View allAll Photos Tagged sentit
CA: Aprofitant que l'estació de Riudecanyes-Botarell porta un temps amb les dues vies desviades donades de baixa (no crec que les hagin reparat encara), pujo una foto de quan encara es feien servir. Aquell dia s'hi va realitzar un doble encreuament entre un carboner sentit Tarragona, el Regional Exprés de Saragossa i el fosfat sentit Flix. Desafortunadament, els núvols s'hi van posar pel mig.
He de confesar que jamás he visto tantos almendros juntos…¡Un placer para todos los sentidos!
He de confessar que mai he vist tants ametlers junts…Un plaer per a tots els sentits!
I must confess that I have never seen so many almond trees together… A pleasure for all the senses!
#nikond850 #nikond850prophotographers #tamron70200g2 #robisa #alcublas #almendrosenflor🌸 #natgeoyourshot #aquilatierra #terraviva #turismovalencia #valenciasecreta @nikonespana_official @nikonistas @robisa.es @alcublasturismo @valencia_secreta @valenciabonita_insta @naturaleza_comunidadvalenciana @natgeoyourshot @terraapunt
Per questo dittico devo sentitamente ringraziare la mia carissima amica SimoSimpa alias Strombolicchia per la carica e lo sprizzamento di energia e simpatia profuso nel nostro recente incontro bolognese
in primis per l'immagine del sottoscritto di schiena (per chi non mi conoscesse sono quello a dx...di farmi frate non ne tengo affatto voglia...adoro i piaceri voluttuosi della vita ^______^ )
e in secundis per aver creato questo dittico.
questo il suo stream : www.flickr.com/photos/58766126@N02/
musica : www.youtube.com/watch?v=TFLRHPUWBI8
View in large!
Grazie per i commenti e buona luce a tutti
El mar es torna a emportar la sorra de la platja dels Griells de l'Estartit.
Part de la platja de la urbanització els Griells, a l'Estartit, s'ha tornat a quedar sense sorra a causa de l'acció del mar.
Una situació que normalment es repeteix cada any a l'hivern a causa dels temporals, però que enguany s'ha produït a l'estiu i quan tot just acabava de començar la temporada turística.
L'aigua «s'ha menjat un tall de platja molt gros». «Pensàvem que la sorra aguantaria fins al final de l'estiu, però ha tornat a repetir-se la situació de sempre i per la temporada és fatal»,
En aquest sentit, la regidora va recordar que el mes de juny, el consistori va portar part de la sorra acumulada a la platja de l'Estartit a aquesta urbanització.
«La vam abocar als Griells i no ha durat ni un mes»
www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2017/07/12/mar-torna-e...
Platja dels Griells / L'Estartit (Costa Brava) CAT.
------------------------------------------------
No beach
The sea goes back to take the sand on the Els Griells de l'Estartit beach.
Part of the urbanization beach Els Griells, in L'Estartit, has become sanded again due to the action of the sea.
A situation that is usually repeated every year in winter due to the weather, but this year it has taken place in the summer and when the tourist season has just begun.
The water «ate a very big beach cut». "We thought that the sand would hold until the end of the summer, but the situation has always been repeated again and for the season it is fatal,
In this regard, the councilor recalled that in June, the town hall took part of the sand accumulated on the beach of l'Estartit in this urbanization.
«We poured it into the Griells and it did not last for a month»
www.diaridegirona.cat / Baix-emporda / 2017/07/12 / mar-torna-e ...
Platja dels Griells / L'Estartit (Costa Brava) CAT.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
El poble de Tavertet queda penjat sobre el seu cingle, donant unes impressionants vistes de les Guilleries des de dalt del Collsacabra. Ara és un poble molt arreglat i turistic, però estar aquí dalt penjat fa cent anys o més no deuria ser luxe. Per això he sentit per l'entorn: "a Tavertet de la merda en fan paret".
Foto presa amb una Kodak No.1 Panoram, model C, fabricada entre 1903 i 1905; Kodak Ektar 100 revelada a casa amb kit C41 Tetenal.
ca.wikipedia.org/wiki/Tavertet
pccd.dites.cat/?paremiotipus=A+Tavertet%2C+de+la+merda+en...
===============================================
This is the cliff where the little village of Tavertet is perched. It's now one of the most beautiful & tourist villages of central Catalonia, but a Century ago life surely was harsh up in such a rocky place. There's a saying that shows a bit of that: "A Tavertet, de la merda en fan paret" (In Tavertet they made walls out of sh#t).
Panoramic view taken with a Kodak No.1 Panoram, model C, an unusual box camera made c.1903-1905; Kodak Ektar 100, home developed with the Tetenal C41 kit.
en.wikipedia.org/wiki/Tavertet
www.mikeeckman.com/2016/10/kodak-no-1-panoram-kodak-1900-...
A causa de les obres que he anat comentant diverses vegades, a l'estació de Rubí es poden captar imatges de màquines soles pel fet d'haver d'invertir el sentit de la marxa. A la fotografia una impol·luta 251-010 acostant-se a la cua de l'tren amb el qual havia arribat, per una vegada realitzat l'enganxi de la mateixa, prosseguir el viatge.
Debido a las obras que he ido comentando varias veces, en la estación de Rubí se pueden captar imágenes de máquinas solas por el hecho de tener que invertir el sentido de la marcha. En la fotografía una impoluta 251-010 acercándose a la cola del tren con el que había llegado, para una vez realizado el enganche de la misma, proseguir el viaje.
