View allAll Photos Tagged venting
Model, makeup, Styling: Nyx 1984
Foto, stockfotos, postproduction: mhy-design
Hairstyle created by wrapping the hair arround some tin-cans.
You can see this at other pictures of Nyx_1984 here on Flickr?
Bianchi Vento 602
Probably from 1994
Originally build with Shimano Exage 300ex (low-end stuff)
With Biopace chainrings.
7-speed
Frame weights about 2367g and the chrome fork 742g
Looking at one of the more significant vents at this point in time at the Craters of the Moon park near Taupo. I have a movie of one of these in this set that allows one to hear the roaring sounds coming from the vents.
Festival annuel de cerfs-volants sur la plage Saint Michel en Grève
--
Pentax K-1 Mark II
HD Pentax-D FA 24-70mm F2.8 ED SDM WR
SDASM Catalog #: 14_000309
Catalog or Negative #: 50548A
Year: 1960
Corp. Name: General Dynamics/Convair Astronautics
Title: Test Site-Point Loma
Description: Hydrogen Vent Duct
Notes: 5/22/1960
Media (negative size): 4x5 color negative
Repository: San Diego Air and Space Museum Archive
Its a drafty house, and now that its cold out, Nephi has taken to lounging around the heating vents.
Parc del Poblenou
Aquest parc, a cavall entre la darrera lÃnia d'edificacions del Poblenou al front marÃtim i el mar, és un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja. Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra, tot passejant per un indret ombrejat per una vegetació molt mediterrà nia. És un lloc que reprodueix el paisatge propi d'algunes franges de trobada entre el mar i la terra: platges, dunes i arbredes.
El Parc del Poblenou, situat al final de la Vila OlÃmpica, és una gran pineda, i a mesura que ens acostem al mar, un espai ple de dunes, que defensen el parc dels vents de llevant. El primer tram, a tocar de l'accés pel carrer de Salvador Espriu, segueix breument les acaballes del Parc de la Nova Icà ria, clarament identificable per un dels seus ponts de fusta.
En aquesta zona del Parc del Poblenou hi destaca un llac i una gran esplanada que permet fer esport. Tot plegat està situat al principi d'una llarga franja pavimentada que ressegueix el parc de punta a punta i que toca a un ample carrer amb tres noms, segons on ens trobem, i a un trà nsit de vehicles considerable.
El passeig
El parc queda separat dels cotxes per aquesta mena de passeig d'accés on hi ha plantada una llarguÃssima filera d'à lbers molt ben alineats i nombroses tanques vegetals no massa llargues i en forma de rectangle, atapeïdes i curosament retallades. Com que les tanques vegetals estan escampades irregularment permeten crear una progressió d'espais d'allunyament de la circulació rodada i d'apropament a la tranquil·litat del parc. Aquà ja hi trobem bancs de fusta, bà sicament cadires amples, que conviden a seure una estona. També hi ha pistes de botxes.
Anant des de l'esplanada cap al mar a través d'un dels molts camins pavimentats que comencen al passeig d'accés, a l'alçada del llac i de l'esplanada, el terreny s'eleva lleugerament. Aquà hi ha grans praderies i espais de repòs separats per murets sota la capçada protectora dels arbres, sobretot dels pins.
La pineda
Al final d'aquest primer tram del Parc del Poblenou trobem el carrer de la Llacuna, que el creua, amb circulació de doble sentit i vehicles que van i tornen de la platja. És aquà on comença la part més naturalitzada del parc.
Es tracta d'una gran pineda situada sobre una extensa praderia travessada per petits camins. Quan arriba el bon temps, molts usuaris busquen un lloc a l'ombra -o al sol, per bronzejar-se- per poder estirar-se i gaudir de l'olor dels pins i del mar, que és una barreja excepcionalment grata.
Les dunes
Estan situades sobretot en una peça una mica separada del conjunt del parc per l'avinguda del Litoral. La més gran de totes acaba a la platja, al punt on es fonen el parc i la platja de la Mar Bella. És un espai molt assolellat, cobert amb l'escassa vegetació capaç de resistir la salinitat d'un mar que té a tocar. És, amb diferència, l'indret més natural, i també el més feréstec. Les altres dues platges veïnes del Parc del Poblenou són les de la Nova Icà ria i el Bogatell.
