View allAll Photos Tagged Miret
365 project. Ce dimanche était une journée très particulière, puisque j'ai suivi de l'intérieur une battue aux sangliers... 12h dans la forêt entourée de chasseurs, j'en ai pris plein les mirettes et j'ai ainsi pu découvrir un aspect de la vie de mon pays, un aspect que je ne connaissais que de ce qu'on m'en racontait. C'était très riche ! Sur l'image, mon voisin Jean, qui m'a pris sous son aile. Un sacré chasseur !
Kirén Miret presenta su libro titulado De los pies apestosos a las papas fritas y otras cuiriosidades, acompañada por Carmen Villoro (a su izquierda) y Armando Vega-Gil (a su derecha) en el marco de la 26 Feria Internacional del Libro. Guadalajara, Jalisco, 25.Nov.2012 © FIL/ Paola Villanueva Bidault.
PIRATE BRETON
Drapeau "Pirate breton"
Motif original "Pirate breton", modèle déposé par Disuj.
Pour une Bretagne belle et rebelle !
----------------------------------------------
MORLAER BREIZH
Banniel "Morlaer Breizh"
Tresadenn orin « morlaer breizh » gwirioù miret gant Disuj.
Evit ur vro kaer ha disuj !
----------------------------------------------
BRETON PIRATE
Breton pirate flag
Original “Breton Corsair”, patented design by Disuj.
Be Breton, be a rebel !
----------------------------------------------
www.facebook.com/pages/DISUJ-Drapeau-Pirate-breton-Bannie...
Un enchaînement remarquable qui visite quelques joyaux du Beaujolais des Pierres dorées.
A ranger dans la catégorie 75% bitume, et 18 Km de beau gravel sur chemins de vignes, voie du tacot et bois d'Alix .....
L'énumération des villages et hameaux traversés suffit à elle seule : Civrieux d'Azergues, Chazay d'Azergues, Saint-Pierre, Charnay, Bagnols , Theizé, Ville-sur-Jarnioux, Saint-Roch, Jarnioux, Liergues, les bois d'Alix , retour à Charnay; Belmont d'Azergues, Lozanne .....
On en prend plein les mirettes: Corps de ferme, d'exploitation viticole, croix de chemins, lavoirs restaurés .... et les vignes .... les châteaux et clochers .... Très très beau !!
I found an old embroidered linen tablecloth (130 x 160 cm) from second-hand store. I was surprised when I saw at home that piece of flower-chaplet is not finished. Needle and yarn was sticked in the fabric too!!! The original grey-brown-ivory colours are so calm and elegant, but finally I desided not to try to copy the original colours. I made the last piece of embroidery more colourful. Don't you feel that life in the past (more than 30 years ago) was black-and-white (like in old photos) and present (your life) is more variegated?
Here are some pics before: haarber.blogspot.com/2009/11/vaartused-pikem-lugemine.html
Photo by Roosamamma (Miret Tuur)
Drapeau pirate breton à Nantes.
Banniel morlaer Breizh e Naoned.
Breton pirate flag in Nantes.
PIRATE BRETON
Drapeau "Pirate breton"
Motif original "Pirate breton", modèle déposé par Disuj.
Pour une Bretagne belle et rebelle !
----------------------------------------------
MORLAER BREIZH
Banniel "Morlaer Breizh"
Tresadenn orin « morlaer breizh » gwirioù miret gant Disuj.
Evit ur vro kaer ha disuj !
----------------------------------------------
BRETON PIRATE
Breton pirate flag
Original “Breton Corsair”, patented design by Disuj.
Be Breton, be a rebel !
----------------------------------------------
www.facebook.com/pages/DISUJ-Drapeau-Pirate-breton-Bannie...
Vuela hasta este sitio / Fly to this location
(Precisa / requires Google Earth)
Ver en GoogleMaps / See in GoogleMaps
Puente construido en la bocana de la Ría de Betanzos, entre los años 1939 y 1942, por el prestigioso ingeniero Eduardo Torroja. El empleo de hormigón armado supuso una gran novedad en su momento, pues era la primera vez que se utilizaba este material por estas tierras para una obra de semejantes dimensiones. Lo más característico de este puente es un gran arco central que le confiere a la par delicadeza y majestuosidad. Desde el puente se contemplan espectaculares panorámicas de la ría; particularmente singulares son las nocturnas. turgalicia
Se trata del ingeniero Eduardo Torroja Miret, considerado según se lee en la wikipedia el máximo especialista mundial en su época en construcciones de hormigón. Su hijo José Antonio Torroja Cavanillas, también destacado ingeniero (Premio Nacional de Ingeniería Civil en 2007), es el padre de Ana Torroja (Mecano). Leo en wikipedia una frase del padre: "He pasado a ser el hijo de mi padre al padre de mi hija"
Eduardo Torroja Miret en wikipedia
Un formidable partage d'affut avec corin'Jones, ... plein les mirettes encore une fois!