CA: Un dels efectes de creuar els Pirineus és que augmenta el número de trens de mercaderies que es poden veure.A la foto, un bobiner passa per Port-la-Nouvelle, sentit Portbou, remolcat per una sybic. Aquell dia en concret diria que vaig fotografiar més mercants que durant la resta de l'any.
Un bouilleur de cru ambulant est une personne habilitée par l’état, à produire ses propres eaux de vie. En France, depuis 1959, ce privilège n'est plus transmissible par héritage, et s'éteindra donc au décès des derniers détenteurs. Il est fort à parier que cette scénette m’apporte, une photo unique dans le temps, mais je l’aurai immortalisée. C’est bien là, un des sens de la photographie, figer ces moments là …
A traveling vintage distiller is a person authorized by the state to produce his own brandy. In France, since 1959, this privilege is no longer transferable by inheritance, and will therefore extinguish on the death of the last holders. It's a safe bet that this scenery brings me a unique photo in time, but I will have immortalized. That's right, one of the senses of photography, freeze those moments ...
Un destilador vintage que viaja es una persona autorizada por el estado para producir su propio brandy. En Francia, desde 1959, este privilegio ya no es transferible por herencia y, por lo tanto, se extinguirá con la muerte de los últimos titulares. Es una apuesta segura que este escenario me trae una foto única en el tiempo, pero la habré inmortalizado. Así es, uno de los sentidos de la fotografía, congelar esos momentos ...
Un destilador de vendes itinerant és una persona autoritzada per l'estat per produir el seu propi brandi. A França, des de 1959, aquest privilegi ja no és transferible per herència i, per tant, s'extingirà amb la mort dels últims titulars. És una aposta segura que aquest escenari em porta una foto única a temps, però m'hagués immortalitzat. Així és, un dels sentits de la fotografia, congela aquests moments ...
Un treno merci di Gallarate, per la Svizzera, con una locomotiva delle SBB CFF FFS
Català: Militarment suïssa pot ser un país neutre, però en termes ferroviaris suïssa envaeix les vies de els països del seu voltant, i no serà pas a petita escala... Vaig poder passar una bona estona en aquesta estació italiana un diumenge, si si ho heu sentit bé! Un diumenge! En dues hores van passar més o menys 10 mercants, la majoria d’ells, diguem 6 mercants eren a càrrec de la companyia suïssa SBB, dos més a càrrec de la BLS, un (!) a carrec de la companyia nacional italiana la FS i un més d’una operadora privada amb els colors de AlphaTrains. I esclar tot això li sumem el tràfic constant de trens de passatgers d’un diumenge...
PD: La foto esta feta el dissabte per la tarda, que també vaig tenir la oportunitat de veure un mercant tot just baixar del rodalies.
Castellano: Militarmente suiza puede ser un país neutral, pero en términos ferroviarios suiza invade las vías de los países de su entorno, y no es a pequeña escala ... Pude pasar un buen rato en esta estación italiana en un domingo, si si lo habéis oído bien! Un domingo! En dos horas pasaron más o menos 10 mercantes, la mayoría de ellos, digamos 6 mercantes eran a cargo de la compañía suiza SBB, dos más a cargo de la BLS, un (!) A cargo de la compañía nacional italiana FS y uno más de una operadora privada con los colores de AlphaTrains. Y claro todo esto le sumamos el tráfico constante de trenes de pasajeros de un domingo ...
PD: La foto esta hecha el sábado por la tarde, que también tuve la oportunidad de ver un mercante apenas bajar del cercanías.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb la Hasselblad SWC, fabricada el 1976; pel·licula infrarroja Kodak Aerochrome, caducada com a mínim el 2011; f11 a 1/250, amb filtre taronja; revelada amb el kit C41 de Bellini.
Una de les muntanyes més boniques i icòniques de Catalunya, simbol de la comarca del Berguedà: el Pedraforca.
Sense cap mena de dubte, la emulsió més cotitzada avui en dia, i això que parlem de pel·licula caducada com a mínim des del 2011 o abans, és la Kodak Aerochrome. Molt probablement ja haureu sentit parlar d'ella si feu fotografia analògica. Es tracta d'una emulsió infrarroja en color, teoricament per a revelar com a diapositiva, però que sovint és més conveninent revelar-la com a negatiu amb el procés C41, ja que és menys exigent a una correcta exposició (i ho és molt), especialment ara que està caducada. Tot i que té un ISO de 400 per a diapositiva, millor exposar per a ISO 320 com a negatiu.
www.fotochismes.com/2020/11/30/la-sorprendente-historia-d...
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
=======================
Picture taken with a Hasselblad SWC, made in 1976; Kodak Aerochrome infrarred film, expired at least from 2011; f11 at 1/250 s., with orange filter; developed with the C41 kit by Bellini.
This is one of the most spectacular and iconic mountains in Catalonia, the Pedraforca. It towers up to 2506 m. above sea level and it's name means "stone fork" in Catalan.
Without a doubt, the most desired and valued emulsion today (and we're talking about expired film since at least 2011 or earlier) is the Kodak Aerochrome. You've probably heard of it by now if you do analog photography. It is a color infrared emulsion, theoretically to be developed as a slide, but it is often more convenient to develop it as a negative with the C41 process, since it is less demanding on a correct exposure (and it is a lot) , especially now that it's expired. Although it rated at ISO 400 for slides, better to expose for ISO 320 as a negative.