Vegetació
L'espècie més destacada d'aquest parc, que abunda arreu, és el pi pinyer (Pinus pinea). A la zona del passeig exterior, els à lbers (Populus alba) comparteixen espai amb les tanques vegetals fetes, moltes d'elles, amb bambú (Phyllostachys sp). També són abundants arreu del parc les tanques vegetals de troana (Ligustrum lucidum), llorer (Laurus nobilis) i llentisc (Pistacia lentiscus).
A la zona propera a l'estany, entre els pins pinyers, hi trobem pins blancs (Pinus halepensis) i algun garrofer (Ceratonia siliqua). A mesura que ens acostem a les dunes, ran de platja, comencen a sovintejar les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les washingtònies (Washingtonia filifera). El parc també conté uns quants eucaliptus (Eucalyptus globulus), i als camins que hi ha a l'altre costat del parc, paral·lels al passeig, són abundants les espècies aromà tiques, com la farigola (Thymus vulgaris), el romanà (Rosmarinus officinalis) i grans mates d'espÃgol dentat (Lavandula dentata) i sà lvia microfil·la (Salvia microphylla).
Art i arquitectura
Repartides entre les dunes del parc hi ha les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II. Es tracta de la xemeneia i dos trossos de la popa, un amb una part de la coberta del vaixell i l'altre amb l'hèlix de bronze i el timó. Aquestes restes van quedar força temps abandonades a la platja, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, autors del projecte del Parc del Poblenou, van decidir aprofitar-los com a elements destacats d'aquest espai verd.
Història
El Parc del Poblenou és, juntament amb el del Port OlÃmpic, el de la Nova Icà ria, el de les Cascades i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanÃstica que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs OlÃmpics de 1992.
----------------------------------------------
Poblenou Park
This park, located between the buildings on the seafront in Poblenou and the sea, is one of the coastal green spaces with the most direct access to the beach. In all parts of the park there are pathways that take us to the sand, passing by a shaded area provided by the typical Mediterranean vegetation. A place that recreates the landscape of some spots where the sea meets the land: beaches, dunes and groves.
Poblenou Park, located at the end of the Olympic Village, is a great pine forest, through which we can get close to the sea, and a space full of dunes that protect the park from winds. The first stretch, next to the Carrer Salvador Espriu entrance, briefly follows the end of the Nova Icà ria Park, which is clearly identifiable due to its wooden bridges.
In the Poblenou Park area, a lake and a large esplanade where sports can be played stand out. In short, it is located at the beginning of a large paved strip that covers the length of the park from one end to the other, next to a wide street with three names, depending on where we are, and a considerable amount of traffic.
The path
The park is separated from cars by an access path with a very long row of perfectly-aligned White Poplar trees and numerous hedges, which are not too long and are rectangular, dense and carefully cut. The hedges are irregularly distributed, which means that a progression of spaces that move away from the traffic and closer to the tranquillity of the park has been created. Here we find wooden benches, essentially wide chairs, which invite us to sit down for a while. There are also French Bowls courts.
From the esplanade towards the sea, passing by one of the many paved pathways that begin at the access path, at the height of the lake and the esplanade, the land begins to rise slightly. Here we find large meadows and rest areas separated by small walls under the protective cover of the trees, in particular the pine trees.
The pine forest
At the end of this stretch of the Poblenou Park we find Carrer de la Llacuna, which the park crosses, with traffic going in both directions and vehicles coming and going to the beach. Here is where the more natural part of the park begins.
This part is a great pine forest located in an extensive meadow with small pathways. When the weather is good, many users look for a space in the shade - or in the sun to get a tan - to stretch out and enjoy the smell of the pine trees and the sea, which is an exceptionally pleasant mix.
The dunes
These are essentially located in a part which is somewhat separated from the park by the Avinguda del Litoral. The larger of the dunes end in the sand, where the park and Mar Bella beach merge. It is a very sunny space, covered with the little vegetation that is capable of withstanding the salt water from the nearby sea. It is, by far, the most natural and wild place in the park. The other two beaches parallel to Poblenou Park are the Nova Icà ria and Bogatell beaches.
