View allAll Photos Tagged UNIX
6.5 years! An OEM clone using a Sun AXi motherboard, running Solaris 8...
It was running as a caching resolver. Originally it had a high load but that load slowly tapered off. It shows a 0.00 load avg here because I had disabled the NIC a week before to ensure nobody would complain.
We normally don't let our server uptimes get that high, but this server had kind of been forgotten by prior employees. The last person to log into this server had left the company over 4 years ago!
Though it was old, slow, loud, power-hungry and insecure, it was still kind of sad to have to shut this one down. You just don't see uptimes like this very often.
Those interested in forming or joining a project please post initially on the forum at openindiana.org
Aquesta imatge juga a Pels camins dels països catalans
Es tracta d'endevinar el lloc de la fotografia.
No contestes, si no estàs registrat en el joc!!!!.
Si desitges contestar, unix-te primer al grup! Moltes gràcies:-)
La veneració com a sant patró que Girona i l'augment de la devoció envers Sant Narcís es pot situar en dos moments històrics ben diferenciats: sobre l'any 1300, en que es promou la confraria de Sant Narcís i, posteriorment, la construcció del segon sepulcre del sant, i el segle XVII-XVIII, que donà com a conseqüència l'inici de la capella que li és dedicada i el tercer i definitiu sepulcre. En aquest article ens centrarem en els sepulcres que han contingut el cos del sant i en la capella que li és dedicada.
El sepulcre més antic, una arca de pedra coberta de fusta que va contenir les despulles del sant sembla que des del moment de trobar-se el seu cos (1022-1038) fins a la construcció del sepulcre gòtic, i va ser col·locat davant l'altar de Santa Afra. El canonge Dorca data el martiri de Sant Narcís i el seu diaca Feliu (no Sant Feliu l'Africà), el 307. A l'entorn del 1300, amb l'augment de la devoció al sant es va promoure la creació d'una confraria de Sant Narcís, que el 1307 va endegar, encapçalada pel canonge Guillem Socarrats, la construcció d'un nou sepulcre, aquest d'alabastre, encàrrec que es va fer al Mestre Joan de Tournai, qui va finalitzar l'obra el 29 d'octubre de 1328. Consta d'una estàtua jacent del sant, d'estil francès, al damunt d'una tapa de doble vessant, i escenes de la vida als laterals en sis registres emmarcats per arquitectures i vitrificats amb blau i vermell.
L'any 1782, amb la construcció de la nova capella, el sepulcre va ser col·locat en aquest indret. A les darreries del segle XVIII es va procedir a la construcció de l'actual capella Sant Narcís, d'estil neoclàssic amb una planta formada per dos el·lipsis que es tallen, d'uns 35 m de llarg, 15 d'amplada i 35 d'alçada, construïda amb jaspi de les muntanyes de Sant Miquel, llevat del de les columnes que va ser portat de les pedreres de la Font dels Lleons. La construcció d'aquesta capella va ser acceptada pel Capítol el 20 de març de 1782 i la primera pedra fou col·locada el 14 d'abril del mateix any pel bisbe Tomàs de Lorenzana; el 2 de setembre de 1792 s'hi va traslladar el cos del sant. "El ilustrísimo Sr. D. Tomas de Lorenzana y Butron dignísimo obispo de tan ilustre iglesia, puso el dia 14 de abril la primera piedra de una nueva y magnífica capilla que habia proyectado desde mucho antes" (José de La Canal España Sagrada).
Aquesta capella està situada al nord de l'església en l'espai que havien ocupats els claustres gòtics que foren enderrocats. Les obres foren dirigides per Agustí Cabot entre 1783 i 1785, seguint possiblement l'academicisme de Ventura Rodríguez. A les voltes, unes pintures realitzades per Francesc Tramulles representen el martiri del sant, i la representació del cel amb Sant Narcís davant de Déu, treballades per Mirabent i Ribó el 1858 i per Dario Vilás a finals del segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Rafael Masó. Les pintures de l'arc toral d'entrada, que representaven les virtuts cardinals, varen ser substituïdes per imatges de Sant Feliu l'Africà, Sant Trobat, Santa Afra i Santa Hilaria, obra de Josep Mirabent i Josep Ribó.
