View allAll Photos Tagged constructoras

Placa Patente: PZ5421

Año: 1997

País de Origen: Estados Unidos

Berthed at Xità quay, Valencia Port on 03/12/2006.

Call Sign : HPSO

Gross tonnage : 4.014, DWT : 6.234

Year of build : 1977

Flag : Panama 🇵🇦

Dimensions : 108,18 x 15,85 x 6,62 m

TEU : 122, Bale : 7.360 m³, Grain : 7.629 m³

Main engine : Fabrica San Carlos 6 cylinders _ Bhp.: 3.945, Kw.: 2.942, Service speed : 11,50 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 261

Name of ship : CARPE DIEM I, 2003/11.

Former names : Fer Caribe, 1977/09. Jose Maria, 1987. Carpe Diem, 2001/05.

Later name : KARAM, 2007/03.

Broken Up since 15/01/2011 at Aliaga (TUR).

Light Displacement Tonnage : 2.037

Placa Patente: DPRL91

Año: 2012

País de Origen: Mexico

 

Si bien no soy muy fanatico de los 7600, hay que reconocer que se ve bien bonito este de la foto, bien cuidado por lo demás... este debe ser sin duda uno de los modelos de Inter que menos les gusta a la gente jeje, es conocido por apodos como cara de perro o betty la fea, entre otros... buen acierto, se une a los varios enchulados que circulan con batea en Santiago :D !

Placa Patente: PZ9568

Año: 1997

País de Origen: México

Amb data Maig de 2.002, es va presentar el projecte original de P.E. “Montargull”, amb 3 màquines de 850 kW i 6 de 2.000 kW, sent la potència a instal-lar de 14,55 MW.

 

A causa del avanç tecnològic, es van millorar els rendiments del equips i es va augmentar la potència unitària instal-lada en cada aerogenerador. Per aquest motiu, GERRSA va a projectar el Modificat a Projecte P.E. “Montargull”, format per 15 aerogeneradors del tipus G80-2.000 kW (de GAMESA EÓLICA) amb una potència unitària de 2.000 kW. La potència total a instal·lar al Parc era de 30 MW.

 

Aquest Parc va ser sotmès al Règim Especial, segons el Títol IV de la Llei 54/1997, desenvolupat pel Reial Decret 2818/99, després d'haver cursat prèviament la corresponent sol·licitud i haven estat concedit el Règim Especial el dia 13/07/01.

Amb data 13 de juliol de 2004 s'atorga a l'empresa GERR GRUPO ENERGÉTICO XXI, S.A. (GERRSA) l'autorització administrativa i l'aprovació del projecte del P.E. “Montargull” de 30 MW en els termes municipals de Llorac (província de Tarragona) i Talavera (província de Lleida) amb les següents característiques principals: 15 aerogeneradors de 2.000 kW de potència unitària formats per torre tubular de 67 metres d'altura i rotor de tres pales de 90 metres de diàmetre. Dintre dels aerogeneradors s'instal·larà el transformador d'elevació de relació 0,69/20 KV de 2.130 KVA de potència.

 

El conjunt dels Parcs Eólics “Montargull” i “Ampliació de Montargull” està constituït per 15 i 7 aerogeneradors respectivament, de 2.000 kW de potència unitària, amb una potència total de 44 MW. S'instal·laran aerogeneradors tipus GAMESA G90 2MW, de 2.000 kW de potència unitària, 78 metres d'altura de buje. El rotor estarà constituït per tres pales de 90 metres de diàmetre. Aquesta és una màquina que està equipada amb un generador asíncron de 4 pols, amb una potència nominal de 2.000 kW a una tensió de 690 V.

 

En data 2 d'abril de 2008, s'adjudiquen els treballs de construcció de l'obra civil d'aquest parc a DELTABAT CONSTRUCTORA . En data 30 d'abril de 2008 (19 dies laborals després), es troben executats els moviments de terres corresponents a 7 fonamentacions, amb les explanacions de les plataformes i el formigó de neteja, i al 50% de camins per a interconnexió del parc.