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
Segur que molts de vosaltres, com jo mateixa, desconeixieu que avui 16 de gener és conmemora el Dia Internacional de The Beatles.
Ho he sentit casualment per la ràdio aquest matí, i ho confesso, amb una mica d'escèpticisme ho he buscat a la xarxa.
-- Per entendre per què cada 16 de gener se celebra el Dia Internacional de The Beatles, cal retrocedir en el temps i viatjar fins al 16 de gener de 1957. Ens trobem al 10 de Mathew Street a Liverpool. Aquell dia i en aquesta direcció va obrir les portes per primera vegada el Cavern Club, un dels llocs més freqüentats pels joves d'aquella època.
En aquest mateix club, el 9 de febrer del 1961, van debutar els de Liverpool i en aquest mateix lloc, nou mesos després del seu debut, els va descobrir Brian Epstein, un home de negocis que els va proposar representar-los després de quedar impactat per la seva actuació. Un client de la seva botiga musical l havia posat en alerta del talent dels quatre joves, que en aquell moment tenien entre 20 i 22 anys i no es podien ni imaginar fins on arribarien.
Epstein sí que ho va veure clar i ràpidament es va convertir en el representant del grup, convertint-se en “el cinquè Beatle”.
(doc. extreta de la xarxa)
Seguro que muchos de vosotros, como yo misma, desconocíais que hoy 16 de enero se conmemora el Día Internacional de The Beatles.
Lo he oído casualmente por la radio esta mañana, y lo confieso, con un poco de escepticismo lo he buscado en la red.
-- Para entender por qué cada 16 de enero se celebra el Día Internacional de The Beatles, es necesario retroceder en el tiempo y viajar hasta el 16 de enero de 1957.
Nos encontramos en el número 10 de Mathew Street en Liverpool. Ese día y en esa dirección abrió sus puertas por primera vez el Cavern Club, uno de los lugares más frecuentados por los jóvenes de aquella época.
En ese mismo club, el 9 de gener de 1961, debutaron los de Liverpool y en ese mismo lugar, nueve meses después de su debut, los descubrió Brian Epstein, un hombre de negocios que les propuso representarles después de quedar impactado por su actuación.
Un cliente de su tienda musical le había puesto en alerta del talento de los cuatro jóvenes, que en ese momento tenían entre 20 y 22 años y no podían ni imaginar hasta dónde llegarían.
Epstein sí lo vio claro y rápidamente se convirtió en el representante del grupo, convirtiéndose en el “quinto Beatle”.
(doc. extraída de la red)
Mercedes Benz _____ Hybrid
Evobus Intouro E 17 UE nº 3449 (6967 MWX) de Sarfa de Begur (Girona) -Grup Moventis-
Cedit provisionalment a Marfina Bus per fer línias del Vallés
Matriculat el 09/12/2024
VIN: WEB10730X1J404882
El veiem el 7 Febrer 2025 assignat a la línia de Marfina Bus e2.1 sentit Terrassa (Barcelona)
In this picture: Atlas (me) and Bianca Adder / Photo by myself
The picture was taken inworld in the Prime 3D sim.
[slurl.com/secondlife/Prime%203D/117/100/31/]
Soundtrack:
Obsessio by Wumpscut
Res no te sentit els ulls en blanc
La ment buida sense llum
Res no te sentit els ulls en blanc
Mirada sense color l'ansia interior
La meva obsessio no te un final
La ment buida sense llum
La meva obsessio ets tu
...quan les circumstàncies et donin l’esquena, vine’m a buscar, resto allà on ja no s’encenen les llars de foc per escalfar sentiments apagats i freds, on les parets mostren les cicatrius de records que fan mal i on l’únic que té sentit va creixent i, com és llei de vida,... marxant...
Llegit en un dels llocs d'internet: Per fruir de la fotografia cal tenir la mirada d'una criatura i l'esperit d'un infant. No és textual, per`hi estic tant i tant d'acord mestre Tino Soriano que l'he posat a la meva manera ja em perdonaràs.
És evident que cal mirar i veure tot l'entorn amb ulls innocents per poder-se meravellar de tot l'entorn i de cada detall, més així podem tenir certa originalitat i, de ben segur trobar la bellesa o aquell fet que ens dona un cop al sentits i als sentiments.
Tinc la sort de conviure cada dia amb gent de més de 80 anys , fins i tot de més de 90 anys i sempre m'ensenyen moltes coses entre elles que la joventut pot tenir força i empenta, però no sempre té el coneixement per buscar aquells detalls que estant a prop nostre.
Afegeixo que allò important no és l'edat que tinguem, sinó en la manera que mirem, observem i ho deixem de veure.
Aquestes floretes estan al mig del passeig en un jardinet a prop d'on hi passeja la gent, quan vaig fer aquesta foto, un parell de persones em van dir que fotografies aquí, si no hi ha res més que herba, quan els hi ensenyo el que estava fent em diuen ni m'hi havia fixat. Doncs, jo busco això, allò que tinc a la bast però quasi ningú veu.
