimoteur, ce qui me laissait un capot restant pour servir de modèle à la fabrication du deuxième manquant. Plus facile à dire qu’à faire… Alors que je m’escrimais à réaliser ce capot et à assembler le reste du kit de façon convenable, toutes sortes d’ennuis et d’incidents de parcours n’ont cessé d’empoisonner le projet, et je dois avoir recommencé toutes les pièces de l’appareil au moins deux fois. Je commençais vraiment à détester le machin. La peinture finale n’était pas encore sèche que déjà je la jugeais un peu trop foncée à mon goût et j’ai dû la reprendre en un ton plus clair. Tout ceci a naturellement eu des répercussions sur la qualité finale de la maquette, et le résultat ne me satisfait pas trop. Peut-être qu’un jour je la décaperai et la reprendrai complètement, mais aujourd’hui j’en ai assez et pour le moment je vais la laisser telle quelle…
————————————
Every serious modeller will admit this fact: there are kits that simply refuse to be built properly! Kits on which everything seems to conspire to ruin your modelling day: never-noticed-before missing parts, delicate accessories unbelievably broken by some innocent manipulation, tiny parts unfortunately dropped to the floor to be never seen again, mini parts suddenly leaving your tweezer with a sudden “tikk” sound and disappearing in an alternate world, fingers stupidly put in fresh paint, glue smear mysteriously appearing on canopies, landing gears slowly collapsing, out of alignment parts noticed only when glue is dry, propeller tips chewed off by the cat, glue joints inexplicably opening while the final coat of paint is applied and, of course, model slipping from your hands when suddenly the telephone rings…
This is unfortunately the case of this Ju 86. It all began with a lost engine cowling. Now I don’t even remember if I lost it myself or if it was missing from the box when I got it. Anyway it was not there and that is why I have put aside this model for a very long time, hoping for a miraculous reappearance of the thing one day, which never happened. I finally decided to do without it. Fortunately this is a twin-engined plane so there was still a cowling left to serve as a master to mold a second one. Easier said than done… While I was struggling to make this cowling and put the rest of the kit together in a respectable way, every kind of annoyances and mishaps plagued the project, and I must have built, rebuilt and repainted most of the parts at least two times as I began to hate the beast. Final color was not even dry yet when I decided that it was a bit on the dark side and had to repaint it in a lighter shade. All this affected the quality of the model and therefore the final result is not entirely to my satisfaction. Maybe one day I will re-do it completely, but for now I am fed with it and it will stay like this…
François
The mikos use chihaya (red hakama and white blouse) and work in Shinto shrines like this one in Kyoto.
Male priests are called Shinshoku, you can see one here: www.flickr.com/photos/shantibasauri/6046206581/
_______________
Mikoak Shinto erlijioan dauden serorak (edo) dira. Hakama gorria ta alkondara txuria daramate ("chihaya").
Tak takhle to vypadá, když je pod vámi dalších 99 pater. Trošku výška. Tohle byly fakt dobře investované peníze, protože vidět Šanghaj takhle z vrchu je brutální! A Petronas Towers nebyly moc dlouho nejvyšší budovou, kterou jsem navštívila, protože tenhle votvírák má 492m.
Naštěstí to tu nebylo jak na Petronas towers, kde nás honili, že po 10 minutách jsme už museli zase pryč. Mohli jsme si tu poseděta pokoukat co jsme chtěli.
Martiodako Faunaren Suspertegiaren kudeaketaren 40 urte/40 años de gestión del Centro de Recuperación de Fauna de Mártioda
Diputatu nagusia, Ramiro González eta Ingurumen eta Hirigintza Saileko foru diputatua, José Antonio Galera, Martiodako Faunaren Suspertegiaren kudeaketaren 40 urteko balantzearen aurkezpenean izan dira. Suspertegia ikusiko da, hegaztiei eraztunak jarri zaizkie eta belatz bat askatu da.
El Diputado General, Ramiro González y el Diputado Foral de Medio Ambiente y Urbanismo, José Antonio Galera han asistido a la Presentación del Balance de 40 años de gestión del Centro de Recuperación de Fauna de Mártioda. Se ha visitado el Centro, se han anillado aves y se ha soltado un cernícalo.
2015.10.02
Ramiro González diputatu nagusia eta Pilar Garcia de Salazar diputatu nagusiordea Michelinek Araian duen logistika gune handituaren inaugurazioan izan dira / El Diputado General, Ramiro González, Y la Teniente Diputado General, Pilar García de Salazar, han asistido a la inauguración de la ampliación de centro logístico de Michelin en Araia.
2016.03.04
**Exclusive Limited Edition Only 35LE Worldwide**
~ DIRA ~ Deerling BJD 14cm ~ Tiny BJD
**WAITING LIST** Reservation Open Now!
Dedicada a la Duquesita del requesón con todo mi cariño (jijijijiji, a ver si cuela y me deja al socorrista)
Como dato decir que solo pesa unos 5 kgs (es un pajaro, no un mamifero), el aguila, no la duquesita (juasssssss)
EXPLORE FRONT PAGE 29.08.2007
"I just love my DIRA, I think I like this size best! Will try to get her dressed soon" **Charles' Creature Cabinet's Dira Deerling = Kira Gelfling X Disney's Bambi ~15cm Tiny BJD
.
.
.
#charlescreaturecabinet #ccc #cccbjd #balljointeddoll #resin #dira_deerling #dira #deerling #kira_bambi #darkcrystal #kira #gelfling #bambi #tinybjd #creaturebjd #fantasybjd #woodling #charlesgrimbergstephan #artist #bjdartist #characterdesigner #sculptor #rotterdam #netherlands #ccclover #🍀 #💞