 

Per a la instal·lació i explotació dels aerogeneradors es desenvolupa una xarxa de camins d'interconnexió de totes les àrees o plataformes on s'emplaçaran els fonaments d'aquells. Paral·lelament amb els camins i per la zona prevista per a això, discorrerà una rasa per a l'estesa de les línies de M.T., cable d'enllaç de posada a terra i el cable de fibra òptica per a control.

 

La infraestructura d'obra civil prevista, comprendrà els treballs de moviment de terres, camins d'accés, camins d'intercomunicació o de servei, plataformes o àrees de maniobra, fonament de fustos i rases per a estesa de cables de mitja tensió.

 

Les plataformes o àrees de maniobra són petites esplanacions, adjacents als aerogeneradors, que permeten millorar l'accés per a realitzar l'excavació de la sabata i també l'estacionament de la grua per a muntatge de la torre, que pot així realitzar la seva tasca sense interrompre el pas pel camí, servint al seu torn com zona d'apilament de materials. Les plataformes de muntatge s'han previst de dimensions 35 x 25 m , excepte si són final de línia, en aquest cas seran de 35 x 27 m , i deuran realitzar-se a la cota que es vagi a col·locar la base de la torre del aerogenerador.

 

La esplanació de camí i les plataformes, constitueixen les úniques zones del terreny que poden ser ocupades, devent romandre la resta del terreny en el seu estat natural.

 

Així mateix, s'aprofita el moviment de terres del camí per a incloure aquest dintre de la plataforma de forma que el terreny afectat temporalment es redueix al mínim.

 

Els aerogeneradors estaran fonamentats en una sabata quadrada de 14,5 m x 14,5 m i 1,5 m de cantó, sobre la qual es construirà un pedestal massís de formigó de 0,5 m i planta circular de 4,038 m de diàmetre. Les característiques constructives, tant a nivell de materials com de dimensions, de les sabates per als aerogeneradors projectats (tipus G90-2000) són les prescrites per a la màquina G 80-2000 amb torre de 78 m i classe d'emplaçament IEC IIA.

 

Un cop feta l'excavació per als fonaments amb les dimensions adequades, es procedirà a l'abocament d'una solera de HM-20, formigó de neteja, en un gruix mínim de 0,10 m per m2, es disposarà la ferralla i s'anivellarà el rodet amb tres espàrrecs d'anivellament. Es recalca la necessitat d'una total precisió en el posicionament i anivellament referit, el qual haurà de ser comprovat mitjançant un nivell òptic i no s'admetrà cap desviament respecte al posicionament teòric en aquesta comprovació.

 

Un cop anivellat el rodet, es formigonarà la 1a fase. Posteriorment, es realitzarà l'encofrat del pedestal i es formigonarà la 2ª fase.

 

La posada en funcionament del Parc Eòlic Montargull va ser el dia 18 de novembre de 2008.

 

www.llorac.altanet.org/eolic.php

Placa Patente: CZCD17

Año: 2010

País de Origen: Italia

 

Monstruo !!! tremendo acierto este Astra, cuesta mucho ver camiones de esta marca en ruta... llevan sus años en venta y no se han masificado para nada, veremos como les va ahora en el rubro forestal, anda uno de los nuevos a prueba...

Concarril NM-79 de Linea 9

Placa Patente: NB1087

Año: 1995

País de Origen: Estados Unidos

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

Un par de FM-86 en la estacion terminal

Placa Patente: WE9625

Año: 2006

País de Origen: Brasil

 

Ufff de estos si que cuesta pillar !! se ven muy pocos estos grandes faeneros de la serie L... cada uno que se pueda pillar es una gran captura :D ! son geniales...

Tram no.107 was one of a series of 24 built in 1904-1906 by the local company A Constructora. By 1946 seven were still in service and renumbered to 105-111. Five were withdrawn from the fleet in 1959. No.111 became in 1965 works car no.48. No.107 was in service until 1973 and retained for the museum. It's brought back in close to original condition and now has as museum tram the no.163. no.48 is also part of the museum collection.

