View allAll Photos Tagged Miret
Plaça Vall del Castell, 2 - 4
L'Edifici Torrents i Miret presenta, tant estilísticament com pels seus origens, elements que el diferencien de les altres edificacions del periode històric que ens situa.
Bastit sobre el que fou l'antic Palau dels Barons de Rocafort, conserva notables elements de l'antiga construcció, sobretot els que s'aprecien a la façana del carrer de la Muralla dels Vallets i a la façana interior que fou sens dubte, la façana principal i que actualment es troba tapada en part pel cos de la planta baixa.
Així, són notables les cantoneres arrodonides de pedra, les finestres i balcons amb àmpits brancals, i llindes de pedra, i sobretot una gran portalada adintellada a la que encara s'aprecia la clau a saltacavall.
Tots aquests elements que porten la traça de l'arquitectura culta, van ser transformats amb les reformes i ampliacions de 1870 i 1899, aquesta última projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, que també intervingé als interiors.
Són aquestes reformes del segle XIX les que aporten el llenguatge del classicisme vuitcentista, que ens ha arribat, concretable en una planta baixa, que actua com a sòcol, formada per arcades successives de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall, una gran barana de balustres, l'ordenació general sobre eixos verticals i, un coronament amb cornisa i dentellons.
L'interior de la planta baixa principal guarda igualment, elements d'interès definibles dins del context de l'ornamentació pròpia de l'eclecticisme i modernisme.
L'edifici Torrents i Miret presenta la complexitat i les contradiccions pròpies d'un edifici que ha sofert moltes modificacions i del que a la vegada, es desconeixen molts episodis de la seva història.
www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41648&...
Edifici entre mitgeres fent cantonada format per un cos principal i un cos de cantonada. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a diferents aigües amb careners paral·lels a les façanes, de la que sobresurt una caixa d'escala de coberta plana i obertures adintellades. Cos de cantonada de planta trapezoidal que consta de planta baixa i entresòl a la part posterior. Coberta de terrat pla de la que sobresurt una caixa d'escala.
Façana principal composada de cinc eixos verticals amb obertures de mig punt i lloses de balcó emmarcats de pedra. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures d'arc de mig punt i dos balcons laterals ampitadors. A la segona planta, hi ha cinc balcons. A la sotacoberta hi ha ulls de bou. El ràfec és de dentellons. Les façanes del cos de cantonada, disposa de successives obertures de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall i barana de balustres i coronament de cornisa i dentellons.
Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort.
L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola.
Descripció:
L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme.
Notícies històriques:
La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
19 photographies ont été chargées, ne vous limitez pas aux 5 premières !
Ce que la forêt était belle ! Et les chemins casse-gueule …
Notre promenade a été bien courte, et néanmoins éprouvante pour les croulants que nous sommes devenus, mais on en a eu plein les mirettes . Par moment au bord de la Rivière d'Argent on se serait cru dans un jardin japonais .
www.bretagne-finistere-huelgoat.com/randonnees-huelgoat.html
Avant de rentrer on s'est réconforté avec une crêpe au sucre et un chocolat chaud .
Au sortir de la grotte du Diable .
Huelgoat, Finistère, Bretagne, France .
Photographie J-P Leroy, tous droits réservés .
Tibidabo, Barcelona.
Tibidabo is the union of two Latin words tibi-dabo (I will give you) taken from the gospel of San Mateo, 4.9, that the third temptation of Satan to Jesus in the desert remembers: “I will give all this You, if you wilt fall down and worship me”. The Hieronymite monks imagined that the devil could have attemped Jesus, offering from this summit all the wealth to him of the city of Barcelona.
In the summit is the church of the Sagrat Cor (Sacred Heart or Sacré-Coeur), closely related to his homonym in Paris, and it's visible from all the city. In 1886 was builded a little hermitage in the upper point of the mountain.
Designed by Enrique Sagnier, the actual church consists of 2 elements: the crypt in the lower part, and the temple basilica in the upper part.
The Crypt was builded between 1903 and 1911, and the basilica begins in 1914, but the Spanish civil war destroys both in 1936. After the war, in 1939, the reconstruction begins. In 1951 the upper temple is finished.
The Statue of the Sacred Heart, by José Miret, is of bronze, it measures 7,5 meters and weight 4,800 kg. and it was placed in 1961. 11 days later John XXIII ignited from Rome the nocturnal illumination.
This image has Orton post-process.
Plaça Vall del Castell, 2 - 4
L'Edifici Torrents i Miret presenta, tant estilísticament com pels seus origens, elements que el diferencien de les altres edificacions del periode històric que ens situa.
