View allAll Photos Tagged Miret
D'esquerra a dreta: Alberto Prieto (Secretari de Comunicació), Carmen Sebastiá (Vicesecretària General de Coordinació i Gestió), Pablo Nieto (Secretari d'Acció Electoral), Javi Villacañas (Secretari Territorial), Pablo Guardiola (Secretari de Pol. Institucional i Participació), Mario Miret (Portaveu i Secretari de Cultura, Esport i Oci), Carol Tarrazona (Secretària de Benestar, Igualtat i LGTB), David Marfil (Vicesecretari General de Col·lectius), Ainara Chaves (Vicesecretària General d'Organització) i Jose Manuel Prieto (Secretari General)
© Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles
Conferència “Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana".
Conferència a càrrec del Dr. Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb les intervecions del Dr. Jaume de Puig i Oliver, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans i d'Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans.
Dimecres 22 de gener de 2020.
Redouanne and I met two years ago through a common friend.
It was one of those "imediatly connected" relationship.
This young actor is one of the best to party with because you never know the next thing is going to do, or say.
His stand up show is just hilarious and I know a great carreer is in front of him.
Un espacio intersticial en un barrio industrial. Fotos del nuevo edificio de viviendas Glas Eraikuntza construido en cooperativa y situado en el corazón de Ametzola, un barrio en plena expansión, calle Jaén nº12 kalea, Bilbao.
Vivienda colectiva - Realizado por el estudio Miret Arquitectos.
Diseño Marta Miret (Arquitecta)
Gestión Carlos Miret (Arquitecto)
© Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles
Conferència “Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana".
Conferència a càrrec del Dr. Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb les intervecions del Dr. Jaume de Puig i Oliver, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans i d'Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans.
Dimecres 22 de gener de 2020.
Ce que la forêt était belle ! Et les chemins casse-gueule …
Notre promenade a été bien courte, et néanmoins éprouvante pour les croulants que nous sommes devenus, mais on en a eu plein les mirettes . Par moment au bord de la Rivière d'Argent on se serait cru dans un jardin japonais .
bretagne-finistere-huelgoat.com/randonnees-huelgoat.html
Avant de rentrer on s'est réconforté avec une crêpe au sucre et un chocolat chaud .
Un plan du site sur carrelages, joli, mais pas bien compréhensible .
Huelgoat, Finistère, Bretagne, France .
Photographie J-P Leroy, tous droits réservés .
Plaça Vall del Castell, 2 - 4
L'Edifici Torrents i Miret presenta, tant estilísticament com pels seus origens, elements que el diferencien de les altres edificacions del periode històric que ens situa.
Bastit sobre el que fou l'antic Palau dels Barons de Rocafort, conserva notables elements de l'antiga construcció, sobretot els que s'aprecien a la façana del carrer de la Muralla dels Vallets i a la façana interior que fou sens dubte, la façana principal i que actualment es troba tapada en part pel cos de la planta baixa.
Així, són notables les cantoneres arrodonides de pedra, les finestres i balcons amb àmpits brancals, i llindes de pedra, i sobretot una gran portalada adintellada a la que encara s'aprecia la clau a saltacavall.
Tots aquests elements que porten la traça de l'arquitectura culta, van ser transformats amb les reformes i ampliacions de 1870 i 1899, aquesta última projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, que també intervingé als interiors.
Són aquestes reformes del segle XIX les que aporten el llenguatge del classicisme vuitcentista, que ens ha arribat, concretable en una planta baixa, que actua com a sòcol, formada per arcades successives de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall, una gran barana de balustres, l'ordenació general sobre eixos verticals i, un coronament amb cornisa i dentellons.
L'interior de la planta baixa principal guarda igualment, elements d'interès definibles dins del context de l'ornamentació pròpia de l'eclecticisme i modernisme.
L'edifici Torrents i Miret presenta la complexitat i les contradiccions pròpies d'un edifici que ha sofert moltes modificacions i del que a la vegada, es desconeixen molts episodis de la seva història.
www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41648&...
Edifici entre mitgeres fent cantonada format per un cos principal i un cos de cantonada. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a diferents aigües amb careners paral·lels a les façanes, de la que sobresurt una caixa d'escala de coberta plana i obertures adintellades. Cos de cantonada de planta trapezoidal que consta de planta baixa i entresòl a la part posterior. Coberta de terrat pla de la que sobresurt una caixa d'escala.
Façana principal composada de cinc eixos verticals amb obertures de mig punt i lloses de balcó emmarcats de pedra. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures d'arc de mig punt i dos balcons laterals ampitadors. A la segona planta, hi ha cinc balcons. A la sotacoberta hi ha ulls de bou. El ràfec és de dentellons. Les façanes del cos de cantonada, disposa de successives obertures de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall i barana de balustres i coronament de cornisa i dentellons.
Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort.
L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola.
Descripció:
L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme.
Notícies històriques:
La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
'Agnostic Front' bei einem Auftritt im Musikbunker/Aachen am 21.04.2010. 'Agnostic Front' performing at the Musikbunker/Aachen on 2010-04-21. www.seven-oaks.de | Alle Rechte vorbehalten - All rights reserved.
