View allAll Photos Tagged manade
ricordo di una bellissima giornata in compagnia di amici francesi che ci avevano portato a conoscere una manade camarghese (allevamento di tori).
Queste sono immagini relative alla marchiatura dei torelli, con i guardians che li vanno a prendere nei campi e li conducono raggruppandosi intorno. Uno spettacolo bellissimo che queste vecchie immagini scannerizzate non rendono certo come avrei voluto...
La race bovine de Camargue, plus connue sous le nom de Taureau de Camargue ou encore raço di biou est une race bovine française.
Les élevages sont appelés manades. C'est un élevage extensif en zone marécageuse de la Camargue. Le troupeau est rassemblé par des manadiers et gardians à cheval: beaucoup d'endroits sont inaccessibles en voiture. En dehors du marquage au fer des veaux et du regroupement du troupeau pour la vente de bêtes, le seul contact avec l'homme se résume à la surveillance sanitaire et éventuellement à un complément alimentaire en cas de besoin. La mère vêle seule en pleine nature et élève son veau quasiment sans intervention humaine. C'est la seule race européenne capable de vivre sur les pâturages d'eau saumâtre.
Cette race existe depuis fort longtemps dans la région de la Camargue : elle est mentionnée par des écrits qui datent de l'époque gallo-romaine. Elle a été utilisée lors des croisements pour la reconstitution du pseudo aurochs. Elle est élevée en mode semi-sauvage, sans introduction de sang exogène. On peut donc penser qu'elle est restée telle qu'elle était il y a deux mille ans.
Certains l'apparentent aux bovins qui peuplent l'Asie et l'Europe Méridionale, et pensent qu'il est la dernière ramification de la race asiatique Bos taurus asiaticus. D'autres prétendent que le Camargue est un aurochs ayant vécu au Quaternaire, principalement en Afrique, mais aussi en Espagne et probablement en France, sous le nom de Bos primigenius mauritanicus. La première évocation semble prédominer.
On évoque aussi une race bovine chassée près de Solutré. La Bresse formait autrefois un marécage semblable à la Camargue actuelle. La vache aurait descendu le Rhône, suivant le retrait de la mer.
-------------------------
Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission.
All rights reserved - Copyright © fotomie2009 - Nora Caracci
Dans l'arrière pays Nîmois les manades apposent leur sceau au côté des portes lors des fêtes taurines....
En quittant les chemins de la Grande Maïre pour rejoindre Portiragnes, nous empruntons de petites routes de campagne entre les pâturages de la manade du Gran Salan, chevaux et toros nous entourent.
Souvenirs d'une magnifique journée passée avec 6franc6 en 2011 - Memories of a wonderful day spent with 6franc6 in 2011 .
Els indignats tenien raó, mes raons que ningú, en omplir les places, a prendre els carrers , mes que les que poden haver en les legitimes propostes del poble català per l'autodeterminació que son moltes, i que sortosament no exclouen la primera malgrat la diferencia del seu abast, justament per ser mes universal.
Ells, nosaltres, sabien que estavem en un joc diabolic , que ens estaven escrivint un guió del que ningú podria tocar una coma.
Però i ara? on es ara la frontera? on s'amaga la maquina del temps? on corren les manades de bisons? quan el temps de collita ? Cal caminar endavant per tornar enrere, tant li fa, si fa fred, si fa pujada, vull arribar a aquell mon que puc imaginar, que era possible imaginar, tot el que era la realitat per a mi fins ara..
Aquell mon entenedor, on des de sempre ha calgut lluitar per sobreviure, però que t'oferia la possibilitat de lluitar.
Res del que visc s'omple de somnis, de projectes, d'il·lusions, si m'atenc a la raó.
Res d'això que visc ara hi era en l'escena, en el decorat, quan algú em demanava esbossar una situació difícil, una possible crisis, un error en el sistema.
Ni tan sols hagués pogut imaginar no poder ni treballar de rentaplats, d'escombriaire, ni no poder aceptar rebaixar-me el sou a la meitat si les circumstancies ho exigien per tenir un plat a taula. Jo no tinc cap record de infantesa com tenen els nostres pares, de el que es veure remenar escombraries a gent ben vestida, no vinc del final de cap guerra civil, ni d'un pais i uns camps cremats per les bombes..
Pidolem una feina i a les trampes no hi ha cap animal atrapat, no podem sortir a caçar per menjar. Pidolem per poder escollir que comprar, anar de rebaixes, poder dir que si quan et conviden a sopar, guanyar la nit i els carrers ni que sigui un cop al mes amb els amics, trucar-la a ella i inventar una escapada, als boscos, a les platges, fer els dissabtes i diumenges diferents, recercar una aventura i enamorar-se. La felicitat no depen dels diners, es cert, i no es mes ric qui mes te, si no qui menys necessita, pero aixó es una frase que acostumem a dir amb les butxaques plenes , i que per tant te un valor escas.
Quan no hi ha res, la teva independencia ( i sovint l'autoestima ) es devalua i no pots escollir si apuntar-te a l'estalvi , la despesa i el consum o el reciclatge com fan la resta., et sents obligat..
