View allAll Photos Tagged constructoras

This Porto tram was one of a series of 24 built in 1904-1906 by the local company A Constructora with the use of Brill made 21E trucks and motors of Siemens-Schuckert. Over the years this tram was modified and it was the last one of the class working regular passenger services. It's now brought back in close to original condition as museum tram no.163. Only one other tram of this type survives as works tram no.48.

Placa Patente: KVGH76

Año: 2019

País de Origen: Alemania

 

Maquinon ! se ven geniales estos Arocs y ya están saliendo con todo a la batalla, en un principio su entrada al mundo de las faenas fue un poco lento, pero ahora he visto muchos forestales y tolvas... de hecho, si es que el MP III sigue vendiendose, ya debe quedarle bastante poco...

Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí situat al peu del Canigó, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial.

L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.

A la tardor del 878, any de la incorporació del Rosselló i el Vallespir als territoris governats per Miró el Vell, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. L'aiguat s'emportà l'església, alguns monjos i la documentació. La comunitat va ser transferida a Cuixà, en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.

El 19 de juny del 879, Protasi i Miró el Vell van signar l'acta de la fundació del nou monestir, en què Cuixà ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada. El nou monestir, Sant Germà de Cuixà, comptava amb un total de trenta-cinc monjos i amb Protasi com a primer abat. El seu successor fou Gondefred I, en temps del qual l'abadia era sota la protecció de Miró II, si bé el poc que se sap del seu govern el mostra com un home poc inclinat a ocupar-se de monestirs.

En el seu nou emplaçament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona el 870. La consagració de la nova església tingué lloc el 953, pel bisbe d'Elna Riculf II i en presencia de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.

Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred, primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i a partir d'aquest moment el monestir és conegut com a Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. Tres anys després el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.

Durant tot el segle X les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat. L'extensió i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econòmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d'una vintena d'esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d'Osona, del qual ofereixen un inventari detallat les butlles d'Agapit II (950) i Joan XIII (968) i els preceptes dels reis francs Lluís d'Ultramar (952) i Lotari (958). Per mitjà d'aquests instruments li eren confirmats tots els béns adquirits fins aleshores i obtenia ensems el doble privilegi d'exempció —el primer concedit a un monestir català— i d'immunitat.

El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo més sumptuós; l'altar major és consagrat el 30 de setembre del 974 per Garí, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats més importants per al cenobi. Havia estat un col•laborador destacat dels abats Aimard i Maiol a Sant Pere de Cluny i, probablement, degué introduir a Cuixà la reforma cluniacenca. Aquesta vinculació amb l'abat Garí, implicat en la gran política de l'època, va propiciar el retir, a Cuixà, del dux de Venècia, Pere Orsèol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987. El cenobi també va acollir Romuald de Ravenna, futur fundador de l'orde camaldulenc i sant.

El 1008, Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, és triat abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic i posteriorment funda Montserrat. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres absidioles, de manera que formessin una mena de deambulatori entorn del presbiteri, i aixecà damunt l'altar major un cimbori, adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos campanars llombards, a l'extrem dels braços del creuer de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva el del costat sud. Oliba va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de Déu a la diòcesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuixà el 1046.

L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps després del 985 a Ripoll (Cronicó Rivipul•lense I), l'opuscle sobre Cuixà del monjo Garcies (1040-1046), la vida de Pere Orsèol (cap a la fi del segle IX) i la versió primitiva dels Gesta comitum Barchinonensium (1162-1184). Possiblement hi fou també composta la famosa Cançó de Santa Fe, en llengua romànica, vers el 1060.

El comte Guillem de Cerdanya va unir Cuixà a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (1091), i no va recobrar la independència fins a la segona meitat del segle XII quan es convertí en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i àmplies atribucions civils i eclesiàstiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del 1473.

L'apogeu de riquesa i de potència del monestir tingué lloc a la primera meitat del segle XII, quan es van construir un imponent claustre de marbre rosat, amb una extensa decoració escultòrica, i el cor alt occidental o tribuna, també de marbre esculpit, per iniciativa de l'abat Gregori (1120-1146), que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136. A la segona meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restablí el bon ordre a Cuixà i obtingué privilegis de Jaume I.

Els períodes següents de l'edat mitjana no són pròspers per a Cuixà i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant això, la riquesa de l'abadia és evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicció "quasi episcopal" sobre una quinzena de parròquies repartides entre les diòcesis d'Elna i d'Urgell.

Durant els segles XIV i XV el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuixà, i entra en un llarg camí decadent, com d'altres centres religiosos del país. La reforma institucional i econòmica que va viure l'abadia al segle XVI va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectònic. D'una comunitat monàstica es va passar a una mena de capítol, on els diferents oficis claustrals (prior, infermer, saqrista major, cellerer, etc.) tenien residència i rendes pròpies. És probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells dignataris alterés l'estructura medieval de l'abadia. A més, l'església es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de maó. L'habitatge del sagristà major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueològics, estava en condicions ruïnoses, a punt d'esfondrar-se.

Després d'haver format part de la província benedictina de Narbona, en virtut de la butlla Summi Magistri dignatio de Benet XII (1336), Climent VIII l'agregà a la Congregació Claustral Tarraconense (1592), a la qual va pertànyer fins a la seva extinció l'any 1793.

La vida monàstica, encara que en precari, continuà fins a la Revolució Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis són venuts i s'hi instal•len naus industrials i agrícoles. El campanar nord s'esfondrà l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'església van malmetent-se a poc a poc; el claustre és venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del col•leccionisme. El 1908 no en queden més que dotze columnes.

El 1913, un escultor estatunidenc, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuixà a un antiquari parisenc, es desplaça fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucció del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant això, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilització del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a França". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucció de la meitat del claustre el 1955.

El 1919, Ferran Trullès va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat francès a l'època de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal•lar i van ser substituïts, el 1965 i a petició d'ells, per una reduïda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dècada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauració dutes a terme pels serveis dels Monuments Històrics. El 1938, les obres són dirigides per l'arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagristà major, es descobreix i reconstrueix l'església de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta església que encara no té sostre, inaugura el Festival de Música Clàssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969 fou recuperada l'ara de marbre, romànica, de l'altar major, conservada en una casa de Vinçà.

