View allAll Photos Tagged Seghers,
Isabella’s Room
Teatro Palamostre - Udine
21 gennaio 2012 [Teatro Contatto] ore 21
di Jan Lauwers
con Viviane De Muynck, Anneke Bonnema, Benoît Gob, Hans Petter Dahl, Maarten Seghers, Julien Faure, Yumiko Funaya, Sung-Im Her e Misha Downey
una produzione Jan Lauwers & Needcompany
Daniel Seghers (1590-1661) and Hendrik van Balen (1575-1632) - Garland of flowers with St Ignatius, before 1625
Melese Pierre
Beckett
Seghers Paris, 1969, in-12 carré br., couv. illustrée. Coll. Théâtre de tous les temps. 191pp. Contient des Textes de Beckett, points de vue critique, témoignages, chronologie, répertoire des uvres, bibliographie, illustrations. 4pp. d'illustrations en noir et blanc hors-texte.
Le indicazioni per arrivare al luogo in cui lasciare l'auto sono semplici. Percorrendo la statale 445 che da Lucca si dirige verso Castelnuovo di Garfagnana, si dovrà svoltare al bivio a sinistra per il paese di Fabbriche di Vallico, che si trova nella valle del fiume Turrite Cava, affluente del Serchio.
Dopo avere imboccato questa strada, passerà sotto alcune strette gallerie, accanto ad un lago artificiale, in cima al quale c'è un ristorante. Dopo due km s'incontreranno, a sinistra, una cartiera, una segheria e, quasi accanto, una casa. La parete ed il punto da cui sgorga il ruscello del Salto della Pendolina, si trovano alle sue spalle. Alla fine del rettilineo, c'è un ponte, e uno spiazzo a destra dove lasciare l’auto.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
Canon EOS 450 D - EOS Digital Rebel XSi - FISH EYE DIGITAL KING LENS OPTICS.
Sembra un Caterpillar come altri, in realtà sulla parte frontale ha un paio di robuste forche per trasportare grandi tronchi. La peculiarità maggiore è che è stato prodotto nel 1968, di fatto ha 42 anni. Non si può dire che non sia un oggetto robusto. Mi pare un ottima pubblicità per la Caterpillar...
Ligabue - Piccola città eterna
Un ringraziamento alla Segheria Bert Lorenzo,10040 ALMESE (TO) - V. Della Michela, 45, nella persona di Paola e di suo papà. Ho potuto fare diversi scatti interessanti.
The city in the country
The Kanaal Site of an old malting complex along the Albert Canal in Wijnegem near Antwerp Belgium is found to be the ideal setting for new living concepts. The former industrial context, with its cavernous and labyrinthine spaces, proves to be a surprisingly apt situation for apartments and lofts that are all different from each other and commercial space for the firm of Axel Vervoordt, a renowned design and antique dealer. They are situated in the former silo's of 10 storeys high by Seghers and Beel architects. Cube apartments by Bogdan and Van Broeck Architects; the remodelled former warehouses by Coussée and Goris Architects.
The Belgian airforce display team, the Red Devils, above Uckfield to mark the sacrifice of Eugene Seghers in World War 2
Visita alla segheria della Magnifica Comunità di Fiemme.
Ziano di Fiemme.
10 dicembre 2013
Foto di Emanuele Caposciutti
Stand Pefc realizzato ad Ovaro, ai piedi del Monte Zoncolan, in occasione della penultima tappa del Giro 2014, la Maniago-Monte Zoncolan.
The Belgian airforce display team, the Red Devils, above Uckfield to mark the sacrifice of Eugene Seghers in World War 2
They suffered the death in the resistance against injustice and violence!
Special complexes
Resistance Fighters
Memorial for Members of the Resistance
A towering cross made of rolled steel profiles and a stone block remind resistance fighters who were murdered by the Nazis. The stone bears the names of Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher and Hans Ludwig Sierks. They were involved in the failed assassination attempt on Adolf Hitler on July 20, 1944 and imprisoned in Lehrter Street. In the night of 22 April 23 to 23 April, 1945 they were killed by a command of the SS in a nearby park complex. Beyond that is remembered to Dietrich Bonhoeffer and Hans von Dohnanyi who were killed in the concentration camps Flossenbürg and Sachsenhausen, as well as to Justus Delbrück who experienced the end of the war but shortly afterwards died in Russian captivity.
In the immediate vicinity of this memorial a tablet indicates a mass grave of 64 partly unknown people who were killed around the cemetery in the last days of World War II.
Academy of Arts
For a small, bounded by low hedges area the Academy of Arts has acquired the rights to use. Here members of the Academy are buried, among others, the graphic artist and painter René Graetz, the writer Anna Seghers, the poet Erich Arendt. Here lies also Lin Jaldati - this is the stage name of a born in Amsterdam Jew who managed to survive in three concentration camps; after the liberation she was successful as a dancer and a singer of Jewish songs.