En aquesta capella s'hi col·locà el nou sepulcre, de marbre recobert de xapa de plata cisellada, que guardà les restes del sant des de 1792 a 1936, darrera l'altar, obra de Josep Puig sobre 1800. Damunt el sepulcre s'hi veu una imatge de Sant Narcís obra de Josep Espelta, del 1940, que substitueix la que va ser destruïda el 1936. El sepulcre de Sant Narcís es va restaurar el 1889. A més d'aquest elements, a l'església de Sant Feliu també s'hi pot contemplar l'anomenat "Quadre de les mosques", que representa el miracle a que ens referim en aquest article, d'autor desconegut amb l'escut del bisbe Fageda a la part superior, donat per Josep Fageda a l'església l'any 1675.
La Història...
Girona, durant molts anys, per la seva posició estratègica, escollida pels romans en el moment de la seva fundació; bastida sobre un turó, era el pas obligat per a qualsevol exèrcit provinent del nord (els francesos) o del sud (els musulmans). Com recorda Christian Guilleré a Girona medieval. L'etapa d'apogeu 1285-1360, els Jurats de la ciutat, per recordar a la Corona els seus deures, solien emprar la fórmula clau, horca i tancament del regne.
La primavera de 1285 el rei en Pere (III de Catalunya i Aragó, dit el Gran) es trobava en una difícil situació; els fets de les Vespres Sicilanes havien fet que el papa Martí IV (Simó de Brion), favorable als Angevins, branca secundària dels Capets amb qui havia entra en conflicte el rei Pere, promulgués una croada contra el rei excomunicat, que es va posar en marxa dirigida pel rei de França Felip III l'Ardit. El propòsit del papa era desposseïr dels seus dominis el rei Pere i lliurar-los al fill del rei de França Carles de Valois. El rei Pere no compta amb cap recolzament, ni el del seu germà Jaume II de Mallorca, que estava disposat a deixar pas lliure als exèrcits de la croada. Tanmateix, a l'interior dels seus dominis hi havien dificultats per aplegar l'exèrcit (diferències polítiques amb els aragonesos, penes espirituals contra els opositors a la croada...). Quedava, per tant, preparar una aferrissada defensa des de terra, i Girona n'havia de ser puntera, i des de mar. Aquest darrer aspecte es salvà amb l'eficaç acció de l'almirall Roger de Llúria, qui a la batalla de les illes Formigues va destruir l'estol francès.
Felip III va aplegar un notable exèrcit que Bernat Desclot (Crònica)descriu: E ell d'altra part aparellà's de venir per terra ab lo major poder que de cent anys ençà la corona de França no havia ajustat. E entre cells que hac asoldats, foren bé set mil·lia hòmens a cavall, tots de paratge; e soldejà bé dihuyt mil·lia ballesters de peu, e altres hòmens de peu bé cent mil·lia o pus. E era tan gran l'aparellament, que quaix no és cosa que dega creure si hom no ho ha vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta pogué, d'Alemanya ençà tro sus a Narbona e a Carcassona e a Tolosa, e en los llogars veïns del rei d'Aragó, ço és a saber prop Catalunya. E puix partí's de França ab tota aquella multitud de gents, e venc-se'n a Tolosa [...] (Bernat Desclot, Crònica, CXXXI).
L'entrada de l'exèrcit croat per l'Empordà es va saber de seguida a Girona. Perelada va ser abandonada al invasor, i els seus habitants feren cap a Girona, on s'aplegaven també els soldats cridats pel rei Pere, i els que s'havien retirat de Panissars. El 15 de juny, el rei arribà a Girona, després d'haver passat de Perelada a Castelló d'Empúries. Aprofitant l'alteració de la ciutat, els almogàvers saquejaren el Call jueu, fet que indignà el rei Pere. L'endemà va reunir els caps de les hosts, a qui va exposar la seva visió de com s'esdevindria l'enfrontament (segons Desclot, amb plena coincidència amb la realitat que succeïria més tard); els demanà la seva ajuda, bé en homes experimentats o en diners, i que partissin als seus llocs de procedència.
