View allAll Photos Tagged TP
Although preserved and displayed in a park, TP&W bay window caboose number 501 is literally unknown by most local railfans. Today, it is on display in Railside Park in Hopedale, IL. Why they chose to display it so far from the TP&W is beyond me.
Rear of the TP/8O keys showing the springs and part of the key catches (simple plastic clips that can be depressed carefully to allow the removal of the keys from the frame).
Slide purchased from Al Chione.
Copyright Disclaimer under Section 107 of the Copyright Act of 1976, allowance is made for “fair use” for the purposes such as criticism, comment, news reporting, teaching, scholarship, and research. Fair use is a use permitted by copyright statute that might otherwise be infringing. Non-profit, educational or personal use tips the balance in favor of fair use.
Side profile of the rear of the TP/8O keyboard showing the bubble contacts on the PCB, the two actuators from the key allowing velocity to be measured, and the springs / hinge at the back of the key. Note the extra piece of rubber with a semi-spherical cup shape under the middle of the key - this provides extra resistance as the key is depressed which suddenly gives way, simulating the feel of a tracker action organ (to some degree at least!).
Sant Esteve de Canapost (Baix Empordà), Necròpoli medieval i Absis de l'Església, un trapezoidal (Pre-Romànic) i l'altre semicircular (Romànic).
Sant Esteve de Canapost és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
Segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet i ja és esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia. A mitjans del segle XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.
Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis. La comunicació entre ambdues naus es fa a través de tres arcs adovellats de mig punt.
La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del campanar. Aquesta nau està coberta amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta transversal del creuer és de ferradura. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboïdals.
La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Està coberta per una volta de canó i el tram presbiteral que condueix a l'absis queda cobert amb una volta de quart d'esfera. L'absis és ornamentat amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises.
La nau més antiga té dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus spicatum. La porta de ponent es va obrir en època barroca.
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.
Una rosassa es va començar a construir en època gòtica, però no es va acabar. Es pot observar actualment darrera els absis, a terra, d'exposició.
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Canapost
Sant Esteve de Canapost es una iglesia románica situada en el centro del núcleo de Canapost, en el Baix Empordà. Durante las últimas obras de restauración, aparecieron restos de pinturas murales y se encontraron sepulturas de época medieval en el cementerio.
Al parecer había sido dedicado a San Cleto y ya es mencionada en 1019, cuando la sede gerundense recibió un alodio situado en la parroquia. A mediados del siglo XIII pasó a ser sufragánea de la parroquia de San Esteban de Peratallada, condición que actualmente aún mantiene.
Se trata, en realidad de dos templos de planta rectangular que se comunican por dentro, uno más arcaico, prerrománico del siglo IX o X en el lado sur, y otro de románico del siglo XI al lado norte. Ambas naves están copas al este por sendas ábside. La comunicación entre ambas naves se hace a través de tres arcos adintelados de medio punto.
La nave prerrománica está encabezada por un ábside trapezoidal y transepto elevado, sobre el que se sustenta en parte la torre del campanario. Esta nave está cubierta con una bóveda de cañón hecha con rocalla mezclado con mortero, mientras que la vuelta transversal del crucero es de herradura. El ábside está iluminado por el centro por una ventana de derrame y destaca por ser uno de los pocos de su época que ha conservado la cornisa un friso decorado geométricamente con relieves romboidales.
La nave románica tiene el ábside semicircular con una ventana de una derrame. Está cubierta por una bóveda de cañón y el tramo presbiteral que conduce al ábside queda cubierto con una bóveda de cuarto de esfera. El ábside es adornado con arcos ciegos que se apoyan sobre ménsulas lisas.
La nave más antigua tiene dos puertas. La primitiva, junto a mediodía, es adintelada y con dos arcos de medio punto en gradación. En este muro se pueden observar hileras de opus spicatum. La puerta de poniente se abrió en época barroca.
El elemento más notable del conjunto es el campanario inacabado. Se levantó en el siglo XII con estilo lombardo. El segundo piso, enmarcando unas ventanas de medio punto, es adornado por unas arquerías ciegas con ménsulas esculpidas y un friso de dientes de sierra.
Un rosetón se empezó a construir en época gótica, pero no se acabó. Se puede observar actualmente detrás de los ábsides, en el suelo, de exposición ..
The underside of the TP/8L keyboard, showing some of the diode matrix and metal chassis, but also the underside of the key which contain the weights.
The weights are quite well hidden on the white keys as the ends of the keys are exposed - Fatar has chosen to hide them inside a wedge that forms the inside of the diving board key shape, but on the black notes they are hidden in plastic pillars that descend from the key plastic. The plastic used on the black note pillars is slightly more substantial than on the TP/8O.
After a cold walk through the timber in the winter of 1997, I caught TP&W 2017 leading the eastbound #13814 (Galesburg to Peoria Local) across Kickapoo Creek, MilePost 44.25, on the BNSF Peoria Sub.