View allAll Photos Tagged plegable
Dos soluciones para una misma terraza y dos clientes con distintas necesidades. Puertas plegables y cortina de cristal Solarlux
Dos soluciones para una misma terraza y dos clientes con distintas necesidades. Puertas plegables y cortina de cristal Solarlux
Dos soluciones para una misma terraza y dos clientes con distintas necesidades. Puertas plegables y cortina de cristal Solarlux
Product: Zig7 by Breezer
Submitted at: City Bikes
Review Status: Pending
Awful performance and worse guarantee
by Daniel Lobo from Washington DC on 1/14/2009
Pros:
Handles Well, Lightweight, Attractive Design
Cons:
Flimsy Construction, Bad Service Guarantee, Poor Components
Best Uses:
Road Biking, Commuting
Describe Yourself:
Avid Cyclist
It is a pity cause the riding feel is quite good, and I have enjoyed doing trails and city commuting for almost two years on this one. But the Breezer service is truly disappointing in particular when it matters. The durability specifically is dreadful. First the frame at the connection with the saddle tube broke, in less than 6 months of use, and Breezer chose to say that it was due to misuse of the bike. The frame! The store got to a deal and I stupidly rescued the bike. Yesterday the pedal crank broke in the middle of a busy downtown crossing. Right by the middle... The crank! Never seen anything like it. I´d say: never, ever buy a Breezer bike. But if you want an unreliable bike, that feels great, packs nicely and can leave you bleeding at any moment on the side of the road this is your ride.
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!