View allAll Photos Tagged programar
TupperCode: trae comida y aprende a programar
08.02.2014 12:00h - 15:00h
Lugar: Sala Lab (1º planta / 1st Floor)
Talleres/minicursos de programación para adultos en formato "TupperCode", es decir, un colectivo o persona con nociones de programación se ofrece de manera voluntaria a impartir el curso a cambio de que los asistentes aporten un "tupper" con comida para compartir.
Se explican los conceptos básicos de la programación en general, útiles para aquellos que estén empezando a a aprender cualquier lenguaje de programación.
algo melhor do que no dia do orgulho nerd programar e tomar um café na xícara do erro fatal do linuxmall? : )
Pagina din album digital realizat de Studio Sfara. pentru oferte si programari nunti, va invitam sa vizitati video.studiosfara.ro/oferte2.html
Pagina din album digital realizat de Studio Sfara. pentru oferte si programari nunti, va invitam sa vizitati video.studiosfara.ro/oferte2.html
TupperCode: trae comida y aprende a programar
08.02.2014 12:00h - 15:00h
Lugar: Sala Lab (1º planta / 1st Floor)
Talleres/minicursos de programación para adultos en formato "TupperCode", es decir, un colectivo o persona con nociones de programación se ofrece de manera voluntaria a impartir el curso a cambio de que los asistentes aporten un "tupper" con comida para compartir.
Se explican los conceptos básicos de la programación en general, útiles para aquellos que estén empezando a a aprender cualquier lenguaje de programación.
Use a IMAGINAÇÃO!
A BFBiz é o primeiro centro de treinamento OFICIAL a disponibilizar turmas de Android™ ATC no Brasil! Ligue pra gente e tire suas dúvidas. Escolha você mesmo entre presencial ou online em tempo real!
PRÓXIMA TURMA: 09/12/2013
2133 1111 ou treinamento@bfbiz.com.br
Când ne gândim la venirea sezonului cald, la faptul că vom renunța la pantaloni și fustele lungi,ne gândim cu groază și la isteria programărilor de la cabinetele de cosmetică pentru epilarea părului nedorit, orele lungi de așteptare și goana prin oraș să nu "pierzi programarea"!
Odată cu venirea verii ies la iveală și complexele legate de foliculită (bubițele) apărute după metodele clasice de epilat!
Toate am vrea să avem o piele fină ca mătasea și să nu mai suportăm durerea smulgerii cu ceara sau aparatul electric la fiecare 2- 3 săptămâni.
Știm însă că toate metodele clasice de epilare nu fac părul să dispară, ci părul continuă sistematic să apară.
Din dorința de a putea ajuta toate femeile sa ajungă la ceea ce își doresc, au apărut echipamentele de epilare progresiv definitivă cu laser, o tehnologie avansată care reduce timpul și efectele adverse și crește eficiența si confortul pacientei.
Raza laser este absorbită din pigmentul foliculului de păr și este transformată în căldură.Temperatura obținută nu permite supraviețuirea celulelor de la acest nivel, ducând astfel la distrugerea lor.
Lumina laser distruge doar foliculii care conțin pigment, de aceea firele blonde,roșcate sau albe nu sunt potrivite pentru epilarea cu laser.
Epilarea cu laser nu este un moft, ci a devenit o soluție salvatoare pentru femeile ocupate de carieră, care preferă să petreacă puținul lor timp liber într-un mod mai plăcut.Nu vor mai trebui să poarte pantaloni lungi pe vreme caniculară și nici să își planifice concediul în funcție de creșterea părului.
Salt (gironés) 12.05.2018. Scratch Day. La UOC ensenya els infants a programar a través del joc. UOC seu de Salt. Foto de Glòria Sánchez/iconna
Mare de Déu del Remei
Tot i la seva llunyania respecte del nucli urbà de Ripoll, la capella del Remei de Dalt és molt coneguda entre els ripollesos: devots de la Mare de Déu, caminants, boletaires, i també entre els amants d’anar en bicicleta de muntanya per les rodalies de l’ermita.