Al dia següent decidí, en reunió amb els seus cavallers i prohoms de la ciutat, que aquesta no seria abandonada, sinó que considerava convenient i aconsellable posar-la en situació de defensa. Els cavallers que es trobaven en el consell s'excusaren d'acceptar l'encàrrec de defensar la ciutat; només Ramon Folc vescomte de Cardona, com castellà de Girona, es manifestà disposat i obligat a fer-se'n càrrec.
Les tropes croades posaren setge a la ciutat el 26 de juny; el rei Felip s'instal·là al convent dels franciscans, des d'on dirigia les operacions. La part alta de la ciutat va ser la que va resistir, degut a les fortificacions i al condicionament de la Força com si fós un castell, amb poca població civil al seu interior. Ramon Folc havia fet enderrocar les construccions adossades a la muralla i totes aquelles que haguessin pogut ser d'utilitat per a les tropes invasores, excepte les de la part de l'església de Sant Feliu. Precisament va ser per aquest punt per on, a primers d'agost, els francesos venceren la resistència del redute gironí. Christian Guilleré esmenta, basat en documents de lèpoca (MHCG), que [...] quan en lo temps quels franceses assetjaren la ciutat de Gerona e fou esvassada la dita ciutat per los franceses per 1 loc del burg de Sen Feliu qui és dejús lo castel de Sobreporta, lo qual no era fort, ne ben deffençat, e per aquesta raon, can los franceses sen foren tornatz, los jurats e prohòmens de la dita ciutat pensans lo mal que daquella part era vengut, compraren e feeren deffer los alberchs qui eren en aquel loc e feeren hi fer val e pont levador qui ara comunamen sapela val e pont de na Clara [...].
Després d'una aferrissada defensa, el 15 d'agost el rei en Pere es va enfrontar a les tropes franceses en una batalla amb un resultat indecís; com a conseqüència, Felip va proposar la capitulació. És en aquest moment que se sitúa la intervenció miraculosa de les mosques de Sant Narcís. Signada la capitulació, les tropes de Ramon Folc evacuaren la ciutat, i entraren, el 5 de setembre, els francesos. Els croats no varen poder mantenir les posicions degut a la desfeta que els havia produït l'esquadra comandada per Roger de Llúria, que va privar-los de la seva intendència.
Les nefastes conseqüències del setge varen quedar gravades en la memòria col·lectiva dels gironins. Una part dels ciutadans abandonaren la ciutat, les pèrdues materials foren de molta consideració, i fins i tot s'atribueixen a aquest fet d'armes conseqüències que no tenen res a veure-hi: la tradició assegura que l'arxiu municipal va ser cremat en aquest episodi, quan la realitat és que es va perdre a causa d'una riuada posterior.
Les fonts documentals.
Bernat Desclot explica així la desfeta de les hosts franceses (Crònica, CLX, "De la pestilència que les mosques que Déus [sic] tramès sobre los francesos"): [...] e nostre Senyor d'altra part, qui tota vegada mantén los humils e puneix los ergullosos, tramès-los damunt en aquella host pestilències, e malalties, e fam e totes males ventures. Car primerament los tramès pestilències de mosques que hi hac tantes que el romanent del món no foren anc vistes tantes ensems; e eren mosques ben tan grosses e tan grans com una glan, e entraven per les narils als cavalls e davall per lo ses, que no hi valien mantes, ne tanques de cuir, ne nengun giny que fessen, que els ho poguéssen vedar; e mantinent que els eren entrades per un dels llocs damunt dits, no hi havia tan forts ne tan poderós cavall, que tantost no caigués a terra mort fred, així que bé en moriren en aquella host, per aquelles mosques, quatre milia cavalls de preu e ben vint milia d'altres, sens tot si, que anc la plaga que Déus donà en Egipte al rei Faraó no poc ésser major que aquesta. E anaprés Déu donà sobre les gents d'aquella host diverses malalties e mortaldats, així que el terç d'aquelles gents tan grans, e especialment dels comtes e dels barons, moriren de diverses malalties que Déus los donava, que no hi bastava hom a sebollir, tants ne morien tots dies. [...] e morí lo rei de França e els altres foren desbaratats e ahontats, segons que oirets.
