View allAll Photos Tagged sentit
Dans une petite ville tranquille, vivait un chien nommé Max.
Max était un chien heureux et enjoué, mais il avait un petit complexe d'infériorité. Il pensait qu'il n'était pas aussi beau que les autres chiens du quartier.
Un jour, Max se promenait dans la rue lorsqu'il aperçut sa réflexion dans la vitrine d'un magasin. Il fut surpris de voir à quel point il était beau. Ses yeux étaient brillants, sa fourrure était douce et soyeuse, et son sourire était contagieux.
Max était tellement ému par ce qu'il voyait qu'il ne pouvait s'empêcher de sourire. Il se sentit soudainement très confiant et heureux. Il savait qu'il était un chien spécial et qu'il n'avait pas besoin de se comparer aux autres.
À partir de ce jour, Max marchait la tête haute et la queue en l'air. Il était fier de lui-même et il savait qu'il était aimé. Il avait appris une leçon importante : il n'avait pas besoin de se comparer aux autres pour être heureux. Il était unique et spécial, tout comme chacun de nous …
°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°
In a small, quiet town, there lived a dog named Max.
Max was a happy and playful dog, but he had a small inferiority complex. He thought he wasn't as handsome as the other dogs in the neighborhood.
One day, Max was walking down the street when he saw his reflection in a shop window. He was surprised to see how handsome he was. His eyes were bright, his fur was soft and silky, and his smile was contagious.
Max was so moved by what he saw that he couldn't help but smile. He suddenly felt very confident and happy. He knew that he was a special dog and that he didn't need to compare himself to others .
From that day on, Max walked with his head held high and his tail wagging. He was proud of himself and he knew he was loved. He had learned an important lesson: he didn't need to compare himself to others to be happy. He was unique and special, just like each of us …
credit : Dog Photography Awards - Julia Schuchert (photo) & PdF (texte et traduction).
___________________________________________PdF____
Sciurus vulgaris
Hide del projecte Els Sentits a Vallbona de les Monges, Urgell. elsentitsdevallbona.blogspot.com/
Es pon el sol, i els tons se'n van amb aigua.
La llei obre camins damunt la roca.
Veig coses per ventar i retinc molt d'àire,
recluta d'una guerra que m'és terra.
La boira s'ho endú tot, nota per nota,
però els sentits s'encenen i fan flames.
Joan Brossa - Furgó de cua
Aquesta és l'última posta de lluna del 2020, l'any de la por i de la incertesa. L'any que voldriem oblidar però que millor que no ho fem, l'any on hem evidenciat què és el realment important , de fet ja ho sabiem però ens costava admetre-ho. Em vist que no podem viure sense algunes feines que són les més mal pagades, hem vist com la natura es revela contra nosaltres , em sentit com n'és d'important el contacte humà i com n'és d'imprescindible la cultura . També hem vist el costat fosc dels humans, el que no es creu la ciència i en canvi fa dogma de fe del que diu ves a saber qui. Un any que mai oblidarem . I els meus desitjos per l'any vinent no són gaires, només voldria que ens poguéssim abraçar sense por, que la salut fos més important que els diners i si no és demanar massa, que tots poguéssim viure en pau.
Feliç 2021 !!!
Juvenil
Llatí: Streptopelia turtur.
Castellano: tórtola europea.
English: European turtle dove.
Français: Tourterelle des bois.
Hide del projecte Els Sentits a Vallbona de les Monges, Urgell. elsentitsdevallbona.blogspot.com/
CATALÀ
Macarena, catalana, és una dona amb una personalitat molt ferma i un alt sentit de la responsabilitat, no va tenir cap problema a posar davant de la càmera encara que li vaig avisar que volia fer una mena d'experiment amb la fotografia. Captura: Avinguda Diagonal, Barcelona.
ENGLISH
Macarena -Catalan- is a woman with a very strong personality and a high sense of responsibility, she had no problem posing in front of the camera even though I warned her that I wanted to do some kind of experiment with photography. Capture: Avinguda Diagonal, Barcelona.