Vegetation
The most notable species in this park, which is abundant in all areas, is the Umbrella Pine tree (Pinus pinea). In the exterior path area, the White Poplar trees (Populus alba) share space with the hedges, the majority of which are Bamboo (Phyllostachys sp). Also, Chinese Privet (Ligustrum lucidum), Bay Laurel (Laurus nobilis) and Mastic (Pistacia lentiscus) hedges are abundant in the entire park.
In the area next to the pond, between the Umbrella Pine trees, we find Aleppo Pine trees (Pinus halepensis) and Carob trees (Ceratonia siliqua). As we pass through these to get closer to the dunes, next to the beach we begin to find Date Palm trees (Phoenix dactylifera) and California Fan Palm trees (Washingtonia filifera). The park also has some Tasmanian Blue Gum trees (Eucalyptus globulus) and, on the pathways on the other side of the park, parallel to the path, aromatic species such as Thyme (Thymus vulgaris), Rosemary (Rosmarinus officinalis) and large French Lavender (Lavandula dentata) and Baby Sage (Salvia microphylla) shrubs are abundant.
Art and Architecture
Spread out amongst the dunes of the park, we find the wreckage of a ship with a Lebanese flag, the Ashraf II. The wreckage consists of the funnel and two pieces of the stern, one with part of the ship's deck and another with the bronze propeller and the rudder. This wreckage had spent a long time ashore on the beach, until architects Manuel Ruisà nchez and Xavier Vendrell, in charge of the Poblenou Park project, decided to use it as a prominent element in the green space.
History
Poblenou Park is, along with Port OlÃmpic Park, Nova Icà ria Park, Les Cascades Park and Carles I Park, one of the five large green spaces that were built on old industrial grounds in Poblenou at the beginning of the nineties.
Barcelona recovered this land and designated a part of it to the creation of new public green spaces. This formed part of the significant urban regeneration that was carried out on the city's seafront for the 1992 Olympic Games.
-------------------------------------------
Este parque, situado entre la última lÃnea de edificaciones del Poblenou del frente marÃtimo y el mar, es uno de los espacios verdes del litoral con acceso más directo a la playa. En todas partes hay caminos que nos llevan hasta la arena, paseando por zonas sombreadas con una vegetación muy mediterránea. Un lugar que reproduce el paisaje propio de algunas franjas de encuentro entre el mar y la tierra: playas, dunas y arboledas.
El parque del Poblenou, situado al final de la Vila OlÃmpica, es un gran pinar y, a medida que nos acercamos al mar, un espacio lleno de dunas que protegen el parque de los vientos de levante. El primer tramo, junto al acceso de la calle Salvador Espriu, sigue brevemente el final del parque de la Nova Icà ria, claramente identificable por uno de sus puentes de madera.
En esta zona del parque del Poblenou destaca un lago y una gran explanada que permite hacer deporte. En definitiva, está situado al principio de una larga franja pavimentada que recorre el parque de punta a punta, junto a una calle ancha con tres nombres, en función de dónde nos encontremos, y un considerable tráfico de vehÃculos.
El paseo
El parque queda separado de los coches por esta especie de paseo de acceso donde hay plantada una larguÃsima hilera de álamos blancos muy bien alineados y numerosos setos vegetales no demasiado largos y en forma de rectángulo, tupidos y cuidadosamente recortados. Los setos vegetales están distribuidos de forma irregular, lo que permite crear una progresión de espacios de alejamiento del tráfico y de acercamiento a la tranquilidad del parque. Aquà ya encontramos bancos de madera, básicamente sillas anchas, que invitan a sentarse un rato. Y también hay pistas de petanca.
Desde la explanada hacia el mar, pasando por uno de los muchos caminos pavimentados que empiezan en el paseo de acceso, a la altura del lago y la explanada, el terreno se eleva ligeramente. Aquà encontramos grandes praderas y espacios de descanso separados por pequeños muros bajo la copa protectora de los árboles, sobre todo de los pinos.
El pinar
Al final de este primer tramo del parque del Poblenou encontramos la calle de la Llacuna, que lo cruza, con circulación en doble sentido y vehÃculos que van y vienen de la playa. Aquà es donde empieza la parte más naturalizada del parque.