Enric Mirambell esmenta que, pocs anys després, l'autor dels Gesta Comitum Barcinonensium, escrivia: Atacant l'església de Sant Feliu destruïren el cos de Sant Narcís, que era tingut en gran reverència pels habitants d'aquesta terra; i moltes altres reliquies de sants van ésser esmicolades i escampades amb gran irreverència; a causa d'aquests fets van ocórrer més tard infamants calamitats. Segons l'autor, aquestes injúries trobarien el càstig en la munió de mosques que descriu que eren en part negres, en part verdes i en certes parts del seus cos mostraven un color vermell. Eren tant verinoses que no podien tocar cap cavall o jument que no quedés mort a l'acte; perquè la major part dels cavalls de l'exèrcit morien víctimes d'aquesta plaga, així com infinitat de bèsties de bast. Eren tants els cadàvers d'animals i homes que l'aire quedà infectat de mal olor i de putrefacció; per causa d'una tal infecció molts nobles francesos, comtes i barons, altres cavallers i una infinitat d'homes d'infanteria causaren baixa a l'exèrcit per mort sobtada [...] Aquesta mateixa pestilència afectà també al rei francès.
Aquesta defensa del patró de la ciutat es repetiría segles més tard, amb la sortida d'unes mosques estranyes del sepulcre del sant. L'anomenat "miracle de les mosques" té un rerefons històric, tot i que no va ser com ho presenten alguns cronistes cronològicament allunyats dels fets, ni com la tradició popular ha volgut que fós.
...i la Llegenda.
La veu popular va voler que les mosques que havien empastifat les hosts franceses fins el punt de fer-les recular, deixant molts morts pel camí, procedissin del sepulcre del Sant patró de la ciutat, qui hauria deslliurat els gironins, els seus patrocinats, de la dominació dels francesos.
Així ho narrava Carles Vivó (Llegendes i Misteris de Girona, Diputació de Girona, 1989): El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona, amb el rei Pere d'Aragó.
Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç.
Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant.
Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d'escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat."...
Bibliografia:
# Crònica. Bernat Desclot. Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1840-O.
# El setge de Girona en temps de Pere el Gran. Enric Mirambell. Rafael Dalmau editors, 1963. B-17900-1963.
# Girona medieval. L'etapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.
# La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra. Miquel Àngel Chamorro (Tesi doctoral). Universitat de Girona, 2004. ISBN 84-688-8626
Dennis Ritchie and Ken Thompson at a pretty well maxed out DEC PDP11 computer and two Teletype model 33 terminals.
See Unix's timeline at: en.wikipedia.org/wiki/Unix
See Unix's story at Bell Labs: www.bell-labs.com/history/unix/ GONE 5-2022
See Unix's evolution at: cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html GONE 5-2022
For those interested in telephone related uses of Unix see below:
en.wikipedia.org/wiki/Switching_Control_Center_System
And: viswiki.com/en/Switching_Control_Center_System GONE 5-2022
Personal Desktop experimental graphics for oios9 gdesklets
OiOS Desktop
Imagine a UNIX based Enterprise Operating System, a scalable universally collaborative stable business platform capable of running on Sparc or x86 Systems. Delivering support for Cloud enterprise features, ZFS file systems, Virtualisation, Advanced Security, and Compatibility. Enabling you to build new possibilities, enter new markets and harness human relationships in Open Source across the world. Whether you are a Systems Administrator, Recreational User or Information Technology Professional, OiOS supports the new economics of highly creative, diversified ways of doing business, and building networks.