El claustre es va començar a construir durant el segle XII i és romànic en la seva totalitat. Es construeix amb forma de quadrilàter irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. És un dels mes grans de la zona. Els capitells i les columnes són de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoració vegetal i animal, abunden els lleons de totes les classes.

 

Totalment destruït i dispersats els seus capitells a partir de 1796, el que es veu avui és una reconstrucció de 1954 amb els elements que es van poder recuperar. La resta de capitells es troben al museu the cloisters de Nova York. Els ornaments, mes simbòlics que narratius, sorprenen per la presència de motius d'inspiració oriental.

El claustre conté un total de 35 capitells, dels quals 27 són originaris del claustre construït el segle XII mentre que els vuit restants van pertànyer a la tribuna interior de l'església, i recol•locats en la seva reconstrucció moderna. Si s'observa amb deteniment, es pot diferenciar la diferent factura dels uns i els altres. Per començar, podem comprovar que els primers (originals del claustre) són una mica més grans que els segons (pertanyents a la tribuna), la tècnica utilitzada en els primers no és el trepanat com si ho és en els segons. La temàtica d'aquests primers capitells també és mes senzilla en la seva elaboració, apareixen temes vegetals i animals que es repeteixen contínuament, lleons desproporcionats, àguiles i fulles de palmell que omplen les cares dels capitells. Si bé cal dir que els primers són anteriors als segons, aquests últims han estat elaborats segons els primers, ja que repeteixen els mateixos temes i detalls. El segon taller que va realitzar la tribuna va prendre com exemple moltes de les representacions del primer taller que va realitzar els capitells del claustre, i que després va aplicar en altres llocs com Serrabona o Elna.

   

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí situat al peu del Canigó, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial.

L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.

A la tardor del 878, any de la incorporació del Rosselló i el Vallespir als territoris governats per Miró el Vell, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. L'aiguat s'emportà l'església, alguns monjos i la documentació. La comunitat va ser transferida a Cuixà, en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.

El 19 de juny del 879, Protasi i Miró el Vell van signar l'acta de la fundació del nou monestir, en què Cuixà ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada. El nou monestir, Sant Germà de Cuixà, comptava amb un total de trenta-cinc monjos i amb Protasi com a primer abat. El seu successor fou Gondefred I, en temps del qual l'abadia era sota la protecció de Miró II, si bé el poc que se sap del seu govern el mostra com un home poc inclinat a ocupar-se de monestirs.

En el seu nou emplaçament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona el 870. La consagració de la nova església tingué lloc el 953, pel bisbe d'Elna Riculf II i en presencia de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.

Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred, primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i a partir d'aquest moment el monestir és conegut com a Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. Tres anys després el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.

Durant tot el segle X les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat. L'extensió i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econòmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d'una vintena d'esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d'Osona, del qual ofereixen un inventari detallat les butlles d'Agapit II (950) i Joan XIII (968) i els preceptes dels reis francs Lluís d'Ultramar (952) i Lotari (958). Per mitjà d'aquests instruments li eren confirmats tots els béns adquirits fins aleshores i obtenia ensems el doble privilegi d'exempció —el primer concedit a un monestir català— i d'immunitat.

El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo més sumptuós; l'altar major és consagrat el 30 de setembre del 974 per Garí, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats més importants per al cenobi. Havia estat un col•laborador destacat dels abats Aimard i Maiol a Sant Pere de Cluny i, probablement, degué introduir a Cuixà la reforma cluniacenca. Aquesta vinculació amb l'abat Garí, implicat en la gran política de l'època, va propiciar el retir, a Cuixà, del dux de Venècia, Pere Orsèol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987. El cenobi també va acollir Romuald de Ravenna, futur fundador de l'orde camaldulenc i sant.

El 1008, Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, és triat abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic i posteriorment funda Montserrat. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres absidioles, de manera que formessin una mena de deambulatori entorn del presbiteri, i aixecà damunt l'altar major un cimbori, adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos campanars llombards, a l'extrem dels braços del creuer de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva el del costat sud. Oliba va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de Déu a la diòcesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuixà el 1046.

L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps després del 985 a Ripoll (Cronicó Rivipul•lense I), l'opuscle sobre Cuixà del monjo Garcies (1040-1046), la vida de Pere Orsèol (cap a la fi del segle IX) i la versió primitiva dels Gesta comitum Barchinonensium (1162-1184). Possiblement hi fou també composta la famosa Cançó de Santa Fe, en llengua romànica, vers el 1060.

El comte Guillem de Cerdanya va unir Cuixà a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (1091), i no va recobrar la independència fins a la segona meitat del segle XII quan es convertí en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i àmplies atribucions civils i eclesiàstiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del 1473.

L'apogeu de riquesa i de potència del monestir tingué lloc a la primera meitat del segle XII, quan es van construir un imponent claustre de marbre rosat, amb una extensa decoració escultòrica, i el cor alt occidental o tribuna, també de marbre esculpit, per iniciativa de l'abat Gregori (1120-1146), que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136. A la segona meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restablí el bon ordre a Cuixà i obtingué privilegis de Jaume I.

Els períodes següents de l'edat mitjana no són pròspers per a Cuixà i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant això, la riquesa de l'abadia és evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicció "quasi episcopal" sobre una quinzena de parròquies repartides entre les diòcesis d'Elna i d'Urgell.

Durant els segles XIV i XV el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuixà, i entra en un llarg camí decadent, com d'altres centres religiosos del país. La reforma institucional i econòmica que va viure l'abadia al segle XVI va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectònic. D'una comunitat monàstica es va passar a una mena de capítol, on els diferents oficis claustrals (prior, infermer, saqrista major, cellerer, etc.) tenien residència i rendes pròpies. És probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells dignataris alterés l'estructura medieval de l'abadia. A més, l'església es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de maó. L'habitatge del sagristà major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueològics, estava en condicions ruïnoses, a punt d'esfondrar-se.

Després d'haver format part de la província benedictina de Narbona, en virtut de la butlla Summi Magistri dignatio de Benet XII (1336), Climent VIII l'agregà a la Congregació Claustral Tarraconense (1592), a la qual va pertànyer fins a la seva extinció l'any 1793.

La vida monàstica, encara que en precari, continuà fins a la Revolució Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis són venuts i s'hi instal•len naus industrials i agrícoles. El campanar nord s'esfondrà l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'església van malmetent-se a poc a poc; el claustre és venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del col•leccionisme. El 1908 no en queden més que dotze columnes.

