View allAll Photos Tagged Seghers,
Le indicazioni per arrivare al luogo in cui lasciare l'auto sono semplici. Percorrendo la statale 445 che da Lucca si dirige verso Castelnuovo di Garfagnana, si dovrà svoltare al bivio a sinistra per il paese di Fabbriche di Vallico, che si trova nella valle del fiume Turrite Cava, affluente del Serchio.
Dopo avere imboccato questa strada, passerà sotto alcune strette gallerie, accanto ad un lago artificiale, in cima al quale c'è un ristorante. Dopo due km s'incontreranno, a sinistra, una cartiera, una segheria e, quasi accanto, una casa. La parete ed il punto da cui sgorga il ruscello del Salto della Pendolina, si trovano alle sue spalle. Alla fine del rettilineo, c'è un ponte, e uno spiazzo a destra dove lasciare l’auto.
Le indicazioni per arrivare al luogo in cui lasciare l'auto sono semplici. Percorrendo la statale 445 che da Lucca si dirige verso Castelnuovo di Garfagnana, si dovrà svoltare al bivio a sinistra per il paese di Fabbriche di Vallico, che si trova nella valle del fiume Turrite Cava, affluente del Serchio.
Dopo avere imboccato questa strada, passerà sotto alcune strette gallerie, accanto ad un lago artificiale, in cima al quale c'è un ristorante. Dopo due km s'incontreranno, a sinistra, una cartiera, una segheria e, quasi accanto, una casa. La parete ed il punto da cui sgorga il ruscello del Salto della Pendolina, si trovano alle sue spalle. Alla fine del rettilineo, c'è un ponte, e uno spiazzo a destra dove lasciare l’auto.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
De ultieme foto van mijn leven is er eentje net voor de dood: jongste broer rechts) bezoekt zijn oudere broer (links), door ziekte geveld, op zijn sterfbed, enkele dagen voor zijn dood. Hij neemt afscheid met een stuk taart. Ik (zoon van de jongste broer) drink me moed in en besluit toch om dit emotionele moment op de gevoelige plaat te vereeuwigen. Het wit van de tafel is de scheidingslijn tussen hemel, taart, bier en de dood.
Tussen tafel en zetel loopt de Styx, de oversteekplaats naar het hiernamaals.
Stille getuigen, de gordijnen, hangen er bij als rouwdoeken. De vale kleuren van het vagevuur waren al rond ...
Gie Luyten (°1963) was 30 jaar lang radio- en tv-medewerker en presentator bij de vrt en startte zijn medewerking bij de radio, BRT 2 Omroep Brabant, in programma’s met Zaki (‘Zondag om tien’ en ‘De kleinste keuze’ 1974 tot 1980). Nadien presenteerde hij programma’s over strips bij Omroep Limburg samen met Christel Van Dyck en Rita Jaenen (1980 tot 1991).
Hij was ook actief als songschrijver en componist en schreef muziek en tekst voor meer dan 90 songs voor o.a. Nicole en Hugo, Salim Seghers, Bobby Prins en Yves Segers. Met ‘Telephone twist’ gezongen door White Walker stond hij in 1980 zes weken genoteerd in de Ultratop 50 en behaalde een gouden plaat. Hij kreeg platina voor ‘Driving Lady’, filmmuziek (Discmund, Hamburg). Hij kreeg verscheidene cameo’s in stripverhalen, o.a. een hoofdrol in de reeks Jerom (Studio Vandersteen), album 30, Pipo tovenaar. Momenteel is hij beeldend kunstenaar samen met zijn vrouw Monique De Ceulaer.
They suffered the death in the resistance against injustice and violence!
Special complexes
Resistance Fighters
Memorial for Members of the Resistance
A towering cross made of rolled steel profiles and a stone block remind resistance fighters who were murdered by the Nazis. The stone bears the names of Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher and Hans Ludwig Sierks. They were involved in the failed assassination attempt on Adolf Hitler on July 20, 1944 and imprisoned in Lehrter Street. In the night of 22 April 23 to 23 April, 1945 they were killed by a command of the SS in a nearby park complex. Beyond that is remembered to Dietrich Bonhoeffer and Hans von Dohnanyi who were killed in the concentration camps Flossenbürg and Sachsenhausen, as well as to Justus Delbrück who experienced the end of the war but shortly afterwards died in Russian captivity.
