View allAll Photos Tagged devot

Simplesmente Amigos

Tenho amigos que não sabem o quanto são meus amigos.

Não percebem o amor que lhes devoto e a absoluta necessidade que tenho deles.

A amizade é um sentimento mais nobre do que o amor.

Eis que permite que o objeto dela se divida em outros afetos, enquanto o amor tem intrínseco o ciúme, que não admite a rivalidade.

 

E eu poderia suportar, embora não sem dor, que tivessem morrido todos os meus amores, mas enlouqueceria se morressem todos os meus amigos!

Até mesmo aqueles que não percebem o quanto são meus amigos e o quanto minha vida depende de suas existências.

 

A alguns deles não procuro, basta-me saber que eles existem.

Esta mera condição me encoraja a seguir em frente pela vida.

É delicioso que eu saiba e sinta que os adoro, embora não declare e não os procure.

E às vezes, quando os procuro, noto que eles não têm noção de como me são necessários, de como são indispensáveis ao meu equilíbrio vital, porque eles fazem parte do mundo que eu, tremulamente, construí.

 

E me envergonho, porque essa minha prece é em síntese, dirigida ao meu bem estar. Ela é, talvez, fruto do meu egoísmo. Por vezes, mergulho em pensamentos sobre alguns deles.

 

Quando viajo e fico diante de lugares maravilhosos, cai-me alguma lágrima por não estarem junto de mim, compartilhando daquele prazer.

Se alguma coisa me consome e me envelhece é que a roda furiosa da vida não me permite ter sempre ao meu lado, morando comigo, andando comigo, falando comigo, vivendo comigo, todos os meus amigos, e, principalmente os que não desconfiam ou talvez nunca vão saber que são meus amigos!

A gente não faz amigos, reconhece-os.

 

Vinícius de Moraes

 

Em 1628, Pantaleão Gomes, piloto-mor da Índia residente em Miragaia e devoto do Senhor Bom Jesus de Bouças (o actualmente conhecido como Senhor de Matosinhos), mandou erguer no Largo da Torre da Marca, um padrão com uma imagem de Cristo crucificado, em honra do seu santo devoto. A imagem, com o tempo, ficou conhecida pelo Senhor Jesus da Boa Nova.

 

Em 1782, os moradores do local recolheram esmolas para fazer uma capela para acolher a imagem de pedra, que recolhia já alguma devoção popular. Ficou concluída no ano seguinte, instituindo-se a Irmandade do Senhor Jesus da Boa Nova.

 

Hoje, a capela está ainda aberta ao público, e fica mesmo em frente à porta principal do Palácio de Cristal no Porto. Por trás do altar-mor existe uma imagem de Cristo em granito deveras interessante. E na parte inferior do cunhal da fachada do templo, do lado da Rua da Boa Nova, há uma pedra onde são visíveis os restos de uma inscrição que foi a do padrão mandado erguer por Pantaleão Gomes. pt.wikipedia.org/wiki/Capela_do_Senhor_da_Boa_Nova

PÈLERINAGE-REPORTAGE -PLUME ET BRÖK - 15 AOÛT 2021 -

SOLENNITÉ DE MARIE - DÉVOTION - ASSOMPTION -

ÉTAPE QUATRE : ESTOURS - CHAPELLE MIRACULEUSE -

PAYS DE GÉVAUDAN -AUVERGNE - FRANCE -

 

Dans ce genre de lieu, aucun doute, c'est du lourd...des milliers de pèlerins défilent ICI, depuis l'époque romane, à cause de la Vierge...

Je vous ferai connaître l'histoire prochainement.

Chacun son niveau de foi, mais il y a une CERTITUDE : on sait pourquoi on vient, car c'est exigeant.

On ne saurait tricher .

BrÖK entame la dernière étape...arnaché lourdement , pied en plus (c'est très pesant j'insiste) il décide dans son coeur d'escalader le rocher.

Pas si facile, car très abrupt, couvert de ronces, aucun parapet ni sentier, sentier, et à pic partout..