A tot això he acabat renunciant com molts d'altres i ara envejo molt mes els que cada dia s'alcen per anar l'oficina, el pàrking, l'escola, quan ells també a fi de mes han hagut de retallar els seus somnis, pero que malgrat la perdua adquisitiva, son els que encara et poden trucar per proposar-te alguna cosa, els que son lliures per proposar...
I ara ets feliç si no et quedes a les fosques, si en obrir l' aixeta corre l'aigua, si l'estufa encara crema, si el telefon funciona i no has de buscar un altre sostre per dormir, si menges i algun dia remenant les butxaques encara hi trobes un bitllet de 10 euros.. He oblidat que son les vacances, ara et distreu de la rutina poder anar a treballar (qui ens ho havia de dir?), anar a dormir d'hora i llevar-te aviat, saber que menges el que et guanyes, però això com les vacances nomes passa molt de tant en tant..
Les vacances ara son el viatge a abans d'ahir, al record del que ahir era el dia a dia, quan els avis estalviaven el poc que li donava la pensió per una bogeria, o un regal pels fills o els nets. Quan tots teníem mes d'un projecte per divertir-se, un viatge per fer, una aventura pendent i teníem solucionats els pagaments mínims. No hi han garanties de res, vivim dia a dia, en un desert de formigó i semàfors, en una glacera d'asfalt i aparadors, i ningú ens ha ensenyat ni a viure com Tuaregs, ni a caçar com els esquimals. Ja no em deprimeixo, nomes busco en els mapes el pas del nord, sentir-me útil, voler viure una mica mes enfora de la pell i no haver d'abrigar-me amb l'anima per no passar fred, ni recórrer al misticisme com un flotador, ni pregar els Deus, ni invocar a la devesa fortuna.
Demano poder construir l' ara i amb l'ara el demà, sense necessitar un crèdit., un ajut d'algú que veu que pot ser el següent en necessitar l'ajut, demano poder fer-ho amb les meves mans... per mi, per no veure patir els fills en veure'ns així, a nosaltres que hauríem d'aplanar el seu futur, voldria viure com abans d'ahir... quan res em sobrava, però tampoc trobava res a faltar, i el poc que tenia era perquè m'ho havia guanyat i tenia el dret de guanyar-m'ho.. No m 'enfado amb tot el que estic aprenent, encara que jo no participes en absolut del festival de les targes de credit, ni tregues profit de l'especulació amb el toxo, ni visites selves a centreamerica o bungalows a Bali, jo ja venia d'una perdua de qualitat de vida per una separació amb dos fills , pero no em va faltar mai la feina, molt poc..
No m'enfado en veure com tots estem lluitant per renunciar al prescindible, per créixer, potser per començar a dibuixar una societat nova, però si reclamo el dret de tots a tenir una oportunitat, l'oportunitat de treballar, de lluitar per sobreviure, per qui sigui, per el que sigui...
Mehrere Bronzefiguren von Mänaden schmückten die Schiffsreling.
Kaiser Caligula (Regierungszeit 37 - 41 n. Chr.) besaß zwei große private Prunkschiffe, die er der Göttin Diana geweiht hatte und die auf dem Nemi-See lagen, an dessen Ufer er eine Villa besaß. Die Schiffe wurden 1895 teilweise und endgültig 1932 geborgen, rekonstruiert und in einem eigens für sie erbauten Museum in Nemi aufgestellt, wo sie 1944 einem Brand zum Opfer fielen. Die Schiffe waren mit zahlreichen Bronze-Dekorationen von höchster Qualität ausgestattet und die geretteten kann man im Palazzo Massimo bewundern.
Die beiden Schiffe waren die größten Holzschiffe, die je gebaut wurden, und mit ihren Abmessungen von 73 m Länge x 24 Breite bzw. 17 m Länge x 20 m Breite im Verhältnis zum kleinen Nemi-See mit nur etwa 1 km Durchmesser geradezu gigantisch. Da das größere Schiff aufgrund ihrer Größe auf dem kleinen See nicht wenden konnte, waren Bug und Heck baugleich ausgeführt, um in beiden Richtungen fahren zu können. Ein Schiff trug einen Tempel der Diana und das zweite eine Palastanlage für Caligula mit allen gewohnten Annehmlichkeiten, darunter eine Therme, die mit einem Warmwassersystem versorgt wurde. Die Schiffe waren mit vielen mit technischen Details ausgestattet, darunter Anker mit beweglichen Flunken, Wasserhähnen, Kugellagern und Pumpsystemen, die erst Ende des 19. Jh. wieder erfunden wurden.
----
roemisch-germanisches-museum.de/Startseite
----
----
en.wikipedia.org/wiki/Tympanum_(hand_drum)
P5024536 Anx2 Q90 Ap Q10 Anx2 0.5k-2k
Journée de tri des taureaux de la Manade Richebois située entre Eyguières et Salon de Provence en Provence Alpes Côte d'Azur. 9 juillet 2022. Photo Jean Marc Ferré
The relief depicts a Maenad dancing under the influence of Dionysian inebriation. The woman is wearing a cloak moved by the impetuous dance and a tunic that leaves both breasts bare; she is holding a knife in her right hand with which she has just sacrificed the goat she is holding in her left. The slightly curved slab, most likely rested on a round base.