Vagheggiavo da molto di costruire con le mie manine una pinhole o fotocamera stenopeica… “la faccio in legno, multi formato, etc etc… ma non la facevo mai. Alla fine ho (ri)pescato il progetto di quel geniaccio di FrancescocapponinarteDippold e in pochissimo tempo e spesa ho realizzato finalmente la mia pin(h)ola, o meglio la sua pin(h)ola, togliendomi un bello sfizio. Ovviamente con questa “mia” lo ringrazio indirettamente e sentitamente, perché è un piacere particolare “fare una foto” partendo da zero, in maniera quasi totale, facendo anche l’involucro oscuro in cui si formerà l’immagine, quando la luce entrerà a scrivere.
Al progetto originale ho aggiunto due inutilissime personalizzazioni:
-Livrea kitsch-cosmica bicolore personalizzata. Mi avanzavano molti fogli adesivi (praticamente l’unica cosa che ho comprato per realizzarla), su uno dei quali ho stampato una mia foto. In realtà non è che ho fatto una foto al profondo cielo come quella sullo sfondo (un altro piccolo sogno che prima o poi forse realizzerò), è sabbia del deserto sul cofano della mia macchina. Ma in realtà non è che ho attraversato il deserto con la mia macchina (anche se mi piacerebbe fare anche questo), è la sabbia del deserto che certe volte vola così alta da attraversare il mare tra l’Africa e la Sardegna, e certi giorni piove sabbia. Ma in realtà questa personalizzazione non è neanche tanto inutile, oltre alla personalizzazione dell’estetica, la carta adesiva unirà saldamente le parti della macchina, rendendo tutta la struttura più rigida e robusta.
-Sofisticato mirino a telemetro Mi avanzavano anche molti ritagli di cartoncino, con i quali ho realizzato il supporto per il comodo mirino (estraibile), che ha l’apparenza di un telaietto per diapositive. In realtà è un sofisticato mirino a telemetro con correzione della parallasse. Le correzioni automatiche avvengono tramite un potentissimo software integrato: la vostra mente. Se decidete di utilizzarlo anche voi e il campo realmente fotografato non dovesse corrispondere a quello che avevate visto nel mirino, io non ne ho nessuna colpa. Ho detto che è uno strumento potentissimo, non che è preciso. Quindi se vi vengono male le foto non venite a lamentarvi con Dippold o con me , rivolgete le vostre doglianze direttamente all’ingegnere capo.
Fatemi sapere se siete riusciti a parlarci.
📍Sol Delta de l'Ebre
❤ like 🔁share✏comment 💾save
Veure el sol com es ponia per darrera les muntanyes del Parc Natural dels Ports sempre és un regal per a la vista i la resta de sentits.
Les postes de sol són de les coses de la natura que més m'agraden.
I tu, t'agraden les postes de sol?
Et llegeixo
📷 Nikon Z6II
🔭 Tamron 50-400mm
Filtro K&F Concept Serie Nano-X ND1000
☢ F 6.3
🔎 400 mm
⏰ 1/15 seg
ISO100
💻Revelat i edición LR i PS
#landscape
#sunset
#TerresdelEbre
#catalunya
#nature
Més fotos a instagram: tespero_sotala_pluja i a la web www.tesperosotalapluja.eu/
En els contes es guarda la vella memòria de la comunitat, hi batega l'ànima de cada poble. Cada una d'aquestes fórmules narratives inicials són un portal que s'obre davant d'un paisatge apassionant. Un dels elements més característics de les rondalles són les fórmules inicials i finals. Aquestes fórmules són universals i responen al sentit semisagrat i primitiu de la rondalla. Fixeu-vos que moltes oracions, salms i formes sacramentals tenen una fórmula de començament i una altra d'acabament.
En los cuentos se guarda la vieja memoria de la comunidad, late el alma de cada pueblo. Cada una de estas fórmulas narrativas iniciales son un portal que se abre ante un paisaje apasionante. Uno de los elementos más característicos de los cuentos son las fórmulas iniciales y finales. Estas fórmulas son universales y responden al sentido semisagrado y primitivo de la rondalla. Tenga en cuenta que muchas oraciones, salmos y formas sacramentales tienen una fórmula de comienzo y otra de finalización.
Volvo 7900 Hybrid B5LH Castrosua New City nº 2242 (3373 MTJ) de TMESA de Terrassa (Barcelona) -Grupo Avanza Ado-
Matriculat el 31/07/2024
VIN: YV3T1U221RA216187
El veiem el 13 Setembre 2024 al seu pas per la Crta de Rellinars de Terrassa assignat a la línia 7 sentit Can Jofresa
Català / Español / English
Baixant del cim del Bastiments, també conegut a França com Le Pic du Géant (2881m), em vaig trobar aquesta vista del Gra de Fajol (2714m); Són els dos muntanyencs / muntanyenques de la dreta els que donen, no sols la dimensió de la muntanya, sinó també la tossuderia innata de l’esser humà a l’hora de pujar cims sense cap altre satisfacció que la motivació personal.
Un cop a la muntanya cadascú es posa els seus límits però el sentit comú et dirà si per la climatologia o el teu estat físic continues fins el cim o abandones. La diferència amb altres esports és que aquí, quan has aconseguit l’objectiu marcat, sols has fet el 50% del camí...Encara et queda tornar.
La meva petita motxilla portava un petit entrepà, aigua, el cos de la Nikon D800, dues òptiques angulars i el trípode.
Quan tens una certa edat et toca mesurar l’esforç, i a la muntanya cada quilo compte, així que renúncies a algunes òptiques a canvi de poder arribar.
Aprofito aquesta nova foto per a agrair-vos les primeres 100.000 visites a la meva pàgina de Flickr.