(DEU)

 

Zwischen Camburg und Jena, der 232 550 mit einem Bauzug. Diese Lok fährt für DGT

 

(ENG)

 

This Ludmilla lokomotive (series 232) with that colours looks like if it was operated by the DR, the dissapeared railway company of the DDR. Now, it and the other two wagons (that also were owned by the DR) are operating for the company DGT (Deutsche Gleis- und Tiefbau GmbH), whose headquarters are located in Berlin.

 

Sometimes when I went to take pictures in Germany, I had a bit of luck like the day I took this picture. Other days, I had the opportunity to catch legendary trains like the Rheingold or the Orient Express as well as special trains.

  

(ESP)

 

Siempre maldecía la climatología estival alemana, pues aunque su temperatura me parecía más que agradable, de pocos días soleados disfruté y tenía que quedarme en casa con el "mono" de salir a hacer fotos. Sin embargo, parecía que se me devolvía la moneda las jornadas en las que salía a fotografiar, pues rara era la vez que no llegaba a casa con una sorpresa ya sea en forma de Rheingold, Orient Express o similar.

 

Aquel día en Camburg esta foto fue una más de las que echarse a la saca de las circulaciones especiales, una Ludmilla con colores que lucía cuando pertenecía a la DR tirando de un coche y un vagón que también pertenecieron a la extinta compañía ferroviaria. La locomotora en cuestión (BR 232-550) pertenece a la compañía constructora berlinesa DGT (Deutsche Gleis- und Tiefbau GmbH). Aquel día parecía que había vuelto a una Alemania que se encontraba separada, pues también hizo su aparición un tractor de la serie 202 con colores originales parecido al de esta imagen.

Y seguimos con la flota de esta empresa, ahora nuestro amigo Iván nos manda parte de sus tolvas reunidos en una misma faena y aprovecha de comentarnos que son 5 Hinos ZS 4142 en la empresa y 7 Actros 3336 amarillos como el de la foto, además hay otros Hino 700 pero del modelo FS... una buena cantidad de máquinas :D ! a eso hay que sumarle otras unidades como los 2 Actros 2643...

Placa Patente: XB9331

Año: 2003

País de Origen: Francia

Empresa Anterior: Transportes Innocenti

Entering to Valencia Port on 24/01/2009.

Call Sign : TCTJ

MMSI : 271000584

Gross tonnage : 6.819, DWT : 7.676, LDT : 4.350

Year of build : 1985

Flag : Turkey 🇹🇷

Dimensions : 121,17 x 20,15 x 8,02 m

TEU : 540, Reefer points : 30

Cargo Handling Gear : 2 Cranes of 36 tonnes SWL

Main engine : SKL 12VD48/42AL-2 _ hp.: 6.000, Kw.: 4.413, Service speed : 14,50 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 302

Name of ship : TIMUCIN A, 2008/07.

Former names : Halberstadt, 1985/05. Ever Gain, 1992/08. Eagle Sun, 1992/11. Ever Gain, 1993/01. Orient Star, 1994. Star Light, 1994/08. Claire A, 1999/10.

Later name : SIMIN, 2011/06.

Broken up since 21/01/2013 at Aliaga (TUR).

Shipbreaker : Izmir Geri Donusum Ltd

Museumtram 163 represents a series of 24 trams made by local builder A Constructora in 1904/5 on Brill 21E trucks.

Rail grinder tram 48 is moved out of the Massarelos depot / museum for the start of the "Dia dos Eléctricos". This car was constructed by the local company "A Constructora" in 1904/5. The body was used around 1960 to replace an older body of this works tram.

Placa Patente: MY6799

Año: 2007

País de Origen: Brasil

Empresa Anterior: Ingeniería y Montaje Ferrovial

 

Esperabamos que pronto pasara esto, la venta de algunas unidades mas antiguas de Ferrovial... lo extraño es que he visto algunas mas viejas que siguen en la empresa, del año 2005 espécificamente... en todo caso se quedaron con muy buena máquina, con artas historias me ímagino !

Rail grinder tram 48 has the body of a tram made in 1904/5 by the local firm A Constructora.