Després de perdre per molt poc a aquest tren en sentit ascendent, vaig aprofitar per esperar-lo en sentit invers, escollint com a punt on fotografiar-lo aquest pas superior en el tram de carretera que uneix la C-16/E-9 amb la població d'Urtx. Els encarregats d'aquella jornada per donar la tracció a l'herbicida número 4 van ser els 310 .041 i.003 respectivament. Donar des d'aquí les gràcies a tots aquells que van anar informant sobre la posició del tren.
Después de perder por muy poco a este tren en sentido ascendente, aproveché para esperarlo en sentido inverso, escogiendo como punto donde fotografiarlo este paso superior en el tramo de carretera que une la C-16/E-9 con la población de Urtx. Los encargados de esa jornada para dar la tracción a herbicida número 4 fueron los 310.041 y .003 respectivamente. Dar las gracias desde aquí a todos aquellos que fueron dando información sobre la posición del tren.
Al petit poblet de Castellnou d'Ossó, al est d'Agramunt, es troba el castell que li dona nom, però que també és conegut com Castell Lliuró. És una construcció realment misteriosa i curiosament encara molt desconeguda fora del ambit la recerca històrica. De castell en té certament la seva identitat medieval, ja que la part superior de l'estructura és una torre medieval típica del s. XI construida pels senyors feudals catalans del moment. Però el gran interès és la estructura inferior, un gegantí mur circular de grans blocs de pedra (24 m. de diametre!) i aparentment massis per dintre. Es considera així de forma genèrica d'origen romà, tot i que també he sentit que podria ser iberic o islamic. El més curiós es que no s'ha excavat mai, però que per fi hi ha un projecte per a fer-ho i alhora acondicionar-lo per la visita. Certament es mereix molta més atenció de la que fins ara ha tingut. Quins misteris revelarà???
ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellnou_d'Oss%C3%B3
www.catalunyamedieval.es/torre-rodona-osso-de-sio-urgell/
www.lavanguardia.com/local/lleida/20140314/54403084682/l-...
=============================================
In the small Catalan village of Castellnou d'Ossó a huge structure still hides it's real identity. Not by being small, in fact it's huge cyclopic walls have a diameter of 24 meters. It's generally accepted that it's of Roman construction, albeit an Iberian or Islamic builder can't be ruled out. Anyway, the huge circular structure is topped by a medieval tower, this clearly from the XI Century and having no mystery at all. Although the village and castle are known oficially as Castellnou (new castle), it has another name, Castell Lliuró, maybe translated roughly as 'free castle'. It has never been excavated, but now there's a project to do it soon.
A lot of other pictures here (not by me):
Mallerenga carbonera, primavera o estiverola, dita ferrerico a les Illes Balears, i al País Valencià totestiu i ferreret.
Potser la pell remota
de les muntanyes enllà
muta a les nits.
Potser la pell remota
del cel enllà
muta a cada vers.
Potser l'horitzó enllà
ens muta les paraules.
I tot pren sentit.
Aunque parecia imposible... pasamos !!.
Carretera desde el Sendero de los Sentidos en el Parque Rural de Anaga, Tenerife, a la Playa del Roque de las Bodegas, cerca de Santa Cruz de Tenerife
Benché sembrasse impossibile... ce l’ha fatta a passare !!.
Strada dal Sentiero dei Sensi nel Parco Rurale di Anaga, Tenerife, alla Spiaggia del Rocco delle Cantine, vicino alla capitale “ Santa Cruz de Tenerife”.
Though it seemed to be impossible ... they managed to pass !!.
Montain road from the so called “Path of the Senses” in Anaga's Rural Park, Tenerife, down to the Beach of the “Roque of the Warehouses” in the vicinities of Santa Cruz de Tenerife.
Encara que semblès impossible… va conseguir pasar
Carretera de montanya des del “Camí dels Sentits” al Parc rural d’Anaga, Tenerife (Isles Canaries), fins baix a la Platja del “Roque de las Bodegas”, prop de Santa Cruz de Tenerife.
Espero que os guste
Spero vi piaccia
Hope you like it
Espero us agradi
_______________________
.... m'he sentit amb l'escalf de la bona a mistat que brandia el cor i ens feia compartir rialles, bromes, fotos i ... molt de benestar...