Sie erlitten den Tod im Widerstand gegen Unrecht und Gewalt!
Besondere Anlagen
Widerstandskämpfer
Gedenkstätte für Widerstandskämpfer
Ein hochaufragendes Kreuz aus Walzstahlprofilen und ein Steinquader erinnern an Widerstandskämpfer, die von den Nationalsozialisten ermordet wurden. Der Stein trägt die Namen von Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher und Hans Ludwig Sierks. Sie waren am missglückten Attentat auf Adolf Hitler am 20. Juli 1944 beteiligt und in der Lehrter Straße inhaftiert worden. In der Nacht vom 22. zum 23. April 1945 wurden sie von einem Kommando der SS in einer nahe gelegenen Parkanlage umgebracht. Erinnert wird darüber hinaus an Dietrich Bonhoeffer und Hans von Dohnanyi, die in den Konzentrationslagern Flossenbürg bzw. Sachsenhausen getötet wurden, sowie an Justus Delbrück, der das Kriegsende erlebte, aber wenig später in russischer Haft starb.
In unmittelbarer Nähe dieser Gedenkstätte weist eine Schrifttafel auf ein Massengrab von 64 zum Teil Unbekannten hin, die in den letzten Tagen des Zweiten Weltkrieges in der Umgebung des Friedhofs ums Leben kamen.
Akademie der Künste[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
Für einen kleinen, von niedrigen Hecken begrenzten Bereich hat die Akademie der Künste die Nutzungsrechte erworben. Hier sind Mitglieder der Akademie begraben, unter anderen der Grafiker und Maler René Graetz, die Schriftstellerin Anna Seghers, der Lyriker Erich Arendt. Hier ruht auch Lin Jaldati – dies ist der Künstlername einer in Amsterdam geborenen Jüdin, der es gelang, in drei Konzentrationslagern zu überleben; nach der Befreiung war sie als Tänzerin und als Sängerin jüdischer Lieder erfolgreich.
de.wikipedia.org/wiki/Friedhof_der_Dorotheenst%C3%A4dtisc...
Segher's a meanie; he sent me this neat "savegame" for Zelda, and I ran it and instead of giving me a secret character it made my Wii crash and spew this out my USBGecko. :(
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
The city in the country
The Kanaal Site of an old malting complex along the Albert Canal in Wijnegem near Antwerp Belgium is found to be the ideal setting for new living concepts. The former industrial context, with its cavernous and labyrinthine spaces, proves to be a surprisingly apt situation for apartments and lofts that are all different from each other and commercial space for the firm of Axel Vervoordt, a renowned design and antique dealer. They are situated in the former silo's of 10 storeys high by Seghers and Beel architects. Cube apartments by Bogdan and Van Broeck Architects; the remodelled former warehouses by Coussée and Goris Architects.
Fred Stein, Portraits om immigrants in Paris: (Emigre community in Paris, 1934-1937) Upper row: Arthur Koestler, Egon Erwin Kish, Tristan Tzara, Arnold Zweig
Middle row: Le Corbusier, Bertold Brecht, Anna Seghers and Alfred Kantorowicz
Lower row: Klaus Mann, Gerda Taro, Boris Pasternak, Gustav Regler, Ilya Ehrenburg, Andre Malraux and again Andre Malraux.
Seen at the exhibition Photographer in Exile. Fred Stein. Dresden, Paris, New York. Jewish Historical Museum Amsterdam, 9 July-21 November 2021.
Le indicazioni per arrivare al luogo in cui lasciare l'auto sono semplici. Percorrendo la statale 445 che da Lucca si dirige verso Castelnuovo di Garfagnana, si dovrà svoltare al bivio a sinistra per il paese di Fabbriche di Vallico, che si trova nella valle del fiume Turrite Cava, affluente del Serchio.
Dopo avere imboccato questa strada, passerà sotto alcune strette gallerie, accanto ad un lago artificiale, in cima al quale c'è un ristorante. Dopo due km s'incontreranno, a sinistra, una cartiera, una segheria e, quasi accanto, una casa. La parete ed il punto da cui sgorga il ruscello del Salto della Pendolina, si trovano alle sue spalle. Alla fine del rettilineo, c'è un ponte, e uno spiazzo a destra dove lasciare l’auto.
resti di una civiltà del legno. Sembrano passati mille anni, ma "la siee" , la segheria, come si chiama in carnico, è abbandonata da appena 40 anni. Con rammarico, ricordiamo l'Italia che era, e speriamo si possa tormare indietro di 50 anni.
KIEV 88
Volna3 80mm f2,8
fomapan 400 in r09 1+25
They suffered the death in the resistance against injustice and violence!