De resultes de la Guerra Civil, l’any 1936, els edificis religiosos de la vila foren saquejats i malmesos. La capella del Remei no en fou una excepció. La preocupació per restaurar-la va gestar-se oficialment a partir d’un escrit publicat al Full Parroquial del 30 de setembre del 1945. Per a tirar endavant les obres es creà una comissió. Les millores s’iniciaren a final de setembre, gràcies a les aportacions dels residents al veïnat del Brucs. El periòdic Los Sitios de Gerona, en l’edició del 3 de novembre, es feu ressò de la campanya.
Grup de persones a l’exterior de la capella del Remei de Dalt (1910-20). © ACRI150-44-N-1577.
Per a sufragar les despeses que ocasionessin les obres, la comissió demanà l’ajut econòmic dels ripollesos. Tots els donatius que es fessin es publicarien en el Full Parroquial de la Parròquia de Santa Maria. Les aportacions es podien fer a títol individual o per mitjà de les col·lectes que habitualment es feien al monestir.
Els ripollesos col·laboraren de forma esplèndida. Els donatius més importants els feren Josep Botey, propietari de la fàbrica d’Agafallops, Josep Batista, director de la fàbrica del Pla, i Moisès Torrents, que donaren cadascú 1.000 pessetes. El Govern Civil de Girona n’hi aportà 500.
Aspecte que oferia l’ermita del Remei de Dalt després de la Guerra Civil espanyola (1945). © ACRI150-44-N-1578.
Un ripollès va pagar la imatge de la Verge, uns altres van regalar les rajoles necessàries per fer el paviment de la capella, i una família va regalar un joc de corporals, lavabo i purificador. L’abril de 1947 ja s’havia recollir una quantitat certament destacable, 22.400 pessetes, cosa que possibilità que les millores avancessin sense entrebancs.
La inauguració de les obres es va programar per al 12 d’octubre del 1947, festivitat de la Mare de Déu del Remei. Entre els actes que es van programar hi hauria la benedicció de la imatge i de l’ermita, una processó en què es traslladaria la imatge de la Verge des del monestir a la capella, un ofici solemne, sardanes a càrrec de la cobla Nova Ripollesa, i un sorteig d’un xai.
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús.
Malauradament, un dia plujós, ennuvolat i fred obligà a suspendre els actes previstos a la intempèrie. L’assistència de públic va ser escassa. Mossèn Lluís Arnau, arxiprest de Santa Maria de Ripoll, va beneir la nova capella i la imatge.
Tot i el temps advers, els devots de la Mare de Déu del Remei van demanar que se li retés un homenatge el 16 de novembre. Una missa de comunió, una missa resada, el rosari, el cant de la Salve, i la rifa del xai van ser els principals actes.
Restauració de la capella del Remei de Dalt (1945). © ACRI150-44-N-659.
Malgrat que les obres es donaren gairebé per finalitzades, encara quedava per resoldre la qüestió econòmica. El gener del 1948 es va presentar l’estat de comptes; els ingressos sumaven 42.343 pessetes i les despeses 48.875 pessetes. Si no hagués estat pels nombrosos donatius, el dèficit hauria superat les 6.532 pessetes.
Durant el 1948 les obres i els donatius continuaren. L’Ajuntament de la Parròquia de Ripoll va pagar les obres de construcció de la font, i Josep Vaquer la mà d’obra emprada i el paviment del porxo de la capella.
Des d’aleshores fins a l’actualitat, l’aplec de la Mare de Déu del Remei s’ha celebrat ininterrompudament. Alhora, ha experimentat alguns canvis, propis de qualsevol festivitat.
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús
La capella ja restaurada. Any 1947. © Ramon Ballús
Les corals ripolleses de la Capella de Santa Maria i de les Filles de Maria van amenitzar les festa els anys 1948 i 1949. Tenim constància que l’aplec organitzat per la Colla de Caramellaires dels Brucs, durant els anys 1957 i 1959, constava de la missa, una audició de sardanes i el repartiment de truita de talls de cansalada amb pa entre els assistents.