El 1913, un escultor estatunidenc, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuixà a un antiquari parisenc, es desplaça fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucció del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant això, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilització del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a França". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucció de la meitat del claustre el 1955.

El 1919, Ferran Trullès va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat francès a l'època de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal•lar i van ser substituïts, el 1965 i a petició d'ells, per una reduïda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dècada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauració dutes a terme pels serveis dels Monuments Històrics. El 1938, les obres són dirigides per l'arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagristà major, es descobreix i reconstrueix l'església de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta església que encara no té sostre, inaugura el Festival de Música Clàssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969 fou recuperada l'ara de marbre, romànica, de l'altar major, conservada en una casa de Vinçà.

El claustre es va començar a construir durant el segle XII i és romànic en la seva totalitat. Es construeix amb forma de quadrilàter irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. És un dels mes grans de la zona. Els capitells i les columnes són de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoració vegetal i animal, abunden els lleons de totes les classes.

 

Totalment destruït i dispersats els seus capitells a partir de 1796, el que es veu avui és una reconstrucció de 1954 amb els elements que es van poder recuperar. La resta de capitells es troben al museu the cloisters de Nova York. Els ornaments, mes simbòlics que narratius, sorprenen per la presència de motius d'inspiració oriental.

El claustre conté un total de 35 capitells, dels quals 27 són originaris del claustre construït el segle XII mentre que els vuit restants van pertànyer a la tribuna interior de l'església, i recol•locats en la seva reconstrucció moderna. Si s'observa amb deteniment, es pot diferenciar la diferent factura dels uns i els altres. Per començar, podem comprovar que els primers (originals del claustre) són una mica més grans que els segons (pertanyents a la tribuna), la tècnica utilitzada en els primers no és el trepanat com si ho és en els segons. La temàtica d'aquests primers capitells també és mes senzilla en la seva elaboració, apareixen temes vegetals i animals que es repeteixen contínuament, lleons desproporcionats, àguiles i fulles de palmell que omplen les cares dels capitells. Si bé cal dir que els primers són anteriors als segons, aquests últims han estat elaborats segons els primers, ja que repeteixen els mateixos temes i detalls. El segon taller que va realitzar la tribuna va prendre com exemple moltes de les representacions del primer taller que va realitzar els capitells del claustre, i que després va aplicar en altres llocs com Serrabona o Elna.

   

La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.

 

Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.

 

Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.

 

Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.

 

Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.

 

La portada va ser esculpida a mitjans del segle XII a mode d'arc triomfal i és un dels conjunts escultòrics d'època romànica més interessants del nostre país. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que és deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d'humitat. És per aquest motiu que s'ha protegit amb vidres el porxo i s'ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte.

 

Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.

 

A Google Maps.

Leo Express Global a.s.: desde agosto de 2021, esta empresa checa tiene una participación mayoritaria española. El 49,9 % de las acciones son de la operador pública Renfe y el 5 % de la constructora CAF, a través de la empresa de mantenimiento sueca EuroMaint AB. El resto de las acciones están en manos del propietario original LEO Mobility s.r.o. y de diversos accionistas minoritarios. Con esta adquisición, Renfe pretende acceder al mercado europeo de operación de trenes de viajeros.

 

Desde el 10 de diciembre de 2023, Leo Express opera los servicios públicos de la línea Bratislava-Komárno, en sustitución de la incumbente ZSSK, para lo que constituyó la filial Leo Express Slovensko s.r.o. El servicio se presta con 21 UT diésel de dos coches Alstom Coradia LINT 41 de la serie alemana 648, propiedad de Alpha Trains.

 

Aquí vemos las UT diésel 648 224 y 237 llegando a la estación central de Bratislava, sin viajeros.

____________________________________________________

 

Leo Express Global a.s.: Since August 2021, this Czech company has a majority Spanish stake. 49.9% of the shares are held by the public operator Renfe and 5% are held by the construction company CAF, through the Swedish maintenance company EuroMaint AB. The remaining shares are held by the original owner LEO Mobility s.r.o. and various minority shareholders. With this acquisition, Renfe intends to access the European passenger train operation market.

 

Since December 10, 2023, Leo Express operates public services on the Bratislava-Komárno line, replacing the incumbent ZSSK, for which it established the subsidiary Leo Express Slovensko s.r.o. The service is provided with 21 Alstom Coradia LINT 41 two-car DMUs of the German series 648, owned by Alpha Trains.

 

Here we see the DMUs 648 224 and 237 arriving at the Bratislava central station, without passengers.

Placa Patente: DDZV52

Año: 2011

País de Origen: Francia

Entering to Valencia Port on 29/03/2008.

Call Sign : EDUG

MMSI : 224620000

Gross tonnage : 6.532, DWT : 10.164

Year of build : 1982

Flag : Spain (Csr) 🇪🇸

Dimensions : 120,81 x 20,83 x 7,91 m

TEU : 632, Reefer points : 105, Grain : 13.343 m³

Main engine : B&W 8L45GFCA _ hp.: 7.800, Kw.: 5.737, Service speed : 15,50 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 275

Name of ship : MACARENA B, 2004/11.

Former names : Navipor, 1982. Maersk Mango, 1988. Navipor, 1990.

Later name : ARENA, 2012/03.

Broken up since 02/05/2012 at Aliaga (TUR).

Shipbreaker : Izmir Geri Donusum Ltd

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

Placa Patente: VT6539

Año: 2003

País de Origen: Francia

Placa Patente: KE5672

Año: 1984

País de Origen: Alemania

Berthed at UNV Shipyard, Valencia Port on 06/03/2009.

Call Sign : EACQ

MMSI : 224744000

Gross tonnage : 6.532, DWT : 10.164

Year of build : 1981

Flag : Spain (Csr) 🇪🇸

Dimensions : 120,81 x 20,83 x 7,91 m

TEU : 632, Reefer points : 105

Main engine : B&W 8L45GF _ hp.: 7.890, Kw.: 5.803, Service speed : 15,50 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 274

Name of ship : MAR B, 2004/04.

Former name : Navicon, 1981/12.

Later name : MARABA, 2012/03.

Broken up since 03/05/2012 at Aliaga (TUR).

