Informadors de confiança ens havien recomanat la incursió a La Morera de Pablo & Ester, un petit restaurant gestionat per una jove parella que, segons deien, havíem de conèixer. La població de Salou no figura entre els nostres destins habituals i vam aprofitar una càlida jornada d’inici de la tardor per programar una excursió expressa a aquest localitat de la Cost Daurada.

Després de franquejar l’entrada del restaurant vam deixar enrere la barra i unes poques taules per accedir al menjador principal, un espai decorat amb tons marrons i daurats que li confereixen un aire massa clàssic pel nostre gust però que vam veure polit i força arreglat. Per sort, la bona temperatura ens va permetre optar a una de les taules disposades en un petit i molt agradable pati exterior, on vam estar còmodes, frescos i molt tranquils durant l’àpat. Cal destacar el tarannà implicat de tots els membres de l’equip, que van estar amables, atents i eficients en tot moment.

I pel que fa a la teca, vam decidir ignorar l’interessant menú degustació que oferien i optar per compartir plats de la carta. Ens van arribar plats de vistoses presentacions, elaborats amb producte fresc i completats amb nombrosos elements que aporten diferents textures i colors a cada plat, tot plegat d’una estètica i concepció un tant barroca però oferint uns resultats sorprenentment harmoniosos i més que bons. Vam gaudir del menjar, del tracte i de l’estada, i si aquest restaurant estigués mes a tir, de ben segur que hi aniríem sovint. Sent a Salou, caldrà plantejar una altra excursió exprés més endavant.

El que més ens va agradar: la bona sensació del conjunt

El que menys ens va agradar: que estigui tant lluny; QUE ELS PREUS DE LA CARTA AMAGUIN L’IVA

El que recomanem: és un lloc que cal conèixer si es ronda per la zona; es pot aprofitar per fer turisme de costa i plantejar una caminada per l’interessant i ben condicionat camí de ronda que voreja el Cap de Salou

Satisfacció: @@@+

La Morera de Pablo & Ester

Berenguer de Palou, 10

43840 Salou (Tarragona)

Telèfon: 977 38 57 63

Tanca diumenge i dilluns.

Quan ens vam assabentar que Roger Alcaraz havia abandonat la cuina de Ca l’Amador per obrir el seu propi negoci a la localitat de Sallent, de seguida vam apuntar a la nostra agenda el nom de El Celler per programar una visita. En ser una localitat de pas on mai abans havíem estat ☹, ens ha costat una mica trobar un moment per anar-hi expressament, però finalment ens ho vam proposar i cap allà ens vam dirigir un plujós divendres de primavera.

Es tracta d’un veterà bar de la població que ha estat reconvertit en restaurant, mantenint l’aspecte senzill i el tarannà popular que se li suposava a l’establiment original. Un local d’aire “vintage” que ens va transmetre calidesa i autenticitat, sensacions reforçades per la simpatia i bon rotllo que llueixen i encomanen els integrats de l’equip, aconseguint un clima distés i gairebé familiar. S’hi està a gust i et fan sentir bé.

Vam estudiar detingudament la pissarra on s’informa de l’oferta de dia i vam dubtar força, fins al punt que no ens vam voler embolicar i vam optar per un menú degustació compost per tres entrants, un peix, una carn i tres postres, ofert al competitiu preu de 28€. Un menú suculent i abundant, executat amb ofici i intenció, d’aires casolans i també amb punts de diversió ☺. Un excel·lent vi de la zona va rematar un substanciós i variat àpat en un lloc entranyable i molt recomanable, al que, sense dubte, hi tornarem, perquè la carta amagava coses que ens prometen encara millors sensacions. Essencial!

El que més ens va agradar: la “sopeta” de miso, la torrada amb foie, el vi; el bon rotllo del conjunt

El que menys ens va agradar: el punt de la llaminera (massa seca)

El que recomanem: és un bon lloc per menjar bé i estar ben a gust

Satisfacció: @@@+

El Celler

C/ Unió, 27

08650 Sallent

Telèfon: 93 837 37 97

Tanca diumenge nit i els dilluns, dimarts i dimecres.

LUPTA DE PE VALEA UZULUI... Ghimeș/județul Bacău, ROMÂNIA (octombrie 1916). În loc de grâne... din vagoane, soldați ai Armatei Române se năpustesc asupra trupelor inamice austro-ungare din gara Ghimeș.

Lupta de pe valea Uzului (1/14-14/27 octombrie 1916) a fost o acțiune militară de nivel tactic desfășurată pe Frontul Român, în timpul campaniei din anul 1916 a participării României la Primul Război Mondial. Ea s-a desfășurat în perioada 1/14-14/27 octombrie 1916 și a avut ca rezultat victoria forțelor române ale Diviziei 7 Infanterie– aflate în defensivă, împotriva Diviziei 39 Infanterie Honvéd a Puterilor Centrale – aflate în ofensivă. Lupta a făcut parte din acțiunile militare care au avut loc în timpul Operației de apărare a trecătorilor Carpaților.

Trupele austro-ungare ale Corpului VI Armată Austro-Ungar conduse de Ludwig von Fabini, au încercat să forțeze valea Trotușului prin văile laterale superioare. Aflată în apărare, Divizia 7 Infanterie a Armatei Române a constituit 2 grupări, Uz și Ghimeș, cărora le-a încredințat defensiva văii Uzului și respectiv, accesul în valea superioară a Trotușului.

După ce atacul trupelor austro-ungarea a început la 1/14 octombrie 1916, sub presiunea Diviziei 39 Infanterie Honvéd, la 7/20 octombrie trupele române au cedat teren și au pierdut satul Poiana Uzului, cheia dispozitivului Diviziei 7 Infanterie. În urma unor atacuri succesive, sprijinite indirect de Grupul Ghimeș, Grupul Uz a reușit în ziua de 14/27 octombrie recâștigarea poziției pierdute, ceea ce a avut ca efect câștigarea luptei defensive și retragerea trupelor inamice pe linia de frontieră la bazele de plecare.

În paralel, în regiunea de confluență cu Trotușul a râurilor Sulța și Ciobănuș, Grupul Ghimeș a susținut lupte la Agăș și Goioasa împotriva Diviziei 61 Infanterie austro-ungară.

La 29 octombrie 1916, ca urmare a unor rapoarte de informații care precizau că trupele imperiale ruse trebuiau să execute o lovitură spre Miercurea Ciuc ce ar fi avut ca efect spargerea Armatei 1 austro-ungare în două, precum și din cauza incapacității Corpul VI Armată austro-ungar de a-și atinge obiectivele de luptă și a hotărârii trupelor române de a rezista pe linia frontierei, comandantul Arthur Arz von Straussenburg a ordonat lui Ludwig von Fabini să ocupe poziții defensive. În intenție, operațiunile ofensive pe flancul de sud urmau să fie reluate doar după după reorganizarea unităților din linia întâi, care urmau să primească întăriri.