OiOS Server
Imagine a UNIX based Enterprise Operating System, a scalable universally collaborative stable business platform capable of running on Sparc or x86 Systems. Delivering support for Cloud enterprise features, ZFS file systems, Virtualisation, Advanced Security, and Compatibility. Enabling you to build new possibilities, enter new markets and harness human relationships in Open Source across the world. Whether you are a Systems Administrator, Business, or Information Technology Professional, OiOS supports the new economics of highly creative, diversified ways of doing business, and building networks.
OiOS 151a9 Increased migration by world exchanges financial exchanges to Unix and Linux opens development to stock trading platform giving more opportunities to run software on more stable Unix platforms
Free open source enterprise systems available on live DVD or USB stick
Overview
Mcclaren F1 wallpapers by Darren Heath and Ma4lin icons from gnomelook.org
Autosport.co.uk data feeds
Professionals Join in @
- Openindiana.org
- #openindiana on irc.freenode.net
Pierre's Unix Performance-built Mk2 GTI was featured on the cover of the June 2012 issue of Performance VW Magazine. To learn more about it, go to www.morethanmore.com!
To order a custom 2x4' photo banner of this image, please note the title and number and Click Here!
Check out our Cars & Cameras Photography Forum!
Dig this - as of 6:31:30PM ET this afternoon, February 13, 2009 it'll officially be 1234567890 Unix time!
Unix time started at zero on midnight January 1, 1970 and has been counting seconds ever since, not counting leap seconds.
Tune in on December 22, 2282 at 3:13:30PM ET as we ring in 9876543210!
Contact me to get your very own print.
That's Right on time,
HMK
Thanks to the Wired Blog
nixie-1.hp: pen thickness at default, unprepared surface, old and dying UNIX #30394 pen.
Y-resolution (vertical) suffers. The main problem, though, is that the ink spreads non-uniformly, even flowing sidewise from the traces sometimes.
Pens tend to wear too soon, too.
Project description, circuits and source code: sensi.org/~svo/motori
I love this poster for all the references, some fairly obscure. I love *having* this poster because, when I was an undergrad, my mentor in the magic that is unix and systems administration had one in his office (Hi PJ!). The copyright on it is dated 1986 from Unitech Software, Inc.
This is the second poster of the series that begins with "UNIX Magic" [ the UNIX wizard]. If you have a photo of the third (UNIX Views) , let me know!
•Bass Drum 18 X 14
•Tom 12 X 8
•Floor Tom 14 X 14
Snare
•Noble & Cooley Solid Ply Cherry Clear Gloss 14 X 7
Found an old Linux screenshot of mine from ten (!) years ago and wanted to recreate my shell prompt again, so I did. Info includes username, hostname, stopped job count, TTY info, date, time, current working directory, and $ or # depending on user level.
Click here to read the full article on www.morethanmore.com!
To order a custom 2x4' photo banner of this image, please note the title and number and Click Here!
Check out our Cars & Cameras Closed Photography Group on Facebook!
Click here to read the full article on www.morethanmore.com!
To order a custom 2x4' photo banner of this image, please note the title and number and Click Here!
Check out our Cars & Cameras Closed Photography Group on Facebook!
Sa presupunem ca o comanda pe care vrem sa o lansam dureaza mult timp - de exemplu un download realizat prin comanda wget.
Tastati
wget --help | more
pentru a afla mai multe despre aceasta comanda, foarte utilizata.
Daca vrem ca pe parcursul executiei sa putem rula alte comenzi, vom executa comanda in background.
Cum facem acest lucru?
Terminam linia de comanda cu operatorul &; comanda se va executa in background; dupa introducerea acestei comenzi, promptul va fi afisat, putandu-se lansa o noua comanda.
wget -q www.iosn.net/training/end-user-manual/print/linux-usergui... &
Cu comanda de mai sus, este descarcata o documentatie Linux, salvandu-se in directorul curent, in fisierul cu acelasi nume ca si fisierul sursa.
Optiunea -q ( quiet ) inseamna ca nu se scriu la terminal mesaje referitoare la evolutia descarcarii.
