View allAll Photos Tagged programar
Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són:
- Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat. - Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares. - Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca. - Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals. - Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general. Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor: - Molins de mà de granit i circulars rotatoris. - Fragments de sílex. - Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos). - Tègules (només a través de referències bibliogràfiques). - Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?). - Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes. - 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C. - Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques). - Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa).
Observacions: Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat.
L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament.
Als anys ?30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica. Als anys ?60, Pere Giró, en qualitat de "Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones" intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961). Una dècada més tard, als anys ?70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades "pràctiques d'arqueologia", de les quals no se'n troba cap resultat. L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades. Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats.
2017: www.rtvvilafranca.cat/2017/05/fortificacio-iberica-cosset...
This is what I'm doing at work for the last 2 weeks, coding and coding.
Esto es lo que estoy haciendo en el curro estas últimas 2 semanas, picar y picar codigo
Programar Audiencia Global: Kids and Families Netflix, en el marco de actividades del trigésimo cuarto Festival Internacional de Cine en Guadalajara. Participan: Melissa Cobb y Guillermo del Toro. Guadalajara, Jalisco, México. Sábado 09 de marzo de 2019. © Guillermo Gálvez.
A short video of how we finished setting our workstations.. time to work!
Video a la terminacion de la mudanza...a programar...
la vida te da sorpresas, sorpresas te la vida. quién me iba a decir a mi que algun dia podría programar a Àlex Martín.
Este es el conector mini din que hace falta para programar osea poner el firmware al FT-2000 de Yaesu, sin tener que abrir la emisora.
Este es el conector mini din que hace falta para programar osea poner el firmware al FT-2000 de Yaesu, sin tener que abrir la emisora.
Este es el conector mini din que hace falta para programar osea poner el firmware al FT-2000 de Yaesu, sin tener que abrir la emisora.
Diseñar y programar no es lo más divertido de la galaxia. ¿Cómo hacerlo más divertido? Una cerveza puede ayudar.Una Starobrno puede ayudar un poquito más. No es que sea el gran plan, ¡pero es el que tengo!
Este es el conector mini din que hace falta para programar osea poner el firmware al FT-2000 de Yaesu, sin tener que abrir la emisora.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
L'habitual vetlla de pregària que té lloc el cap de setmana anterior a l'inici d'Advent s'ha inclòs enguany dins del programa d'actes corresponents al 300 aniversari del Santuari de Puiggraciós.
En una freda nit de dissabte, una bona colla de gent s'apropà al santuari a seguir i participar en aquest acte, que es va programar a continuació de la inauguració de l'exposició de la història del Santuari.
Més informació al blog del 300 anys del Santuari de Puiggraciós: Puiggraciós 1711-2011.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
via WordPress ift.tt/2ACTKGl
Ali Partovi lidera uma revolução mundial para que todas as escolas ensinem Ciências da Computação
Ali Partovi em uma conferência em Nova York. NEILSON BARNARD GETTY IMAGES
Quem ouve Ali Partovi (Teerã, 1972) falar se convence de que, independentemente da idade, todos deveríamos aprender a programar computadores. Não para evitar sermos excluídos do mercado de trabalho e substituídos por um robô, e sim para continuarmos conectados ao mundo. Por pura sobrevivência. “Saber programar vai se transformar no novo ler e escrever. Quem não souber código terá mais dificuldade para entender o mundo”, defende Partovi, cofundador, com seu irmão gêmeo, da ONG Code.org, nascida em 2012 no Vale do Silício com o objetivo de convencer todas as escolas do mundo a incluírem as Ciências da Computação em seus currículos.
Partovi explica de forma clara o porquê disso. “Imagine mandar um estudante a um colégio no qual não se ensina a fotossíntese ou o sistema digestivo. Ninguém chamaria isso de educação. Hoje os alunos estão rodeados de computadores. Usam com mais frequência seu celular do que seu sistema digestivo, e merecem que lhes expliquem como ambos funcionam”, disse ele numa palestra no evento South Summit, em Madri. Ele, que estudou Ciências da Computação na Universidade Harvard e aos 25 anos vendeu sua empresa LinkExchange à Microsoft por 265 milhões de dólares (cerca de 900 milhões de reais, pelo câmbio atual), acredita que para ter acesso ao ensino superior não basta mais simplesmente saber ler e escrever.