Se trata de un gran pinar situado en una extensa pradera con pequeños caminos. Cuando llega el buen tiempo, muchos usuarios buscan un lugar con sombra -o al sol para broncearse- para poder estirarse y disfrutar del olor de los pinos y el mar, que es una mezcla excepcionalmente agradable.
Las dunas
Están básicamente ubicadas en una parte algo separada del conjunto del parque por la avenida del Litoral. La mayor de todas acaba en la arena, donde se funden el parque y la playa de la Mar Bella. Es un espacio muy soleado, cubierto con la escasa vegetación capaz de resistir la salinidad del mar que tiene justo al lado. Es, con diferencia, el lugar más natural y más salvaje. Las otras dos playas vecinas al parque del Poblenou son las de la Nova Icà ria y la de Bogatell.
Vegetación
La especie más destacada de este parque, que encontramos abundantemente por todas partes, es el pino piñonero (Pinus pinea). En la zona del paseo exterior, los álamos blancos (Populus alba) comparten espacio con los setos vegetales hechos, muchos de ellos, con bambú (Phyllostachys sp.). También son abundantes en todo el parque los setos vegetales de aligustres (Ligustrum lucidum), laurel (Laurus nobilis) y lentisco (Pistacia lentiscus).
En la zona próxima al estanque, entre los pinos piñoneros, encontramos pinos carrascos (Pinus halepensis) y algún algarrobo (Ceratonia siliqua). A medida que nos acercamos a las dunas, junto a la playa empezamos a encontrar palmeras datileras (Phoenix dactylifera) y washingtonias (Washingtonia filifera). El parque también cuenta con algunos eucaliptos (Eucalyptus globulus) y, en los caminos que hay al otro lado del parque, paralelos al paseo, abundan las especies aromáticas, como el tomillo (Thymus vulgaris), el romero (Rosmarinus officinalis) y grandes matas de Lavandula dentata y Salvia microphylla.
Arte y arquitectura
Repartidos entre las dunas del parque, encontramos los restos de un barco con bandera libanesa, el Ashraf II. Se trata de la chimenea y dos trozos de la popa, uno con una parte de la cubierta del barco y la otra con la hélice de bronce y el timón. Estos restos quedaron bastante tiempo varados en la playa, hasta que los arquitectos Manuel Ruisánchez y Xavier Vendrell, autores del proyecto del parque del Poblenou, decidieron aprovecharlos como elementos destacados de este espacio verde.
Historia
El parque del Poblenou es, junto con el del Port OlÃmpic, el de la Nova Icà ria, el de las Cascades y el de Carles I, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales del Poblenou a principios de los noventa.
Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanÃstica que se llevó a cabo en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos OlÃmpicos de 1992.
Las gotas caen sobre el techo de lata, se escuchan tan fuerte que pareciera que traspasarán hasta llegar a mi cara. Amo el otoño, amo la lluvia; me sosiega en las noches silenciosas, en las noches en que no quiero tener pesadillas, me acompañan y no quiero que pare de llover. Es más, podrÃan empezar los truenos, relámpagos y que el viento arrastre las ramas de los árboles hasta mi ventana, podrÃan callar mis pensamientos.
Pienso en el viaje que recorren las gotas hasta llegar a mi techo para multiplicarse por el golpe y arrastrarse por las latas hasta llegar al suelo y hundirse en la tierra.
Pienso en la cantidad de gotas, pienso en el techo de lata, lo oxidado que está.
Pienso que el techo es mi cara; las latas mi cuello, el suelo mi pecho y la tierra mi piel...
On the outskirts of centertown, there are all of these massive structures multi-storey structures spewing hot air. From what I can guess, they are the air exchange units for the maze of underground malls and restaurants and offices that run an interconnect loop through the entire downtown core. And each and every one of them is designed differently. They just might be the most utilitarian structures I have ever seen. So very Eighties. So very pragmatic.
Layers of acrylic and bondo make these up. Still a bit of detailing to go but you get the jist. These will be cast separate and the vents will serve as the battery door on the final prop
Roof vents spin with the breeze. Hot air rises pulling cool air through the shaft at waist height in the next picture.