Putem rula mai multe comenzi in background:
( comanda;comanda ) &
Tastand comanda ps se vor putea obtine informatii despre comenzile ce ruleaza in background; afiseaza si PID, care este necesar a fi specificat pentru distrugerea procesului cu kill.
In imaginea de mai sus se poate urmari lansarea in background a comenzii wget si apoi oprirea cu kill.
Click here to read the full article on www.morethanmore.com!
To order a custom 2x4' photo banner of this image, please note the title and number and Click Here!
Check out our Cars & Cameras Closed Photography Group on Facebook!
A phone connected to the 1920x1200 screen (it runs only in 1920x1080, unfortunately).
Several apps are visible (from the left): a Weather app, a WWW browser and a Pebble Smartwatch client (the RockWork).
The WWW browser is better to be ran fullscreen but I wanted to show more apps on the desktop.
Click here to read the full article on www.morethanmore.com!
To order a custom 2x4' photo banner of this image, please note the title and number and Click Here!
Check out our Cars & Cameras Closed Photography Group on Facebook!
I received an email from a coworker about a retiring professor trying to retrieve data off of old computers. Our central IT was unable to assist due to the age of the machines. The professor was trying to move files from a Mac OS X 10.2, 10.4, and NeXT computer. My heart skipped a beat after that reading that last one. Moving the vintage Mac files would be no problem because I keep those tools handy. I restore vintage Apple //, Macintosh, and other hardware as a hobby.
If you don't know what a NeXT computer is, it's this insanely expensive computer built by Steve Jobs after he was ousted from Apple in the 1980's. It ran Unix, had a gorgeous graphical user interface, and if you use OS X today it is still the foundational basis for the operating system. It was lightyears ahead of anything else out there at the time. Have you ever visited a website before? The first webpage was served on a NeXTcube.
I've never seen a working NeXT computer before though. I saw one in Berlin in a museum and read about them extensively, but I had no idea that our university actually had them.
I immediately went to the professor's office and he showed me what he was trying to do. We talked a little bit about vintage hardware and I told him that I'd never seen a working NeXT before. I was a little hesitant to respond because day-to-day we're flooded with tickets IT support isn't really my thing. Sometimes users, especially tenured professors, need a delicate approach because of their demands. This person could not have been more affable, kind, and good hearted. After talking a while he said he would rather have the hardware saved than go to scrap per university policy.
In the interest of archiving his data and this magnificent hardware I will be cooperating with him to save this NeXT computer. I've also agreed to save the Mac Cube and Power Macintosh G3. Twist my arm. They'll become archive computers if anyone needs a WordPerfect 3.5 file converted. Yes, people still have those.
I decided to document everything in place before moving it all to a secure location. That includes the NeXT computer, original manuals, flyers, software, printers, accessories, and even the original boxes.
The plan is to document EVERYTHING in detail. So stay tuned for future updates.
You can follow me as I post future updates:
Website: kenfager.com
Twitter: kenfagerdotcom
Instagram: kenfager
Flickr: kenfagerdotcom
The eCesys 486 66 system, setup to run NEXTSTEP for Intel v3.2 in early 1994. It had 16MB of RAM and a 700MB SCSI Quantum ProDrive hooked to a DPT-2021 ISA SCSI board. The system was built around a fast JCIS motherboard with ISA, VLB, and the unique WinGine local bus graphics subsystem which provided one of the fastest framebuffers for the graphically intensive NEXTSTEP operating system.
I purchased NEXTSTEP Developer v3.2 for $299 at academic discount from my university. Retail for that package was $5999 - for the OS and dev system alone!
In 1996, I upgraded the motherboard and processor, first to an AMD 486 DX4 120 and, later, to an AMD 5x86 133 which I ran, overclocked, at 160MHz.
Unix-Derivat für 8-bit Rechner: plus.google.com/+AlanCoxLinux/posts/a2jAP7Pz1gj und github.com/EtchedPixels/FUZIX
Aquesta imatge jugà a En un lloc a la Rosa dels Vents
Es tracta d'endevinar el lloc de la fotografia.
No contestes, si no estàs registrat en el joc!!!!.