Munții Ciucului se învecinează la nord cu Munții Hășmaș și cu Munții Tarcău, ei fiind despărțiți de aceștia de râul Trotuș și legați de Munții Hășmaș prin Pasul Ghimeș, iar de cei ai Tarcăului prin Pasul Ghimeș-Palanca. La vest se află Depresiunea Ciucului, în sud-vest Depresiunea Cașinului Nou, iar în partea de sud Munții Bodoc, de care sunt legați prin Pasul Cașin. Tot la sud se află Munții Nemira, de care sunt legați prin Pasul Cărpineni, ei fiind despărțiți mai întâi de râul Bărzăuța cu obârșia sa Apa Lină și mai apoi de râul Uz.

Dintr-o lungă și sinuoasă culme principală care constituie cumpăna apelor dintre bazinele hidrografice ale Oltului și Trotușului, având o orientare generală pe direcția NV-SE, se desprind puternice culmi secundare în partea de nord a masivului:

una spre nord: Petru – Comiat, din care se bifurcă două culmi distincte, anume Comiat – Popoiu și Comiat – Cotumba;

două spre spre est: Viscolul – Cărunta (1517 m) și Agăș – Gura Muntelui (sau Șoiul Mare, 1553 m) – Lapoș, unde se află cele mai mari înălțimi ale întregului masiv;

una spre sud-vest: Viscolul – Alexandru.

Culmile secundare estice din partea de nord a Munților Ciucului sunt interfluvii majore, între câțiva afluenți importanți ai Trotușului: Ciugheș – Sulța, Sulța – Ciobănuș, Ciobănuș – Uz.[1] Afluenții prin văile lor laterale în raport cu culmea principală, traversează munții și oferă acces spre valea Trotușului. În epocă, văile care oferă acces spre valea Trotușului (inclusiv cele aflate spre sud: Dofteana, Oituz, Slănic și Cașin) erau prevăzute cu șosele mai bune sau mai mediocre și unele chiar cu căi ferate particulare, pentru exploatarea pădurilor.

Valea Trotușului este o importantă cale de comunicație, fiind poarta de intrare cea mai uzitată pentru trecerea dintre Ardeal și Moldova. Valea are un rol strategic și încă din trecut era străbătută pe tot parcursul ei de o șosea și o cale ferată, care prin pasul din regiunea Ghimeș lega căile ferate din Moldova cu cele din Transilvania. Pe o lungime de aproape 50 de km, șoseaua mergea încă de atunci aproape paralel cu frontiera de stat a Regatului României, depărtându-se destul de puțin de aceasta, ea aflându-se în general la o distanță de circa 5-15 km de graniță. Împreună cu drumul ce trece prin Pasul Tulgheș, aceste artere de transport reprezentau în trecut singurele căi de comunicație din regiunea Carpaților Orientali dintre Transilvania și Regat care, datorită înălțimii lor relativ reduse, puteau fi exploatate din punct de vedere militar cu mare randament pentru transportarea artileriei grele și pentru convoaie auto sau hipo. De asemenea, ele erau singurele care făceau legătura dintre Regatul României și Austro-Ungaria din această zonă muntoasă prin intermediul cărora se puteau angaja efective armate mai mari, mai ales că de-a lungul acestora existau aglomerări umane și implicit resursele necesare pentru susținerea coloanelor militare.

Climatul rece și umed determină ca din punct de vedere militar, punctele aflate la o cotă înaltă pretabile ca puncte de observație să se găsească adesea ascunse în norii aduși de vânt sau în ceața ridicată din văi, ceea ce le face inutilizabile. O eventuală rețea de supraveghere s-ar fi putut realiza numai cu mare dificultate, deoarece înafara văii Trotușului, doar detașamente mici, care să se deplaseze pe piste incerte s-ar fi putut aventura, conduse doar de ghizi siguri. De asemenea, cu excepția văii Trotușului propriuzis, la sud de pasul din regiunea Ghimeșului numai văile Ciobănușului și Uzului sunt suficient de permeabile, pentru a putea fi folosite militar pentru câștigarea supremației în zona Comănești, asupra văii Trotușului. Din cele mai vechi timpuri valea râului Uz a constituit o cale de legătură cu Transilvania. Această cale, folosită mai puțin în vremuri de pace, a fost astfel foarte intens folosită în timpul unor războaie.

Ca urmare a bătăliilor de la Sibiu și de la Brașov de la sfârșitul lunii septembrie și respectiv începutul lunii octombrie, Armatele 1și 2 române au fost obligate să se retragă din Transilvania în Vechiul Regat, presate de Armata a 9-a germană. În acest context, în aripa dreaptă a dispozitivului român Armata de Nord a trebuit să se plieze manevrelor făcute de vecinii săi, având misiunea de a întârzia printr-o retragere treptată, Armata 1 austro-ungară. Odată cu finalizarea retragerii din Transilvania, Armata de Nord a ocupat crestele Munților Moldovei și trecătorile lor, la 1/14 octombrie aproape toate unitățile armatei fiind dispuse pe frontieră, în pozițiile fortificate construite înante de invazia Transilvaniei.

În acest context, Divizia 7 Infanterie (comandată de către generalul Ioan Istrate) a ocupat pozițiile vecine pasului Ghimeș-Palanca ce domină valea Trotușului până la valea Uzului, inclusiv. Aici divizia a constituit două grupuri de acoperire, numite „Ghimeș” și „Uz” (vezi mai jos și Ordinea de bătaie a Diviziei 7 Infanterie). Marea unitate era într-o formă bună, în pofida retragerii din bazinul transilvan. Unitățile sale nu avuseseră parte de luptele îndelungate duse de la începutul Marelui Război, erau bine înarmate și în același timp, bine echipate pentru operațiunile de munte. În plus moralul trupei era la cote înalte, în pofida replierilor făcute după un marș care păruse victorios. Trupa avea încredere în comandanții săi și era sigură că inamicul, deși mușcase din teritoriul național, nu va depăși linia de fortificații.

Misiunea Armatei 1 austro-ungare a fost aceea de a asigura spatele trupelor germane, în ce privește posibilitatea unor atacuri venite dinspre nord-est. Cu acest scop, ea trebuia să ajungă să stăpânească în cel mai scurt timp posibil creasta principală a Carpaților, menținând legătura la dreapta cu trupele amice. În plus, similar Armatei 9 germane, trebuia să preia controlul asupra trecătorilor montane mai înanite de a debușa în România.

În cadrul acestei armate, Corpul XXI Armată austro-ungar a înaintat spre văile superioare ale Bicazului și Bistricioarei, iar Corpul VI Armată austro-Ungar s-a axat spre valea Trotușului. Aflat sub comanda lui Ludwig von Fabini, Corpul VI Austro-Ungar a primit misiunea de a ataca cu cele două divizii ale sale (Divizia 61 Infanterie austro-ungară și Divizia 39 Infanterie Honvéd) trecătorile Ghimeș și Uz, pentru a debușa spre valea Trotușului prin văile laterale superioare. Dat fiind că zona de delimitare dintre Armata 1 austro-ungară și Armata 9 germană era situată pe valea Uzului, trupele lui Fabini au fost în plus responsabile și de păstrarea contactului cu cele mai apropiate unități ale germanilor (aflate sub comanda lui Schmettow pe valea Oituzului).

