View allAll Photos Tagged manant
Sonidos Urbanos, este 3 y 4 de septiembre en la Plaza de Armas a partir de las 16.00 horas.
Gracias a la Asociación de Centros Culturales de la Unión Europea y la Subgerencia de Cultura de la Municipalidad Metropolitana de Lima se ha logrado organizar un festival que promete ofrecernos a los limeños, arte en nuestras propias calles y comunicación entre nuestros músicos locales y los invitados europeos.
La programación del festival va de la siguiente manera:
Sábado 3 de Setiembre
4 a 5 pm. Artur Durkiewicz (Polonia)
5 a 6 pm. Duo Girotto Biondini (Italia)
6 a 7 pm. Ysabel Omega & Los Reggae Rockers (Perú)
7 a 8 pm. Wired Paradise (Holanda)
8 a 9 pm. Alpinto Connection (Suiza)
9 a 10 pm. Vieja Skina (Perú)
10 a 11 pm. Sebastián Schunke (Alemania)
Domingo 4 de Setiembre
3 a 4 pm. Vladislav Blàhal (República Checa)
4 a 5 pm. Piraña Sound System (Perú)
5 a 6 pm. Fucking Clan (Perú)
6 a 7 pm La Caravane Electro (Francia)
7 a 8 pm. El Hombre Misterioso (Perú)
8 a 9 pm. Cimarrones (Perú)
9 a 10 pm. Manante (Perú)
10 a 11 pm. La Nueva Invasión (Perú)
Las andenerías que aquí se encuentran son impresionantes, contienen 13 terrazas de tierra bastante fértil y son todavía cultivadas, sus muros de contención están fabricados con piedras muy bien labradas. Aún más impresionante es el sistema de irrigación que todavía sirve a la agricultura, construido aprovechando la existencia de un manante de agua en el lugar, con canales labrados en piedra y muy precisamente calculados a veces con caídas casi verticales que en su conjunto constituyen una obra maestra de ingeniería hidráulica; existen por su parte algunas fuentes que debieron responder a fines ceremoniales
Tipón
Se dice que Tipón fue un jardín real encargado por Wiracocha; es uno de los mejores ejemplos de andenería agrícola creada por los incas; estas terrazas se extienden por el estrecho valle y son alimentadas por manantes provenientes desde el Apu (montaña) Pachatusan. También podrá ver un complejo de templos, canales de irrigación y acueductos. Este complejo arqueológico se encuentra a 24 km al sureste de Cusco.
Pikillaqta
Pikillaqta es el único sitio pre-Inca cerca de Cusco. Este complejo hecho de adobe fue construido por la cultura Wari entre el 700 y 900 después de Cristo. A pocos metros de la zona, podrá ver un pequeño sitio Inca conocido como Rumicolca, que funciono como una especie de peaje para los viajeros que pasaban por el lugar.
Andahuaylillas
Andahuaylillas es uno de los pueblos coloniales del territorio, en este pueblo encontrara una antigua iglesia conocida como “La Capilla Sixtina del Perú”; es el hogar de altares dorados, pinturas de la escuela cusqueña y techos de muchos colores. La capilla es bastante simple y modesta en el exterior; pero una vez dentro, podrá ver el maravilloso interior decorado por obras de arte de la famosa Escuela Cusqueña.
De regreso pasará por el pueblo de Saylla, aquí puede disfrutar de comida típica del Cusco; deliciosos chicharrones de cerdo, asado de cerdo, lechón, y una sopa consumida desde tiempos de los incas, conocida como Chairo.
Las salineras de Maras conocidas por algunos como "minas de sal" están constituidas por unos 3000 pozos pequeños con un área promedio de unos 5 m², construidos en un costado de la inclinación de la montaña de "Qaqawiñay", que durante la época de sequía se llenan o "riegan" cada 3 días con agua salada que emana de un manante natural ubicado en la parte superior de los pozos para que al evaporarse el agua, la sal contenida en ésta se solidifique paulatinamente. Ese proceso continuará aproximadamente por un mes hasta obtener un volumen considerable de sal sólida, de unos 10 cms. de altura desde el piso, que posteriormente es golpeada y así granulada; la sal será después embolsada en costales plásticos y enviada a los mercados de la región.
Cuzco-Peru
Très beau spéciment d'une espèce en voie de disparition, un velocipedus nobilis, bicyclette de haute lignée, arrêtée au pied de la cour d'honneur du chââteau, escortée de deux laquais (velocipedus VTT).