Placa Patente: DY6661

Año: 1992

País de Origen: Japón

Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí situat al peu del Canigó, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial.

L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.

A la tardor del 878, any de la incorporació del Rosselló i el Vallespir als territoris governats per Miró el Vell, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. L'aiguat s'emportà l'església, alguns monjos i la documentació. La comunitat va ser transferida a Cuixà, en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.

El 19 de juny del 879, Protasi i Miró el Vell van signar l'acta de la fundació del nou monestir, en què Cuixà ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada. El nou monestir, Sant Germà de Cuixà, comptava amb un total de trenta-cinc monjos i amb Protasi com a primer abat. El seu successor fou Gondefred I, en temps del qual l'abadia era sota la protecció de Miró II, si bé el poc que se sap del seu govern el mostra com un home poc inclinat a ocupar-se de monestirs.

En el seu nou emplaçament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona el 870. La consagració de la nova església tingué lloc el 953, pel bisbe d'Elna Riculf II i en presencia de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.

Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred, primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i a partir d'aquest moment el monestir és conegut com a Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. Tres anys després el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.

Durant tot el segle X les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat. L'extensió i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econòmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d'una vintena d'esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d'Osona, del qual ofereixen un inventari detallat les butlles d'Agapit II (950) i Joan XIII (968) i els preceptes dels reis francs Lluís d'Ultramar (952) i Lotari (958). Per mitjà d'aquests instruments li eren confirmats tots els béns adquirits fins aleshores i obtenia ensems el doble privilegi d'exempció —el primer concedit a un monestir català— i d'immunitat.

El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo més sumptuós; l'altar major és consagrat el 30 de setembre del 974 per Garí, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats més importants per al cenobi. Havia estat un col•laborador destacat dels abats Aimard i Maiol a Sant Pere de Cluny i, probablement, degué introduir a Cuixà la reforma cluniacenca. Aquesta vinculació amb l'abat Garí, implicat en la gran política de l'època, va propiciar el retir, a Cuixà, del dux de Venècia, Pere Orsèol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987. El cenobi també va acollir Romuald de Ravenna, futur fundador de l'orde camaldulenc i sant.

El 1008, Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, és triat abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic i posteriorment funda Montserrat. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres absidioles, de manera que formessin una mena de deambulatori entorn del presbiteri, i aixecà damunt l'altar major un cimbori, adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos campanars llombards, a l'extrem dels braços del creuer de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva el del costat sud. Oliba va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de Déu a la diòcesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuixà el 1046.

L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps després del 985 a Ripoll (Cronicó Rivipul•lense I), l'opuscle sobre Cuixà del monjo Garcies (1040-1046), la vida de Pere Orsèol (cap a la fi del segle IX) i la versió primitiva dels Gesta comitum Barchinonensium (1162-1184). Possiblement hi fou també composta la famosa Cançó de Santa Fe, en llengua romànica, vers el 1060.

El comte Guillem de Cerdanya va unir Cuixà a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (1091), i no va recobrar la independència fins a la segona meitat del segle XII quan es convertí en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i àmplies atribucions civils i eclesiàstiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del 1473.

L'apogeu de riquesa i de potència del monestir tingué lloc a la primera meitat del segle XII, quan es van construir un imponent claustre de marbre rosat, amb una extensa decoració escultòrica, i el cor alt occidental o tribuna, també de marbre esculpit, per iniciativa de l'abat Gregori (1120-1146), que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136. A la segona meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restablí el bon ordre a Cuixà i obtingué privilegis de Jaume I.

Els períodes següents de l'edat mitjana no són pròspers per a Cuixà i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant això, la riquesa de l'abadia és evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicció "quasi episcopal" sobre una quinzena de parròquies repartides entre les diòcesis d'Elna i d'Urgell.