Pentru atacul văii Trotușului prin văile laterale sudice, vedeți Prima bătălie de la Oituz (1916).

La 29 septembrie/12 octombrie 1916 a început în aripa stângă a Armatei de Nord bătălia pentru trecătorile Moldovei, care s-a propagat ulterior pe toată lungimea frontierei muntoase, până la valea Dornei.

Articol principal: Operația de apărare a trecătorilor Carpaților (1916).

Datorită faptului că pătrunderea directă prin pasul Ghimeș impunea dificultăți suplimentare (acesta fiind bine apărat) și lungea prea mult linia de pătrundere, generalul Fabini a ales să atace prin văile laterale. Cu acest scop, a destinat aripii stângi formată din Divizia 61 Infanterie austro-ungară (aflată sub comanda generalului Konrad Grallert von Cebrów) misiunea de a ataca împărțită în două coloane, pe văile Sulței spre Agăș și respectiv Ciobănușului spre Goioasa, iar aripii drepte formată din Divizia 39 Infanterie Honvéd (aflată sub comanda generalului Blasius Dáni von Gyarmata) misiunea de a înainta pe valea Uzului.

Pentru atacul văii Trotușului prin văile Sulței și Ciobănușului, vedeți Luptele de la Agăș și Goioasa (1916).

La rândul său, Divizia 7 Infanterie a destinat Brigăzii 14 Infanterie apărarea directă a văii Trotușului, iar Brigăzii 13 Infanterie apărarea văilor Ciobănuș și Uz. Cu o parte din trupe trimise în Bucovina, marea unitate se baza pe plan local pe un total de 14 batalioane de infanterie, cărora li se alăturau Regimentele 4 și 8 Artilerie dispunând de tunuri ușoare de campanie, precum și din punct de vedere operativ, Regimentul 7 Roșiori, cu 4 escadroane.

Profitând de faptul că văile erau despărțite de șiruri de munți și coloanele inamice nu aveau astfel legătură între ele, generalul Istrate a decis să apere terenul cu Divizia 7 Infanterie contraatacând, pentru a bate coloanele inamice pe rând. Cu acest scop a ordonat Grupului Uz să reziste pe poziții și să nu cedeze terenul decât pas cu pas, urmând ca acțiunea ofensivă să fie susținută de Grupul Trotuș.

Pozițiile ocupate de Grupul Uz au fost atacate de trupele Diviziei 39 Infanterie Honvéd în zilele de 1/14-2/15 octombrie. În centru pe vale Regimentului 27 infanterie împreună cu o baterie a Regimentului 8 Artilerie au împiedicat inițial inamicul să facă mari progrese. Regimentului 15 Infanterie, aflat în rezerva Grupului Uz cu un batalion la Poiana Uzului și cu două batalioane la Dărmănești, i s-a ordonat să ocupe la 4 km nord-vest de Dărmănești cu un batalion cota 609 în dimineața zilei de 3/16 octombrie și cu celelalte două batalioane Plaiul Mândroaia. La 4/17 octombrie, batalionul aflat la cota 609 a atacat și a cucerit Obcina Lăpușului, unde a organizat o poziție de apărare menținută până la 8/21 octombrie și de unde a executat acțiuni de recunoaștere pe văile Ciobănușului și Uzului.

Cu toate acestea, folosindu-se de întreaga sa forță, Divizia 39 Infanterie Honvéd a silit trupele române să cedeze teren și a reușit să ocupe la 7/20 octombrie Poiana Uzului, cheia dispozitivului Diviziei 7 Infanterie, de unde militarii români s-au retras spre Sălătruc. În aceeași zi, generalul Ion Istrati a decis să atace cu grupurile Uz și Ghimeș pozițiile Diviziei 39 Infanterie Honvéd (1916-1918), pentru a respinge trupele ungare peste vechea frontieră.[10] Atacul Grupului Uz a fost programat să se desfășoare atât de front de-a lungul văii, cât și pe flancuri, de pe înălțimi.

Pentru atacul înălțimii Nemirei, aflată în stăpânirea trupelor inamice, au fost destinate astfel trei companii, care au atacat în aceeași zi de 7/20 octombrie.

Dispozitivul de atac al Grupului Uz destinat să intre în acțiune în data de 8/21 octombrie a fost constituit în linia întâi de 4 companii ale Regimentului 15 Infanterie comandate de către maiorulȘtefan Mihăileanu, în linia a doua de patru companii ale Regimentului 27 Infanterie comandate de către locotenent-colonelul Gabriel Niculescu, iar in linia a treia de alte două companii ale Regimentului 15 infanterie, aflate sub comanda locotenent-colonelului Teodor Pirici. Atacul s-a desfasurat conform programării in ziua de 8/21 octombrie între orele 7.30 si 16. Rezistând cu îndârjire, trupele inamice au situat în centrul apărării lor o redută construită inițial de români de-a curmezișul văii Uzului, situată la vest de satul Poiana Uzului, astfel că atacul declanșat nu a condus la obținerea unor rezultate deosebite.

La 10/23 octombrie la ora 16, a încept un nou atac destinat să recucerească satul Poiana Uzului de la trupele ungare. Cu acest scop, localitatea a fost atacată frontal de către Batalionul 2 din Regimentul 15 Infanterie, asupra flancului stâng inamic au manevrat doua companii ale Regimentul 27 Infanterie, flancul drept a fost învăluit de către alte patru companii românești (din care două ale Regimentului 15 Infanterie), iar câte un batalion din Regimentele 15 (Batalionul 1) și 27 Infanterie au constituit un detașament de intoarcere. Deși coloana centrală a reușit să pătrundă în marginea estică a satului Poiana Uzului, datorită rezistenței inamice manevra de învăluire nu a avut succes.

Încurajat de succesul defensiv, comandantul Corpului VI Austro-Ungar, Ludwig von Fabini, a trimis din nou Divizia 61 Infanterie austro-ungară să atace Ghimeșul, în timp ce artileria sa a atacat Goioasa, fără ca aceste atacuri să se poată însă dezvolta cu succes. Decizia urma astfel să se ia pe valea Uzului, unde sucesul trupelor ungare ar fi urmat să-i deschidă drumul și generalului Konrad Grallert von Cebrów.

Pentru detalii suplimentare, vedeți Luptele de la Agăș și Goioasa (1916).

La 11/24 octombrie, la Comănești sub comanda locotenent-colonelului Cătănescu, Divizia 7 Infanterie a constituit un detașament format din trei batalioane[21] ale Regimentului 16 Infanterie. Misiunea de luptă încredințată acestui detașament („Lapoș”) a fost aceea de a de a înfrânge rezistența inamică de pe muntele Lapoș, pentru a ajunge la Poiana Lapoșului și a coborâ ulterior în valea Uzului, astfel încât să cadă în spatele poziției inamice de la Poiana Uzului. În același timp cu desfășurarea manevrei respective de către Detașamentul Lapoș, trupele române urmau să declanșeze un nou atac frontal pe valea Uzului.