J'ai essayé. Volt-face illico. C'était trop périlleux.

J'en frémis encore. Il m'a fait peur.

Un moment plus tard, assez long, ouh là là, je l'ai vu au pied de Marie.

Je suis bien sûre qu'Elle en tiendra compte.

ESPOIR FOU dans nos vies si blessées.

AVE MARIA !

Attenant à la cathédrale St Jean-Baptiste de Perpignan, a été construit au milieu du XVIe siècle (exactement en 1534), une chapelle indépendante aujourd'hui classée monument historique. Elle fut bâtie dans le seul but d'accueillir le Dévot-Christ, une sculpture datant de 1307.

 

Modèle unique en Europe par le réalisme qu'a réussi a recréer le sculpteur, le Dévot-Christ est en bois, de nos jours patiné par le temps. Cette œuvre est particulièrement vénérée des catalans qui voit en elle la représentation de la foi dans la région.

 

Ceci se confirme chaque année lors de la procession de la Sanch, où elle est sortie de sa chapelle pour être présentée à la foule.

Extrait du site

pyreneescatalanes.free.fr/Thematiques/Batiments/Histoire/...

 

A farm is an area of land, including various structures, devoted primarily to the practice of producing and managing food (produce, grains, or livestock), fibres and,

increasingly, fuel. It is the basic production facility in food production. Farms may be owned and operated by a single individual, family, community, corporation or a

company. A farm can be a holding of any size from a fraction of a hectare to several thousand hectares.

Español...

Una granja (del latín: granica = granero) o chacra (del quechua chajra) es un terreno rural en el cual se ejerce la agricultura o la cría de ganado, ya sea este menor o mayor.

Una granja es una zona de tierra, incluyendo las diversas estructuras, dedicada principalmente a la práctica de la producción y gestión de la alimentación (producción, granos o ganado), fibras y cada vez más de combustible. Es la planta de producción de base en la producción de alimentos.

Las granjas pueden ser de propiedad y operados por un solo individuo, familia, comunidad, corporación o una empresa. Una granja puede ser una celebración de cualquier tamaño,

de una fracción de hectárea, a varios miles de hectáreas.

Capture: Bethel, PA - USA

By: HVargas

 

View Awards Count

 

Sant Mateu, Ermita Mare de Deu dels Angels

ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_dels_...

Historia

En la cima de la montaña ya existía en el siglo XV una ermita dedicada a San Antonio Abad y San Pablo ermitaño. En 1584, o en un año próximo, es encontrada una imagen de la Virgen y aumentan las declaraciones de milagros y los devotos. los pocos años, en las postrimerías del siglo XVI se construye la hospedería y se inicia la construcción de la ermita, que se finalizó el año 1622 edificando el corazón y la fachada. Entre 1677 y 1685 se modifica la obra suprimiendo dos capillas para construir el crucero y la cúpula, y se completa la portada. En 1694 se finaliza la ornamentación del interior. En 1728 se construye el campanario con las aportaciones del gremio de labradores. En 1886 se inician las obras de la porche y habitaciones superiores que conecta la hospedería en la iglesia, y no fueron determinadas hasta 1908.

  

El 12 de diciembre de 1918 se produjo un incendio que destruyó todo el interior, la imagen de la Virgen incluida, y cayó el techo. La población reaccionó con prontitud, y el 27 de septiembre de 1925 una nueva imagen de la Virgen presidía un templo totalmente reconstruido. En la guerra civil volvió a perderse todo el interior, salvándose aunque deteriorada, la nueva imagen, y sólo desde 1951 comienza la reconstrucción, que no concluirá hasta 1974. Es a partir de los años 80 del siglo XX cuando se 'impulsa una última etapa de restauraciones. Desde 1985 hasta ahora son continuas las obras de mejora y reforma del santuario y de su entorno. Actualmente, en la hospedería funciona un restaurante.