El 1972 la festa va ser més sonada, en commemorar-se el 25è aniversari de la restauració de la capella. L’octubre del 1977 va tenir lloc la inauguració de les obres de reparació de la teulada. L’any 1979 s’hi van dur a terme unes importants obres de consolidació.
Actualment, el Remei continua essent un indret entranyable per a molts ripollesos, que aprofiten qualsevol moment per a apropar-s’hi, i no estaria de més fer-ho, recordant que la Mare de Déu del Remei és invocada contra les epidèmies.
TupperCode: trae comida y aprende a programar
08.02.2014 12:00h - 15:00h
Lugar: Sala Lab (1º planta / 1st Floor)
Talleres/minicursos de programación para adultos en formato "TupperCode", es decir, un colectivo o persona con nociones de programación se ofrece de manera voluntaria a impartir el curso a cambio de que los asistentes aporten un "tupper" con comida para compartir.
Se explican los conceptos básicos de la programación en general, útiles para aquellos que estén empezando a a aprender cualquier lenguaje de programación.
Sem tempo para postar do Instagram? Calma! Já tem ferramentas para lhe ajudar. Uma plataforma programa as postagens na rede. Conheça: goo.gl/jkiFoj
A Biblioteca Municipal Forum Metropolitano vai organizar dende o 3 de Outubro ao 30 de Novembro unha mostra bibliográfica e actividades complementarias para todas as idades co eixo central dedicado á Filosofía e o pensamento crítico. Dentro da mostra teremos unha sección especial para Filosofía en galego. Aproveitamos ademais a coincidencia no tempo en que o terceiro xoves do mes de Novembro é declarado pola UNESCO o Día Mundial da Filosofía, e facemos extensibles os seus obxectivos ás nosas actividades. Queremos destacar a importancia desta disciplina, especialmente de cara á xente nova, e tamén para subliñar que «a filosofía é unha disciplina que estimula o pensamento crítico e independente e é capaz de traballar en aras dun mellor entendemento do mundo, promovendo a paz e a tolerancia». Desde a UNESCO, aléntase nesta data aos gobernos, institucións educativas e organizacións en xeral a programar actividades sobre o tema da filosofía co público en xeral.
El restaurant Can Vallés va canviar de propietat a finals del 2023 per jubilació dels titulars (Jose i Pedro, cuina i sala respectivament), traspassant el negoci a un client habitual que des de feia temps había manifestat l’interès per quedar-se’l amb la intenció de mantenir-lo tal qual. Doncs bé, després de deixar passar uns mesos per donar temps a estabilitzar la cosa, vam decidir que ja tocava anar-hi i vam programar una incursió.
El primer que vam apreciar és que no havia canviat la dificultat per accedir a una taula en cap de setmana: no hi havia res lliure a dos mesos vista!!!. Sota aquestes condicions, vam haver de formalitzar una reserva per a un migdia feiner, molt més accessible si es fa amb un mínim d’una setmana d’antelació.
Un cop allà ens va rebre l’Agustí, el nou propietari que ara s’ocupa de l’atenció a la sala. Una persona loquaç, entusiasta i força efusiva (una mica massa pel nostre gust) que de seguida se’ns presenta com a amfitrió, explicant-nos el canvi com una gran decisió personal i posant èmfasi en que s’hi sent molt implicat i s’ho passa molt bé. S’ofereix a la nostra disposició per a tot el que necessitem durant l’àpat i uns minuts després apareix a la nostra taula per prendre nota de la comanda. Bé.
Però després de la presentació es va produir un incident que va marcar negativament el recorregut de l’àpat i que aquí reproduïm:
Vam demanar a l’Agustí una ració de pernil ibèric per a compartir com a entreteniment abans d’iniciar l’àpat, que es va afanyar a demanar al “tallador de pernil” (és una tasca lenta i cal avançar-la) abans de procedir a prendre nota de la resta de la comanda.