Pornit în marș spre Poiana Lapoșului, Detașamentul Lapoș a întâmpinat o opoziție semnificativă, ceea ce l-a făcut să înainteze cu dificultate. Astfel, în timp ce bombarda tunelul Goioasa, inamicul a făcut recunoașteri ofensive pe stânga Trotușului. Întâlnind trupele detașamentului, acestea au opus rezistență inamicului și au trebuit să contraatace, pentru a respinge trupele atacatoare. În același timp atacul frontal s-a dezvoltat și acesta mai mult spre stânga, trupele române reușind să ocupe Nemira.

Într-un atac frontal desfășurat la 14/27 octombrie, sub comanda colonelului Gherculescu, Regimentul 4 Vânători a asaltat puternica poziție inamică de la Poiana Uzului, cu Companiile 1 și 2 înaintând în timp ce cântau „La Arme !”. Spre seară, trupele regimentului au reușit să-l scoată pe inamic din pozițiile sale înaintate, în timp ce noaptea, Companiile 3 și 4 au ocupat lucrările de fortificație de la Poiana Uzului, cucerind reduta și capturând întreaga garnizoană.

Drept efect al asigurării cheii întregului dispozitiv al Diviziei 7 Infanterie, aflat la Poiana Uzului, inamicul s-a retras pe tot frontul, lăsând pe teren un mare număr de morți, un mare număr de prizonieri și o cantitate mare de material de război. În același timp, soldații Regimentului 4 Vânători au continuat să împingă inamicul până la Poiana Lapoș.

Cu toate că Detașamentul Cătănescu (Lapoș) nu a reușit să coboare în valea Uzului, Divizia 39 Infanterie Honvéd ungară a suferit o înfrângere simțitoare. Trupele inamice au trebuit astfel să se retragă pe linia de frontieră, ceea ce a pecetluit câștigarea luptei defensive de către trupele române și înfângerea acțiunii ofensive de forțare a văii Trotușui prin văile laterale nordice, a Corpului VI Austro-Ungar. Epuizat de lupte și cu ambele divizii dezorganizate, inamicul nu a mai dat ulterior decât mici atacuri locale, respinse de artileria română.

Pentru atacul văii Trotușului prin văile laterale sudice, vedeți Prima bătălie de la Oituz (1916).

Cauzele acestui dublu eșec la marii unități maghiare, atât de a-și atinge obiectivele cât și acela adus de retragerea ei, au fost complexe. Printre ele sa-au aflat conform analizei efectuate de von Fabini alături de starea de sănătate precară a commandantului ei (ceea ce l-a făcut în mare măsură incapabil să comande, după intrarea diviziei în valea Uzului), în principal superioritatea numerică a trupelor române. Superiorul său Von Arz nu a fost de acord însă cu această opinie, punând eșecul în principal pe seama lui Blasius Dáni von Gyarmata. Înaltul Comandament al Armatei Austro-Ungare i-a dat dreptate lui Von Arz, drept care a efect al incapacității Diviziei 39 Infanterie Honvéd de a-și atinge obiectivele de luptă și al retragerii ulterioare a acesteia, comandantul ei a fost transferat la Budapesta în aceeași lună.

Prețul acestei victorii a fost însă reprezentat pentru Divizia 7 Infanterie (incluzând pierderile suferite în luptele desfășurate la Agăș și Goioasa) de 14 ofițeri și 446 soldați morți, 4 ofițeri și 1463 de soldați dispăruți și 33 de ofițeri și 2183 de soldați răniți.

În plan strategic, în timp ce trupele române se întăreau în poziții favorabile în munți de-a lungul întregii frontiere, până la sfârșitul lunii octombrie Înaltele Comandamente austriac și german au realizat că nu va putea fi pusă în practică o trecere imediată peste Carpații Orientali. Neavând efectivele și suportul logistic necesare pentru a permite tuturor celor trei armate ale Puterilor Centrale să invadeze România concomitent și în plus, dat fiind că dacă ar fi atacat în Carpații Răsăriteni, trupele Armatei 1 austro-ungare ar fi ar fi avansat divergent în raport cu Armata 9 germană și cu trupele lui von Mackensen, Armata 1 astro-ungară a primit misiunea – conform lui Michael B. Barret „de neînvidiat”, de a apăra Carpații Orientali și de a proteja spatele și flancul estic al Armatei 9 germane.

La 29 octombrie 1916, ca a unor rapoarte de informații precum că trupele imperiale ruse ar urma să execute o lovitură spre Miercurea Ciuc, ce ar fi avut ca efect spargerea Armatei 1 austro-ungare în două, precum și ca urmare a incapacității Corpul VI Armată austro-ungar de a-și atinge obiectivele de luptă și a hotărârii trupelor române de a rezista pe linia frontierei, comandantul Arthur Arz von Straussenburg a ordonat lui Ludwig von Fabini să ocupa poziții defensive. În intenție, operațiunile ofensive pe flancul de sud urmau să fie reluate doar după după reorganizarea unităților din linia întâi, care urmau să primească întăriri. Pentru a nu permite trupelor române să afle că trupele Corpului VI Armată austro-ungar trecuseră la defensivă, eșalonul superior al acestuia a ordonat efectuarea în continuare însă, de raiduri și patrulări.

La 14/27 noiembrie 1916, Divizia 7 infanterie a fost scoasă din dispozitivul Armatei de Nord , a fost concentrată în raionul Onești și de aici a fost deplasată cu trenul spre București, pentru a participa la apărarea acestuia.

Despre aceste lupte defensive duse de trupe Armatei de Nord, Alexandru Marghiloman a scris:

„15 octombrie - Splendidă ținută a Armatei Prezan; succes pe Trotuș și încă mai mare succes în valea Uzului.”

După ce trupele austro-ungare au fost respinse dincolo de frontieră, preotul confesor Victor Gervescu a ridicat la Sălătruc încă de la sfârșitul anul 1916, o bisericuță stabilă de lemn fasonat. Acesteia i-a pus inscripția: „În memoria eroilor căzuți în Valea Uzului din Regimentul Nr. 15 Infanterie” și lăcașul de cult a deservit trupele care veneau la rezervă pentru câteva zile.

Un loc de înhumare pentru cei căzuți în Primul Răboi Mondial a fost creat în zona satului Poiana Uzului, la locul numit „Vadu Rău”. Acesta a fost desființat în perioada interbelică, osemintele de aici fiind centralizate în Cimitirul eroilor din Comănești.

This camera I bought it in 1993. Still I use it with affection

Features:

System for manual approach autofocus and programs: Totally manual, totally automatic; special to photograph sports, people, animals, landscapes and objects. Modalities to program speed or light in manual and automatic form. Additional controls to increase to light or shades, ideals for photographies of high resistance. Auto-shutter of 12 seconds. Automatic rewind positioning and of film.

Esta camara la compré en 1993. Todavia yo la uso con cariño

Especificaciones:

Sistema para enfoque autofoco y manual. Programas: Totalmente manual, totalmente automatico; especiales para fotografiar deportes, personas, animales, paisajes y objetos.

Modalidades para programar velocidad o luz en forma manual y automatica. Controles adicionales para aumentar luz o sombras, ideales para fotografias de alto contraste.