Durant els segles XIV i XV el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuixà, i entra en un llarg camí decadent, com d'altres centres religiosos del país. La reforma institucional i econòmica que va viure l'abadia al segle XVI va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectònic. D'una comunitat monàstica es va passar a una mena de capítol, on els diferents oficis claustrals (prior, infermer, saqrista major, cellerer, etc.) tenien residència i rendes pròpies. És probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells dignataris alterés l'estructura medieval de l'abadia. A més, l'església es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de maó. L'habitatge del sagristà major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueològics, estava en condicions ruïnoses, a punt d'esfondrar-se.

Després d'haver format part de la província benedictina de Narbona, en virtut de la butlla Summi Magistri dignatio de Benet XII (1336), Climent VIII l'agregà a la Congregació Claustral Tarraconense (1592), a la qual va pertànyer fins a la seva extinció l'any 1793.

La vida monàstica, encara que en precari, continuà fins a la Revolució Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis són venuts i s'hi instal•len naus industrials i agrícoles. El campanar nord s'esfondrà l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'església van malmetent-se a poc a poc; el claustre és venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del col•leccionisme. El 1908 no en queden més que dotze columnes.

El 1913, un escultor estatunidenc, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuixà a un antiquari parisenc, es desplaça fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucció del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant això, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilització del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a França". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucció de la meitat del claustre el 1955.

El 1919, Ferran Trullès va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat francès a l'època de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal•lar i van ser substituïts, el 1965 i a petició d'ells, per una reduïda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dècada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauració dutes a terme pels serveis dels Monuments Històrics. El 1938, les obres són dirigides per l'arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagristà major, es descobreix i reconstrueix l'església de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta església que encara no té sostre, inaugura el Festival de Música Clàssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969 fou recuperada l'ara de marbre, romànica, de l'altar major, conservada en una casa de Vinçà.

El claustre es va començar a construir durant el segle XII i és romànic en la seva totalitat. Es construeix amb forma de quadrilàter irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. És un dels mes grans de la zona. Els capitells i les columnes són de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoració vegetal i animal, abunden els lleons de totes les classes.

 

Totalment destruït i dispersats els seus capitells a partir de 1796, el que es veu avui és una reconstrucció de 1954 amb els elements que es van poder recuperar. La resta de capitells es troben al museu the cloisters de Nova York. Els ornaments, mes simbòlics que narratius, sorprenen per la presència de motius d'inspiració oriental.

El claustre conté un total de 35 capitells, dels quals 27 són originaris del claustre construït el segle XII mentre que els vuit restants van pertànyer a la tribuna interior de l'església, i recol•locats en la seva reconstrucció moderna. Si s'observa amb deteniment, es pot diferenciar la diferent factura dels uns i els altres. Per començar, podem comprovar que els primers (originals del claustre) són una mica més grans que els segons (pertanyents a la tribuna), la tècnica utilitzada en els primers no és el trepanat com si ho és en els segons. La temàtica d'aquests primers capitells també és mes senzilla en la seva elaboració, apareixen temes vegetals i animals que es repeteixen contínuament, lleons desproporcionats, àguiles i fulles de palmell que omplen les cares dels capitells. Si bé cal dir que els primers són anteriors als segons, aquests últims han estat elaborats segons els primers, ja que repeteixen els mateixos temes i detalls. El segon taller que va realitzar la tribuna va prendre com exemple moltes de les representacions del primer taller que va realitzar els capitells del claustre, i que després va aplicar en altres llocs com Serrabona o Elna.

   

Placa Patente: JBCW69

Año: 2016

Número de Máquina: CN-23

País de Origen: China

 

Poco a poco van vendiendose estos Beiben, no solo unidades tolva, hemos visto aljibes, tractos e incluso algunas versiones 4x4 que se usan en las mineras... este de la foto junto a sus hermanos y un tracto de la serie V3 han sido de las últimas unidades que he visto en ruta :D !

Placa Patente: HDTP15

Año: 2015

País de Origen: Brasil

 

Actualmente el VM 330 conforma la versión mas poderosa de esta serie... sustituyendo al anterior VM 310... muy buena novedad en Escondida :D ! se ve genial con esa configuración...