Doncs bé, després d’una llarga estona, ell mateix ens va portar mitja ració de pernil i quan li vam recordar, estranyats, que havíem demanat una ració sencera (un fet que li havíem remarcat molt clarament a l’inici), de seguida es va oferir a demanar una altra mitja. Decebuts i pensant en una confusió, no volíem haver d’esperar una altra estona tan llarga i vam decidir, resignats, que ja estava bé així.
Però uns instants després vam veure com en una taula propera els portaven una esplèndida ració de pernil i va ser quan ens vam adonar que el titular havia reduït la nostra ració a la meitat per a no demorar l’entrega de una ració sencera a uns clients que van arribar després que nosaltres i que, sens dubte, eren molt habituals ateses les abraçades i altres mostres d’efusivitat que es van intercanviar. Caram!, per això van trigar tant en servir-nos, perquè havien dedicat gran part del temps en avançar el plat d’altres.
Aleshores vam aturar l’Agustí per comentar-li el fet, que va tirar pilotes fora insistint en que ja ens havia ofert una segona mitja ració, com si això el disculpés de qualsevol greuge o discriminació. Li vam voler fer entendre que el que havia fet de forma tan descarada no era correcte però, tossut, no ho va voler reconèixer, deixant-nos amb la paraula a la boca tot dient que, si ho volíem, podíem fer ús del full de reclamacions. Lleig.
Al final de l’àpat, quan ens va portar el compte, va tenir el gest de disculpar-se i fins i tot va afegir el detall de no cobrar-nos el formatge que havíem pres al final, però també va insistir en que no entenia el nostre malestar perquè ell ja ens havia ofert la segona mitja ració. Tornem-hi!!! 😮 Vam tornar a intentar fer-li entendre que hi ha coses en un restaurant que no es poden fer i que ni ell, ni ningú altre, no podia modificar la comanda d’un client a la seva conveniència, i molt menys per a afavorir un altre client. Doncs bé, ens va tornar a deixar amb la paraula a la boca amb la següent frase “Doncs alguna cosa faig bé perquè sempre tinc el menjador ple” i va marxar definitivament. En fi!.
La veritat és que vam sortir d’allà força amoïnats i pensant que un incident similar mai abans s’havia produït amb l’anterior propietat. Però també hem de reconèixer que vam gaudir d’un dels millors àpats que hem fet mai en aquesta casa, i en aquest sentit cal aplaudir al gestor i a tot l’equip per mantenir tan alt el nivell de cuina en un restaurant que, de no ser per aquest traspàs, probablement hagués desaparegut o, en el millor dels casos, s’hagués malmés.
El resum de tot plegat és que, malgrat el canvi de gestió i de l’equip executor, Can Vallés no ha patit canvis en la seva oferta. Les cartes són les de sempre, els preus són els de sempre, els proveïdors semblen ser els de sempre i els resultats dels plats clàssics són idèntics als d’abans del canvi, i fins i tot els plats nous o que no havíem vist mai abans a la carta llueixen un nivell superior. L’únic canvi visible és el diferent tarannà a la sala.
El que més ens va agradar: la qualitat de la teca
El que menys ens va agradar: un desagradable incident a la sala que no s’havia d’haver produït
El que recomanem: reservar amb prou antelació; parar atenció als plats cantats fora de carta i preguntar el preu
Plats recomanats: el caneló de peus de porc; el tàrtar de tonyina amb menta i gingebre, el tàrtar de salmó salvatge, el ravioli de gambes i ceps, el risotto als tres formatges, el carpaccio de ren, el pernil, el formatge, les carns, especialment el “Chuletón”... gairebé tot!
El que recomanem: per fer una reserva s’ha de trucar de 12:00 a 13:00 perquè després no agafen el telèfon; si és per un cap de setmana cal reservar amb 2 mesos d’antelació
Satisfacció: @@@-
Can Vallés
c / Aragó, 95
08015 Barcelona
Telèfon: 93 226 06 67
Tanca diumenge i dilluns.