Autodisparador de 12 segundos. Colocacion y rebobinado de pelicula automaticos

Atesos els comentaris positius que hem anat rebent els darrers temps respecte a les bondats de Ferran Cerro, vam decidir que ja tocava anar-hi i vam programar una visita tot just després de la reobertura post-confinament. Una reobertura que va coincidir amb l’estrena d’un nou espai suposadament millor que l’anterior, la qual cosa augmentava l’interès d’aquesta primera incursió.

El menjador principal es presenta en una sala tranquil·la, càlida i ben condicionada que es veu completada per un altre espai, reservat per a grups i mogudes vàries, ubicat al pis de dalt. I entremig, en un nivell intermedi, es sitúa la cuina, amplia i molt ben equipada. El local fa patxoca i dona la impressió que l’han dissenyat a consciència i pensant en el llarg termini.

La rebuda va ser molt efusiva i tant el titular com la resta del personal de servei van estar, a més d’eficients, molt atents i empàtics. Sembla que hi ha ganes d’agradar i de que els clients se sentin a gust. Objectiu aconseguit.

I pel que fa a la teca, la fórmula de seleccionar menús a preu tancat triant la seva composició partint de plats escollits de la carta i a títol individual (cada comensal pot fer-se el seu) resulta molt interessant sobre el paper. I a la pràctica, la veritat és que va funcionar molt bé, principalment perquè els plats que van sortir de la cuina, tirant a exuberants i amb voluntat d'espaterrar, van mostrar el bon nivell que un espera d’un restaurant que llueix nom i cognom. Cal felicitar també a la jove que exerceix de rebostera, que ens va brindar una selecció de postres final molt mesurada i encisadora. Tenen l’espai i hi ha ganes, intenció i prou capacitat per tirar endavant aquest projecte amb bones perspectives de futur. Ho anirem veient.

El que més ens va agradar: el bacalhau, el plat de pasta amb bolets, el xai i els tomàquets que l’acompanyaven; totes les postres

El que menys ens va agradar: res a dir

A qui el recomanem: als que els agrada gaudir de restaurants d’autor i conèixer-los en fase emergent

Satisfacció: @@@@-

Ferran Cerro

Plaça del Castell, 2

43201 Reus

Telèfon: 977 94 51 42

Tanca els dilluns.

Travessant terres castellanes vam programar aturar-nos per dinar a La Encina, un restaurant del qual teníem bones referències en relació als seus rostits en forn de llenya, especialment el “lechazo”, i també famós per la seva truita de patates, guanyadora de més d’un concurs a nivell nacional.

Un menjador polit, ben il·luminat i molt ben condicionat i un tracte directe, amable i molt endollat ens van deixar ben clar, ja d’entrada, que en aquesta casa impera l’eficiència, la implicació i les ganes d’agradar. I pel que fa a la teca, vam gaudir força amb tot el que ens van servir i per l’aspecte del que vam veure que es servia pel menjador, sembla que toquen molt bé tots els pals, inclús el peix. Una experiència fugaç però molt grata i satisfactòria que no dubtem en recomanar a qualsevol que rondi per allà. Bon nivell.

El que més ens va agradar: la truita, el formatge, l’amanida, el vi; la qualitat del conjunt

El que menys ens va agradar: que no donin les cartes a l’inici (les vam tenir que demanar) i optessin per cantar plats i suggeriments

A qui el recomanem: a qui rondi per la zona i vulgui gaudir d’un àpat tradicional de qualitat en un restaurant implicat; als frikis de la truita de patates

Satisfacció: @@@+

La Encina

Casañé, 2

34002 Palencia

Telèfon: 979 710 936

Tanca els diumenges nit i la primera quinzena d’Agost.

Ens vam assabentar que els dimecres servien escudella i carn d’olla en el menú de migdia del restaurant Garbí i cap a Castellar del Vallès ens vam dirigir un dimecres de ple hivern, prèvia reserva feta el dia abans.

Un cop allà ens vam trobar un menjador gairebé ple (bon símptoma; la cosa els funciona) i una saturació (sembla que tothom vam coincidir a la mateixa hora) que va provocar una demora en el nostre servei una mica excessiva (el primer plat del menú ens va arribar més de 45 minuts després de la nostra arribada) en una espera que ens va amoïnar una mica. En fi, aquestes coses afecten però entenem que va ser una situació de col·lapse puntual (mai abans ens havíem trobat aquest fet allà) i confiem en que no ha de tornar a passar.

El més important és que l’escudella i la carn d’olla van estar a l’alçada del que ens tenen habituats en aquesta casa i finalment vam sortir prou satisfets del menjar. Ara caldrà programar una incursió a la carta, que ja toca.

El que més ens va agradar: la qualitat i bona RQP del menú

El que menys ens va agradar: que triguessin una mica massa en arrencar

El que recomanem: un menú i un restaurant que justifiquen el desplaçament fins a Castellar del Vallès

Satisfacció: @@@

Garbí

C/ Barcelona, 52

08211 Castellar del Vallès

Telèfon: 93 714 65 57

Tanca diumenges, festius i les nits de dilluns.

Hola amigos! (XD)

Hoy es un dia muy especial. He superado las 30.000 visitas en flickr. *O*!! Muchas gracias a todos!!! Gracias por los comentarios. Gracias por ser tan amables conmigo.

Ademas, tengo otra noticia. He sido seleccionada para ir a programar un satelite en belgica. Aún estoy en shock xd. Pero Estoy muy contenta ^^

En la foto, Anderson. Mi taeyang preferido. <3

Y gracias de nuevo a todos por seguir mis fotos :)

------------------------------

Hello friends! (XD)Today is a very special day. I passed the 30,000 views on flickr. * O *! Thank you very much to all! Thanks for the comments. Thanks for being so kind to me. Besides, I have another notice. I've been selected to go to a satellite program in Belgium. XD I'm still in shock. But I'm very happy ^ ^In the photo, Anderson. My favorite taeyang. <3And thanks again to all for following my photos :)

(Sorry my english !);

El Museo de Bellas Artes de Bilbao (en euskera, Bilboko Arte Eder Museoa) está situado en la ciudad de Bilbao, en el norte de España, y es actualmente uno de los principales museos del país. Está caracterizado por su amplitud cronológica, cubriendo desde el siglo XIII hasta nuestros días, y por la gran diversidad de manifestaciones artísticas que contiene.

Durante sus más de 100 años de historia, la colaboración entre la sociedad civil, los artistas locales y las instituciones públicas han determinado su configuración y crecimiento y han permitido al museo reunir una extensa colección, considerada como una de las más importantes y variadas de todo el Estado. Su formación resulta singular por la importancia de los legados y donaciones recibidas de patronos y benefactores, así como por el esfuerzo continuo por parte del propio museo para ampliarla a través de importantes adquisiciones. Desde su creación, el interés por establecer un compendio artístico representativo ha permitido afinar un criterio de selección cuyo resultado final es la posibilidad de presentar al público una dilatada panorámica por la historia del arte.

Más de 10.000 objetos conforman la colección del museo distribuidos en cinco grandes secciones: Arte antiguo, Arte moderno y contemporáneo, Arte vasco, Obra sobre papel y Artes aplicadas.