Bastit sobre el que fou l'antic Palau dels Barons de Rocafort, conserva notables elements de l'antiga construcció, sobretot els que s'aprecien a la façana del carrer de la Muralla dels Vallets i a la façana interior que fou sens dubte, la façana principal i que actualment es troba tapada en part pel cos de la planta baixa.
Així, són notables les cantoneres arrodonides de pedra, les finestres i balcons amb àmpits brancals, i llindes de pedra, i sobretot una gran portalada adintellada a la que encara s'aprecia la clau a saltacavall.
Tots aquests elements que porten la traça de l'arquitectura culta, van ser transformats amb les reformes i ampliacions de 1870 i 1899, aquesta última projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, que també intervingé als interiors.
Són aquestes reformes del segle XIX les que aporten el llenguatge del classicisme vuitcentista, que ens ha arribat, concretable en una planta baixa, que actua com a sòcol, formada per arcades successives de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall, una gran barana de balustres, l'ordenació general sobre eixos verticals i, un coronament amb cornisa i dentellons.
L'interior de la planta baixa principal guarda igualment, elements d'interès definibles dins del context de l'ornamentació pròpia de l'eclecticisme i modernisme.
L'edifici Torrents i Miret presenta la complexitat i les contradiccions pròpies d'un edifici que ha sofert moltes modificacions i del que a la vegada, es desconeixen molts episodis de la seva història.
www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41648&...
Edifici entre mitgeres fent cantonada format per un cos principal i un cos de cantonada. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a diferents aigües amb careners paral·lels a les façanes, de la que sobresurt una caixa d'escala de coberta plana i obertures adintellades. Cos de cantonada de planta trapezoidal que consta de planta baixa i entresòl a la part posterior. Coberta de terrat pla de la que sobresurt una caixa d'escala.
Façana principal composada de cinc eixos verticals amb obertures de mig punt i lloses de balcó emmarcats de pedra. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures d'arc de mig punt i dos balcons laterals ampitadors. A la segona planta, hi ha cinc balcons. A la sotacoberta hi ha ulls de bou. El ràfec és de dentellons. Les façanes del cos de cantonada, disposa de successives obertures de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall i barana de balustres i coronament de cornisa i dentellons.
Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort.
L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola.
Descripció:
L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme.
Notícies històriques:
La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
2013 III 20 ::: ZAD NDDL : www.flickr.com/photos/valkphotos/sets/72157633045074609/
Petit passage par a ZAD sous un magnifique soleil, mais pas eut le temps d'une balade : il y a tellement à faire. ET IL Y A VRAIMENT BESOIN DE RELAIS !!! Entre (mille) autres choses en ce moment, les préparatifs de la manifestation de mise en culture : "Sème ta ZAD" le 13 avril 2013 : plus d’infos pratiques, sur les rv, besoins matériels, l’accueil et autres, sur le site : zad.nadir.org/semetazad
En résumé :
- 10h rv. fourche en main pour plusieurs cortèges depuis les bourgs alentours pour aller occuper les terres et commencer les chantiers
- à midi, chacun-e est invité à amener une tarte à partager.
- le soir, bal et banquets"
" En pratique il s’agira, le 13 avril, de partir outils en mains en plusieurs cortèges depuis les bourgs alentours et de converger sur la ZAD pour se redéployer en direction des différents projets et chantiers agricoles. Au programme et suivant les facteurs hydrométriques : plantation de vergers, de haies et de bosquets aromatiques, pose de ruches, défrichage, repiquage de semis, installation de structures (serres, cabanes à outils...), drainage des terrains, nettoyage des fossés, réparations des clôtures détruites durant les affrontements et balisage des chemins forestiers... Seront aussi prévus des foires aux semences, des expositions de variétés anciennes et aujourd’hui clandestines, des discussions et ateliers autour des pratiques agricoles – et en soirée, des fêtes, bals et banquets.
Nous invitons donc à cette occasion tou-te-s les opposant-e-s au projet d’aéroport à se mobiliser. Venez fêter le retour du printemps et montrons-leur qu’ici comme ailleurs, nous ne voulons ni de leur aéroport ni du monde qui va avec. Rendre fertile ce qu’ils veulent rendre stérile, là est notre force.
(Une liste de besoins plus précis liés aux diverses installations sera transmise quelques semaines avant la manifestation)"
El castell, 1897
Fotografía de Josep Bertran Miret.
Fons Miquel Bertran Milà
El castillo de Ribas, también denominado de Bell-lloc, dominaba un amplio territorio desde la cordillera litoral hasta el mar. Del recinto original se conserva la torre, de posible origen andalusí. El castillo estuvo en disputa entre los señores de Ribes y el obispado de Barcelona, hasta que este lo adquirió en 1390. En el año 1620 el obispo lo cedió al consejo de Ribes y desde entonces ha tenido usos diversos.