Descripció:
Can Brugueres és la masia que centra el barri del mateix nom, situat a la banda esquerre del riu Foix. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i té annexes unes galeries que formen un pati interior. Les portes són adovellades i els interiors presenten elements d'interès.
Notícies històriques:
L'origen de Can Brugueres (antigament Mas Gaó i després Can Barceló de Brugueres) cal situar-lo en època medieval. Encara es conserven pergamins del segle XV. Posteriorment, ha estat reformada en diverses ocasions. A una de les portes laterals hi ha la data de 1718.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Architects: AMID (Cero9) Cristina Díaz Moreno + Efrén García Grinda
Location: San Agustín del Guadalix, Madrid, Spain
Project Leader: Jorge Saz Semolino
Project Team: Iñigo González-Haba, José A. Quintanar, Julia Gómez Candela, Mireia Luzárraga, Alejandro Muiño, Jaime Bartolomé, Javier Casado, Paula Ferruz, Ana Miret, Miguel Paredes, Marta Alonso, Bruno Gomes y Giacomo Beccari
Structure: BOMA (Brufau, Obiol, Moya & Ass, sl). Robert Brufau, Xavier Aguiló, María José Camporro, Raquel Álvarez
Client: Diagonal 80 SL
Program: Exhibition and Production Building for Diagonal 80
Project Year: 2006-2008
Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús / Templo Expiatorio del Sagrado Corazón de Jesús / Expiatory Church of the Sacred Heart of Jesus 069/116
Open Air Pics 30/52
Estàtua de Bronze del Sagrat Cor / Escultura del Sagrado Corazón / Bronze Statue of the Sacred Heart of Jesus by Josep Miret i Llopart (Dec. 23rd 1900 - Sep. 14th 1978) 03/04
Fotografia cedida per Eva Balcells Mas i numerada per Oriol Roca Palau,12 Merçe Bosch, 25 Frederic Vallbona, 28. Jaume Casajoanes Canals, 30 Teresa Guim, 31 Josefina Mestres, 33 Carles Roca Mestre, 42. Aleix Casas, 46. Berenguer pare, 47 Josep M Tarragó Puig, 49 Mn. Roca Andreu Roca Corbella, va ser despres molts anys rector de la Gleva, llavors era professor del seminari menor ubicat al santuari de la Gleva, 52 Mn. Jaume Pijoan rector de Santa Coloma 56 Mn. Jaume Magriña Costas, vicari 66 Rosa Segura Miret
68 Montserrat Ferrer de cal Queraltó 69 Lluisa Llorach,71 Santiago Berenguer 72 Felix Esplugas , 73 Josep Mª Roca Bosch, 79 Ramon Roca, 80 Josefina Orga Mestre, 82 Mercè Santacana, 84 Maria Vallbona Farré, 86 Montserrat Aubia, 90 Guillermina Ordines, 91 Montserrat Casas, 93. Joan Pont Mill 94. Josep M Tarragó Domènech, 96. Vicens Gassol, 99. Josep M Riba Satorres, 100 Jordi Montagut Salat, 101. Ramon Casajoanes Asbert, 102. Santiago Solé Guim, 103. Joan Sendra Mestre, 104. Ramon Borras Ramon, 106. Ramon Segura
Port-Launay .
Un peu sur le … les fesses après ma visite ( il faut qu'il nous sorte un livre ! ) j'ai profité du temps superbe pour une balade le long de l'Aulne, de Châteaulin à Port-Launay, puis Châteaulin, puis vers l'écluse de Saint Coulitz et enfin retour à Châteaulin . Entre les copalmes rouges et les somptueux reflets, juste parfois troublés par un petit frisottis, j'en eu plein les mirettes .
Finistère, le 10 novembre 2010 .
Photographie J-P Leroy, droits réservés .
© Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles
Conferència “Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana".
Conferència a càrrec del Dr. Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb les intervecions del Dr. Jaume de Puig i Oliver, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans i d'Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans.
Dimecres 22 de gener de 2020.
Temple de Sagrat Cor, the church took 60 years to construct and is topped by a sculpture of the Sacred Heart by Josep Miret Llopart. The Amusement park is the oldest in Barcelona and retains most of the original rides, some of which date to the turn of the 20th century.October 2009
La iglesia de San Nicolás está situada en el Grao de Gandía (Provincia de Valencia, España). El proyecto surge por la necesidad de construir un templo en el Grao que sustituya al anteriormente destruido durante la Guerra Civil y como respuesta al creciente poblamiento de la zona en esa época. Se redacta en 1959 por los arquitectos Gonzalo Echegara y Comba y el ingeniero Eduardo Torroja Miret, construyéndose en 1962
El solar en el que se decide la construcción constituye un saliente sobre el mar con una forma sensiblemente triangular, con dos de sus frentes junto al agua. Se sitúa, así, en una posición privilegiada que destaca en el conjunto portuario. El único frente del solar hacia tierra lo define una carretera, que sirve de delimitación con las edificaciones más próximas.
El conjunto queda conformado por el gran volumen de la nave de la iglesia y el porticado que constituye el claustro, que se sitúa junto a aquélla, en el costado que encara a tierra. De esta forma la iglesia aparece como un templo exento que posee por base la superficie del mar y se erige en mascarón del conjunto que se diluye tierra adentro mediante el claustro que la conecta a la Casa Abacial.