Si desitges contestar, unix-te primer al grup! Moltes gràcies:-)
Vint-i-nou anys després que santa Teresa fundés el seu primer convent de la reforma, eren els seus germans els frares els primers en arribar a Catalunya, guiats per un fill d’aquesta terra: el pare Joan de Jesús Roca. Catalunya va saber assimilar la doctrina de Teresa, que arribava amb aires nous en una església que vivia amb rigor dies de post concili.
El pare Roca ve a Catalunya per fundar, a Barcelona, el primer convent teresià el 25 de gener de 1586, que s’inaugura sota l’advocació de sant Josep, a les Rambles. Avui ocupa el seu lloc el mercat de la Boqueria, també anomenat de sant Josep.
Més endavant caldrà bastir un nou convent per al noviciat dels aspirants al Carmel. El lloc escollit fou la finca anomenada “Torre del Guinardó”, adquirida pel gran benefactor de la reforma carmelitana a Catalunya Josep Dalmau, assessor de la Batllia General i de l’Audiència, a més de conseller de Barcelona. El convent es construí l’any 1626 i va rebre el nom de Nostra Senyora de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets”, serà el nucli vertebredor de la futura vila de Gràcia. Aquest convent fou suprimit per real ordre l’any 1821, d’acord amb el projecte d’arranjaments i supressió de convents.
Podríem parlar d’una coincident unitat de criteri o d’un cert paral.lelisme entre l’evolució urbanística de Barcelona i els diferents emplaçaments dels nostres convents: la Rambla, Gràcia i l’Eixample. A aquestes zones, on s’instal.laren els diferents convents carmelitans, van correspondre les tres diferents fases de creixement de la ciutat.
LA RESTAURACIÓ. EL CONVENT.–
Tot i que, després de les supressions, la restauració de la província carmelitana no es produeix fins el 1906, ja l’any 1896 s’havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona en una casa situada en el número 14 del carrer Canuda, a la vora del convent de les monges carmelites descalces, a qui pertanyia la propietat de l’immoble.
Els esforços dels carmelites aniran adreçats des d’un principi a bastir una casa conventual per allotjar-hi la comunitat que s’anava formant, com a pas previ a la construcció d’un Santuari del Carmel Descalç a Barcelona.
L’encàrrec del projecte del nou convent fou encomenat a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i la primera pedra va ser col.locada el 25 de març de l’any 1909. Aquest edifici, avui desaparegut, es trobava al carrer Roger de Llúria número 151, al costat de l’església actual. Tenia la planta de forma quadrada amb un gran claustre interior amb arcades sostingudes per fines columnes. La decoració era de rajola catalana, mosaic i motllures ceràmiques, obra de Lluís Bru i Saleles. La façana, d’estil modernista, tenia adosada la torre campanar d’estil neomudéjar, obra de la il.lusió de l’arquitecte Domènech i Estapà.
Acabada la guerra civil, en la qual el convent va ser incendiat, fou seu del Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia. A més, allotjà un col.legi per a l’escolania al servei del Santuari. Aquestes activitats perduraren fins l’any 1971. També fou durant un temps residència d’estudiants universitaris, però no va tenir èxit.
Finalment, per resolució del Consell Provincial, s’enderrocaren la torre i el convent, amb no poques protestes i plets, interns i externs, i es va vendre el solar. La comunitat ja residia llavors en el nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat el 9 d’abril de 1957. Aquest, és un edifici de set plantes i que per uns quants anys allotjà també el Col.legi de Teologia, pel que han passat alguns dels religiosos que ara ocupen diferents convents de la Província.
L’ESGLÉSIA.–
Un cop enllestit l’edifici del convent (1910) calia començar la construcció de l’església. S’enceta així una temporada de controvèrsies, possibilitats, discussions, canvis de projectes, d’arquitectes, d’empresaris... Edifici a la cantonada Llúria-Còrsega? A Llúria-Diagonal? Finalment, guanya aquesta darrera proposta i el 13 de juliol de 1913 es col.loca la primera pedra. Vuit anys després, gener de 1921, s’inaugura amb un acte de culte. Hi assisteixen l’alcalde la ciutat, el comandant de Marina, el Dr. Guillamet, bisbe de Barcelona, els bisbes d’Urgell i de Burgos, l’abat coadjutor de Montserrat, els provincials d’Andalusia, Aragó i València, i de Catalunya i Balears, el prior de la comunitat de València, el de Tarragona i el de la incipient comunitat de Badalona.