Shipbreaker : Izmir Geri Donusum Ltd

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

in Massarelos depot. Works tram 48 started life as one of a series of 24 trams build in 1904-1906 by the local firm A Constructora. Around 1960 its body replaced an older one of a grinder tram.

Placa Patente: DLYX14

Año: 2012

País de Origen: Estados Unidos

returning to the museum after the annual parade of 2000. This tram is one of a series of 24 build in 1904-1906 by the local firm A Constructora on Brill 21E trucks. During its lifetime this tram was subject to a number of modifications, which were partly reversed when it became part of the museum collection.

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

País de Origen: Estados Unidos

 

Tremendo registro que nos manda nuestro amigo Andino !! la verdad jamás imaginé que hubieran llegado algunos de estos conocidos camiones a nuestro país, pero como siempre lo he dicho, acá en Chile todo es posible y afortunadamente aparecen algunos registros para corroborarnos :D !! esta unidad estaba en una fotito de una revista y se encontraba trabajando en Arica en ese entonces, vaya a saber uno si existe aún, lo mas seguro es que andando no, pero hay posibilidades que esté abandonado o parado... una maravilla !

El Nydeggbrücke connecta la zona del Nydeggkirche al nucli antic de Berna amb la riba oposada de l'Aare al Bärengraben.

 

Amb l'augment del trànsit de mercaderies i turistes a principis del segle XIX, s'havia de construir un pont alt a Berna, que eliminaria o reduiria els forts pendents des de i cap a la ciutat a través de la rasa d'Aare. Va esclatar una ferotge disputa sobre la ubicació adequada, que finalment es va decidir a favor del nucli antic baix, a prop de Nydegg.

 

Després de rebutjar la proposta de projecte dels iniciadors privats, el 1836 la comunitat cívica de Berna va encarregar a quatre experts en ponts estrangers (Donegani, Jaquiné, Mosca i Negrelli) que donessin opinions d'experts i, en funció d'això, va fer que l'arquitecte Joseph Ferry elaborés els plans. Aquests van ser canviats diverses vegades per l'empresa de construcció de ponts que s'havia format mentrestant i va ser revisada de nou el 1840 pel director del projecte Rudolf von Wurstemberger. El projecte va sofrir fins i tot ajustaments substancials durant el període de construcció després de diversos canvis i millores del projecte.

 

El pont va ser construït entre setembre de 1840 i novembre de 1844 en quatre anys pel contractista Uri Karl Emanuel Müller (el constructor del segon pont del Diable sobre la gola de Schöllenen al Gotthard). Després de les dificultats, quasi insalvables al principi a causa de les inundacions de l'Aare, s'havien dominat, les obres van avançar ràpidament i el 15 de setembre de 1843 es va instal·lar la clau de volta del gran arc enmig del tro de canons. L'obertura cerimonial va tenir lloc el 23 de novembre de 1844.

 

El pont va ser controvertit des del principi, principalment perquè només va elevar parcialment els pendents i encara hi havia diferències significatives d'alçada per superar tant a la ciutat com a la terra. Els desnivells eren un obstacle molt més gran per als vehicles tirats per cavalls en aquella època que per al trànsit motoritzat actual.

 

Les tarifes de pont cobrades d'acord amb les concessions cantonals i federals sempre es van mantenir molt per sota de les expectatives i, juntament amb els sobrecostos, van provocar problemes financers importants per a l'empresa constructora de ponts. En definitiva, només es van poder resoldre amb l'aixecament de les tarifes pont l'1 de març de 1853 i la compensació dels accionistes amb el 70% de la seva contribució.

 

El pont de Nydegg fa uns 200 metres de longitud, amb la secció mitjana entre els pavellons prevista com a duanes de 124,3 metres. L'extensió de l'arc principal sobre l'Aare mesura poc menys de 46 m, cosa que el converteix en un dels trams més grans de ponts de pedra natural, el dels dos arcs laterals de 16,5 m. L'amplada del pont és de 25,2 m a les vies d'accés i 15,6 m de diàmetre. l'arc lateral sobre l'Aare 12,2 m.

 

Pàgina a la UNESCO World Heritage List.

 

A Google Maps.

Placa Patente: DGRR37

Año: 2011

País de Origen: Brasil

Placa Patente: PBZG59

Año: 2020

País de Origen: Alemania

 

Nuevito a las rutas ! lástima que con tantos colores y con esos reflectantes se le nota poco que es una unidad con pocos meses en ruta ! les comento que esta constructora es una unión de las dos empresas que lleva el nombre, Icafal y Sicomaq, las cuales se dedican a las obras civiles, caminos, estructuras, puentes, etc... teniendo como principales clientes al MOP, algunas concesionarias de autopistas e incluso grandes empresas mineras como Codelco, Anglo American y Los Pelambres.

Placa Patente: KJHZ87

Año: 2018

País de Origen: Estados Unidos

 

Precioso el color de estos Mack que compró Vecchiola, desconozco cuantos son, pero de todas maneras son varios... esta empresa ya no se ve tanto en ruta porque eliminaron su división de cargas especiales, pero tienen una fuerte presencia en el rubro minero y de construcción.

Canon EOS 550D with Tamron 17-50mm f:/2,8. Panorama merged in Photoshop CS5 from 14 frames (42 handheld shots at f:/10 1/160s, 1/320s and 1/640s @23mm). Processed to HDR in Photomatix Pro.

 

El 1 de agosto de 1914 se inauguró la nueva iglesia parroquial de los Santos Pedro y Pablo, consagrada al culto católico. Durante veinte años el párroco Eggert y una comisión constructora estuvieron recogiendo fondos para edificarla, objetivo que se consiguió gracias al aumento de la población local. Sin embargo, una agria y prolongada disputa acerca de la ubicación de los terrenos en los que debía edificarse la iglesia casi llevó el proyecto a la ruina, pero finalmente se consiguió acabar la construcción en apenas dos años. El templo tiene la particularidad de tener el altar orientado hacia el oeste. Actualmente, la iglesia es uno de los puntos distintivos de la ciudad, con sus cúpulas de cobre destacando sobre el perfil de la ciudad, estando presente hasta en su escudo. Por su tamaño fue llamada la Catedral del Allgäu Occidental. Sus siete campanas pesan 17,9 Tm en conjunto, siendo las más pesadas de toda la diócesis de Augsburg y su carrilón es de los más bellos de toda Alemania meridional.