Un NM-73 de cabina clasica con el tren prototipo

En 1870 la Empresa del Ferrocarril Urbano de Santiago habilitó talleres y galpones para los tranvías, en el linde del río Mapocho, sector que ocupa actualmente la «Vega Chica», en calle Artesanos. El puente, antiguamente de madera con tensores de acero, servía para transportar los tranvías al taller. De ahí deriva su apodo «Puente de los Carros», aunque su nombre oficial era Puente del Ferrocarril Urbano.

 

Durante el gobierno del presidente José Manuel Balmaceda fue creado el Ministerio de Industria y Obras Públicas, al que se le asignó una parte destacada del presupuesto fiscal para impulsar la construcción de un canal en el río Mapocho. Esto permitió encauzar las aguas durante la época invernal, pero también una mejor conectividad entre la Chimba y Recoleta y el centro y sur de la ciudad, ya que también comenzaron a construirse puentes de acero que reemplazaron a los viejos puentes de madera.

 

Dentro de las obras de canalización mencionadas, se incluyó construir un nuevo puente metálico que reemplazaría al antiguo puente Los Carros que ocupaban los tranvías. Este nuevo puente ferroviario se haría al igual que los demás proyectados por Valentín Martínez y José Luis Coo, en un estilo europeo como los que se estaban construyendo en París, pero con sus contravientos un poco más altos en semi arco por la altura de los carros. Todos ellos se levantarían en los muros del canal, evitando la construcción de machones intermedios que complicaban el correr de las aguas. Para lograr la luz que exigía el tramo, se debían armar en una viga continua de celosía metálica, usando perfiles de hierro forjado dimensionados y remachados en caliente.

 

Tres de estos puentes se encargaron a la empresa chilena Lever, Murphy & Co., cuyos talleres se encontraban en Caleta Abarca, Viña del Mar. Dicha constructora tenía amplia experiencia en la fabricación de este tipo de puentes y fue la más destacada de la época. Por lo tanto, su contrata en 1889 se hace en condiciones similares a la de otras obras de arte, como los puentes sobre el Maule o el Laja, aun en pie y algunos nombrados como monumentos nacionales.

 

La obra se conoció durante el proyecto como el puente Veintiuno de Mayo, por la calle más cercana que lo enfrentaba desde Santiago, pero popularmente sobrevivió el tradicional nombre que se le daba al puente de palo anterior. Las faenas se ejecutaron durante 1889, donde Lever Murphy realizó una serie de trabajos. Primero se dimensionaban los perfiles de fierro de origen inglés en su maestranza. Una vez cortados y perforados se fletaban en bultos por tren al Mapocho. En el río se armaban estos fierros usando pernos y alambres, sobre un andamio en el futuro lecho, para luego remachar toda la estructura in situ. El trabajo así mencionado era bastante rápido y pudo realizarse en paralelo con los puentes Purísima y Loreto, también sobre el canal, y fabricados por la misma empresa.

 

Recordando a los constructores, el puente tiene cuatro placas soldadas y remachadas a fuego en cuatro pilares en ambas entradas.

 

En 1916 concluye la ampliación y construcción de los galpones de la Vega Central, convirtiéndose en un foco de intercambio comercial muy intenso entre ambos lados del río. En 1948 se destinan los ex galpones de la compañía de tranvías a los comerciantes minorista que fundaron allí La Vega Chica, otorgándole una ubicación privilegiada y convirtiéndose en la vía principal para acceder al mercado. La cantidad de gente que transitaba por la vía y el peligro que significaban los vehículos, sumado al poco uso que se le daba a los tranvías, llevó a la municipalidad a declarar el Puente los Carros como de exclusivo uso peatonal.[1]

 

Esta obra de ingeniería ha sido un factor determinante en el desarrollo histórico y comercial de Recoleta, siendo declarado monumento nacional en 1997, según el decreto 824.

 

A principios del siglo XXI, el Puente Los Carros comenzó a ser escenario de actividades culturales, con presentaciones de músicos y algunos grupos de teatro chilenos y extranjeros, tendencia que se ha mantenido con relativa regularidad hasta ahora. Por razones de seguridad para los transeúntes y para facilitar el combate a la delincuencia, además de evitar que se convierta en alojo de vagabundos, el puente debió ser cerrado con rejas durante las noches, que abren en la mañana temprano y cierran dos horas antes de la medianoche.

