View allAll Photos Tagged constructive
Making do with all the wonderful structures objects and natural surroundings gives me the energy to do what I enjoy. Photography.
I took a few photos of a moon flower last night, this one is taken on auto with the camera settings at shutter speed 1/60 Aperture 2.8 and ISO 400 with the flash. Is it better to use the flash to darken the background and illuminate the flower or allow natural light to work its magic?
No editing has been done to either picture.
El castell d'Algerri s'emplaça encimbellat al turó immediat al nucli d'Algerri. Es tracta d'un conjunt d'estructures aïllades i que barregen diferents fases constructives conferint un aspecte poc clar pel que fa a l'evolució del lloc.
Un dels murs principals conservats va de nord a sud amb una alçada d'uns 7 m i un gruix de 180 cm fet amb carreus grans, no sempre ben ordenats en filades regulars. Adossat a aquest s'hi documenta un mur cap a l'est, que sembla construït mitjançant la tècnica de l'encofrat. Paral·lel a aquest mur n'hi ha un altre, quasi 7 m més al sud amb un gruix de 120 cm que es troba a peu d'espadat, que segurament hauria format part de la muralla. Per suportar-lo es feu un mur realitzat amb grans blocs ben escairats. A l'oest del primer mur, de nord a sud, hi ha una gran fornícula acabada amb arc de mig punt, amb una profunditat de 90 cm i una amplada de 200 cm. Darrera aquesta arcada encegada hi ha un gran aljub o cisterna que fa 6 x 7 m i amb una profunditat actual d'uns 2,5 m, tot i que probablement sigui major.
A la banda contrària del cim, s'observen nombrosos murs de petites dimensions i amb disposició desordenada, que deu correspondre a diferents fases i construccions.
Castell termenat documentat des del 1105, any en què el comte Pedro Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d'Urgell, donà el castell d'Algerre en alou al comte de Barcelona Ramon Berenguer III per quan fos conquerit als musulmans, fet que va succeir cap el 1116. El 1130 fou conquerit novament i de manera definitiva per Ermengol VII d'Urgell, que donà la senyoria a la casa de Cabrera. El 1132 era en mans de Berenguer de Torroja, llegant-la el mateix any al seu fill. El 1245 Guillem de Cervera era el senyor d'Algerri. El 1541 fou concedit el títol de Baró d'Algerri a Joan de Comallonga, senyor del castell i alhora secretari de l'emperador Carles V. Poc després la Senyoria d'Algerri fou adquirida per l'abat del monestir de Poblet, que la conservà fins a la desamortització (1835).
L'any 2005, durant els mesos d'abril i octubre de 2005, s'hi feren excavacions arqueològiques dirigides per Cristina Garcia i Jesus Brufal (de la Universitat de Lleida).
invarquit.cultura.gencat.cat/card/538
Des del nucli urbà d'Algerri cal anar en direcció al cementiri, situat al N del poble i fora del nucli urbà. Des del cementiri es puja caminant fins al cim del turó per un camí de terra amb forta pendent, on es poden veure fragments de ceràmica. Una de les primeres referències documentals del castell d’Algerri data del 1105, quan el comte Pedro Ansúrez, donà en franc alou als comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Almodis el castell d’Algerre amb tots els seus terrenys, entre d’altres castells del sector balaguerí, un cop fossin conquerits als andalusins. Al segle XIX va ser adquirit pel monestir de Poblet.
El conjunt castral ocupa la part alta del turó. S'observen, a l'oest del cim, les estructures conservades del castell i a l'est, els murs descoberts a la campanya de 2005 i que es corresponen a estructures de l'última fase d'ocupació del castell als segles XVII-XVIII. L'estat de conservació de les estructures visibles, en alçat, es força precari. Tot el recinte està delimitat per una muralla. Pel que fa als materials ceràmics documentats, es tracta de ceràmiques molt fragmentades, no trobant-se cap perfil complet. El volum de materials, tot i així, és escàs: teules, tenalles, olles, cassoles, gerres, i plats.