________________________________________________
Bajando de la cima del Bastiments, también conocido en Francia como Le Pic du Géant (2881m), me encontré esta vista del Gra de Fajol (2714m); Son los dos montañeros / montañeras de la derecha los que dan, no sólo la dimensión de la montaña, sino también la tozudez innata del ser humano para subir cumbres sin otra satisfacción que la motivación personal.
Una vez en la montaña cada uno se pone sus límites, pero el sentido común te dirá si por la climatología o tu estado físico continuas hasta la cima o abandonas. La diferencia con otros deportes es que aquí, cuando has alcanzado el objetivo, sólo has hecho el 50% del camino ... Aun te queda volver.
Mi pequeña mochila llevaba un pequeño bocadillo, agua, el cuerpo de la Nikon D800, dos ópticas angulares y el trípode. Cuando tienes una cierta edad te toca medir el esfuerzo, y en la montaña cada kilo cuenta, así que renuncias a algunas ópticas a cambio de poder llegar.
Aprovecho esta nueva foto para agradeceros las primeras 100.000 visitas en mi página de Flickr.
________________________________________________
Coming down from the top of Bastiments Mountain, also known in France as Le Pic du Géant (2881m), I found this view of the Gra de Fajol (2714m).
The two mountaineers on the right give the dimension of the mountain, but also the innate stubbornness of the human being to climb peaks with no other satisfaction than personal motivation.
Once on the mountain, each one sets their limits, but common sense will tell you if due to the weather or your physical condition you can continue to the top or leave.
The difference with other sports is that here, when you have achieved success, you have only done 50% of the way ... You still have to go back.
My little backpack carried a small sandwich, water, the body of the Nikon D800, two wide-angle lenses, and the tripod.
I take this new photo to thank you for the first 100,000 visits to my Flickr page.
Man 18.310 HOCL NL -LO(A69) Castrosua CS40 Magnus II nº 269 (8780 FYF) de Mohn sl de Viladecans (Barcelona)
Matriculat el 13/12/2007
VIN : WMAA69ZZ77C009914
El veiem el 1 Desembre 2019 a la Rda,Universitat de Barcelona asignat a la línia L95 sentit Castelldefels
A - 1269 Avanza Baix (Viladecans -B-)
Es el nombre que recibe la inundación de los campos de la Albufera de València en época invernal. Un espectáculo para los sentidos que deja estampas como la de la foto. Darse un paseo por la zona estos días es más que recomendable.
És el nom que rep la inundació dels camps de l'Albufera de València en època hivernal. Un espectacle per als sentits que deixa estampes com la de la foto. Fer-se una passejada per la zona aquests dies és més que recomanable.
It is the name given to the flooding of the fields of the Albufera de València in winter. A show for the senses that leaves prints like the one in the photo. Taking a walk around the area these days is highly recommended.
#nikonD850 #tamron1735f284diosd #nikonistas #vanguardworldes #kandfconcept #perelló #perellonà2021 #paisajes #paisajesnaturales #landscapes #natgeoyourshot #albuferadevalencia #devesalbuferafoto #albuferanaturalpark @nikoneurope @nikonistas @robisa.es @vanguardworldes @elperello.vlc @gvaturisme @valenciaturisme @devesalbuferafoto @devesaalbufera @aquilatierra @parcnatural_albufera @natura_albufera link
Català: 2 hores i 40 minuts després d'haver passat en sentit contrari amb un tall carregat de carbó, la parella 269-353 torna a Tarragona amb un altre tall de tolves buides procedent de Samper de Calanda, tot travessant la desèrtica i solitària Valdeluz i a punt d'arribar a l'estació de Valdepilas.
Castellano: 2 horas y 40 minutos después de haber pasado en sentido contrario con un corte cargado de carbón, la pareja 269-353 vuelve a Tarragona con otro corte de tolvas vacías procedente de Samper de Calanda, cruzando aquí la desértica y solitaria Valdeluz y a punto de llegar a la estación de Valdepilas.
English: This empty coal train returns from Samper de Calanda station, where the coal is taken to a power plant, to Tarragona Harbour headed by the 269-353 locomotives.
A chi li gradisce (ma anche a chi storce un po' il naso...) vanno i nostri auguri per l'8 marzo, che intendiamo quel che doveva essere quand'è stato pensato: una giornata dedicata alla lotta per l'affrancamento delle donne dal maschilismo, dal machismo, dalla servitù domestica, dalle violenze in casa e sui luoghi di lavoro; non certo una festa consumistica! Che donne e uomini del nostro pianeta trovino nella pace e nella concordia l'unico mezzo per creare qui e ora il nostro .
Per ricordare tutte le donne che nel loro piccolo quotidiano fanno grande il mondo, per le donne e gli uomini che hanno lottato per i diritti delle donne, per te e per tutte le amiche e gli amici che passano di qui !!!
San Valentino= la festa dell'amore.
8 Marzo= la festa della donna.
Seconda domenica di Maggio= la festa della mamma.
Ma è solo consumismo! Sono feste totalmente inutili! Servono solo a far guadagnare soldi a negozianti&co.
Gli innamorati si amano sempre e non solo il 14 Febbraio, le donne sono sempre donne e non solo l'8 Marzo e, si sa, la mamma è sempre la mamma! Ormai sono stati persi di vista i veri motivi per cui sono state indette queste festività...