Spatule blanche - Platalea leucorodia (Domaine Des Oiseaux - Ariège, 09) 19-Mai-2012 #2
[Observatoire de la Bécassine]
Es desconeixen, ara per ara, dades documentals que puguin aportar el coneixement suficient sobre els mecanismes de transmissió de la propietat d’aquest castell al llarg del segle XII. Tot i això, sabem que el 1196 Gombau d’Oluja empenyorà les rendes del “castrum et villam de Loraco” als templers.
D’altra banda, segons apunta J. Miret i Sans, els hospitalers degueren establir una de les seves cases al poble de Llorac, car hi ha referència documental que l’any 1202 un tal Bernat de Fillol feu donació del seu cos perquè fos soterrat a la “domus hospitali de Lorag”; posteriorment, aquesta casa hospitalera s’integrà a la batllia de la comanda de Cervera.
A mitjan segle XIII, l’any 1245, Marquesa, filla de Ramon de Cervera i Miracle d’Urgell, i vídua de Guillem de Guardiolada, va voler professar com a religiosa de l’orde de l’Hospital. Llavors, el capítol dels hospitalers concedí a Marquesa i a la comunitat que l’acompanyés la casa de Cervera, juntament amb els drets i rèdits de diversos castells, entre els quals es fa menció del “castrum de Lorach”.
Tanmateix, al segle XIV, el lloc de Llorac, amb el seu castell, formava part del patrimoni reial, car el rei Pere III el va vendre l’any 1342 a Francesc Alenyà, juntament amb el lloc i castell de la Cirera, pel preu de 12 000 sous. Ambdós indrets continuaven vint anys més tard en mans d’aquesta mateixa família, ja que consta que l’any 1361 en tenia la propietat Guiamó Alenyà, veí de Montblanc, el qual encara figura com a senyor de Llorac i de Cirera en el fogatjament dels anys 1365-70.
A partir del segle XVI la vila de Llorac pertanyé a la família Guimerà, la qual tingué la potestat sobre l’indret fins a la fi de l’antic règim. (EPF)
Castell
Del castell de Llorac es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana meridional es devia ensorrar i ha estat totalment refeta. Mentre que la paret nord és rectilínia, la paret sud, actualment, fa un lleuger angle obtús, que no sabem pas si existia quan es va construir l’edifici. Actualment la paret nord té una alçada d’uns 6 m. La coberta és d’un sol vessant.
El mur septentrional té una longitud de 19 m. Tot ell és fet amb uns carreus més aviat petits, lleugerament escairats i col·locats en filades; algunes de les pedres són molt estretes (semblen lloses), d’altres són més quadrades. És un aparell que trobem en moltes construccions de la regió de la Segarra. El gruix d’aquesta paret és de 100 cm. A la banda oest veiem algunes finestretes o espitlleres. A uns 2 m del terra exterior actual, en veiem una, formada per quatre lloses (una a dalt, una altra a baix i una a cada banda). Uns 3 m més amunt n’hi ha dues més.
El mur est en part ha estat refet. En aquesta façana sembla que, a peu pla, s’obria el portal principal. Aquesta porta, ara tapiada, devia ésser acabada amb un arc de mig punt compost de diverses dovelles, que actualment han desaparegut. A 7,6 m de l’angle NE hi ha el caire SE, a la part baixa refet; en part és, però, original. Els carreus dels angles són més ben treballats que les restants pedres del mur.
La paret occidental té una longitud d’11 m. L’angle SW, que és a l’extrem meridional d’aquest mur, no és exactament recte, ans lleugerament agut. El mur sud, com hem dit, és totalment refet. Les portes que s’hi obren (una de les quals elevada) són modernes.
Podem pensar que aquesta fortificació s’assembla a una casa forta, del tipus força o potser sala. És un edifici bastant gran, que recorda, malgrat les diferències, altres construccions d’aquestes característiques, com poden ésser les de Vallmajor (la Noguera), la Torre de la Vall del Bac (la Garrotxa), etc. En principi la podem datar vers els segles XII o XIII. (JBM)
Plaça Vall del Castell, 2 - 4
L'Edifici Torrents i Miret presenta, tant estilísticament com pels seus origens, elements que el diferencien de les altres edificacions del periode històric que ens situa.
Bastit sobre el que fou l'antic Palau dels Barons de Rocafort, conserva notables elements de l'antiga construcció, sobretot els que s'aprecien a la façana del carrer de la Muralla dels Vallets i a la façana interior que fou sens dubte, la façana principal i que actualment es troba tapada en part pel cos de la planta baixa.
Així, són notables les cantoneres arrodonides de pedra, les finestres i balcons amb àmpits brancals, i llindes de pedra, i sobretot una gran portalada adintellada a la que encara s'aprecia la clau a saltacavall.