Fuente: Wikipedia

---------------------------------------------------------------

The Bilbao Fine Arts Museum (Spanish: Museo de Bellas Artes de Bilbao, Basque: Bilboko Arte Ederren Museoa) is an art museum located in the city of Bilbao, Spain. The building of the museum is located entirely inside the city's Doña Casilda Iturrizar park.

It is the second largest and most visited museum in the Basque Country, after the Bilbao Guggenheim Museum and one of the richest Spanish museums outside Madrid. It houses a valuable and quite comprehensive collection of Basque, Spanish and European art from the Middle Ages to contemporary, including paintings by old masters like El Greco, Cranach, Murillo, Goya, Van Dyck, Ruisdael and Bellotto, together with 19th century and modern: Sorolla, Mary Cassatt, Gauguin, Henri Le Sidaner, James Ensor, Peter Blake and Francis Bacon.

---------------------------------------------------------------

Bilboko Arte Eder Museoa Bizkaiko hiriburuan dagoen arte museo zaharrena da, margolaritza eta eskultura bilduma nabarmena duena. Fernando Urrutia arkitekto bilbotarrak disenaitu zuen eraikin klasikoa. Ordutik hainbat areto eta eraikin berri gehitu zaizkio museoari. Azken zabalpena 2001. urtean egin zuten.

Arte erakusketak egiteaz gain, Bilbon egingo diren hainbat proiektuen erakusketak ere antolatzen dira noizbehinka. Horrez gain, "Zinemateka" delako programaren barnean garai ezberdinetako zinema emanaldiak eskaintzen dituzte.

Casilda Iturrizar Parkearen barruan dago kokatuta, Abandoko auzoan.

Source: Wikipedia

Hellooooooooo !!!!!!! =)

I want to tell you something =)

I am trying to apply for a job like a photographer to keep learning stuff... but i needed to have a website :P ... so this weekend i was sitting in my computer and i decided to create my own (something i wanted to do in the past)...

This is not the best website =) but i have so many ideas and with time i will improve it so much!!

I would be glad if someone visit me =)

THANK YOU VERY MUCH!!! =)

www.jeftphotography.com.mx

-----------------------

Hola chicos!! =)

Bueno quiero contarles que esta semana andaba un poco pensando en la inmortalidad del cangrejo... sentado en mi ordenador... y decidi ponerme a programar mi propio sitio de fotos =)

No es la gran cosa por ahora, pero con mas tiempo se que lo hare mejor... y sobre todo tratare de seguir aprendiendo muchas cosas sobre fotografia =)

Ha sido un hobbie muy especial, aunque esta vez quiero trabajar en algo para seguir creciendo =)

Ojalá alguien me pueda visitar.

Eso me haria muy feliz!! =)

saludos y muchisimas gracias por leerme!!! =D

www.jeftphotography.com.mx

El actual alcalde de Zamudio, Igotz López, opta a la reelección por EAJ-PNV al frente del Ayuntamiento

Zuzenbidean lizentziatua da eta urpekaritza zalea, hautagai izendatu izana "harrotasunez" hartu du eta hiru baloretan oinarrituko du bere lana: "indarra, eraginkortasuna eta zintzotasuna"

Licenciado en Derecho y aficionado al submarinismo, asume la candidatura con orgullo y asegura que la sustentará en tres valores “fuerza, eficiencia y honradez”

Su investidura como primer edil se produjo en febrero de 2011. Joven, constante, eficaz en la resolución de problemas y con talante abierto, Igotz López ha sido reelegido, por unanimidad, para encabezar las próximas elecciones municipales por EAJ-PNV. El trabajo y la gestión al frente del Ayuntamiento han impulsado a su asamblea municipal ha contar con López como gestor al rente del Consistorio zamudioztarra.

Casado y con una hija, Igotz López apuesta firme a favor de la participación ciudadana y la transparencia. Durante su primera etapa como alcalde, ha trabajado constantemente en la mejora de la calidad de vida de los y las zamudioztarras. Sus principales esfuerzos se han centrado en conseguir un Ayuntamiento más eficiente, realizar y programar “pequeñas grandes” obras que mejoren la calidad de la ciudadanía, tanto en casco urbano como en barrios, y en mantener e incrementar el gasto en la partida de cultura y vida social a costa de ser más eficientes.

Este enamorado del deporte, sobre todo del baloncesto, y de la cultura vasca, destaca que “además de un orgullo, este trabajo supone una gran responsabilidad. Responsabilidad que acato con seriedad y profesionalidad”.

2011 urtean bihurtu zen alkate. Gaztea da, ekintzailea, eraginkortasunez ekiten dio arazoak konpontzeari eta jarrera irekia du beti. Igotz Lopez aho batez aukeratu dute EAJ-PNVren alkategai maiatzean izango diren hauteskundeei begira. Udalean egin duen lana izan da uri batzarrak lehenetsi duena Zamudioko alkatetzarako hautagai izendatzeko orduan.

Ezkondua da eta alaba bat dauka. Igotz Lopezek herritarren parte hartze eta gardentasunaren aldeko apustua egiten du. Alkate izan den lehen etapa honetan, etengabe jardun izan du zamudiotarren bizitza kalitatea hobetzeko ekimenean. Ahalegin nagusienak izan dira udal eraginkorragoa lortzea, herritarren bizitza kalitatea hobetzeko "lan txiki handiak" egitea eta planifikatzea, auzoetan zein herrigunean eta kultura eta bizitza sozialerako gastua mantentzea eta handitzea, eraginkorragoak izate aldera.

Kirol guztiak – saskibaloia bereziki- eta euskal kultura maite ditu. Bere lanaz hitz egiterakoan zera esaten du "ohorea izateaz gain, lan honek ardura handia suposatzen du. Ardura horri seriotasunez eta profesionaltasunez egitea dut helburu".

Descubre por qué es tan importante aprender a programar desde jóvenes.

Primer post de esta serie acerca de cómo adquirir nuevas competencias durante tu tiempo libre. #ETNuevasCompetencias

Jesús Tomás, profesor del Campus de Gandia de la UPV, es el autor de la obra El gran libro de Android, en el que enseña a programar para la plataforma de software libre de Google para dispositivos móviles. El libro cuenta ya con tres ediciones, ha sido traducido al inglés y cuenta con una segunda parte: El gran libro de Android avanzado. Estas obras son la base de diversos cursos de formación permanente de programación para Android, que imparte la Universitat Politècnica de València, y que también dirige el autor.

Contacto: iditransferencia@epsg.upv.es

___

Jesús Tomás, professor del Campus de Gandia de la UPV, és l’autor de l’obra El gran libro de Android, on ensenya a programar per a la plataforma de software lliure de Google per a dispositius mòbils. El llibre compta ja amb tres edicions i és la base de diversos cursos de formació permanent de programació per a Android, que imparteix la Universitat Politècnica de València, i que també dirigeix l’autor.

Contacte: iditransferencia@epsg.upv.es

___

Jesús Tomás, Professor in the UPV Gandia campus, is the author of the book El gran libro de Android, in which he teaches programming for the Google open source platform for mobile devices.