Special complexes
Resistance Fighters
Memorial for Members of the Resistance
A towering cross made of rolled steel profiles and a stone block remind resistance fighters who were murdered by the Nazis. The stone bears the names of Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher and Hans Ludwig Sierks. They were involved in the failed assassination attempt on Adolf Hitler on July 20, 1944 and imprisoned in Lehrter Street. In the night of 22 April 23 to 23 April, 1945 they were killed by a command of the SS in a nearby park complex. Beyond that is remembered to Dietrich Bonhoeffer and Hans von Dohnanyi who were killed in the concentration camps Flossenbürg and Sachsenhausen, as well as to Justus Delbrück who experienced the end of the war but shortly afterwards died in Russian captivity.
In the immediate vicinity of this memorial a tablet indicates a mass grave of 64 partly unknown people who were killed around the cemetery in the last days of World War II.
Academy of Arts
For a small, bounded by low hedges area the Academy of Arts has acquired the rights to use. Here members of the Academy are buried, among others, the graphic artist and painter René Graetz, the writer Anna Seghers, the poet Erich Arendt. Here lies also Lin Jaldati - this is the stage name of a born in Amsterdam Jew who managed to survive in three concentration camps; after the liberation she was successful as a dancer and a singer of Jewish songs.
Sie erlitten den Tod im Widerstand gegen Unrecht und Gewalt!
Besondere Anlagen
Widerstandskämpfer
Gedenkstätte für Widerstandskämpfer
Ein hochaufragendes Kreuz aus Walzstahlprofilen und ein Steinquader erinnern an Widerstandskämpfer, die von den Nationalsozialisten ermordet wurden. Der Stein trägt die Namen von Klaus Bonhoeffer, Hans John, Richard Kuenzer, Carl Adolf Marks, Wilhelm zur Nieden, Friedrich Justus Perels, Rüdiger Schleicher und Hans Ludwig Sierks. Sie waren am missglückten Attentat auf Adolf Hitler am 20. Juli 1944 beteiligt und in der Lehrter Straße inhaftiert worden. In der Nacht vom 22. zum 23. April 1945 wurden sie von einem Kommando der SS in einer nahe gelegenen Parkanlage umgebracht. Erinnert wird darüber hinaus an Dietrich Bonhoeffer und Hans von Dohnanyi, die in den Konzentrationslagern Flossenbürg bzw. Sachsenhausen getötet wurden, sowie an Justus Delbrück, der das Kriegsende erlebte, aber wenig später in russischer Haft starb.
In unmittelbarer Nähe dieser Gedenkstätte weist eine Schrifttafel auf ein Massengrab von 64 zum Teil Unbekannten hin, die in den letzten Tagen des Zweiten Weltkrieges in der Umgebung des Friedhofs ums Leben kamen.
Akademie der Künste[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
Für einen kleinen, von niedrigen Hecken begrenzten Bereich hat die Akademie der Künste die Nutzungsrechte erworben. Hier sind Mitglieder der Akademie begraben, unter anderen der Grafiker und Maler René Graetz, die Schriftstellerin Anna Seghers, der Lyriker Erich Arendt. Hier ruht auch Lin Jaldati – dies ist der Künstlername einer in Amsterdam geborenen Jüdin, der es gelang, in drei Konzentrationslagern zu überleben; nach der Befreiung war sie als Tänzerin und als Sängerin jüdischer Lieder erfolgreich.
de.wikipedia.org/wiki/Friedhof_der_Dorotheenst%C3%A4dtisc...
The city in the country
The Kanaal Site of an old malting complex along the Albert Canal in Wijnegem near Antwerp Belgium is found to be the ideal setting for new living concepts. The former industrial context, with its cavernous and labyrinthine spaces, proves to be a surprisingly apt situation for apartments and lofts that are all different from each other and commercial space for the firm of Axel Vervoordt, a renowned design and antique dealer. They are situated in the former silo's of 10 storeys high by Seghers and Beel architects. Cube apartments by Bogdan and Van Broeck Architects; the remodelled former warehouses by Coussée and Goris Architects.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.
Dijous 25 d'octubre 2012
CARTA A LA MEVA GERMANA
Lettre à ma soeur. Algèria / França, 2006. 68 min. VO àrab amb subtítols en castellà.
Direcció i realització: Habiba Djahnine
Guió: Habiba Djahnine
Gènere: Documental
Producció: Leila Habchi y Benoît Prin
Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad
So: Benoît Prin y Farid Kortbi
Música Moussa Selkh
Muntatge: Benoît Prin
Produït per: Momento !, Etouchane, Polygone Etoilé.
Enllaç d’interés: www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-...
carta-hermana/211062.html
Sinopsi
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel-mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacre de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?”
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i Memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de França i Algèria i d’una col·lecció poètica, Outre-Mort (Més enllà de la mort) de l'editorial El- Ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia Je est un aute de l'editorial Seghers.