In the immediate vicinity of this memorial a tablet indicates a mass grave of 64 partly unknown people who were killed around the cemetery in the last days of World War II.
Academy of Arts
For a small, bounded by low hedges area the Academy of Arts has acquired the rights to use. Here members of the Academy are buried, among others, the graphic artist and painter René Graetz, the writer Anna Seghers, the poet Erich Arendt. Here lies also Lin Jaldati - this is the stage name of a born in Amsterdam Jew who managed to survive in three concentration camps; after the liberation she was successful as a dancer and a singer of Jewish songs.
Sie erlitten den Tod im Widerstand gegen Unrecht und Gewalt!
Besondere Anlagen
Widerstandskämpfer
Gedenkstätte für Widerstandskämpfer
Ein hochaufragendes Kreuz aus Walzstahlprofilen und ein Steinquader erinnern an Widerstandskämpfer, die von den Nationalsozialisten ermordet wurden. Der Stein trägt die Namen von Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher und Hans Ludwig Sierks. Sie waren am missglückten Attentat auf Adolf Hitler am 20. Juli 1944 beteiligt und in der Lehrter Straße inhaftiert worden. In der Nacht vom 22. zum 23. April 1945 wurden sie von einem Kommando der SS in einer nahe gelegenen Parkanlage umgebracht. Erinnert wird darüber hinaus an Dietrich Bonhoeffer und Hans von Dohnanyi, die in den Konzentrationslagern Flossenbürg bzw. Sachsenhausen getötet wurden, sowie an Justus Delbrück, der das Kriegsende erlebte, aber wenig später in russischer Haft starb.
In unmittelbarer Nähe dieser Gedenkstätte weist eine Schrifttafel auf ein Massengrab von 64 zum Teil Unbekannten hin, die in den letzten Tagen des Zweiten Weltkrieges in der Umgebung des Friedhofs ums Leben kamen.
Akademie der Künste[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
Für einen kleinen, von niedrigen Hecken begrenzten Bereich hat die Akademie der Künste die Nutzungsrechte erworben. Hier sind Mitglieder der Akademie begraben, unter anderen der Grafiker und Maler René Graetz, die Schriftstellerin Anna Seghers, der Lyriker Erich Arendt. Hier ruht auch Lin Jaldati – dies ist der Künstlername einer in Amsterdam geborenen Jüdin, der es gelang, in drei Konzentrationslagern zu überleben; nach der Befreiung war sie als Tänzerin und als Sängerin jüdischer Lieder erfolgreich.
de.wikipedia.org/wiki/Friedhof_der_Dorotheenst%C3%A4dtisc...
The city in the country
The Kanaal Site of an old malting complex along the Albert Canal in Wijnegem near Antwerp Belgium is found to be the ideal setting for new living concepts. The former industrial context, with its cavernous and labyrinthine spaces, proves to be a surprisingly apt situation for apartments and lofts that are all different from each other and commercial space for the firm of Axel Vervoordt, a renowned design and antique dealer. They are situated in the former silo's of 10 storeys high by Seghers and Beel architects. Cube apartments by Bogdan and Van Broeck Architects; the remodelled former warehouses by Coussée and Goris Architects.
Magnan (Jean-Marie)
Genet (Jean)
Essai sur Jean Genet par Jean-Marie Magnan, bibliographie, portraits - numéro 148 de cette collection
Pierre Seghers , Poètes d'Aujourd'hui Ferce sur Sarthe, France 1966. Broché , sous couverture illustré d'une photographie de Jean Genet In-8 carré 1 vol. - 191 pages. 8 planches hors-texte
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
resti di una civiltà del legno. Sembrano passati mille anni, ma "la siee" , la segheria, come si chiama in carnico, è abbandonata da appena 40 anni. Con rammarico, ricordiamo l'Italia che era, e speriamo si possa tormare indietro di 50 anni.