Jesús Tomás teaches in the Bachelor’s Degree in Telecommunications Engineering Systems, Sound and Image Engineering Degree of the UPV Gandia campus site.

The book, in its third edition, is used for several courses of continuous education for Android, taught at the Universitat Politècnica de València by this same author.

Contact: iditransferencia@epsg.upv.es

Pujol d'en Figueres/Puig del Cocodril

Part nord del cim del turó envoltat pels torrents del Salt del Llop a l'est i de Font Santa a l'oest.

Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són:

- Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat.

- Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares.

- Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca.

- Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals.

- Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general.

Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor:

- Molins de mà de granit i circulars rotatoris.

- Fragments de sílex.

- Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos).

- Tègules (només a través de referències bibliogràfiques).

- Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?).

- Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana.

- Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja.

- Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes.

- 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C.

- Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques).

- Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa).

Observacions:

Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat.

L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament.

Als anys ‘30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica.

Als anys ‘60, Pere Giró, en qualitat de "Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones" intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961).

Una dècada més tard, als anys ‘70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades "pràctiques d'arqueologia", de les quals no se'n troba cap resultat.

L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades.

Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats.

(fitxa de 2006)

patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-figuerespuig...

Representación en 8x16 Pixels del Logo del blog Programar a ciegas #alttext

El espacio Program.AR es una propuesta para que los visitantes puedan acceder a temas relacionados con la informática mediante juegos y demostraciones sencillas.

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

La Torre de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.

La construcció de la torre es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.

Ningú sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Duomo de Pisa. Bonanno Pisano va deixar Pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.

Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar, a causa d'uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.

El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i un nou increment de la inclinació.

Benito Mussolini va ordenar col·locar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara més a la terra tova.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar.

El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores. Després de dues dècades de treball, el gener de 1990 la torre es va tancar al públic. Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001. Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, i un que es va portar a terme el 1995, va ser afegir 800 tones de plom a la part contrària a la inclinació perquè fes de contrapès, i la solució final per corregir la inclinació va ser eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més.

Pàgina a la UNESCO World Heritage List.

A Google Maps.

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

El equipo de Huayra, el sistema operativo de software libre del programa Conectar Igualdad, invita a todas las personas que deseen aprender programación a participar del desarrollo de Huayra.

Entre las propuestas para trabajar se encuentran la creación y actualización de paquetes, lectores de pantalla, accesibilidad, nuevos requerimientos de software y actualización de drivers y controladores.

Para inscribirse, debe ingresar a huayra.conectarigualdad.gob.ar/foro/ y solicitar la membrecía de "Colaborador".

A partir de ese momento, podrá ingresar al foro especial de colaboradores, elegir los temas en los cuales quiere participar y ponerse en contacto con el equipo.

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

La Fira de Florejacs va néixer l'any 2006, a iniciativa de l'Ajuntament de Torrefeta i Florejacs, amb el nom de Terra de Castells, Fira Medieval de la Segarra, i es va desenvolupar durant dues edicions, amb producció i direcció externa. La Fira Medieval tenia la durada d'un sol dia i reunia animacions de carrer, mercat medieval, demostracions d'oficis artesanals i visites als castells de Florejacs i Les Sitges.

L'any 2008, l'associació La Colla de Florejacs va assumir la direcció i producció de la Fira. El nou nom de l'esdeveniment fou Florejacs Medieval, amb el subtítol de "La Llegenda de la Dama" i les principals innovacions foren programar activitats durant tot un cap de setmana i representar, per primer cop, la Llegenda de la Dama de les Flors pel nucli medieval del poble.

L'any 2009, consolidada la Fira, novament amb el nom Florejacs Medieval, es va iniciar l'evolució cap a la temàtica Floral, adaptant el subtítol de "La Dama de les Flors". Novament, durant tot el cap de setmana, la fira es va desenvolupar pel nucli de Florejacs, amb la representació de la Llegenda pel nucli de Florejacs, els mercats artesanals, les animacions de carrer i les visites als castells.

A partir de 2010 la fira és definitivament monogràfica: La fira de la Flor de Florejacs. Per una banda, exposicions i mostres d'art floral, conferències, tallers participatius i concursos sobre instal·lacions constitueixen les activitats de promoció i exhibició de l'artesania floral i encenten un camí ben engrescador per a recórrer. Artesans, professors, aficionats i empresaris relacionats amb el món de la flor i les plantes es reuneixen per primera vegada a Florejacs, per comunicar les seves inquietuds, conectar les seves iniciatives i donar a conèixer l'extens i apassionant món de la flor. Per altra banda, visites guiades al patrimoni històric de Florejacs, espectacles de carrer, serveis de restauració i activitats infantils i familiars, conformen el conjunt de tasques adreçades al gran públic. Ambdues vessants, sempre en relació amb el món de la flor i tenint, com a fil de connexió, la recreació nocturna de la llegenda de la dama de les flors.

Llegenda de la Dama de Florejacs

La Dama del castell de Florejacs era d'una bellesa enlluernadora, fet que atreia al lloc una gran munió de galants. El bo i millor entre els cavallers i els trobadors d'arreu esdevenien els seus pretendents i ella triava el què més li agradava per fer-lo el seu amant.

Però, alhora, era una dona molt cruel i coneixedora de les arts de la fetilleria: un cop havia fruit d'ell, per evitar que la nova es propagués, es valia de les seves males arts i l'eliminava. Per fer-ho, li oferia una flor encantada que tenia a la seva cambra, l'aroma de la qual convertia l'encisat pretendent en una altra flor, que plantava immediatament al seu jardí particular.

Una rere l'altra, dotzenes de flors poblaven el jardí del castell, el qual a poc a poc s'anava enriquint amb nous exemplars esdevenint un autèntic verger.

Finalment, la història va arribar a oïdes del rei, que va fer apressar la Dama i, després d'un sumaríssim judici, fou executada.

En memòria del trist destí dels galants, el castell i el poble que va néixer al seu voltant va rebre el nom de Florejacs i, avui, l'escut del poble porta una flor.

Hi ha qui diu que el fantasma de la Dama de Florejacs encara s'apareix pel castell, passejant silenciosa amb una flor a la mà. Una ombra, un soroll sord, una corrent d'aire inesperada, nombrosos visitants han percebut estranys fenòmens que recorden la llegenda.

El què sí que és ben cert és que el poble de Florejacs ja fa anys que rememora la llegenda de la Dama de les Flors any rere any. Al mateix lloc on els fets varen succeir, s'explica a tots aquells que la vulguin conèixer la història de la Dama i de cadascuna de les seves enamorades víctimes.

A Google Maps.

"Eremuak Jardunaldiak: Editatzea, Ekoiztea, Programatzea", eremuak-ek koordinatutako jardunaldiok, 2013ko uztailaren 25etik 26ra izan ziren Artelekun.

---

Imágenes de las "Jornadas eremuak: editar, producir, programar" coordinadas por eremuak, del 25 al 26 de julio de 2013 en Arteleku

Un total de 4.260 ciutadans i ciutadanes de totes les edats de la Seu d'Urgell ha practicat durant l'any 2010 alguna activitat esportiva segons es desprèn de les xifres facilitades pel Servei Municipal d'Esports. Totes aquestes persones fan activitat física a través del programa d’Activitats Esportives que ofereix la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de la Seu, i que es porten a terme al llarg del curs, així com les activitats programades a l’Esport Estiu, les estades de piragües, les estades a cavall, l’esport de raqueta i el tennis plus.