 

Am 1. August 1914 wurde die neue katholische Pfarrkirche St. Peter und Paul eingeweiht. Über zwanzig Jahre lang hatte der Kirchenbauverein mit Pfarrer Egger Geld gesammelt um ein großes Gotteshaus zu errichten, das endlich der gestiegenen Bevölkerungszahl gerecht wurde. Ein langjähriger erbitterter Streit um den Platz wo die Kirche errichtet werden sollte, hätte das Vorhaben fast zu Fall gebracht: Der Platz lag außerhalb der Dorfmitte, und die Kirche ist mit ihrem Altarraum nicht nach Osten sondern nach Westen gerichtet. Die Bauzeit betrug dann nur zwei Jahre. Heute gilt die Kirche als Wahrzeichen der Stadt. Sie ist der bauliche Mittelpunkt und beherrscht mit ihren mächtigen Kuppeltürmen das Stadtbild und in abstrahierter Form auch das Stadtwappen. Wegen ihrer Größe wird sie gerne als der "Dom des Westallgäus" bezeichnet. Die sieben Glocken der Stadtpfarrkirche sind mit ihrem Gewicht von zusammen 17,9 Tonnen das größte Geläut im Bistum Augsburg. In seinem Zusammenspiel zählt es zu den schönsten Geläuten Süddeutschlands.

Placa Patente: DTRR95

Año: 2000

País de Origen: Suecia

Another survivor of the massacre of the construction companies. They slide quietly without bothering anybody. The ground movements by machines have decimated their homes

  

Otro soreviviente de la masacre de las constructoras. Se deslizan sin molestar a nadie. Los movimientos de tierra por las máquinas han diezmado sus hogares.

 

No está demás decirles que gracias por sus visitas y amables comentarios!

Placa Patente: KJHZ86

Año: 2018

País de Origen: Estados Unidos

 

Me encanta el color de estos Mack ! comprados hace pocos meses por esta conocida empresa Copiapina :) ! desconozco cuantos son, pero fácilmente sus 10... genial ver unidades nuevas de esta marca que está pasando algunos momentos difíciles en Chile junto a gran parte de las marcas Americanas...

Un foto cuando habia NM-79 en la linea 5, actualmente este tren circula en la linea 3

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

IAI 1125 Astra

Constructora Francisco Miranda

Caracas 29/10/2014

Placa Patente: PP6611

Año: 1988

País de Origen: Estados Unidos

Empresa Anterior: Constructora Laja

 

Tremenda bestia !! siempre he encontrado geniales estos antiguos PayStar y de vez en cuando aparecen algunos pocos ejemplares, ya sea activos o descansando como este, sin embargo, esta es apenas la segunda vez que logro ver uno mixer ! es una maravilla poder verlo, aunque esté bastante destruido y claramente no operativo, pero no es fácil ver un Mixer antiguos, la mayoría termina sus días transformado o desarmado, por lo que se ven realmente pocos en estas condiciones y menos trabajando ! otro detalle genial es su configuración, antiguamente no era problema que fuesen 6x4 o incluso 4x2, pero actualmente la gran mayoría son 8x4 como mínimo... sin duda alguna un excelente acierto.

Placa Patente: GVPG71

Año: 2015

País de Origen: Alemania

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

Placa Patente: GFRS92

Año: 1999

País de Origen: Suecia

 

Interesante maquinon ! un clásico de Iquique y Arica es ver Europeos con tolvas, en especial los FM, modelo que acá igual se usó bastante con esto, pero también el FH es un ejemplar que aparece mucho en esta función en esas zonas... y eso si que es algo extraño para el resto del país jeje, ya que usualmente es un modelo carretero... o al menos así se vendió en nuestro mercado... genial pillarse uno de estos y tan antiguos... debe ser de los primeros FM !

SAN JUAN DE PASTO 2013

PRODUCCIÓN CONSTRUCTORA

SUB TINTA CRU

Pieza final : Jota

PARALELAS COLORS

  

Centro de Iniciativas Ferroviarias Vapor Madrid (CIFVM): the metric gauge line of the Tajuña Railway linked Madrid with Alocén. With a maximum length of 142 km, it was inaugurated by stretches between 1886 and 1921. The entire line lasted a few years in service, as several sections were closed between 1943 and 1969, having stopped providing passenger service since 1953. In its last times the only section in service was the one that linked Vicálvaro with Morata de Tajuña (35 km). Freight trains stopped running on this stretch in November 1997. The Comunidad de Madrid acquired the concession of the line and preserved a small part of it, between La Laguna del Campillo and La Poveda (about 3.5 km) to install a tourist railway, in operation since 2001. This railway is operated by the CIFVM association, founded in 1987, which since 1990 has settled in La Poveda, where it has a museum and a workshop for restoration and repair of heritage trains.

 

The 0-6-0T steam locomotive "Arganda" shunting. Was built by Henschel in 1925 (works number 20605) for Constructora Internacional, where it was numbered as TLC 3. Acquired by the CIFVM in 1990, it was put back into service in 1993.

 

_________________________________________________

 

Centro de Iniciativas Ferroviarias Vapor Madrid (CIFVM): la línea de vía métrica del Ferrocarril del Tajuña llegó a enlazar Madrid con Alocén. Con una longitud máxima de 142 km, fue inaugurada por tramos entre los años 1886 y 1921. La línea completa duró pocos años en servicio, ya que varios tramos fueron clausurados entre los años 1943 y 1969, habiendo dejado de prestar el servicio de viajeros desde 1953. En sus últimos tiempos el único tramo en servicio era el que enlazaba Vicálvaro con Morata de Tajuña (35 km). Los trenes de mercancías dejaron de circular por este tramo en noviembre de 1997. La Comunidad de Madrid adquirió la concesión de la línea y preservó una pequeña parte de la misma, entre La Laguna del Campillo y La Poveda (unos 3,5 km), para instalar un ferrocarril turístico, en operación desde 2001. Este ferrocarril es explotado por la asociación CIFVM, fundada en 1987, que desde 1990 se instaló en La Poveda, donde tiene un museo y un taller para restauración y reparación de material histórico.