KIEV 88
Volna3 80mm f2,8
fomapan 400 in r09 1+25
Workshop room planning based on participants' preferences, room sizes and translation needs: the rooms at ver.di HQ are named after writers and artists (the former media union IG Medien, including the German association of writers, was one of the five founders of ver.di) such as Paul Klee, Pablo Picasso, Frida Kahlo, Virginia Woolf, Heinrich Böll, Anna Seghers, Georg Grosz, Käthe Kollwitz, Otto Dix, Ingeborg Drewitz, Bertolt Brecht...
Le indicazioni per arrivare al luogo in cui lasciare l'auto sono semplici. Percorrendo la statale 445 che da Lucca si dirige verso Castelnuovo di Garfagnana, si dovrà svoltare al bivio a sinistra per il paese di Fabbriche di Vallico, che si trova nella valle del fiume Turrite Cava, affluente del Serchio.
Dopo avere imboccato questa strada, passerà sotto alcune strette gallerie, accanto ad un lago artificiale, in cima al quale c'è un ristorante. Dopo due km s'incontreranno, a sinistra, una cartiera, una segheria e, quasi accanto, una casa. La parete ed il punto da cui sgorga il ruscello del Salto della Pendolina, si trovano alle sue spalle. Alla fine del rettilineo, c'è un ponte, e uno spiazzo a destra dove lasciare l’auto.
In his youth Gerard Seghers was at the very forefront of the Northern Caravaggesque movement, a pioneer of an exciting new international style. After completing his studies, most likely in the studio of Abraham Janssens or possibly with Hendrick van Balen, he departed for Italy in 1611 or 1612. Arriving in Rome, he would have found a city in the most staggering period of artistic flux. Caravaggio had died in 1610, but his presence would have still been immediately apparent in the very fashionable works of his closest follower Bartolomeo Manfredi (who had arrived in the city circa 1605). Manfredi was at the height of his fame when Seghers arrived in Rome and the latter was to fall strongly under the spell of the older artist. There are very clear references in his compositions to those of Manfredi, with his fierce use of chiaroscuro and intimate secular scenes often illuminated solely by candlelight. The present lot should be compared to the Cardplayers in the Regional Art Museum Irkutsk,1 but more particularly to the Saint Cecilia, listed by Bieneck as location unknown, where Seghers revisits the nocturnal composition with a central female singer framed by figures (in this case angels).
While in Italy Seghers had been requested to buy paintings for the stock of the art dealers Pieter Goetkint and his son Anton; like his Dutch counterpart Gerrit van Honthorst, who was in Italy at the same time, Seghers was profoundly influenced by the popularity of the Caravaggisti, quickly adopting this new style and importing it back to his homeland both in the shape of his own paintings and those he purchased in Rome for Goetkint. Bieneck suggests a very sensible dating for the present picture between circa 1620 and 1624, shortly after the artist's return to Antwerp from Spain, where he had worked briefly in the court of Philip III, and before Seghers began to paint in a more Rubensian manner.
Source: Sotheby’s
www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2008/old-master-p...
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
Visita del Presidente del Pefc Internazionale, Bill Street, all'IFA, azienda specializzata nella realizzazione di sedie in legno certificato Pefc.
Domenica 29 dicembre 2013 ore 16
Segheria Veneziana, Sega di Terragnolo
presentazione del volume
La montagna dal cuore di perla
di Marco Lando, Sara Maino, Michelangelo Spagnolli
Edizioni Osiride 2013
mainosara.wordpress.com/2013/12/21/la-montagna-dal-cuore-...
Foto Luca Fornasa
Olieverf op doek
Seghers was een lekenbroeder van de order der Jezuïeten, waarvan de leden geen eigen inkomen mochten hebben. Daarom gaf hij zijn schilderijen weg in plaats van ze te verkopen. Zijn bloemstillevens waren uiterst geliefd en hingen in de galerijen van talrijke Europese hoven. Vaak werd de afbeelding van de Maagd Maria in het midden van dergelijke bloemenarrangementen door een andere kunstenaar geschilderd, wat misschien ook bij dit schilderij het geval is.
Groninger Museum
tentoonstelling: Het geheim van Dresden.