Sciurus vulgaris
Hide del projecte Els Sentits a Vallbona de les Monges, Urgell. elsentitsdevallbona.blogspot.com/
Per a Brossa, pioner de la poesia visual en la literatura catalana, l'expressió tenia prioritat sobre el contingut, el qual enriquia i alterava a través de la creació de dobles sentits al través de jocs de paraules, frases fetes o expressions populars.
La seguretat de la incertesa que dona sentit a l'aventura del destí.
The security of the uncertainty that gives sense to the adventure of destiny.
No no us feu pel·licules, aquesta església no és ni satànica, ni erotico-festiva (ni que fos Solsona, tu!).
La seva inversió és arquitectònica. On ara té la porta, abans hi havia l'altar (i l'altar està ara a l'altre extrem).
Es tracta de l'església gòtica del poble fortificat de Pena (Penne en francès), al Tarn.
Això es deu a que l'església original estava amb l'abside (i altar) orientat a llevant, com era usual a l'edat mitjana. Alhora, l'abside servia de muralla exterior del poble. La porta deuria ser a la dreta, en el carrer major i dintre muralles. Però amb el temps, davant l'abside es creà la plaça major, i la muralla va perdre el seu sentit. Per això, algú decidí que el més eficient era tenir la porta de l'esglesia al centre de la plaça. La resta, és historia!
www.tourisme-tarn.com/patrimoine-culturel/eglise-sainte-c...
====================
This is church is upside-down, but not in any weird way.
Its "reversal" is architectural. Where the door now stands, there used to be the apse and altar (and the altar is now at the other end).
This is the Gothic church of the fortified village of Pena (Penne in French), in the Tarn.
This odd disposition is because the original church faced east, as was usual in the Middle Ages. At the same time, the apse served as the fortified wall of the village. The door should be on the right, on the high street and inside walls. But over time, the main square was created in front of the apse, and the wall was abandoned. So someone decided that the most efficient thing was to have the church door in the center of the square, and put the altar on the other side of the nave. The rest is history!
www.tourisme-tarn.com/patrimoine-culturel/eglise-sainte-c...
Català: Després de ser vista mitja hora abans en sentit invers, la branca TGV Réseau 4530 "Iris 320" del programa Vigirail de la SNCF repren la seva marxa d'inspecció des de l'estació de Montpellier-Sud-de-France en direcció nord.
Castellano: Después de ser vista media hora antes en sentido inverso, la rama TGV Réseau 4530 "Iris 320" del programa Vigirail de la SNCF reemprende su marcha de inspección desde la estación de Montpellier-Sud-de-France en dirección norte.
Français: Après avoir été aperçue une demi-heure plus tôt en sens inverse, la branche TGV Réseau 4530 "Iris 320" du programme Vigirail de la SNCF a repris sa marche d'inspection depuis la gare de Montpellier-Sud-de-France en direction du nord.
Construït entre el 1856 i el 1859 a la línia que uneix Barcelona amb Lleida per Manresa, una línia lamentablement desaprofitada. Prop de l'antiga estació d'Olesa de Montserrat, havia vist passar els trens que portaven les matèries primeres per a la indústria terrassenca i sabadellenca i els que transportaven cap al centre peninsular els productes tèxtils manufacturats. Més endavant hi circularen Estrelles, Tafs, "Platillos", persones que emigraven cap al Vallès, mercaderies... Ara hi veu passar únicament trens de rodalies i tres circulacions diàries (per sentit) l'Hospitalet/Barcelona-Lleida.
Llatí: Streptopelia turtur.
Castellano: tórtola europea.
English: European turtle dove.
Français: Tourterelle des bois.