Veure l'àlbum de l'anterior etapa de Can Vallés: Can Vallés 2008/2023.
L’Antiquari és el nom d’un veterà restaurant que ha estat funcionant durant dècades al cor del Barri Gòtic barceloní, oferint cuina de caire popular i tradicional a les onades de turistes que transitaven per la zona i que fa uns mesos va canviar de propietat i també d’enfoc, molt més gastronòmic i orientat més al client local, mantenint intactes la façana, els espais interiors i gairebé la denominació, que passa a ser L'Antiquari Gastronòmic.
Quan un informador de confiança ens el va recomanar, inicialment vam desconfiar perquè la zona i el nom no es presten a massa alegries, però després de revisar una pàgina web molt ben construïda i de donar-li alguna volta a tot plegat, vam decidir donar-li crèdit al confident i programar una visita. Això sí, sense tenir-les totes.
El petit menjador, ubicat a peu de carrer, sembla no haver estat reformat per la nova propietat i presenta un aspecte clarament “vintage”, encara que polit i amb el particular atractiu propi d’aquests tipus d'establiments. Poc més de mitja dotzena de taules altes, sense estovalles i amb tovallons de paper (cal aclarir que amplis i gruixuts, dels que no es trenquen i executen prou bé la seva funció), envoltades de còmodes tamborets amb respatller i situades enfront d’una barra seguida pel petit espai en un racó que fa les funcions de cuina i des d’on surten els plats.
El servei, comandat pel xef i propietari, Yordi Martínez, una persona jove, amable i loquaç, que, recolzat per un equip empàtic i efectiu, lidera el muntatge dels plats, el servei i les presentacions, prestant-se a facilitar tot tipus d’explicacions quan se’l requereix. Una actitud impecable que demostra coneixements, professionalitat i moltes ganes de complaure i d’agradar, deixant-nos ben clar i sense necessitat de dir-ho, que sap perfectament que la viabilitat del seu negoci depèn de que els seus clients estiguin molt a gust, un objectiu plenament aconseguit. Molt bé, nois!!!
Un menú degustació format per deu petites entregues, que varia cada mes, és la única opció i s’ofereix a un preu que, vist com està el pati, resulta força assequible (55€), i que, tal com ens van explicar, parteix del receptari tradicional, matisat amb pinzellades creatives i apunts de fusió global. I pel que fa a resultats, doncs molt bé. Tots els plats que ens van arribar van estar molt ben treballats, exhibint producte de qualitat i encertats contrastos, lluint intensitat, equilibri i sabor i evidenciant que aquest xicot cuina molt bé i sap perfectament el que fa. El tema vins també està força ben resolt: hi ha varietat i bons coneixements i no és difícil trobar una referència que s’ajusti al que es vol.
Vam gaudir força de l’estada, del menú i de tot plegat i aquest lloc apunta a consolidar-se com un referent de qualitat en un barri força desprestigiat gastronòmicament. Ho anirem veient.
El que més ens va agradar: la qualitat de la teca; el vi; la professionalitat i el bon rotllo del conjunt
El que creiem que es pot millorar: acompanyar l’àpat amb una mica de pa amb bona molla que permeti escurar tots els sucs dels plats
El que recomanem: un restaurant emergent que cal conèixer
Satisfacció: @@@@-
Plaça del Rei, 1
08002 Barcelona
Telèfon: 93 461 95 89
Obre tots els dies.