 

La locomotora de vapor 0-3-0T "Arganda" maniobrando. Fue construida por Henschel en 1925 (número de fábrica 20605) para Constructora Internacional, donde estaba numerada como TLC 3. Adquirida por el CIFVM en 1990, fue puesta de nuevo en servicio en 1993.

Cuando aun conservaba sus interiores azules y su naranja al exterior, este 164-180 fue de los ultimos trenes en ser pintado y por lo mismo conservo su configuracion de asientos en "L"

Placa Patente: FRLG69

Año: 2013

País de Origen: Alemania

Aun conservando su esquema original

La unica motriz de los Concarril FM-86, acutalmente fue dada de baja y sus partes se usaron para ayudar a la formacion de otros carros para que los trenes pasen de 6 a 9 elementos

 

Today cannot be said very much about this photo. I can simply describe it, and little more… It is the building of the business construction company Ferrovial, at the left of the image, with its crystal facade covered with disjointed or broken windows. The cypresses attend mute and twisted to the spectacle. In the center of the image, a bridge that passes on a street. The bridge is cordoned off by the Spanish National Police. Journalists They whirl curious and journalists. Under the bridge a car bomb placed by the band of called savages has exploded ETA. In the background, the city unfolds still asleep, awaking little by little, startled by the explosion. . As giants observers, the rows of buildings happen themselves. In the background, the four new guards of the city, the four towers of La Castellana.

 

Politically I consider myself a progressive person, advanced, and as time goes by, less and less radical, grazing a pacifism that to some people would be able them to seem absurd. Therefore same, I do not understand the barbarism of some personages, I don’t understand why do they fight, how distorted they have the vision of the things. There are other means. To me neither the System enthuses me in which we live, but is the less bad, at least until we find some better alternative, that I hope we find it. Meanwhile, it is necessary to use the means that we have, the word, the intelligent discussion, the logic, the reasoning. But not it violence, that is so sad, so meaningless… Ghandi, Luther King, Mandela… All have been great fighters, great soldiers of their own ideas, and they did not take a weapon…

 

I expect that these human beasts understand it some day, that there is another way to obtain the things. And that, if their people (what they call 'their' people) really want to follow them, that that is another theme…

 

[ Panoramic Photo, realised with four united photos, of the effects of the explosion of a bomb car near to my work, in the Campo de las Naciones (Madrid). 9 of February of 2009. Slight adjustments of light and color, made with Photoshop ]

  

*****************

 

Hoy no se puede decir mucho de la foto. Simplemente describirla, y poco más… Es el edificio de la empresa constructora Ferrovial, a la izquierda de la imagen, con su fachada de cristal cubierta de ventanas desencajadas o rotas. Los cipreses asisten mudos y retorcidos al espectáculo. En el centro de la imagen, un puente que pasa sobre una calle. El puente está acordonado por la policía nacional española. Se arremolinan curiosos y periodistas. Bajo el puente ha estallado un coche bomba colocada por la banda de salvajes llamada ETA. Al fondo, la ciudad se despliega aún dormida, despertando poco a poco, sobresaltada por la explosión. Como gigantes observadores, las hileras de edificios se suceden. Al fondo, los cuatro nuevos vigilantes de la ciudad, las cuatro torres de La Castellana.

 

Políticamente me considero una persona progresista, avanzada y con el tiempo, cada vez menos radical, rozando un pacifismo que a algunos les podría parecer absurdo. Por eso mismo, no comprendo la barbarie de estos personajes, no entiendo por qué luchan, qué distorsionada tienen la visión de las cosas. Hay otros medios. A mí tampoco me entusiasma el Sistema en el que vivimos, pero es el menos malo, al menos hasta que encontremos alguna alternativa mejor, que ojalá la encontremos. Mientras tanto, hay que usar los medios que tenemos, la palabra, la discusión inteligente, la lógica, el razonamiento. Pero no la violencia, que es tan triste, tan sin sentido… Ghandi, Luther King, Mandela… Todos han sido grandes luchadores, grandes guerreros de sus propias ideas, y no cogieron un arma…

 

Espero que estas bestias humanas lo comprendan algún día, que hay otro modo de conseguir las cosas. Eso, si su pueblo (lo que ellos llaman ‘su’ pueblo) realmente quieren seguirlos, que ese es otro tema…

 

[Foto panorámica, realizada con cuatro fotos unidas, de los efectos del estallido de un coche bomba al lado de mi trabajo, en el Campo de las Naciones (Madrid). 9 de febrero de 2009. Ligeros ajustes de luz y color, con Photoshop]

  

Placa Patente: PTPG18

Año: 2021

Número de Máquina: 130

País de Origen: Alemania

(Fallecido el 28-11-2021 a los 96 años)

 

La Catedral de Justo es un edificio de grandes proporciones, a semejanza de una gran catedral cristiana, situada en Mejorada del Campo (Madrid, España). Está siendo construida por un solo hombre, Justo Gallego Martínez. Empezó a construirla en en un terreno de propiedad de su familia el 12 de octubre 1961, tras ser expulsado del monasterio cirtesciense por estar enfermo de tuberculosis. Al producirse su curación, decidió agradecérselo a Dios y a la Virgen con la construcción de esta obra. Poco a poco, valiéndose del patrimonio familiar de que disponía, vendiendo su tierra y gracias a donaciones privadas sigue levantando su Catedral.

Justo lleva casi 50 años construyendo su imponente obra, y a excepción de algunas ayudas esporádicas, todo lo hizo solo. Lo que más sorprende es que este hombre no es ni arquitecto, ni albañil, ni tiene ninguna formación relacionada con la construcción. Su formaciòn se quedó interrumpida al estallar la Guerra Civil. Además no existen planos ni proyecto oficial de la catedral, todo está en su cabeza.

Se trata de un edificio con elementos arquitectónicos destacables. Aunque su constructor la denomina catedral, y así es conocida, en realidad no es un templo al no estar consagrado ni ser reconocido como tal por la diócesis de Alcalá de Henares.

Los nativos del Mejorada del Campo conocen la obra como ‘la catedral del loco’. Desde hace 50 años Justo lleva martilleando, hormigonando o subiendo paredes desde la madrugada hasta el atardecer. Esa extraordinaria y única obra hizo famoso el pequeño pueblo a 20km de Madrid. En el año 2005 una campaña publicitaria de la bebida ‘Aquarius’ dio fama universal a Justo y a su catedral. El Museo de Arte Moderno de Nueva York dedicó una exposición de fotos a esta original obra sacra.