Hide del projecte Els Sentits a Vallbona de les Monges, Urgell. elsentitsdevallbona.blogspot.com/
No sé perquè el blau sempre ha estat el meu color preferit, així que no és estrany que el Gaig Blau ocupi un lloc destacat a la llista de les aus més boniques que tenim la sort de trobar per aquestes contrades..un autèntic plaer per als sentits gaudir amb aquestes meravelles Blaves.
salutacions i gràcies
Era un matí suau, amb un sol que anava anunciant el principi de la primavera, no tenia cap presa, no havia d'anar enlloc, només mirar i sentir com els colors i les formes s'anaven transformant en la meva imaginació, estaven creant un món molt més real que veia
Ara potser tot tenia sentit, no podia caminar més de presa, així podia gaudir de més detalls, podia cear.me les històries del moment, podia viure el moment com a realitat nova, creativa i molt més personal.
Arribar no era la finalitat, només volia mirar, sentir i viure.... tot plegat això no és real?.
La mainada em sobrepassava corrent, amb crits i alegria, en part els tenia certa enveja i amb molta més part sentia que es perdien tots els colors, les formes, les aromes... la fragància del moment era fugissera calia fer-li atenció per no perdre's cap detall.
Era un matí qualsevol d'inici de primavera.
Aquest matí m'he sentit força en plenitud, però no suficient per anar dins Girona a veure un mica de Temps de Flors.
És una bogeria de gent per allò que m'explica tothom i veig imatges força interessants, de llocs magnífics i treballs excepcionals. Ara, si puc, en voldria fer les meves imatges, però si no m'és possible em conformaré amb els meus jardins i les flors veïnals, aquestes encara me'n veig en cor d'arribar-hi caminant a poc a poc.
Encara hi trobo una mica de màgia o encara em sorprenen sovint com es mostren cadascuna de les flors i com que hi puc dedicar un temps encara en trec un cert bon profit, Aquesta és la meva opinió, no sé quina serà la vostra.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb la Hasselblad SWC, fabricada el 1976; pel·licula infrarroja Kodak Aerochrome @320 ISO, caducada com a mínim el 2011; f11 a 1/250 (EV 12,5) amb filtre taronja; revelada amb el kit C41 d'Adox. ##
Vista del espectacular meandre del riu Ter amb el monestir romanic de Sant Pere de Casserres al bell mig, amagat entre els arbres. Afortunadament, aquesta plujosa primavera de 2025 va permetre veure la cua del embassament de Sau ben plena...
www.monestirs.cat/monst/osona/os13cass.htm
Sense cap mena de dubte, la emulsió més cotitzada avui en dia, i això que parlem de pel·licula caducada com a mínim des del 2011 o abans, és la Kodak Aerochrome. Molt probablement ja haureu sentit parlar d'ella si feu fotografia analògica. Es tracta d'una emulsió infrarroja en color, teoricament per a revelar com a diapositiva, però que sovint és més conveninent revelar-la com a negatiu amb el procés C41, ja que és menys exigent a una correcta exposició (i ho és molt), especialment ara que està caducada. Tot i que té un ISO de 400 per a diapositiva, millor exposar per a ISO 320 com a negatiu.
www.fotochismes.com/2020/11/30/la-sorprendente-historia-d...
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
=======================
Picture taken with a Hasselblad SWC, made in 1976; Kodak Aerochrome infrarred film @320 ISO, expired at least from 2011; f11 at 1/250 s. (EV 12,5), with orange filter; developed with the C41 kit by Adox.
The spectacular meander of the Ter river curving around the medieval abbey of Sant Pere de Casserres, in central Catalonia. This was after this very rainy 2025 spring filled the Sau reservoir, adding to the beauty of the place.
www.monestirs.cat/monst/osona/os13cass.htm
Without a doubt, the most desired and valued emulsion today (and we're talking about expired film since at least 2011 or earlier) is the Kodak Aerochrome. You've probably heard of it by now if you do analog photography. It is a color infrared emulsion, theoretically to be developed as a slide, but it is often more convenient to develop it as a negative with the C41 process, since it is less demanding on a correct exposure (and it is a lot) , especially now that it's expired. Although it rated at ISO 400 for slides, better to expose for ISO 320 as a negative.
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
Peas, pea essence, rose buds and black truffle.
Guisantes, esencia de guisante, brotes de guisante y trufa negra.
Restaurant Cinc Sentits, Aribau 58, Barcelona
Thank you for your kind visit. Have a wonderful and beautiful day!