  

Arquitectura

 

Iglesia de una nave cubierta por bóveda de cañón con crucero y cúpula sobre pechinas, con tres capillas a cada lado entre los contrafuertes comunicadas por arcos, y lunetos. El ábside es rectangular cubierto también por bóveda de cañón. El tejado es de dos vertientes, y sobre el transepto, el tejado, de dos vertientes también se eleva, para cubrir la cúpula. Tiene coro alto, sacristía y camarín, desde donde se venera la imagen de la Virgen. Fachada amplía donde la cornisa sigue la línea del cobertizo de dos vertientes. Portada con las dovelas decoradas con angelitos y la clave con la Virgen, enmarcada por pilastras adosadas que soportan un entablamento, sobre el que descansa una hornacina apetxinada y apilastrada, coronada por un frontón, y por encima, una ventana para dar luz a la nave. Junto a la iglesia se eleva la torre campanario, cuadrada, con una abertura en cada lado en el cuerpo de las campanas, y sobre él, otro cuerpo más delgado, con las mismas aberturas, sostenido por ménsulas, con función de arbotantes, y que podría ser obra de Juan Barceló. [1] A un lado de la plaza de la ermita, un macizo edificio, la hospedería, con salones amplios y dependencias destinadas al Ayuntamiento y el Clero.

  

Festividad y tradiciones

 

La romería a la ermita se realiza el segundo sábado después de la Pascua de Resurrección, desde la Iglesia Arciprestal de San Mateo, y en las afueras del pueblo se forman unas filas procesionales siguiendo a la Cruz hasta el santuario. Al llegar se celebra misa mayor y se pasa el resto del día, de fiesta, en sus alrededores. Por la tarde se baila el Ball Pla. Actualmente, la mayor parte de los romeros suben en coche y no se quedan a hacer la paella y comida en la ermita, quedando en el recuerdo las calderas de arroz que la población hacía para obsequiar a los peregrinos. También se organiza una segunda romería el 21 de agosto, en medio de las fiestas patronales en honor a San Mateo, celebrando el Día del sanmatevà ausente. En 2009 se ha celebrado el 425 aniversario del hallazgo de la imagen de la Virgen de los Ángeles, con la bajada al pueblo de la imagen y con las calles adornadas, y toda una semana de actos festivos. Según la tradición, en la ermita de San Antonio Abad vivía Sebastián, un ermitaño portugués, que en sueños o visiones veía aparecer una imagen de la Virgen, que estaba escondida debajo de la mesa del altar, y luego volvía a esconderse. Comunicó las visiones a Juan de Ribera, arzobispo de Valencia, el cual creyó y le entregó una carta para las autoridades civiles de San Mateo. Al volver a la villa y comunicar los hechos a las autoridades, éstas explicaron la situación al obispo de Tortosa, el cual otorgó permiso para sacar la imagen del escondite. A tal fin, el día señalado se reunió una multitud de devotos de toda la comarca, y en solemne procesión subieron a la ermita, sacaron la imagen de donde estaba escondida, y la colocaron presidiendo el altar.

  

Història

 

En el cim de la muntanya ja existia en el segle XV una ermita dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Pau ermità. En 1584, o en un any proper, és trobada una imatge de la Mare de Déu i augmenten les declaracions de miracles i els devots.

 

Als pocs anys, en les darreries del segle XVI es construeix l'hostatgeria i s'inicia la construcció de l'ermita, que es va finalitzar l'any 1622 edificant el cor i la façana. Entre 1677 i 1685 es modifica l'obra suprimint dues capelles per construir el creuer i la cúpula, i es completa la portada. En 1694 es finalitza l'ornamentació de l'interior. Al 1728 es construeix el campanar amb les aportacions del gremi de llauradors. En 1886 s'inicien les obres de la porxada i habitacions superiors que connecta l'hostatgeria a l'església, i no foren terminades fins 1908.

