View allAll Photos Tagged Comida
Esta mujer estaba comiendo en una de las viviendas tradicionales Vietnamitas que se pueden visitar en los pueblos.
Comida Codac és potser el restaurant més atípic i “anormal” de tota Barcelona, ja que ofereix una proposta gastronòmica creativa i artística, centrada principalment en les textures, els colors i l’estètica dels plats, que és servida en un espai i un format també molt singulars. Una mena de “rara avis” de la que teníem opinions de tots els colors i, sabedors del risc que corríem, no vam voler renunciar a tenir la nostra pròpia opinió. I cap allà ens vam dirigir prèvia reserva feta amb setmanes d’antelació.
El local, repartit en dues plantes, és realment molt especial. Un espai inclassificable i molt allunyat de l’aspecte que esperem trobar en un restaurant, que particularment ens va agradar força. Amb personalitat i un poderós atractiu, només entrar anticipa que l’àpat serà poc convencional i predisposa a adaptar-s’hi, un efecte que es veu reforçat per una ambientació musical molt en sintonia amb l’espai però que, al nostre parer, s’imposava una mica massa. A efectes pràctics cal destacar que les taules són amplies, estan ben vestides i molt separades, la qual cosa garanteix la privacitat i el confort, com així va ser. I també cal destacar l’amabilitat i la bona comunicació de la noia que s’ocupa del servei. Molt bé fins aquí.
El menú, o Col·lecció com allà es defineix, canvia a cada estació i en aquest cas era el d’hivern anomenat “Gablan”, que s’oferia com a única opció i estava compost per nou serveis. No s’ofereix pa, ni tampoc vi; solament aigua, llimonades, alguns còctels suaus i cervesa. Només asseure a taula t’ofereixen un gotet d’aigua com a benvinguda (¡!), després vam prendre uns còctels (molt lleugers) per acabar amb unes cerveses que ens van resultar la millor opció.
I pel que fa al menú en si, se’ns va fer molt evident el profund treball en l’aspecte visual dels plats i especialment en les textures dels aliments, algunes d’elles força sorprenents. Plats amb una composició majoritàriament vegetal que en l’aspecte gustatiu ens van oferir sabors naturals però molt suaus, decididament mancants de contrastos i abusant una mica d’apunts dolcencs. Un menú lleuger i agradable on res ho vam trobar refusable però tampoc res massa destacable, oferint-nos un recorregut que ens va resultar monòton, planer i mancat d’estímuls.
En resum: una experiència atrevida que ens va agradar conèixer i ens va entretenir força, però que gastronòmicament ens va resultar una mica decebedora per manca de força, caràcter i convicció.
El que més ens va agradar: la singularitat del conjunt
El que menys ens va agradar: que la pàgina web estigui només en castellà; el fil musical, massa present, resultava invasiu en determinats moments; la beguda “maduració de cacau verd”
A qui el recomanem: als que els agradi tastar coses noves
Satisfacció: @@@
Calàbria, 191
08029 Barcelona
Telèfon: 645 040 593
Tanca els dilluns, els dimarts i els dimecres.
Aunque no lo parezca es de plástico! Es una réplica perfecta (e imperecedera) de la comida de verdad que sirven dentro
Um domingo só de delícias....
Uma comida gostosa
Um bate papo com os amigos
Uma caminhada no sol
Uma preguiça na rede
Um tempo a mais na cama
Um filmezinho de tarde
Hoje almocei "apenas" uma salada de folhas, brie,abacaxi e nozes...
Queria uma massinha como essa para o jantar!!
Fotografias de Produtos - Cliente Nory Sushi
Atendido por: Alberto Henrique (55 11) 5925-1862 / 5971-4475
Nunca hemos comido tan bien como en Colombia, nos encantan las sopas y la sana comida corriente (con algo de chile para los mexicanos...).
Inscríbete a nuestra newsletter en www.laboratorioenmovimiento.com
Hefty breakfast indeed. This fed two of us and lasted us for over 6hours. Similar to the Mexican tamal, it is made out of corn flour, except that the leaves are from banana trees rather than corn husk.
COMIDAS CASERAS = COCIDO 27-2-2013
Autor: José-María Moreno García. Fotógrafo humanista y documentalista. Una de las mejores formas de conocer la historia de un pueblo es a través de sus imágenes; en ellas se conserva no sólo su realidad tangible, calles, plazas, monumentos, sino también sus costumbres, fiestas, tradiciones, lenguaje, indumentaria, gestos y miradas, que nos dicen sin palabras como se vivía, cuales eran sus esperanzas y temores, qué había en su pasado, qué esperaban del futuro. Uno de los objetivos más ambiciosos es recuperar y catalogar todo el material gráfico existente en nuestra familia desde 1.915, para después ponerlo a disposición de vosotros, que la historia volviera a sus protagonistas, y los que aún siguen con nosotros pudieran disfrutar con ello. VISITA La colección "CIEN AÑOS DE FOTOGRAFÍA FAMILIA MORENO (1915-2015)" en www.josemariamorenogarcia.es y www.madridejos.net
Nueva composición incluyendo nuevos elementos, esquema de luces igual a la anterior, cámara en mano.
hoy he estado de cumpleaños en un asado argentino, carnes, salchichas, chorizos...todo para la operación bikini ;D
Foto tal cual, no he estado muy inspirada hoy y después de ver vuestras fotos tan monas me da cosa subir esto, pero no tengo ninguna más... y que conste que me gusta mucho cocinar pero esta semana no ha cuadrado!