La Catedral Catedral de Justo, vista lateral. Ocupa un terreno de 4.740 metros cuadrados que vale 1.170.000 euros. Hasta ahora, la catedral mide 35 metros de altura calculados desde el nivel de cota de la planta baja hasta la altura de coronaciòn de la cúpula. Las dos torres miden 60 metros de largo y tienen un anchura de 25 metros. Cuenta con todos los elementos de una catedral clásica: cripta, claustro, escalinata, arcadas, pórticos, escaleras de caracol, etcétera. Esta obra colosal está dedicada a la patrona de la Hispanidad, la Virgen del Pilar, y está construida con materiales donados por empresas y particulares. La mayor parte de los materiales de construcción que don Justo utiliza son reciclados. Usa tanto objetos de la vida diaria como materiales desechados por las constructoras y por una fábrica de ladrillos cercana. Para realizar las columnas utiliza bidones de gasolina viejos como moldes, para los pilares usa botes de Cola Cao rellenados de hormigón y una rueda de bicicleta hace las veces de polea.

[editar] El interior Vista hacia la nave de la epístola Cabe destacar su gran planta, de tres naves. La central es más ancha que las demás, siguiendo el esquema básico de una catedral. Todas ellas están cubiertas por bóvedas de medio cañón, que actualmente en fase de construcción por lo que se podía ver el modo de realizarlas, con alambres curvos y hormigón. Para realizar los techos, Justo utilizó un material ligero, a modo de grava, que actualmente se usa con el hormigón en construcciones contemporáneas para dar más ligereza a los edificios. Así mismo, la nave central tiene un triforio y probablemente una futura tribuna que rodeará toda la superficie para poder acceder a todo el perímetro en esa altura. La cabecera se organiza en un gran ábside donde se coloca el altar. Por fuera podemos ver absidiolos laterales y torres. En la parte central de la catedral, se alza la la cúpula sobre pechinas. La cubierta fue realizada con chapas superpuestas, al igual que la bóveda de medio cañón de la nave. Las paredes están horadadas para que penetre la luz, en relación con la idea medieval de relacionar a Cristo con la luz. Todas ellas irían decoradas con vidrieras.

[editar] El patio Interior Hormigón, alambres, hierros....dispuestos de una forma especial para dar las diferentes formas. Parece todo demasiado bien hecho por un sólo hombre. Una de las cosas más sorprendentes son los ladrillos. Se puede apreciar en toda la catedral que los ladrillos más "viejos", los que están más abajo, son de forma irregular y unidos unos con otros prácticamente como en el juego del "Tetris". Estos ladrillos, defectuosos, los recogía Justo en una fábrica cercana que los desechaba.

[editar] La cúpula Sin duda es lo más impresionante de todo el lugar, siempre y cuando tengamos en cuenta que la ha realizado un hombre sólo y sin ayuda. Se puede apreciar muy bien desde una zona privilegiada del patio anterior.

Hay una gran cantidad de bustos que decoran la parte superior de la catedral, al lado de la cúpula que recuerdan mucho a las esculturas que se ponían en los edificios renacentistas.

La cripta Como buena catedral dispone de una Cripta accesible tanto por el interior principal, como por el patio a través de una puerta lateral. No deja de ser curioso que encontremos algo así. No en vano, debemos pensar que el bueno de Justo hizo nada más y nada menos que tres niveles de edificio, con toda la dificultad que ello conlleva. En el altar principal incluso vemos una lata de Aquarius, muy apropiada en ese lugar.

El ala derecha Existen muchas más fotos del ala derecha y de la parte inferior de la escalinata principal. Se pueden ver muchísimas columnas que están realizadas de una forma totalmente artesanal. Con los grandes cubos cilíndricos de pintura, Justo los llena de hormigón para dar la forma deseada y dejándolos secar, saca los bloques y los une mediante hierros y cables.

Las barandillas y algunas uniones están hechas con hierros de obra que parecen haber sido desdoblados al recogerlos de vertederos, unidos con hormigón, y rodeados de trozos de cable de electricidad o cualquier trozos de goma.

En esta parte del terreno podemos encontrar varias edificaciones curiosas. Por ejemplo, una utilizada de almacén, con cubierta en varias naves a doble vertiente cada una, a modo de mar de chapa.

Si conocemos la biografía de Justo, podemos intuir que podría ser un corral o incluso un granero, ya que en su casa original tiene estas dependencias y su planta correspondería. Es una edificación cuadrada, de grandes proporciones y diáfana, por lo cual bien podría ser lugar del ganado, de paja o de leña para el frío.

A su lado también encontramos otras dependencias mucho menos construidas. Una de ellas era el lugar de descanso de sus ayudantes de verano y, pasada ésta, se encuentra un sendero de piedras para acceder a la puerta principal.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

The Cathedral of Justo is a building of large proportions, reminiscent of a great Christian Cathedral, situated in Mejorada del Campo (Madrid, Spain). It is being built by one man, Justo Gallego Martínez. He began to build in on a site owned by his family on October 12, 1961, after being expelled from the cirtesciense monastery to be ill with tuberculosis. At the time of healing, decided to thank them for God and the Virgin with the construction of this work. Little by little, using family wealth available, selling their land and private donations it still kicking up its Cathedral.

Just take almost 50 years building his impressive work, and with the exception of some sporadic aid, all just made it. What is more surprising is that this man is not architect or Mason, nor has any training related to construction. Its formation was interrupted with the outbreak of the Civil War. In addition there are no plans or official project of the Cathedral, everything is in your head.

It is a building with notable architectural elements. Although its constructor called a cathedral, and it is well known, in fact it is not a temple to be consecrated nor be recognized as such by the Roman Catholic Diocese of Alcalá de Henares.

The natives of the Mejorada del Campo know the work as 'the Cathedral of the mad'. Since 50 years fair is martilleando, hormigonando or raising walls from the morning until sunset. This extraordinary and unique work made famous the small village 20 km from Madrid. In 2005 a publicity campaign for the 'aquarius' drink gave universal fame to fair and its Cathedral. The Museum of modern art in New York devoted an exhibition of photos to this original sacred work.