1.
- KE KE KE ! Cette chevelure sera parfaite pour moi ! Hin hin hin !
- Rendez-moi ma perruque, vil manant !
- A l'attaque mes braves !
Espai Hemalosa (Antiga Fàbrica)
L'Antigua fàbrica Hemalosa del 1924 ara s'ha convertit en un ampli espai polivalent al servei dels veïns.
Al vestíbul hi trobem l'Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al textil i el seu pes històric a Oló amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca i també informació sobre els altres llocs que formen part de l'Ecomuseu del Moianès
www.olo.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/esp...
(antiga Fàbrica López)
Conjunt d'edificacions que s'han conservat del gran complex de l'antiga fàbrica López, posteriorment coneguda com HEMALOSA. L'element principal és la nau antiga, que és l'única que s'ha conservat i que ha estat habilitada com a espai cultural polivalent (Espai Hemalosa), però també queden vestigis d'altres dependències de l'antiga fàbrica.
La nau conservada és de planta rectangular i d'una sola planta. És una construcció de tipus fabril, caracteritzada pels típics finestrals emmarcats amb maó a les dues façanes laterals. En un dels extrems la construcció queda realçada amb una mena de frontó de perfil sinuós vagament modernista amb un rellotge al mig. És interessant la reixa de ferro cargolat que té les inicials M i L (Manuel López). Aquesta nau té una superfície de 15.000 m2 i conté un centre d'interpretació que, sota el títol "Oló, a ritme de teler", explica la història de la industrialització al poble, i especialment de la fàbrica de Manuel López, que fou la més important. És una de les seccions de l'Ecomuseu del Moianès.
Al voltant de l'actual plaça de Catalunya hi podem veure altres dependències de l'antiga fàbrica. Al nord queda una construcció allargassada i adaptada al perfil encorbat del terreny on hi havia diversos serveis: fusteria, caldera, menjadors, recanvis, motors d'electricitat i tallers diversos. L'espai on ara hi ha la plaça era ocupat per un gran edifici de tres plantes que es va construir pels volts de 1940, després d'enderrocar la segona nau que hi havia en paral·lel a la primera. Aquest edifici acollia les seccions de repassat, ordits i tissatge, així com tallers i oficines. Una mica després, pels volts de 1945, es van construir encara unes naus més àmplies a l'altre costat de la carretera, les quals han estat reutilitzades per l'empresa FACA. Prop de l'angle sud-est de l'actual plaça Catalunya encara hi havia la caseta anomenada dels pagadors (on els treballadors recollien la paga), que connectava amb el terreny més baix on hi havia els horts de la mestressa (Carme Vidal) i també la casa de l'amo per l'entrada posterior (cal Telèfons).
Observacions:
Informació facilitada per Francesc Xavier Riera i Josep Canamasas Güell
Després d'un període de crisi industrial a Oló, als anys 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que a les dècades següents havien de ser la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Les dues van tenir una gran rivalitat i també diferències polítiques entre elles. Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i abans de construir la fàbrica era viatjant de drogueria (o de queviures). L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española), que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble.
La vinguda dels López sembla que es deu a la seva coneixença amb Antoni Altimires Manant, qui li hauria promès que reuniria 10 cases que li deixarien 200 duros cadascuna amb la condició que construís la fàbrica a Oló i no a Perafita, tal com ell volia. Aquests prestamistes van passar a ser el accionistes principals. Cal dir que Manuel López es va casar amb Eulàlia Roger Gallés en data desconeguda, i per tant estava emparentat amb els germans Roger de Castellterçol, que sembla que ja havien iniciat una fàbrica a Oló uns anys abans (MENÉNDEZ, 2020: 16). La fàbrica produïa llençols i obtenia la força motriu d'un motor que funcionava amb olis pesants. El 1925 declarava 20 telers. Aquest any es construïa la casa avui coneguda com cal Teléfonos destinada a habitatges de l'amo i del director. Una prova de la prosperitat de l'empresa és que el 1929 va participar a l'Exposició Universal de Barcelona amb estand propi. El 1930 ja tenia 40 telers de cotó, 34 de seda i dues màquines de cosir. El 1932 s'ampliava la fàbrica amb una secció de fibres artificials (raió) i es començava a dedicar al folre. El 1936 tenia 102 telers i era la primera fàbrica de la població, amb 166 persones treballant-hi. El 1939 López va engegar una fàbrica de tints i acabats a Valladolid (FERRER, 1991: 125).