Aquest restaurant s'ha traslladat al carrer Neptú, 4, del barceloní barri de Gràcia
Coloquio Proxecta Constrúe “Achegar os festivais ao público novo: escoitar para programar”
Con Ángel Sánchez (Play-Doc), Sonia Méndez (Carballo Interplay), Manuel Pena (FIC Bueu), Alfonso Pato (Festival de Cans)
Alberto P. Barahona
Coloquio Proxecta Constrúe “Achegar os festivais ao público novo: escoitar para programar”
Con Ángel Sánchez (Play-Doc), Sonia Méndez (Carballo Interplay), Manuel Pena (FIC Bueu), Alfonso Pato (Festival de Cans)
Alberto P. Barahona
Brabo és un restaurant obert a principis del 2024 a la ciutat de Barcelona que es defineix com un “asador sin pretensiones” (sic) i que centra la seva activitat en la brasa, completant la seva oferta amb productes d’elaboració pròpia (fumats, curats, envinagrats, ferments…), tot plegat partint de producte de qualitat i amb vocació ecològica. Sota aquestes interessants premisses no vam voler trigar massa en programar una primera incursió.
El local està repartit en dues plantes, sent la que hi ha a peu de carrer, que és on ens van ubicar, la considerada principal ja que incorpora al fons la cuina vista amb la brasa com a component destacat. Un espai de perfil tirant a rústic i decoració minimalista que ens va resultar tranquil i prou confortable i al que només li retrauríem una il·luminació molt tènue que se’ns va revelar com una mica justeta. El servei, jove amable i molt atent, se’l va veure actiu i molt motivat i va estar impecable en les seves funcions. Molt bé.
La seva oferta sòlida ens va semblar una mica limitada i potser massa centrada en les carns i derivats, però hi havia una mica de tot i pensem que potser ha d’acabar d’evolucionar cap a una proposta una mica més completa i diversa. Vam decidir compartir dos entrants, una peça de carn i dues postres, i tot ens va resultar ben bó. La qualitat del producte se’ns va fer molt evident, l’execució va estar impecable i les elaboracions pròpies van lluir personalitat, solvència i encert, tot plegat conformant-nos un àpat singular i molt ben resolt que vam completar amb un bon vi. Una grata estada i un bon àpat que creiem encara ha de millorar en el futur. Ho anirem veient.
El que més ens va agradar: la qualitat de la teca; el bon to del servei
El que menys ens va agradar: QUE LA PÀGINA WEB NO ESTIGUI DISPONIBLE EN CATALÀ: que la carta a la web no indiqui els preus i que no estigui penjada la carta de vins; l’escassa il·luminació i el poc contrast a les cartes
El que recomanem: és una aposta molt singular i de qualitat que cal conèixer
Satisfacció: @@@@-
Sèneca, 28
08006 Barcelona
Telèfon: 93 124 77 45
Tanca diumenges i dilluns.
Coloquio Proxecta Constrúe “Achegar os festivais ao público novo: escoitar para programar”
Con Ángel Sánchez (Play-Doc), Sonia Méndez (Carballo Interplay), Manuel Pena (FIC Bueu), Alfonso Pato (Festival de Cans)
Alberto P. Barahona
Coloquio Proxecta Constrúe “Achegar os festivais ao público novo: escoitar para programar”
Con Ángel Sánchez (Play-Doc), Sonia Méndez (Carballo Interplay), Manuel Pena (FIC Bueu), Alfonso Pato (Festival de Cans)
Alberto P. Barahona
Personal técnico de SAPAO, realiza las pruebas preliminares de la planta potabilizadora, para programar su próximo inicio de operaciones.
Oaxaca de Juárez, Oaxaca. 24 de marzo de 2014
#tamalitos nocturnos para #programar agusto, #programandoComoCampeon #tamales #cocacola #webdeveloper #frontEnd
13 Likes on Instagram
6 Comments on Instagram:
hendriech: #programandocomocampeon jajajaja pinche hash tan más mamón
zkar13: @hendriech #laPuraVerdad como #OXXOGas
nancy2021: -.-'' ke ricoossss!!! Con cafeee mmmm!!! @zkar13
zkar13: @nancy2021 ya era tarde para el cafe...pero si, se antojan con uno :D, que rico
nancy2021: Pero sin aguacate giuuu jajaja @zkar13 si me gusta pero cn tamales noo u.u'
ij_salazar: soy adicta a los tamaleees!!!