Valerio & Nadia
Comunque la pensiate commentate la foto , non sentitevi obbligati , nessun problema se non vi fermate ..............
Russi ( ravenna) 19 . 11 . 2009
postata il 7 . 3 . 2010 alle ore 22.51
Come dice sempre il Vale ( io ) le foto vanno viste in ___View large___altrimenti faccio un decreto
N d A . Le foto sotto sono già postate , ho ritenuto adatte per questo post .
Tallarol de casquet o a les Balears busqueret de capell, busqueret capnegre o nyecra.
Exemplar femella.
Nine years, more than 32,000 photos, more than 1,700 followers ... and 40 million views !!! I have never understood the meaning of photography if it is not to share it. So I am delighted to be able to share my photos with everyone and that you like them so much. Many thanks to everyone !!
Nueve años, más de 32.000 fotos, más de 1.700 seguidores... y ¡¡¡cuarenta millones de vistas!!! Nunca he entendido el sentido de la fotografía si no es para compartirla. Así que me siento encantado de poder compartir mis fotos con todo el mundo y de que os gusten tanto. ¡¡Muchísimas gracias a todos!!
Nou anys, més de 32.000 fotos, més de 1.700 seguidors... i quaranta milions de vistes!!! Mai he entès el sentit de la fotografia si no és per compartir-la. Així que em sento encantat de poder compartir les meves fotos amb tothom i que us agradin tant. Moltíssimes gràcies a tothom!!
Neun Jahre, mehr als 32.000 Fotos, mehr als 1.700 Follower ... und 40 Millionen Aufrufe!!! Ich habe die Bedeutung der Fotografie nie verstanden, wenn sie nicht darin besteht, sie zu teilen. Daher freue ich mich sehr, meine Fotos mit allen teilen zu können und dass sie dir so gut gefallen. Vielen Dank an alle!!
Neuf ans, plus de 32.000 photos, plus de 1.700 followers... et 40 millions de vues!!! Je n'ai jamais compris le sens de la photographie si ce n'est pour le partager. Je suis donc ravie de pouvoir partager mes photos avec tout le monde et qu'elles vous plaisent tant. Merci beaucoup à tous !!
Fer qualsevol foto, voler captar un objecte, una flor, una part de la vida i una ínfima part de una bellesa no és tant senzill.
Ara que per raons de salut em dedico bàsicament a fotografiar flors ho he pogut esbrinar.
En general una flor ja és bellesa, però cal treure'n profit.
En fer servir un objectiu macro em facilita les coses, per cal mirar el fons, veure bé la llum, el contrast de colors o cert relació.
Vaja que m'hi passo una bona estoneta per a cada imatge, més si com en aquest cas les flors prou petites que feines arriben a un centímetre en la seva diagonal.
No vull donar més mèrit del que puc tenir. M'agrada bàsicament per haver-hi emoció, perquè puc expressar sentiments en una imatge,
A vegades canviar un poc a la dreta o a l'esquerra, amunt o a vall pot fer una fotografia sigui o deixi de ser, tenir sentit o no .
Espero no mortificar-vos gaire i no fer-me passat, us diré que cada dia m'ho passo millor amb les meves floretes.
......... e rieccoci qui.....nuova settimana, vecchi casini, storie come sempre piu' ingarbugliate di ieri.
Ricevo una telefonata, un mio vecchio amico di mille battaglie e cento cicatrici mi racconta della sua storia-avventura, delle scuole al veleno di Crotone, delle operazioni abusive, delle relazioni tecniche falsate, di un'indagine avviata nel 1999 e conclusasi qualche giorno fa con avvisi di garanzia e Disastro Ambientale.
Bene, si dira' tutto come sempre, l'ex procuratore dichiara che aveva infotrmato tutti, ma non ha mai saputo dei pericoli imminenti!
Ma ci pensate?
i vostri figli, a scuola tranquilli e beati che sono circondati da :
Arsenico,
Mercurio,
Piombo,
Cadmio!
Che bellezza eh?
E il tutto con la copertura degli Enti predisposti al controllo e alla tutela della salute pubblica.
Ora sara' di nuovo compito della Magistratura cercare responsabilità, omissioni, peculati vari e mazzette (perche' ce ne sono .....e anche molte), ma......mi sorge un dubbio......quei bambini che per anni sono cresciuti per piu' di 4 ore al al giorno in un ambiente a dir poco "VELENOSO", se un domani (speriamo di no ma il rischio è molto alto) avessero dei problemi, come verranno risarciti?
Da chi? Come? Quando?
Vedete io ho una Falegnameria, e sono sottoposto ogni anno ai controlli dell'Arpa, Asl, e vi assicuro che ci rigirano come un pedalino, ci hanno persino detto che la segatura da lavorazione è cancerogena, e che ci dovevamo attivare per lo smaltimento, ci siamo attivati, costo dell'operazione?
circa 2.000 € ogni anno, solo per i trucioli, e guai a tenere i registri in disordine, come disse il bel funzionario!
E a questi?
Chi li ha controllati?
Chi controlla i controllori?
Sentitamente incazzato chiudo la telefonata, ricordando i danni che tali sostanze provocano:
Arsenico: cancerogeno polmoni cute reni e fegato
Mercurio: effetti neurotissici puo' provocare autismo
Piombo: provoca saturnismo, anemia e alterazioni cognitive
Cadmio: cancerogeno problemi alle vie respiratorie e ai reni.