Davant d'aquesta important xifra de persones que practiquen esport -que engloba infants, joves, adults i gent gran- el regidor d'Esports de l'Ajuntament urgellenc, Lluís Biosca, considera que “aquestes dades reflecteixen, un any més, la bona salut de l'activitat esportiva a la Seu d'Urgell”. Biosca també ha volgut remarcar l'esforç que es ve realitzant des del Servei Municipal d'Esports d'organitzar un ampli ventall d'activitats físiques dirigides a tos els trams d'edat, fet que comporta que els urgellencs i urgellenques trobin aquell esport que més li escau.

D'altra banda, el regidor d'Esports ha recalcat que a aquestes xifres cal sumar-hi tots els practicants d'activitat esportiva dins els diferents clubs i entitats que hi ha a la Seu d'Urgell. “Una vegada més, ha manifestat Lluís Biosca, cal agrair també la seva dedicació en el foment de l'esport, fet que comporta que augmenti de manera considerable la xifra de ciutadans que practiquen alguna activitat esportiva”.

En el balanç elaborat pel Servei Municipal d'Esports de les Escoles Esportives Municipals (EEM) ressalta el gran nombre de persones grans que practiquen activitat física com el ioga i l'aiguagim, seguits de la gimnàstica de manteniment. El col·lectiu de la gent gran que practica alguna d'aquestes tres activitats sumen un total de 314 persones.

Respecte als ciutadans més joves, un total de 32 nens i nenes practiquen karate, escacs, taekwondo i tennis taula. Mentre que les activitats dirigides al públic adult, un total de 444 practiquen una de les deu activitats físiques que es proposen on hi destaquen amb participació la marxa nòrdica, el ball, el tai txi, el tennis, entre d'altres.

Pel que fa a les escoles esportives programades durant l'estiu de 2010 un total de 247 nens i joves han participat de les activitats de multiesport com l'EsportEstiu que s'ofereix durant les dues quinzenes del mes de juliol amb 45 participants; les estades de raqueta amb 114 inscrits; així com les estades de piragua amb 43 practicants o les estades de cavall que van comptar amb la participació de 26 esportistes. També hi van prendre part un total de 19 adults en l'Escola Municipal de Tennis que va oferir cursets intensius per millorar el joc d'aquests esportistes.

Altres activitats esportives

A més a més d'aquestes activitats esportives englobades dins les EEM, el Servei Municipal d'Esport també ha ofert als aficionats a l'esport de la nostra ciutat un seguit activitats físiques diferents com la tercera edició del Grifone Challenge-Escanyabocs; el Dia paralímpic a l'Escola; l'Esport i Festa (inclòs dins de la Festa Major); les Rutes Guiades a la Seu i comarca; el programa PAFES; la Cursa de Sant Silvestre; i tallers esportius.

Pel que fa a la Grifone Challenge-Escanyabocs, en l'edició de 2010 va aglutinar 1.004 atletes que van prendre part en esports de muntanya (raid d'aventures, cursa de muntanya en quilòmetre vertical, cursa d'orientació, marxa nòrdica i btt. Respecte al Dia Paralímpic a l'Escola -organitzada per primera vegada des del mateix Servei Municipal d'Esports- on 166 alumnes de cinquè de primària de les escoles de la Seu van participar en una jornada que els va apropar a l'esport adaptat a persones amb discapacitats físiques i sensorials.

L'Esport i Festa va tornar a programar les seves activitats tradicionals. Un total de 26 activitats. Les més participatives van ser el Futbol 7 amb 36 equips amb 364 persones; la pedalada popular amb 262; el bateig de submarinisme amb 102; la Volta Major (cursa a peu de 10 km) amb 91; el Bàsquet 3c3 amb 23 equips i 78 persones; la cursa d'orientació amb 40 i el campionat de tennis amb 16 participants.

Les Rutes Guiades a la Seu i comarca, organitzades conjuntament amb el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Turisme Seu i el Parc Olímpic del Segre i la col·laboració de diferents entitats de la ciutat. Aquesta activitat, que ofereix sortides a peu, culturals, naturalistes, en btt, a cavall, en marxa nòrdica o amb raquetes de neu, van aglutinar un total de 750 participants.

Una altra proposta d'activitat física que pren part el Servei Municipal d'Esports és la realització del Programa PAFES (iniciativa del Departament de Salut i de la Secretaria General de l'Esport) que té com a objectiu incorporar l'activitat física regular i regulada en el tractament d'algunes malalties associades al sedentarisme com l'obesitat, la hipertensió, la diabetis o la dislipèmia. A la Seu d'Urgell hi van prendre part un total de 9 pacients.

Cursa de Sant Silvestre

Conjuntament amb Lokal 23, una associació de joves de la Seu d'Urgell, es va organitzar una Sant Silvestre, la tradicional cursa que pretén ser la darrera de l'any. En aquesta segona edició, que va esdevenir el I Memorial Marc Peña, van ser més de 300 els atletes de totes les edats i condicions que es van animar a fer els gairebé 4 quilòmetres de la cursa pels carrers de la ciutat.

El Servei d'Esports també ha anat organitzant diferents tallers al llarg de l'any com el de Defensa Personal durant els mesos de febrer en la seva primera edició i el maig, la segona. El taller estava destinat a gent adulta i es va orientar per tal de parar especial atenció a la població femenina. Va tenir molt bona acollida i hi van participar 37 persones en el global de les dues edicions. I l'altre, durant els mesos de novembre i desembre, es va realitzar el taller d'iniciació a l'escalada que es va fer al búlder municipal. Aquest taller, destinat a nens i nens de cicle mitjà i superior de primària, va cobrir totes les places disponibles i va acollir a 14 infants que van descobrir les tècniques bàsiques d'aquesta espectacular modalitat esportiva.

Esdeveniments esportius de gran repercussió mediàtica

A banda de les activitats que organitza de forma directa, el Servei d'Esports ha participat o col·laborat en altres importants esdeveniments esportius que s'han dut a terme a la nostra ciutat. Així, la Seu va tornar a ser final d'una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. També sobre les dues rodes, la nostra ciutat fou final i principi d'etapa de la travessa Transpyr en btt. Una prova que ha vist la llum aquest 2010 i que porta el seus participants des del Cap de Creus fins a Sant Sebastià, travessant els Pirineus en vuit etapes.

Per la seva part, el Parc Olímpic del Segre va acollir una prova de la Copa del Món d'Eslàlom i una Copa d'Espanya. I el Palau d'Esports va ser la seu de la fase final de la Lliga Catalana de Bàsquet de Lliga Femenina.

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd

Del 28 de junio al 1 de julio el Centro Comercial L'Aljub ofrece el Taller de Robótica con 'LEGO Mindstorms’. Niños y niñas de 6 a 16 años aprenderán a idear, montar y programar su propio robot. Toda la info. en bit.ly/295h5Wd