Moltes gràcies per la seva afectuosa valuosa visita. Tingueu un bon i fantàstic dia!
Muchas gracias por su amable visita. Con el deseo de que tenga un y plácido día
A vegades tenim petits o grans estels ben aprop nostres i no ens adonem, quasi ni els mirem.
En un caminar pel veïnatge trobo forces flors, alguna floreta... i molt de tant en tant un estel quasi caigut del cel. Potser no és perfecte, tampoc em cal, si és necessari que el percebi com un estel blau caigut del cel.
Cóm ser que és un estel i no només una altra flor?. Perquè en el moment de fer la foto em sento transportat a un cel imaginari i em sento que tot jo se sent molt bé i satisfet d'haver vist la flor que estar essent aquell moment com una guia a cercar-ne més i el temps s'ha aturat i el rellotge a deixat de marcar les hores. Temps, espai i sentit s'han unit per assenyalar l'estel caigut al peu del jardinet.
Jo no tinc filosofia: tinc sentits...
Si parlo de la Natura no és pas perquè sàpiga què és,
ans perquè l’estimo, i l’estimo per això,
perquè qui estima mai no sap què cosa estima
ni sap per què estima, ni què cosa és estimar...
Estimar és l’eterna innocència,
i l’única innocència és no pensar...
Pessoa
Poemes d’Alberto Caeiro
EL GUARDIÀ DE RAMATS
(Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
EXPLORER nº 397 del dia 11 de Març del 2009.-
-.
La casualitat... o no... ha volgut que avui, precisament avui, tingui quelcom a celebrar... Crec que un dels millors homanatges ha de ser que poguem viure, que poguem viure en pau.. i que poguem viure en pau compartint.
Aquesta foto la vaig fer al dia que ens van homenatjar a la Sra. Marcel·la Tubert una dona valenta i decidida que als seu 77 anys té ànims per fer, entre moltes altres coses, un programa de ràdio, i a la Emissora Municipal de Salt.. A mi no m'agraden aquests esdeveniments... sort que faig fotos.
En mig de les entregues de premis, de les xerrades dels polítics de torn i els agraiments de la Marcel·la i del Director de l'emissora, Jofre Ferrer, (només sóc capaç de dir-li Sr. en broma, doncs, el considero molt més que un senyor, el considero un bon amic). Com us deia, en mig de tot plegat van fer dues obres curtes de dansa contemporànea... aquesta n'és un detall de la primera, demà, si no hi ha res de nou en posaré una altra imatge de la segona.
Vull, doncs, que amb aquesta imatge de dansa compartida... ens ajudi a compartir el dolor d'uns fet que no tenen sentit... ni mai en tindran, amb la petita joia de rebre un premi per fer una tasca social, divertida, participativa, , que ens ajudi a compartir una petita alegria d'una petita emissora que vol transmetre, pau, armonia, companyerisme, sense gaires més pretensions, que vol ser el que ha estat fins ara una emissora de poble, pel poble...
Així, amb aquests esperit de compartir ... de sentir-me, molt cops, que no acabo d'arribar a res ni enlloc...però que vull seguir compartint bonhomia i una mica d'alegria, doncs, amb aquest esperit, dic, de tot cor gràcies per les amistats assolides.. gràcies pels cors que m'heu obert... gràcies.. per ser-hi... moltes gràcies.
No puc pas estar de fotografiar aquestes minúscules floretes, haig de reconèixer que em tenen el cor robat.
És ben cert que avui ha sortit el sol i ha tornat a escalfar, com a mínim m'he sentit escalfat ja que m'he sentit més proper a la gent que m'ha envoltat i és allò que deia, hi ha dies grisos per la pluja i/o pel meu estat d'ànim, però avui sense ser un dia radiant ha estat un dia amb molt d'escalf, bona amistat i força bon rotllo. Ha sortit el sol.
Diuen que després de la tempesta arriba la bonansa, aprofitem-la.
A més aquestes petites flors amb deixen sempre un munt de bon humor i estat d'ànim ben positiu.