The images of the Maenads, of which nine main types are known, were very common in Rome starting from the end of the 2nd century BC. The prototype can be traced to a model created in Athens at the end of the 5th century BC, attributed to the sculptor Callimachus. This slab shows exceptional high quality plastic rendering of the relief and has been dated to the Augustan period (27 a.C.-14 d.C.) for this reason. The work was found near Vigna Magnani.
Source: capitoline.info
Passionnés de chevaux nous avons une manade de juments Camargue et une gamme complète de cosmétiques au lait de jument de Camargue www.laitdejumentdecamargue.fr et également glaces caramels et compléments alimentaires #laitdejument #chevalcamargue #camargue #passion #arles #cosmetiques
"Something that is supposed to appeal to the heart, has to come from the heart" Goethe's lovely words...
or did he say WITH hearts?! Yes, YES I am pretty sure it was WITH hearts, what has to come, to Appeal to hearts...
SO here is my newest photography-series WITH hopefully enough hearts to Appeal to your hearts <3
I always was a Latex-Baby and I am so happy I got this mere impossible Kombination of "sweet AND Latex", 'cause I never in my life wanted something so badly like this "lips"-Bikini,
although the Occasion to wear it nearly touch the zero-Point,
but men have control of everything except their hearts..an my heart wanted THIS drag...on MY Body!
Photography, model, Idea, Make up : Amely Rose
O.U.T.F.I.T:
lips Bikini: Kaori
wig: etsy-shop
sunglasses: Zero UV
heels: Vivienne Westwood
stockings: Beate Ushe
'Es muss von Herzen kommen, was auf Herzen wirken soll", sagte einst Goethe...
oder sollte es MIT Herzen kommen?! Ja, JA ich bin mir sicher es war MIT Herzen, was kommen sollte, um auf Herzen zu wirken...
Hier kommt also meine neue Foto Reihe MIT hoffentlich genug Herzen um auf eure Herzen zu wirken <3
Ich war schon immer ein Latex-Baby und freue mich umso mehr das mir diese schier unmögliche
Kombination von "süß UND Latex" gelungen ist, denn ich wollte nichts lieber haben als diesen
"lips"-Bikini, obwohl die Gelegenheiten ihn zu tragen dem Nullpunkt gefährlich nah kommen,
aber über alles hat der Mensch Gewalt, nur über sein Herz nicht!
und mein Herz wollte DIESEN Fummeln...an MEINEM Körper!
Foto, Model, Idea, Make up: Amely Rose
Фотографии, модель, идея, составляют: Амели Роуз
"Это должно исходить от сердца, что влияет сердца" цитату из Гете.
Вернее мы должны подходить с сердцем! Или то, что ласковая работы сердца?
Для Иоганн Вольфганг фон Гете, я решил пойти к Heartbreak Hotel и там выполнить эту серию фотографий. Теперь у вас есть свой новый skolekcję от сердца, от сердца к сердцу ... и я надеюсь, что ваше сердце будет работать <3
Я всегда был сумасшедшим ребенком, и я рад, что латекс особенно, что я был в состоянии казалось бы, невозможное сочетание "сладкий" и латекса "понимают!
Это работало, потому что я ничего больше, чем создать "рот-бикини", потому что немногие из них имеют возможность носить такую кусок одежды не хочу.
Но человек преимуществом только Manade не во всем своем сердце!
И мое сердце хотел обязательно этот кусок одежды для моего тела, чтобы чувствовать и больше ничего.
Мэрилин Монро в настоящее время, сказал: "Сегодня я был в постели носить только латекса сердце и ничего больше"
Foto, Model, Idea, Make up: Amely Rose
"To musi pochodzić z serca, co na serce wpływa" cytat od Goethe.
Czy raczej my powinniśmy z sercem podejść?! Albo co serdeczne to na serce działa?
Dla Johanna Wolfganga von Goethe postanowiłam pojechać do HeartBreak Hotel i tam tą serię zdjęć wykonać. Teraz macie moją nową skolekcję od serca, z sercem dla serca... i mam nadzieję że na wasze serca będą działać <3
Zawsze byłam zwariowanym dzieckiem lateks i cieszę się szczególnie że udało mi się pozornie niemożliwe połączenie "słodkiego" i lateks" zrealizować!
Udało się, bo nie chciałam niczego więcej niż założenia "Usta-bikini" bo tak mało ma się okazji do noszenia takiego ciucha.
Ale człowiek manad wszystkim przewagę tylko nie nad swoim sercem!
A moje serce chciało koniecznie tego ciucha na moim ciele odczuwać i nic innego.
Marilyn Monroe by teraz powiedziała: "dzisiaj w łóżku miałam na sobie tylko serca z latexu i nic innego