 

El 12 de desembre de 1918 es va produir un incendi que va destruir tot l'interior, la imatge de la Mare de Déu inclosa, i va caure el sostre. La població va reaccionar amb promptitud, i el 27 de setembre de 1925 una nova imatge de la Mare de Déu presidia un temple totalment reconstruït. En la guerra civil va tornar a perdre's tot l'interior, salvant-se encara que deteriorada, la nova imatge, i sols des de 1951 comença la reconstrucció, que no conclourà fins 1974.

 

És a partir dels anys 80 del segle XX quan s'impulsa una darrera etapa de restauracions. Des de 1985 fins ara són contínues les obres de millora i reforma del santuari i del seu entorn.

 

Actualment, a l'hostatgeria funciona un restaurant.

 

Arquitectura

 

Església d'una nau coberta por volta de canó amb creuer i cúpula sobre petxines, amb tres capelles per banda entre els contraforts comunicades per arcades, i llunetes. L'absis és rectangular cobert també per volta de canó. La teulada és de dos vessants, i sobre el transsepte, la teulada, de dos vessants també, s'eleva, per cobrir la cúpula. Té cor alt, sagristia i cambril, des d’on es venera la imatge de la Mare de Déu.

 

Façana amplia on la cornisa segueix la línia del cobert de dos vessants. Portada amb les dovelles decorades amb angelets i la clau amb la Mare de Déu, emmarcada per pilastres adossades que suporten un entaulament, sobre el qual descansa una fornícula apetxinada i apilastrada, coronada per un frontó, i per damunt, una finestra per donar llum a la nau.

 

Junt a l'església s'eleva la torre campanar, quadrada, amb una obertura en cada costat en el cos de les campanes, i sobre ell, un altre cos més prim, amb les mateixes obertures, sostingut per mènsules, amb funció d'arcbotants, i que podria ser obra de Joan Barceló.[1]

 

A un costat de la plaça de l'ermita, un massís edifici, l'hostatgeria, amb salons amplis i dependències destinades a l'Ajuntament i al Clergat.

 

Festivitat i tradicions

 

La romeria a l'ermita es fa el segon dissabte després de la Pasqua de Resurrecció, des de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu, i als afores del poble es formen unes files processionals seguint a la Creu fins el santuari. En arribar se celebra missa major i es passa la resta del dia, de festa, als seus voltants. Per la tarda es balla el Ball Pla. Actualment, la major part dels romers pugen en cotxe i no es queden a fer la paella i dinar en l’ermita, i queda en el record les calderes d'arròs que la vila feia per obsequiar als peregrins.

 

També s’organitza una segona romeria el 21 d’agost, en mig de les festes patronals en honor a Sant Mateu, celebrant el Dia del sanmatevà absent.

 

En 2009 s’ha celebrat el 425 aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, amb la baixada al poble de la imatge i amb els carrers guarnits, i tota una setmana d'actes festius.

 

Segons la tradició, en l'ermita de Sant Antoni Abat vivia Sebastià, un ermità portugués, el qual en somnis o visions veia aparèixer una imatge de la Mare de Déu, que estava amagada sota la taula de l'altar, i després tornava a amagar-se. Comunicà les visions a Joan de Ribera, arquebisbe de València, el qual el cregué i li entregà una carta per a les autoritats civils de Sant Mateu. En tornar a la vila i comunicar els fets a les autoritats, aquestes explicaren la situació al bisbe de Tortosa, el qual atorgà permís per treure la imatge de l'amagatall. A tal fi, el dia assenyalat es va reunir una multitud de devots de tota la comarca, i en solemne processó pujaren a l'ermita, tragueren la imatge d'on estava amagada, i la colocaren presidint l'altar.

  

Retable de Notre-Dame des Douleurs

Il est dédié à trois dévotions mariales : Notre-Dame des Douleurs, le Saint-Sépulcre et saint François de Paule. Comme l’atteste un document conservé aux Archives diocésaines de Barcelone, l’Université de Sitges signa, le 3 mai 1699, un contrat avec le sculpteur Joan Roig i Gurri pour la réalisation d’un retable destiné à la chapelle Notre-Dame des Douleurs, lequel « devait nécessairement inclure l’image du Saint-Sépulcre ». Le paiement de 500 livres provenait des revenus du sel et d’une contribution de Joan Llopis, prêtre et curé d’ El Vendrell , qui stipula qu’une partie du retable serait également dédiée à saint François. Les travaux de polychromie et de dorure furent réalisés par Joan Muxí.