W la sQuola!
nessuna sorpresa...tutto nella normalità....tanto siamo carne da macello...
La doble tracció formada per les locomotores BB67273 (ex-BB 67035) i BB67253 (ex-BB67079) de la SNCF, estàn destinades al remolcatge de TGV avariats en plena linia. Degut a això incorporen un enganxall semiautomàtic als testers. A la fotografia les veiem a Gare du Nord, esperant per invertir sentit de marxa per anar a donar assistència al tren especial de APFMS a Stade de France.
La primera impressió al visitar els campaments de refugiats sahrauís és la d'una profunda sorpresa i admiració.
Costa de creure que els seus més de 150.000 habitants hagin pogut sobreviure aquí gairebé 46 anys.
Enmig d'un desert estèril, on uns pocs ramats de cabres han de competir pels gairebé inexistents residus a les bosses d'escombraries i on els camells dibuixen els seus famèliques siluetes a l'horitzó.
Però com a totes les primeres aparences, li falten els matisos que carreguen de sentit la vida diària dels seus habitants, repartits entre haimes i cases de maons de fang.
Les dones i homes sahrauís han estat capaços de construir pilars bàsics d'un Estat enmig del no-res: escoles, hospitals, pous, electricitat ... Infraestructures mínimes, precàries, però que permeten habitar un dels territoris més inhòspits de el món -les temperatures a estiu arriben als 54 graus-.
Ho han fet carregats d'una paciència i perseverança exemplars, i recolzats per l'Estat d'Algèria que els va cedir aquest territori mentre podien tornar a la seva terra i per la cooperació internacional.
Campaments Refugiats Sahrauís - Auserd - Festa de la Cultura Sahrauí.
--------------------------------------------
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb la Hasselblad 500C/M, fabricada el 1979; objectiu Carl Zeiss Planar f2.8/80mm; pel·licula infrarroja Kodak Aerochrome @320 ISO, caducada com a mínim el 2011; f11 a 1/250 amb filtre groc; revelada amb el kit C41 de Bellini.
Vista del Moixeró (2276 m.) des del costat del viaducte del Bac de Diví, en ruta cap al Tunel del Cadí.
Sense cap mena de dubte, la emulsió més cotitzada avui en dia, i això que parlem de pel·licula caducada com a mínim des del 2011 o abans, és la Kodak Aerochrome. Molt probablement ja haureu sentit parlar d'ella si feu fotografia analògica. Es tracta d'una emulsió infrarroja en color, teoricament per a revelar com a diapositiva, però que sovint és més conveninent revelar-la com a negatiu amb el procés C41, ja que és menys exigent a una correcta exposició (i ho és molt), especialment ara que està caducada. Tot i que té un ISO de 400 per a diapositiva, millor exposar per a ISO 320 com a negatiu.
www.fotochismes.com/2020/11/30/la-sorprendente-historia-d...
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
=======================
Picture taken with a Hasselblad 500C/M, Carl Zeiss Planar f2.8/80mm lens, made in 1979; Kodak Aerochrome infrarred film @320 ISO, expired at least from 2011; f11 at 1/250 s., with yellow filter; developed with the C41 kit by Bellini.
This is the Moixeró range (2276 m.) from the Bac de Diví panorama and bridge. This is part of the road towards de Tunel del Cadí, one of the longest in Catalonia.
Without a doubt, the most desired and valued emulsion today (and we're talking about expired film since at least 2011 or earlier) is the Kodak Aerochrome. You've probably heard of it by now if you do analog photography. It is a color infrared emulsion, theoretically to be developed as a slide, but it is often more convenient to develop it as a negative with the C41 process, since it is less demanding on a correct exposure (and it is a lot) , especially now that it's expired. Although it rated at ISO 400 for slides, better to expose for ISO 320 as a negative.
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
Le rêve de Petite Fée était que les hommes n'arrêtent jamais de croire en leurs rêves... Elle était la Fée des Rêves et en particulierdes Rêves Fous, c'étaient ceux qu'elle aimait le plus.Mais, despuis quelques temps, Petite Fée avait perdu espoir de réaliser ses rêves à elle... Elle n'y croyait pas assez fort, lui arrivait-il souvent de penser. Avait-elle raison ou tort, là n'était pas la question. La question était de savoir où sa petite lueur d'espoir s'en était allée. Elle l'avait cherchée en vain derrière ses grands projets, ses petites peurs, ses grandes angoisses, ses plus souvenirs... Nulle part. La petite lueur d'espoir avait un jour disparu sans qu'elle s'en rende copte. Un chagrin d'amour lui avit brisé le coeur en mille morceaux. Eh oui, les fées ne sont pas à l'abir d'un chagrin d'amour malgré tout le bonheur qu'elles donnent au monde. Petite Fée n'arrivait plus à croire aux rêves des autres, elle ne pouvait plus être la Fée des Rêves... Mais c'était toute sa vie, elle était une fée. Que deviendrait-elle si elle n'était plus une fée? Elle se mit à pleurer... Elle était seule dans un bois tranquille, seule et elle pouvait enfin vider son coeur de toute la tristesse qu'elle avait accumulée toutes ses années... Aprés avoir pleuré toutes les larmes de son corps, elle sentit une douce chaleur sur son visage et malgré ses paupières closes, elle pouvait distinguer une lueur d'une luminosité extraordinaire. Elle n'osait pas ouvrir les yeux. C'est alors qu'elle entendit une voix aussi douce qu'un murmure lui dire:
- Tu as enfin compris.