Tibidabo, Barcelona.
Tibidabo is the union of two Latin words tibi-dabo (I will give you) taken from the gospel of San Mateo, 4.9, that the third temptation of Satan to Jesus in the desert remembers: “I will give all this You, if you wilt fall down and worship me”. The Hieronymite monks imagined that the devil could have attemped Jesus, offering from this summit all the wealth to him of the city of Barcelona.
In the summit is the church of the Sagrat Cor (Sacred Heart or Sacré-Coeur), closely related to his homonym in Paris, and it's visible from all the city. In 1886 was builded a little hermitage in the upper point of the mountain.
Designed by Enrique Sagnier, the actual church consists of 2 elements: the crypt in the lower part, and the temple basilica in the upper part.
The Crypt was builded between 1903 and 1911, and the basilica begins in 1914, but the Spanish civil war destroys both in 1936. After the war, in 1939, the reconstruction begins. In 1951 the upper temple is finished.
The Statue of the Sacred Heart, by Jose Miret, is of bronze, it measures 7,5 meters and weight 4,800 kg. and it was placed in 1961. 11 days later John XXIII ignited from Rome the nocturnal illumination.
This is the chapel where I married.
Hotel Condestable (Burgos), por Manuel Sánchez Arcas, Marcos Rico Santa María, A. Rubio y Eduardo Torroja Miret (ingeniero).
1935-1937 (inicio y fin de la construcción)
Fotografía por Daniel Villalobos Alonso.
Entrance to Tibidabo as you exit the funicular.
I can not imagine why they would build a large church on top of an existing large church. mosaics posted are from the bottom chuch which seemed several hundred years old.
Temple de Sagrat Cor,(top Church) was designed by Enric Sagnier, the church took 60 years to construct and is topped by a sculpture of the Sacred Heart by Josep Miret Llopart.
Perhaps both churches were built at the same time but references to the Temple being white stone, make no mention to the lower lovely church.
Esquina sureste de la avenida Balderas y calle Ernesto Pugibet, Ciudad de México.
Foto de Félix Miret tomada entre el 9 y el 18 de febrero de 1913.
La barricada de soldados apuntan al norte , a su izquierda se encuentra la Ciudadela,probablemente eran felicistas defensores de la misma.
Vont-ils nous faire un petit vélo à quatre roues ?
2 bicyclettes à Port-Launay, berge de l'Aulne .
Un peu sur le … les fesses après ma visite de l'expo de Fabrice ( il faut qu'il nous sorte un livre ! ) j'ai profité du temps superbe pour une balade le long de l'Aulne, de Châteaulin à Port-Launay, puis Châteaulin, puis vers l'écluse de Saint Coulitz et enfin retour à Châteaulin . Entre les copalmes rouges et les somptueux reflets, juste parfois troublés par un petit frisottis, j'en eu plein les mirettes .
Finistère, le 10 novembre 2010 .
Photographie J-P Leroy, droits réservés .
4 RENAULT CLIO R3
Jordi MEDINA MOLINA / Joaquim NOGUE MIRET
2016. 1er. Ral·li Sprint Navarcles - Talamanca
Catalunya
Project Type: Retail
Homes & Beyond Design Center is a place where people can come to set their imagination free and transform their design ideas into reality. It is a store that helps people understand and feel color, and can change the way people shop and perceive the colorful world of interior design. It caters to people’s most delightful and intrinsic desires to design their homes. Customers will be able to combine multiple options for all types of projects.
Project Type: Retail
Homes & Beyond Design Center is a place where people can come to set their imagination free and transform their design ideas into reality. It is a store that helps people understand and feel color, and can change the way people shop and perceive the colorful world of interior design. It caters to people’s most delightful and intrinsic desires to design their homes. Customers will be able to combine multiple options for all types of projects.
Project Type: Retail
Homes & Beyond Design Center is a place where people can come to set their imagination free and transform their design ideas into reality. It is a store that helps people understand and feel color, and can change the way people shop and perceive the colorful world of interior design. It caters to people’s most delightful and intrinsic desires to design their homes. Customers will be able to combine multiple options for all types of projects.
13 photographies ont été chargées, ne vous limitez pas aux 5 premières !
Ce que la forêt était belle ! Et les chemins casse-gueule …
Notre promenade a été bien courte, et néanmoins éprouvante pour les croulants que nous sommes devenus, mais on en a eu plein les mirettes . Par moment au bord de la Rivière d'Argent on se serait cru dans un jardin japonais .
www.bretagne-finistere-huelgoat.com/randonnees-huelgoat.html
Avant de rentrer on s'est réconforté avec une crêpe au sucre et un chocolat chaud .