 

Le retable est dominé par une image de la Vierge Marie au centre, surplombant le Saint-Sépulcre placé sur l'autel. De part et d'autre de la Vierge se trouvent quatre sculptures en haut-relief très expressives représentant des moments douloureux de sa vie : l'Annonciation à Siméon, Jésus perdu et retrouvé parmi les docteurs de la Loi, la Fuite en Égypte et Jésus sur le chemin du Calvaire. Encadrant l'image centrale de saint François de Paule se trouvent deux reliefs représentant des épisodes de sa vie. Le 21 juillet 1936, l'image de Notre-Dame des Douleurs fut détruite et remplacée en 1948 par la Pietà actuelle, œuvre du sculpteur sitgéen Pere Jou . En 1946, un nouveau Saint-Sépulcre fut commandé pour remplacer celui jeté à la mer pendant la guerre civile espagnole, en utilisant la tête originale du Christ, repêchée dans les eaux.

RETABLE DE LA VIERGE DES DOULEURS

Sculpteur :

- Gourou

- Pere Jou (Figure de la Miséricorde)

- Atelier de sculpture "La Artistica" (Saint-Sépulcre)

- Fin XVIIe siècle

- Style: Baroque

- Technique: Sculpture sur bois, dorure et polychromie

- Description: Retable dédié à trois vocations :

- Notre-Dame des Douleurs,

- le Saint-Sépulcre,

- Saint François de la Paix.

1. Scène de la vie de saint François

2. Saint François de Paule

3. Scène de la vie de saint François

4. Jésus perdu et retrouvé au milieu des Docteurs

5. Notre-Dame des Douleurs

6. Route du Calvaire

7. L'annonce de Siméon

8. La fuite d'Égypte

9. Sant Joan Evangelista

10. Le Saint-Sépulcre

11. Sant Pere d'Alcântara.

 

Ich liebe Kleider mit weit schwingendem Rock und einem Petticoat

darunter

MOIS DE MARIE - MAI

Honneur, hommage, visites, prière, dévotion.

 

Portrait, personnalité, trait, physionomie, sentiment, expression...

Chaque visage l'exprimera.

Selon.

Comment cela s'est-il fait !

C'est Marie qui l'a inspiré à la main du sculpteur.

Alors, une à une se montre sous une personne particulière, un aspect de Marie multiple et Une.

 

Par exemple, pour la. première ici : une toute jeune-fille chignon modeste, humble, discrète et chaste.

C'est CELLE DE NAZARETH, qui épousa Joseph vers l'âge de quinze ans, et qui est devenue, par l'opération du Saint Esprit,

la MERE DE JESUS SAUVEUR DES HOMME.

 

"Le Seigneur fit pour moi des merveilles".

MAGNIFICAT

Ave Maria.

Ugarte Europeo / Mercedes Benz

 

Patente: OVY 780 (Argentina)

N° de Orden Interno: 225

 

Lugar de la Fotografía: Facultad de Derecho UBA, Recoleta, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina.

 

Fecha y Hora de la Fotografía: Viernes 24 de enero del 2020.

 

__________________________________________________

 

Rafa Fuentealba★Locura_Micrera

Concert mystique

Cette peinture évoque le dialogue spirituel entre la vie mystique et la musique de dévotion. Musicien et mystique sont unis dans la recherche de la même transcendance.

 

Page de l'album Ardeshir

école moghole, Inde

Vers 1630-1640

Gouache sur papier.