Elle ouvrit les yeux et vit une petite fée couleur soleil qui lui ressemblait comme deux gouttes d’eau assise sur une branche. Elle osa parler :
- Compris quoi ?
- Tu es la Fée des Rêves, mais tu as aussi TES rêves. Il ne faut pas que tu l’oublies. Tes rêves sont aussi importants que ceux que tu aides à mettre au monde. Si tu ne crois pas en tes rêves alors tous les rêves mourront aussi…
- Je ne comprends pas…
La petite fée auréolée d’une aura dorée répondit :
- Même les rêves qui meurent ont existé. Ils devaient mourir pour laisser place à un autre rêve. Tu ne peux pas réaliser tous les rêves. Et pour réaliser un rêve, il faut vraiment y croire. Je m’étais enfuie parce que je ne me trouvais plus à ma place…
La petite fée s’était tue un moment puis poursuivit :
- Tu étais tellement triste et tu semblais avoir perdu tout espoir que j’ai décidé de t’aider…
Petite Fée la coupa en s’exclama :
- Mais tu m’as abandonnée…
- Non, je ne t’ai pas abandonnée. Je t’ai donné la possibilité de te retrouver, de te délivrer de ta tristesse et de croire à nouveau en toi ! Ne sens-tu pas une différence ?
Petite Fée ferma les yeux et ressentit dans sa poitrine un feu intense mais tellement doux… Elle ne s’était jamais sentie aussi bien. Quand elle ouvrit les yeux la petite fée toute dorée n’était plus là, Petite Fée avait compris et souriait à présent. Elle s’était levée et avait commencé à marcher. Quand elle se retourna une dernière fois pour essayer de l'apercevoir, elle entendit la petite voix de la fée portée par le vent lui dire :
« N’arrête jamais de croire en tes rêves, jamais, jamais…»
The Little Fairy dream was that people never stop believing in their dreams ... It was the Fairy of Dreams and particulierdes Wish Fools, were those she loved plus.Mais, afterwards some time Little Fairy had lost hope of realizing her dreams ... She did not believe hard enough, he came there often to think. Was she right or wrong, that was not the issue. The question was where the little glimmer of hope was gone. She had sought in vain behind his big projects, small fears, his great anguish over his memories ... Nowhere. The glimmer of hope had once disappeared without her noticing Coptic. An unhappy love him avit broken heart into a thousand pieces. Yes, fairies are not the abir a heartache despite all the happiness they give to the world. Little Fairy could no longer believe in the dreams of others, it could be the Fairy of Dreams ... But it was all her life she was a fairy. What would become of her if she was not a fairy? She began to cry ... She was alone in a quiet wood, and only she could finally emptied his heart of all the sadness she had accumulated all those years ... After crying all the tears in her body, she felt a warmth on his face despite his closed eyelids, she could see a glimmer of brightness extraordinary. She dared not open his eyes. Then she heard a voice as gentle as a whisper he said:
- You have finally understood.
She opened her eyes and saw a little fairy color sun like him as two drops of water sitting on a branch. She dared to speak:
- Understood what?
- You are the Fairy of Dreams, but you also have your dreams. Do not you forget it. Your dreams are as important as those that you help to save the world. If you do not believe in your dreams then all the dreams will die too ...
- I do not understand ...
The fairy has a halo of golden said:
- Even the dreams that die have existed. They had to die to make room for another dream. You can not realize all the dreams. And to fulfill a dream, you really believe it. I ran away because I found myself at my place ...
The little fairy was silent a moment, then continued:
- You were so sad and you seemed to have lost all hope that I decided to help ...
Small cut in the fairy exclaimed:
- But you abandoned me ...
- No, I have not abandoned. I gave you the opportunity to find you, deliver you from your grief and to believe in you again! Do not you feel a difference?
Little Fairy closed his eyes and felt in his breast a fire so intense but gentle ... She had never felt so good. When she opened her eyes all the fairy gold was gone, Little Fairy understood and smiled at this. She got up and started walking. When she turned one last time to try to see her, she heard the small voice of the fairy windblown say:
"Never stop believing in your dreams, never, never ..."
Domi
Jo no tinc filosofia: tinc sentits...
Si parlo de la Natura no és pas perquè sàpiga què és,
ans perquè l’estimo, i l’estimo per això,
perquè qui estima mai no sap què cosa estima
ni sap per què estima, ni què cosa és estimar...
Estimar és l’eterna innocència,
i l’única innocència és no pensar...
Pessoa
Poemes d’Alberto Caeiro
EL GUARDIÀ DE RAMATS
(Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
La llum suau i càlida de última hora de la tarda i el fons desenfocat donen sentit a aquesta imatge.
Quan entres al Dead Vlei, s’obre un horitzó de possibilitats fotogràfiques infinites. La llum, els tons càlids i freds, les ombres, als arbres, les textures del terra, ofereixen milers de combinacions possibles que arriben a saturar els sentits. En aquell moment venen ganes de seure a terra i absorbir tot el que veus per retenir-ho en la ment.
Aquesta imatge explica perfectament aquesta sensació. Un home resta assegut a terra mirant com la llum càlida entra per una cantonada de la vall estenent un raig de llum daurada cap als arbres, mentre les textures fredes del terra ens donen l’entrada a l’escena.