É necessário saber programar. Ele cita como exemplo a Universidade de Stanford: das 65 graduações que oferece, pelo menos metade exige conhecimentos de programação. Recentemente, foram lançados 14 novos cursos que misturam humanidades (história ou literatura, por exemplo) com Ciências da Computação. A universidade diz em seu site que esta especialidade prepara os alunos para trabalharem na administração pública, no âmbito acadêmico, em empresas ou na advocacia. “Hoje, 90% dos seus alunos fazem aulas de programação. É preciso saber como funcionam as máquinas que nos cercam por toda parte”, acrescenta Partovi.
Quando ele e seu irmão tinham nove anos, seu pai lhes deu de presente um computador que não continha nenhum jogo. Aprenderam a programá-lo. Aos 15 anos, se mudaram do Irã para os Estados Unidos e, ainda durante o ensino médio, conseguiram vários empregos como programadores. Depois de se formarem, instalaram-se em São Francisco, onde criaram diversas start-ups tecnológicas e deram suporte a alguns gigantes como Facebook, Dropbox e Airbnb. Em 2012 lançaram a Code.org, e desde então sete países incluíram as Ciências da Computação em seu programa escolar: Austrália, Argentina, Itália, Reino Unido, Coreia do Sul, Arábia Saudita e Estados Unidos, onde mais de 120 escolas públicas têm acordos de colaboração com a organização. Em quatro anos, formaram mais de 40.000 docentes.
Os adolescentes usam com mais frequência seu celular do que seu sistema digestivo, e ninguém lhes explica como funciona
“A programação permite assimilar conceitos matemáticos complexos numa idade mais precoce”, observa Partovi em entrevista ao EL PAÍS. Menciona como exemplo as funções, que na disciplina de Ciências da Computação são introduzidas aos 9 anos, e na de Matemática apenas aos 12. “Muitos pais acharão que seus filhos já passam muitas horas na frente de uma tela de computador, mas devem saber que se aprende a programar também com papel e lápis”, continua. O primeiro computador foi inventado em 1943, mas 100 anos antes Ada Lovelace escreveu o primeiro programa. “Só usou sua imaginação, essa é a chave da programação, que, como a escrita, uma vez que é conhecida permite criar ideias próprias e compartilhá-las”.
“Qualquer pessoa, de uma criança de sete anos a um idoso de 90, pode aprender a programar com o Arduino sem nenhum conhecimento prévio. Nós o concebemos para tornar o mundo da computação mainstream [para todos os públicos]”, conta o criador do chip, Massimo Banzi.
Ele também considera que em poucos anos quem não entender como funciona a tecnologia tampouco compreenderá o mundo. “Além de encontrar um emprego, ter esse conhecimento servirá para não ser um consumidor passivo, para saber fazer as perguntas e não perder liberdade como cidadão”, observa Banzi. Na era da Internet das Coisas, a maioria de produtos do mercado estará conectada à rede, diz Banzi, e quem não entender os problemas que poderão decorrer disso ficará alienado.
Das 65 graduações que Stanford oferece, pelo menos metade exige conhecimentos de programação
Há cerca de quatro anos, surgiram nos Estados Unidos as chamadas code academies (escolas de programação). A alta demanda por especialistas em tecnologia fez com que estas escolas brotassem em cidades como São Francisco, Nova York e Boston, com cursos intensivos de 12 ou 14 semanas a preços astronômicos (milhares de dólares), mas que, em alguns casos, chegavam a triplicar o salário dos alunos formados. “Programar é muito mais simples que escrever em linguagem natural; é mais difícil escrever um artigo que um programa simples de computador”, diz Sebastián Barajas, fundador da Ubiqum Code Academy, aberta em Barcelona em 2014. Ali se pode acompanhar um curso de 600 horas – 16 semanas – que custa 7.000 euros (25.000 reais) e prepara para trabalhar no setor de tecnologias da informação e comunicação.
Laura Raya, chefe da pós-graduação em Engenharia do Centro Universitário de Tecnologia e Arte Digital, em Madri, acredita que a única forma de as pessoas não ficarem desempregadas é aprendendo a controlar os robôs. “Entender a lógica de como e por que os aparelhos funcionam, só para sobreviver e ser autônomo”, diz. Os produtos já não são mais vendidos com manuais; espera-se que qualquer um tenha uma mínima intuição tecnológica. “Tudo o que fazemos responde a um algoritmo. É hora de que todos entendam como e por quê.”
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" Marion Cruza Le Bihanen performancearen irudiak, Feministaldia 14 programaren barne, 2014ko abenduaren 17an Artelekun.
Imágenes de la performance "Calamity Jane, cartas a su hija (1877-1902)" de Marion Cruza Le Bihan dentro del programa Feministaldia14, el 17 de diciembre de 2014 en Arteleku.