 

the Catedral Catedral of fair, side view.It occupies an area of 4.740 square metres worth 1.170.000 euros. So far, the Cathedral measures 35 meters high calculated from height of the ground floor level to the height of Coronation of the dome. The two towers measuring 60 meters in length and have a width of 25 meters. Account with all the elements of a classical Cathedral: crypt, cloister, steps, arches, arcades, spiral staircases, and so on. This colossal work is dedicated to the patron saint of Hispanic Heritage, the Virgin of the pillar, and is built with materials donated by individuals and businesses. Most of the building materials used by don Justo are recycled. It uses both objects of daily life as materials discarded by construction companies and a nearby brick factory. To make the columns used old petrol drums such as moulds, to the pillars usa cans of Cola Cao filled concrete and serves as a bicycle wheel pulley.

[edit] The interiorVista towards the nave of the epístolaCabe highlight its major plant, three naves. The central is wider that the others, according to the basic scheme of a cathedral. All of them are covered with barrel vaults, which currently under construction for what could be the way of realizing them, with curved wire and concrete. To make the roofs, fair used a light, by way of gravel material currently used with concrete in contemporary construction to give more lightness to the buildings. Likewise, the nave has a clerestory and probably a future forum that around the entire surface to be able to access the perimeter at that height. The header is organized in a large apse where the altar is placed. On the outside we can see lateral apses and towers. In the central part of the Cathedral, stands the dome on pendentives. The cover was made with overlapping sheets, as well as the Middle vault of the nave. The walls are carved so that it penetrates the light, in connection with the medieval idea of relating to Christ with the light. All of them were decorated with stained glass Windows.

[edit] The courtyard InteriorHormigón, wires, irons.... arranged in a special way to give different ways. It seems all too well done by a man. One of the most surprising things are the building blocks. You can see all the Cathedral the bricks "older", those who are below, are in an irregular manner and linked with each other almost as in the game of "tetris". These bricks, defective, picked up the fair in a nearby factory that desechaba.

The cúpula Sin question is the most impressive of all over the place, if we bear in mind that a man has made only and without help. You can see very well from a privileged area of the previous courtyard.

There are a lot of busts that decorate the top of the Cathedral, next to the dome that much resemble the sculptures that were put in the Renaissance buildings.

The Cathedral good criptaComo has a crypt accessible both by the main interior courtyard through a side door. Nonetheless be curious to find something like this. Not in vain, we think that the good fair did nothing more and nothing less than three levels of building, with all the difficulty that this entails. In the altar principal see even a can of Aquarius, very appropriate there.

The wing derecha Existen many more photos of the right wing and the bottom of the main staircase. You can see many columns that are completely handmade. With the large cylindrical buckets of paint, just fills them with concrete to give the desired shape and leaving them to dry out the blocks and unites them with irons and cables.

The railings and some unions are made with iron work that seem to have been unfolded to collect landfill, together with concrete and surrounded by pieces of cable of electricity or any pieces of rubber.

In this part of the ground can be found several curious landmarks. For example, a used warehouse, coated in several ships to double slope, as a sea of sheet metal.

If we know the biography of fair, we can guess that it might be a poultry or even a barn, in his original House has these dependencies and their plant would pay. It is a square, large and clear, so it could well be place of cattle, straw or wood for the cold.

There are also other much less built units to their side. One of them was the resting place of his summer assistants, and after it, is a trail of stones for access to the main gate.

 

Berthed at Llovera quay, Valencia Port on 07/08/2008.

Call Sign : TCZC

MMSI : 271001006

Gross tonnage : 6.819, DWT : 7.960, LDT : 4.760

Year of build : 1986

Flag : Turkey 🇹🇷

Dimensions : 122,08 x 20,15 x 8,01 m

TEU : 540, Reefer points : 30, Bale : 9.758 m³, Grain : 9.877 m³

Cargo Handling Gear : 2 Cranes of 50 tonnes SWL

Main engine : SKL 12D48/42AL-2 _ hp.: 6.000, Kw.: 4.413, Service speed : 13,50 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 307

Name of ship : WANDA A, 1996/10.

Former names : Johstadt, 1986/04. Metz Larnaca, 1991. Khyber, 1992/04. Peter Wehr, 1993/05. Samudera Thai, 1994/09. Peter Wehr, 1995/03. FMG America, 1995/06. Peter Wehr, 1996.

Later names : Teoman A, 2009/05. ASPENDOS M, 2011/01.

Broken up since 19/11/2013 at Aliaga (TUR).

Shipbreaker : Simsekler Gida Gemi Sokum

Placa Patente: JHFV86

Año: 2017

País de Origen: Brasil

Placa Patente: PYCF18

Año: 2021

Número de Máquina: CB-23

País de Origen: Francia

El ferrocarril de la Robla constitueix la línia de via estreta més llarga d'Europa Occidental, amb 335 quilòmetres, compresa entre la Robla (Lleó) i Bilbao (Biscaia).

 

El seu tram principal, entre la Robla i Valmaseda, va ser inaugurat el 11 d'agost de 1894. El seu objectiu principal era apropar la important producció carbonífera de les conques mineres lleonesa i palentina al seu consum en la poderosa indústria siderúrgica de Biscaia. El projecte va ser promogut i realitzat per l'enginyer guipuscoà Mariano Zuaznavar, finançat pels industrials Enrique Aresti i Victoriano Zabalinchaurreta.

 

La constructora i operadora va ser la Societat del Ferrocarril huller de la Robla a Valmaseda, que a partir de 1905 va passar a denominar-se Ferrocarriles de la Robla. El 1972 la societat va entrar en fallida i l'empresa pública FEVE es va fer càrrec de la línia. Sota la seva gestió la situació no només no va millorar, sinó que els seus resultats van empitjorar extraordinàriament. El 1991 va cessar la seva utilització per al tràfic de passatgers -restringit només al de mercaderies- però, gràcies a diferents convenis amb l'administració pública, el 2003 es van reprendre diferents serveis entre Lleó i Bilbao.

 

El seu recorregut travessa les províncies de Lleó, Palència, Cantàbria, Burgos i Biscaia, i causa de la seva influència econòmica i social al llarg de més d'un segle és considerat un dels ferrocarrils més emblemàtics d'Espanya.

 

A la imatge, l'estació de Sotoscueva, a la localitat de Vallejo de Sotoscueva.

 

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

 

A Google Maps.

1 3 5 6 7 ••• 79 80