Tots aquests elements que porten la traça de l'arquitectura culta, van ser transformats amb les reformes i ampliacions de 1870 i 1899, aquesta última projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, que també intervingé als interiors.
Són aquestes reformes del segle XIX les que aporten el llenguatge del classicisme vuitcentista, que ens ha arribat, concretable en una planta baixa, que actua com a sòcol, formada per arcades successives de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall, una gran barana de balustres, l'ordenació general sobre eixos verticals i, un coronament amb cornisa i dentellons.
L'interior de la planta baixa principal guarda igualment, elements d'interès definibles dins del context de l'ornamentació pròpia de l'eclecticisme i modernisme.
L'edifici Torrents i Miret presenta la complexitat i les contradiccions pròpies d'un edifici que ha sofert moltes modificacions i del que a la vegada, es desconeixen molts episodis de la seva història.
www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41648&...
Edifici entre mitgeres fent cantonada format per un cos principal i un cos de cantonada. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a diferents aigües amb careners paral·lels a les façanes, de la que sobresurt una caixa d'escala de coberta plana i obertures adintellades. Cos de cantonada de planta trapezoidal que consta de planta baixa i entresòl a la part posterior. Coberta de terrat pla de la que sobresurt una caixa d'escala.
Façana principal composada de cinc eixos verticals amb obertures de mig punt i lloses de balcó emmarcats de pedra. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures d'arc de mig punt i dos balcons laterals ampitadors. A la segona planta, hi ha cinc balcons. A la sotacoberta hi ha ulls de bou. El ràfec és de dentellons. Les façanes del cos de cantonada, disposa de successives obertures de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall i barana de balustres i coronament de cornisa i dentellons.
Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort.
L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola.
Descripció
L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme.
Notícies històriques
La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Modelo: Lorena García Miret
Make-up/Hair: Antonio Aguado
Ayudante: David López
Fotografía: Rebeca Saray
Estilismo y diseños: Isabel Piñar
Postal de la Casa Miret mostrando a cadetes del Colegio Militar en la calle del Refugio.
Fotografía de Félix Miret. FOTOTECA NACIONAL
Tibidabo is a mountain overlooking Barcelona, Catalonia, Spain. At 512 meters it is the tallest mountain in the Serra de Collserola. Rising sharply to the north-west, it affords spectacular views over the city and the surrounding coastline.
There is an amusement park, a telecommunications tower (Torre de Collserola), and a Catholic church, the Temple de Sagrat Cor, at the top, all of which are visible from most of the city. Designed by Enric Sagnier, the church took 60 years to construct and is topped by a sculpture of the Sacred Heart by Josep Miret Llopart. The Amusement park is the oldest in Barcelona and retains most of the original rides, some of which date to the turn of the 20th century. The park features in the Woody Allen film Vicky Cristina Barcelona.
Tibidabo can be reached by a funicular railway, by bus, and by car. The railway, built in 1901, was the first of its kind in Spain.
Origin of name
The name derives from the Latin Vulgate Bible verses:
•"…et dixit illi haec tibi omnia dabo si cadens adoraveris me" — "And saith unto him, All these things will I give thee, if thou wilt fall down and worship me" (Matthew 4:9);
•"…et ait ei tibi dabo potestatem hanc universam et gloriam illorum quia mihi tradita sunt et cui volo do illa"[3] — "All this power will I give thee, and the glory of them: for that is delivered unto me; and to whomsoever I will I give it" (Luke 4:6).
This phrase, meaning I will give to you, was said to Jesus by the devil as they looked down from an exceedingly high mountain upon all the kingdoms of the world, and the glory of them. The name of Barcelona's hill thus refers to the popular tradition that it was in fact the exceedingly high mountain itself.
The Funicular del Tibidabo (or Tibidabo funicular) is a funicular railway in the the city of Barcelona, in Catalonia, that connects the Tibidabo with the Plaça del Doctor Andreu, where arrives the Tramvia Blau.
The line was opened in October 29, 1901 with a length of 1,152 metres.
Pere de Margarit fue un militar catalán que acompañó a Colón en su segundo viaje a América.
Está vestido con uniforme de capitán, y junto a él se halla un indígena americano que se arrodilla en señal de sumisión. Esta estatua fue restaurada en 1965 por Josep Miret.
En micamara.es/barcelona/ para conocer esta bonita ciudad.
Navega en micamara.es para viajar disfrutando de: arte, historia, folclore, naturaleza, fauna, flora… de otros lugares del mundo
9 Mitsubishi Lancer Evo VIII - A
Jordi Medina Molina
Joaquim Nogué Miret
Escuderia La Selva
A3 - Coll de Mansa
XVIIè RAL·LI ESPRINT SANT JULIÀ
23 febrer 2014
Taradell / Sant Julià de Vilatorta - Osona
Catalunya