"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.
---
Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku
S2S AutoDeviz este un program de generat devize estimative si de reparatii pentru orice tip de service auto (inclusiv vopsitorii, electro auto). Devizele generate sunt in conformitate cu cerintele legislatiei in vigoare si a asigurarilor. S2S AutoDeviz, mai are si alte module, cum ar fi: calendar programari, diferite rapoarte, etc. Programul este configurabil conform cerintelor firmei dvs. Fiti la zi cu legistatia! Toate versiunile noi aparute sunt incluse in pret! Preturi incepand de la 299 RON.
Per la Fira de Santa Llúcia que anualment es celebra al voltant d'aquesta diada a la plaça del Mercat de Bigues, enguany van programar els concerts de les diferents corals del municipi de Bigues i Riells.
Aquesta és una simpàtica imatge del senyor director de la Coral l'Amarant intentant esbrinar les condicions acústiques del moment, si és que n'hi havia, perquè feia un fred que pelava.
Durante toda a primeira semana de xullo, polas mañás, rapaces e rapazas de entre 9-12 anos aprenderon a programar usando Scratch e xogos Blockly, a
diseñar co ordenador obxectos sinxelos do mundo físico con OpenSCAD e a darlles vida
cas placas Arduino, da man de Iván García, de Desarrollando Juntos.
L4 MARIOLA-PARC CIENTIFIC 4124 en realitat no pujava al Parc Cientific el van programar per fer proves del panell de destí
Es tracta d'un Mercedes-Benz Hispano C. O-405N2
Fotografiat el 12 de desembre de 2009
Zuharren Labore programaren prozesu osoaren emaitza.
Resultado final de todo el proceso de Zuhar en el programa Labore.
Zuharren Labore programaren prozesu osoaren emaitza.
Resultado final de todo el proceso de Zuhar en el programa Labore.
Durante toda a primeira semana de xullo, polas mañás, rapaces e rapazas de entre 9-12 anos aprenderon a programar usando Scratch e xogos Blockly, a
diseñar co ordenador obxectos sinxelos do mundo físico con OpenSCAD e a darlles vida
cas placas Arduino, da man de Iván García, de Desarrollando Juntos.
Programare la timp,
mai puțini bani cheltuiți,
servicii medicale conexe gratuite.
Pentru toți angajații tăi, pentru tine, pentru familii.
Spune ce iti doresti:
alexis-medical.ro/cere-oferta/
mail la office@alexis-medical.ro
telefon la 0752.030.439 / 0752.190.153 / 0752.190.154
Mare de Déu del Remei
Tot i la seva llunyania respecte del nucli urbà de Ripoll, la capella del Remei de Dalt és molt coneguda entre els ripollesos: devots de la Mare de Déu, caminants, boletaires, i també entre els amants d’anar en bicicleta de muntanya per les rodalies de l’ermita.
De resultes de la Guerra Civil, l’any 1936, els edificis religiosos de la vila foren saquejats i malmesos. La capella del Remei no en fou una excepció. La preocupació per restaurar-la va gestar-se oficialment a partir d’un escrit publicat al Full Parroquial del 30 de setembre del 1945. Per a tirar endavant les obres es creà una comissió. Les millores s’iniciaren a final de setembre, gràcies a les aportacions dels residents al veïnat del Brucs. El periòdic Los Sitios de Gerona, en l’edició del 3 de novembre, es feu ressò de la campanya.
Grup de persones a l’exterior de la capella del Remei de Dalt (1910-20). © ACRI150-44-N-1577.
Per a sufragar les despeses que ocasionessin les obres, la comissió demanà l’ajut econòmic dels ripollesos. Tots els donatius que es fessin es publicarien en el Full Parroquial de la Parròquia de Santa Maria. Les aportacions es podien fer a títol individual o per mitjà de les col·lectes que habitualment es feien al monestir.
Els ripollesos col·laboraren de forma esplèndida. Els donatius més importants els feren Josep Botey, propietari de la fàbrica d’Agafallops, Josep Batista, director de la fàbrica del Pla, i Moisès Torrents, que donaren cadascú 1.000 pessetes. El Govern Civil de Girona n’hi aportà 500.
Aspecte que oferia l’ermita del Remei de Dalt després de la Guerra Civil espanyola (1945). © ACRI150-44-N-1578.