Acquisition 2008

Musée national des arts asiatiques - Guimet, Paris

 

notice complète

www.photo.rmn.fr/archive/09-519818-2C6NU0964RYC.html

 

Oeuvre présentée dans l'exposition "Yoga, Ascètes, Yogis, Soufis", musée national des arts asiatiques - Guimet, Paris

www.guimet.fr/event/yoga-ascetes-yogis-soufis/

 

Récurrente dans l’Inde ancienne autant que contemporaine, la figure de l’ascète est centrale dans de nombreuses manifestations de l’art indien. Elle illustre ainsi notamment le développement -pour se retrancher du monde- d’une discipline mentale et corporelle appelée yoga. Dédiée aux représentations de l’ascétisme, cette exposition réunit un ensemble de miniatures indiennes et de sculptures sur bois et bronze, du 10e au 19e siècles. En tout, 70 œuvres aussi précieuses que méconnues. Extrait du site de l'exposition

Trésor national, la foule est tenue à distance......

Elle semble se moquer de la foule....impossible de dire si on la voit sourire....

------------------------------------------------------------------------------------

National treasure, the crowd is kept at a distance......

She seems to be making fun of the crowd....impossible to tell if we see her smiling....

El origen de la “Virgencita del Seminario” es poco, lo único que se sabe con certeza, gracias al testimonio de sacerdotes amantes y devotos suyos, es que el Sr. D. José Ma. de Jesús Diez de Sollano y Dávalos, siendo el primer obispo y el fundador del Seminario, regaló la Imagen al Seminario para ser su patrona.

El Sr. Sollano, insigne Maestro y reconocido Teólogo, conocido como “el Borromeo de México” por su celo apostólico, nació en San Miguel el Grande (ahora san Miguel de Allende) el 25 de noviembre de 1820. Sus Padres fueron D. José Ma. Diez de Sollano, caballero maestrante de Ronda, cuarto Conde de Lonja y Dña. Josefa Dávalos, auténtica madre cristiana. De niño heredó de su madre una grande piedad a la Santísima Virgen María, pues diario visitaba a la Virgen de Loreto de su pueblo. Siendo estudiante del colegio de San Francisco de Sales en San Miguel adquirió una especial devoción hacia la Inmaculada Concepción y siendo sacerdote dicha advocación mariana fue el amor de su vida sacerdotal. Ya como maestro del Seminario de México y rector de la Universidad Nacional, poseía en sus manos una estatuilla de la Inmaculada Concepción.

En 1849, el Papa Pio IX mandó la encíclica “Ubi primum”, con ocasión de la definición del Dogma de la Inmaculada Concepción, donde mandaba preguntar al episcopado universal y a maestros, teólogos y rectores de universidades cuál era su opinión sobre el tema. El Sr. Sollano escribió una disertación teológica sobre la Inmaculada Concepción; dicha aportación fue recibida por Pio IX con gran alegría, pues fue de una grande profundidad teológica, al grado que la disertación del Sr. Sollano se publicó en la obra “Pareri sulla Definizione”. Esto expresa una gran devoción del Sr. Sollano a la Inmaculada.

 

Tras haberse erigido la diócesis de León el 23 de enero de 1863 por su Santidad Pio IX y de haberse nombrado como primer obispo de la nueva diócesis a D. José Ma. de Jesús Diez de Sollano y Dávalos, se fundó el Seminario de León el 25 de mayo de 1864 por iniciativa de su primer obispo leonés. El Sr. Sollano y Dávalos quiso poner su seminario bajo el maternal amparo de la Inmaculada Concepción, regalando la imagen de la “Virgencita”, que poseía en su escritorio personal, y que acompañará el cuidado vocacional de innumerables seminaristas y sacerdotes.

 

Así como el Sr. Sollano y Dávalos tenía la imagen de la Virgencita del Seminario en su casa, los seminaristas de cada generación cuando comenzamos nuestra formación en el seminario Menor introducimos solemnemente un cuadro de la imagen de la Virgencita, como un gesto de que queremos acoger en nuestro corazón el amor maternal de María y que nos acompañará durante toda nuestra formación en el seminario, (durante 13 años) siendo ella el relicario de el amor, la fe y la vocación al sacerdocio de nosotros sus hijos. Como ven es algo que ha pasado en la historia del seminario y que es para nosotros motivo de alegría, en especial este próximo miércoles 8 de Diciembre de 2010 en que celebraremos el festejo de nuestra patrona y el 51 aniversario de su coronación pontificia.