Els constructors cercaren inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic o bé modernista), cosa que es traduí en una construcció ben eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen l’inspiració bizantina i modernista dels artistes que les dissenyaren. Una recent reforma ha ennoblit la dignitat del temple. Mereix la pena una visita detallada.
CULTE I PASTORAL.–
S’establiren les confraries pròpies de l’orde, entre les que destacà la Setmana Devota. També es fundà una Associació d’Adoració del Santíssim Sagrament i l’Orde dels Cavallers del Carme. Aquests sortien a les processons del Carme i de la Setmana Santa, amb el pas del Sant Sopar, però amb el temps, desapareguts els Cavallers, s’ha perdut el rastre del pas.
En aquells temps eren molt solemnes els funerals que es feien en aquesta església: orgue, orquestra, coral d’homes, escolania, religiosos, sacerdots, etc. Es feia carrera de competència entre carmelites i caputxins, a banda i banda de l’obelisc de Diagonal-Passeig de Gràcia.
Eren molt concorregudes les misses dels diumenges, la del migdia concretament tenia molta anomenada per les prèdiques que deien els oradors que teníem a la província i a la casa: P. Serafí del Carmel, P. Carmel de la Immaculada... aquest amb les cèlebres peticions en bé dels pobres durant els diumenges d’abans de Nadal.
El convent de Barcelona és actualment seu de la Casa Provincial i Casa de Formació pels aspirants. Els religiosos estan dedicats plenament als fidels en el servei pastoral i d’església. Funcionen l’escola i grups de pregària, la catequesi d’infants, adolescents i adults, l’esplai, el “Casal Mestral” per a gent gran, la coral “Laroc”, Voluntaris i grup de Missions. Mensualment surt el butlletí RESSÓ amb notícies, pensament espiritual, horaris de festes...
RECORDANÇA.–
No voldria acabar aquesta exposició sense esmentar aquells religiosos que impulsaren i feren possible l’ingent obra superant mil vicissituds: P. Arcàngel de la Verge del Carme (Ramon Galofré i Solé) -d’ell els badalonins en poden tenir santa memòria ja que fou prior d’aquell convent i allí morí i fou enterrat– i el seu germà P. Martí de la Sagrada Família, el P. Ludovic dels Sagrats Cors i el P. Rafael del Nen Jesús, d’esperit artístic i delicat, ànima, crec jo, del conjunt artístic i ornamentació de l’obra.
Josep Ignasi Ullés
I undertook a post graduate in Unix at St. Patrick’s College about fifteen years ago and it was an interesting experience. A few days after completing the course the company that I worked for was purchased by Banta and I was made redundant as the new owners did not require Unix expertise. The post-graduate which was very expensive was sponsored and paid for by the EU and at the time I had believed that I was attending Maynooth University rather than St. Patrick’s because I did not know that they were not the same.
St Patrick's College is the "National Seminary for Ireland" (a Roman Catholic college), and a Pontifical University, located in the village of Maynooth, 24 km from Dublin, Ireland. In 2015-16 there were approximately 80 men studying for the priesthood at Maynooth, 60 resident seminarians and approximately 20 non residents. The college and seminary are often referred to as Maynooth College. The college was officially established as the Royal College of St Patrick by an Act of Grattan's Parliament in 1795. Thomas Pelham, the Secretary of State, introduced his Bill for the foundation of a Catholic college, and this was enacted by Parliament.
Degrees are awarded by the Pontifical University at Maynooth, which was established by a Pontifical Charter of 1896. The Pontifical Charter entitles the university to grant degrees in canon law, philosophy and theology. The college is associated with the separate Maynooth University.