Un ripollès va pagar la imatge de la Verge, uns altres van regalar les rajoles necessàries per fer el paviment de la capella, i una família va regalar un joc de corporals, lavabo i purificador. L’abril de 1947 ja s’havia recollir una quantitat certament destacable, 22.400 pessetes, cosa que possibilità que les millores avancessin sense entrebancs.
La inauguració de les obres es va programar per al 12 d’octubre del 1947, festivitat de la Mare de Déu del Remei. Entre els actes que es van programar hi hauria la benedicció de la imatge i de l’ermita, una processó en què es traslladaria la imatge de la Verge des del monestir a la capella, un ofici solemne, sardanes a càrrec de la cobla Nova Ripollesa, i un sorteig d’un xai.
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús.
Malauradament, un dia plujós, ennuvolat i fred obligà a suspendre els actes previstos a la intempèrie. L’assistència de públic va ser escassa. Mossèn Lluís Arnau, arxiprest de Santa Maria de Ripoll, va beneir la nova capella i la imatge.
Tot i el temps advers, els devots de la Mare de Déu del Remei van demanar que se li retés un homenatge el 16 de novembre. Una missa de comunió, una missa resada, el rosari, el cant de la Salve, i la rifa del xai van ser els principals actes.
Restauració de la capella del Remei de Dalt (1945). © ACRI150-44-N-659.
Malgrat que les obres es donaren gairebé per finalitzades, encara quedava per resoldre la qüestió econòmica. El gener del 1948 es va presentar l’estat de comptes; els ingressos sumaven 42.343 pessetes i les despeses 48.875 pessetes. Si no hagués estat pels nombrosos donatius, el dèficit hauria superat les 6.532 pessetes.
Durant el 1948 les obres i els donatius continuaren. L’Ajuntament de la Parròquia de Ripoll va pagar les obres de construcció de la font, i Josep Vaquer la mà d’obra emprada i el paviment del porxo de la capella.
Des d’aleshores fins a l’actualitat, l’aplec de la Mare de Déu del Remei s’ha celebrat ininterrompudament. Alhora, ha experimentat alguns canvis, propis de qualsevol festivitat.
La capella ja restaurada. Any 1947. ©Ramon Ballús
La capella ja restaurada. Any 1947. © Ramon Ballús
Les corals ripolleses de la Capella de Santa Maria i de les Filles de Maria van amenitzar les festa els anys 1948 i 1949. Tenim constància que l’aplec organitzat per la Colla de Caramellaires dels Brucs, durant els anys 1957 i 1959, constava de la missa, una audició de sardanes i el repartiment de truita de talls de cansalada amb pa entre els assistents.
El 1972 la festa va ser més sonada, en commemorar-se el 25è aniversari de la restauració de la capella. L’octubre del 1977 va tenir lloc la inauguració de les obres de reparació de la teulada. L’any 1979 s’hi van dur a terme unes importants obres de consolidació.
Actualment, el Remei continua essent un indret entranyable per a molts ripollesos, que aprofiten qualsevol moment per a apropar-s’hi, i no estaria de més fer-ho, recordant que la Mare de Déu del Remei és invocada contra les epidèmies.
Semneaza un contract de servicii de medicina muncii cu Centrul Medical Alexis si toti angajatii firmei sau institutiei primesc, gratuit si neconditionat, o ecografie!
Suntem aici pentru voi: office@alexis-medical.ro 0752190154
0752030439
Pujol d'en Figueres/Puig del Cocodril
Part nord del cim del turó envoltat pels torrents del Salt del Llop a l'est i de Font Santa a l'oest.
Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són:
- Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat.
- Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares.
- Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca.
- Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals.
- Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general.
Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor:
- Molins de mà de granit i circulars rotatoris.
- Fragments de sílex.
- Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos).
- Tègules (només a través de referències bibliogràfiques).
- Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?).
- Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana.
- Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja.
- Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes.
- 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C.
- Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques).
- Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa).
Observacions:
Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat.
L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament.
Als anys ‘30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica.
Als anys ‘60, Pere Giró, en qualitat de "Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones" intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961).
Una dècada més tard, als anys ‘70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades "pràctiques d'arqueologia", de les quals no se'n troba cap resultat.
L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades.
Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats.
(fitxa de 2006)
patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-figuerespuig...
Fara un examen de medicina muncii nu iti poti angaja viitorii salariati.