Manuel López era una persona conservadora i fins i tot va promoure una revolta en contra de la proclamació de la República, però en general tot i el control que exercia sobre el poble sembla que el tracte amb els treballadors era cordial i proper. Això va canviar després que ell morís el 1940 a Barcelona, sense fills. Els hereus van passar a ser el matrimoni format per Carme Vidal López (la seva neboda) i Joan M. Roger Gallés, els quals van crear la raó social HEMALOSA (una abreviació de "Herederos de Manuel López"). Joan M. Roger va arribar a ser procurador a Corts (1971-1977) i tinent d'alcalde de Barcelona. El matrimoni ja residia a Oló el 1935 i hi consten fins l'any 1940. En aquesta nova etapa l'actitud dels empresaris va ser més obertament paternalista i caciquil, i van tendir a considerar el poble com si fos una colònia industrial.
Així, van impulsar i finançar alguns serveis al poble: l'arribada del telèfon, l'asfaltat de la carretera, un centre recreatiu o un hostal. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir blocs de pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, i el 1947 s'obrí un economat. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble, pagant per exemple viatges a Roma per assistir a la beatificació de sant Antoni Maria Claret. Però l'obra més emblemàtica va ser la construcció d'una nova església. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar-ne l'obra.
Sota la direcció del matrimoni Vidal-Roger la fàbrica va expandir-se i diversificà la producció. S'amplià la secció de fibres artificials i amb treball de folre. L'empresa tenia la seu a Barcelona i a Madrid. A Valladolid van acabar tenint també diverses fàbriques. La principal fou Textil Castilla S.A. (TECASA), que el 1961 va absorbir altres empreses, les quals acabarien dins el conglomerat d'HEMALOSA el 1969. Així el grup empresarial podia completar tot el cercle de producció en les seves pròpies fàbriques.
La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal.
patrimonicultural.diba.cat/element/espai-hemalosa-antiga-...
Las andenerías que aquí se encuentran son impresionantes, contienen 13 terrazas de tierra bastante fértil y son todavía cultivadas, sus muros de contención están fabricados con piedras muy bien labradas. Aún más impresionante es el sistema de irrigación que todavía sirve a la agricultura, construido aprovechando la existencia de un manante de agua en el lugar, con canales labrados en piedra y muy precisamente calculados a veces con caídas casi verticales que en su conjunto constituyen una obra maestra de ingeniería hidráulica; existen por su parte algunas fuentes que debieron responder a fines ceremoniales
Las andenerías que aquí se encuentran son impresionantes, contienen 13 terrazas de tierra bastante fértil y son todavía cultivadas, sus muros de contención están fabricados con piedras muy bien labradas. Aún más impresionante es el sistema de irrigación que todavía sirve a la agricultura, construido aprovechando la existencia de un manante de agua en el lugar, con canales labrados en piedra y muy precisamente calculados a veces con caídas casi verticales que en su conjunto constituyen una obra maestra de ingeniería hidráulica; existen por su parte algunas fuentes que debieron responder a fines ceremoniales
Las andenerías que aquí se encuentran son impresionantes, contienen 13 terrazas de tierra bastante fértil y son todavía cultivadas, sus muros de contención están fabricados con piedras muy bien labradas. Aún más impresionante es el sistema de irrigación que todavía sirve a la agricultura, construido aprovechando la existencia de un manante de agua en el lugar, con canales labrados en piedra y muy precisamente calculados a veces con caídas casi verticales que en su conjunto constituyen una obra maestra de ingeniería hidráulica; existen por su parte algunas fuentes que debieron responder a fines ceremoniales
Las andenerías que aquí se encuentran son impresionantes, contienen 13 terrazas de tierra bastante fértil y son todavía cultivadas, sus muros de contención están fabricados con piedras muy bien labradas. Aún más impresionante es el sistema de irrigación que todavía sirve a la agricultura, construido aprovechando la existencia de un manante de agua en el lugar, con canales labrados en piedra y muy precisamente calculados a veces con caídas casi verticales que en su conjunto constituyen una obra maestra de ingeniería hidráulica; existen por su parte algunas fuentes que debieron responder a fines ceremoniales