Salut i agraïment a tothom que em va transmetre una carícia em forma de missatge i companyia. Moltes gràcies. No sabeu quan de bé em vareu fer.
Por favor no use mis imágenes en páginas web, blogs u otros medios sin mi permiso explícito. ©Todos los derechos reservados.
Please don’ t use my images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.
Mi fluidr: www.fluidr.com/photos/esteve_roca
==========================================================
LA SAGRADA FAMILIA
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.
L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.
El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis, ja fa més de 132 anys, es construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: "El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble". La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.
LA SAGRADA FAMILIA
El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar (1828 a 1901). A finales de 1883 se encargó a Gaudí la continuación de las obras, tarea que no dejó hasta su muerte, en 1926 A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí.
El edificio está situado en el centro de Barcelona, y con los años se ha transformado en uno de los signos de identidad más universales de la ciudad y del país. Anualmente es visitado por millones de personas y son muchas las que estudian su contenido arquitectónico y religioso.
El templo siempre ha sido expiatorio; es decir que, desde sus inicios, hace ya más de 132 años, se construye a partir de donativos. En este sentido, el propio Gaudí dijo: "El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia lo hace el pueblo y se refleja. Es una obra que está en las manos de Dios y en la voluntad del pueblo". La construcción continúa y se podría terminar durante el primer tercio del siglo XXI.
potser em repeteixo però, cada día al matí era el primer que veía i, l'he fotografiat de diferents formes, espero us agradi...
Bona setmana a tots!!!
Dels ports del Ribagorça al cor de la Noguera
paro el meu cotxe i resto badant,
les alzines que s´allunene al capvespre
de la terra surt quelcom sobrenatural.
Lluny les mentides i els errors,
lluny la injustícia i la por.
És l´amor qui m´empeny a estimar
la justícia que aquesta terra
m´està demanant.
Per l´Eix del Llobregat pujant a Berga,
se´m fa evident dels homes el progrés,
els boscos i els rius que abans eren nets.
Paissatge fet a clapes que ens han cremat.
Potser sí, sortim endavant.
Tots gaudim d´oportunitats.
Però mentre l´home no entengui la raó
d´estimar, l´indret on viu, al seu voltant, jo...
Seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel
embriac d´amor llenço el puny al vent
jo vull per demà la meva terra lliure!
Si heu pujat als cims pels volts de maig
i heu vist la bellesa que s´ofereix,
heu sentit remoure els vostres endins
amb el vent que us retorna el vostre esperit,
jo també he somniat aquesta nit
tota la terra estés així,
homes com flors neixent arreu
sacsejats pel vent de llibertat
que els fa més digmes i he pensat que
Seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel
embriac d´amor llenço el puny al vent
jo vull per demà la meva terra lliure!
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb la Hasselblad 500C/M, fabricada el 1979; objectiu Carl Zeiss Planar f2.8/80mm; pel·licula infrarroja Kodak Aerochrome @320 ISO, caducada com a mínim el 2011; f11 a 1/250 amb filtre groc; revelada amb el kit C41 de Bellini.
El riu Segre al Baridà, entre la Cerdanya i l'Urgellet.
Sense cap mena de dubte, la emulsió més cotitzada avui en dia, i això que parlem de pel·licula caducada com a mínim des del 2011 o abans, és la Kodak Aerochrome. Molt probablement ja haureu sentit parlar d'ella si feu fotografia analògica. Es tracta d'una emulsió infrarroja en color, teoricament per a revelar com a diapositiva, però que sovint és més conveninent revelar-la com a negatiu amb el procés C41, ja que és menys exigent a una correcta exposició (i ho és molt), especialment ara que està caducada. Tot i que té un ISO de 400 per a diapositiva, millor exposar per a ISO 320 com a negatiu.
www.fotochismes.com/2020/11/30/la-sorprendente-historia-d...
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
=======================
Picture taken with a Hasselblad 500C/M, Carl Zeiss Planar f2.8/80mm lens, made in 1979; Kodak Aerochrome infrarred film @320 ISO, expired at least from 2011; f11 at 1/250 s., with yellow filter; developed with the C41 kit by Bellini.