Daca vrei sa nu mai pierzi timp si bani, lasa-ne sa iti demonstram ca poti avea incredere in noi si cere o oferta.
alexis-medical.ro/cere-oferta/
sau
suna-ne acum la 0752190153 sau 0752190154
Dentro de la oferta formativa programada en el V Congreso sobre redes sociales, Comunica2, se organizó un taller cuyo objetivo era doble: en primer lugar, mostrar a los participantes la relevancia y las posibilidades que ofrece el entorno 2.0 a la hora de divulgar sus trabajos de investigación y publicaciones, y en segundo lugar, promocionar su marca personal como investigadores.
El taller fue impartido por José María Herranz, profesor de Facultad de Periodismo en la Universidad de Castilla-La Mancha en la Facultad de Periodismo de Cuenca y director de la plataforma docente El Observador de Castilla-La Mancha.
Actualmente el investigador no sólo tiene que desarrollar una tarea de investigación, sino que también es relevante su tarea como divulgador de cara a: la comunidad científica interesada en su campo de trabajo; a los medios de comunicación; y a los ciudadanos. En casi todas las convocatorias de proyectos públicos nacionales y europeos hay un apartado obligatorio dedicado a la difusión y divulgación de resultados.
___
Dins de l'oferta formativa programada al V Congrés sobre xarxes socials, Comunica2, es va programar un taller on l'objectiu era doble: en primer lloc, mostrar als participants la rellevància i les possibilitats que ofereix l’entorn 2.0 a l’hora de divulgar els seus treballs de recerca i publicacions, i en segon lloc, promocionar la seua marca personal com a investigadors.
El taller fou impartit per José María Herranz, professor de Facultat de Periodisme en la Universitat de Castella la Manxa en la Facultat de Periodisme de Conca i director de la plataforma docent L’Observador de Castella la Manxa.
Actualment l’investigador no solament ha de desenvolupar una tasca de recerca, sinó que també és rellevant la seua tasca com a divulgador: cap a la comunitat científica interessada en el seu camp de treball, cap als mitjans de comunicació i cap a la ciutadania. En quasi totes les convocatòries de projectes públics nacionals i europeus hi ha un apartat obligatori dedicat a la difusió i divulgació de resultats.
___
As part of its educational programs, V Comunica2 Social Media University Conference organized a workshop with a twofold aim: first, to show participants the importance and potential of the 2.0 environment for disseminating their research and publications, and secondly, to promote their personal brand as researchers.
The workshop was led by José María Herranz Professor of the School of Journalism at the University of Castilla-La Mancha in Cuenca in the School of Journalism, and director of the teaching platform El Observador de Castilla-La Mancha.
Currently researchers not only have to carry out their research, but also disseminate their work to the scientific community with special interests in their field, the media and the general public. In almost every call for national and European public projects, there is a mandatory section on the publication and dissemination of results. 2.0.
Durante toda a primeira semana de xullo, polas mañás, rapaces e rapazas de entre 9-12 anos aprenderon a programar usando Scratch e xogos Blockly, a
diseñar co ordenador obxectos sinxelos do mundo físico con OpenSCAD e a darlles vida
cas placas Arduino, da man de Iván García, de Desarrollando Juntos.
Per la Fira de Santa Llúcia que anualment es celebra al voltant d'aquesta diada a la plaça del Mercat de Bigues, enguany van programar els concerts de les diferents corals del municipi de Bigues i Riells.
Com es pot veure, els cantaires de la Coral l'Amarant anaven ben abrigats i no se'ls sentia massa... No sé si tot i els abrigalls seguien tenint molt fred i no els acabava de sortir la veu o aquesta es quedava congelada per l'ambient tot just sortir, però les condicions acústiques (i climàtiques) del concert no varen ser les millors.
Durante toda a primeira semana de xullo, polas mañás, rapaces e rapazas de entre 9-12 anos aprenderon a programar usando Scratch e xogos Blockly, a
diseñar co ordenador obxectos sinxelos do mundo físico con OpenSCAD e a darlles vida
cas placas Arduino, da man de Iván García, de Desarrollando Juntos.
Desde el año 2003, el Estado Nacional lleva adelante diferentes políticas de inclusión digital y promoción de la computación como la creación de la Fundación Dr. Manuel Sadosky del Ministerio de Ciencia, Tecnología e Innovación Productiva; la inversión del Ministerio de Planificación a través de Argentina Conectada, la Televisión Digital Abierta y la instalación de Núcleos de Acceso al Conocimiento (NAC) y la entrega de netbooks por parte de la Administración Nacional de la Seguridad Social (ANSES) junto al Ministerio de Educación.
Care este prima întrebare pe care o pune echipa de control pe linie de SSM?
alexis-medical.ro/care-e-prima-intrebare-pe-care-o-pune-e...