---------------------------------------------------------------------------------

In 1870, the Santiago Urban Railway Company built workshops and sheds for the trams on the edge of the Mapocho River, the area currently occupied by the "Vega Chica" (small valley), on Artesanos Street. The bridge, formerly made of wood with steel tensioners, was used to transport the trams to the workshop. Hence its nickname "Car Bridge," although its official name was the Urban Railway Bridge.

 

During the administration of President José Manuel Balmaceda, the Ministry of Industry and Public Works was created, and a significant portion of the fiscal budget was allocated to promote the construction of a canal in the Mapocho River. This allowed for channeling waters during the winter, but also improved connectivity between La Chimba and Recoleta, and the center and south of the city, as steel bridges began to be built to replace the old wooden ones.

 

Among the aforementioned canalization works was the construction of a new steel bridge to replace the old Los Carros Bridge, which was used by trams. This new railway bridge would be built like the others designed by Valentín Martínez and José Luis Coo, in a European style similar to those being built in Paris, but with slightly higher semi-arched winder trusses to accommodate the height of the trams. All of them would be built on the canal walls, avoiding the construction of intermediate piers that would complicate the flow of water. To achieve the required span, they had to be assembled into a continuous metal lattice beam, using custom-sized and hot-riveted wrought iron profiles.

 

Three of these bridges were commissioned to the Chilean firm Lever, Murphy & Co., whose workshops were located in Caleta Abarca, Viña del Mar. This construction firm had extensive experience in the construction of this type of bridge and was the most prominent of its time. Therefore, its commissioning in 1889 was carried out under conditions similar to those of other works of art, such as the bridges over the Maule or Laja rivers, still standing and some designated as national monuments.

 

The project was known during the project as the Veintiuno de Mayo Bridge, named after the nearest street facing it from Santiago, but the traditional name given to the earlier wooden bridge survived. The work was carried out during 1889, with Lever Murphy performing a series of tasks. First, the English-made iron profiles were sized at his workshop. Once cut and drilled, they were shipped in bundles by train to the Mapocho River. These irons were assembled on the river using bolts and wires on scaffolding in the future riverbed, and the entire structure was then riveted in situ. The aforementioned work was quite quick and could be carried out in parallel with the Purísima and Loreto bridges, also over the canal and manufactured by the same company.

 

Remembering the builders, the bridge has four plates welded and fire-riveted to four pillars at both entrances.

 

In 1916, the expansion and construction of the Vega Central warehouses was completed, becoming a center of intense commercial exchange between both sides of the river. In 1948, the former tram company warehouses were used by the retailers who founded La Vega Chica there, giving it a privileged location and becoming the main route to access the market. The number of people traveling on the road and the danger posed by vehicles, coupled with the limited use of the trams, led the municipality to declare the Carros Bridge for pedestrian use only. [1]

 

This engineering feat has been a determining factor in the historical and commercial development of Recoleta, and was declared a national monument in 1997, pursuant to Decree 824.

 

At the beginning of the 21st century, the Los Carros Bridge began to host cultural activities, with performances by Chilean and international musicians and theater groups, a trend that has continued relatively regularly to this day. For safety reasons for pedestrians and to facilitate the fight against crime, as well as to prevent it from becoming a haven for homeless people, the bridge had to be closed with bars at night, opening early in the morning and closing two hours before midnight.

Placa Patente: CHVK82

Año: 2010

Número de Máquina: 276

País de Origen: Francia

 

Interesante máquina, considerando que rara vez se ve un Kerax operando como tracto, la mayoría de de esas contadas veces son por transporte especial... me encanta como se ve esta unidad ! en primera instancia juré que era otra de las unidades de Abice jeje

Placa Patente: CRWJ33

Año: 2010

Número de Máquina: 78

País de Origen: Alemania

 

Y no eran 2 si no 3 de estos Actros en Aninat !! todos hermanos gemelos y probablemente haya un cuarto... nuestro amigo Iván nos comentaba que es el mejor cuidado de los 3, ya que su conductor se preocupa bastante de la unidad... está bien parado en todo caso :D !!