The river Segre in the Catalan Pyrenees.
Without a doubt, the most desired and valued emulsion today (and we're talking about expired film since at least 2011 or earlier) is the Kodak Aerochrome. You've probably heard of it by now if you do analog photography. It is a color infrared emulsion, theoretically to be developed as a slide, but it is often more convenient to develop it as a negative with the C41 process, since it is less demanding on a correct exposure (and it is a lot) , especially now that it's expired. Although it rated at ISO 400 for slides, better to expose for ISO 320 as a negative.
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb la Hasselblad 500C/M, fabricada el 1979; objectiu Carl Zeiss Planar f2.8/80mm; pel·licula infrarroja Kodak Aerochrome @320 ISO, caducada com a mínim el 2011; f11 a 1/250 amb filtre groc; revelada amb el kit C41 d'Adox.
L'Estany de Banyoles, sempre agradable a la vista i un relax per als sentits.
Com a curiositat, vaig fer aquesta foto durant la gran apagada electrica de la península ibèrica del 28 d'abril de 2025.
Sense cap mena de dubte, la emulsió més cotitzada avui en dia, i això que parlem de pel·licula caducada com a mínim des del 2011 o abans, és la Kodak Aerochrome. Molt probablement ja haureu sentit parlar d'ella si feu fotografia analògica. Es tracta d'una emulsió infrarroja en color, teoricament per a revelar com a diapositiva, però que sovint és més conveninent revelar-la com a negatiu amb el procés C41, ja que és menys exigent a una correcta exposició (i ho és molt), especialment ara que està caducada. Tot i que té un ISO de 400 per a diapositiva, millor exposar per a ISO 320 com a negatiu.
www.fotochismes.com/2020/11/30/la-sorprendente-historia-d...
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
=======================
Picture taken with a Hasselblad 500C/M, Carl Zeiss Planar f2.8/80mm lens, made in 1979; Kodak Aerochrome infrarred film @320 ISO, expired at least from 2011; f11 at 1/250 s., with yellow filter; developed with the C41 kit by Adox.
A view of the plane trees lining the Banyoles lake, the largest in Catalonia.
en.wikipedia.org/wiki/Lake_of_Banyoles
Without a doubt, the most desired and valued emulsion today (and we're talking about expired film since at least 2011 or earlier) is the Kodak Aerochrome. You've probably heard of it by now if you do analog photography. It is a color infrared emulsion, theoretically to be developed as a slide, but it is often more convenient to develop it as a negative with the C41 process, since it is less demanding on a correct exposure (and it is a lot) , especially now that it's expired. Although it rated at ISO 400 for slides, better to expose for ISO 320 as a negative.
www.alternativephotography.com/making-the-most-of-kodak-a...
emulsive.org/reviews/film-reviews/kodak-film-reviews/koda...
Els ulls se’m van inundar aquell dia,
vas marxar rabent, en silenci...
Vidriosos, discretament et seguien
amb ullada lleu i tendra, amb desfici.
Esperava un comiat, un adéu, un desig;
et vas anar, tan sols, amb la meva mirada
que t’acaronava amb ràbia continguda.
Te’n vas anar..., amb el silenci enmig.
Confiava un darrer gir que em cerqués.
Il·lús de mi! Havia oblidat la prudència,
les teves temences, la meva paciència
en uns moments fugaços, darrers i propers.
Volia cridar-te, mes..., no podia:
mirades i respecte envaïen l’espai;
et vaig veure marxar amb esglai,
podia i alhora... no volia.
Pau Fleta
L'antic molí i actual restaurant del Molí de les Pipes, a les afores d'Arbucies. El pont és molt més antic que el molí, i data d'època medieval.
Ja coneixeu la dita "A Arbucies, dotze dones, tretze bruixes". Tot i que jo la havia sentit mencionar amb cases en comptes de dones.
======================
This is the former mill and now restaurant of El Molí de les Pipes, near Arbucies, Catalonia. The bridge is medieval and much, much older.
They used to say that in Arbucies if you had 12 women, 13 of them were witches: "a Arbucies, dotze dones, tretze bruixes".