I miracoli della Madonna del Carmine

 

Si tramandano numerosi miracoli avvenuti nel corso del tempo, legati soprattutto a calamità atmosferiche e a terremoti. Secondo la tradizione popolare fatti miracolosi indicarono chiaramente, nel 1719, la necessità di riprendere i festeggiamenti e la processione al Monte sospesi da un certo periodo: si tramanda che in quell’anno a seguito di una pioggia torrenziale una giovane che lavava i panni al fiume venne travolta dalle acque del Braida, ma mentre stava per annegare venne salvata dalla Vergine del Carmine da lei invocata, che le apparì invitandola a riferire agli aviglianesi di riprendere la pratica di portare in processione la statua sul Monte Carmine il 16 luglio di ogni anno. Si racconta che ancora fino a qualche tempo fa in una cappella della Chiesa in Avigliano (Potenza) fosse conservato un ex voto che ricordava l’accaduto.

 

Si narra ancora che nel 1844 dopo molti mesi di siccità, alcuni fedeli arrivarono ad Avigliano per invocare l’intercessione della Madonna con una processione nel corso della quale si dice le donne indossassero in segno di penitenza una corona di rovi ed il volto coperto da una stoffa bianca. Alcuni fedeli seguivano la processione scalzi portando un otre pieno di acqua da versare sulla soglia del Santuario. Il miracolo della pioggia avvenne e si ripeté anche nel corso di altre successive siccità. Ed ancora, nel dicembre del 1857, la protezione della Vergine del Carmine salvò Avigliano dal terribile terremoto che distrusse molti paesi della Basilicata. Per ricordare questo evento miracoloso, ogni anno nella stessa data si svolge una processione di ringraziamento per le vie della città. A testimonianza invece delle tantissime grazie individuali ai singoli devoti basta considerare il cospicuo tesoro di ex voto tuttora conservati nei locali della Parrocchia di S. Maria del Carmine ad Avigliano.

 

Il riposo del giusto in treno. Domenica 6 settembre 2009, verso Venezia.

Foto di Daniele Devoti.

NuovoBus Cittá / Mercedes Benz

 

Patente: AF 114 DZ (MercoSur - Argentina)

N° de Orden Interno: 227

 

Lugar de la Fotografía: Facultad de Derecho UBA, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina.

 

Fecha y Hora de la Fotografía: Lunes 12 de diciembre de 2022.

 

__________________________________________________

 

Rafa Fuentealba★Locura_Micrera

Eine meiner Lieblingsblusen

Shopping- leider mit defekt am Ärmel

The Chinese malls, new devotion/consumption temples…

 

* * *

Les centres commerciaux chinois, nouveaux temples de dévotion/consommatiion…

interior del museo del automovil............un bonito bar.

Devoto nazareno,camino de la peregrinacion del cristo negro de Portobelo en Panama

Copyright by sun-sh-ine pictures

Psalm 50:1;

"The Mighty One, God, the LORD,

speaks and summons the earth

from the rising of the sun to the place where it sets. "

  

▲ the psalm challenge

▲ the sky cries out your glory

Metalpar Iguazú II / Mercedes Benz

 

Patente: AD 051 KY (MercoSur - Argentina)

N° de Orden Interno: 258

 

Lugar de la Fotografía: Facultad de Derecho UBA, Recoleta, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina.

 

Fecha y Hora de la Fotografía: Viernes 24 de enero del 2020.

 

__________________________________________________

 

Rafa Fuentealba★Locura_Micrera

Its name is not the only one to raise our devotion.

Une dévotion que son nom n'est pas seul à susciter

1 2 ••• 9 10 12 14 15 ••• 79 80