Placa Patente: DCLV24

Año: 2011

Número de Máquina: CT-080

País de Origen: Alemania

 

Esta empresa opera u operaba en conjunto a EMIN en algunos proyectos, desconozco si en Escondida (lugar de esta fotito) operan como consorcio... bonito color del Actros y se nota que tiene un duro trabajo.

En la "terminal provisional" un NM-79 a punto de realizar su maniobra en "V"

85 APPARTAMENTI PER ANZIANI e UN CENTRO CIVICO (Barcellona, Spagna) Sergi SERRAT + Ginés EGEA + Cristina GARCIA

 

www.channelbeta.net/2009/07/85-appartamenti-per-anziani-e...

HIGH RESOLUTION ON CHANNELBETA

 

CHANNELBETA - Information Channel on Contemporary Architecture

 

www.channelbeta.net

 

Photo by Adrià GOULA

Placa Patente: DGFT23

Año: 2011

Número de Máquina: F-146

País de Origen: Estados Unidos

 

De los pocos modelos que siguen saliendo con Trilex (o artilleras), estos son automaticos...

En su paso por linea 4, acutalmente ya regreso a linea 6

-// Foto: 211

-// Marcopolo Torino | Mercedes Benz OH-1420

-// Ubicación: Americo Vespucio / La Cisterna / Region Metropolitana

 

¿Quieres la foto original? Escríbeme:

jotagonzalezg@gmail.com

 

Enjoy the pic!!, Saludos

 

JotaBuss Flickr © copyright 2014

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

Placa Patente: DHXX16

Año: 2012

Número de Máquina: CA-30

País de Origen: Estados Unidos

Placa Patente: FPBP36

Año: 2013

Número de Máquina: CK300

País de Origen: México

 

Otro americano llegado hace un tiempo a las filas de esta empresa copiapina, han seguido por años fieles a los camiones americanos, entre ellos Kenworth, aunque en otras divisiones de la empresa poseen Ford Cargo y Volvo para ciertas tareas.

Placa Patente: CTHW47

Año: 2011

País de Origen: Alemania

Placa Patente: CKCY55

Año: 2010

País de Origen: Japón

 

Casi todos los camiones que he visto de esta empresa son de la casa japonesa. Buenisimos camiones pero caros de repuestos en nuestro país.

Placa Patente: FJTJ87

Año: 2013

País de Origen: Mexico

 

En este tiempo de la foto, estaba nuevito de paquete este Cascadia, en el año del boom de este hermoso modelo...

Placa Patente: DB6301

Año: 1992

País de Origen: Estados Unidos

 

Si no me equivoco este registro es de los K 100 de la primera partida de Vecchiola, de los cuales aún conservan algunos (al menos he visto uno de estos mismos en servicio hoy en día), años mas tarde adquirieron algunos de color amarillo que en ocasiones se pueden ver con bateas... les comento que Hugo Guerrero, mas conocido como Hugo Trucker de Copiapó posee una de estas unidades en su poder :)

Placa Patente: KVTG61

Año: 2019

País de Origen: Mexico

 

Interesante acierto, corresponde a las últimas unidades Inter que se han vendido y a la primera unidad con la nueva denominación que vemos... lo mismo pasó con otros modelos como el ProStar... y hablando de Inter, lamentamos comunicar que nos han informado que Maco (el representante por años) se ha declarado en quiebra, por lo que el destino de esta marca estará en manos de Tattersal muy pronto...

Rail grinder tram 48 has the body of a tram made in 1904/5 by the local firm A Constructora.

Metro ligero como le llamaban en un principio a esta linea puesto que rompia con las otras lineas que venian siendo de rodadura neumatica aunque en Pantitlan es comun ver letreros que indican para donde es el "metro ferreo"

1 2 3 5 7 ••• 79 80