Huelgoat, Finistère, Bretagne, France .
Photographie J-P Leroy, tous droits réservés .
flickriver.com/photos/javier1949/popular-interesting/
Palacio de Congresos de Aragón
Plaza de Lucas Miret, 1 y Avenida de Ranillas, 101. Recinto EXPO´08. Zaragoza
Arquitectos Fuensanta Nieto y Enrique Sobejano (Nieto Sobejano Arquitectos) Arquitecto de proyecto: Patricia Grande 2008
El edificio tiene una configuración horizontal que se alza sobre la plataforma central de la Expo desde la que se accede a los pabellones internacionales, al pabellón puente y a la pasarela de entrada a la Torre del Agua. Se compone de tres partes principales: un auditorio, un pabellón multiusos y salas modulares, comunicadas a través de un gran vestíbulo. Consta de 9 plantas con una superficie total de 22.850 m2 y una ocupación de 9.000. Su silueta, definida por un sistema de lucernarios intercalados, establece un programa funcional que se soporta sobre una retícula modular y en un sistema constructivo muy elemental que admite concesiones a solicitudes espaciales en el interior. Un perfil quebrado ascendente y descendente manifestando expresivamente la presencia de la luz natural y el encuentro del edificio con el terreno; perfil que le da un aspecto singular y lo convierte en uno de los edificios más característicos del recinto.
El auditorio principal, con capacidad para 1500 espectadores, está dividido en platea y entreplanta, que se pueden separar totalmente para acoger congresos de menor aforo, así la zona superior puede habilitarse en tres salas independientes con una capacidad de 200 personas cada una. La planta bajo rasante alberga las áreas de servicio, instalaciones, camerinos, almacenes y cocinas que posibilitan su funcionamiento sin interferir en el resto del espacio público del edificio.
El inmueble presta especial atención al desarrollo sostenible, tema central de la cita del 2008. Su concepción arquitectónica, la iluminación y ventilación natural, y el empleo de materiales que favorecen las condiciones bioclimáticas generan un ahorro energético considerable.
El Alma del Ebro
Plaza de Lucas Miret delante del Palacio de Congresos, Recinto EXPO´08. Zaragoza
Escultor: Jaume Plensa 2008.
Un volumen de 11 por 8 por 7,9 metros que, mediante un conglomerado de letras de acero, su situación quiere dar importancia a las personas en un entorno de grandes infraestructuras, y pretende unir en su interior a los motores de la vida: al agua y al cuerpo humano.
L'Aulne à Châtealin, vue de la passerelle . Et le clocheton de l'hôtel de ville .
Un peu sur le … les fesses après ma visite ( il faut qu'il nous sorte un livre ! ) j'ai profité du temps superbe pour une balade le long de l'Aulne, de Châteaulin à Port-Launay, puis Châteaulin, puis vers l'écluse de Saint Coulitz et enfin retour à Châteaulin . Entre les copalmes rouges et les somptueux reflets, juste parfois troublés par un petit frisottis, j'en eus plein les mirettes .
Finistère, le 10 novembre 2010 .
Photographie J-P Leroy, droits réservés .
Vista nocturna, el edificio ya tiene vida, y los vecinos aseguran tener el hogar de sus sueños :)
Un espacio intersticial en un barrio industrial. Fotos del nuevo edificio de viviendas Glas Eraikuntza construido en cooperativa y situado en el corazón de Ametzola, un barrio en plena expansión, calle Jaén nº12 kalea, Bilbao.
Vivienda colectiva - Realizado por el estudio Miret Arquitectos.
Diseño Marta Miret (Arquitecta)
Gestión Carlos Miret (Arquitecto)
Cooperativa de viviendas Glas Eraikuntza en Ametzola
Madre e hija leen un libro de Kirén Miret, mientras esperan la presentación de su libro titulado De los pies apestosos a las papas fritas y otras cuiriosidades en el marco de la 26 Feria Internacional del Libro. Guadalajara, Jalisco, 25.Nov.2012 © FIL/ Paola Villanueva Bidault.
Panorámica desde la Iglesia de San Juan de los Caballeros del centro de Jerez y arrabales del este. Puede verse la catedral, la iglesia de San Miguel y la bodega de González Byass diseñada por Eduardo Torroja Miret.
Panorama from San Juan de los Caballeros church of the Jerez center and east suburbs. Can be seen the cathedral, San Michael church and Gonzalez Byass winery designed by Eduardo Torroja Miret.